Al voltant del programa "El Bages cap a l'any 2000"

DOCUMENTS D'ANALISI GEOGRAFICA 19-20, 1991-1992, pp. 231-234 Al voltant del programa uEl Bages cap a l'any 2000, Mireia Baylina i Ferré* i Joan Carles Llurdés i Coit* Résurné / Abstract / Resurnen / Resum Sous le titre <<Le Bages vers l'an 2000. Préparons le futur*, le Conséil régional du Bages a organisé un programme de travail et de réflexion ayant pour but de connaitre la situation globale du pays et mettre au point des stratégies pour un meilleur développement dans l'avenir. Des organisations politiques, économiques et sociales mais aussi des citoyens a titre individuel ont participé activement, pendant i'automne de 1990, ?I une réflexion en profondeur sur les acquis et les défis de notre pays. The Bages County Council has organized a research programme entitled <<Bages approaching 2000. Let's prepare for the futurew. The objective of the programme is to identify the present general condition of the county and to elaborate strategies to enable better future development troughout the autumn of 1990. The scheme has counted on the active participation not only of political, economic and social organizations, but also of interested individuals, who together have examinated at depth what we have and what we want for our country. Bajo el titulo <<El Bages cap a l'any 2000. Preparem el futurn, el Consell Comarcal del Bages ha organizado un programa de trabajo y reflexión a fin de conocer la situación global de la comarca y elaborar estrategias para un mejor desarrollo &turo. Entidades polfiicas, económicas. sociales. vero también ciudadanos individuales han varticipado actkamente' hurante el otoño de 1990, en una reflexión profunda sobre 10 que tenemos y 10 que queremos para nuestra comarca. * Departament de Geografia, Universitat Autbnoma de Barcelona. DOCUMENTS D'ANALISI GEOGRAFICA 19-20,1991-1992 Sota el títol <<El Bages cap a l'any 2000. Preparem el futur,, el Consell Comarcal del Bages ha organitzat un programa de treball i de reflexió per tal de conbixer la situació global de la comarca i elaborar estrattgies per a un millor desenvolupament futur. Entitats poiítiques, ecombmiques, socials, perb tambC ciutadans individuals han participat activament, durant la tardor de 1990, en una reflexió aprofundida sobre qub tenim i qub volem per a la nostra comarca. Amb l'objectiu de conkixer en quina situació global es troba la comarca del Bages i, en conseqükncia, elaborar estratkgies encaminades a assolir un desenvolupament futur millor, es van celebrar a Manresa, durant la tardor de 1990, unes jornades de debat i reflexi6 en el marc del programa <<El Bages cap a l'any 2000. Preparem el futur>>, organitzades pel Consell Comarcal del Bages. Com a documents inicials de reflexió es van realitzar un conjunt d'estudis previs referits a la problemitica actual de la comarca: la població, els recursos agrícoles i ramaders, la mineria, els costos comparatius de la localització industrial i les noves tecnologies aplicades a la indústria, els transports i les comunicacions, els serveis de sanitat, educaci6, habitatge i qualitat ambiental, els equipaments culturals, esportius i de lleure, els recursos financers i hisendes locals, les perspectives dels municipis cap a l'any 2000 i el paper dels Consells Comarcals dins el marc del planejament territorial. Aquests estudis han servit per poder posar en funcionament deu comissions de treball sobre les temitiques següents: - Els recursos naturals i les energies basiques. - Els recursos humans: la població i les seves característiques sbcioeconbmiques i culturals. - Les infrastructures de transports i comunicacions. - Les activitats agriries i ramaderes. - Les activitats industrials i l'estructura empresarial. - El comerq, el lleure i el turisme. - Els serveis: ensenyament, sanitat, habitatge i professionals avangats. - El planejament territorial. - El medi ambient i la qualitat de vida. - L'estructura municipal i comarcal: el paper del Bages a Catalunya. AL VOLTANT DEL PROGRAMA .EL BAGES CAP L'ANY 20M)n Els debats successius d'aquestes deu ponkncies van estar oberts a tots els ciutadans del Bages, per6 d'una manera especial als membres actius de les entitats polítiques, econbmiques, socials, culturals, esportives i cíviques de la comarca. Les propostes suggerides per cada comissió de treball es van recollir en un document final, l'anhlisi del qual va tancar les jornades en una sessió celebrada 1'1 de desembre de 1990 en el futur Museu de la Tbcnica de Manresa, presidida pel Conseller de Governació de la Generalitat de Catalunya i amb la presbncia de l'alcalde de Manresa i del president del Consell Comarcal del Bages i del Comité Executiu <<Bages 2000~. Del document es desprbn que l'objectiu general i prioritari del Bages de cara a l'any 2000 ha de ser el de caracteritzar la comarca per la seva empenta dinamitzadora dins el marc d'una Catalunya integrada a Europa. Actualment, la comarca, seguint la conjuntura general catalana, viu una forta represa de les activitats industrials, especialment en el sector metal-lúrgic, el comerq i els serveis, la qual cosa es tradueix en un cert optimisme col-lectiu i un fort creixement del consum privat i públic. Perb malgrat aquesta situació d'euforia, al Bages continua havent-hi problemes, uns lligats a les caracten'stiques del medi físic, altres al desenvolupament de les activitats productives, i altres relacionats amb les necessitats humanes, com pot ser el cas de l'habitatge o el de les infrastructures de comunicació. Des d'una posició de centralitat, el Bages ha de ser capaq de vertebrar el territori central catalh, partint, primer de tot, de la correcció dels desequilibris comarcals, superant el marc municipal tant en termes d'ordenació territorial com de planejament urbanístic general. En aquesta tasca les comunicacions són un instrument fonamental, i en la perspectiva de l'any 2000 s'ha de plantejar, entre altres, la consolidació de 1'Eix del Llobregat com a via destacada de les comunicacions a Catalunya, i la plena utilització de 1'Eix Transversal i de la diagonal Tarragona-Valls-IgualadaManresa. Paralelelament, cal renovar la base agrhria i industrial i enfortir el potencial comercial i de serveis. Sota 170bjectiu de fixar unes directrius que afavoreixin un desenvolupament endogen de l'economia comarcal, el manteniment d'un cert equilibri entre les activitats primhries, secundaries i de serveis resulta imprescindible. En aquest sentit, el Bages ha d'acréixer la seva base indudtrial a partir de la localització d'empreses líders en sectors no tradicionals que comportin la implantació de noves activitats, ha de renovar i adequar les industries tradicionals i, juntament amb el manteniment d'un sector agrari modernitzat, cal esperar que apareguin nous seveis especialitzats destinats tant a les activitats productives com als usuaris individuals. Aquest objectiu, tan general com ambiciós, ha d'anar acompanyat d'una millora de la qualitat de vida dels bagencs i d'un respecte al medi ambient, so233 -- DOCUMENTS D'ANALISI GEOGRAFICA 19-20, 1991-1992 bretot fent referbncia a una adequada gestió de l'aigua, l'aire, els boscos, els residus i el patrimoni natural. Un especial bmfasi ha tingut la definició del paper del Bages a Cataluya dins el marc de 17Europa Comunitiria. En aquest sentit es considera basic fer del Bages no una comarca corredor o una Brea suburbial de Barcelona, sinó un espai físic i hum2 amb personalitat prbpia, ben integrat en el conjunt de comarques de Catalunya i capas d7explotar el seu rol tradicional d'articular una Catalunya rural i una d'industrial a partir de les connexions amb la resta del territori. Per tant, és necessiria l'aprovació del Pla Territorial General de Catalunya i la realització d'un Pla Parcial Territorial del Bages, lligat al Pla d'Actuació Comarcal, que fixi i determini les actuacions que ultrapassen el marc estrictament municipal. És evident que a partir d'ara un consens per part de les institucions polítiques, ecombmiques i socials amb poder real a la comarca és imprescindible per transformar els projectes en realitats. Les jornades del aBages cap a l'any 2000~ han possibilitat una bona reflexió col-lectiva sobre el futur comarcal. En aquest sentit, el coneixement de qub tenim, qub volem i quines estratbgies ens poden portar a aconseguir-ho és fonamental per estar preparats per tal d'afrontar els reptes tant tecnolbgics com humans que el futur ens proporcionari.