Migració de dones i història personal. El retorn des d'Europa

DOCUMENTS D'ANALISI GEOGRAFICA 19-20, 1991-1992, pp. 81-102 Migració de dones i histbria personal. El retorn des d9Europa Angels Pascual* i Jordi Cardelús** Résumé 1 Abstract 1 Resumen 1 Resum Entre les années 1982 et 1987 les auteurs de cet article ont mené une recherche sur le sujet général de la mobilité spatiale de la population de la région métropolitaine de Barcelona et, plus spkcialement, sur les déplacements qualifiés comme mouvements de retour. Le travail s'est centré, dans une premikre étape, dans l'elaboration d'une information statistique, soit disponible au préalable soit recuillie expressément. Dans une deuxikme étape on a fait une vaste enquCte comprennant des entretiens k des personnes revenues censées comme des chefs de famille. MCme si le sexe n'était pas en principe un critbe de sélection la présence de population féminine a une importance suffisante pour s'Ctre engagé dans une recherche au sujet des femmes dans les migrations en partant de l'analyse concrMe du mouvement vers 1'Europe. Aprbs avoir revu les caractéristiques des trajectoires migratoires, des histoires familiales et laborales et des différentes formes d'insertion sociale, on s'est posé la question de l'incidence du r61e de la mobilité dans les différences qu'on peut remarquer entre les sexes. On a vu ainsi constater aue le conceDt de statut de la femme migrante cokprend une grande kariété de sikations qui sont B la fois une manifestation de réalités sociales et processus sociaux diverses et complexes. Between 1982 and 1987, the authors of this article undertook research on the general subject of the spatial mobility of the population of the Barcelona Metropolitan Area and, in particular, on the movements classified as ccreturn migrations. * Departament de Geografia, Universitat Autbnoma de Barcelona, 08193 Beiiaterra. ** Economista.' DOCUMENTS D'ANALISI GEOGRAFICA 19-20,1991-1992 The first stage of the study centred on the collection of statistical information data, both previously compiled and newly elaborated for the purpose. At a second stage, a detailed questionnaire was carried out, interviewing returned emigrants registered as heads of family. Although the sex variable was not contemplated as a criterion for selection, the female population bears sufficient weight to make a study of the subject of women in migration movements feasible, based on the specific case of out-migration to Europe. An analysis of migration patterns, family and job histories, and the form of social integration of migrants raises the question of the varying influence of mobility on differences identified between the sexes. It can be asserted that the concept of ccstatus* of migrant women covers a great variety of situations, which are, at the same time, the expression of diverse and complex social realities and processes. Entre 10s años 1982 y 1987 10s autores de este articulo llevaron a cabo una investigaci6n sobre el tema general de la movilidad espacial de la poblaci6n en el área metropolitana de Barcelona y, m6s específicamente, sobre 10s desplazamientos calificados como movimientos de retorno. El trabajo se bas6, en primera instancia, en la elaboraci6n de informacidn estadística, previamente disponible o bien recopilada expresamente. En segundo término, se reali26 una amplia encuesta, con entrevistas a personas retornadas que figuraban en 10s registros como cabezas de familia. Aunque la variable sexo no se contemplaba como criteri0 de seleccibn, la presencia de poblaci6n femenina tiene suficiente entidad como para dar pie a una exploraci6n sobre el tema de las mujeres en la migraci6n, a partir del caso concreto de la migraci6n exterior a Europa. Después de ;epasar las características de las trayectorias migratorias. de las historias familiares v laborales v de las formas de inserci6n social de 10s migrantes, la cueiti6n que seplantea es la incidencia de la movilidad en las diferencias que se observan entre sexos. Se constata que el concepto de estatus de la mujer migrante engloba una gran variedad de situaciones, que son a su vez manifestaci6n de realidades y procesos sociales diversos y complejos. Entre els anys 1982 i 1987, els autors d'aquest article van portar a terme una investigaci6 sobre el tema general de la mobilitat espacial de la poblaci6 a 1'Area metropolitana de Barcelona i, mts específicament, sobre els despla~aments qualificats com a moviments de retorn. El treball es va basar, en primera insthncia, en l'elaboraci6 d'informaci6 estadística, previament disponible o bé recopilada expressament. En un segon pla, es va realitzar una Amplia enquesta, amb en- MIGRACIO DE DONES I HISTbRIA PERSONAL. EL RETORN DES D'EUROPA trevistes a persones retornades que figuraven en els registres com a caps de família. Tot i que la variable sexe no era contemplada com a criteri de selecció, la presbncia de població femenina té suficient entitat com per donar peu a una exploració sobre el tema de les dones en la migració, a partir del cas concret de la migració exterior a Europa. Després de repassar les característiques de les trajectbries migratbries, de les histbries familiars i laborals i de les formes d'inserció socials dels migrants, la qüestió que es planteja 6s la incidhcia de la mobilitat en les diferbncies que s'observen entre els sexes. Es constata que el concepte d'estatus de la dona migrant engloba una gran varietat de situacions, que són a la vegada manifestació de realitats i processos socials diversos i complexos. Les dones en la migració El tema de les dones en la migració ha estat sovint objecte d'estudi en els darrers anys. Darrera d'aquest interb hi ha el supdsit implícit que el desplaqament de les dones és diferent del dels homes, que la migració de les dones té trets específics propis. Aquest suposit no sembla gens desgavellat en una primera aproximació. Tots els estudis sobre temes de migració que han introduit la variable sexe en les seves analisis posen en relleu diferencies en multitud d'aspectes. Perd, aprofundint en el tema, ens podriem preguntar si és el desplaqament el que introdueix les diferencies. El nostre supdsit seria que no. All6 que té caractenstiques segons el sexe és la situació de partenqa, i atb que sabem, perque així ho han remarcat tants estudis (Pérez Díaz, 1969; Bohning, 1972; Cazorla, Gregory et al., 1979; Cardelús i Pascual de Sans, 1979), que la situació de partenqa condiciona els processos migratoris, podriem dir que la situació de les dones migrants és específica en la mesura que és específica la situació general de les dones. De la mateixa manera que no podem parlar de dones en general, tampoc no podem referir-nos a les dones migrants com un grup homogeni. L'estatus de les dones migrants ser& diferent d'acord amb les situacions socials. ¿Com incideix la migració sobre aquests diferents estatus, determinats Ampliament per les situacions de partensa? Si la incidkncia es produeix, jes tracta més aviat de qüestions conjunturals, o bé el procés migratori introdueix modificacions permanents en les histories personals de les dones que es desplacen? DOCUMENTS D'ANALISI GEOGRAFICA 19-20, 1991-1992 Intentarem aquí de fer una reflexió sobre aquests temes, basant-nos especialment en les indicacions que es deriven de treballs que hem realitzat sobre processos migratoris de retorn (dones i homes) a l'area metropolitana de Barcelona. L'estatus de les dones migrants s'infereix indirectament a partir d'indicadors sobre procés migratori, activitat laboral, família i inserció social. La dona migrant i la dona retornada Abans d'entrar en el tema mateix del retorn de dones, val la pena de situar a grans trets la importhncia de la migració en el conjunt de la població, com també el pes del retorn, i considerar quC representen en aquest context la migració i el retorn de dones. Una primera constatació general, molt simple, és que la mobilitat residencial de les dones és molt prbxima, globalment, a la dels homes. Segons el cens de 1981 (Instituto Nacional de Estadística, 1985), a Espanya, havia canviat de municipi de residkncia en relació amb el cens anterior un 13,7% de la població (4.208.548 persones). Per sexes, aquesta taxa de mobilitat és del 13,7% per als homes i del 13,8% per a les dones. Una segona constatació, a partir de la mateixa font estadística, és que el retorn de l'estranger representa un 9,3% del total de migrants. En aquest col.lectiu les dones representen un 51,7%. A l'emigració exterior, en canvi, les dones semblen estar-hi sub-representades, encara que les dades per a Espanya són deficients. En el cas italia la sub-representació femenina afecta tant l'emigració com el retorn (Brunetta, 1983, p. 155). Una tercera constatació, sempre a partir de la mateixa font, és que el retorn es dirigeix prioritariament a zones urbanes i metropolitanes (un 64,2% del total va a municipis de més de 50.000 habitants). Aquesta tercera constatació justifica el fet que a partir &ara ens centrem en l'estudi de detall #una hrea metropolitana, la de Barcelona, per a la qual cosa disposem de dades més elaborades. En el cens de 1981, per a l'hrea metropolitana de Barcelona (27 municipis, que llavors configuraven l'entitat anomenada Corporació Metropolitana de Barcelona) hi figura una població total de 2.564.415 persones de nacionalitat espanyola. D'aquest total, hi figuren com a immigrants en el període 1971-81 (és a dir, censats el 1970 en municipis exteriors a l'area) 371.531 persones: un 14,5% dels habitants poden ser considerats immigrants del període intercensal anterior. La proporció de dones a la immigració (51,6%) no difereix gaire de la proporció que es dóna a la població no immigrant (52,1%). MIGRACI6 DE DONES I HISTbRIA PERSONAL. EL RETORN DES D'EUROPA I La població migrant procedeix en un 50,0% de Catalunya, i, per tant, es pot considerar a grans trets una migració interna a la zona d'influbncia de Barcelona. Un 44,1% procedeix de la resta d7Espanya. La població procedent de l'estranger (que pot ser considerada retornada en primera aproximació), representa una proporció del 5,9% (un 4,4% procedeixen d7Europa i un 1,5% de la resta del món). La composició per sexe d'aquests grups de migrants classificats per procedbncia és molt semblant entre si, i és molt proxima també a la dels no migrants. Aixo permet pensar que la procedbncia, com també ocorre en la migració mateixa, no és discriminant en relació amb els sexes. Per contra, l'estructura d'edat sí que és diferent segons la procedbncia dels migrants. Mentre que els que vénen de Catalunya i de la resta dYEspanya corresponen a una població jove, amb molts efectius entre els 20 i 30 anys, els retornats d'Europa són una població més madura, amb efectius mkims entre els 30 i 45 anys, d'acord amb una historia migratbria més llarga. La informació sobre retorn de dones a Espanya ~ A grans trets, es pot afirmar que a Espanya no hi ha ni estudis sociolbgics ni estadistiques específiques sobre el tema de dones retornades. Vegem en primer lloc les estadistiques oficials. A les limitacions habituals relatives al registre de la mobilitat de la població, s'hi afegeixen les del cas particular de la migració de retorn, que requereixen un registre no solament del desplagament entre dos punts sinó també d'un desplasament anterior. No és I aquest el lloc per resseguir les diferents fonts estadistiques (censos, padrons d'habitants, estadistiques de variacions residencials recollides en diverses publicacions, enquestes de migracions interiors de 171NE, estimacions de l7InstiI tuto Espado1 de Emigración, etc.). Remarquem únicament que, tot i que la distinció per sexe sol existir, la dificultat rau en la falta de tabulacions en qub es relacioni el sexe amb altres variables. D7altra banda, el tema del retorn a Espanya d'antics emigrants ha estat objecte d'estudis, no gaire nombrosos, tant a Espanya mateix com a l'estranger. Alguns estudis es refereixen al retorn des d7Ambrica (Marsal i Mandilovitch, 1967) i altres, de caracter més aviat literari, han tractat el cas especific del reI torn dels exiliats, bisicament entorn de la guerra civil de 1936-39 (Benguerel, 1977; Muria, 1986). Una mica més nombrosos han estat els estudis del retorn d'emigrants a Europa des dels anys 50. Com a observació general es pot dir que la qüestió de les dones ha estat sempre un tema secundari en aquests treballs. Aquesta observació és extensible també a la major part dels estudis sobre migració. DOCUMENTS D'ANALISI GEOGRAFICA 19-20,1991-1992 Entre els treballs més destacables sobre el retorn d'Europa es poden citar els que ha realitzat o coordinat J. Cazorla Pérez (1979, 1980, 1989), com també els d'A. Pascual (1970,1983) i J. Castiilo Castillo (1981). En cap cas no hi ha una referencia expressa al retorn de dones, tot i que la variable sexe aparegui a vegades en l'analisi. Recentment s'ha publicat el resultat final d'un estudi sobre retorn a l'area metropolitana de Barcelona (Pascual de Sans i Cardelús, 1990). Aquest és un treball sobre homes i dones retornats dYEuropa. La informació de base recollida per a aquesta investigació, amb algunes exploracions complementhries a les realitzades per a la publicació esmentada, permet una aproximació interessant al tema de les dones retornades des d'Europa. L'estudi a qui: ens referim va tenir diferents etapes1. La primera, iniciada el 1982, fou un estudi previ sobre retorn a Espanya i a l'hrea metropolitana de Barcelona, sobre la base de censos, padrons d'habitants i treball de camp sobre altes de residbncia en els 27 ajuntaments de l'area de Barcelona, del qual es derivava un projecte per a un estudi posterior sobre la base d'enquestes. Aquest estudi va constituir-ne la segona etapa, sobre la qual es basen les consideracions que aquí s'exposen. L'enquesta a retornats es féu entrevistant, amb l'ajuda d'un extens qüestionari de 148 preguntes, a tres mostres de migrants retornats com a caps de familia, diferenciats pel tipus de retorn realitzat. Les entrevistes foren 853, que han estat ponderades a 750. Aquí tractarem únicament de les dues mostres que es refereixen a retorn des d'Europa, i deixarem de banda la tercera, que era de retorn interior. Amb les dues mostres considerades queden definits dos tipus basics de retorn: - Retorn exterior estricte (8rea de Barcelona-Europa-irea de Barcelona). Es parla de retorn en sentit estricte perqui: es torna al mateix punt de partensa (univers de 605 caps de família, que el 1985 s'havia redui't a 400). - Retorn exterior ampli (Espanya-Europa-area de Barcelona). Es parla de retorn perque es produeix un pas de frontera en sentit invers al de partensa, perd és un retorn en sentit molt ampli, ja que el punt de destí no és el punt de partensa (univers de 3250 caps de famíiia, que el 1985 s'havia reduit a 2083). 1. Totes foren finan~ades per la Fundaci6 Volkswagen (Hannover, República Federal d'Alemanya). MIGRACI~ DE DONES I HISTORIA PERSONAL. EL RETORN DES D'EUROPA En la selecció de la mostra no hi va intervenir la variable sexe. Les dones figuren en la selecció en menor nombre que els homes. Aixb té una estreta relació amb el fet que és una mostra de persones que es desplacen figurant en el registre com a caps de família (CF), pero al mateix temps s'hi poden comptabilitzar els o les acompanyants que es desplacen com a parella de qui hi figura com a CF (Taula I). TAULA I Efectius de poblacid segons tipus de retorn i sexe Retorn estricte Retorn ampli H D T H D T CF 193 57 250 204 46 250 Parella 27 166 193 29 193 222 Total 220 223 443 233 239 472 La informació basica es refereix, doncs, a un tipus de dones que en el moment del retorn es desplacen amb autonomia, com a CF. Respecte a les que ho fan com a parella -molt més nombrosesen tenim només algunes dades. Les dones CF tenen característiques singulars respecte al conjunt de dones migrants, característiques que les revesteixen d'un interbs especial. Els resultats d'aquest estudi no permeten portar l'analisi del retorn de dones migrants fins a extrems gaire complexos i concloents, ja que la representació de dones en les mostres és massa redui'da. Perb sí que permeten, juntament amb les informacions que es troben en els treballs sobre retorn a qub hem aleludit, obtenir una visió suggeridora i avanqar hipbtesis per a futurs estudis més específics. EL RETORN DE DONES A L'AREA METROPOLITANA DE BARCELONA Els processos migratoris Els dos tipus de retorn considerats defineixen ja dos primers tipus de procés migratori. La mostra de retorn estricte defineix una població que té com a punt d'origen una Brea molt urbanitzada i de marcat caracter industrial i que hi retorna després d'una estada a Europa. La mostra de retorn ampli defineix DOCUMENTS D'ANALISI GEOGRAFICA 19-20,1991-1992 en canvi una població que pot partir d'una zona urbana perd també de zones no urbanes (i el lloc de naixement de la qual són municipis inferiors a 10.000 habitants en un 61,2% dels casos), per instal-lar-se posteriorment en una irea metropolitana molt diferenciada del seu lloc d'origen. Dins de cadascun d'aquests dos tipus de retorn hem definit quatre processos migratoris. Esquemiticament són: PM 1 Procés de definició (una sola anada cap a l'estranger). Sense desplasament previ per altres punts d'Espanya. PM 2 Procés de definició. Desplasament previ per l'interior de Catalunya. Sortida a l'estranger des de Catalunya. PM 3 Procés de definició. Desplasament previ per l'interior d'Espanya. Sortida a l'estranger des &Espanya (fora de Catalunya). PM 4 Procés reiteratiu (diverses anades a l'estranger). No sembla que existeixi una especificitat de les dones en relació amb aquests processos (Taula I1 i Grifics 1 i 2). TAULA n Processos migratoris segons tipus de retorn i sexe (%) Retorn estricte H D Retorn ampli H D La variable discriminant en aquesta taula és el tipus de procés migratori i no el sexe, encara que pot dir-se que el procés de definició PM1 es dóna més entre les dones, especialment quan es tracta de retorns estrictes. Aixb és coherent amb el fet que, tenint en compte tots els desplasaments amb canvi de residbncia (i no sols els que defineixen els PM), el nombre de desplasaments realitzats per les dones es limita a dos més sovint que el dels homes (Taula 111). MIGRACI~ DE DONES I HIST~RIA PERSONAL. EL RETORN DES D'EUROPA Grafic 1. Processos migratoris. Retorn estricte punt inicial. DOCUMENTS D'ANALISI GEOGRAFICA 19-20.1991-1992 la mostra de retorn ampli té una major representació de treballadors que la de retorn estricte. En el cas de les dones, la peculiaritat és que es tracta majorithriament d'empleades de serveis poc qualificades. A partir d'aqui, els migrants de sexe masculí presenten un pes important dels processos que no comporten canvi de categoria en els moments considerats, pes major a la mostra de retorn ampli. Per a les dones les coses són una mica més matisades. El que si pot dir-se és que les dones, partint d'unes estructures sbcio-professionals familiars bastant proximes a les dels homes pero amb una major proporció d'obrers, tenen, al final del seu procés laboral (final en el sentit d'últim moment actiu considerat) una estructura sacioprofessional amb major presbncia de casos en les categories de tbcnics (al retorn estricte) i d7administratius i empleats de serveis en ambdues mostres. Es pot pensar que la dona que emigra, i encara més la que ho fa com a cap de família, representa una certa selecció per a l'activitat, pero també cal tenir en compte que, en el pas a una activitat administrativa o de serveis, el canvi de qualificació no sempre és gaire clar, i que aquests treballs són considerats <<propis>> de dones. La inserció social El canvi d'espai geografic significa un canvi de circumstancies i d'entorn. Aixb pot ser viscut de maneres molt diferents. Més enlla de la feina i la familia, les dones tenen una relació amb l'entorn que té algunes especificitats respecte a la dels homes. En general, es pot parlar d'un major alllament i d'una menor participació que els homes en la vida pública dels llocs on resideixen. La seva inserció passa per la vida quotidiana, per l'administració de la unitat familiar i per les relacions personals. L'aproximació a aquestes qüestions es pot fer a través d'alguns indicadors, que són a la vegada expressió i condicionant de la vinculació a un lloc. Un d'aquests elements és el coneixement d'idiomes. Les dones presenten un nivell general més baix de coneixement d'idiomes que els homes, tant a nivell oral com escrit. Aixb no es pot relacionar amb el seu nivell d'instrucció, que és practicament igual o lleugerament inferior en el cas de retorn ampli. També es dóna una gran diferbncia entre homes i dones en el nivell d'informació que pot suposar la lectura de diaris. En qualsevol moment i per qualsevol grup de retornades, les dones llegeixen algun diari en menor proporció que els homes. Si prenem la practica d'aficions com una ocasió de relació, s'observa que MIGRACI~ DE DONES I HIST~RIA PERSONAL. EL RETORN DES D'EUROPA globalment les dones practiquen menys aficions, i en major mesura que els homes aquestes són individuals, com la lectura, la costura o el cinema. Quant a les relacions personals, a Europa, abans de la tornada, les dones mantenen sempre un nivell de relació amb familiars (a part d'aquells amb qui conviuen) menor que els homes. Aquest és un moment clarament de mínims de relació en el procés migratori tant per a dones com per a homes. A la zona de partenqa i a la tomada són, en canvi, les dones les que mantenen amb la famíiia una major relació. La relació amb amics també és menys freqüent entre les dones, per qualsevol mostra i situació. Ara bé, als pai'sos europeus la freqübncia de relació amb amics originaris del propi país de residencia és la mateixa per a homes que per a dones. Tot i que dins del conjunt de cada població les persones que viuen soles representen un percentatge redui't, les dones viuen soles més sovint que els homes, amb l'única excepció de les dones nascudes a I'AMB abans d'anar-se'n a l'estranger, moment que, d'altra banda, té la distorsió dels menors. Aquest fet, que es dóna de forma especial en el cas de les dones que parteixen majoritariament d'una societat rural (retorn ampli), tot i que pogués semblar una contradicció amb la major vinculació familiar de la dona, reforqa més aviat la idea d'una major capacitat per afrontar la quotidianitat i per assumir una relació familiar d'acord amb les pautes de comportament de la societat urbana. És interessant completar aquesta aproximació a una qüestió tan complexa com la inserció social amb la valoració que les dones fan de la seva estada a diferents llocs. Abans d'emigrar a l'estranger, i al moment de l'entrevista, les dones tendeixen, segons les seves manifestacions, a trobar-se bé al lloc on són, amb valors de satisfacció més alts que els dels homes. En canvi, els nivells de satisfacció són menors quan aquest lloc és a l'estranger, si bé en el cas del retorn ampli la diferbncia és practicament inapreciable. Aixb no obstant, aquestes diferbncies entre sexes són més redui'des que les que es donen entre la població que realitza un retorn ampli i la que realitza un retorn estricte. En el retorn ampli el nivell de participació en la vida pública d'homes i dones és molt més redujit que en el retorn estricte (de fet, a nivell dels indicadors citats, les dones de la població de retorn estricte presenten nivells superiors als homes de la població de retorn ampli). Pot pensar-se que el nivell d'instrucció, la categoria sbcio-professional i el fet de partir d'una zona urbano-industrial facilita la participació en la vida pública dels pajisos de recepció. DOCUMENTS PANALISI GEOGRAFICA 19-20,1991-1992 Delimitació conceptual En la introducció d'aquest article es qüestionava el concepte d'estatus de la dona migrant com a concepte unívoc i discriminant. Després de tota l'exposició es pot remarcar que, com a mínim, el concepte engloba una gran diversitat de situacions, que són a la vegada manifestació de realitats socials i processos socials diversos i complexos. Les migracions són desplasaments de població que circula per espais socialment determinats. L'analisi de la histbria personal en relació amb cada entorn social i el tractament de la migració com a procés migratori permet posar en evidencia una pluralitat de processos socials que, de cara a la simplificació, es poden tipificar com a mobilitat per l'interior de la societat urbana (el cas del retorn estricte); el pas de la societat rural a la urbana (el cas del retorn ampli); i, encara que no hagi estat tractat en aquest article, el retorn estricte a la societat rural després d'un període d'estada a la societat urbana (Siguan, 1972, Cazorla, 1989). El model es complica si hi introdu'im la variable estatus social, abans de la partensa i durant tot el procés migratori. Els desplaqaments dels tbcnics, per exemple, presenten unes connotacions socials molt diferents de les que presenten els desplasaments dels treballadors, i aixo ocorre independentment que es tracti d'homes o de dones i que el desplasament correspongui a un retorn estricte o ampli. Fins aquí pot dir-se que les diferbncies observades en el tipus de procés migratori socialment definit i en l'estatus social són més discriminants que les diferencies entre sexes. A l'interior de totes les categories antecedents poden assenyalar-se un conjunt de comportaments diferencials entre els homes i les dones, que permetrien fonamentar una distinció de rols, més o menys matisada o accentuada per les circumstancies d'una migració interestatal. Marc social dels desplaqaments de retorn Els processos migratoris amb retorn s'inscriuen en el marc de la transformació sbcio-econbmica de la societat espanyola, que es reflecteix en un intens procés d'urbanització. Les migracions interiors i exteriors amb pas de la societat rural a la urbana són les més importants numbricament durant la dbcada dels cinquanta i sei- MIGRACI6 DE DONES I HIST~RIA PERSONAL. EL RETORN DES D'EUROPA I xanta, i és en aquest context on se situen els processos migratoris de retorn ampli. La mobilització per l'interior de la societat urbana en el mateix període és menys important, perd amb tendencia a créixer en la decada dels anys setanta i vuitanta. El procés migratori de retorn estricte al medi rural tradicionalment és específic de la migració espanyola a l'estranger. Les possibilitats de treball a l'estranger en alguns casos han jugat com a mecanisme de resistencia a l'kxode rural. Aquest és un tipus de retorn que no s'examina aquí. La societat de partida condiciona el procés migratori i estableix una distinció entre la població de dones que parteixen d'una societat rural i aquelles que ho fan des d'una societat urbana. Les dones que parteixen d'un entorn rural (sempre en relació amb les que ho fan d'un entorn urbh) es caracteritzen per una família antecedent amb poca mobilitat, més nombrosa, de categories socials típiques d'una societat rural (presencia de propietaris agrícoles i peonada inespecífica) i amb un nivell de formaci6 -com també un nivell d'ocupació abans d'iniciar el procés migratorimés baix. Amb la migració a zones urbanes abans de sortir a l'estranger (o en sortir) realitzen la incorporació al treball en categories d'empleades de serveis i treballadores. El procés migratori es caracteritza per una major mobilitat geografica i laboral i un major desarrelament i aillament als diferents llocs per on discorre. D'altra banda, en major mesura emigren ja casades i amb experikncia laboral, i les possibilitats de treball són més importants de cara a determinar la migració. Una vegada retornades fan servir els seus estalvis en l'adI quisició d'un pis. En certa manera, el retorn estava previst i és l'inici de l'estabilització. Les dones que parteixen d'un entorn urba es caracteritzen per una família antecedent amb amplia mobilitat, pocs fills i categories socials típiques d'una societat urbano-industrial (petits propietaris de serveis, ttcnics, administratius i obrers) i un nivell de formació més alt. En general el procés migratori comensa amb l'emigració a l'estranger, on inicien l'activitat laboral també en categories d'empleades de serveis i treballadores, perd, a més, d'administratives i en algun cas de tecniques. En major proporció l'emigració es realitza amb la família paterna. El procés migratori es caracteritza per una menor mol bilitat i una major duració de l'estada a l'estranger, i l'arrelament i la relació amb amistats dels pa~sos de destí és molt superior. En una gran proporció valoren el lloc de residencia a l'estranger igual que el lloc de partensa. Aquestes diferencies derivades del tipus de societat de partensa no s'observen quan s'estudien les dones amb un nivell de formació tecnica o universitdria. Tant els seus processos laborals com els seus nivells d'integració a les so- DOCUMENTS D'ANALISI GEOGRAFICA 19-20,1991-1992 cietats receptores són perfectament equiparables entre les dones de diferent procedbncia i també respecte als homes, si bé és veritat que, com al comú de la societat, el procés laboral el segueixen a través del tipus de treballs als quals solen tenir accés les dones. Característiques específiques de la dona migrant El procés migratori de les dones que retornen com a caps de família presenta una major inbrcia que el dels homes, en el sentit que tendeix a una major fixació o permanencia als llocs on resideixen. Les vicissituds del nucli familiar condicionen i determinen de manera priorithria els processos migratoris de les dones, mentre que en el cas dels homes aquests estan determinats pel procés laboral. En els diferents estadis de la historia personal les dones migren acompanyades en major grau que els homes, tant si és amb els pares quan són menors, amb la parella o amb els fills. En alguns casos en qui: es desplacen soles, ho fan en funció de la reunió familiar o per casar-se. Si bé els homes, especialment en el retorn, també es desplacen majoritariament acompanyats de la seva parella, el matis diferenciador es basa en el fet que per a la dona el nucli familiar o parella focalitza el seu projecte personal mentre que l'home s'orienta priorithriament cap al treball. L'activitat laboral de les dones en la migració, llevat dels casos reduits d'un projecte professional, és una activitat funcional per a l'obtenció de recursos per subsistir o bé estalviar, en funció de les necessitats del moment. Aixb comporta una major mobilitat laboral que els homes, com també una major inestabilitat o inespecificitat de les feines. La integració o participació en la vida de les societats d'immigració la realitza la dona de manera priorithria en el camp de la vida quotidiana, al reducte de la reproducció del nucli familiar. Així, si bé el nivell de participació o coneixement de la vida pública del país de recepció és inferior al dels homes, el nivell de relació personal amb persones del propi país és equivalent. Migració i processos socials La institució familiar revesteix una especial importhncia en la migració, tant per als homes com per a les dones. El model familiar correspon a les pautes culturals dominants en una societat urbana, perb viscudes per una població que ha rebut una formació cultural tradicional. La situació d'alllament i ines- MIGRAC16 DE DONES I HISTbRIA PERSONAL. EL RETORN DES D'EUROPA tabilitat en qub es troba la població migrant reforsa el nucli familiar com a reducte de resistbncia on es perpetuen les pautes culturals del país d'origen elevades al tbpic. Sera a la segona generació quan, o bé s'emprbn el camí de retorn, o bé es produeix la integració al país d'acollida. Les dones, en major mesura que els homes, tot i que sempre a nivells reduits, troben en l'emigració l'ocasió de modificar les seves pautes de comportament en relació amb la família. Aixo s'observa al desplasament de retorn, en qub mentre que els homes retornen majoritariament amb una família consolidada, segons el model més tradicional, entre les dones es donen en termes relatius més casos de separació i independització. En relació amb l'activitat laboral, la migració a 17estranger no comporta ni un aprenentatge ni una millora professional, en la major part dels casos. Aixb no obstant, és l'ocasió per forsa dones de tenir una experikncia de treball fora de casa, d'assaborir la independbncia econbmica respecte als pares i al cbnjuge. No es pot precisar si aixb és a causa de la migració o bé al pas a una societat urbano-industrial, pero la major incorporació al treball de la dona migrant és un fet que es consolida amb la segona generació. La migració a l'estranger introdueix un canvi en l'entorn social i cultural, que s'afegeix, en el cas de les dones que parteixen d'un medi rural, a la impersonalitat i competitivitat de la societat urbano-industrial. Les dones, en aquest context i pel fet de ser més sensibles a la qualitat de vida quotidiana i a les relacions interpersonals, estan sotmeses a un procés d'adaptació molt més lent que els homes. Aixb comporta que en molts casos l'adaptació només es realitza, i de forma epidkrmica, en les activitats socials, perd també comporta que, quan arriba a realitzar-se plenament, és molt més intensa i completa que la dels homes. BIBLIOGRAFIA BENGUEREL, X. (1977), Llibre del retorn, Barcelona, Planeta. BOHNING, W.R. (1972), ~The Social and Occupational Apprenticeship of Mediterranean Migrant Workers in West Germanyn, dins M. LIVI BACCI, (ed.), The Demographic and Social Pattern of Emigration from the Southern European Countries, Firenze, Dipartimento Statistico Matematic0 dell'Universit8 di Firenze, p. 175-259. BRUNET~A, G. (1983), aLa donna e I'emigrazione: i1 caso Veneton, Roma, Studi Emigrazione, 70, p. 154-162. CAS~LLO CASTILLO, J. (1981), La emigración española en la encrucijada. Estudio empíric0 de la emigración de retorno, Madrid, Centro de Investigaciones Sociológicas. CAZORLA, J., GREGORY, D., NETO, J. (1979), <El retorno de 10s emigrantes al Sur de Iberja,, Barcelona, Papers, 11, p. 65-80. DOCUMENTS D'ANI~ISI GEOGRAFICA 19-20.1991-1992 CAZORLA PEREZ, J. (1980), aMentalidad modernizante, trabajo y cambio en 10s retornados andalucesa, Madrid, Revista Española de Investigaciones Sociológicas, 11, p. 29-53. CAZORLA PBREZ, J. (1989), Retorno al Sur, Madrid, Siglo Veintiuno. INSTITUTO NACIONAL DE ESTAD~STICA (1985), Censo de Población de 1981, Tomo I., Vol. I., Resultados Nacionales. Características de la Población, Madrid. MARSAL, J.F., MANDILOVITCH, M. (1967), Retorno de inmigrantes espafioles de la Argentina, Buenos Aires, Editorial del Instituto. MURIA, A. (1986), Aquest sera elprincipi, Barcelona, La Sal. Edicions de les Dones. PASCUAL DE SANS, A. (1970), El retorno de 10s emigrantes. ~Conflicto o integración?, Barcelona, Nova Terra. PASCUAL DE SANS, A. (1983), ~Los movimientos migratorios de retorno. Significaci611 y perspectiva~,, Bellaterra (Barcelona), Documents d'Andlisi Geogrdfica, 3, p. 47-69. PASCUAL DE SANS, A., CARDELOS, J. (1990), Migració i historia personal. Investigació sobre la mobilitat des de la perspectiva del retorn, Bellaterra (Barcelona), Publicacions d'Antropologia Cultural, Universitat Autbnoma de Barcelona. P~REZ D~Az, V. (1969), Emigración y sociedad en la Tierra de Campos. Estudio de un proceso migratori0 y un proceso de cambio social, Madrid, Escuela Nacional de Administracidn Pública. SIGUAN, M. (1972), EL medio rural en Andalucía Oriental, Barcelona, Ariel. SZTOKMAN, N. (1983), <Les femmes dans la migration régionale en France)), Roma, Studi Emigrazione, 70, p. 205-212. TABOADA-LEONE'ITI, I. (1983), aLe rBle des femmes emigrants dans le maintien ou la destructuration des cultures nationales du groupe migrant,,, Roma, Studi Emigrazione, 70, p. 214-220.