Quo vadis, geografia?

DOCUMENTS D'ANALISI GEOG~FICA 21; 1992, pp. 181-187 Quo vadis, geografia? Enric Datzira, Maica Martinez, Jordi Nadal, Francesc Rubio, Montse Susin* Résumé /Abstract / Resumen /Resum Cet article passe en revue les differents thbmes traités lors du Congrés des Etudiants de Géographie qui s'est tenu a Toulouse au mois de Novembre de 1991. Le Congrés a été consacré au debat de probltmes epistemologiques de la géographie, mais aussi a des thkmes qui affectent directement les étudiants cornme ceux de la formation des géographes et des actuels débouchés professionnels. This article reviews the different issues covered in the Geography Students Congress held in Toulouse in November 1991. The Congress focused on epistemology problems in Geography but also on problems directly affecting the student body such as the education of geographers and current professional opportunities. El articulo comenta 10s diferentes contenidos tratados en el Congreso de Estudiantes de Geografia, celebrado en Toulouse en noviembre de 1991. Un congreso dedicado al debate y a la discusión tanto de 10s problemas epistemológicos de la geografia como de la problemática de 10s estudiantes, al contenido de la formación y a las salidas profesionales actuales. * Estudiants de 2n Cicle, Departament de Geografia, Universitat Autbnoma de Barcelona. DOCUMENTS D'ANALISI GEOGRAFICA 21,1992 L'article fa un repas dels diferents continguts tractats en el Congrés d'Estudiants de Geografia, celebrat a Tolosa de Llenguadoc el novembre de 1991. Un congrés que estigué dedicat al debat i a la discussió tant dels problemes epistemologics de la geografia com a la problematica dels estudiants, al contingut de la formació i a les sortides professionals actuals. Durant els dies 8, 9 i 10 de novembre de l'any 1991, es va realitzar a la universitat Le Mirail de Tolosa de Llenguadoc el 2n Congrés Nacional de la FNEG (Fédération Nationale des Etudiants Geographes). Aquesta jove federació francesa va néixer al maig del 1990 amb el proposit d'estructurar tant les associacions locals com les nacionals, promoure la geografia i representar els estudiants davant d'altres instancies nacionals i internacionals. El funcionament d'aquesta federació és dirigit per un buveau national, en el qual hi ha gent tan coneguda en el món de la geografia com Francis Bertrand (el president), Franck Timark (el vice-president), i d'altres. En aquest segon congrés, les universitats convidades pertanyien a l'ambit frances, per tant hi havia universitats com la de Marsella, Lió, Nancy, Montpeller, Paris ..., perd també, i excepcionalment, hi fou convidada la UAB. L'objectiu d'aquest segon congrés era el perllongament dels debats iniciats en el primer congrés, que es realitza el marC del 1990 a carrec de 1'AssociaciÓ d'Estudiants Gebgrafs d'Estrasburg, i que tingué com a resolució la creació de la FNEG el mateix any. Així, doncs, aquests primer i segon congressos s'inclouen dins l'esfor~ que la FNEG realitza per tal de promoure la geografia i defensar els interessos dels estudiants davant d'altres institucions. D'altra banda, en els debats d'aquests congressos cal reflexionar sobre l'estat actual de la geografia i els seus estudiants, i a partir d'aquí determinar les directrius a seguir per part de la FNEG. Dins d'un conjunt d'activitats de presentació de la regió francesa de Midi-Pyrénées, com, per exemple, la visita de Tolosa, les degustacions gastronomiques i fins i tot un partit de rugbi, es va desenvolupar l'activitat central, les exposicions en forma de quatre tallers: la identitat de l'estudiant geograf, les sortides laborals, el paper i el lloc de la geografia actualment i les associacions estudiantils i la inserció d'aquestes en les estructures universitaries, de manera que es replantejaren les principals problematiques de la geografia des del punt de vista dels estudiants. Durant el primer dia del congrés, les universitats participants van distribuir cada un dels seus components entre els diferents debats de manera que van organitzar els quatre tallers, que el dia següent iniciarien el seu treball. 184 QUO VADIS, GEOGRAFIA? Els diferents tallers giraven entorn de la problematica actual de la geografia des del punt de vista social, acadbmic i del col.lectiu estudiantil, i com a conseqiibncia tothom podia aportar la seva experikncia i els seus punts de vista sobre cada un dels temes plantejats. El primer taller tenia com a títol ((L'identité de l'étudiant géographe)). Per tant, doncs, el taller tractava de les problematiques que envolten els estudiants de geografia, amb la no identificació de l'ensenyament amb les necessitats actuals de la societat. Es va discutir sobre el possible estancament de la geografia i la falta d'una bona formació geografica de l'estudiant, la qual cosa limita, per tant, la seva aportació a la societat i el seu camp d'estudi envers les altres ciencies (geologia, economia, sociologia...). La manca de coordinació en els continguts de les diferents assignatures, reflectida principalment en la divisió de la geografia fisica i la humana, i la falta d'un ampli estudi del pensament geografic, són algunes de les causes per les quals no s'arriba a tenir una visió globalitzadora dels diferents fenomens que són objecte d'estudi en geografia; circumstancia que no permet crear una identitat geografica forta. Així, doncs, realment sabem quines són les assignatures que han d'estudiar els gebgrafs? Caldria una definició clara de les matkries de la geografia per replantejar la seva formació? Finalment es va debatre el caracter puridisciplinari de la geografia amb els seus avantatges i inconvenients, així com la necessitat d'introduir les noves tecnologies en la formació del geograf. El segon taller es titulava ((Quels sont les débouchés d'une formation géographique?)). En un primer apartat es va analitzar la formació dels geografs i es determinaren els seus avantatges (l'esperit d'analisi i de síntesi, la capacitat d'intregrar-se en un equip, l'existbncia d'un llenguatge i unes expressions propies i l'ús de la cartografia), i els seus desavantatges (els geografs estan mal preparats per a la vida professional, tenen manca de practica i d'experibncia, i no tenen formació extrauniversithria). En una segona analisi s'establiren els possibles camps de recerca que necessiten de l'estudi de la geografia, com ara la planificació urbana, el turisme, la gestió espacial o la imatge geografica i cartografica. De fet, pero, en la majoria dels treballs d'aquests camps la geografia és absent. La manca d'informació i l'absbncia de reconeixement del geograf com a professional, en són les principals causes. D'altra banda, la major part dels treballs realitzats per gebgrafs estan relacionats amb el desenvolupament local, l'urbanisme, l'ordenació del territori urba i rural, o amb la cartografia. Generalment estan contractats per col.lectius territorials, les agencies d'urbanisme, els despatxos d'estudis i professionals liberals com els mateixos geografs. Les solucions, doncs, pretenen aconseguir una especificitat de la geografia i treballar sobre la seva imatge en la societat. I sera en la intervenció i en la realització de la gestió del territori on aconseguira els seus objectius. La publicació de revistes locals de geografia, l'associació dels estudiants i les associacions internacionals de gebgrafs, són possibles estructures mitjanqant les quals la geografia pot introduir-se definitivament en el món de la recerca. El tercer taller, titulat ((Que1 rble, quelle place pour la géographie aujourd'hui?)), versava sobre la situació de la geografia tant academicament com des de la visió social, alhora que es plantejaven diferents solucions. El fenomen pluridisciplinari de la geografia i el fet de restar fins ara a l'ombra d'una altra disciplina, la historia, poden ser les causes de la seva ambigua situació acadbmica; de fet, la geografia sempre s'ha considerat a si mateixa com una ciencia social, pero els mateixos científics socials no gedgrafs no la reconeixen com a tal. Aquest cúmul de circumstancies ha fet que s'optés per un ensenyament purament descriptiu, que ha determinat profundament aquesta imatge social simplista i erronia de la geografia. D'altra banda, pero, sembla que durant els darrers vint o trenta anys s'ha produ'it una transformació, tant en l'aspecte teoric com en el practic o metodologic, que ha permbs a la geografia d'oferir uns conceptes i uns instruments valids per realitzar una bona analisi dels fenbmens espacials. Un cop analitzada la situació actual, els geografs han de participar en el debat sobre la situació acadbmica i social de la geografia. Per determinar la nova situació que volem donar a la geografia, s'ha de definir primer el marc del coneixement geografic, és a dir, tots aquells camps d'investigació en els quals la geografia pot aportar quelcom. Un cop resolt aquest problema caldra decidir el lloc que la geografia ha d'ocupar entre les altres disciplines científiques. Ha de constituir-se com una cibncia a part, com l'economia, la sociologia o la historia, o el seu caracter pluridisciplinari li ha de donar un paper interactiu entre les diferents ciencies? Tant entre les cibncies socials, com entre les cibncies socials i les naturals? Correspon només als gebgrafs de decidir l'area on ha d'estar situada la geografia. En tot cas, perb, cal aconseguir una geografia al servei de la societat, capaq d'educar-la i sensibilitzar-la dels seus problemes. Capaq, també, d'analitzar-10s i de reflexionar-hi, per tal de comprendre el món i poder participar a trobar-hi solucions. El darrer taller es titulava ((Les associations d'etudiants geographes, une insertion necessaire dans le tissu universitaire?)) i volia expressar la necessitat de la creació d'associacions d'estudiants geografs. Unes associacions que han de defensar i difondre el paper de la geografia, tant academic com social. Quina ha de ser l'organització de les associacions dels estudiants de geografia? Cal construir una jerar- QUO VADIS, GEOGRAFIA? quització territorial de tal manera que l'escala vagi des de les associacions locals fins a les internacionals, passant per les regionals o les nacionals. Dins d'aquesta jerarquització cal determinar les funcions de cada un d'aquests nivells d'associació. Per exemple, en el cas de les locals, aconseguir millors condicions per als estudiants, fomentar la creació de llocs de treball relacionats amb la geografia, organitzar excursions o sortides, crear publicacions d'estudiants (ETP), o assegurar la representació de la geografia en el conjunt de la facultat. En el cas de les nacionals o les internacionals, han de facilitar el contacte entre les diferents universitats promovent intercanvis. Com a conclusió podem dir que el congrés va ser, en conjunt, una reflexió de l'estat actual de la geografia. Un estat que sembla no ésser acceptat pels joves gebgrafs, que, moguts pels dubtes epistemolbgics, volen crear noves bases i nous objectius per a una geografia més propera a la societat. Podem dir que, segons el congrés, i concretament a Fran~a, la geografia es troba en un moment de crisi. Aquest to dramhtic no sembla haver arribat a casa nostra, almenys de moment ...