Els continguts sobre el medi natural en el currículum de les ciències socials
Abstract
Cet article envisage la polémique suscitée a l'occasion de l'inclusion de l'apprentissage du milieu naturel dans un curriculum des sciences sociales. On y propose une programmation axée sur quatre idées centrales: l'étude du milieu en tant que cadre de la vie et des activities humaines, l'étude du milieu en tant que risque, l'étude du milieu en tant que ressource et l'étude des impacts écologiques qui découlent de la vie et des activités des hommes. Dans la deuxikme partie on envisage le r6le de la cartographie considérée comme la démarche la plus spécifiquement géographique. Pour conclure, on souligne l'intéret de l'étude du milieu naturel pour que les éleves prement conscience de l'importance du respect du patrimoine naturel.
Full text
DOCUMENTS PANALISI GEOG~FICA 21, 1992, pp. 155-166 Els continguts sobre el medi natural en el curriculum de les cikncies socials Rosa Ascon i a or ras* Résumé / Abstract / Resumen /Resum Cet article envisage la polémique suscitée a l'occasion de I'inclusion de l'apprentissage du milieu naturel dans un curriculum des sciences sociales. On y propose une programmation axée sur quatre idées centrales: l'étude du milieu en tant que cadre de la vie et des activities humaines, l'étude du milieu en tant que risque, l'étude du milieu en tant que ressource et l'étude des impacts écologiques qui découlent de la vie et des activités des hommes. Dans la deuxikme partie on envisage le r6le de la cartographie considérée comme la démarche la plus spécifiquement géographique. Pour conclure, on souligne l'intéret de l'étude du milieu naturel pour que les élkves prement conscience de l'importance du respect du patrimoine naturel. This article deals with the controversy which has arisen as a result of the inclusion of the study of the natural environment in the social science syllabus. It outlines a programme based on four central ideas: the environment as the scenario of human life activities; the environment seen as a risk; the environrnent's role as a resource; and, finally, environmental impacts resulting from human activities. In the second part some comments are made on the importance of cartography as a genuinely geographical instrument, with a final remark on how the study of the natural environment can help to make pupils more fully aware of the importance of respecting the natural patrimony. * Departament de Geografia, Universitat Autbnoma de Barcelona.
El articulo se hace eco de la polémica que suscita la inclusión de 10s conocimientos sobre el medio natural en un currículo de las ciencias sociales. Presenta una propuesta de programación que se vertebra en tomo a cuatro ideas eje: el medio como escenari0 para la vida y las actividades humanas; el medio como riesgo; el medio como recurso y, finalmente, 10s impactos ecológicos derivados de la vida y de las actividades humanas. En una segunda parte se comenta la importancia de la cartografia como procedimiento genuinamente geografico y se acaba remarcando cómo el estudio del medio natural puede contribuir a concienciar a 10s alumnos sobre la importancia de respetar el patrimoni0 natural. L'article es fa ressb de la polkmica que suscita la inclusió dels coneixements sobre el medi natural en un currículum de les ciencies socials. Presenta una proposta de programació que s'organitza al voltant de quatre idees eix: el medi com a escenari per a la vida i les activitats humanes; el medi com a risc; el medi com a recurs, i, finalment, els impactes ecolbgics derivats de la vida i de les activitats humanes. En una segona part es comenta la importancia de la cartografia com a procediment genui'nament geografic i s'acaba remarcant com l'estudi del medi natural pot contribuir a conscienciar els alumnes sobre la importancia de respectar el patrimoni natural. L'oportunitat d'incloure l'estudi del medi natural en el currículum de les cibncies socials és objecte de debat entre els professionals des de fa temps, paral.lelament a la tradicional polbmica entre geografia humana i geografia fisica i sobre la unicitat d'aquesta cibncia. De fet la imbricació entre una i l'altra és tan evident que caldria parlar només de geografia. Tanmateix és cert que la forma classica d'ensenyar l'anomenada geografia fisica subdividida en geomorfologia, climatologia, hidrologia, etc., té poc a veure amb les cibncies socials. Presentem a continuació una proposta de programació per als coneixements sobre el medi natural a l'etapa secundaria que pretén ser coherent amb els principis i valors del paradigma crític i donar una visió global de les relacions de la societat amb la natura1. 1. El grup de treball Bitacora (R. Ascón, E. Muñoz, N. Olivé, M. Oller i A. Vilarrasa) esta elaborant una programació global i uns materials curriculars per a l'ensenyament de les ciencies socials, subvencionat per la Secretaria de Estado de Educación.
L'explicació d'aquest bloc tematic es basa en una visió i concepció del medi com a producte social, utilitzat, transformat i fins a cert punt constniit per les societats humanes al llarg del temps. Partim d'una concepció que té en compte la dimensió cultural de la natura, que veu la humanitat com a productora d'espais i paisatges. El medi és modifica i evoluciona constantment no només seguint les lleis de I'evolucio natural, sinó també, i molt especialment, per l'acció antropica. La capacitat de transformació i actuació sobre el medi que té la humanitat ha augmentat al llarg del temps i no és avui igual per a totes les societats ni per als diferents grups socials. En cada cas cal analitzar quins són els grups que decideixen sobre l'us de la natura i els instruments d'intervenció de que disposen. La programació comprbn quatre apartats que es corresponen amb el que podríem dir idees eix del tema: - El medi natural com a escenari per a la vida i les activitats humanes. - El medi natural com a risc per a la vida i les activitats humanes. - El medi natural com a recurs per a la vida i les activitats humanes. - Els impactes sobre el medi natural com a resultat de la vida i de les activitats humanes. Aquestes idees s'haurien de treballar en tots els nivells de l'ensenyament2. La idea que el coneixement s'adquireix a través de diverses i múltiples reelaboracions implica una certa continui'tat en la presentació dels continguts que no ha de suposar reiteració, sinó tractament a diferents nivells de complexitat i abstracció. Cal passar d'allo que és més general i senzill, a al10 més particular i complex, tot augmentant progressivament les variables que es tenen en compte i donant també progressivament més importancia a l'explicació i a la interpretació que a la descripció. Consegüentment recomanem que en el primer cicle de la secundaria, les idees, els principis i els conceptes sobre el medi fisic, que a continuació exposarem, es tractin a escala planetaria dins de la programació d'una geografia general humana, ((regionalitzada)), seguint un esquema centre/periferia, nord/sud. Els continguts es poden agrupar en un bloc monografic i específic o, encara millor, ésser distribu'its convenientment entre els diferents ambits tematics de la programació (rural, urbana, indústria, etc.). Tant en un cas com en l'altre és convenient aplicar les idees generals a casos concrets i utilitzar les escales grans per tal de concretar-les i comprovar-ne la validesa. Aixo també permet, si es creu oportú, partir del cas concret per arribar al fet general. 2. A l'ensenyament primari els alumnes haurien d'haver treballat aquestes mateixes idees a través de l'aproximació concreta al medi local i la iniciació a alguns dels més importants problemes ecolog~cs del món actual.
En el segon cicle es pot incrementar la complexitat i l'especificitat dels temes en aplicar els mateixos continguts a l'estudi de regions concretes del món, tot analitzant les interdependbncies i interaccions entre l'especificitat de cada regió i els mecanismes i sistemes generals. Les regions especifiques a estudiar cal definir-les mitjan~ant criteris dinamics que impliquen la necessitat d'ajustar regularment les arees regionals objecte d'estudi. Als professors correspon, en definitiva, fer la tria i distribució dels continguts més adequades a cada nivell i que s'adaptin millor al medi cultural, a les capacitats i als coneixements previs dels alumnes. Apartat 1. El medi natural com a escenari per a la vida humana a) Les condicions climatiques. - Els elements del clima: temperatura, humitat i precipitacions, la pressió i els moviments de l'aire. - Els grans conjunts climiitics: caracteristiques, distribució, vegetació, sols i regim dels rius. - Estudi d'un cas d'adaptació d'un grup huma a unes condicions hostils del clima: els esquimals i la conquesta d'Alaska pels europeus i nord-americans. b) Les condicions derivades de la vegetació. - Funcions i elements de la vegetació. - Les diferents zones de vegetació: localització i distribució de caracteristiques, especies, utilització del sbl, conreus. Problematica actual de cada una de les zones. - Factors naturals i factors antrbpics que modifiquen el clima. Estudi d'un cas d'adaptació humana a una vegetació hostil: la conquesta d'Amazbnia. c) Les condicions orografiques. - El relleu. Grans unitats de relleu. Localització i distribució. - Els agents que configuren el relleu. Factors naturals i factors antrbpics. - Estudi de casos d'adaptació humana a condicions hostils del relleu: l'alta muntanya i el desert. d) Els paisatges naturals de la Terra. L'objectiu d'aquest primer apartat és que els alumnes memoritzin les diferents zones de la Terra i els diferents paisatges existents. No es tracta, doncs, d'explicar els mecanismes que provoquen l'evolució dels diferents elements físics, sinó senzillament de descriure les grans arees o zones de la Terra. L'estudi dels agents i
ELS CONTINGUTS SOBRE EL MEDI NATURAL EN EL C&CULUM DE LES CIENCIES SOCIALS mecanismes correspon a la geografia física. Aquí el medi es tracta només des de la perspectiva de la geografia humana. Tractem també alguns casos d'adaptació de la humanitat a condicions hostils del medi. La durada d'aquesta introducció depkn de la solidesa dels coneixements previs dels alumnes. Com a conclusió de tot aquest apartat convé remarcar la diversitat de paisatges que presenta la superficie de la Terra, la varietat de formes d'adaptació a aquestes condicions per part dels grups humans i, finalment, les modificacions constants que el medi experimenta a causa de les interrelacions entre els elements que el configuren i l'actuació antropica. Apartat 2. El medi com a risc per a la vida i les activitats humanes a) El concepte de risc i classificació de riscos: d'origen geofísic, d'origen bioldgic i d'origen antropic. b) Localització i distribució de les zones de més alt risc de la Terra. Relació amb la distribució de la població i el poblament. c) El paper de les estuctures socio-economiques en les repercussions de les catastrofes sobre els grups humans afectats. d) El cost social i econbmic dels cataclismes. e) Mesures per limitar els efectes de les catlistrofes: aspectes tecnics i de planificació. fl Estudi d'un cas de catastrofe climatico-meteoroldgica (d'origen geofisic): la sequera i10 les inundacions. g) Estudi d'un cas de catastrofe d'origen geologic i geomorfoldgic: els terratrbmols. Aquest apartat s'inicia amb la definició de risc i la classificació i tipologia dels riscos segons el seu origen. És important fer veure als alumnes els aspectes següents: - El medi que ens envolta no esta tan domesticat com ens pot fer creure la familiaritat amb que ens hi relacionem. Les societats humanes tenen una incertesa davant de la natura. La inestabilitat és encara un factor important, i la natura comporta una sbrie de perills i amenaces, malgrat els avenGos tecnologics. - Totes les societats, com hem vist, tenen formes més o menys sofisticades d'adap tació al medi per evitar els aspectes negatius, pero quan aquests, per motius diversos, fallen i es trenca l'equilibri ambiental, es pot produir un cataclisme. - Alguns tipus d'adaptació i d'explotació humana del medi natural poden generar nous riscos. S'ha de remarcar que determinats grups socials agreugen o amplifiquen amb la seva actuació el potencial de risc.
- És el nivell cultural (tecnic, econbmic, politic) el que determina en cada moment , histbric quins elements del medi poden esdevenir, i fins a quin grau, un risc. En el segon punt d'aquest apartat s'han de localitzar i comentar quines són les zones de més alt risc del planeta, segons els diferents tipus de catastrofe que s'hi poden produir. Aixo cal relacionar-ho amb la densitat i distribució de la població que les habita. Seguidament, a la resta de punts d'aquest apartat cal avaluar quin és el cost social de les catastrofes i la desigual repercussió que tenen en els pai'sos avangats o en els del Tercer Món, així com entre els grups benestants i els més pobres de cada estat. S'ha de remarcar que les repercussions d'una catastrofe depenen, en gran part, del grau de desenvolupament economic, social i tbcnic, i també del regim politic i del tipus de govern de l'estat o de la zona afectada. Finalment s'han d'analitzar les mesures per prevenir i limitar el risc de catastrofes: tecniques de planificació tenitorial, arquitectoniques, etc. Cal insistir que les possibilitats de prevenció i les conseqüencies d'una catastrofe són diferents d'un lloc a un altre i d'una societat a una altra. Per acabar, es recomana tractar un cas de catastrofe natural en una zona específica del món: la sequera del Sahel, les inundacions a la zona mediterrania, etc. L'elecció depen del lloc on s'imparteixen les classes i dels fets d'actualitat. Apartat 3. El medi com a recurs per a la vida i les activitats humanes a) Concepte de recurs, classificació i tipologia: recursos renovables i no renovables. b) Els sols i l'espai agrari. - Factors que configuren els sols. - Principals tipus de dls i la seva distribució en la superficie del planeta. - L'espai agrari mundial: distribució i problematica. Estudi d'un cas de condicionament del dl a base de treball huma: el Vietnam. - Estudi d'un cas de condicionament del sol a base de capital intensiu: Israel. c) L'aigua com a recurs renovable. - La distribució de l'aigua en el món. - El desigual ús i consum d'aigua en el món. - El mar i els recursos marins: pesca, minerals, petroli, agricultura i conreus marins, reserva d'aigua, vies de comunicació i transport. - Conflictes i geopolítica de l'aigua. - Estudi d'un cas de conflicte entorn de l'aigua: les aigües tenitorials.
d) Els minerals i les fonts d'energia. - Classificació i localització dels minerals. - Les grans potbncies mineres: producció, intercanvi i consum de minerals. e) Les fonts d'energia. - Classificació i localització de les principals fonts d'energia: carbó, petroli, energia nuclear. - Producció, intercanvi i consum d'energia. Les grans potencies energbtiques. - Les energies alternatives. L'objectiu essencial d'aquest apartat és que els alumnes prenguin conscibncia de la importhcia política i del valor estratkgic de la majoria de recursos, i es documentin i prenguin posició respecte a la polbmica sobre els recursos, el seu possible esgotament i les alternatives possibles. Normalment el tema dels recursos naturals s'ha treballat en altres etapes de l'aprenentatge; per aquesta raó només cal tractar de manera més aprofundida un o dos punts dels que assenyalem. Pel que fa als sols, cal treballar els punts següents: - Els factors que configuren el sol i els principals tipus de sols existents. - La distribució de l'espai agrari en la superficie terrestre sobre un mapa. - El fet que les terres de conreu són escasses, que es tracta d'un recurs no renovable. - La pressió que experimenta el sol agrari en benefici del so1 urba. S'ha de remarcar el conflicte d'usos. - Els principals problemes que afecten l'espai agrari i el seu origen, així com les possibles solucions. Per acabar, es poden treballar dos casos ben diferents: el Vietnam i Israel, per tal d'analitzar dues maneres també diferents de treure més rendiment del sol i de transformar-10. En el primer cas es fa a base d7una gran inversió de treball huma, i en el segon, d'inversió de capital. Respecte a l'aigua, els objectius essencials són: - Constatar la seva importancia com a font de tota vida i com a recurs renovable. - Analitzar els seus diferents usos i la desigual distribució i el consum que se'n fa entre els palsos, les regions i les classes socials. Els palsos avanGats consumeixen molta més aigua que els del Tercer Món, i les arees urbanes, més que les rurals. - Estudiar alguns problemes relacionats amb l'aigua i la seva geopolítica. Hi ha una pressió molt forta pel domini de l'aigua, perqub n'ha augmentat molt la
demanda. Així, es generen conflictes entre alguns estats pel domini de les conques fluvials i pel domini de les zones marítimes i l'extensió de la sobirania sobre les aigües litorals, per exemple. Respecte als diferents minerals i fonts energetiques, proposem treballar: - La detecció de les reserves. - Els usos que es fan del recurs en qüestió i la localització dels palsos productors i els palsos consumidors. - El comerG, l'intercanvi i els conflictes generats per l'explotació dels recursos naturals. - Analitzar els recursos alternatius. Mitjan~ant l'analisi d'aquestes variables es pot concloure que les grans potbncies, a través de les companyies transestatals, controlen la tecnologia, el capital, els preus internacionals, la comercialització i la transformació dels recursos minerals i energktics del planeta. Com a cloenda de tot aquest apartat cal tractar el tema del possible exhauriment dels recursos actuals i les diferents posicions existents sobre aquest punt. Apartat 4. Els impactes ecolbgics derivats de les activitats de producció a) Tipologia i evolució dels impactes ecologics. b) Modificacions climatiques derivades de l'emissió de dioxid de carboni; canvis en l'ozó. c) Modificacions de la vegetació: la pluja acida. d) Modificacions sobre el relleu: l'extracció d'arids, excavacions. e) La contaminació de les aigües fluvials i marítimes. En aquest últim apartat s'estudien diferents impactes ecologics provocats per les activitats humanes. Els conceptes essencials del primer punt són els següents: - Des dels seus orígens la humanitat ha actuat sobre el medi natural per utilitzar, explotar i, en la mesura que fos possible, dominar i controlar d'una manera eficient els recursos. - La intervenció antropica continuada sobre el medi ambient ha provocat modificacions i alteracions més o menys profundes, segons les tpoques, que han convertit la humanitat en creadora i, a la vegada, destructora dels conjunts geografics.
ELS CONTINGUTS SOBRE EL MEDI NATURAL EN EL CURR~CULUM DE LES CIENCIES SOCIALS - Fins als temps moderns, els canvis operats en els ecosistemes varen estar vinculats a la producció agrícola i ramadera (esbancada de terres, tala de boscos, selecció de plantes ...) i, en proporció menor, a l'explotació del subsdl i del medi aquatic. La baixa densitat de població, la poca importhncia de la producció i el consum i l'eschs desenvolupament tecnologic, feien que l'impacte sobre el medi, tot i ser sovint important a escala local, quedés redui't a zones limitades del planeta. - El capitalisme, des dels seus inicis fins avui, s'ha basat en un progrés tecnologico-industrial que ha provocat una demanda creixent de recursos, sobretot en els paYsos avanGats. Aquest fet, i el de buscar un benefici rapid i a curt termini, ha condui't a una explotació abusiva del medi. - Les activitats industrials i la creixent urbanització han provocat canvis negatius i irreversibles dels ecosistemes. Seguidament s'estudien els efectes que té sobre el clima l'augment del dioxid de carboni a l'atmosfera a causa de l'augment del consum de combustibles fbssils, la desforestació dels boscos i l'erosió del sol, entre d'altres causes. S'analitzen també els efectes d'aquests canvis sobre la població. En el tercer punt d'aquest apartat s'analitzen les conseqübncies que la pluja acida té sobre la vegetació de determinades zones de la Terra. Cal remarcar que les centrals tbrmiques, les indústries, els vehicles i les calefaccions, entre d'altres, contaminen l'aire de manera que el sofre i el nitrogen es mesclen amb el vapor d'aigua; es produeix aleshores la pluja acida, que contamina les aigües i mata la vegetació. Com a exemple de modificació en les formes del relleu que s'indica en el quart punt, podem estudiar les produi'des per les excavacions, que estan molt esteses des d'antic. La causa més important d'excavació és encara l'extracció de minerals (mines a cel obert, pedreres, etc.). Es podrien estudiar també els impactes derivats de l'obertura de carreteres, ferrocarrils, canals, etc. A l'últim punt es tracta la contaminació de les aigües marines i continentals. Tant en un cas com en l'altre és necessari tenir en compte l'origen, el tipus, els agents i la procedkncia de la contaminació. L'origen pot ser a causa de les activitats agraries, industrials o urbanes, i la contaminació pot ser química, organica i, en el cas de la contaminació industrial, també tbrmica o radioactiva. ELS PROCEDIMENTS L'bxit en l'adquisició dels coneixements de la programació per part dels alumnes depbn, en part, de l'adequació dels recursos i dels materials emprats pel professor a