L'esquerda ecològica : residus industrials i geografia humana

DOCUMENTS D'ANALISI GEOGRAF'ICA 19-20, 1991-1992, pp. 11-31 L'esquerda ecologica: residus industrials i geografia humana M. Angels Alió* i Josepa Bru** Résumé / Abstract / Resumen 1 Resum Cet article propose une vision globale du problbme des déchets industriels depuis une double perspective qui met l'accent sur le caractbre socio-territorial des impacts, associés B leur présence dans l'environnement, et les conflits qui apparaissent autour des options de gestion actuellement en vigueur. Aprbs l'examen du r61e des déchets dans l'industrie et du problbme de la production et l'ccelimination>> des déchets industriels dans sa dimension territoriale, on aborde le sujet des politiques de gestion dans des pays divers et les implications socio-politiques des différents modbles de gestion; l'analyse est axée sur les initiatives populaires en Allemagne et les mobilisations qu'ont eu lieu en Catalogne en réponse au ccPlan Directeur pour la Gestion des Déchets Industriels,. Les conclusions proposent une réflexion sur la recherche en géographie humaine et l'analyse des déchets industriels en tenant compte des implications théoriques et episthémologiques qui permettent une approche globale des problbmes de l'environnement. This article presents a global view of the problems associated with industrial wastes using a dual perspective that emphasizes the socioterritorial nature of impacts and the conflicts appearing in the current management options. After examinig wastes in relation to industrial production, and the production and cceliminationn of wastes from a territorial dimension, the article reviews management policies in different countries and studies the socio-political implications of management models, analy- * Departament de Geografia Humana, Universitat de Barcelona. ** Departament de Geografia, Estudi General de Lleida. DOCUMENTS D'ANALISI GEOGRAFICA 19-20,1991-1992 zing citizen initiatives in Germany and popular protest in Catalonia to the ccPlan for the Management of Industrial Wastes in Cataloniav. In the final section of the paper, some thoughts on research in Human Geographv and the analvsis of industrial wastes are offered, outlining its :heoretica1 and epis~emological implications in order to establish a social perspective of environmental problems. El articulo presenta una visión global de la problemática de 10s residuos industriales desde una doble perspectiva que destaca el carácter socio-territorial de 10s impactos, asociados a su presencia en el medio, y 10s conflictos que se suceden en torno a las opciones de gestión actualmente vigentes. Después de examinar 10s residuos en relación con la producción industrial, y la producción y cceliminaciónn de 10s residuos industriales desde la dimensión territorial, se hace un repaso a las políticas de gestión, sobre la base de diferentes paises productores, y se estudian las implicaciones socio-politicas de 10s modelos de gestión, centrándose en el análisis de las iniciativas ciudadanas alemanas y de las movilizaciones en Cataluña en respuesta al aPlan Director para la Gestión de 10s Residuos Industriales en Cataluña,,. En las conclusiones se inicia una reflexión en torno a la investigación en Geografia Humana i el análisis de 10s residuos industriales, planteando las implicaciones teóricas y epistemológicas de cara a una visión social de 10s problemas ambientales. L'article presenta una visió global de la problemitica dels residus industrials des d'una doble perspectiva que destaca el caracter sbcioterritorial dels impactes, associats a la seva preskncia en el medi, i els conflictes que s'esdevenen entorn a les opcions de gestió actualment vigents. Després d'examinar els residus en relació amb la producció industrial, i la producció i cceliminaciÓ>, dels residus industrials des de la dimensió territorial, es fa un reph de les polítiques de gestió, sobre la base de diferents palsos productors, i s'estudien les implicacions sbcio-polítiques dels models de gestió, tot centrant-se en l'analisi de les iniciatives ciutadanes alemanyes i de les mobilitzacions a Catalunya en resposta al cepla Director per a la Gestió dels Residus Industrials a Catalunyau. A les conclusions s'enceta una reflexió a l'entorn de la recerca en Geografia Humana i l'anilisi dels residus industrials, i es plantegen les implicacions tebriques i epistemologiques de cara a una visió social dels problemes ambientals. Poques vegades es té l'oportunitat que una recerca universithria es transformi en un tema de rabiosa actualitat i que aquesta sigui discutida de manera pública i generalitzada, tal com ha succei't amb la nostra línia d'investigació sobre els impactes socials i territorials dels residus industrials (RI), arran de la polemica sobre el Pla per a la Gestió dels Residus Industrials a Catalunya. En trobar-nos al centre del debat hem hagut de posar a prova les nostres idees i hem pogut veure amb més claredat quins són els temes en els quals cal aprofundir i també, a causa de la seva rellevhncia social i tebrica, quines qüestions es confirmen com a fonamentals. Entre aquestes qüestions cal destacar la premissa que els residus no constitueixen només objectes d'estudi en la mesura que intervenen com a modificadors del medi físic, sinó que, tota vegada que són un dels nexes d'unió entre els ecosistemes i les estructures socials (Tivy-O'Hare, 1981), la seva producció i els impactes que generen han de ser tractats com a qüestions vinculades a les formes organitzatives -productives, espacials, de gestió, etc.- que regeixen les relacions entre els homes. Aquesta dimensió social del medi ambient fa necessari que els estudis sobre els RI hagin de contemplar-se a partir de les hipbtesis procedents de les cibncies socials que permeten aprofundir en dos temes b8sics: els impactes sbcioterritorials i les directrius de la gestió. Així, al llarg del present article tractarem de mostrar quina és la lbgica de la localització dels residus i la seva incidencia en la desigualtat territorial i, d'altra banda, assajarem una anhlisi dels objectius i condicionants que marquen opcions respecte a les formes d'abordar el problema que es consideren correctes, segons els diferents agents implicats. PRODUCCIO DE RI I ESTRUCTURES INDUSTRIALS La sensibilització respecte als problemes que comporta l'acumulació de residus industrials és una característica de les societats industrials avangades i, en canvi, i de forma paradoxal, la no contenció de la seva producció continua formant part dels seus sistemes productius. Per aquest motiu, els metodes que es fan servir per calcular la producció de RI en una regió o estat quan manquen censos fidedignes es basen habitualment en l'extrapolació més o menys sofisticada d'una sbrie de variables vinculades al desenvolupament econbmic, tals com el PIB o el consum de energia, ja que es considera que existeix una proporcionalitat entre el nivell de riquesa i el volum de producció de RI (Generalitat, 1990a, p. 40). Quan interessa aprofundir en les caracterís- DOCUMENTS D'ANALISI GEOGRAFICA 19-20, 1991-1992 tiques dels RI s'utilitzen també dades sobre l'estructura industrial, ja que els volums i composició dels RI depenen de la grandaria de les instal-lacions i del sector industrial (Cerda, 1988). Aixi, els mhims de producció tendeixen a concentrar-se en les indústries químiques, mecaniques i metal-lúrgiques, precisament les que fins a la crisi dels anys setanta sostenien una bona part de l'economia de les regions europees tradicionalment industrials (Alió, 1991). Actualment, per tant, cal tractar les estratbgies de gestió dels RI tenint també en compte la incidbncia de les innovacions tecnolbgiques en la producció i elaboració final dels productes industrials, les diferents formes de l'aliansa entre els monopolis i el sector públic, com també la creixent sensibilització respecte a les problematiques ambientals i a la contaminació en particular. Aixi, en termes generals, es constata la substitució dels procediments tradicionals d'eliminació dels RI, que estaven subordinats a la minimització de les despeses del transport i comportaven l'abocament incontrolat en les proximitats del lloc de producció, per la tendbncia a allunyar dels centres urbanoindustrials les zones d'abocament, com també a propiciar la implantació del nou subsector industrial de la descontaminació (Botias, 1989). Es tracta d'un subsector en expansió i amb clares expectatives, que té un important paper dins del procés de recomposició industrial que experimenten actualment les grans empreses multinacionals, en estreta aliansa amb el sector públic, que és des d'on procedeix, per cert, una elevada proporció de les inversions. El subsector acompleix també una important funció de suport respecte als altres sectors industrials i n'afavoreix la instal-lació. TERRITORI I RI Per tal d'aprofundir en la diversitat d'interrelacions i circumstancies al voltant de les quals es produeixen els impactes dels RI, hem assajat d'utilitzar la tradicional classificació de les escales geografiques per tal de presentar, de manera sistematica, quines semblen ser les variables i relacions que tendeixen a dominar segons quina sigui la realitat territorial. Aixi, sense perdre de vista els lligams existents entre els impactes locals i l'escala mundial (Taylor, 1982) que és on al cap i a la fi s'estructuren tots els processos socials i s'organitza el territori basic de l'home (Sacristán, 1984), pensem que un intent de diferenciació segons l'gmbit en qub s'organitzen els comportaments i estratbgies espacials associats al problema dels residus pot ajudar a aprofundir en aquesta línia de recerca. L'ESOUERDA EcOL~GICA: RESIDUS INDUSTRIALS I GEOGRAFIA HUMANA Els RI i l'espai local En considerar l'espai local, concretament les comunitats territorials bhsiques i els municipis en particular, la proximitat a les fonts emissores de RI constitueix un factor fonamental que condiciona els comportaments de la col-lectivitat i dels seus estaments dirigents quan han d'enfrontar-se a la problemhtica de la contaminació. En aquest sentit, cal tenir present que és en l'hmbit local on la població experimenta l'abast dels efectes nocius -sobre el medi i la salutdels RI procedents de les fhbriques, dels abocadors i de les instal.lacions de tractament dels residus. Tant les diferbncies microgeogrhfiques en la distribució de determinades malalties (Sandbach, 1982) com la contundbncia i característiques de determinades respostes locals per part de col.lectivitats demostren la importhncia de la proximitat i la quotidianei'tat com a factors detonants dels conflictes sbcio-ambientals. Tanmateix, és difícil establir patrons sobre les formes més usuals d'impacte i respostes locals. Entre el conjunt de factors que interactuen en la problemhtica local en destaquen tres: a) les característiques industrials, ja que les formes d'implantació i els efectes ambientals de les indústries poden arribar a ser forqa heterogenis; b) els diferents graus de desenvolupament dels instruments jundics, de control, planejament, etc., que poden utilitzar les administracions si volen afrontar els problemes del medi ambient, i e) el carhcter i la magnitud de les respostes vei'nals i de moviment cívic. Pel que fa a aquest darrer factor cal no oblidar que la capacitat de reacció de la població afectada no esth condicionada només per la quantitat i perillositat dels RI; tots hem conegut, en aquest sentit, experibncies recents en les quals les dificultats en el món del treball expliquen l'acceptació d'argumentacions sobre la innocuitat de residus palesament contaminants, fent que la resposta local arribi, fins i tot, a recolzar les indústries que els produeixen. Les escales interm6dies Des de l'estat fins a la regió, les escales intermbdies comprenen els espais on l'organització de les estructures esta subordinada a directrius polítiques legitimades, la finalitat de les quals consisteix a regular les contradiccions que resulten dels conflictes procedents de les diferbncies econbmiques i de classe que conviuen en aquestes Brees. C. Raffestin (1983) sosté que aquest ordre polític es fonamenta en la regulació de dues categories bhsiques de relacions, que són les que s'esdevenen entorn a la terra i al treball i doten la regió -o els estatsd'individualitat i de coherbncia internes. DOCUMENTS D'ANALISI GEOGRAFICA 19-20, 1991-1992 En el context de l'equilibri sempre precari d'aquestes estructures regionals, pensem que els RI han de ser contemplats com a elements potencialment conflictius, que sorgeixen d'una concepció necessariament política sobre la gestió del sistema de recursos, concepció que, tal com dMem abans, sorgeix del procés d'acceptació tacita de determinats models industrials. Per aquest motiu, igualment com passa amb qualsevol dels altres elements que amenacen l'organització territorial, s'ha de preveure, també per als RI, el funcionament de mecanismes correctors. La tipificació dels RI i la instrumentació de mitjans específics de control i tractament són potser els dos mecanismes que actualment podem considerar més elaborats. Tanmateix, aquestes són intervencions relativament recents, fruit de l'acceleració de les contradiccions internes dels pai'sos més industrialitzats. Abans, i actualment encara de manera paral.lela, han funcionant altres mecanismes de control no planificats que són també el fruit de les decisions dominants respecte als usos i a les ubicacions on s'han de relegar els elements més conflictius; veiem-10s a continuació. La diferenciació i i'especialització espacials Des que la industrialització va configurar-se com el motor bhsic del creixement de les ciutats, la contaminació i degradació del medi va transformar-se, juntament amb el mercat del sbl, com un dels factors condicionants de l'estructura espacial urbana. Abundant i coneguda literatura, proporcionada per socialistes utbpics, higienistes i fins i tot novel-listes, ha deixat nombrosos testimonis sobre els efectes dels residus als encontorns insalubres de les fabriques urbanes del XIX i les barriades obreres vei'nes. Així mateix, i com un fenomen intrínsec de la urbanització burgesa i del creixement economic, va anar fent-se evident la convenitncia de traslladar aquestes fabriques cap als <<hinterlands, rurals, alla on el baix preu del sbl i la major docilitat laboral oferien més garanties a les expectatives empresarials. Aquesta nova situació, que establia les bases de les modernes aglomeracions urbanes, va estar protagonitzada primer pel sector t6xtil i després pels sidero-metal~1urgics i mec8nics, les deixalles dels quals han quedat materialitzades en els abocadors relictes i en els abocadors de les regions urbano-industrials tradicionals. Posteriorment, al compas del creixement econbmic dels anys cinquantaseixanta del nostre segle, va anar cristal-litzant un procés de descentralització industrial i recolzant-se en les ciutats mitjanes els eixos industrials i la difusió del teixit urbh. D'aleshores en@, tant la localització com les formes de control dels RI tendeixen a canviar de manera que, a remolc de la mateixa pressió ur- L'ESQUERDA ECOL~GICA: RESIDUS INDUSTRIALS I GEOGRAFIA HUMANA bana en el territori, va imposant-se la tendbncia a transportar els RI a indrets allunyats de les instal.lacions on es produeixen i a abocar-10s en enclavaments marginals i tirees perifbriques progressivament més allunyades. En l'actualitat, es constata també, en aquestes mateixes regions, la creixent utilització d'altres formes de control derivades de la configuració del ja esmentat subsector del tractament dels residus que genera, per la seva part, una nova sbrie de problemes. Interessos industrials i conflictes del medi ambient: la instrumentació de mesures de control En el context de l'evolució del capitalisme industrial, des de les seves primeres etapes tradicionalment competitives fins a les fases monopolistes més recents, el control dels RI ha experimentat una skrie de canvis que afecten tant la permissivitat de la seva producció com les formes d'evacuació al medi. L'avaluació de la indústria com a motor de creixement econbmic, ha conferit als processos industrials una forta dosi d'impunitat respecte als seus impactes en el medi físic i la població. Aquesta situació ha anat atenuant-se en alguns pai'sos a mesura que els processos d'urbanització propiciaven el desenvolupament d'altres mitjans de creació de riquesa incompatibles amb la localització d'instal-lacions contaminants. Paralelelament, l'evolució de les estructures polítiques i socials contemporhnies ha contribuit a l'atenuació de l'hegemonia d'aquests processos industrials pressionant per la institucionalització d'una colla heterogbnia de mesures d'intervenció, centrades en la defensa dels valors vinculats a la qualitat ambiental. Trobem així que l'aparell polític -estatal i regionales veu obligat a intervenir en els conflictes que s'esdevenen com a conseqükncia de les diferents expectatives econbmiques que poden obtenir-se d'un mateix territori, com també a defensar -encara que molt tímidament i moltes vegades en el nivell exclusivament ideolbgic i propagandísticdiverses reivindicacions ecolbgiques. El segon fenomen que contribueix a reduir l'operativitat de les estratbgies industrials esta vinculat al desenvolupament dels moviments cívics que, per uns o altres motius -defensa d'economies agrícoles de segon ordre, qualitat de vida, problemes sanitaris, etc.- tindrien poques possibilitats d'bxit si restessin limitats a l'escala local. Les escales intermbdies es configuren, per tant, també des d'aquest punt de vista, com 1'8mbit idoni en el qual vincles personals de diferent tipus permeten articular entre si demandes que altrament restarien alllades i sense ressb. DOCUMENTS D'ANALISI GEOGRAFICA 19-20, 1991-1992 Els RI en I'escala mundial És en la escala internacional on s'evidencia l'abast que pot arribar a assolir la difusió dels residus, abast que esta subordinat a les estratbgies empresarials, les quals, en configurar les seves estructures monopolístiques en l'escala mundial, utilitzen cada vegada més el transport dels residus cap a regions o pai'sos on el control sobre el medi ambient és més escas. A aquest fenomen, practicat des de fa ja algunes dbcades (J. Sandbach, 1982, i M. Garcia Añón, 1983) i a partir del qual han anat configurant-se les ccmultinacionals del tractament dels RI>>, hauríem d'afegir, a més, la creixent desagregació durant els processos productius de les fases més contaminants i que poden realitzar-se, mitjan~ant empreses filials, alla on el desenvolupament de la normativa i la voluntat de control són menys restrictives, o, fins i tot, palesament insuficients. Veiem, en conseqübncia, com el tema dels residus s'afegeix com un element més del procés que contribueix a aprofundir les condicions de dominació que presideixen les relacions econbmiques entre el Primer i el Tercer Món. En aquesta mateixa línia s'expliquen també les diferbncies de tractament dels problemes ecolbgics entre els pai'sos occidentals on les preocupacions apareixen en relació amb el ~~conservacionisme~~ i la qualitat de vida, i els pai'sos subdesenvolupats que els afronten des de l'bptica de l'espoliació dels recursos i el potencial de desenvolupament (Leff, 1986). Tanmateix, hi ha encara una munió considerable de pai'sos que accepten determinats usos del seu territori com a contrapartides del creixement. LES POLITIQUES DE GESTIO DELS RESIDUS La presbncia d'un enorme volum de RI és un fet indefugible, i tant l'opinió pública com els diferents agents implicats estan d'acord que cal fer front a aquesta situació. Tanmateix, les discrepancies sorgeixen quan es tracta de determinar qui ha d'assumir la gestió del problema i quines són les mesures que caldria aplicar. En les pagines que segueixen assagem de presentar les opcions que configuren els models de gestió més freqüents, distingint els apartats següents: a) la reducció de costos; b) la incineració; c) les polítiques entorn de la salut, i d) la neteja del sbl. Per fer-ho ens centrarem sobretot en el marc dels pai'sos de la CEE, si bé, perb, atb que el Japó i els EUA són també importants productors de RI, farem algunes breus al.lusions a les característiques de la seva gestió en ambdós pai'sos. L'ESQUERDA ECOLOGICA: RESIDUS INDUSTRIALS I GEOGRAFIA HUMANA La reducció de costos per damunt de tot La reducció de costos és un factor que es repeteix en tots els pa'isos considerats i que condiciona, en major o menor grau, les seves polítiques i els plans de gestió dels RI. En casos com el del Regne Unit aquest criteri es converteix en gairebé exclusiu, tota vegada que el sector privat s'estima que gestiona el 98% dels RI produi'ts. Per aquest motiu, el cas anglhs mereix especial atenció (VV.AA, 1989). L'estalvi de costos deriva en un alt grau de <<permissivitat?> respecte de la contaminació, i es fonamenta en tres aspectes de la gestió: a) l'acceptació dels abocaments sense tractament previ, que afecten fins a 20 milions de tonestany de residus gestionats pels diferents nivells de 1'AdministraciÓ i que poden ser de qualsevol origen; b) pel que fa a la gestió del sector privat, es calcula que 72 milions de tonestany s'aboquen sense ser tractades, en terra o directament al mar, i e) el fet que es considerin fora de la regulació fins a 100 milions de tones anuals de residus, que en cap cas no poden considerar-se inerts, constituits per les cendres i les escbries provinents de les centrals thrmiques, els residus de la indústria extractiva i els residus del sector agrari. Podem afirmar, per tant, que probablement el Regne Unit és un cas paradigmatic ,de l'opció per l'estalvi de costos -econbmicsper damunt de qualsevol altra consideració. Altrament, no és estrany que amb aquesta política el Regne Unit encapsali la llista dels paisos europeus més contaminats per abocaments clandestins. L'opció per la incineració Sense cap mena de dubtes el cas més representatiu d'aquesta opció és el de la RFA, que ha optat per l'habilitació d'una forta dotació d'infrastructures de tractament dels residus. Aixb ha generat diversos posicionaments per part dels agents socials, tbcnics i polítics dels quals ens interessa destacar els que s'han generat entorn de la incineració (Von Meroth, 1991). El problema es concreta en el fet que des de l'bptica de la gestió es constata la necessitat de trobar solucions immediates al volum de residus generat diariament, que siguin ecolbgicament menys impactants que l'abocament incontrolat, encara que la seguretat que ofereixen, i que s'admet que és insuficient, es confia que anira millorant amb el desenvolupament de la recerca. Mentrestant, des del públic i els ecologistes no gestors, pesa més el fet que la incineració representa, a hores d'ara, un perill per a l'ambient i la salut per causa de les emissions de dioxines, furans i un seguit de substancies inidentificades que abasten fins al 80% de les emissions de les centrals. DOCUMENTS D'ANALISI GEOGRAFICA 19-20, 1991-1992 es va fer un esforq sense precedents a Espanya, mai no realitzat ni des de les esferes científico-tbcniques ni des de les administracions, per avanqar en la recerca de solucions en la línia de la minimització de la producció i en el reciclatge (CEPA, 1988). Aquestes primeres jornades constitueixen una fita a partir de la qual comenqa a estructurar-se una tasca de suport i d'assessorament tbcnic per part dels membres més actius de les dues coordinadores, les quals aglutinen al seu voltant un seguit de professionals de les cibncies socials i ambientals. D'aleshores ens8 es va iniciar una nova etapa en qub van multiplicar-se els estudis d'impacte, els debats públics i els estudis tbcnics o jurídics vinculats a col-lectius de vei'ns i vei'nes que anaven sorgint en el pobles on es proposava la instal-laci6 d'un projecte d'abocador: Besalú, Masies de Roda, la Sequita.. . Lentament va anar estructurant-se un grup d'oposició que incorporava ciutadans i professionals locals i transmetia 17experi6ncia del que calia fer en cada cas. Del procés en resultava, per tant, una resposta cada cop més rapida i estructurada, i alhora es generava un ampli coneixement del problema i una conscibncia prou difusa perqub esclatés a l'unison en produir-se el detonant del Pla de Residus. Les diverses facetes de la política Fa gairebé deu anys que el govern de la Generalitat té competbncies en matbria de RI; en fa set que s'anuncia la presentació del Pla de Residus, i durant tots aquest anys el problema s'ha abordat exclusivament amb propostes d'abocadors controlats, sense cap mostra de voluntat real d'impulsar polítiques preventives per tal de disminuir el volum i la perillositat dels residus industrials en origen, ni d'impulsar les possibilitats de la reutilització, mal anomenada reciclatge (Alió-Bru, 1988). Finalment, el 1990 va aprovar-se el Pla Director per a la Gestió dels Residus Industrials que, mes enllh de discursos voluntaristes sobre la minimització i el reciclatge, i alguns programes específics forqa indefinits, comportava la introducció d'una amplia xarxa d'infrastructures ccd'eliminaciÓ>> (Pellicer, 1990). Al nostre parer, i des del punt de vista polític, entorn del Pla de Residus s7han combs un seguit crd'errors>> de plantejament que han estat decisius pel fet que han provocat que el desenvolupament del conflicte gravités entorn del tema de les reticbncies locals davant les prioritats col.lectives, que se suposa que defensava el govern de la Generalitat. La manca de discurs politic sblid entorn de la gestió dels RI, considerats com a part de realitats més amplies -com són la gestió ambiental, la política L'ESQUERDA ECOL~GICA: RESIDUS INDUSTRIALS I GEOGRAFIA HUMANA industrial i, en definitiva, el planejament del territori-, ha propiciat que la polkmica hagi recollit un ventall d'arguments entre els quals ha pres forqa rellevancia el tema de l'<<oposiciÓ>> camp-ciutat. Així, les zones rurals afectades per la localització d'instal.lacions s'han sentit agredides per unes decisions de localització que posaven de manifest la <<prepotbncia del sistema industrial>> de base urbana (CEPA, 1990b). Des de les institucions, en canvi, s'ha argumentat que tothom participa dels beneficis de la indústria, i per aixb s'han d'assumir col-lectivament les <<contrapartides>> del creixement econbmic, abordant la gestió dels RI des d'un principi de solidaritat territorial. Aquesta és una polgmica irreal i, a més, del tot inútil, perd que resulta clarament propiciada per un discurs territorial que s'empara en una imatge ruralitzant de Catalunya, quan la realitat dels fluxos humans, econbmics i de la prbpia gestió de l'administració autonomica, es basa en una Catalunya com a sistema urba global, que fins i tot ultrapassa les fronteres nacionals. ASSAJANT CONCLUSIONS: PERSPECTIVES PER A LA GEOGRAFIA HUMANA Al llarg de l'article hem tractat de presentar una panoramica dels problemes vinculats a la producció i gestió dels residus industrials des d'una perspectiva d'analisi prbpia de la geografia humana, i ens trobem, a hores d'ara, davant la necessitat d'encetar una reflexió de carhcter general que permeti contextualitzar el nostre treball en el conjunt de perspectives des de les quals la geografia esta abordant els problemes ambientals, tot i que som conscients que aquesta tasca depassa ampliament els objectius d'aquest article, com també els límits del desenvolupament tebric associat a la nostra recerca empírica. No hi ha dubte que la solució dels problemes ambientals vinculats a la producció en general i, entre aquests, als residus industrials, representa un repte alhora social i científic; social, en la mesura que la conscigncia creixent respecte a la magnitud del problema esta forqant l'obertura d'un debat ampli i profund sobre les directrius i les estructures de gestió que s'estan utilitzant; cientific en el sentit que les propostes de resolució provenen d'aportacions tecnolbgicament elaborades que, en ser acceptables per una part important de la comunitat científica, es transformen, des dels arnbits de la gestió política, en instruments presumptament racionals i ideolbgicament imparcials. Acceptar un repte com aquest des de la geografia humana ens sembla prou important, atks que permet no solament estimular la incorporació de nous co- DOCUMENTS PANALISI GEOGRAFICA 19-20, 1991-1992 neixements, sinó també posar de manifest el fet que dins el cos tebric i metodolbgic de la nostra disciplina existeix una aesquerda>>, un punt feble que es concreta en la insuficient conceptualització de la tematica ambiental com a fenomen social. L'esquerda es detecta, sobretot, en l'ambit tebric classic de la tradició ecolbgica, que es deriva del paradigma ambientalista i que es concreta en els estudis de les relacions home-medi (Quaini, 1981), i que si bé és cert que ha anat renovant-se al ritme del desenvolupament disciplinari, també ha de fer-ho a hores d'ara de forma accelerada, al compas de les demandes vinculades a l'evolució social i tecnolbgica. Heus ací, doncs, un camp de treball propi, d'indiscutible rellevancia social i científica i que ofereix amplies perspectives de desenvolupament en la doble línia de solvkncia tkcnica i de resposta a uns requeriments socials i polítics. No és estrany, per tant, que després d'un llarg període marcat pel predomini de la tradició espacial, en el qual els temes ambientals han ocupat un segon terme en el discurs i en la practica disciplinaris, i després que l'enfocament culturalista fos assumit per la geografia humana, estiguem vivint actualment el que pot ser l'inici d'una nova eclosió de la tradició ecolbgica, aquest cop, perd, des d'un plantejament decididament social. En aquesta línia, i en l'ambit d'estudi que ens ocupa, constatem la creixent aparició d'un seguit de treballs sobre la problematica dels residus industrials. Sense pretendre fer un inventari exhaustiu, destaquem a continuació quatre grans línies entorn de les quals pensem que poden emmarcar-se les aportacions que se centren en la qüestió dels residus, i que poden servir d'exemple. Cal destacar en primer lloc, per la claredat amb quk es manifesta la continultat de la tradició disciplinar, els estudis que provenen de les perspectives conservacionistes i que se centren en l'analisi del perill que suposa per al medi -entbs com a sistema de recursosla proliferació dels residus (Chapham, 1981, i Simons, 1982). Aquest plantejament, assumit per les directrius de gestió, acostuma a anar unit a una visió aplicada de la geografia i posa especial kmfasi en els instruments tkcnics de control de la pol-lució i l'ordenació del territori. Una altra línia des de la qual també s'esta incorporant l'estudi dels residus industrials, és la que entronca amb la geografia mbdica i que, des d'una perspectiva epidemiolbgica, analitza els efectes contaminants de les infrastructures d'eliminació i tractament i els seus impactes en la salut humana (GatrellLovett, 1986 i 1988, i Mayer, 1982). També sembla que els gebgrafs tenen cada cop més interks pels estudis histbrics respecte al tema, els quals utilitzen l'enfocament cultural i l'incorporen L'ESQUERDA ECOL~GICA: RESIDUS INDUSTRIALS I GEOGRAFIA HUMANA a la tradició ecologica. Des d7aquesta perspectiva, s'obren diverses vies d'aproximació, entre les quals n'hi ha dues que mereixen ser destacades: d'una banda, els estudis de la dispersió dels residus en el medi i de les infrastructures de tractament, com a factors de la configuració del territori i del paisatge cultural (Colten, 1990); i de 17altra, les recerques sobre la creació, organització i evolució de les primeres directrius i infrastructures de gestió (Melosi, 1984). Cal esmentar finalment els estudis que tracten la tematica ambiental des d'un enfocament explícitament social; destaquen aquí, en particular, les aportacions de la geografia social crítica. En aquesta línia, en la qual se situa el nostre treball, l'anilisi dels impactes territorials dels RI condueix a la reflexió sobre les bases del sistema productiu i el paper de les diverses forces socials en la gestió dels recursos. Per la posició marginal en l'aparell tebric establert, aquesta perspectiva comporta la necessitat de forgar teories o concepcions disciplinaries per tal de permetre abordar aquells problemes que cca priori>> han estat considerats poc rellevants. A tall d'exemple, aixb és el que vam haver de fer, en el nostre cas, amb les teories de la localització industrial, que vam utilitzar per analitzar la dispersió territorial dels RI, malgrat que aquests no es consideren productes industrials (Alió-Bru, 1988); o bé quan vam treballar amb la hipdtesi que els instruments de plantejament urbanístic poden servir per a la gestió dels usos del sbl potencialment contaminants, quan aquests no es contemplen com a categories del planejament existent (Alió-Bru, 1990). En definitiva, pensem que a hores d'ara tots els qui desenvolupem línies de treball que reconeixen l'existkncia d'aquesta <<esquerda>> en la conceptualització de la problematica ambiental des d'una perspectiva social, no hem d'afegir només un altre capítol a I'inventari de temes dels quals s'ocupa la geografia humana, sinó que també, i sobretot, hem de preparar instruments tebrics que permetin posar en evid6ncia la problematica global de la gestió social dels recursos. Aixb vol dir, és clar, abordar una tasca difícil, per6 necessaria, que condueixi a la formulació de conceptes i formes d7an81isi que permetin abordar realitats que, com les dels residus, se'ns presenten de manera alienant, encobrint el caricter ideolbgic, cultural, polític i econbmic, en definitiva social, dels mecanismes que condueixen a la degradació ambiental i als impactes sobre la salut i la qualitat de vida. DOCUMENTS VANALISI GEOGRAFICA 19-20. 1991-1992 BIBLIOGRAFIA ALIO, M.A. (1991), <<Administration du milieu et aménagement du territoire: control et traitement des déchets industrielles en Catalognen, Villes et Territoire, Toulose (en premsa). ALI^, M.A., BRU, J. (1988), <<Localización y control de 10s residuos s6lidos industriales en Cataluña),, Estudios territoriales, Madrid, 28, p. 143-161. ALI^, M.A., BRU, J. (1990), ~Geography of Contamination: The location of industrial waste dumps in Catalonia,, GeoJournal, 22.4, p. 429-437. ALIO, M.A., BRU, J., MONER, J.L. (1991), <Aspectes territorials del tractament dels residus,,, dins W.AA, Els residus a Catalunya, SCOT, Inst. Est. Cat., Barcelona, p. 41-64. ANNUARIO EUROPEO DEL L'AMBIENTE, (1989), Milano, Giuffrb Editore. ARLAZ~N, J., MEDINA, A. (1990), <<Anilisis de riesgos como prevención del impacto ambiental originado en complejos químicos del subsector de 10s fertilizantes sobre zonas colindantesw, Ingeniería Química, 11, p. 77-83. ASCOLI, U. (1987), <<Estado del Bienestar y acción voluntarian, Reis, p. 38-87. BOBBIO, N., PONTARA, G., VECA, S. (1985), Crisis de la democracia, Barcelona, Ariel. BOTIAS, M.J. (1990), <La industria descubre el pastel ecológico~~, Economia, Barcelona, p. 46-53. CEE (1975), <Directriu del Consell de les Comunitats Europees 7514421CEEn, Diario Oficial de las Comunidades Europeas, n.L. 194147. CEE (1987), Resolution sur la gestion et les décharges anciennes (878/319/EEC), Bruxeles, Parlament Européen. CENTRE D'ANALISI I PLANI FI CACI^ SANITARIA (CAPS) (1987), avaluació del risc potencial de l'abocador de la Fontsanta per a la salut i les persones),, Informe per a la interposició de la denúncia per Delicte Ecologic, Barcelona. CENTRE D'ECOLOGIE I PROJECTES ALTERNATIUS (CEPA) (1988), <<Jornades sobre residus industrials i contaminació: conclusions i propostes alternatives),, Pub. CEPA, Quadern O. CEPA (1990a), Experiencies de pedagogia social, Barcelona, Serveis de Cultura Popular. CEPA (1990b), aDocuments per a una anllisi crítica del Pla Director i del Projecte de Llei de Mesures Urgents per a la Gestió dels Residus Industrials*, ZI Jornades sobre Residus Industrials, 7-17NIl1990. CERDA (INSTITUT) (1988), Proyecto RESA (original mecanografiat). COLTEN, C.E. (1990), 4Historical hazard: the Geography of relict industrial wastesn, Professional Geographer, 42 (2). CROZIER, M. et al. (1975), The crisis of Democracy, New York, University Press. DUFFUS, J.H. (1983), Toxicologia ambiental, Barcelona, Omega. GARC~A AN~N et al. (1983), Desde la Fosa de la Muerte. Informe sobre residuos radioactivos en el mar, La Coruña, ed. Do Castro. GATRELL, A., LOVE~, A. (1986), 4The geography of hazardous waste disposa1 in England and Walesn, Area, 1.4, p. 275-283. GATRELL, A., LOVETT, A. (1988), aThe Geography of spina bifida in England and Wales,,, Trans. Inst. Br. Geogr., p. 288-302. GENERALITAT DE CATALUNYA (1990a), Pla Director per a la Gestió dels Residus Industrials a Catalunya, Junta de Residus. GENERALITAT DE CATALUNYA, Departament de Política Territorial i Obres Públiques (1990b), Projecte de llei de mesures urgents per a la gestió dels residus industrials a ~atalui~a, Junta de Residus. GRESSER, J., FUJICURA, K. MORISHIMA, A. (1981), Environmental law in Japan, Cambridge, University Press. L'ESQUERDA ECOLbGICA: RESIDUS INDUSTRIALS I GEOGRAFIA HUMANA HELLER, A., FEHER, F. (1985), Anatomia de la izquierda occidental, Barcelona, Península. KING, A. (1976), Why is Britain Becoming Harder to Govern?, Londres, BB1. LEFF, E. (1986), Los problemas del conocimiento y la perspectiva ambiental del desarrollo, Madrid, Siglo XXI. MAYER, J.D. (1982), <<Relationships between two traditions of medica1 Geography: health sistems planning and geographical epidemiology,,, Proq. in Hum. Geogr., 16. MELOSI, M.V. (1984), 4Le "destructor" britannique. Transfert des techniques et destruction des dkchets~, Les annales de la recherche urbaine, 23-23, p. 103-113. MENY, Y. (1981), qCrise, région et modernisation de l'Etat,,, Pouvoirs, 19, p. 5-18. MIYAMOTO, K. (1985), aThe Caracteristic Features of Japanese Polution Problems*, Bussines Review, 163-164. MIYAMOTO, K. (1988), <<Rapporto speciale Giappone, Annuario Europeo del l'ambiente, Milano, Giuffre Ed., p. 670-680. OFFE, C. (1988), Partidospolíticos y nuevos movimientos sociales, Madrid, Sistema. PACCINO, D. (1975), El embrollo ecológico, Barcelona, Avance. PELLICER, J. (1990), aMts enlli del Pla de Residus*, Realitat, 21, p. 19-26. QUAINI, M. (1981), La construcción de la geografía humana, Barcelona, Oikos-tau. RAFFESTIN, C. (1984), c<Territorializzazione, deterritorializazione~, Regione e regionalizzazione, Milano, Franco Angeli, p. 69-82. ROELANS DU VIVIER, F. (1987), Raport fait au nom de la Comission de l'environnement de la santé publique et de la protection des consommateurs, sur la gestión des déchets et les decharges anciennes, Document A2-31/87 du Parlament Europeen, Documents de Seancen, 22 p. SACRISTAN, M. (1984), <<Algunos atisbos politico-ecol6gicos de Marxw, Mientras tanto, 24, XII, p. 28-39. SACRISTAN, M. (1987), Pacifismo, Ecologia y política alternativa, Barcelona, Iciria. SANDBACK, J. (1982), Principles ofpollution control, New York, Longman. SIMMONS, I.G. (1982), Ecologia de 10s recursos naturales, Barcelona, Omega. SIMMONS, I.G. (1990), <Ingredients of a green geographyw, Geography (Journal of the Geographical Association), 327, Vol. 785, Part 1, p. 98-105. TAYLOR, P.Y. (1982), <<Un contexto materialista para la geografia politicaw, dins GARC~A RAM~N, M.D., Teoria y método en la geografia humana anglosajona, Barcelona, Ariel, p. 178-206. nw, J., O'HARE, G. (l981), Human impact on the ecosystem, New York, Oliver and Boy. VON MEROTH, P. (1989), aFeuer und Flamen, Natur, 5. VV.AA. (1989), Annuario Europeo de l'Ambiente, Milano, Giuffré Ed. W.AA. (1991), Els residus a Catalunya, SCOT, Institut #Estudis Catalans, Barcelona.