Moviment urbà, premsa local i canvi en la percepció del paisatge a Santa Coloma de Gramenet

DOCUMENTS D'ANALISI GEOGRAFlCA 19-20, 1991-1992, pp. 57-79 Moviment urba, premsa local i canvi en la percepció del paisatge a Santa Coloma de Gramenet* Antoni Dur& i Guirnerh*" Résumé / Abstract / Resumen / Resum Santa Coloma de Gramenet est un exemple de la croissance suburbaine de la région métropolitaine de Barcelone dans la deuxitme moitié de notre sitcle. L'accumulation de déficits dQs a la manque de planification et á la spéculation immobilitre sont a l'origine d'un puissant mouvement populaire qui a amené a un redressement de la ville. Une publication locale -la revue Gramaa été le porte-parole de ce mouvement. Cet article tient compte en mCme temps des approches théoriques de la géographie humaniste mais aussi de celles de la géographie critique et propose une analyse de la vision des espaces quotidiens des habitants de Santa Coloma d'aprts la revue Grama et de son influence sur la prise d'identité d'une banlieue. *** Santa Coloma de Gramanet represents an example of suburbial growth in the Barcelona area during the second half of the 20th century. The accumulation of social deficits due to lack of planning and real state speculation prompted a strong neighborhood movement that initiated the recovery of the city. A local publication -the journal Gramabecame the spokesman of this movement. This article, attempting to combine the theoretical elements of Humanistic and Critical Geography, analyzes the perception of day-to-day spaces by the citizens of Santa Coloma de Gramenet from the Grama pages, and * L'article és part de la Membria de Recerca Santa Coloma de Gramenet: evolució de la ciutat i percepció dels canvis del paisatge (1969-1989), presentada l'any 1989 en la Universitat Autbnoma de Barcelona. ** Departament de Geografia, Universitat Autbnoma de Barcelona, 08193 Bellaterra. DOCUMENTS D'ANALISI GEOGRARCA 19-20.1991-1992 the influence of the journal in the identity-building process of a suburbial urban area. Santa Coloma de Gramenet es un ejemplo del crecimiento suburbial del &rea urbana de Barcelona en la segunda mitad del actual siglo. La acumulación de déficits por la falta de planificación y la especulación inmobiliaria originaron un fuerte movimiento vecinal, que inici6 la recuperación de la ciudad. Una publicación local -la revista Gramafue el portavoz de este movimiento. Este articulo, intentando combinar 10s presupuestos teóricos de la Geografia Humanística y del enfoque crítico, analiza la visión de 10s espacios cotidianos de 10s ciudadanos de Santa Coloma desde Gruma, y su influencia en la toma de identidad de un &rea urbana suburbial. Santa Coloma de Gramenet 6s un exemple del creixement suburbial de l'hrea urbana de Barcelona en la segona meitat de l'actual segle. L'acumulació de dtficits per la manca de planificació i I'especulaci6 immobilihria van originar un fort moviment veinal, que va iniciar la recuperació de la ciutat. Una publicació local -la revista Gramava ser portaveu d'aquest moviment. L'article, tot intentant combinar els pressupostos tebrics de la Geografia Humanística i de l'enfocament crític, analitza la visió dels espais quotidians dels ciutadans de Santa Coloma des de Grama, i la seva influtncia en la presa d'identitat d'una &rea urbana suburbial. Santa Coloma de Gramenet és una població de l'area urbana de Barcelona esdevinguda ciutat-dormitori després d'un espectacular creixement en el tercer quart del present segle. En aquest procés es van acumular una infinitat de dbficits urbanístics, a causa dels quals s'havia degradat greument la qualitat de vida dels ciutadans. ~'entorn'dificultava en gran manera una estructuració social, i més quan una majoria de la població havia immigrat recentment. L'immens suburbi sense identitat que s'anh formant en aquells anys contribula al desarrelament de nouvinguts i a l'ai'llament dels qui havien conegut el bell nucli rural que havia estat uns anys abans. Durant la dbcada dels setanta es forma un sblid moviment urba, que es va enfrontar al procés especulatiu que propiciava la degradació de la ciutat, i que arriba a presentar un pla alternatiu per resoldre els greus problemes de Santa Coloma. El moviment ciutadi, Ili- MOVIMENT URBA, PREMSA LOCAL I CANVI EN LA PERCEPCI~ DEL PAISATGE A STA. COLOMA DE GRAMENET gat al més ampli corrent d'oposició política i al posterior procés de transició de 1'Estat espanyol, dona pas a un ajuntament democrhtic, que va assumir el citat Pla en el seu programa de govern. Durant els anys vuitanta, la ciutat ha viscut importants canvis que l'han tornada més habitable, malgrat que molts dels problemes heretats encara perduren. Perd el valor de la tasca d'aquell moviment no es limita als nombrosos bxits en la recuperació de l'espai urba, sinó que als seus dirigents també se'ls pot atribuir el mbrit d'endegar un procés de reflexió -vinculat a uns proposits polítics de canvique canviaria la percepció col-lectiva dels colomencs sobre la seva ciutat i que va contribuir aixi a una transformació més profunda de Santa Coloma. S'ani formant una nova conscibncia ciutadana sobre les possibilitats de la localitat, i ha brotat un sentit de pertinenqa enmig del conglomerat metropolita que ha donat pas també a una estructura social més consistent. L'objecte d'aquest article és precisament posar de relleu els grans trets d'aquest procés de reflexió. Més en concret, l'objecte d'estudi ha estat la revista local Gruma, que durant un llarg període fou portaveu d'aquest moviment, i a través de la qual es va dur a terme un intens treball de divulgació d'una determinada manera d'entendre la ciutat. El mbtode de treball, doncs, ha estat essencialment qualitatiu, i es proposen la font i 17enfocament de la recerca com a eines innovadores que contribueixen a un millor coneixement de l'evolució de les nostres ciutats. Per dur a terme aquesta analisi s'han utilitzat conceptes i mbtodes provinents sobretot de la Geografia Humanistica. L'interbs d'aquest corrent tebric, desenvolupat des dels anys 60, especialment en el món anglosaxó, rau en el seu tractament de l'espai com a entorn que condiciona -com un conjunt de llocs concretsl'existbncia i l'activitat dels individus. Els llocs (<<places>> en l'original anglbs) cobren significats, valors, són percebuts distintament en la seva relació quotidiana amb les persones, i configuren aixi el seu espai viscut (Relph, 1976, Tuan, 1976). En aquest sentit, la Geografia Humanistica s'ha interessat vivament per la ciutat com a habitat de la majoria de la població, i ha posat especial atenció en els problemes de desarrelament i marginació que es produeixen amb la transformació de les societats industrials. Així, si la riquesa de lligams significatius entre l'home i el seu espai quotidia porta a l'aparició d'un ({sentit del lloc>> (Relph, 1976) i a la creació d'uns valors que propicien l'arrelament -(<topophilia>> segons Tuan (1976)-, el tractament dels llocs com a mercaderia en les ciutats capitalistes (Relph, 1987) comporta la destrucció dels citats lligams, i s'estableix una falta de sentit del lloc (ccplacelessness>>) i un rebuig cap a un entorn neutre o bé hostil (cctopophobia>>). Tanmateix, en aquesta analisi hi ha un interb per enllaqar els conceptes usats per la Geografia Humanistica amb un enfocament més crític, que plante- DOCUMENTS VANALISI GEOGRAHCA 19-20,1991-1992 ja l'evolució de la ciutat com a resultat del conflicte entre els diferents agents urbans i els respectius interessos en la política urbana, amb especial incidbncia en la propietat del sbl. En aquesta línia, es troben altres anhlisis sobre Santa Coloma (Olivé, 1973) que partien dels esquemes estructuralistes de Castells sobre la ciutat com a espai de producció, intercanvi i consum (Castells, 1972). Es tracta ara de complementar aquells estudis des d'una nova perspectiva. Santa Coloma s'interpreta com l'espai viscut, l'entorn quotidih dels seus habitants, a partir del qual aquests estableixen les seves percepcions i valoracions del paisatge. Des d'aquest punt de vista, l'entorn dels colomencs dels anys seixanta i setanta era especialment dur, buit de significats afectius, de lligams histbrics, de punts de referbncia, sobretot per a la majoria immigrada, i contribula a perpetuar l'dillament i la falta d'una estructura social. Santa Coloma, com a lloc de residbncia, és una part important de l'espai viscut dels colomencs. Perb aquest abasta en realitat un marc més ampli que el del municipi. Al voltant del terme hi ha un conjunt d'espais quotidians per la seva relació amb una majoria de ciutadans, pel seu vincle histbric, com a espais de lleure, per les relacions de velnatge, etc., que configuren un entorn proper. A aquest s'afegeixen, a més, altres espais que també formen part de la histbria de molts colomencs: són les terres d'origen dels immigrats. Així, s'utilitza aquí el concepte de lloc a diferents escales, que també comporten diferents nivells de significats (Nogué, 1985, entre altres), i que configuren entre tots l'espai viscut quotidih dels habitants de Santa Coloma. Pel que fa als subjectes d'estudi, s'ha tractat de fer una valoració col.lectiva del paisatge, fet que no és nou en aquest tipus d'anhlisi. D'entre els diversos grups que es poden definir en el conjunt de ciutadans, s'ha destacat el sector dirigent del moviment urbh i els grups que hi col.laboraren. A la vegada, perb, a través d'ells s'han reflectit molts altres col.lectius de la població. Les opinions d'aquest sector es van anar expressant al llarg d'un extens penode a través de la revista Grama. Així, aquesta publicació va actuar com un influent transmissor d'opinions en el conjunt de ciutadans, i per tant, també les percepcions i valoracions que els grups dirigents tenien sobre el paisatge colomenc conegueren una gran difusió, i van incidir intensament en la concepció que de la ciutat tenien els seus habitants. D'una banda s'enllasa, doncs, amb l'interks de la Geografia Humanística per la literatura, com a reflex d'experikncies sobre el món viscut (Pocock, 1981), bé que es tracta ara de material de premsa i no de ficció: en aquest cas, l'estudi ha pres Gruma com a principal font d'informació sobre les percepcions i valoracions del paisatge per part d'un col.lectiu influent sobre el conjunt de ciutadans, amb una formació polítics i tbcnica, que va saber recollir una amplia demanda social, i intervenir-hi MOVIMENT URBA, PREMSA LOCAL I CANVIENLA PERCEP& DEL PAISATGE A STA. COLOMA DE GRAMENET molt activament. De l'altra -i aquest és un segon vincle important amb la geografia crítica-, és innegable la base d'una ideologia i un model de societat marxistes en el conjunt del discurs que es desprenia de la publicació, radicalitzat en aquells anys d'efervesckncia política. Si cal reconkixer, doncs, una important component socialitzant en la valoració dels múltiples fragments del paisatge, també és veritat que la ideologia esta mediatitzada pels individus i grups que la interpreten i la utilitzen i, així, no es pot desprendre del factor subjectivitat. Finalment, cal esmentar 17Ús d'altres mktodes qualitatius, com han estat el material fotografic -prova palpable dels canvis en la fesomia de la poblacib com també les entrevistes a persones significatives del conjunt analitzat, que podien fer 'comprendre millor quins eren els seus interessos, valors i percepcions respecte a Santa Coloma. En aquest article aquests darrers materials s'han deixat de banda, com també els materials escrits pertanyents als anys vuitanta, que permetien veure una continuitat en la valoració col-lectiva de l'espai viscut. SOCIETAT I PAISATGE FINS ALS ANYS SETANTA S'ha escrit sovint sobre la importancia de la localització de Santa Coloma per explicar la seva histbria i estructura actual (Vilaseca, 1985, Ajuntament SCG, 1987). La població, situada al nord-est del pla de Barcelona, va créixer encaixada entre el marge esquerre del riu Besbs i les darreres estribacions de la Serra de Sant Mateu, d'entre les quals destaca el turó del Puig Castellar. Aixi mateix, el terme havia sorgit a una certa distancia de la línia de mar. Per la seva posició, doncs, la redu'ida extensió del municipi (7,5 km2 després de la modificació de 1945) presenta uns accentuats pendents. Per la mateixa raó, la població quedava apartada dels dos grans eixos de comunicaci6 que partien de Barcelona cap al Vailks i el Maresme. La combinació dels dos elements -relleu i alllamentva condicionar el desenvolupament histbric de Santa Coloma. El model territorial forjat en l'etapa de la industrialització va confirmar el seu destí com a espai perifkric, i explica la localització d'una ciutat dormitori en el terme. Aixi, el medi físic és un aspecte clau en l'evolució de la ciutat. A més, la seva preskncia en la vida quotidiana dels ciutadans ha anat prenent també un fort simbolisme, i a la llarga ha esdevingut un element forjador d'identitat. La Santa Coloma de principis de segle presentava encara un aire molt rural. El nomenclator de 1910 registrava 1869 habitants. Les terres més properes al DOCUMENTS D'ANALISI GEOGRAFICA 19-23, 1991-1992 riu estaven dedicades al regadiu, mentre que cap als turons de la Guinardera hi havia oliveres i cultius de seca. Al voltant del principal nucli de cases hi havia masos dispersos i s'hi anaven formant nous vei'nats. Pel seu caire rural i la seva proximitat a Barcelona, també va ser un centre d'estiuejants, que van construir algunes torres notables i possei'en terres (Fotografia 1). La vila es va fer famosa pels seus (<bons aires,,, donada la seva relativa algada. Aquest fet, juntament amb uns preus assequibles, va ser la raó per la qual molts barcelonins, especialment menestrals, també hi compressin terrenys. Amb la decadbncia dels <<senyors,,, diverses finques es van posar a la venda, després de ser parcelelades en múltiples lots de terra, i va sorgir un primer eixample que seguia el model de <(Ciutat Jardí,,. L'excessiva parcel-laci6 marcava el camí de la futura densificació. Bona part de les terres van perdre el seu ús per al conreu, i els pagesos que les treballaven van buscar feina a la indústria, en gran part fora del terme. Malgrat alguns esforsos notables per atraure algunes fabriques vora el Besbs, el territori no va ser mai prou atractiu per al desenvolupament industrial. A la població local aviat s'hi afegiren els primers forasters arribats amb motiu de les grans obres públiques dels anys vint. Aquella dbcada i i'etapa republicana van ser de creixent activitat cultural i política, reflex del canvi d'una societat rural a un estadi urba. Aparegueren noves entitats, com la Cooperativa la Colmena, 1'Escola de Declamació, 1'Escola Nacional Catalana o el Ateneo Instructivo Colomense, a l'estil de tantes altres de la seva bpoca. La societat i el paisatge havien entrat en un indeturable procés #urbanització. Perb la guerra va estroncar la transformació social i aquesta, la capacitat dels colomencs de dirigir els profunds canvis que s'acostaven. La postguerra va ser, també per a Santa Coloma, una etapa de desfeta polítics, econbmica i social. Aquest fet és a la base de la formació de la futura ciutat dormitori. S'accentuh el dbficit cronic d'infrastructures -es va trigar deu anys a refer el pont del Besbs, ensorrat el 1943i d'equipaments locals, i es ressentí el nivell de vida. La vida cultural i poiítica es va aturar. Obrers i pagesos constitui'en aquell nucli que no formava un estament prou sblid per estructurar al seu voltant la massiva vinguda d'una nova població. Amb la represa de la immigració als anys cinquanta, la falta d'una política d'habitatges socials va donar pas al barraquisme i a l'autoconstrucció. A finals de la dbcada predominaven les arribades de gent del sud de la península, tbnica que es mantindria en les següents etapes migratories. Els barris perifbrics del Raval, el Fondo i el Singuerlín van patir una forta densificació. Per l'efecte diferencial del preu del sol, Santa Coloma es consolidava com a ciutat treballadora. MOVIMENT URBA, PREMSA LOCAL I CANVI EN LA PERCEPCI6 DEL PAISATGE A STA. COLOMA DE GRAMENET En el context del desenvolupament industrial dels seixanta, la immigració assolia les cotes més altes. Al costat dels habitatges d'autoconstrucció s'alqaren els primers blocs entre mitgeres. El paisatge urbh es va fer especialment dur: a la densitat de població s'afegia la manca d'infrastructures: asfaltat, enllumenat, aigua, clavegueram. El reduit espai dels habitatges era sovint compartit per diverses famílies. L'any 1960, per a una població de 32.277 persones tan sols hi havia el mercat de Sagarra, al qual s'afegiria el 1964 el del Fondo (Fotografia 3). Faltaven els serveis sanitaris i escolars mínims i el transport públic era molt deficient. El Pla Comarcal de 1953 havia deixat grans espais poc definits, i la seva modificació pels posteriors Plans Parcials confirmava la connivbncia de l'administració local amb l'especulació privada i el desenvolupament cabtic. En aquesta fase, barris con Can Mariner i Santa Rosa van tenir un extraordinari creixement. Durant aquesta dbcada hi ha un rebrot decisiu de l'activitat social a partir de la creació de noves parrbquies i dels anomenats Centres Socials, en els quals la població troba un espai -1'únic tolerat pel regim políticde relació i de difusió d'idees. Des d'aquests primers nuclis les incipients organitzacions de ve'ins -les Comissions de Barrivan anar creixent, i també l'activitat política, que va anar adquirint a poc a poc un marcat carhcter unitari, dins de posicions d'esquerra, i que ajudaria en gran manera a definir un projecte comú d'alternativa a la ciutat. El moviment immigratori va comensar a decréixer a meitat dels anys setanta. El municipi arribava a la seva saturació -143.292 habitants el 1977quan es van produir les darreres grans operacions especulatives, especialment amb la construcció dels grans conjunts d'habitatges de les Oliveres, la Guinardera i Can Franquesa, impulsats pel Patronat Municipal de l'Habitatge. Aquests edificis construits en blocs alllats, amb dbficits d'equipament, mala qualitat de materials i localitzats en terrenys de fort pendent, eren la culminació del desgavell urbanístic, juntament amb altres projectes que els veins van aturar. Paral.lelament, va créixer el moviment de protesta ciutadana, amb especial intensitat en el context de la transició política, moviment que culminaria el 1978 amb l'elaboració d'un Pla General alternatiu per a Santa Coloma, amb la participació del conjunt d'entitats ciutadanes i partits polítics, que recollia l'esperit unitari de l'oposició: el Pla Popular (Valls et al., 1978). Amb l'elecció, l'any següent, d'un ajuntament democrhtic d'esquerra -el PSUC guanyava les primeres eleccions municipals i formava governes podia comenqar a dur a la prhctica el conjunt de propostes resumides en el Pla. DOCUMENTS D'ANALISI GEOGRAFICA 19-20, 1991-1992 En el procés de transformació de Santa Coloma, que passa de ser una vila rural a una ciutat dormitori, els canvis produi'ts en l'espai viscut pels seus habitants van ser molt profunds. Els antics residents que havien conegut el poble de principis de segle van veure com el paisatge de la seva joventut desapareixia per transformar-se en una caotica acumulació de ciment i asfalt. Es perderen els camps, les masies, els camins, els topbnims i els punts de referencia que s'havien anat formant durant segles. A més, una població forania amb un fort contrast cultural irrompia en el seu món, sense que existissin mitjans per establir els necessaris nexos d'acolliment. Com a resultat d'aixb els colomencs crde sempres tendiren a tancar-se com a comunitat i a ignorar els creixents problemes que anaven afectant el conjunt de la ciutat. El seu espai va ser sobretot el del <<poble>), el centre antic, cada vegada més deteriorat, i fora del qual la ciutat era gairebé desconeguda. Per a l'immigrat, el suburbi era un espai essencialment de supervivbncia. L'especulació del sol havia suprimit els espais de relació, cada solar era objecte de compra-venda. L'habitatge era el refugi d'un entorn agressiu, que els diferents grups socials vivien d'una manera diferent. Per a la població activa, majoritariament homes, la major part de la jornada transcorria en altres municipis. En tornar, el bar era sovint l'únic lloc de trobada fora de casa. La dona es movia entre la llar i el mercat -que ben sovint era a gran distancia-, bé que s'anava integrant al mercat de treball. La gent gran, allunyada de la terra on havia passat la seva joventut, es trobava alllada en l'inhospit entorn urbh. Per a molts joves, la falta d'espais de relació adequats condui'a sovint a la marginació. Durant els seixanta, el moviment associatiu al voltant dels citats Centres Socials va anar prenent conscibncia dels greus deficits socials i urbanístics. Els sectors culturals i polítics més compromesos de la població van iniciar un procés de reflexió, que va donar lloc a multitud d'actes i escrits. Com a resultat d'aixo, el 1969 naixia la revista Grama (al Grafic 1, la capqalera), amb el proposit de canalitzar les diferents opinions sobre l'estat de la ciutat i de ser una porta oberta al món des de la ciutat dormitori. A través de Grama es van anar tractant, durant els llargs anys de lluita per la democracia, una infinitat d'aspectes i casos de la problematica local. Va ser un instrument unitari de l'oposició al regim, amb les diferencies comprensibles dels diferents corrents. I a la vegada, Grama va ser capaq de crear tot un estat d'opinió, a través dels més de 20.000 exemplars mensuals que es van arribar a distribuir. És en aquest sentit, doncs, que es pot parlar d'un progressiu canvi en la valoració MOVIMENT URBA, PREMSA LOCAL I CANVI EN LA PERCEPCI~ DEL PAISATGE A STA. COLOMA DE GRAMENET Grafic 1. Cap~alera de la revista Grama col-lectiva de l'espai urba -lligada a un projecte polític-, en la creació de nous lligams, nous valors, i també d'una esperansa sobre les possibilitats de la ciutat, a través de tot el moviment urba i, de manera palpable, a través de Grama. I aquesta nova forma de comprendre la ciutat és la que ha presidit la dinimica de la Santa Coloma dels anys vuitanta. La recerca en qu6 es basa aquest article va prendre com a objecte central d'anilisi la revista Grama al llarg dels deu anys de transició: del 1969 al 1979, etapa que coincideix amb la seva periodicitat mensual. Posteriorment esdevindria setmanari -fins al 1981i finalment aconseguí sortir com a diari durant un any més. A poc a poc, per6, també ana perdent el seu caracter unitari, i Grama acaba, de fet, un temps després d'haver acomplert la seva principal funció de portaveu de l'oposició local. La revista era escrita majoritariament en castell&, amb el propbsit que tingués una amplia difusió, bé que des del primer número la pres6ncia del catala es va tenir en compte. A través d'una classificació i de l'analisi detallada de més de 300 articles de certa importancia es pot veure fins a quin punt es van expressar amb detall les valoracions de l'espai viscut dels colomencs: valoració crítica de com s'havia degradat la ciutat, i recuperació i generació de valors favorables a una ciutat més humana i integradora. Els articles de Grama es van preocupar de cada racó de la ciutat, i formularen insistentment opinions sobre aquests. EL PAISATGE DELS COLOMENCS A TRAVÉS DE GRAMA De l'exhaustiva mostra analitzada s'han extret alguns exemples que mostren aspectes significatius de la seva línia, per arribar finalment a unes conclusions generals. El conjunt d'articles es va dividir en dos grans temes. En el primer es pretenia reflectir els espais de l'entorn de la ciutat, dins i fora del municipi, que guardaven relació amb la vida dels diferents col.lectius. Així, Empezaba a notarse su presencia, ahí, en el balcón de Santa Cololoma mirando a toda ella y a Barcelona, como la firma inconfundibe del descompuesto urbanismo propio de nuestra ciudad. I, més endavant, un altre escrit recollia la falta d'uns transports públics minims, fet que les dones trobaven a faltar especialment quan anaven al mercat: La (<Tusa>>, como se dice familiarmente, deja desprovista la parte alta .del barrio de sus servicios, por 10 que las vecinas tienen que subir una buena pendiente antes de llegar a sus viviendas. Ultimamente las vecinas de este sector han hecho varias manifestaciones en petición de que pase por su calle. Al tractament del conjunt dels barris, s'afegia la reflexió sobre els diversos elements que componien el conglomerat urbi: habitatges, equipaments -o la seva inexistencia-, infrastructures, etc. Interpretar l'habitatge és un aspecte clau des del punt de vista del paisatge i l'espai viscut d'una ciutat dormitori. A Gruma la literatura sobre el tema va ser molt abundant, sovint reflectint anilisis teoriques de base marxista, que tractaven el procés de producció i l'especulaci6 amb l'habitatge, i que es basaren en una multitud de casos concrets. La degradació del parc immobiliari era una de les deficibncies més notables en l'espai quotidia. En els casos de barraquisme el fet era especialment greu: Las barracas carecen de 10s minimos necesarios higiénicos. El wáter es común para las dieciséis personas que allí habitan y el agua corriente se la suministran unos vecinos por medio de una manguera. El techo, muy bajo, crea una gran sensación de angustia. El barraquisme vertical també va anar, sovint, envoltat d'irregularitats. Un dels casos més coneguts va ser l'escindol de l'anomenada <<Casa de Diosn, la qual, malgrat que no va ser acabada a causa de les deficibncies que presentava, va ser temporalment ocupada: Aparecieron escaleras donde todavia no las habia habido, se levantaron frágiles tabiques de separación, se abrieron minúsculas ventanas, se colocaron puertas compradas en 10s encantes o de fabricación casera, etc. Y tanto en el patio como en el que tenia que haber sido el ático, aparecieron barracas, auténticas barracas como las que podemos ver en lugares como el Campo de la Bota. La llista d'articles sobre els diversos equipaments reivindicats -escolars, sanitaris, socials, culturals, etc.- és, així mateix, molt llarga (Fotografia 3). Des de Gruma es va donar suport a les accions de les entitats ve'inals. Entre els MOVIMENT URBA, PREMSA LOCAL I CANVI EN LA PERCEpCI6 DEL PAiSATGE A STA. COLOMA DE GRAMENET Fotografia 3. La revista Grama va saber reflectir l'entorn quotidia en el qual creixia la societat colomenca. Els mercats de carrer -com aquest de principis dels seixantahan estat una mostra del dinamisme de la ciutat, malgrat els d2ficits urbanístics de tot tipus. casos més destacats hi hagué el de la clínica, l'any 1971, que va suposar la primera gran mobilització de vei'ns a Santa Coloma, després que es va incendiar l'únic ambulatori existent en una ciutat que havia arribat als 135.000 habitants. També van tenir importancia les reivindicacions dels dos solars anomenats de Can Zam i del Motocross (Fotografia 4)' les dues úniques grans reserves de sbl de qui: disposava el municipi a finals dels setanta, i que 17Ajuntament pretenia ocupar amb més habitatges. La falta d'escoles, de centres de reunió, d'espais de trobada, era un gran impediment per a la necessaris vida social dels residents. En diversos escrits es posava de manifest que els bars eren gairebé l'únic punt de trobada per a bona part de la població. Per a forqa joves, aquesta situació desemboca en la marginació i aparegueren algunes bandes juvenils. L'equip de Gruma dona compte d'aquests fets, i contribuí a la millora de les situacions més agudes -cas del grup dels ((Correas>> el 1973. DOCUMENTS VANALISI GEOGRAFICA 19-20,1991-1992 Fotografia 4. L'actual parc del Motocross va ser un dels nombrosos espais que Grama va contribuir a salvar per a I'& públic, a través &una llarga campanya de sensibilitzacib. A través d'aquesta amplíssima col~lecció d'articles, Gruma contribuí a donar una detallada impressió sobre la realitat de Santa Coloma. La visió fragmentada quallava també en alguns escrits que presentaven la situació del conjunt, fent membria del seu llarg procés de degradació: De aquella Santa Coloma de quince mil habitantes en el año cincuenta hemos pasado a la de hoy multiplicada casi por diez. Para comprender la magnitud de deficiencias en nuestra ciudad hay que remontarse a este hecho señalado. Un crecimiento enorme. masivo. descontrolado -fruto de una inmigración también masiva, enorme, desco'ntroladaha convertido nuestra ~obiación (no nos atrevemos a llamarla ccciudad* sin rubor) en un enorme iuburbio di la gran ciudad barcelonesa, en un sector marginLdo y desatendido donde la vida para sus habitantes es cada vez mas incómoda, más agobiante. .d I, E 3" 4 I, - .- ~4~1 1 O;? V)-V)m 1: -"E PP.; DOCUMENTS VANALISI GEOGRAFICA 19-20,1991-1992 Perb al costat de la denúncia es mostren sovint la vitalitat i els potencials de la ciutat, a partir dels quals era possible construir el futur: [. . .] ¿Ciudad dormitono? La mayoría de trabajadores de Santa Coloma nos desplazamos cada dia a Barcelona o ciudades limítrofes para trabajar. Apenas hay trabajo aqui. Santa Coloma seria el lugar donde venimos a dormir. Pero es más. Tal vez por la estrechez de las casas, también porque las calles son pequeñas, las casas no son altos bloques, se producen fácilmente relaciones entre vecinos. Los bares -aquí en gran profusi6ncontribuyen a ello. Y el mercado, las tiendas, la espera a la salida de las escuelas, o el transporte de cada dia.. . De hecho, la gente de 10s barrios anos conocemos,. Y esto hace que, a pesar de todo, nos encontremos a gusto aqui y amemos Santa Coloma. Els dos punts de vista es complementaven: la identificació amb la ciutat i la critica dels seus mals. El sentiment de repulsa es dirigia al tipus de ciutat que l'interbs econbmic i el sistema polític imposaven. L'afecte era per aquella Santa Coloma més humana: la que havia estat, la que es vivia diariament, i la que podia ser. ELS ANYS VUITANTA L7Ajuntament elegit el 1979 va iniciar el redreqament de la ciutat, bé que els anys vuitanta no han estat facils per a Santa Coloma. Es van viure canvis en un doble sentit. D'una banda, la reestructuració econbmica va causar un elevat percentatge d'atur entre la majoritaris població ocupada en el sector secundari, fet que va contribuir a l'estancament demografic. Després del sostre assolit el 1977, el volum de població va decréixer fins als 135.000 habitants. Debilitat el poder adquisitiu de la població, part de la qual s'havia compromks en la compra d'habitatges, es visqué el problema dels desnonaments en els primers anys dels vuitanta. Les mobilitzacions contra l'especulació ara les encapqalava 1'Ajuntament. D'altra banda, l'administració local emprengué un conjunt de millores urgents, tenint en compte els exigus pressupostos de qub disposava. Hi hagué una millora substancial en els equipaments escolars, sanitaris, assistencials i culturals. En el terreny urbanístic es dugué a terme el condicionament d'una gran part de la xarxa viaria, i s7increment8 la superfície d'espais verds, ainb una notable participació ciutadana. A més llarg termini s'han elaborat un conjunt de plans que es duen a terme amb lentitud. Malgrat tot, la ciutat acumula encara nombrosos problemes, com són la falta d'espai per atraure l'activitat MOVIMENT URBA, PREMSA LOCAL I CANVI EN LA PERCEPCI6 DEL PAISATGE A STA. COLOMA DE GRAMENET Fotografia 5. economica, el baix nivell associatiu o l'escassa formació professional i cultural de bona part de la població, entre altres. Per al seu tractament s'ha elaborat un Pla Estratbgic amb la participació de les entitats ciutadanes, una experibncia d'avansada en les propostes de planificació urbana, exemple de l'impuls mantingut en l'acció municipal. Al costat de l'acció de redre~ament es va continuar la tasca de valoració de 17entorn quotidih. En la inauguració de cada plasa, de cada nou equipament, s'ha fet membria de l'esforq col.lectiu per obtenir-10s; diversos autors han escrit sobre la ciutat i la seva histbria antiga i recent; el calendari de festes locals va reforsar també la identitat dels grans espais públics; l'antic centre urbh es va rehabilitar i diverses masies i cases notables es van recuperar com a equipaments; els blocs de Can Franquesa i les Oliveres, entre molts altres habitatges, han estat rehabilitats (Fotografia 5); la millora d'infrastructures i transports -especialment el metrohan fet igualment més confortable la vida quotidiana. I, al mateix temps, tot el procés de reivindicació, primer, i de recuperació, més tard, ha contribuit a reforsar la identitat i l'estructura social de la ciutat. DOCUMENTS VANALISI GEOGRAFICA 19-20,1991-1992 De la tasca de Grama i dels grups que la impulsaren en el període estudiat -de 1969 a 1979es poden extreure unes línies de fons que permeten fer una valoració de conjunt sobre la seva influkncia en la percepció col-lectiva de l'espai viscut, i en la seva posterior transformació. En primer lloc, calia trencar l'aillament i la segregació que la condició de suburbi imposava a Santa Coloma. La proposta de superació de la situació existent donava pas a unes altres idees basiques, que implicaven una interpretació diferent de l'espai colomenc, és a dir: - La reivindicació d'un entorn digne establia nombrosos lligams entre els ve'ins i els llocs que es defensaven, i donava lloc a un procés d'organització social que era clau en l'impuls del teixit associatiu. - El procés d'arrelament exigia la recuperació d'un passat histbric i, lligat a aquest procés, la salvació del patrimoni histbric de la ciutat. - Calia, finalment, un enriquiment del teixit social de la ciutat en tots els ordres, i l'espai havia d'actuar com a instrument vertebrador que facilités aquest procés. Grama no va ser l'únic instrument transmissor d'aquests propbsits. Infinitat de reunions, fulls volants i publicacions ocasionals en els nombrosos grups locals hi contribu'iren. Perd és clar que la continultat i representativitat de Grama el converteixen en un document excepcionalment ric en aquest sentit. La conclusió resultant de aquesta analisi detallada és que la reflexió duta a temer pels grups dirigents del moviment urbh i altres sectors actius de Santa Coloma durant la dkcada dels seixanta, i especialment dels setanta, va influir poderosament en l'actual percepc'ió col-lectiva de la població i ha contribu'it així a transformar-la, del suburbi que s'havia heretat, en una ciutat més humana i habitable. BIBLIOGRAFIA AJUNTAMENT SCG (1987), Perif6ria o marginalitat, Servei d'urbanisme, Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet. CASTELLS, M. (1972), La question urbaine, Maspero, Paris. GRAMA. Publicaci6 mensual de Santa Coloma de Gramenet. Anys 1969-1979. NOGUB, J. (1985), Una lectura Geogrdfico-Humanista del paisatge de la Garrotxa, Col.legi Universitari de Girona, Girona. OLI*, M. J. (1973), La gknesis del conflicto urbano en Santa Coloma de Gramenet, Tesi de llicenciatura, Universitat de Barcelona (inkdita). MOVIMENT URBA, PREMSA LOCAL I CANVI EN LA PERCEPCI~ DEL PAISATGE A STA. COLOMA DE GRAMENET poc oc^, D. (1981), Humunistic Geography and Literature. Essays on the experience of place, Croom Helm, Londres. RELPH, E. (1976), Place and Placelessness, Pion, Londres. - (1987), The modern urban landscape, Croom Helm, Londres. TWAN, Y. (1974), Topophilia: A study of environmentalperceptiom, attitudes and values, Prentice-Hall, Englewood Cliffs (New Jersey). VALLS, X., OLIVB, M.J. et al. (1978), Estudio sobre la situacidn social y urbaita de Santa Coloma de Gramenet y plan de alternativas, mecanoscrit, Casal de Cultura de SCG.