Ressenyes

DOCUMENTS D'ANALISI GEOGRAFICA 21,1992 conjunt d'activitats a classe sobre els difetema a escala planetkia, no hi ha cap dubte rents contextos geografics de la tematica que és delicat i, evidentment, dificil. medioambiental. Pero si és ben cert que aquest tractament global és, efectivament, complex, no és David Saurí menys cert que poder disposar d'aquest Departament de Geografia tipus d'informació és molt important, si més Universitat Autonoma de Barcelona no per a poder prendre consciencia de l'artificialitat de les fronteres polítiques quan es parla de contaminació atmosfkrica, de gestió dels oceans o d'efecte hivernacle i canvi climatic, per citar només alguns temes. Myers, N. (ed.) (1987), El Atlas Gaia de la Aquesta conscienciació és la que permetra i Gestión del Planeta, Blurne, Madrid. fins i tot propiciara transmetre la necessitat Middeleton, N. (1988), Atlas of World d'actuar en cada moment coherentment amb Issues, Oxford University Press, Oxford. la idea que cal treballar localment i indiviMiddeleton, N. (1988), Atlas of Environdualment sense oblidar que aquest compormental Issues, Oxford University Press, tament afectar&, en major o menor mesura, Oxford. el conjunt del planeta i tota la col.lectivitat Lean, G., Hinrichsen, D. i Markham, A. humana. No hi ha dubte que les persones (1990), Atlas of the Environment, Arrow encarregades d'impartir coneixements transBooks, Londres. meten, juntament amb aquests, unes actituds que poden arrelar produndament. En aquest Ens trobem en una etapa en que en el si sentit, i sense voler responsabilitzar excesside la ciencia ecologica hi ha un apassionat vament els i les ensenyants, una reflexió debat entre holisme i reduccionisme, en el sobre el tema ambiental pot ajudar a resituar qual les noves tendkncies es decanten per les posicions enfront de les activitats i dels aquesta darrera posició, és a dir, defensen habits quotidians. l'estudi en profunditat del microsistema. Cap dels quatre atlas que ara presentem Contrariament, alguns dels científics amb no coincideix amb el que es pot entendre més bagatge impregnen el seu missatge per un atlas convencional, ja que amb prou d'una visió més global, bo i considerant el feines hi trobarem els noms dels diferents planeta com un sistema on tot s'interrelacioestats, per exemple. Com ho evidencien els na i on qualsevol intervenció sobre el medi títols respectius, són atlas tematics la major en un punt determinat afecta la globalitat de virtud dels quals -de fet involuntariaés la la resta del globus terraqüi o de la biosfera seva complementaritat, malgrat que algunes en general, de forma directa o indirecta. informacions es complementen, ja que han Dins d'aquesta perspectiva, l'aparició de estat concebuts per equips diferents i amb diversos atlas que contemplen el medi objectius no necesskiament exactes. Aquesambient a escala planetaria no deixa de ser ta complementaritat es troba en alguns dels una qüestió oportuníssima i agosarada. aspectes tractats, pero sobretot en la diversa Oportunissima perqut: el medi ambient és en utilitat que ens pot aportar cadascun d'ells. aquests moments un dels temes més Efectivament, cada obra conté algun aspecte vibrants. Agosarada perqut: tractar aquest rellevant que la distingeix de les altres. 208 RESSENYES El Atlas Gaia de la gestión del planeta és el que respon més fidelment al plantejament que s'ha descrit al principi, quant a tractament global de la informació. Són ben escassos els mapes del món que presenten les divisions polítiques, i, encara, el que les presenta de forma més palesa ho fa a tall de crítica, en contraposició a la gestio a escala planetaria que propugna. Segons els autors, el llibre ((cartografia i analitza una planeta vivent en un punt crucial de la seva historia -un moment en que una especie, la nostra, amenaga de destruir i exhaurir els seus sistemes de manteniment de vida)) (p. 5). Al llarg de l'obra trobem tota la informació sobre el medi ambient organitzada de forma coherent, senzilla i molt grafica. En aquest sentit hem de fer un elogi del tractament cartografic, comengant per la projecció més utilitzada al llarg del llibre (elaborada a partir d'una projecció convencional, perd ((observada des d'una perspectiva diferent, que destaca la importancia de sud i s'oposa a la visió eurocentrica del món)) [p. 2591). Es troba dividit en set grans apartats: la terra ferma, l'ocea, els elements, l'evolució, la humanitat, la civilització i la gestió. L'estructura de cada gran apartat és sempre la mateixa: descripció dels recursos potencials, plantejament de les possibles crisis que li afecten i proposta d'alternatives a la gestió actual. Cal prevenir que no hi trobarem cap llistat estadístic sobre els aspectes tractats; efectivament, 1'Atlas Gaia no pretén donar una informació puntual, exacta ni exhaustiva sobre l'estat del planeta, ja que no es tracta d'un anuari estadístic. Lluny de ser una mancanga, la nostra impressió és que el fet que no hi apareguin xifres intrínsecament efimeres fa que l'obra no perdi vigencia tan de pressa com d'altres obres, com, per exemple, algun dels atlas que comentarem més endavant. Aixo no obstant, i per a la persona que vulgui coneixer les dades precises, l'obra inclou tres apendixs utilissims, el segon dels quals, Fonts i crkdits, aporta una informació exhaustiva sobre cada tema tractat, des de les fonts utilitzades fins a la manera com ha estat cartografiada aquesta informació. Els altres dos apendixs consten d'una curta pero molt especialitzada bibliografia, un glossari basic i un índex alfabetic. En definitiva, no dubtem a afirmar que es tracta d'una eina de gran utilitat per a ser treballada directament per part d'alumnes de secundaria i de l'ensenyament postobligatori, pero també per a ser consultada per professors i professores que vulguin introduir la dimensió ambiental en el programa, tant de les ciencies socials com de les ciencies naturals, i encara resta plenament vigent, malgrat l'any de la seva publicació original (1985). Per aquesta vigbncia que li atorguem, pero també perqub sens dubte ha estat objectivament el pioner en el seu camp, 1'Atlas Gaia ens servira com a punt de referencia a l'hora de comentar les altres obres que es presenten a continuació. L 'Atlas of World Issues i 1'Atlas of Environmental Issues presenten, al nostre parer, una estructura més simple a l'hora de tractar els diferents temes. Tots dos atlas contenen 28 capítols, cadascun dels quals dedicats a un tema concret. El primer atlas presenta una informació general sobre els aspectes físics (l'orografia, el clima, la vegetació), humans i sbcioeconbmics (població, agricultura, energia, indústria, etc.), i el segon penetra en aspectes més problematics de la gestió (erosió del sol, pol~lució, energia nuclear, etc.). Val a dir que sovint trobem els mateixos temes, o molt semblants, en un i altre atlas, pero tractats de formes diferents; és el cas del tema sobre la desertificació, per exemple (ccthe increasing DOCUMENTS D'ANALIS~ GEOGRAFICA 21,1992 desert)), en el primer, i ctdesertification)), en en canvi, un molt simple índex alfabbtic al el segon), o els capítols respectivament dedifinal de cadascuna. cats a l'energia nuclear: mentre 1'Atlas of A diferbncia dels anteriors, 1'Atlas of the World Issues es dedica a informar sobre la Environment sí que ens aporta dades consituació de forma més o menys objectiva, cretes sobre les diferents qüestions tracta1'Atlas of Environmental Issues presenta els des, que, sense arribar a consistir en una aspectes més problematics d'algunes de les informació estadística completa (insistim situacions descrites en l'anterior. Aquesta que no es tracta d'un anuari), ens informa dualitat fa que aquestes dues obres vagin sobre les situacions més significatives i10 estretament lligades fins al punt que, al nosextremes a escala mundial. Com que aquestre parer, podrien haver estat incloses en una ta és la base sobre la qual treballa l'atlas (el sola publicació. Aixo no ens ha de sorprennivell estatal), aquí sí que els autors han dre si tenim en compte que autor i editorial topat amb la dificultat de superar la dicotosón els mateixos per a tots dos. mia entre la visió global del tema i la resInsistim, doncs, en la senzillesa en el tractricció que suposa tractar les variables, moltament de la informació, per bé que aquest tes vegades, a aquest nivell estatal. Aixo no tret no només no és un defecte, sinó que conobstant, els autors de l'atlas que ara es preverteix totes dues obres en perfectes llibres senta han depassat sempre que els ha estat de consulta directa per part d'alumnes fins i possible aquest ambit delimitat per les frontot forqa joves, gracies a les nombroses teres polítiques, com, per exemple, en el il.lustracions, que són molt atractives, didactractament de problemes medioambientals, tiques i eloqüents. Si per un cantó trobem com la pol~lució dels rius, la desforestació i una evident manca de sistematització en el consegüents augments de l'erosió i l'acumuconjunt, per un altre hi ha una uniformitat en laci6 de sediments, o, per citar-ne només la presentació de cada tema que pot ajudar alguns, la pluja acida i l'efecte hivernacle. encara més en la consulta per part d'estuAquest esforg és molt d'agrair, com també diants. Aquest tractament consisteix en una la cura amb qui: s'han tractat diversos succinta explicació general, que generalment aspectes de caire potser més tecnic o menys es basa en el comentari d'un mapa del món palbs, pero que a l'hora d'utilitzar el llibre amb el tema cartografiat, i l'exposició de en facilita la lectura. Tots els planisferis es diversos exemples significatius. troben representats en la mateixa projecció En contrast amb aquesta utilitat, en canvi (per bé que no se'ns informa de quina és -a diferbncia dels altres dos atlasno ens aquesta) i majoritiriament es presenten a la sembla que es pugui estructurar un programateixa escala, tot i que hi ha excepcions. ma de tot un curs seguint aquestes dues Aixo és molt important perque dóna a l'obra obres, ja que pel que fa a l'ensenyant sí que una homogeneltat en el tractament de la presenten certes mancances, com una certa informació i també perqub afavoreix la dispersió, manca de connexió entre temes i comparació entre variables diferents. nul.la exhaustivitat dintre de cadascun No hi ha dubte que dels quatre atlas d'ells. També és important de destacar, amb comentats, aquest és el que presenta una to negatiu, llabs&ncia total de fonts i de informació més exhaustiva i un tractament bibliografia on aprofundir sobre qualsevol més complet de tots els temes que fan aspecte de les dues obres. Sí que presenten, referencia al medi ambient o que hi tenen 210 una relació directa o indirecta, tant en aspectes estrictament naturalistes (com la delimitació de regions ecologiques a escala planethria) com en d'altres més aviat socials o economics (com la producció d'energia o els efectes de l'accident de Txernbbil). Al nostre parer, aquesta exhaustivitat és una de les seves dues majors virtuts; l'altra és la de constituir-se en una eina de treball i una font d'informació importantissima. Molt valuosa per al lectorla sera també la relativament extensa i ben seleccionada bibliografia inclosa al final del llibre. Presenta la mancanqa, pero, de no citar en gairebé cap cas les fonts d'on s'ha extret la informació. A tall de crítica, sense que hagi de ser maliciosa, també hem d'esmentar el risc de perdre vigencia molt rapidament pel fet d'aportar unes xifres massa concretes, en contraposició amb 1'Atlas Gaia. Efectivament, en la portada del llibre se'ns informa que es tracta de ccthe most up-to-date report on the state of the world)) (l'informe més actualitzat de l'estat del món). Aixo, que sens dubte era cert en el moment de la seva publicació, podria obligar els autors i editors a fer-ne una edició actualitzada forqa freqüent, iniciativa que segurament seria molt ben rebuda. Joan Manuel Soriano Departament de Geografia Universitat Autonoma de Barcelona Gerber, Rod i Lidstone, John (eds.) (1988), Developing skills in geographical education, Jacaranda Press, Brisbane. Ha arribat a les nostres mans el volum que conté els treballs presentats al Simposi de la Comissió dYEducaciÓ Geografica de la Unió Geografica Internacional, que tingué lloc a Brisbane (Queensland) el 1988. Tal com diuen els editors en el prehbul, el títol és pretesament ambiciós i compren aportacions de molts tipus sobre tots aquells aspectes que cal tenir presents a l'hora d'ensenyar geografia. El llibre esta dividit en seccions ben diferenciades i cada una d'elles és una ponencia principal seguida per les comunicacions presentades. La primera, dedicada als models docents, conté una aportació de Michael Naish en la qual comenqa assenyalant la dicotomia entre el que anomena mhtode d'ensenyament i manera d'ensenyar, i on fa una descripció dels diversos estils i la seva repercussió en la relació ensenyament-aprenentatge, amb una rapida repassada a les teories i als estudis més rellevants sobre el tema, des dels ja considerats més classics, com els d'Ausube1 o Bennett, fins als de Galton i Simon. La part més interessant d'aquest treball de Naish és el capítol dedicat als estils d'ensenyament en geografia, on es fa una síntesi de tots els treballs sobre aquest tema en el món anglosaxó (Stoltman, Steinbrink, Slater, Choquette, Fien, Gerber, Tolley, Reynolds), i podríem resumir el seu objectiu en la pregunta que ell mateix es formula al final del treball: quines són les necessitats educatives dels estudiants i com pot la geografia cobrir-les? Les comunicacions que segueixen a aquesta ponencia són exemples concrets de relacions ensenyament-aprenentatge de molt heterogenia qualitat i detall, entre les quals cal destacar la de F. Slater, que analitza l'actuació docent d'uns professors en practiques i es qüestiona si hi ha un estil d'ensenyar i es pot aprendre i fins a quin punt els elements de la personalitat prbpia configuren la base d'un estil o forma d'actuació docent.