Jornades sobre dona, demografia i canvi social (Sant Sebastià, 1990)

DOCUMENTS D'ANALISI GEOGRAFICA 19-20. 1991-1992. DD. 253-257 Jornades sobre dona, demografia i canvi social (Sant Sebastia, 1990) Montserrat Solsona* Résumé l A bstract 1 Resumen 1 Resum Le 15 et le 16 novembre 1990 ont eu lieu a Saint Sébastien des journées sur <<La démographie et le changement sociab, organisées par le Forum Féministe Maria de Maeztu; leur but a été de discuter le r61e de la femme dans les changements démographiques récents dans les pays occidentaux et, plus précisément en ce qui concerne la diminution de la natalité. A seminar on <<Demography and Social Change* was held in San Sebastian on 15th and 16th November 1990, under the auspices of the Maria de Maeztu Feminist Forum. The objective of the seminar was to discuss the role of women in recent demographic changes (especially the fall in birth rates) in the Western World. La celebración en San Sebastián de las jornadas sobre <<Demografia y cambio sociab 10s dias 15 y 16 de noviembre de 1990, organizadas por el Forum Feminista Maria de Maeztu, tuvieron por objeto discutir el papel de la mujer en 10s recientes cambios demográficos en 10s paises occidentales, y mas concretamente en el descens0 de la natalidad. La celebració a Sant Sebastia de les jornades sobre <<Demografia i canvi sociab els dies 15 i 16 de novembre de 1990, organitzades pel Forum Feminista Maria de Maeztu, van tenir per objectiu discutir el paper de la dona en els recents canvis dernografics als palsos occidentals, i més concretament en el descens de la natalitat. * Departament de Geografia, Universitat Autbnoma de Barcelona, 08193 Bellaterra. DOCUMENTS D'ANhLISI GEOGRAFICA 19-20, 1991-1992 Els dies 15 i 16 del mes de novembre de 1990 se celebraren a Sant Sebastia les jornades sobre <<Demografia i canvi socialv organitzades pel Forum Feminista Maria de Maetzu. L'objectiu de les jornades era discutir el paper de la dona en els canvis demografies més recents dels pai'sos occidentals, i concretament en el descens de la natalitat, en un context més ampli que tingués present tant la situació demografica mundial com els problemes de l'anomenat Tercer Món. La idea va sorgir pel desacord de les membres del Forum Feminista amb els termes del debat actual sobre la davallada de la fecunditat, el qual, capficat amb el tema de qui pagar2 les pensions, no comtempla variables tan rellevants com les escasses expectatives de reducció de l'atur, la feble vinculació de les dones amb el mercat de treball i el dret de la futura <<tercera edatw a no ser considerada com un excedent demogrhfic. La directora de Emakunde (Institut Basc de la Dona), Txaro Arteaga, va fer l'obertura de les jornades, en basc i en castella, amb una revisió dels factors de la davallada de la fecunditat -treball de les dones, generalització dels anticonceptius, individualismei dels aspectes de la nova realitat demografica del País Basc, que són percebuts per la societat basca com a <<problemes>>: envelliment de la població, falta de ma d'obra autbctona i immigració, i pkrdua de l'euskera. A continuació, va intervenir el filbsof Jesús Mosterin, qui va encetar la discussió amb un estil forqa punyent. El seu missatge va ser molt clar: en nom de la felicitat dels humans i de la salvació del planeta cal que es freni, amb els mitjans que calgui, la reproducció dels éssers humans. Aquesta Cs rúnica solució per als pai'sos del Tercer Món. <<La biosfera est5 enferma de cáncer. Y el tumor maligno somos nosotros, la humanidad. El cáncer consiste en la multiplicación desordenada de un tejido a expensas de 10s demásw. En el debat argumenta que la pobresa no és un problema de distribució dels recursos; som massa gent, n'hi ha prou per a tots. Jo diria, de tota manera, que l'afirmació que una natalitat més baixa és una condició suficient per gaudir d'una millor qualitat de vida no és pas sostenible. Penso que va anar molt bé que el següent conferenciant fos I'economista Tomás Jiménez, consultor de les Nacions Unides en mat&ria de població, per recordar que en molts pai'sos del Tercer Món, en els darrers 15 anys s'havia assolit una reducció de la fecunditat de l'ordre del cinquanta per cent. El problema és que en el món hi ha més de tres-cents milions de parelles que no volen tenir més fills i que no poden accedir a mesures de planificació familiar. Per tant, en aquest terreny, els objectius marcats per les polítiques nacionals i internacionals de reduir el creixement de la població topen amb el problema de la manca de recursos. La població mundial continuara creixent; la propera JORNADES SOBRE DONA, DEMOGRAHA I CANVI SOCIAL (SANT SEBASTIA, 1990) dbcada naixeran mil cinc-cents milions de persones, seri la generació més nombrosa de tota la histbria. De la intervenció de Tomás Jiménez, durant la qual va fer una ressenya dels problemes demogrifics més candents de la societat actual, jo en recolliria la denúncia que va fer dels arguments que utilitzen els governs europeus per implantar la política de control de la immigració provinent dels pa~sos més pobres. Cal reconbixer, va dir, que aquests immigrants no fan pas la competbncia als treballadors europeus. Cal definir una acció concertada basada en la reducció d'aquest tipus de proteccionisme i una solució compartida al problema del deute extern. La conferbncia de la gebgrafa Aurora Garcia Ballesteros, sobre <<La dona, clau de la conducta demogrificaw, va obrir la segona sessió de les jornades, parlant de les inquietuds que genera la nova situació demogrifica i de les possibles alternatives. Avui, la fecunditat a Espanya és més baixa que a molts palsos europeus. Aquest és un fet que motiva les preocupacions actuals per la renovació de les generacions, per l'envelliment de la població i pel finanqament de les pensions. En primer lloc, Aurora Garcia Ballesteros considera que cal valorar aquestes baixes taxes de fecunditat en el context internacional. Per altra banda, si el descens de la fecunditat ha modificat l'equilibri entre els diferents segments d'edat, caldri pensar en un nou model social. En relació amb les pensions, si el que convé és augmentar el nombre de cotitzants, la professora planteji: Per que no pensem a incrementar les taxes d'activitat femenines? Qualsevol mesura demografica que es prengui ha d'anar acompanyada d'altres que facin que no recaigui sobre la dona el treball dombstic, el qual cada dia inclou més responsabilitats, com la cura dels ancians i la gestió de la llar. Només ser3 possible obrir noves perspectives demogrifiques si la dona participa en les decisions que tant l'afecten i si els poders públics són conscients d'aquesta problemitica. Eva Bernhardt, dembgrafa de la Universitat d'Estocolm, va parlar dels canvis que, en matkria de nupcialitat, formes familiars i fecunditat, han tingut lloc a Subcia en els darrers deu anys. A tothom va interessar la histbria recent d'aquest país, que des de fa set anys est2 vivint una considerable revifalla de la fecunditat, i que assoli l'any 1990 un índex (2,l fills per dona) que garanteix el reemplagament de les generacions. Aquesta recuperació no s'ha donat pas sobre la base de la tradicional divisi6 del treball entre gbneres. Com a conseqübncia de determinades polítiques socials que des de fa temps s'inspiren en el principi d'una societat més igualitiria entre homes i dones, les responsabilitats familiars són més compartides: els permisos d'excedbncia del treball amb motiu del naixement d'un fill, per exemple, els agafen en la mateixa proporció pares i mares; i cada vegada és més freqüent que el pare es quedi a casa quan DOCUMENTS D'ANALISI GEOGRAFICA 19-20,1991-1992 algun fill esta malalt. Val a dir, perb, que en la mesura que l'home s'incorpora a les tasques reproductives decreix l'interts per tenir més fills. Val a dir, també, que les taxes d'activitat, practicament iguals entre homes i dones, amaguen la <<trampa>> del treball a temps parcial, ja que de les persones que treballen menys de 35 hores setmanals, només un set per cent són homes. Per altra banda, la segregació ocupacional té plena vigtncia: les dones són mestres, infermeres, secretaries, etc. En la tercera i darrera sessió van participar-hi com a conferenciants Montserrat Solsona, dembgrafa de la Universitat Autbnoma de Barcelona, Enrique Morán, de 1'Institut Basc d'Estadistica, i Andrés Valentin, del Departament d'Estadistica del Govern de Navarra. Montserrat Solsona va centrar la seva intervenció en la participació de la dona en l'activitat economica dins 1'Estat espanyol. D'entrada critica les estadístiques oficials sobre la població activa perqut, concebudes a la mesura dels homes, exclouen gran part del treball realitzat per les dones, com a mestresses de casa, com a ajudes familiars o com a treballadores submergides. A continuació va parlar de la relació entre activitat laboral i fecunditat, dels canvis produi'ts en el cicle familiar i en l'experitncia laboral de les dones. La integració creixent de la dona en el mercat de treball, va dir, no ha anat acompanyada d'una superació de la discriminació que pateix en tots els nivells: ocupacional, sbcio-econbmic, salarial, etc. Tampoc no s'ha avanqat gaire en la socialització del treball reproductiu, pero per a les generacions femenines més joves, el matrimoni i el naixement del primer fill no impliquen una renúncia de l'activitat laboral. Finalment argumenta la importancia d'incorporar la dimensió territorial en l'estudi del treball de la dona a 1'Estat espanyol i es mostra partidaria de promoure una major flexibilitat per tal que homes i dones puguin compartir en les mateixes condicions la família y el treball. Enrique Morán va fer una exposició acurada de l'evolució demografica del País Basc i destaca que, després d'un segle (1875-1975) de creixement ininterromput de la seva població, ara es trobava en una conjuntura de creixement zero, motivada tant pel moviment migratori com pel moviment natural. Els saldos migratoris són negatius des de 1977. La fecunditat en els últims deu anys s'ha redui't en un cinquanta per cent, i ha assolit el nivell més baix de 1'Estat, segons el qual només tindrien desctndencia un seixanta per cent de les dones en edat reproductiva. Pel que fa a la nupcialitat, factor determinant de la fecunditat, segons l'indicador conjuntural de nupcialitat de 1986-87, només es casaria un cinquanta per cent de la població. Féu notar, perb, que les dades anuals són una ficció, i que un retard, un canvi de calendari dels esdeveniments, accentua encara més la degradació de la intensitat dels fenbmens. La 256 JORNADES SOBRE DONA, DEMOGRAFIA I CANVI SOCIAL (SANT SE BAST^, 1990) intervenció d'Andrés Valentin també es va centrar en la situació d'estancament demografic d7Euskal Herria, fortament condicionada per la situació econbmica. Va introduir la problematica de les zones rurals on, a causa de l'emigració de les dones, l'index de masculinitat és altíssim i en conseqiibncia el de solteria. A continuació va reprendre el tema de l'activitat econbmica, tot donant més arguments en contra de la validesa de les categories utilitzades per a l'analisi de la l'activitat de la població. No són adequades perqub es privilegia la producció enfront la reproducció, perqu& parteix del criteri d'c<ocupat estable, quan més d'una tercera part de la població activa (un quaranta per cent en el cas de les dones) no forma part d'aquest col.lectiu i perqub considera la població inactiva com a <crestes>>. Al final d'aquesta sessió, Begoña Muruaga, una de les dones que formen l'hnima del Forum Feminista Maria de Maeztu, va fer una breu síntesi dels aspectes més innovadors i polbmics de les jornades. Aquestes jornades varen resultar molt estimulants, jo diria que per dues raons: en primer lloc, perqub les dones del Forum Feminista M. Maeztu, que per cert té poc més de dos anys d'existbncia, tenen molta empenta. De fet, aquestes són les segones jornades que organitzen; les primeres, celebrades a Vitbria l'any anterior, es dedicaren al tema <(Dones i mitjans de comunicació>>. Per altra banda, el lloc on es van desenvolupar les jornades, un local del centre de la ciutat de Donostia, de la Caixa de Pensions, va facilitar la participació, no solament dels estudiosos, sinó dels protagonistes-actors mateixos del quefer demografic. I després de les sessions, a l'hora dels vins i dels apats, el debat continuava. I és que els bascos saben conversar tan bé que quasi semblaria que <ces perd el temps>>. Aquesta és una practica que a casa nostra esta forqa oblidada i que, crec, hem de reivindicar.