Dona, territori i societat (una anàlisi des de la geografia del gènere)

DOCUMENTS D'ANALISI GEOG¡~.&FICA 21, 1992, pp 195-198 Dona, territori i societat (Una aniilisi des de la geografia del ghere) Joana Maria Segui Pons, Joana Maria Petrus Bey* Résumé /Abstract / Resumen /Resum En novembre 1991 un séminaire a été organisé B 1'Université des Iles Baléares sur le sujet ((Femme, territoire et societé)). Le but du séminaire, a caractere pluridisciplinaire, était d'approcher le milieu universitaire en particulier et le public en general, a une ligne tres actuelle dans la recherche géographique, celle de la géographie du genre, qui étudie les inégalités socio-spatiales et de l'environment dérivées des rBles différents des hommes et des femmes dans nos societés. A seminar on ctWomen, Territory and Society)) was organized by the University of the Balearic Islands at Palma de Mallorca on November 1991. This interdisciplinary seminar aimed to present to the university audience as well as to the general public the gender approach in geography, one of the most promising lines in current geographical research; this approach wants to explore the socio-spatial and environmental inequalities derived from the different roles that women and men are assigned in our societies. Durante el mes de noviembre de 1991 se celebro en la Universidad de las Islas Baleares (Palma de Mallorca) un seminario sobre ctMujer, territono y sociedad)). El objetivo del seminario -que tuvo un caracter interdisciplinari* era presentar al mundo universitari0 y al publico en general el * Departament de Ciencies de la Terra, Universitat de les Illes Balears, Palma de Mallorca. enfoque de género en geografia. Esta linea de investigación es una de las de mayor actualidad en geografia y estudia las desigualdades socio-espaciales y ambientales derivadas de 10s diferentes papeles que la sociedad asigna a hombre y mujeres. El mes de novembre de 1991 es va celebrar a la Universitat de les Illes Balears (Palma de Mallorca) un seminari sobre ((Dona, territori i societat)). El proposit del seminari 3ue va tenir un caracter multidisciplinariera apropar al món universitari, en particular, i al públic, en general, una de les línies més actuals en el camp de la investigació geografica, la de geografia i genere, que estudia les desigualtats socio-espacials i ambientals derivades dels diferents papers que la societat assigna a homes i dones. Els dies 27 i 28 de novembre de 1991 es va celebrar a la Universitat de les Illes Balears (UIB), a Palma de Mallorca, el seminari ((Dona, temtori i societat (Una analisi des de la geografia del gbnere))). De l'organització s'encarrega el Departament de Cibncies de la Terra (UIB). Els organismes que hi col.laboraren foren: 1'Institut de la Dona del Ministeri dYAfers Socials, l'associació universitaria DUS (Dona, Universitat i Societat) i lYInstitut de Cibncies de 1'EducaciÓ (UIB). Aquest seminari neix amb el proposit d'apropar al món universitari, en particular, i al públic, en general, una de les línies més actuals i interessants en el camp de la investigació geografica, el de la geografia i el gbnere, preocupada per l'estudi de les desigualtats socio-espacials i ambientals derivades dels diferents papers que la societat assigna a homes i dones. El seminari va tenir un caracter multidisciplinari, ja que hi participaren professors de distintes universitats i de diversos ambits científics, destacats per les seves aportacions a aquest camp d'estudi. Comptirem amb la presbncia de Maria Dolors Garcia Ramon, catedratica de Geografia Humana de la Universitat Autonoma de Barcelona, i una de les científiques espanyoles que més esfor~os ha dedicat als estudis de gbnere des del camp de la geografia. Ella inaugura les sessions amb la conferbncia Dona, espai i medi. Així mateix hi participa Mercb Vilanova, catedratica d'Historia de la Universitat de Barcelona i coordinadora de la revista Historia Oral, qui desenvolupa la seva exposició sobre Analfabetisme i genere a Barcelona durant els anys trenta. En les tres ponbncies relacionades amb la dona i la seva activitat laboral en zones rurals intervingueren Antoni Tulla, catedratic de Geografia Huma- DONA. TERRITORI I SOCIETAT na de la Universitat Autonoma de Barcelona, que exposa el seu treball Dona i agricultura de muntanya; Gemma Canoves, professora de Geografia Humana de la mateixa universitat, pronuncia la conferencia titulada Família i treball de la dona en l'agricultura, i Ana Sabaté Martínez, professora de Geografia Humana de la Universitat Complutense de Madrid, analitza el Trabajo, género y diverszficación econdmica en las zonas rurales. Tres ponencies versaren sobre la relació entre la dona i els espais urbans. Aurora Garcia Ballesteros, catedratica de Geografia Humana de la Universitat Complutense de Madrid, i també una de les geografes que inicia a Espanya aquest tipus d'estudis en la nostra disciplina, desenvolupa una conferencia sobre Mujer y espacio urbano. Les altres dues ponencies se centraren en la ciutat de Palma: la d7Antonia Ripoll, professora de Geografia de la Universitat de les Illes Balears, amb el títol Distribució espacial de la immigració femenina a Palma, i la que presentaren Joana Maria Seguí, professora de Geografia Humana, i Joana Maria Petrus, professora dYAnalisi Geografica Regional, ambdues de la mateixa universitat, titulada La distribució de l'activitat femenina en una ciutat mitjana: Palma. El seminari ((Dona, territori i societat (Una analisi des de la geografia del gbnere))) ens ha apropat a un coneixement de la geografia, i per tant de la realitat, molt més complex, més estereoscopic, ja que la major part de vegades aquesta visió no sol adoptar-se en els estudis, tinguin o no aquests un caracter espacial. Preferentment s'analitzen xifres on el comportament masculí és el que marca la pauta, i, en canvi, s'amaguen les diferbncies que aquest manté amb el comportament femení. Basicament, des de l'bptica de la geografia el seminari es va centrar en dos tipus de qüestions: les de caracter teoric i metodologic i les relacionades amb l'activitat laboral de la dona. Els aspectes principals que es tractaren foren: - Els lligams existents entre l'esfera de la producció i la de la reproducció. Les relacions de genere es troben freqüentment més vinculades a les estructures socials que a les variables economiques. - El problema de les fonts per als estudis de genere, la revisió de les estadistiques oficials i la problematica de la seva analisi en profunditat. - La subestimació del treball de la dona a partir de les estadistiques oficials, ja que la relació de la dona amb l'activitat laboral presenta formes menys convencionals que la de l'home. Per tant, el treball a temps parcial, l'economia submergida o el treball domestic remunerat no apareixen com a modalitats de treball en sentit estricte, és a dir, a temps complet, a la major part de les estadistiques oficials. - La necessitat d'utilitzar alternatives a l'estadística oficial que permetin interpretar la realitat de forma més complexa a fi de procedir a l'elaboració de generalit- zacions. En aquest sentit s'ha emfasitzat la importancia de l'enquesta, tant per part dels gbografs com per part dels sociolegs i els historiadors. L'enquesta recull, precisament, la relació entre les esferes de la producció i la reproducció. - La necessitat d'utilitzar una paradigma no economic, sinó que tingui en compte altres parametres, com el temporal, i la definició del sentit propi del temps. Els parametres economics no són sovint suficients per explicar aspectes com, per exemple, la situació de la dona, la situació de la població subdesenvolupada, la de la població rural o fins i tot la de la població jubilada. Com assenyala M. Ángeles Duran, ((les estadístiques són com la llum, creen ombres)). - La necessitat de combinar, per tant, els enfocaments quantitatius amb els qualitatius. - Assenyalar també com les ponencies relacionades amb 17activitat de la dona se centraren tant en el medi urba com en el rural. També s'analitza la importancia de l'alfabetització de la dona i el rol que aquesta desenvolupa en els anys trenta a Espanya i el que fa en l'actualitat, havent utilitzat com a font d'investigació la historia oral. Es tractaren també de forma polbmica, provocadora i critica, les diferkncies entre els espais públics i els espais privats, o el que s'anomena la geografia dels espais mínims.