Salvador Llobet i Reverter : tota una vida de dedicació a la geografia (1908-1991)

DOCUMENTS VANALISI GEOGRAFICA 19-20, 1991-1992, pp. 159-165 Salvador Llobet i Reverter: tota una vida de dedicació a la geografia (1908-1991) Josep Ricard Cano i M. Rosa Selvas* Résumé / Abstract 1 Resumen / Resum Pendant les années 50, période trb difficile pour le pays et spécialement pour la géographie, Salvador Llobet est devenu un des précurseurs de l'institutionalisation de la géographie en Catalogne et la personnification m&me de la mise en train de la géographie universitaire. Salvador Llobet est, sans doute, un personnage clé pour comprendre la naissance et le développement de la géographie catalane moderne, trbs attachée & ses débuts aux mouvements excursionistes. Elbve des grands maitres de la géographie régionale franqaise, i1 en a suivi leurs enseignements et i1 est & l'origine, depuis des différentes institutions -notamment depuis l'universitéd'une nouvelle vision de la géographie et du monde géographique. During the 1950s, a very difficult period for Catalonia and, especially for Geography, Salvador Llobet became one of the forerunners in the institutionalization of Geography in Catalonia and in the beginnings of Geography at the university level. Salvador Llobet is, without a doubt, a key figure for understanding the birth and development of modern Catalan geography, very attached in their beginnings to mountaineering clubs. A pupil of the great masters of French regional geography, Llobet followed their teachings and, from different institutions, pushed for new perspectives on Geography and on the geographical world. * Llicenciats en Geografia, Departament de Geografia, Universitat Autbnoma de Barcelona, Bellaterra, 08193. DOCUMENTS VANALISI GEOGRAFICA 19-20, 1991-1992 Durante la dCcada de 10s 50, años realmente difíciles para el país, y en concreto para la Geografía, Salvador Llobet se convirtió en uno de 10s precursores de la institucionalización de la Geografia en Catalunya, llegando a personificar el inicio de la corriente geogrifica universitaria. Salvador Llobet es, sin duda alguna, un personaje clave para entender el nacimiento y el desarrollo de la moderna Geografia catalana, muy vinculada en sus inicios al movimiento excursionista. Discipul0 y seguidor de 10s grandes maestros de la Geografía Regional Francesa, impulsó, desde diversas instituciones -fundamentalmente desde la Universidaduna nueva visión de la Geografía y del mundo geográfico. Durant la dkcada dels 50, anys realment difícils per al país, i en concret per a la Geografia, Salvador Llobet es va convertir en un dels precursors de la institucionalització de la Geografia a Catalunya, i va arribar a personificar l'inici del corrent geogrific universitari. Salvador Llobet és, sens dubte, un personatge clau per entendre la naixen~a i el desenvolupament de la moderna Geografia catalana, molt vinculada en els seus inicis al moviment excursionista. Deixeble i seguidor dels grans mestres de la Geografia Regional Francesa, impulsi, des de diferents institucions -fonamentalment des de la Universitatuna nova visi6 de la Geografia i del món geogrific. Durant la dbcada dels 50, anys realment difícils per al país, i en concret per a la Geografia, Salvador Llobet fou un dels precursors de la institucionalització de la Geografia a Catalunya, i es convertí en un personatge clau per entendre la naixenqa i el desenvolupament de la moderna Geografia catalana. Nascut l'any 1908 a la ciutat de Granollers, Salvador Llobet era descendent d'una família de pagesos humils. Per motius econbmics, molt aviat hauri de deixar incomplets els seus estudis de Batxillerat i hauri de dedicarse a treballar, continuant la tradició familiar, en el camp. Aquesta arrel camperola de Salvador Llobet explica en gran mesura l'amor que sentia per la seva terra i per l'estudi d'aquesta. L'any 1932 viatja a Pans, on entra en contacte amb Fransa, amb la seva llengua i amb la seva cultura, fet aquest que el marcar2 per al futur. En tornar de París realitzari el seu primer treball, que versar5 entorn de l'agri- SALVADOR LLOBET I REVERTER: TOTA UNA VIDA DE DEDICACI~ A LA GEOGRAFIA (1908-1991) cultura de Granollers i la seva rodalia, i que publicar5 dins del Butlletí de Z'AgrupaciÓ Excursionista de Granollers (1932), institució que ell mateix havia fundat. Tanmateix, decideix reprendre els estudis que en el passat havia deixat i aconsegueix fer el Batxillerat en dos anys. En acabar, es disposa a continuar els seus estudis a la Universitat de Barcelona, pero per motius economics no és acceptat i haura de fer-10s en r&gim lliure, a la Universitat de Saragossa. Aquests també s'interrompen com a conseqübncia de la Guerra Civil, motiu pel qual no acabara la carrera fins que hagué finalitzat el conflicte, a principis dels anys 40. Durant aquest període la formació de Salvador Llobet és basicament autodidictica: ell mateix reconeix que arriba a la Geografia a través de l'excursionisme. Cal fer esment de la influbncia que rep de l'obra de Pau Vila, dels cursos monografics que aquest impartia en el Centre Excursionista de Catalunya i de les excursions dominicals pels voltants de Barcelona. Fets aquests que vincularan Salvador Llobet amb el món de la Geografia. Finalitzada la Guerra Civil, un altre personatge influir2 notablement en la visió geogrhfica de Salvador Llobet: sera el professor Pierre Deffontaines, director de 1'Institut Francbs a Barcelona, que crea l'anomenat <<Cercle des Geographew, reunions on assistien uns quants amants de la Geografia i on s'exposaven els treballs que s'estaven realitzant. L'acció del professor Pierre Deffontaines en portar diferents conferenciants francesos, l'organització d'excursions i la possibilitat d'accedir a la biblioteca de 1'Institut Francbs, seran fets que el vincularan de ple amb la Geografia regional francesa. Després de la seva llicenciatura comenqara a preparar la seva tesi doctoral amb l'ajut i la direcció de Llopis i del professor Deffontaines mateix, encara que oficialment consti com a director de la tesi el doctor Martín Magro. La seva tesi, un estudi de Geografia regional sobre el nucli orografic del Montseny (1947a), és presentada, finalment, l'any 1944, a Madrid, cosa que el converteix en el primer geograf catala que aconsegueix el títol de doctor amb una tesi de Geografia. Amb la seva tesi doctoral, conjuntament amb un altre treball de metodologia semblant, El medio y la vida en Andorra (1947b), guanya l'any 1945 el premi <<Menéndez y Pelayo>>. Paral.lelament, comenqa la seva tasca universitaria fent d'ajudant de professor, pero ben aviat ho deixara donat que se li prohibeix taxativament de tractar determinats temes i de realitzar excursions amb els alumnes. Salvador Llobet explica i fa la Geografia amb una metodologia fonamentada en el treball de camp, inusual en aquells temps, i que no és ben acceptada dins l'ambit universitari. S'ha de considerar el context polític, cultural i acadkmic en qu& es mou la universitat en aquells moments, i on l'enfocament regiona- lista francks no era ben acceptat com a conseqiibncia de la influbncia alemanya que hi havia entre els catedritics espanyols del moment; a més de les dificultats que el rbgim va imposar sobre qualsevol investigació, principalment les geogrhfiques, per ser considerades com a tema estratkgic. Com a exemple de la dificultat que suposava fer treballs de camp durant la postguerra, cal recordar l'excursió que feren el professor Deffontaines i Salvador Llobet al Pre-pirineu l'endemh de l'atac japonbs a Pearl Harbour, i en la qual foren ~ detinguts i acusats per policies pel fet de portar maquines fotogrifiques i parlar francks. Salvador Llobet fou durament criticat per cometre aquelles <<barbaritats,,, que no eren res més que Geografia!. I Aquest context general porta en Llobet a viure la Geografia, en molts casos, fora de la universitat. Es moura, principalment, a 1'Institut Francb, a la secció de Geografia de 1'Institut Juan Sebastihn Elcano (CSIC) col.laborant amb Lluís Solé i Sabarís, i al Centre Excursionista de Catalunya. Aquests imbits formen la Geografia del moment, l'única geografia que es pot treballar científicament. Fora de la universitat s'ha de destacar també la tasca que desenvolupa com a gebgraf dins de la Comissió d'ordenació Provincial dirigida per Manuel Baldrich. Salvador Llobet torna a la Universitat de Barcelona l'any 1966 i col-labora activament en l'organització i posada en marxa del Departament de Geografia de la Facultat de Filosofia i Lletres, que comensa a funcionar el curs 1969-70. Va treballar en aquest Departament, del qual arribi a ser catedritic, fins al curs 1977-78, data de la seva jubilació. Després de la seva jubilacid es retiri a Granollers, perd rest% encara molt vinculat al món geogrific. La seva vinculació a la Geografia ha restat ben palesa en els darrers dies de la seva vida, car mori pocs dies després d'haver participat en el I Congrés de Geografia Catalana (mars de 1991). Salvador Llobet ha estat sens dubte un gran model de dedicació, de lliurament i, per qub no dir-ho, d'amor a la Geografia. PENSAMENT I OBRA I La preparació geogrifica de Salvador Llobet esta fortament marcada pels autors francesos com a conseqübncia del seu contacte inicial amb Fransa, durant la seva estada en la dbcada dels 30, primer, i el seu lligam amb 1'Institut Francbs a Barcelona, després, amb el corresponent contacte amb les obres de Vidal de la Blache, de Demangeon, Faucher, Blanchard, de Deffontaines mateix, de Llopis, etc., autors tots ells que podem qualificar de precursors i SALVADOR LLOBET I REVERTER: TOTA UNA VIDA DE DEDICACIO A LA GEOGRARA (1908-1991) difusors de l'escola regionalista francesa. A més, el fet de participar com a estudiant en excursions i treballs de camp dirigits pels conferenciants portats per Deffontaines des de Franqa, i l'assistkncia als cursos que es feren des del <<Cercle des Geographes~, determinar5 la formació geografica de Llobet i donara a les seves obres el seu característic caire regionalista. Defensor de l'observació directa per arribar a deduir les causes que originen els fenbmens, pensava que la Geografia s'havia de fer in situ, des del mateix lloc on es produeixen els fenomens i no pas des de l'espai tancat d'un despatx. Era un dels pocs, tal vegada l'únic representant, en la seva kpoca, i entre els escassos docents de la matkria, d'una Geografia nova, activa, enemiga dels mktodes memorístics i purament enumeratius, abocada al contacte directe amb el medi i la vida, amb la terra i els seus pobladors. En aquesta línia guia els seus treballs i la seva practica educativa a la universitat, en les seves classes actives i participatives, perd molt especialment en les excursions, on sabia transmetre tot l'entusiasme i passió que un home com ell, procedent del món rural, tenia per les relacions de l'home i el seu entorn. L'obra de Salvador Llobet es pot dividir en dues grans etapes, atenent-nos al contingut temitic dels seus estudis. Durant la primera etapa, que coincideix amb el seu treball d'investigador del CSIC, els seus treballs sobre l'agricultura catalana s'alternen amb les monografies comarcals que escriu per a la Geografia de Catalunya (1964) sobre Andorra, el Ripollbs i Osona. Pel que fa a l'estudi de l'agricultura catalana cal destacar el seu estudi sobre el Maresme (1955) i el capítol sobre l'explotació del camp per a la Geografia de Catalunya (1960). Durant la segona etapa, d'enq8 de 1967, data del seu retorn a la universitat, s'inclin8 cada vegada més cap al camp de la Geografia física, basicament per la Geomorfologia i especialment pels processos i dipbsits periglaciars. Són de destacar els treballs Noticia de solifluxión periglaciar en Catalunya (1975) i Materiales y depósitos periglaciares en el macizo del Montseny. Antecedentes y resultados (1975). EL MESTRATGE DE SALVADOR LLOBET El paper de Salvador Llobet com a gebgraf té dues vessants essencials: en primer lloc, pel que fa a la seva obra i a la influkncia d'aquesta, i en segon lloc com a gebgraf que ha estat testimoni de primera mi de la Geografia dins de la universitat, essent part activa d'aquesta evolució. DOCUMENTS D'ANALISI GEOGRAFICA 19-20,1991-1992 En el primer aspecte s'han de destacar les aportacions de les seves obres, en concret les referents al medi i la vida al Montseny i Andorra, que han influenciat notablement els gebgrafs regionalistes posteriors dins 1'Estat espanyol. També cal destacar la seva influbncia com a impulsor de la Cartografia i de la Geografia de muntanya a Catalunya, amb guies cartografiques de moltes de les contrades més singulars d'arreu del territori catali, i fins i tot d'altres com el Pirineu aragonbs. Tot aixb es dugué a terme des de l'editorial Alpina. En segon lloc, cal destacar el seu paper com a ensenyant de Geografia dins de la Universitat de Barcelona, cosa que va ser molt important per a la difusió de l'enfocament regionalista a Catalunya i per a la consolidació d'una Geografia més científica. Malgrat que les seves tasques no van ser ni gaire regulars ni gaire dinimiques per causes alienes a ell, es convertí en un ensenyant innovador per al seu temps, que amb les seves explicacions i sobretot amb les seves sortides engrescava ficilment els estudiants i els feia compartir la seva passió per la Geografia. Al llarg de la seva estada a la universitat, Salvador Llobet ha influenciat, en principi, un gran nombre d'estudiants, i els ha sensibilitzat per la Geografia. Perb la seva influkncia ha estat forsa més acusada en un redu'it nombre &estudiosos interessats per la Geografia, i fins i tot molts dels grans gebgrafs actuals han percebut, d'una manera o altra, la influbncia del seu mestratge; un bon nombre d'ells han estat els seus deixebles directes. Dels primers anys de la seva estada en són un exemple Montserrat Rubió i Joan Vili Valentí, i més endavant cal destacar Maria de Bolós i Enric Lluch. Com a testimoni de l'evolució de la Geografia en anys difícils, Salvador Llobet és una font molt interessant d'informació. La seva vivbncia es converteix en una experikncia que haurien de tenir molt present els gebgrafs que volen entendre l'evolució de la Geografia catalana des de la Guerra Civil fins als nostres dies. BIBLIOGRAFIA AA. W (1979), Aportacions. En homenatge al geograf Salvador Llobet, Barcelona, Dep. de Geografia de la Universitat de Barcelona. BELIL, M., NoGu6, J. (1986), Entrevista a Salvador Llobet, Vídeo VHS in Garcia Ramon, M.D., NoguB, J. (dirs.), Geography & Geographers in Spain, Departament de Geografia de Girona i University of Lund. LLOBET REVERTER, S. (1932), aEvoluci6 dels conreus a Granollers i la rodalia des del segle passatn, Butlletí de I'Agrupacib Excursionista de Granollers, I, p. 4-9. SALVADOR LLOBET I REVERTER TOTA UNA VIDA DE DEDICACI~ A LA GEOGRAFIA (1908-1991) LLOBET REVERTER, S. (1942), aEvolución del poblamiento y población de la comarca del Valltsn, Estudios Geográficos, 9, p. 751-832. - (1943), <<Distribución altitudinal del olivo y la vid en la región del Montseny,,, Estudios Geográficos, 13, p. 828-845. - (1945), eAvance a un estudio geográfico del Montseny*, Estudios Geográficos, 18, p. 5-66. - (1946), <<La economia agrícola en el principado de Andorra,,, Estudios Geográficos, 23, p. 247-268. - (1947a), El medio y la vida en el Montseny. Estudio Geográfico, Barcelona, CSIC. - (1947b), El medio y la vida en Andorra. Estudio Geográfico, Barcelona, CSIC. - (1955), <<De Geografia Agraria de la comarca del Maresme,, Estudios Geográficos, 58, p. 23-71, i 59, p. 215-297. - (1960), al'agricultura a Catalunya. L'explotació del camp*, dins SOLB SABAR~S (dir.), Geografia de Catalunya, Aedos, vol. I, p. 375-561. - (1964), <<Andorra,, aRipoll8sn i <<Osona#, dins SOLB SABAR~S (dir.), Geografia de Catalunya, Aedos, vol 11, p. 131-154, 337-360 i 361-384. - (1975a), <Noticia de Solifluxión Periglaciar en Catalunya,,, Estudios Geográficos, 140, p. 661-672. - (1957b), <Materiales y depósitos periglaciares en el macizo del Montseny. Antecedentes y resultadoss, Revista de Geografia, IX, p. 9-16. - (1980), <<Els primers temps de Pierre Deffontaines a casa nostra,, Revista de Geografia, XIV, p. 13-16. - (1985), *Lluís Solé Sabaris i la Societat Catalana de Geografia,, Treballs de la Societat Catalana de Geografia, 4, p. 59-62. MAJORAL MOLINB, R. (1991), <<Salvador Llobet i Reverter, un científic amant de la Terra,,, Treballs de la Societat Catalana de Geografia, 25, p. 59-62. SOLB SABAR~S, L. (1985), <<Sobre la naixen~a i el desenvolupament de la moderna Geografia Catalanan, Treballs de la Societat Catalana de Geografia, 4, p. 15-30. VILA VALENT^, J. (1979), 4Dedicatbria al professor Salvador Llobeb, Revista de Geografia, XII-XIII, p. 5-7. -