Ressenyes

DOCUMENTS D'ANALISI GEOGRAFICA 19-20, 1991-1992 en unas tablas bastante exhaustivas en las que se clasifican 10s trabajos de casi un centenar de geógrafos españoles que han estudiado este tema. En el capitulo de las conclusiones, el autor hace unas recomendaciones de cara al futuro y aboga por una mayor profundización y especialización que permitan lograr unas contribuciones más vaiiosas, dado que la obra pone de manifiesto las limitaciones de las investigaciones en torno al oci0 efectuadas hasta el momento en España, y la falta de articulación entre estudiosos. Los apéndices constan de breves reseñas de las casi 150 obras (más otras 30 de referencia) citadas en el capitulo cuarto. A la hora de valorar el libro hay que tener en cuenta la finalidad perseguida por el autor, que es la de proponer cana mera herramienta,,. Se ha pretendido facilitar al lector un acceso a determinados aspectos históricos, conceptuales y metodológicos, asi como una síntesis de opiniones lo más rica posible, y en este contexto cabe valorar la obra muy positivamente. Resulta valiosa la considerable atención dedicada. a autores alemanes, ya que han jugado un papel importante en la evolución de la geografia del oci0 y muchas de las fuentes utilizadas son de difícil acceso para 10s españoles, pero nos parece que el autor ha estado excesivamente influido por dicha escuela a la hora de interpretar tendencias evolutivas de más amplio espectro geográfico. Por otro lado, el libro aporta una gran riqueza de información, fruto evidente de una labor e investigación minuciosas. Sin embargo, la abundancia de citas (a veces comparadas y contrastadas), combinada con un estilo literari~ algo complejo, asi como el número excesivo de notas a pie de página, dificultan poder seguir el hi10 conductor con facilidad. En cambio, en otro aspecto el autor se muestra excesivamente cauteloso a la hora de sacar conclusiones o emitir juicios. La bibliografia es completisima e incluye tanto una selección de referencias en lenguas extranjeras (en particular inglés y alemán, pero también en portugués, italiano y francés) como una selección casi exhaustiva en lenguas hispánicas. El10 es fiel reflejo del esfuerzo de compilación llevado a cabo por el autor. El análisis bibliográfico de 10s apéndices es especialmente valioso como herramienta de trabajo. Según el autor esta guia est5 pensada para introducir al lector de habla castellana al tema de la geografia del ocio, pero es también un buen manual de referencia sobre la geografia del oci0 en España para 10s especialistas extranjeros. Por primera vez se ha intentado valorar la evolución de la geografia del oci0 en España y recopilar todos 10s trabajos hechos por geógrafos españoles. El libro va mucho más allá de un mero trabajo pionero y, de hecho, constituye un estudio ordenado y completo sobre la geografia del ocio, realizado con la esperanza de servir como punto de partida para un mejor desarrollo de esta subdisciplina y para la formación de especialistas, que tanta falta hace en España. Gerda K. Priestley Gil, Olcina, A. i Morales Gil, A. (edit.) (1989), Avenidas fluviales e inundacwnes en la cuenca del Mediterráneo, Alacant, Institut~ Universitari0 de Geografia, 586 pp. En els darrers anys, la investigació geogriifica espanyola sobre inundacions i avingudes fluvials a la conca del Mediter- RESSEP rani occidental s'ha convertit en una línia d'investigació consolidada en nombrosos departaments universitaris de Geografia, entre els quals destaquen els de les Universitats de Valbncia, Múrcia i Alacant. En són prova bon nombre d'articles, monografies i reunions científiques on, de forma individual o interdiscipliniria, han participat activament geografs espanyols. Una línia d'investigació que, per altra banda, es recolza en la puixansa que ha experimentat aquesta tematica entre la comunitat científica internacional, i que és afavorida pel moment actual, després que les Nacions Unides han declarat la dbcada dels 90 com a ctDbcada per a la Reducció de les Cathstrofes Naturals,,. El llibre que aqui es comenta és el recull de les ponbncies i comunicacions presentades en la reunió científica internacional sobre ccAvenidas fluviales e inundaciones en la cuenca del Mediterráneo,,, que, sota els auspicis de 1'European Coordination Centre for Research and Documentation in Social Sciences (Viennu Centre), tingué lloc de 1'11 al 14 de maig de 1989, amb dues sessions a Alacant i altres dues a Múrcia. Alhora, la reunió s'emmarcava en la contribució que 1'Instituto Universitari0 de Geografia d7Alacant feia, per un cantó, al projecte internacional <<L7eau et les hommes dans les pays de la Méditerranée et de la Mer Noire* i, per l'altre, al projecte <<Demanda y economia del agua en las regiones de Valencia y Murciaw, de la Comisión Interministerial de Ciencias y Tecnologia. En aquestes condicions no és d'estranyar, doncs, que sigui el litoral mediterrani peninsular el que atregui el major nombre de comunicacions, fins al punt que només tres tracten altres %rees de la conca mediterrania dues centrades a Italia i una a Tunisia-. En canvi, sí que s'aconsegueix en bona mesura el caracter interdisciplinari que requereix la tematica que aqui es tracta, com ho demostra la diversa procedbncia dels col.lectius científics que hi participen: majoritariament gebgrafs vinculats al món universitari, pero també meteorolegs, enginyers civils, hidrhulics i de monts, geblegs, urbanistes, membres de Protecció Civil, etc. Les diferents comunicacions presentades es classifiquen en sis ponbncies: a) causes climhtiques de les riuades, b) rius i rambles mediterranis, c) planes d'inundació, d) grans avingudes i inundacions histbriques, e) prevenció i control d'avingudes, i f) lleis i altres normes sobre crescudes fluvials. La primera ponbncia, cecausas climaticas de las riadas~, presentada per A. Gil Olcina, de la Universitat d7Alacant, analitza els factors que provoquen les precipitacions extraordinaries en el litoral mediterrani peninsular -els factors d'inestabilitat actuants, el calendari i la intensitat de les pluges extraordinariesper, tot seguit, passar a l'estudi d'episodis catastrbfics significatius. Les sis comunicacions que acompanyen aquesta ponbncia, obra d'acreditats experts en la matbria (López Gómez, A., Albentosa Sánchez, L.M., Martín Vide, J., Capel Molina, J.J., entre altres), realitzen la seva aportació personal sobre els mateixos aspectes, unes vegades adoptant un caracter més descriptiu, altres incidint en els m6 todes quantitatius per avaluar les característiques de les precipitacions quantioses. En tots els casos els autors acaben remetent a exemples d'episodis catastrofics significatius. DOCUMENTS VANALISI GEOGRAFICA 19-20, 1991-1992 Perb no solament les inundacions mediterranies són degudes a la intensitat i amplitud de les precipitacions, sinó que també les característiques de les conques i les xarxes de drenatges, com també les dels cursos fluvials, hi tenen molt a veure. La segona ponbncia, ccRíos y rambla~ mediterráneosu, presentada per J.F. Mateu Belles, incideix en la necessitat d'aprofundir en aquests aspectes a l'hora d'estudiar les inundacions mediterranies, per tal que la hidrogeografia deixi de ser d'una vegada per totes cela ventafocs de la Geografia ~ísica mediterrhnia~. Malgrat que la majoria de les comunicacions adscrites en aquesta ponbncia continuen cenyint-se a estudis de conques fluvials específiques, és cert que algunes d'aquestes (Bru Ronda, C. i altres; López Bermúdez, F., Romero Díaz, M.A., per exemple) aprofundeixen en consideracions de carkcter general o regional o referents a processos hidrolbgics específics. La ponbncia a~lanos de inundación,,, de V.M. Rosselló Verger, destaca la importancia que tenen els estudis geomorfolbgics de les planes d'inundació per entendre el paper que juguen les avingudes en el seu modelatge. Les úniques tres comunicacions que acompanyen aquesta ponbncia, centrades en el Baix Segura i la plana aleluvial del Guadalquivir, fan bona la frase de V.M. Rosselló Verger, #Els estudis de la geometria de les planes d'inundació es troba a les beceroles i encara ara sabem molt poques coses de les relacions del rbgim fluvial amb la producció de formes en una plana d'inundació~ (p. 259). On també queda molt camp per recórrer és en l'estudi detallat de les inundacions histbriques, tema de la quarta ponbncia, <<Grandes avenidas e inundaciones históricas,, presentada per F. Calvo Garcia-Tornel. Fins ara, l'estudi de les inundacions histbriques s'ha dirigit al coneixement de la freqüencia i probabilitats amb l'objectiu de poder establir criteris de prevenció i defensa. En la seva exposició, F. Calvo Garcia-Tornel reclama un estudi més detingut i rigorós de les inundacions histbriques en el qual intervinguin especialistes de diferents disciplines. A continuació, i fruit de la seva anhlisi sobre algunes inundacions a la conca del Segura, aporta una sbrie de consideracions metodolbgiques per a l'estudi de les inundacions histbriques, que fan d'aquesta ponbncia una de les més interessants i novedoses. La cinquena ponbncia, ccprevención y control de inundaciones>>, encapsala una llarga llista de comunicacions -totes, a excepció d'una, realitzades per membres de les Confederacions Hidrogrkfiques del Xúquer i el Seguraque analitzen l'impacte de les inundacions i avingudes fluvials en l'ecosistema hum& i les possibles actuacions per fer-hi front. En línies generals, tres són els temes que predominen: a) metodologia d'estudi i classificació de les actuacions humanes enfront les inundacions, b) la implantació del SAIH a les conques del Xúquer i el Segura, i c) obres de defensa estructurals realitzades en aquestes mateixes conques i altres possibles propostes a dur a terme. També queda inclosa en aquesta ponbncia una interessant comunicació que tracta de la influbncia de les infrastructures del transport en les planes d'inundació. Sobre la mateixa tematica, perd formant part d'una setena i última ponbncia, ccLeyes y otras normas en torno a crecidas fluviales,,, diversos autors recullen, unes vegades per a tot 1'Estat espanyol i altres RESSE a través de l'estudi de casos concrets, el conjunt de normes legals reguladores d'algunes de les mesures de prevenció i control exposades en l'anterior ponbncia. Ens trobem, en definitiva, davant una prova més -la més exitosa al meu entendredel notable increment que d'uns deu anys enca ha experimentat la producció geogrhfica espanyola en l'estudi dels riscos naturals, en aquest cas sobre la tematica de les avingudes fluvials i inundacions. Cada vegada més es van consolidant grups permanents de gebgrafs que no solament surten a la llum després de catastrofes concretes, sinó que són capacos d'organitzar encontres interdisciplinaris com aquest celebrat el mes de maig de 1989. Una idea es transmet al llarg de tot el llibre: el debat resta obert, els camps d'estudi entorn d'aquesta tematica són molts i queda molt per dir. I no únicament pel que fa a l'estudi del risc d'inundació com a esdeveniment hidrogeomorfolbgic, sinó també pel que fa a la seva vessant humana i social, en altres paraules, a les relacions home-natura que se susciten entorn de la problemiitica de les inundacions i avingudes fluvials. Anna Ribas i Palom Équipe <<Espace, Population et Societb (1989), Atlas démographique et social de l'fle-deran ce, Paris, Université de Paris I(349 p.). Arran d'un encarrec de la Direction Régionale de 1'Equipement de la région fle-deran ce fet a l'equip Espace, Population et societél, sota el nom genbric de eles traduccions espacials dels fenbmens segregadors a la regió "fle-deran ce"^, aquest equip ha elaborat aquest informe -el segon de l'esmentat encarrecen forma d'atlas, el qual té <<essencialment per objecte proposar un conjunt de documents de treball i d'anhlisi que permetin esbossar un primer estat de les formes de divisió social i demogrkfica de l'espai a la regió fle-deran ce i de la seva evolució recent (1975-1982)~ (p.7). Tot i ser un treball col.lectiu, cadascun dels capítols o apartats és signat per l'autor o autora, la qual cosa confereix una certa empremta personal a l'enfocament de les respectives anilisis desenvolupades. La regió fle-deran ce, amb la ciutat de París al seu bell mig, és un territori forca desequilibrat, tant des d'un punt de vista demografic com social, econbmic i d'estructura de la producció. Aixb ha dut els autors2 a plantejar-se el fet de redefinir les unitats geografiques de la regió: de 1280 communes, més 20 arrondissements parisencs, s'ha passat a 188 sectors en funció de tres tipus de criteris: la continui'tat i I'aspecte de l'hhbitat, la composició sbcio-professional i les estructures agrícoles. Aquest reagrupament és explicat i justificat en l'annex que figura al final del llibre. Malgrat aquesta tasca d'homogenei'tzació, la població va de poc més de 5000 habitants en el sector més despoblat als més de 225.000 habitants (el districte 156 de París) en el més pol. L'equip E.P. et S. pertany a STRATES (Strategie temtoriale et dynamique des espaces), unitat de recerques del Centre National de la Recherche Scientifique associada a la Université de Paris I. 2. L'equip és format per Martine Berger, Jacques Brun, Ivan Chauvire, Jeanne Fagnani, Francine Globet, Michelle Guillon, Daniel Noin i Catherine Rhein.