Geografia i literatura a l'Alt Pirineu català : la interpretació del món viscut

DOCUMENTS VANALISI GEOGRAEICA 19-20, 1991-1992, pp. 143-158 Geografia i literatura a 1'Alt Pirineu catala: la interpretació del món viscut* Xavier Carnpillo i Besses* * Résumé / Abstract / Resumen / Resum Dans cet article on aborde deux aspects fondamentaux de la relation entre l'homme et l'environnement -la structuration subjective de l'espace existentiel et la perception de l'environnementillustrés par l'exemple des Hautes Pyrénées Catalanes. Cette recherche a pour but l'analyse géographique de la littérature pyrénéenne contemporaine de fiction en partant de l'application d'une méthode de travail humaniste dévéloppée par l'auteur dont les bases théoriques ont été présentées dans un article précédent. Dans cet article-ci l'auteur décrit la structure du monde vécu des Pyrénées tel qu'elle apparait dans les textes littéraires. Les résultats prouvent, selon l'auteur, qu'il est possible d'approfondir la connaissance scientifique de la réalité au moyen d'une méthode de travail humaniste. This paper deals with two fundamental aspects of the relationship between man and his environment -the subjective construction of existential space and environmental perceptiontaking as an example the case of the Catalan High Pyrenees. This research involves the geographical analysis of contemporary Pyrenean literature (fiction) * Aquest article 6s un resum d'un dels temes analitzats a la membria de recerca <<Geografia i literatura a 1'Alt Pirineu Catalh: una visi6 interna de la societat tradicional i la crisi contemporhnia de la muntanya*, presentada al Departament de Geografia de la UAB, l'any 1988, i dirigida pel Dr. Antoni F. Tulla. Un primer article sobre aquest tema es va publicar en aquesta mateixa revista: Campillo, X. (1989), <Geografia i literatura a 1'Alt Pirineu Catala: bases per a un mktode de treball humanístic a partir de la literatura,, DAG, 15, p. 111-121. ** Gebgraf, Programa Pirineus, Ajuntament, 25700 La Seu d'urgell. from a humanistic point of view. The author has applied specific humanistic methodology which was developed on the basis of a theoretical framework presented in a former paper. In this article the author describes the structure of the Pyrenean lifeworld as it appears in the before-mentioned literature. From the researcher's point of view the results prove the validity of humanistic methodology in achieving new scientific knowledge of reality. En este articulo se abordan dos aspectos fundamentales de la relaci6n hombrelentorno ejemplificados en el caso del Alto Pirineo catalán: la estructuraci6n subjetiva del espacio existencial y la percepci6n del entomo. Esta investigaci6n consiste en el análisis geográfico de la literatura pirenaica contemporfinea, a partir de la aplicaci6n de un m6todo de trabajo humanístic0 desarrollado por el autor según 10s supuestos tebricos explicados en un articulo anterior. Ahora, el autor describe la estructura del mundo vivido de 10s pirenaicos tal y como se desprende de la literatura tratada. Estos resultados demuestran, según el autor, que es posible obtener un nuevo conocimiento científic0 de la realidad a partir de una metodologia de trabajo humanística. En aquest article s'aborden dos aspectes fonamentals de la relaci6 homelentorn exemplificats en el cas de 1'Alt Pirineu catal&: l'estructuraci6 subjectiva de l'espai existencial i la percepci6 de l'entorn. Aquesta recerca consisteix en l'anhlisi geogrllfica de la literatura pirinenca contempor&nia, a partir de l'aplicaci6 d'un mbtode de treball humanistic desenvolupat per l'autor segons els supbsits tebrics explicats en un article anterior. Ara, I'autor descriu l'estructura del m6n viscut dels pirinencs tal i com es despren de la literatura tractada. Aquests resultats demostren, segons el parer de l'autor, com 6s possible d'obtenir un nou coneixement científic de la realitat mitjanqant una metodologia de treball humanística. L'espai viscut, el món viscut Entenem per espai viscut aquell espai -integrat per llocs amb significat existencialque cada individu percep, experimenta i coneix al llarg de la seva GEOGRAFIA I LITERATURA A L'ALT PIRINEU CATALA: LA INTERPRETACI~ DEL M6N VISCUT vida. L'espai viscut és l'expressió -subjectivade la interpretació de l'espai objectiu, abstracte, que, de fet, desconeixem i que no experimentem com a realitat quotidiana. El món viscut és un concepte més ampli que incorpora tot el sistema de relacions que establim amb els nostres espais i llocs viscuts, concrets o imaginaris (presents, passats i futurs), i amb l'entorn. Aquí assajarem de descriure l'estructura i components d'aquests espai i món viscuts tal i com eren construi'ts i experimentats, col.lectivament, en el marc de la societat tradicional de muntanya de 1'Alt Pirineu catal2 (Mapa 1). Mapa 1. Les comarques de I'Alt Pirineu en el context de Catalunya DOCUMENTS D'ANALISI GEOGRARCA 19-20, 1991-1992 La literatura pirinenca contemporania Si la literatura creativa o de ficció és un producte social, en les pagines d'una obra literiria es veura reflectida la societat de la qual l'autor forma part indestriable. Si la societat té una dimensió espacial, en la literatura el geograf hi trobar& geografia. En total he tractat dotze escriptors pirinencs contemporanis i quaranta-cinc títols publicats (vegeu la bibliografia). El món viscut que aquí es presenta és fruit d'un procés sistematic d'abstracció i generalització de la informació literhria analitzada. Es tracta, doncs, d'un model fonamentat en la realitat, per6 que respon a la seva idealització. Aquesta informació es troba implícita en la literatura que explorem i estructura una realitat existencial ben definida que l'autor transmet inconscientment, car no hi ha hagut voluntat explícita de descriure-la empiricament. La realitat geogrhfica de 1'Alt Pirineu era reestructurada subjectivament per l'habitant de la muntanya, i aquesta nova realitat percebuda era la que aquell experimentava com a real. L'objectiu d'aquest apartat és la descripció i anhlisi d'aquesta reestructuració subjectiva de l'espai. No es tracta de l'espai viscut dels autors, ans dels individus que vivien en la societat tradicional i que són els protagonistes de la seva literatura. L'espai viscut dels pirinencs és un espai estructurat: un espai dimensionat, orientat i jerarquitzat. Espai dimensionat, espai orientat L'espai era dimensionat pel fet que tenia un principi i una fi. Un principi que s'originava en el poble mateix, que a través del mercat assolia una dimensió comarcal, a través de les fires una dimensió regional, i que tenia com a fi Barcelona. El Pirineu tenia un davant i un darrera: davant s'estenia el país, Catalunya; darrera, Franga. Perd aquesta orientació davantldarrera, en donar-se sobre un país ccinclinat~, cedeix la seva importhncia a un sistema vertical d'oposicions amb una significació existencial molt superior, que funcionava segons els conceptes: amunt i avall. En un primer nivell, el muntanyenc distingia entre muntanya i ribera, amunt i avall. GEOGRAFIA I LITERATURA A L'ALT PIRINEU CATALA: LA INTERPRETACI~ DEL M6N VISCUT A mesura que m'enfilo muntanya amunt, Llavorsí va empetitint-se alla baix al fons de la ribera (Lluís, 1979, p. 16). Per6 també trobem un segon nivell que implica un canvi d'escala; en front de l'exterior, de la plana, la muntanya i la ribera s'aplegaven inequívocament sota un únic concepte de muntanya: amunt, Pirineu; oposat a l'exterior, la plana, avall en definitiva. - Sou de pr'avall (de Barcelona) potser? - No, sóc de Rialb (Lluís, 1967). La muntanya i la ribera, juntes, formen l'espai de la vida quotidiana del muntanyenc i constitueixen el món que ell percep com a seu en primera instincia. Espai jerarquitzat Per6 tota aquesta muntanya, aquest espai viscut, s'articulava també al voltant d'una jerarquia de llocs amb significació existencial: la casa, el poble, la vall, el mercat, la fira. L'esdncia dels llocs no pot separar-se de la seva doble dimensió d'espai objectiu valorat subjectivament. La casa La casa era el centre de l'existkncia, i al voltant de la llar es transmetia una cultura mil.len8ria. El banc del foc és el marc habitual on té lloc la narració de tota mena de relats. En aquests pobles la vetllada comenqa per Tots Sants i s'allarga fins a la Candelera. Quatre mesos, doncs, en els quals cada dia la família es reuneix a l'entorn del foc durant més de quatre hores. I no et pensis pas que aquest aplec quotidia sigui un orgue de gats. Ben al contrari, tot i que cadascú es comporta de forma espontania, en el fons, la sessió o tertúlia esta ben estructurada. Cada membre de la família hi té un paper assignat. El padrí té cura del foc, dirigeix el rosari i disposa la feina a fer l'endema. L'hereu, després de deixar els animals arreglats als corrals, apedaqa i sargeix amb agulla saquera els arreus de les cavalleries, Mentrestant, les dones preparen el sopar, escuren el plats, preparen la calderada per als porcs i es posen a filar o fer mitja. En fi, la canalla, arraulits als bancs com pardalets apollerats, ara ja no els ve de gust de córrer per la casa, perquk enlloc no s'esth tan bé com a la vora del foc (Coll, 1986, p. 235). DOCUMENTS D'ANALISI GEOGRAFICA 19-20,1991-1992 En la societat de muntanya hom pertanyia a una casa: de Casa Rutxera, de Cal Torre Vell.. . ; el nom de la casa era més fort que el nom de la família. No hi havia famílies riques, hi havia cases fortes. La grandaria d'un poble es mesurava pel nombre de cases. Tot es devia a la casa. El poble, la vall El poble i la vall constituien comunitats superiors de relació social, pero no superaven la casa en significació existencial. N'eren una suma. En el poble tot un seguit de celebracions: la Festa Major, el Carnestoltes, la matansa del porc, els aplecs, els casoris.. . estrenyien la unitat d'aquesta comunitat i els lligams amb d'altres pobles i valls. La més important era la Festa Major; la seva importancia social i existencial no podia comparar-se amb cap altra activitat col-lectiva. Els tres dies i mig de la festa major havien de ser els dies més felisos de l'any. Ho havien de ser (Albanell, 1980, p. 16-17). Aleshores ningú no dormia: tothom estava pendent del que passaria. La gent perdia el seu ritme i vivia en una mena d'esverament molt accentuat.. . (Lluís, 1980, p. 217). El mercat El mercat setmanal tenia lloc a la capital comarcal (Mapa 2). Aquesta constituia el centre del món quasi tancat, del muntanyenc. La poblaci6 de Sort els sembla immensament gran, fins i tot amb perill de perdre-s'hi (Lluís, 1980, p. 189). A mercat es feien les transaccions economiques més importants, s'informava del que passava al món i hom aprofitava per enllestir-hi tota mena d'assumptes. El dimecres quan baixava al mercat de la Pobla, el rector de Malpui solia comprar el diari La Veu de Catalunya. D'aquesta manera vaig assabentarme que a Barcelona hi havia un gran entusiasme catalanista i que Prat de la Riba era l'anima de tot aquest moviment (Coll, 1988, p. 70). De fet, atks que el muntanyenc només coneixia un boci molt petit del seu país, el concepte ampli de comarca li venia donat per aquella gent que trobava GEOGRAFIA I LITERATURA A L'ALT PIRINEU CATALA: LA INTERPRETACI~ DEL M~N VISCUT Mapa 2. Mercats, 1988 la seu d8urgeII a mercat. Així, els pobles de la seva comarca eren aquells d'on venia la gent que, com ell, anaven a mercat a la mateixa vila. I sovint el nom de la comarca era el de la vila on hom feia cap, a mercat: la comarca de la Seu, d70rganyA, de la Pobla, la Conca de Tremp. L'espai existencial primari del muntanyenc es corresponia amb una o unes quantes valls i no amb la comarca econbmica corresponent i, per aixb, en el mapa fruit de l'enquesta de la Ponencia de la Divisió Territorial del 1932, en L'Alt Pirineu s'observa una gran confusió entre el DOCUMENTS D'ANALISI GEOGRAFICA 19-20, 1991-1992 nivell de vall, el nivell subcomarcal i les Brees de mercat, més grans, que han determinat la divisió comarcal actual. [. . .] no feu pas cara de ser de cap de tots aquests poblots, ni d'aquesta ni de I'altra vall. -I amb un lleuger moviment de cap i ulls, assenyalava les dues valls de Cabdella primer i la de Boi després. - Cert que no, bona dona, perd no cregueu que sigui cap estrany. S6c pallarbs també. -No sé cap on és aquest poble -em contesta la dona tota convensuda. Llavors li vaig aclarir el que volia dir pallarbs. - Ai, reina santíssima! féu ella ajuntant les mans-. Santa Innocbncia! Aixis sou de la Ribera d'alla d'allíi [...I (Lluís, 1971, p. 279). La fira Les fires de bestiar podien trobar-se més lluny que el mercat i el seu abast geogrhfic era molt superior. El seu atractiu era, doncs, també molt més gran. - Sobretot, Manel, que no t'entabanen amb els preus. Assegura't bé de tot. U11 viu i bossa ben fermada! Mira que pr'aguestos firals sempre hi ha qui vetlla pel descuidat. No et fies de ningú que no el conegues bé. I, mCs que res, de cap dona que tingue nas a la cara; pensa que la saben molt llarga, aquestes guineus. Ah!, i pensa també que tan les cadires com els bancs de les taules de les tavernes i dels cafbs punxen i foraden la bossa.. . Manel: sobretot, fill meu, tingues coneixement. Mira que diuen que al Cafb de Baix hi ha aguelles filomenes que ansenyen 10 ginoll. Sobretot, seny, Manel, que les pobres mules hu pagarien (Lluís, 1959, p. 104). Els components economics comercials de la societat tradicional depenien, en gran mesura, de les fires; aquestes eren un important nexe d'unió amb I'exterior i s'hi tancaven importants tractes. A 1'Alt Pirineu hi havia més d'una trentena de fires de diversa importhncia (Mapa 3). Els corredors existencials La vida del muntanyenc solia discórrer espacialment al llarg &uns determinats eixos de desplaqament que tancaven el territori i marcaven l'espai que esdevindria conegut per a l'individu en qüestió. Aquests eixos són el que hem vingut a denominar acorredors existencials>>. Els corredors lligaven els llocs que articulaven l'espai viscut del muntanyenc i que acabem de tractar. Així, un corredor existencial típic menava del poble on hom havia nascut -o el del conjugeal mercat, i hom coneixia tot al10 que GEOGRAFIA I LITERATURA A L'ALT PIRINEU CATALA: LA INTERPRETACI~ DEL M~N VISCUT Mapa 3. Fires, 1988 Font: (<Calendari dels p:igc\os.> IOSS i elahoraciti propia es trobava en aquell recorregut. D'aquest braq principal de corredor eixia el camí de la fira, que quan aquesta era llunyana, permetia de conbixer un bocí considerable de país. Tanmateix, hi havia altres oportunitats de viatjar, perd el muntanyenc mai no es desplasava innecessariament, sense un motiu precís. - Qui sap!, potser sí que algun dia una malaltia mos far& anar-hi (a Barcelona); si no, naltris no mos movem mai d'aquestes terres (Lluís, 1959, p. 42). DOCUMENTS D'ANALISI GEOGRAFICA 19-20, 1991-1992 . . COLL, J. (1986), Quan Judes era fadrísi sa mare festejava, Barcelona, Ed. del Mall. - (1988), El secret de la moixernera, Barcelona, Empúries. - (1989a), La mula vella, Barcelona, Empúries. - (1989b), Totes les dones es diuen Maria, Valbncia, 3 i 4. - (1990), L'edat de lespedres, Barcelona, Empúries. DOMENJO, I. (1989), Ball de nit, Andorra, Banca Mora. ESPUNYES, J. (1979), <<Borratxera en Do majorn, Escriptors llem contemporanis, Ed. Robrenyo. - (1983), Un matí a Albastesa, Barcelona, El Llamp. - (1984), En Calcons, Barcelona, El Llamp. - (1987), Notes mínimes d'un paisatge, Barcelona, Ed. del Mall. L~uís, J. (1955), Records de la meva vida de pastor, Barcelona, Barcino. - (1959), El meu Pallars, vol I, Barcelona, Barcino. - (1961), EI meu Pallars, vol 11, Barcelona, Barcino. - (1965), Els pastors i les estrelles, Joan Lluís. - (1967), El meu Pallars, vol 111, Barcelona, Barcino. - (1971), Histhries i llegendes del Pallars, Barcelona, Barcino. - (1979), El meu Pallars, vol IV, Barcelona, Barcino. - (1980), L'home de la bossa, Granollers, Montblanc-Martin. MALUQUER, C. G. (1964), Gent de Sud, Barcelona, Club Editor. MORELL, A. (l98l), Set lletanies de mort, Barcelona, Laia. - (1984), Boris I, rei &Andorra, Barcelona, La Magrana. - (1987), Als límits de l'alba, Andorra, Eds. Grafinter. OBIOL, J. (1987), Esvorancs, La Seu d'urgell, pub. del Passeig. RACIONERO, LL. (1982), Cercamdn, Barcelona, Ed. 62. VIR~S, J. (1957), Verd madur, Barcelona, Bruguera. Nota: Vegeu tamb6 la bibliografia de I'article del mateix autor, <Geografia i literatura a 1'Alt Pirineu CatalB: bases per a un mbtode de treball humanístic a partir de la literatura)), Documents d'Andlisi Geogrufica, 15,1989, p. 111-121.