Educació medioambiental : notes a l'entorn de dues iniciatives

DOCUMENTS D'ANALISI GEoG~FICA 21. 1992. DV. 189-193 1 Educació medioambiental: notes a Isentorn de dues iniciatives M. Carrnen Gonzalo Garcia, Maria Villanueva i Margalef Résumé / Abstract / Resumen /Resum Deux rencontres ayant pour but l'éducation environnementale ont eu lieu dans I'intervalle d'a peine un mois en automne 1991. La premiere, de protée nationale, s'est tenue a Burgos les 27, 28 et 29 septembre sous le titre Deuxiemes Joumées de Didactique de la Géographie et a &té organisee par 1'Association de Géographes Espagnols. La deuxi&me, qui s'est tenue a Sestri Levante les 25, 26 et 27 d'octobre sous le titre de ccL7ambiente nella formazione del cittadino europea)), a été organisée par le Centro di Iniziativa Democratica degli Insegnanti sous le patronnage de la XI&me Direction Générale de la CEE et de I'UNESCO. Two seminars on the topic of environmental education were held within the space of one month during the autumn of 1991. The first took place in Burgos on 27th, 28th and 29th September, and was organized by the Association of Spanish Geographers under the title of I1 Jomadas de Didactica de la Geografia (IInd Seminar on Didactics in Geography). The second meeting was held at Sestri Levante on 25th, 26th and 27th October. The topic of the seminar was ctL7ambiente nella formazione del cittadino europeo)) (The environment in the education of the European citizen), and it was organized by the Centro di Iniziativa Democratica degli Insegnanti under the auspices of the General Direction XI of the EEC and UNESCO. * Departament de Geografia, Escola de Mestres ((Sant Cugat)), Universitat Autbnoma de Barcelona. 189 DOCUMENTS D'ANALISI GEOGRAFICA 21, 1992 Con so10 un mes de intervalo, han tenido lugar dos iniciativas para tratar el tema de la educación medioarnbiental. La primera fue patrocinada por la Asociación de Geógrafos Españoles mediante las I1 Jomadas de Didáctica de la Geografia, y tuvo lugar 10s dias 27,28 y 29 de septiembre en Burgos. La segunda, ctL'ambiente nella formazione del cittadino europeon, fue convocada por el Centro di Iniziativa Democratica degli Insegnanti bajo el patrocini0 de la Dirección General XI de la CEE y la UNESCO, y tuvo lugar en Sestri Levante durante 10s dias 25,26 y 27 de octubre de 1991. * * * Amb un mes d'interval han tingut lloc dues iniciatives per tractar el tema de l'educació medioambiental. La primera, d'abast estatal, tingué lloc a Burgos els dies 27, 28 i 29 de setembre de 1991, sota el títol de I1 Jomadas de Didáctica de la Geografia, i foren convocades per 1'Asociación de Geógrafos Españoles. La segona, ctL'ambiente nella formazione del cittadino europeon, que tingué lloc a Sestri Levante els dies 25,26 i 27 d'octubre de 1991, convoca representants de nombrosos paisos europeus i fou organitzada pel Centro di Iniziativa Democratica degli Insegnanti, la Direcció General XI de la CEE i la UNESCO. . . Amb un mes d'interval han tingut lloc dues iniciatives per tractar el tema de l'educació ambiental, la primera d'abast estatal i la segona d'abast internacional, pero que creiem oportú de ressenyar conjuntament perqub ambdues evidencien uns problemes similars i suggereixen reflexions semblants. Els dies 27,28 i 29 de setembre de 1991 se celebraren a Burgos les I1 Jornadas de Didáctica de la Geografia, organitzades pel grup de Didáctica de la Asociación de Geógrafos Españoles. El programa de les sessions estava dissenyat sobre dos ambits que corresponien a dos aspectes ben diferenciats: el primer, dedicat als aspectes de reflexió sobre la geografia com a matbria d'ensenyament al cicle obligatori de l'educació, i el segon, a experiencies sobre educació medioambiental. En la sessió inaugural, el professor Mateu Bellés, president de lYAGE, presenta les Jornades amb una introducció que féu referbncia a la fractura entre la geografia a la universitat i la de I'ensenyament, al perfil que hauria de tenir un ensenyant de geografia i als problemes que es deriven del fet que habitualment el professorat de geografia tingui una formació en el camp de la histbria exclusivament. Tot seguit, la conferbncia inaugural fou a cimec del professor Manero, director del Departament de Geografia de la Universitat de Valladolid, i versa sobre ((La enseñanza de la geografia; una geografia para la ense190 ñanza)). Allí posa de manifest alguns del problemes amb els quals s'enfronta la geografia dins del context de l'educació obligatoria, com són la manca d'aplicació dels nous corrents geografics i la distribució dels coneixements dins d'una amalgama de cibncies socials. Insistí també en la manca de comunicació entre la geografia acadbmica i la geografia escolar, i argumenta la necessitat d'educar geograficament, més que d'ensenyar geografia, sobretot en els nivells inicials de l'educació obligatoria. Assenyala també la necessitat d'articular l'activitat docent al voltant d'un coneixement geografic de precisió conceptual i prendre la realitat com a element de referbncia on l'alumne no sigui un espectador passiu, per tal de potenciar la sensibilitat ambiental i el sentit crític. Acaba la seva intervenció alertant sobre els canvis que s'estan perfilant respecte a la posició que ha tenir la geografia en el nou sistema educatiu i que podrien estar presidits per la contradicció entre ((el reconeixement de la seva entitat específica en l'ambit universitari i la situació de relativa marginació en les etapes prbvies de la seqiibncia educativa)). En la primera sessió de treball s'aborda també el paper de la geografia en el disseny curricular de la reforma educativa, analitzat des del punt de vista de la lectura estricta dels documents oficials i les referencies que s'hi fan sobre aspectes de formació geografica. Aquesta ponbncia fou desenvolupada pels professors Crespo i Rodríguez Santillana. La segona sessió de treball s'inicia amb una ponbncia que era, en realitat, la presentació d'una experiencia d'educació ambiental realitzada al País Valencia a ckec dels professors Estrela, Martí i de la Viña. Aquesta intervenció aixeca una intensa polbmica, centrada no tant en l'experibncia que s'havia presentat i que semblava a tots els assistents prou interessant, sinó en la concepció del que ha d'ésser l'educació ambiental. En el debat es veié la necessitat de superar un concepte d'ambient que posa l'bmfasi en el medi natural i amb un enfocament més propi del camp de les cibncies experimentals que de les cibncies socials. La conservació i el coneixement dels ecosistemes i d'alguns paratges en perill són una part de l'educació ambiental, pero cal introduir-hi els aspectes de gestió de l'espai que generen contínuament conflictes no sols ambientals, sinó també socials i polítics. Algunes de les comunicacions de la ponbncia, que duplicaren en nombre les presentades a la primera sessió, foren especialment interessants, com la del grup PANGEA, encara que la manca de temps destinada a aquesta sessió, potser la que oferia aspectes més nous i susceptibles de debat, obliga a dividir els assistents a l'hora de la lectura de comunicacions, i aixi es perderen possibilitats d'aportacions sobre el tema. Les Jornades evidenciaren el nivell encara incipient de l'enfocament ambiental en l'ensenyament de la geografia i les possibilitats de treball que s'ofereixen, aixi com la manca de definició de quin ha d'ésser el paper de la nostra kea en aquest camp, tradicionalment analitzat i treballat des de les cibncies naturals. Creiem que 1'AGE podria oferir una plataforma de debat i d'informació sobre un tema que avui esta en primer pla de les preocupacions pedagogiques de tots els paYsos, especialment en els de la CEE, i en el que el nostre sistema educatiu és encara molt lluny de tenir clar com dur-la a terme i, sobretot, amb quins objectius. Un mes més tard, els dies 25, 26 i 27 d'octubre de 1991, tingueren lloc a Sestri Levante (Ligúria), unes jornades de reflexió, debat i presentació de propostes per tal de potenciar l'educació ambiental a l'ensenyament obligatori. La trobada tenia un caracter internacional, amb recolzament del Consell d'Europa, La Direcció General XI de la CEE i la UNESCO, i fou organitzada i dirigida pel CIDI (Centro di Iniziativa Democratica degli Insegnanti), organització professional italiana que agrupa ensenyants de tots els nivells educatius i que té com a objectiu proporcionar vies de formació permanent i forums d'intercanvi per a la renovació pedagogica. El CIDI comenga a treballar ja fa alguns anys en el tema de l'educació ambiental i organitza el 1988 una primera trobada internacional per tal de discutir i reflexionar sobre aspectes generals del currículum i la practica escolar en educació ambiental a Italia i a altres palsos europeus. En aquesta segona trobada es pretenia analitzar, d'una banda, la contribució de les diferents matbries escolars a una comprensió global dels temes ambientals, i, d'altra, algunes experibncies concretes dutes a terme amb estudiants d'ensenyament primari i secundari. Els treballs presentats poden ser agrupats, doncs, en aportacions teoriques de disciplines acadbmiques concretes i propostes de treball basades en experibncies realitzades per equips de mestres i professors. Entre les primeres caldria destacar la del professor Buiatti, bioleg de la Universitat de Florbncia, que tracta d'establir alguns conceptes científics basics per a l'educació ambiental i , remarca la diferencia entre ((ensenyar el medi)) o ((educar)) en aquells conceptes fonamentals de la vida, tot potenciant una mentalitat ecologica que propicii' la integració harmonica en els sistemes naturals, i la del professor Schleicher, de 1'Institut d'Educació Internacional i Comparativa de la Universitat dYHamburg, que se centra en el caracter necessiriament pluridisciplinari de l'educació ambiental, en la contribució de les cibncies socials i en la importhcia de la consideració dels aspectes etnologics i culturals. Entre les experibncies docents mereix consideració la proposta presentada per l'equip d'educadors agrupats entorn del Laboratori0 Didattico sullYAmbiente de Pracatinat, i sobretot un joc didactic, l'(tEURECO)), patrocinat pel CIDI, realitzat pels professors Bo, Ferraris i Fior, i editat en quatre llengües comunitaries (italia, francbs, anglbs i alemany). Es tracta d'un joc de rols, amb molts instruments per pensar en el medi ambient, en el qual els jugadors han d'imitar el personatge-animal que han escollit i fer-10 viure en el seu medi utilitzant els recursos i afrontant els perills. El projecte ha estat elaborat amb una gran minuciositat i un gran rigor EDUCACI~ MEDIOAMBIENTAL: NOTES A L'ENTORN DE DUES INICIATIVES conceptual, i conté elements interessants des del punt de vista geografic i pot ser una bona eina per als professors de la secundaria obligatoria. Del conjunt de les intervencions, heterogenies i d'interes desigual, poden deduirse, sobretot, una serie de conclusions sobre la situació de l'educació ambiental a diferents pafsos europeus. El panorama presenta no sols problemes comuns i similars als nostres, com poden ésser l'escas aclariment d'objectius, les dificultats d'integració en els curricula i la manca de mestres i professors amb una preparació adequada, sinó també diferents nivells i tendbncies positives en alguns pafsos, com és el cas dels Pafsos Baixos, on existeixen projectes molt interessants pel que fa al tractament interdisciplinari dels temes medioambientals, o el de Dinamarca, amb propostes metodologiques originals sobre la integració de temes locals i internacionals. Voldríem acabar amb les intervencions dels representants de la CEE, el Consell dYEuropa i la UNESCO, que obren, al nostre parer, perspectives positives de cara al futur. Tots ells destacaren la necessitat de col~laboració entre grups, institucions i palsos europeus pel que fa a la formació de mestres, en la solució de problemes comuns i en la investigació, elaboració i aplicació en diferents palsos de propostes interdisciplinaries conjuntes. En aquest sentit, i des de les seves instancies respectives, anunciaren la potenciació de polítiques comunes per tal d'afavorir la difusió i l'intercanvi d'informació i experiencies, així com el recolzament a propostes de col~laboració internacional per elaborar projectes conjunts. Fou presentat com a referencia modblica d'ampli abast el programa ((Mar Baltical), patrocinat per la UNESCO i elaborat amb la col~laboració de tretze universitats, i que ha estat inclos en els programes dels diversos pafsos baltics. Amb el recolzament a aquest tipus de treballs que permeten que diversos palsos comparteixin alguns mdduls curriculars que presentin, en uns casos, problematiques comunes, i, en altres, la diversitat de problemes en l'ambit europeu, s'estimula explicitament des del camp de l'educació ambiental, tal com s'esta fent des d'altres camps, la introducció de la dimensió europea en l'educació dels ciutadans d'Europa.