Ressenyes

una relació directa o indirecta, tant en aspectes estrictament naturalistes (com la delimitació de regions ecologiques a escala planethria) com en d'altres més aviat socials o economics (com la producció d'energia o els efectes de l'accident de Txernbbil). Al nostre parer, aquesta exhaustivitat és una de les seves dues majors virtuts; l'altra és la de constituir-se en una eina de treball i una font d'informació importantissima. Molt valuosa per al lectorla sera també la relativament extensa i ben seleccionada bibliografia inclosa al final del llibre. Presenta la mancanqa, pero, de no citar en gairebé cap cas les fonts d'on s'ha extret la informació. A tall de crítica, sense que hagi de ser maliciosa, també hem d'esmentar el risc de perdre vigencia molt rapidament pel fet d'aportar unes xifres massa concretes, en contraposició amb 1'Atlas Gaia. Efectivament, en la portada del llibre se'ns informa que es tracta de ccthe most up-to-date report on the state of the world)) (l'informe més actualitzat de l'estat del món). Aixo, que sens dubte era cert en el moment de la seva publicació, podria obligar els autors i editors a fer-ne una edició actualitzada forqa freqüent, iniciativa que segurament seria molt ben rebuda. Joan Manuel Soriano Departament de Geografia Universitat Autonoma de Barcelona Gerber, Rod i Lidstone, John (eds.) (1988), Developing skills in geographical education, Jacaranda Press, Brisbane. Ha arribat a les nostres mans el volum que conté els treballs presentats al Simposi de la Comissió dYEducaciÓ Geografica de la Unió Geografica Internacional, que tingué lloc a Brisbane (Queensland) el 1988. Tal com diuen els editors en el prehbul, el títol és pretesament ambiciós i compren aportacions de molts tipus sobre tots aquells aspectes que cal tenir presents a l'hora d'ensenyar geografia. El llibre esta dividit en seccions ben diferenciades i cada una d'elles és una ponencia principal seguida per les comunicacions presentades. La primera, dedicada als models docents, conté una aportació de Michael Naish en la qual comenqa assenyalant la dicotomia entre el que anomena mhtode d'ensenyament i manera d'ensenyar, i on fa una descripció dels diversos estils i la seva repercussió en la relació ensenyament-aprenentatge, amb una rapida repassada a les teories i als estudis més rellevants sobre el tema, des dels ja considerats més classics, com els d'Ausube1 o Bennett, fins als de Galton i Simon. La part més interessant d'aquest treball de Naish és el capítol dedicat als estils d'ensenyament en geografia, on es fa una síntesi de tots els treballs sobre aquest tema en el món anglosaxó (Stoltman, Steinbrink, Slater, Choquette, Fien, Gerber, Tolley, Reynolds), i podríem resumir el seu objectiu en la pregunta que ell mateix es formula al final del treball: quines són les necessitats educatives dels estudiants i com pot la geografia cobrir-les? Les comunicacions que segueixen a aquesta ponencia són exemples concrets de relacions ensenyament-aprenentatge de molt heterogenia qualitat i detall, entre les quals cal destacar la de F. Slater, que analitza l'actuació docent d'uns professors en practiques i es qüestiona si hi ha un estil d'ensenyar i es pot aprendre i fins a quin punt els elements de la personalitat prbpia configuren la base d'un estil o forma d'actuació docent. La segona secció esta dedicada al desenvolupament de les capacitats i les habilitats en geografia i esta encapqalada per un treball de Bernard Cox, on es tracta d'identificar quines són les capacitats propies de la geografia i es fa una sintesi de les teories de la psicologia educativa sobre el seu desenvolupament. Les comunicacions que segueixen són també exemples d'aplicació, especialment sobre el treball cartografic a l'aula. John Fien és el ponent de la tercera secció, que rep el títol de ((Capacitats per a viure: una perspectiva geografica)). El treball de Fien, en la línia de les seves darreres aportacions, se situa en la recerca d'aquells elements que poden contribuir a fer uns ciutadans més autbnoms, amb una vida més plena, cosa que només és possible si hom troba resposta a una strie de qüestions geografiques que se'ns plantegen com a éssers socials, productors, consumidors i ciutadans. L'autor parteix de la reflexió sobre els nexes entre educació, societat i vida quotidiana, i adopta com a marc teoric les aportacions de John Huckle, a les quals qualifica com a síntesi de la tradició radical en geografia i de la pedagogia social. Com a conclusió proposa el model de treball del Programe for Political Education in the UK., en el qual s'ha demostrat com la geografia pot servir per a assolir els coneixements, les capacitats i els valors per a la vida mitjanqant l'estudi de temes locals, conflictes ambientals, processos de gestió del temtori, etcetera. La secció quarta esta dedicada al desenvolupament curricular en geografia per a la decada dels noranta, i la ponencia esta escrita per Norman Graves, que es proposa analitzar la naturalesa dels canvis en relació amb les tendencies en pedagogia, la nova recerca geografica i les noves tecnologies i la seva implicació en les comunicacions. L'article és un repas intencionadament eclkctic dels elements que l'autor considera rellevants en les tendkncies en la practica docent i l'ensenyament de la geografia en l'educació superior, i traspua un cert pessimisme sobre les possibilitats de supervivkncia de la geografia escolar en una societat cada cop més dominada per la tecnologia i la necessitat de capacitar una ma d'obra al seu servei. D'altra banda, apunta els seus recels, ja explicitats en molts altres treballs, sobre uns currículums modulars en els quals la geografia esta en hció del desenvolupament educatiu, i no com a corpus científic, i, en definitiva, de les tendencies més radicals, ben representades en altres treballs de l'obra que comentem. Voldríem destacar d'entre les comunicacions la de Jean Marechal, un dels pocs participants no anglosaxó, que proposa una reflexió epistemologica i didactica sobre els continguts dels currículums en geografia i introdueix el tema de la formació contínua com a clau en el procés de revisió de la tasca docent. La ponencia que encapqala la secció quinta ve signada per Michael Williams i introdueix el capítol sobre la formació permanent. Se centra fonamentalment en el disseny d'activitats i cursos de reciclatge, i proporciona un repertori d'institucions, programes i centres de recursos professionals que poden ser de gran utilitat per als ensenyant~. El darrer capítol esta dedicat a la recerca en l'ensenyament de la geografia i ve encapqalat per un treball de John Lidstone, on es planteja que és la recerca i qui ha de dur-la a terme en la didactica de la geografia. La primera part de l'article és una síntesi interessant que pretén classificar tota la recerca feta al món anglosaxó sobre ensenyament de la geografia tot intentant esta- RESSENYES blir quins aspectes són els que estan més treballats i quins han estat més oblidats. La segona part del treball la dedica als objectius de la recerca, als quals considera més importants que els mateixos temes, i a la contribució de la recerca en la practica a l'aula, i exposa la necessitat de col~laboració entre l'investigador i el mestre per tal d'implementar els resultats de la investigació. La diversitat i heterogene'itat dels treballs que conté el volum és obviament fruit del seu origen; aquesta mateixa procedbncia fa que els punts de vista i els enfocaments tebrics siguin també molt plurals i converteixin l'obra en un mosaic o aparador de les tendbncies en el món anglosaxó de l'ensenyament de la geografia. I potser aquí rau una de les debilitats d'una obra com aquesta: la manca de representació dels treballs que es fan en altres ambits, molt feblement representats, tot i tractar-se d'una reunió internacional d'experts en el tema, on no hi hagué cap ponbncia encarregada a representants del món no anglosaxó. Maria Villanueva i Margalef Departament de Geografia Escola de Mestres ((Sant Cugat)) Universitat Autonoma de Barcelona