Impressions d'uns horitzons : comentaris arran d'una ressenya de Horizons in Human Geography

DOCUMENTS PANALISI GEOCRAFICA 19-20, 1991-1992, pp. 167-180 Impressions d'uns horitzons: comentaris arran d'una ressenya de Horizons in Human Geography* Alexandre Coscuela i Tarroja* * Résumé / Abstract / Resumen / Resum Impressions de quelques horizons: commentaires a propos d'un compte rendu de Horizons in Human Geography, édité par D. Gregory et R. Walford. Dans un paysage intellectuel caractérisé par l'accélération du rythme de changement et la diversité des approches de recherche, le cru de 1989 s'est avéré particulibrement fécond pour la géographie humaine. Horizons in Human Geography, édité par Derek Gregory et Rex Walford, n'est ni l'ouvrage le plus innovateur de I'année ni le plus représentatif de quelque approche qui soit ni celui qui embrasse le mieux la diversité ni le plus érudit. Son but est suffisamment ambitieux pour qu'on accorde une certaine attention a la représentation ou l'image de la discipline qu'il divulgue puisque l'ouvrage prétend largement diffuser certaines des plus récentes tendances (pré-postmodernistes) de la pensée géographique britannique répandues pas seulement parmi l'élite académique intéressée aux rapports entre géographie et théorie sociale mais aussi dans l'ensemble de la communauté scientifique et, surtout, dans l'enseigment secondaire (arrivant ainsi tous les citoyens). La valeur divulgatrice de I'ouvrage est plus que remarquable mais sa lecture doit tenir compte du contexte social, spacial et temporel dans lequel i1 est paru. * GREGORY, Derek & WALFORD, Rex (eds.), Horizons in Human Geography. Basingstoke, Hampshire: MacMiUan Education Ltd., 1989. xviii + 426 pp., índexs onorniistic i temiitic, 16 x 24 cm. Hardcover ISBN 0333 396111 35. Paperback ISBN 0333 39612X 12. 95. ** Becari del Programa General de Formaci6 de Personal Investigador (DGICYT). Departament de Geografia, Universitat Autbnoma de Barcelona, 08193 Bellaterra, Vall& Occidental. DOCUMENTS VANALISI GEOGRAFICA 19-20. 1991-1992 In an intellectual Iandscape dominated by the acceleration of the rate of change and variety of research approaches, the 1989 harvest in human geography is especially prolific. Horizons in Human Geography, edited by Derek Gregory and Rex Walford is neither the most innovatory work of the year, nor the most representative of one particular approach, nor that which covers existing diversity best, nor even the most erudite. However its objective to achieve the widespread diffusion of some recent (pre-postmodern) tendencies in geographical thought in Britain, not only within the academic élite interested in the relationship between geography and social theory, but also in the entire community, and especially among secundar~ school teachers (thus reaching indirectly the general public) is ambitious enough to deserve some attention to the conception or image of the discipline which it presents. The value of the work in terms of general diffusion is quite remarkable, but the reader should bear in mind the social, spatial and temporal context in which it is conceived. En un paisaje intelectual caracterizado por la aceleración del ritmo de cambio y la diversidad de 10s enfoques de investigación, la cosecha del año 1989 resulta ser especialmente prolífica para la geografia humana. Horizons in Human Geography, editado por Derek Gregory y Rex Walford, ni es el volumen más innovador del año, ni el más representativo de ningún enfoque, ni el que mejor cubre la diversidad, ni tan s610 el mas erudito. Pero su objetivo de difundir ampliamente algunas de las tendencias recientes (pre-posmodernistas) del pensamiento geográfico británico, no s610 dentro de la élite académica interesada por las relaciones entre geografia y teoria social, sino dentro del conjunt0 de la comunidad y, sobre todo, entre el profesorado de secundaria (llegando indirectamente a toda la ciudadania), es suficientemente ambicioso como para merecer que se preste atención a la representación o imagen de la disciplina que propaga. El valor divulgador de la obra es más que remarcable, pero su lectura ha de tener bien presente el contexto social, espacial y temporal de donde surge. En un paisatge intel.lectua1 caracteritzat per l'acceleraci6 del ritme de canvi i la diversitat dels enfocaments de recerca, la collita de l'any 1989 és especialment prolífica per a la geografia humana. Horizons in Human Geography, editat per Derek Gregory i Rex Walford, ni és el volum més innovador de l'any, ni el més representatiu de cap enfocament, ni el que millor cobreix la diversitat, ni tan sols el més erudit. Perd el seu objectiu de difondre Ampliament algunes de les tendhcies recents (pre-postmodernistes) del pensament geografic britanic, no solament dins l'élite acadbmica interessada per les relacions entre geografia i teoria social, sinó dins el conjunt COMENTARIS ARRAN D'UNA RESSENYA DE HONTZONS IN HUMAN GEOGRAPHY de la comunitat i, sobretot, entre el professorat de secundaria (arribant indirectament a tota la ciutadania), és prou ambiciós com per merbixer que es faci atenció en la representació o imatge de la disciplina que propaga. El valor divulgador de l'obra és més que remarcable, perb la seva lectura ha de tenir ben present el context social, espacial i temporal d'on sorgeix. PAISATGE AMB HORITZONS Si calgués retratar el paisatge intelelectual de la recerca en geografia humana dels darrers anys vuitanta en una instantiinia, alguns (entre altres) dels ingredients forqa adients podrien ser: en primer terme, la condició efímera, o insostenible -per acceleratritme de canvi dels mktodes, idees i conceptes; la proliferació d'eclecticismes basats en una lliure disposició i combinatbria de perspectives tebriques (bé integrant-les o bé oposant-les); la diversitat, tant per la pluralitat d'enfocaments com per la fragmentació d'especialitzacions; el continu procés d'internacionalització -per angloamericanitzacib dels enfocaments metodolbgics i els conceptes d'aniilisi; i una ferotge competencia per la innovació i la propietat intel-lectual. Tanmateix, aquestes característiques tampoc no haurien de sorprendre ningú car, més enllii de la humil geografia humana, són fenomens prou aplicables al conjunt de les transformacions socials del que s'ha anomenat capitalisme tardii o d'especialització flexible. Ara bé, ben segur que més d'un gebgraf que hagi estat mandrós o simplement impedit per altres més nobles obligacions de mantenir un bon ritme de lectura de les contínues innovacions dels darrers anys, en obrir moltes publicacions recents es pot sentir, wm diu l'expressió popular, com si es trobés a la liuna. Harvey atribueix aquest canvi continu a la lbgica acadkmica de les transformacions del mode de producció, i el seu retrat resulta més aviat cru: El mbqueting competitiu d'idees, teories, models, temes, genera modes del color del mes que agreugen més que no milloren les condicions de rapid canvi, acceleració i efimeralitat. L'any passat va ser el positivisme i el marxisme, aquest any I'estructuracionisme, l'any que ve el realisme i el següent el constructivisme, el postmodernisme o qualsevol altre. es més faci1 seguir el ritme dels canvis dels colors de Benetton que seguir els girs de les idees efímeres que ara volten pel món acadbmic (Harvey, 1990, 431). Malgrat tot, darrera d'aquesta col.lecciÓ inacabable d'ismes que és la geografia dels vuitanta sembla que hi ha alguna cosa més que (només) un curri- DOCUMENTS D'ANALISI GEOGRAFICA 19-20,1991-1992 ~ grafia dels vuitanta sembla que hi ha alguna cosa més que (només) un curriculisme dirigit pel mercat de treball intel-lectual i10 la logica acadbmica del postfordisme. En aquest complex context espacio-temporal, la collita bibliografica (so- , I bretot de llibres) del 1989 fou especialment prolífica i adhuc podria esdevenir un any de referbncia en la histdria de la geografia per la seva extraordiniria productivitat de clhsics (post) moderns. Fins hi ha qui ha afirmat que <<fou any d'bpoca. Aparegueren un bon nombre de volums majors, tots interessants, alguns impressionants,, (Barnes, Beauregard, Dear i Thrift, 1990: 1 485). És l'any de l'esclat definitiu dels debats postmodernistes en geografia (Harvey, 1989; Soja, 1989); de la confirmació de les Los Angeles School(s) (Soja, 1989; Storper i Walker, 1989; Wolch i Dear, 1989); i de l'aparició d'importants catalegs generals sobre la diversitat d'especialitzacions flexibles recents en la recerca geografica, excel-lents seleccions disposades a batre rL cords de venda els anys vinents (especialment, Gregori i Walford, 1989; Peet i Thrift, 1989; potser en un segon terme, Kobayashi i Mackenzie, 1989; Macmillan, 1989; Massey i Allen, 1988, i un llarg etc.). Enmig d'aquest flamant estol, Horizons in Human Geography ni és el volum amb idees més innovadores, ni el més representatiu de cap enfocament concret, ni el de cobertura més extensa de la diversitat, ni tan sols el més erudit. Aleshores, per qub una nota sobre Horizons, precisament? Si és que calen excuses, n'hi ha, si més no, tres -en unade prou convincents: Horizons es proposa explícitament difondre entre un ampli públic de professors de secundaria i estudiants les tendbncies recents en el pensament geografic britanic; Horizons té moltes de les condicions per esdevenir un best-seller acadbmic, especialment per la facilitat de lectura. Horizons pot tenir, doncs, un impacte important sobre un ampli públic, de forma directa sobre tots els geografs humans -no sols sobre la petita élite de gedgrafs amoinats per les relacions entre la seva disciplina i la teoria social-, sobre els estudiants de llicenciatura i -sobretotsobre els professors de geografia a la secundaria; i, indirectament, sobre tota la ciutadania. L'objectiu final és prou ambiciós com perqub es mereixi que es posi atenció en quina imatge -quina representacióens presenten els editors dels Horitzons en la geografia humana. PER QUE HORZZONS? O L'AMPLIA DIVULGACIO DE LES TENDENCIES RECENTS EN EL PENSAMENT GEOGRAFIC BRITANIC L'objectiu d'ajudar a posar-se al dia de les darreres innovacions a aquells que fa alguns anys varen perdre el tren dels canvis, tot oferint una introduc- COMENTARIS ARRAN D'UNA RESSENYA DE HORITZONS IN HUMAN GEOGRAPHY ció a algunes qüestions centrals en la geografia humana d'avui en dia -probablement ja d'ahir-, fou la inspiració que fa uns quants anys guia la confecció d'aquesta recopilació d'assaigs per encarrec. De fet, ja només la personalitat dels editors del volum evidencia de per si la voluntat de difusió, entre un públic relativament ampli, de les darreres innovacions i reptes conceptuals i metodolbgics: d'una banda, Derek Gregory (professor aleshores a Cambridge, avui a British Columbia), amb interessos de recerca en les relacions entre teoria social i geografia humana, pot ser considerat un dels motors d'aquest procés de transformació; en contrast, Rex Walford (lecturer a Cambridge també) prové de l'ensenyament secundari i de l'escola de mestres, i ha estat president de la Geographical Associaton (orientada al món de l'ensenyament) i director del Council of British Geography i del Comitb d'Ensenyament de la Royal Geographical Society. La companyia editora presenta l'obra, conjuntament amb un altre volum titulat Horizons in Physical Geography -assumint així la separació de les geografies física i humana-, amb els mateixos objectius per als anys noranta, que, els avui ja c18ssics7 Frontiers in Geographical Teaching (1965) i Models in Geography (1965) de Richard Chorley i Peter Haggett tenien per als darrers seixanta i primers setanta: oferir un repas -un tastclar, accessible i de faci1 lectura, dels darrers desenvolupaments en l'estat de la disciplina, dirigit especialment a ensenyants de secundiria, com també a estudiants de geografia; perd amb un simptomatic canvi de les fronteres pels horitzons -en plural-, un canvi que suggereix infinits camins i possibilitats futures més que no limits. ON SON ELS HORITZONS? O LA TRAVESSIA DEL DESERT CAP AL VERGER POSTMODERNISTA En les seves 436 pagines, Horizons in Human Geography recull vint contribucions d'algunes de les més reconegudes autoritats de la geografia britanica de la darrera decada, que tracten de reflectir, en el seu conjunt, aquest pluralisme i diversitat tematica i tebrica que caracteriza la geografia humana postpositivista. Com els editors adverteixen, el volum és només una de les moltes possibles combinacions que permet la geografia contemporanis i, per tant, no s'escauria de buscar-hi bbvies mancances en les cobertures tematiques o d'enfocaments, sinó que allb que més aviat es pretén és identificar qüestions o reptes clau i oferir-ne distintes interpretacions. Així doncs, més que ser un manifest de cap nova ortodbxia, o un monumental estat de la qüestió de conjunt, o una revisió representativa, la DOCUMENTS D'ANALISI GEOGRAFICA 19-20,1991-1992 col~lecció vol reivindicar la diversitat que caracteritza la geografia dels darrers anys vuitanta; una diversitat esbiaixada, perb, amb uns punts de fuga comuns que s'endevinen en l'encara emboirat horitzó: la preocupació per les interrelacions i tensions entre les estructures socials i espacials i l'acció humana, i la complexitat i diversitat de contextos espacio-temporals singulars, a través d'una combinació flexible d'enfocaments de l'economia política i fenomenologics. Gregory i Walford estableixen en la introducció (Fent geografia) dos indicadors bisics per identificar aquests nous horitzons: primer, la rellevancia social d'una geografia de les transformacions de les relacions socials -en un sentit amplien el marc de la complexitat dels contextos esphcio-temporals concrets i de les tensions entre les estructures sbcio-economiques i l'acció humana individual (la realineació de la geografia amb la teoria social); segon, el reconeixement del valor fonamental de les relacions espacials en la comprensió de la constitució d'aquestes relacions socials (la reinserció de la geografia en la reconstrucció de la teoria social). Aquests dos indicadors es troben assentats en un entorn intelelectual caracteritzat pel paisatge resultant després de la batalla entre sistemes filosbfics dels primers anys vuitanta i que sembla anunciar la fi dels absolutismes i fonamentalismes tebrics i un nou ordre de diversitat i pluralisme, conscient, perb, de les implicacions socials i polítiques de la recerca geogrhfica. D'entre aquest paisatge, i amb aquells indicadors, els editors semblen endevinar que allb que rau en els horitzons és la reconstrucció d'una nova geografia histbrico-regional críticament i socialment compromesa -poc o molt anunciada en alguns dels capítols-, amb una metodologia centrada en estudis empírics teoricament informats, que combinin de forma flexible, creativa i imaginativa tots els llegats tebrics segons les exighcies específiques del context -real, no abstracteen qui: s'apliquin. PER ON ES VA ALS HORITZONS? O LA RECERCA D'UN LLIBRE DE RUTA Establerts els principis que inspiren el volum, les contribucions s'organitzen en sis grans apartats: un primer de tebric i metodolbgic; tres de tematics COMENTARIS ARRAN D'UNA RESSENYA DE HORITZONS IN HUMAN GEOGRAPHY que vénen a correspondre's amb les geografies social, urbana i econbmica; i dos de més orientats a problemes globals (Geografies regionals i perspectives globals, i Polititzant l'entorn). Cadascun dels apartats s'encapqala amb una introducció dels editors on tracten de resumir, destacar el valor, i relacionar entre ells, els distints capítols que el componen. La lectura de les sis introduccions constitueix, ja de per si, una útil col~lecció d'abstracts que pot actuar alhora com a índex de lectura, ja que, tot i estar organitzats en grans apartats, els capítols no s'estructuren amb una lbgica prbpiament seqüencial, ans al contrari, les referbncies creuades explícites que adrecen tangencialment a altres capítols, estableixen relacions múltiples que suggereixen una lectura creuada més que no lineal i confereixen un cert sentit de coherbncia al conjunt de contribucions. Dirigit a un públic ilslustrat en geografia humana, perd no necessariament immers en el món acadbmic, l'estil de la major part de les contribucions es podria considerar didactic: una exposició clara i senzilla, pocs conceptes donats per entesos a priori, i la substitució de les quasi infinites bibliografies erudites per una breu selecció comentada de lectures suggerides per tal d'ampliar el tema. Tot i així, en l'estil, com en els continguts i els enfocaments, la diversitat i el pluralisme tornen a ser, bbviament, la primera característica de la recopilació: la mesura en qub s'assoleixen els objectius establerts pels editors tant pel que fa a la seva interpretació del paisatge intelelectual com pel que fa a la seva forma didactica, difereix notablement entre les contribucions, i aquesta dispersió, per inevitable que pugui ser en el tractament d'algunes qüestions, no deixa de desmerbixer d'alguna manera la concepció global del llibre. Les contribucions comencen amb un apartat tebric (Més enlla de la revolució quantitativa) expressament dissenyat per remarcar, ja de bon comenqament, les diferbncies entre la concepció de la diversitat dels editors -entesa en el camí de l'estudi de l'espacialitat dels processos socials a través de les combinacions dels enfocaments de l'economia política i els fenomenolbgicsi la concepció de la geografia com a anasi espacial sorgida de l'enfocament tebric i quantitatiu. Per oposició als dos primers articles, que presenten l'estat dels desenvolupaments contemporanis d'aquella revolució quantitativa i el seu ampli valor per al conjunt de la disciplina (Michael Clark, Geografia i tecnologia de la informació, i Allan Wilson, Models matematics i teoria geografica), Ron Johnston (Filosofia, ideologia i geografia) i Derek Gregory (Diferenciació d'hrees i geografia humana postmoderna) introdueixen sumiuiament i respectiva el valor d'una reformulació de la geografia des d'una filosofia realista, i les implicacions i precursors del debat postmodernista en geografia humana. DOCUMENTS PANALISI GEOGRAFICA 19-20,1991-1992 La postmoderna concepció de Gregory de la geografia humana mereix especial atenció ja que, de fet, és la que dóna (in)coherkncia teorica i (des)estructura el conjunt de contribucions. L'article pot resultar, dissortadament, una mica obscur al lector poc avesat al tema, tot i l'esforq de Gregory per deixar de banda l'erudició que caracteritza el seu estil, per escriure la que probablement és una de les introduccions més accessibles, fins avui, a qualsevol versió de les geografies postmodernes. Segons la interpretació que en fa Gregory s'identifiquen tres reptes del postmodernisme a la geografia: als sistemes de pensament que es volen complets i globals; a les ambicions totalitzadores de les cikncies socials (en el doble sentit de la coherkncia global de la societat i de la noció que aquesta es pugui explicar en termes d'estructures profundes); i a la valoració de la diferkncia, heterogeneltat, particularitat i singularitat. Partint d'aquests principis, Gregory fa un esborrany del llibre de ruta que ha condui't als presents horitzons: des de l'economia de Harvey (1982) i Massey (1984), passant per les sociologies de Giddens, Hagerstrand i Castells, fins als recents contactes amb l'antropologia social de Geertz. Al final del camí, Gregory conclou que el repte essencial és que ahi ha més desordre al món del que sembla a primer cop d'ull~ enfront de la imposició d'una simplicitat i coherkncia il.lusories davant la complexitat del món real, i que la forma idonia d'afrontar-10s és el retorn a la qüestió de la diferenciació d'irees armats amb una nova sensibilitat tebrica. INDICADORS DELS HORITZONS? OASIS O MIRATGES A LA TRAVESSIA Tot seguit, quatre capítols s'agrupen sota el títol de Gent i llocs, societats i espais, i, tot i el tret comú de partir del valor de l'acció individual i dels llocs per tal d'estudiar les transformacions i els processos socials amb una perspectiva historica, presenten una notable diversitat d'enfocaments. Si John Eyles (La geografia de la vida de cada dia) enfoca les relacions gent-lloc a través de les transformacions espicio-temporals de les rutines quotidianes i el seu valor en l'organització social de l'espai, i Denis Cosgrove (La geografia és arreu: cultura i simbolisme als paisatges humans) parteix de l'adscripció de la geografia a les humanitats per analitzar com els paisatges reprodueixen normes culturals i relacions socials; en canvi, Roger Lee (Relacions socials i la geografia de la vida material) mostra les relacions entre les rutines quotidianes i I'estructura del capitalisme contemporani partint de les estructures espacials per comprendre les relacions socials, i Linda McDowell (Dones, g2- COMENTARIS ARRAN D'UNA RESSENYA DE HORITZONS IN HUMAN GEOGRAPHY nere i I'organització de I'espai), en una excelelent introducció als reptes de la geografia feminista per a no iniciats, discuteix, a partir d'uns quants exemples, com la separació de les geografies econbmica, social i política oculta la importancia de les diferbncies de gtnere en la constitució de la vida social. Si l'apartat de geografies socials es caracteritza per la seva diversitat d'enfocaments teorics i metodolbgics en I'estudi d'abaix a dalt de la constitució de les relacions socials, en el de geografies urbanes (Exploracions a la ciutat) la diversitat rau ja de per si en la distinta concepció que cada autor dóna a la seva contribució, suggerint certament una sensació d'exploracions més que no pas de panoramiques dels horitzons. Fent una analisi de l'estat de la qüestió, potser una mica simple, Keith Bassett i John Short (Desenvolupament i diversitat en geografia urbana) sintetitzen el rapid creixement i evolució de la geografia urbana en els darrers vint anys i la seva tendbncia a la diversificació i desintegració. Per contrast, Richard Dennis (Desmuntant les barreres: passat i present a la Gran Bretanya urbana) es limita a presentar exemples de com distints enfocaments suposadament oposats a la geografia historica urbana poden ser la clau per a la comprensió critica de qüestions urbanes actuals; i Ian Douglas (La pluja al terrat: una geografia de I'entorn urba) cerca relacions entre les transformacions en I'entorn físic i l'entorn urba. En ambdós casos, el tractament de temes concrets fa que no acabin d'encaixar entre contribucions que pretenen ser molt globals i genbriques. El darrer dels apartats tematics, Paisatges de producció, reivindica la tradició de l'economia política i proposa una reconstrucció de la geografia econbmica centrada en el procés de producció. El resultat que s'hi endevina no comporta només l'estreta interrelació dels processos economics amb les estructures socials i polítiques, sinó també la profunda implicació de les relacions i estructures espacials en la transformació dels processos econbmics generals. Certament, l'article de Doreen Massey i Richard Meegan (Divisions espacials del treball a Gran Bretanya) es correspon de forma més que modblica amb els objectius del volum i és una de les contribucions més destacables en presentar els principis basics de l'enfocament de les divisions espacials del treball de la interpretació de la producció i utilització del desenvolupament desigual (l'explicació de la singularitat dels llocs a través de sistemes canviants d'interdependtncies) i la seva aplicació a la geografia industrial del Regne Unit; tot plegat amb una extraordinaria claredat i simplicitat i sense donar conceptes per a entesos. De forma també didhctica, John i Barbara Harriss (Transformació agraria al Tercer Món) introdueixen el procés d'absorció capitalista de l'economia agriria al Tercer Món, destacant-ne les in-