Ressenyes

DOCUMENTS D'ANALISI GEOGRAFICA 19-20,1991-1992 realitzats amb cartografia automatica són d'una escala més petita. En definitiva, i llevat d'aquests aspectes potser millorables, ens sembla un treball molt interessant i útil per al coneixement dels aspectes demografies i socials de la regió fle-deran ce, sobretot per la seva concepció innovadora dels aspectes estudiats i per la originalitat d'algunes de les variables escollides. Joan Manuel Soriano Puig, J. i Cororninas, J. (1990), La ruta de la energia, Barcelona, Ed. Anthropos, Col. Nueva Ciencia, 7 (prbleg de Mario Gaviria). El desencadenament de la Revolució Industrial i la implantació paulatina del sistema capitalista en totes les esferes de la vida han marcat l'existbncia de les societats industrials avan~ades i han creat una relació de forces desigual entre palsos, a escala mundial, cada vegada més acusada. La natura ha esdevingut mercaderia i l'explotació i apropiació massiva dels seus elements és objecte, en alguns casos, seguint la lbgica expansionista del sistema, de conflicte internacional degut a la distribució geografica desigual d'aquests elements. Les fonts d'energia i el seu coneixement han estat, des dels orígens de la humanitat, basiques per a la supervivbncia i el desenvolupament de la vida humana. Algunes d'aquestes fonts havien estat explotades localment, i, en la mesura que eren necessaries, per les societats tradicionals. El carbó, la llenya.. . esdevenien els recursos energbtics més comuns sobre els quals les diferents societats basaven les condicions de la seva existbncia. Els impactes de la seva utilització sobre el medi tenien un caracter local i efímer. Amb el desenvolupament del capitalisme, les fonts d'energia han esdevingut la peGa clau del funcionament de l'aparell productiu de les societats industrials avan~ades. Cada acte quotidia de la vida humana esta basat en el consum d'energia i cada procés productiu té com a resultat béns amb uns costs afectats pels preus energbtics. L'actual model energbtic, basat en la utilització massiva de recursos no renovables, és un fidel reflex de les necessitats i dels interessos del sistema econbmic i tecnocratic. El petroli, malgrat l'aparició o la perseverancia d'altres formes d'energia, continua essent la clau de volta del model actual. Els impactes del petroli sobre el medi tenen un ambit d'expansió a escala planetaria, i els seus efectes una durada, en alguns casos, superior a la durada de la vida existent sobre la Terra. Les fonts energbtiques, seguint les pautes de comportament d'altres productes, són mercaderies que configuren unes relacions de mercat d'intercanvi desigual, d'abast mundial. Aixb no obstant, el seu carhcter com a productes bhics per al benestar de la societat i, sobretot, per al desenvolupament tecnolbgic de les societats industrials, i la dissociació existent entre la localització física de les reserves i la localització de la demanda basica dels recursos, els confereix un valor geoestratbgic que defineix gran part de les relacions polítiques internacionals i els conflictes entre blocs de palsos, al voltant de la seva apropiació, explotació i distribució. Les darreres crisis econbmiques i la seva magnitud han estat reflexos fidels de la seva rellevancia. RESSENYES Malgrat la importhncia de la qüestió energetica, aquesta és sovint una materia poc tractada i coneguda. La publicació de l'obra La ruta de la energia contribueix amb escreix a resoldre dubtes i, sobretot, a obtenir, de forma planera, un coneixement científic profund i rigorós sobre el tema. D'aqui el seu carhcter imprescindible com a manual de consulta, tant per a aquells que vulguin iniciar-se en el tema com per a aquells que vulguin aprofundir en qüestions més concretes. L'obra esth estructurada en deu capitols a través dels quals el lector anirh descobrint de forma entenedora el sistema energ&tic global, les interaccions i equivalencies de les seves diferents parts, i les conseqü&ncies socials, polítiques, econbmiques i medioambientals que es deriven de la seva utilització. La reproducció de nombrosos extractes de text, des de diversos punts de vista, generalment publicats a la premsa, integrats de forma oportuna, agilitzen la lectura i matisen el discurs i, sobretot, ofereixen ccel plaer de poder llegir parigrafs ja histbrics que comporten el carhcter de la seva &poca*. Les reflexions i opinions sobre el llibre del Dr. Mario Gaviria en el prbleg segellen la seva vhlua científica. En el primer capítol, a mode d'introducció, s'afronta la qüestió de l'energia des dels diferents prismes: social, econbmic, medioambiental, tecnolbgic i polític. Els autors posen de manifest com l'adopció d'un model energMic no solament és fruit del grau de desenvolupament tbcnic de la humanitat i dels recursos disponibles en un moment determinat. gs un producte cultural i histbric, i la forma que adopta i els seus objectius depenen dels interessos del grup social que el domina. La fase del seu desenvolupament t&cnic sovint no reflecteix el grau de desenvolupament científic en el qual la societat es troba. Existeixen certs condicionants marcats pel funcionament mateix de la societat que contribueixen a produir aquest desfasament. L'energia ha esdevingut d'una importhncia cabdal per a les societats industrials avan~ades i la seva economia. Les fonts d'energia han deixat de ser un bé comú i han esdevingut recursos energbtics dominats per les estructures polítiques actuals a causa del seu carhcter estratbgic i bhsic per al desenvolupament de la societat industrial. El seu comportament com a mercaderia confereix un mercat energktic oligopolistic, centrat al voltant de l'adquisició dels productes bhsics, petroli, urani, carbó ... amb unes relacions de producció, distribució i venda objecte d'intercanvi desigual, i regit per uns mecanismes econbmics característics. Aixb es produeix en un context d'escassa transparencia informativa que contribueix a incrementar la ignorhncia de l'usuari sobre el tema. L'actual model energetic es basa en una combinació de diverses fonts d'energia, entre les quals destaquen, pel seu pes, les energies dures, fonts d'energia no renovables com el petroli o l'urani, és a dir, fonts fbssils i físsils, i en menor mesura, les fonts renovables. Les primeres presenten una localització determinada que en termes generals no coincideix amb la ubicació de la seva major demanda. El model, per tant, es basa en una infrastructura de transport, distribució i abastiment, distribuida de forma desequilibrada damunt del temtori, amb uns impactes medioambientals molt importants. Els imperatius del sistema per aconseguir majors productivitats i la poca seguretat d'alguns sistemes tkcnics, són DOCUMENTS D'ANALISI GEOGRANCA 19-20, 1991-1992 altres dels factors que s'estableixen com a significatius en els efectes que 1'6s actual de l'energia provoca sobre el medi. En el capítol segon es presenta una analisi pormenoritzada dels sistemes energbtics des dels punts de vista historic i geografic. Des del primer punt de vista s'estudien els orígens i desenvolupament dels diferents sistemes energktics, interpretant els factors presents en l'evolució de l'ús de l'energia. Els autors elaboren una cronologia molt detallada de la utilització de cada font d'energia i relacionen les principals aplicacions que aquestes han tingut. Des del segon punt de vista s'estudien els efectes espacials de la seva implantació. Aixi, els impactes territorials i sbciodemografics dels sistemes energbtics en l'ordenació del territori i sobre el medi. Com a exemple s'il.lustra el cas de la ciutat de Barcelona, a partir del qual s'evidencia la dependbncia energbtica urbana que provoca el funcionament del sistema energbtic a les grans ciutats i els impactes territorials que aquest ocasiona. En el capítol tercer s'aprofundeix en la definició dels sistemes energbtics des del punt de vista de les fonts i dels recursos; s'arriba a determinar la seva classificació, es reflexiona sobre el concepte de la transformació de l'energia i s'analitza els seus usos finals. En el capítol quatre es realitza una descripció molt amplia dels orígens dels fluxos energbtics renovables. S'analitzen aspectes del planeta, des de la radiació solar, passant per l'atmosfera, els oceans i els continents, i finalitzant amb el cicle energbtic de la Terra i la interferbncia humana sobre aquest. En el capítol cinqub els autors presenten una descripció molt detallada de les diverses fonts d'energia individualitzades, tant les renovables (el sol, els vents, les onades, els fluxos de l'aigua, els fluxos de la calor, la geotbrmia i la biomassa) com les no renovables (combustibles fossils i nuclears). En el capítol sisb s'analitzen les causes que han motivat el desenvolupament de les formes derivades de l'energia, les quals, segons els autors, estan molt en relació amb les necessitats del sistema, per6 també, segons el model de funcionament de la nostra societat, amb les pautes de consum i sistema de valors que guien aquest sistema o en són conseqiikncia. Concretament s'analitzen dues formes derivades, els gasos manufacturats i l'electricitat. En el capítol sets els autors realitzen una analisi geogrifica molt precisa de l'estructura del mercat mundial d'energia primaria. Aixi, s'estudien per a diferents &rees geografiques la producció, la capacitat de les reserves mundials, l'evolució de la producció i el consum mundial de l'electricitat, del petroli, del gas natural i del carbó. Tanmateix, s'analitzen les polítiques energbtiques oficials actuals, la seva evolució i les seves projeccions futures en la planificació de l'explotació dels recursos energbtics, com també les formulacions de cargcter no oficial i la influbncia que aquestes han tingut sobre les primeres. Concretament s'aprofundeix en l'estudi del sector de l'energia nuclear i de les fonts d'energia renovables. En el capítol vuitb els autors presenten el model energbtic actual i en fan una reflexió des de les diferents bptiques que han intervingut, d'una manera o altra, en la seva planificació, tot descobrint al lector aspectes sobre el seu funcionament, alhora que en desmitifiquen d'altres. RESSENYES En el capítol novk, i a mode de conclusió, els autors valoren l'actual model energbtic i el seu funcionament, presentant les seves prdpies propostes per a l'enfocament de la qüestió energktica. Tanmateix s'analitzen els darrers esdeveniments internacionals que han estat molt en relació amb el tema, a fi de remarcar el caracter actual de la qüestió de l'energia i d'emmarcar l'obra en el panorama actual d'eclosió social mundial. Finalment, en el capítol desk i a manera d'apbndix, els autors ofereixen informació útil de consulta sobre les principals unitats de mesura energbtiques i les principals relacions entre aquestes. La dispersió amb qub apareixen tractades en les fonts d'informació sovint incrementa la confusió del lector i de l'usuari sobre el tema. Així doncs, es tracta d'una obra de divulgació científica, com també d'un manual de consulta, molt bksic, en el qual, es dóna a conbixer un tema de reilevancia social molt actual, com és el tema de l'energia, tot desgranant profundament i detallada les diferents parts del sistema energbtic global i el seu funcionament, exposant de forma precisa l'articulació existent entre model energbtic, sistema social i medi ambient. Núria Valdovinos Jackson, Peter, (1989), Maps of meaning: un introduction to cultural geography, London, Unwin Hyman, 213 p. 20.00 hardback, 8.95 paperback. De la misma manera que vemos multiplicarse las referencias al proyecto de una ccnueva, geografia regional, Peter Jackson expone en su último libro las ideas que tienen como fin ser integradas en la redacción de una <cnueva,, geografia cultural. No se trata, evidentemente, de una fortuita coincidencia de discurso verbal. Ya hace algunos años que la Geografia Humana se ve enfrentada al desafio que representa el (re)descubrimiento de la espacialidad por parte del conjunt0 de las ciencias sociales. Proliferan entre ellas las referencias al espacio, tanto en 10 que concierne a las dimensiones locales y regionales de 10s fenómenos como a su extensión territorial. Los centros de gravedad y las fronteras de 10s diferentes dominios disciplinares se redefinen. Las interpretaciones conceptuales se revisan. La interdependencia entre 10s diversos campos de conocimiento es un hecho asumido, asi como la interdisciplinariedad entre prácticas científicas es una realidad consumada. <<Teoria social contemporánean es, actualmente, la expresión más in en el debate teórico en ciencias sociales. Anthony Guiddens y la Sociologia inspiran directamente la proposición de estructuración que encierra. Segunda cccoincidencia>>: también Peter Jackson hace apoyar 10 esencial de la agenda que escribe para la ccnuevan geografia cultural en el amplio recorrido de convergencia intelectual que, siguiendo muy de cerca 10 que se puede reconocer en el trabajo de Raymond Williams, tiene en la Sociologia (marxista, en este caso) una de sus trazas maestras. En resumen, se solicita que la Geografia Humana descubra o actualice las grandes lineas de su horizonte teórico, y 10 hace de acuerdo con el diapadn pensando (como dominante) para las ciencias sociales; y es, en fin, su dimensión expiícitamente cultural la que busca un realineamiento simultáneo a partir del ejemplo que le llega de 10s estudios cultu-