Educació per a la sostenibilitat : el paper de la geografia escolar en l'educació ambiental

DOCUMENTS D'AN~ISI GEOG&ICA 21, 1992, PD. 91-109 Educació per a la sostenibilitat: el paper de la geografia escolar en I'educació ambiental* John Huckle** Résumé / Abstract / Resumen /Resum La généralisation des problbmes écologiques a l'échelle planétaire a encouragé la demande d'une éducation environnementale qui contribue i relever ces défis et a atteindre un développement soutenable. La géographie scolaire, a cause de sa tradition et de ses intérets, jouit d'un énorme potentiel pour mener a terme cet objectif. Or, ce potentiel ne peut se développer qu'en partant d'une théorie et d'une pratique appropiées; elles doivent comporter les Clements nécessaires pour établir le développement soutenable dans un cadre de démocratie et de justice. Cet article explore ces questions dans le contexte de l'education environnementale en GrandeBretagne. The generalization of environmental problems at world scale has aroused increasing calls for environmental education which could play a part in resolving such problems and aiding the transition to sustainable development. Thanks to its traditional role as the major vehicle whereby young people learn of the relationship between different societies and the natural world, school geography offers enormous potential to realize this objective provided appropiate theory and practice are applied. A critica1 and emancipatory environmental education and school geography could, therefore, play a role in the overall struggle to establish sustainability with demo- * TraduTt de l'original angltts per David Saurí. ** Bedford College of Higher Edutacion, Bedford, Gran Bretanya. cracy and justice. The article explores these topics in the context of recent developments in environrnental and geographical education in Britain. La generalización de 10s problemas ecológicos a escala planetaria ha estimulado la demanda de una educación ambiental que contribuya a la solución de estos retos y ayude a conseguir un desarrollo sostenible. Por tradición y por intereses docentes, la geografia escolar disfruta de un potencial enorme para llevar a cabo este objetivo. Sin embargo, este potencial so10 puede desarrollarse a partir de una teoria y una práctica adecuadas, que incluyan 10s elementos necesarios para establecer el desarrollo sostenible con democracia y justicia. El articulo explora estos temas en el contexto de la educación ambiental en Gran Bretaña. La generalització dels problemes ecolbgics a escala planetaria ha esperonat la demanda d'una educació ambiental aue contribueixi a la solució d'aquests reptes i ajudi a assolir un desenvolupament sostenible. Per tradició i per interessos docents, la geografia escolar gaudeix d'un potencial enorme per dur a cap aquesta fita. Tanmateix, aquest potencial nomes es pot desenvolupar a partir d'una teoria i una practica adequades, que incloguin els elements necessaris per establir el desenvolupament sostenible amb democracia i justícia. L'article explora aquests temes en el context de l'educació ambiental a la Gran Bretanya. En un periode en que el desenvolupament futur de les societats humanes es troba amenaCat per problemes medioambientals, com ara l'escalfament global de l'atrnosfera, la desertització i la contaminació dels oceans, existeix una demanda creixent perque les escoles contribueixin a la solució d'aquests problemes i ajudin en la transició cap a un desenvolupament sostenible. A palsos com ara Gran Bretanya i Espanya, la geografia escolar ha estat tradicionalment el vehicle mitjan~ant el qual els joves han apres sobre les relacions entre diferents societats i el món natural. La nostra materia tracta de temes referents al medi ambient i al desenvolupament, i posseeix el potencial d'ajudar els alumnes en l'examen critic dels canvis socials necessaris perqub els habitants del món puguin viure en harmonia entre ells i amb la natura. Aquest article argumentara que la geografia escolar només pot acomplir el seu potencial de proporcionar els elements clau d'una educació ambiental critica i EDUCACIO PER A LA SOSTENIBiLITAT emancipadora si es basa en una teoria i una practica adequades. Aixo ha d'incloure una comprensió de la nostra crisi ecologica actual, de les contradiccions i possibilitats inherents en la demanda actual de desenvolupament sostenible y educació ambiental, així com dels papers que l'educació ambiental i la geografia escolar poden fer en la lluita global per establir la sostenibilitat amb democracia i justícia. Per tal d'il.lustrar els elements clau d'aquesta teoria i practica es fara una referbncia especial al desenvolupament recent de l'educació ambiental i geografica a la Gran Bretanya. LA NATURALESA DE LA CRISI ECOLOGICA La crisi ecologica actual té el seu origen en el fbncionament de I'economia capitalista mundial. Aquesta aglutina actualment els habitants del planeta, els estats i el medi ambient en un procés únic de desenvolupament combinat i desigual, el qual provoca que un nombre cada cop més gran de persones utilitzi els recursos naturals d'una manera no sostenible a llarg termini (O'Connor, 1989). L'acció col.lectiva podria reorganitzar el sistema mundial de forma que problemes com la pobresa, l'exhauriment de recursos i la contaminació poguessin ser resolts. Tanmateix, les úniques institucions capaces de portar a terme aquest tipus d'accions es troben actualment controlades per minories que tenen un fort interbs a mantenir l'statu quo (Johnston, 1989). Per tal d'entendre per qub aquestes minories mostren un interks creixent pel desenvolupament sostenible i l'educació ambiental hem d'adoptar una perspectiva histbrica. Els quaranta anys passats des del 1950, durant els quals la producció industrial del món es va multiplicar per set, poden dividir-se en dos períodes diferents (Green i Sutcliffe, 1987). El llarg boom del 1950 fins a mitjans de la dicada de 1970 esdevingué una era d'kxit sense precedents per a les economies capitalistes més importants del món. Les elevades taxes de creixement, beneficis i inversions es varen produir dins d'un context de condicions materials i institucionals adients. Hi havia reserves de for~a de treball, matbries primeres barates i innovació tecnologica sobre les quals recolzar-se, i existia també un sistema monetari internacional i un ordre polític estables, ampliament controlats pels Estats Units. Els límits al creixement eren superats temporalment i el corró1 producció-consum resultant (Schnaiberg, 1980) va proporcionar els fonaments per a una era de capitalisme del benestar i socialdemocracia a la majoria dels pai'sos centrals del sistema mundial. La creixent riquesa distreia l'atenció dels seus habitants respecte al procés de 1. Tradui'm per corró el terme anglbs treadmill. desenvolupament combinat i desigual, i la majoria d'aquests ignoraren que els seus nous estils de vida depenien de l'explotació contínua d'un nombre imumerable de persones i medis naturals d'arreu del món (Seabrook, 1988; Seabrook i Blackwell, 1988). Clarament, les condicions que permeteren el llarg boom anterior no podien durar sempre. La capacitat dels Estats Units per estabilitzar l'ordre mundial declina a mesura que els seus competidors es feren amb una major proporció del comerg mundial. El continu creixement econbmic minva progressivament les reserves de mA d'obra, de matbries primeres i d'innovació tecnolbgica, amb el resultat que els limits al creixement varen reapareixer gradualment. El corró producció-consum empenyia cap als limits fisics i ecolbgics, i, cap a finals dels seixanta, la preocupació sobre l'escassetat de recursos i la contaminació accelera l'emergbncia del moviment ecologista modern (Sandbach, 1980; O'Riordan, 1981; Pepper, 1984). El corró producció-consum també s'apropava als limits polítics i economics a mesura que els costos creixents i la sobreacumulació de capital varen resultar en una disminució dels beneficis. La reestructuració del corró producció-consum per restablir la taxa de benefici minaria el capitalisme del benestar i provocaria així un gran increment dels conflictes polítics. Després del 1973, el corró disminuí de ritme i la preocupació pel medi ambient es va alentir temporalment. El creixement econbmic minva alhora que augmentaven la inflació i l'atur. Una reestructuració a gran escala de l'economia mundial comenga a prendre for~a resultant en pbrdues de llocs de treball, relocalització industrial i la introducció de nous productes, tecnologies i processos de treball. La restauració dels beneficis també comporta l'erosió del capitalisme del benestar mitjangant la reducció d'impostos i de controls sobre el capital, la privatització d'empreses estatals i la retallada en despeses socials i en el poder dels sindicats. Aquestes polítiques de la ((Nova Dreta)) provocaren l'oposició no només de l'esquerra tradicional, sinó també de noves forces radicals preocupades per qüestions com el medi ambient i la pobresa i el subdesenvolupament en augment dels palsos del Sud (Weston, 1986; Porritt i Winner, 1989). El que motiva l'aparició d'aquests nous moviments polítics fou una conscienciació creixent respecte al fet que la reestructuració de l'economia mundial es portava a terme en detriment de les condicions de producció arreu del món (O'Connor, 1988). Cap a mitjans dels anys vuitanta ja resultava clar que els intents per superar els limits econbmics al creixement mostraven de nou els limits fisics i ecolbgics a aquest creixement. La desregularització del medi ambient i una promptitud a menystenir els costos socials i medioambientals de la producció significa que la reestructuració estava tenint efectes profunds sobre el benestar ambiental de la vasta majoria de la població mundial. Així, hi havia nous riscos per a la salut i la segu- retat; els sistemes i els processos naturals que feien possible la supervivbncia de gran part d'aquesta població eren malmesos i els medis construYts en que es vivia es mostraven cada cop més incapa~os de proveir de les necessitats i assistir al desenvolupament d'aquesta població. Les condicions de producció (els éssers humans i la seva for~a de treball; la natura i el medi natural, i l'espai rural i urba) havien estat menystingudes fins al punt que tant l'acumulació de capital com la supervivencia humana resultaven amenaGats. La prioritat aleshores fou restaurar les condicions de producció i assegurar la seva reproducció. Aixo permetria un desenvolupament econbmic sostenible, per6 també faria sortir a la llum noves contradiccions i conflictes polítics. LES CONTRADICCIONS DEL DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE Tant abans com durant el llarg boom anteriorment esmentat, els organismes de l'estat van tenir un paper creixent en la regulació del subministrament de les condicions de producció a les empreses capitalistes. El moviment obrer, juntament amb una part del nou moviment ecologista, lluita per estendre i protegir la regulació estatal i millorar així la salut i la seguretat de les persones i el seu benestar ambiental. La reproducció de les condicions de producció esdevingué cada cop més polititzada i la seva disponibilitat pel capital reflectí també de manera creixent el balan~ de forces socials. La qüestió del capital a la dbcada dels noranta és com assegurar la sostenibilitat sense caure en costos massius o en la concessió de poder respecte al creixement econbmic. Enfrontar problemes com el cancer, l'analfabetisme, l'escalfament global de l'atmosfera, la desertització o la renovació urbana, resulta enormement car. Solucions que impliquin un major planejament i intervenció de l'estat fan inevitablement més visible la reproducció de les condicions de producció i possibiliten així, per a molta gent, imaginar que poden portar-se a terme sota control popular. En cercar com resoldre crisis economiques i ecologiques relacionades, el desenvolupament capitalista fa sorgir noves contradiccions. Aquestes contradiccions són evidents en el debat actual sobre desenvolupament sostenible. Els propietaris i gestors del capital i els seus aliats en el govern es troben actualment molt ocupats adoptant nous productes, projectes, tecnologies i institucions, i presentant-10s amb un llenguatge i amb unes imatges que suggereixen llur capacitat per resoldre els problemes ambientals i per promocionar el bé comú (Elkington, 1987; Pearce, Markandya i Barbier, 1989; MacNeill, 1989). Al mateix temps, perb, a la Gran Bretanya continuen atacant la regulació estatal i privatitzant serveis com l'aigua i l'electricitat. Aquest ccenverdiment del capitalisme)) pot res- DOCUMENTS D'ANALISI GEOGRAFICA 21,1992 taurar temporalment les condicions de producció en alguns llocs del món, pero no representa una resposta global a la crisi ecologica a llarg termini. Si bé el desenvolupament sostenible pot interpretar-se com un compromís entre el medi natural i el creixement economic que manté o millora els beneficis, Redclift cerca una interpretació que reconegui que els límits de la sostenibilitat tenen orígens tant naturals com estructurals (Redclift, 1984, 1987). Si no hi ha canvis radicals en les estructures de poder que controlen el sistema mundial, els intents d'assolir el desenvolupament sostenible al Nord probablement condemnaran els intents per arribar al desenvolupament sostenible al Sud. Mentre que necessitem acords i planejaments internacionals per tal de redistribuir recursos i poder i per facilitar un desenvolupament sostenible adequat arreu del món, les nostres institucions continuen dominades per interessos personals, individuals i nacionals. El resultat és que el planejament i la gestió ambiental no deixen de ser ctmilloratius)) i fragmentaris. LA COMISSIO MUNDIAL SOBRE DESENVOLUPAMENT I MEDI AMBIENT Des de la perspectiva anterior, com hem de valorar l'informe influent de la Comissió Mundial sobre Desenvolupament i Medi Ambient (WCED, 1987) i la seva crida per a un desenvolupament sostenible? L'informe és progressista en el sentit que estableix una agenda molt política i suggereix que les consideracions sobre les necessitats humanes han de tenir prioritat sobre els beneficis o sobre les compensacions entre sistemes economics i sistemes biologics: El desenvolupament sostingut és el desenvolupament que satisfa les necessitats del present sense comprometre les possibilitats de les generacions futures de satisfer llurs propies necessitats. (WCED, 1987, p. 43.) El desenvolupament sostingut és un procés en qui: l'explotació dels recursos, la direcció de Ics inversions, l'orientació del desenvolupament tecnologic i del canvi institucional es troben tots en harmonia i eixamplen el potencial actual i futur per assolir les necessitats i les aspiracions humanes. (WCED, 1987, p. 46.) L'informe cerca canvis per augmentar els recursos disponibles per als pobres i per establir societats amb: - un sistema polític que asseguri la participació pública efectiva en la presa de decisions; - un sistema economic capaq de generar excedents i coneixements tbcnics sobre una base sostenible i autosuficient; - un sistema social que doni solucions a les tensions sorgides d'un desenvolupament no-harmoniós; 96 EDUCACIO PER A LA SOSTENIBILITAT - un sistema productiu que respecti les obligacions de preservar la base ecolbgica del desenvolupament; - un sistema tecnolbgic que pugui cercar contínuament solucions noves; - un sistema internacional que encoratgi models sostenibles de comerg i finances; - un sistema administratiu flexible i amb la capacitat d'autocorregir-se. (WCED, 1987, p. 65.) L'informe no matisa com es portaran a cap aquestes propostes, pero el lector sospita que vindran via reforma més que mitjan~ant un canvi radical d'estructures. Aquesta interpretació ens ve confirmada pels set objectius vitals de l'informe pel que fa a polítiques de desenvolupament sostenible: - Revifar el creixement en kees on sigui necessari. - Canviar la qualitat del creixement de tal forma que sigui sostenible. - Assolir les necessitats essencials de llocs de treball, aliments, energia, aigua i sanitat. - Assegurar un nivell de població sostenible. - Conservar i ampliar la base de recursos. - Reorientar la tecnologia i gestionar els riscos adequadament. - Fusionar l'economia i el medi ambient en la presa de decisions. Aquests objectius no són incompatibles amb un capitalisme verd o reformat, i alguns autors (Trainer, 1988) veuen l'informe com una mera reformulació de la teoria convencional del desenvolupament, una teoria que es refia que els beneficis del creixement econbmic acaben per arribar als pobres. La Comissió Mundial contempla un augment de cinc a deu vegades I'actual en la producció manufacturera, ignora el tema de sobredesenvolupament als pa'isos del Nord i mostra només una conscienciació limitada respecte a la teoria i la practica del desenvolupament comunitari i del socialisme verd, dels quals en parlarem tot seguit. EL SOCIALISME VERD Bo i cercant estendre i defensar el control de l'estat sobre el prove'iment i reproducció de les condicions de producció, el moviment obrer i el moviment ecologista han generat durant el darrers quaranta anys una quantitat considerable de teoria i practica. Els ecologistes han convenGut alguns socialistes de la necessitat d'estendre la teoria marxista tradicional de tal manera que aquesta tingui en compte com el capitalisme limita el seu propi desenvolupament lesionant les condicions socials i ambientals. Les lluites sobre la natura i reproducció de les condicions de producció DOCUMENTS D'ANALISI GEOG~ICA 21, 1992 tenen un paper clau a fer en la transició al socialisme, i una societat socialista futura necessitara adoptar formes de tecnologia i de desenvolupament que permetin relacions harmonioses no només dins de la societat, sinó també entre la societat i el món natural. Per la seva banda, els socialistes han convenGut alguns ecologistes que moltes de les diagnosis i propostes d'aquests darrers són utopiques i ingenues. Els atacs dels ecologistes respecte a les tecnologies inapropiades, el creixement de la població i els excessos del consumisme, per exemple, sovint ignoren que aquests problemes vénen afai~onats pel corró capitalista, que és la veritable causa dels problemes ambientals. Massa sovint, els ecologistes passen per sobre la trajectdria del moviment obrer en la millora del benestar ambiental i no aprecien la lluita política i el poder de l'estat en la creenGa que el canvi social només pot sorgir pel canvi en les actituds i creences de la gent. Si bé es cert que el ccsocialisme actual)) ha fracassat en general a l'hora de desenvolupar una tecnologia socialista i d'encoratjar la democracia participativa, ara hi ha possibilitats molt més grans en aquest sentit (Gorz, 1985, 1989; Ryle, 1988). En oposar-se a les formes dominants de reestructuració i en oferir programes alternatius de modernització, el socialistes verds s'han basat en una llarga tradició de pensament utopic. Socialistes com William Morris fins a André Gorz han descrit societats lliures de l'explotació capitalista i del malbaratament, en les quals la gent consumeix menys, cooperen més i gaudeixen d'una qualitat de vida més elevada. Una societat socialista verda ofereix el prospecte de combinar la sostenibilitat amb la justícia i amb la democracia. Segons un dels seus defensors, aquesta societat podria tenir les característiques següents: - L'objectiu primordial de l'economia seria el d'assolir necessitats socials: atenció sanithia, educació, energia, aigua, transport, habitatge, etc. Aquesta economia seria planificada i coordinada per organismes democratics a tots els nivells, del local al global. - La producció per cobrir les necessitats socials tindria preferbncia en el treball. Salaris i condicions de treball es determinarien democraticament. - Un segon sector de l'economia produiria també per cobrir necessitats, encara que podria donar una certa presbncia als ctmecanismes de mercat)). Aquest sector produiria coses com vestits, mobles, llibres i vacances. La gent podria exercir algun tipus d'elecció, pero el sector no estaria motivat pels beneficis i es trobaria sota control democratic. - La producció i el consum estarien planificats de tal manera que fossin ecologicament sostenibles. Els nivells de consum de recursos es reduirien a uns nivells compatibles amb els límits ecolbgics i la justícia global. 98 EDUCACI~ PER A LA SOSTENIBILITAT - L'economia estaria més descentralitzada i les comunitats locals serien més autosuficients. La descentralització permetria a la gent d'estar més conscienciats de l'impacte ecologic dels seus estils de vida i promouria la democracia política i economica. També reduiria la contaminació i 1'6s de recursos. - Amb un treball més satisfactori i un control més gran sobre les seves vides, la gent se sentiria menys insatisfeta i alienada. Els atractius de la societat de consum s'esvairien a mesura que els valors nous o redescoberts s'establissin progressivament. (Basat en Ryle, 1989.) Altres escriptors han descrit societats similars per al futur (Bookchin, 1974; Trainer, 1985; Robertson, 1990) en que el desenvolupament sostenible és possible a través de la socialització dels mitjans i les condicions de producció i la cooperació internacional. Aixo comporta un canvi estructural massiu en les societats existents a tots els nivells, pero els moviments que cerquen aquest tipus de canvi són molt actius i creixents arreu del món. El moviments Chipko a 1'Índia (Weber, 1989), els ~~seringueiros~~ de 1'Amazones (Hecht i Cockburn, 1989), els nous partits verds de 1'Europa de 1'Est i alguns ajuntaments socialistes aquí a la Gran Bretanya, són tan sols uns pocs exemples d'un moviment internacional emergent pel socialisme verd. L'EDUCACIO AMBIENTAL Com s'ha suggerit anteriorment, aquests moviments admeten la necessitat de la lluita política en aquells llocs que reprodueixen les condicions de producció, on s'inclou la forqa de treball humana. Les escoles reprodueixen treballadors i ciutadans amb els coneixements, les creences i els valors apropiats, i la crida actual per una educació ambiental s'ha de veure en el context de la crisi ecologica. La indústria i el govern necessiten més professionals del medi ambient i més ciutadans que estiguin preparats per acceptar la crisi com una justificació per aplicar més austeritat i per reduir les llibertats. Les formes tecnocbntriques d'educació ambiental, algunes vegades etiquetades amb l'expressió d'cteducació sobre el medi ambient)) (Huckle, 1983), seran probablement les que predominin. Tanmateix, a causa que la reproducció social a les escoles no es dóna de manera flui'da ni tampoc sense discussió, pot haver-hi un lloc per a maneres de fer més radicals. Les noves iniciatives en educació ambiental proporcionen un cert espai per a una minoria de mestres per avanqar en l'educació per al medi ambient. La nostra apreciació de les contradiccions que envolten el desenvolupament sostenible suggeriria que l'educació per al medi ambient ha d'ésser una especulació DOCU~NTS D'AN~ISI GEOGRAFICA 21,1992 d'avaluar críticament el treball dels grups locals i ecologistes, unint programes per al desenvolupament sostenible amb lluites per estendre la democracia. 5. Cultura política Ja que 1'Estat és l'arbitre principal en les disputes sobre l'ús social de la natura, l'educació política ha de desenvolupar la cultura política dels alumnes de tal manera que siguin capagos d'entendre i participar en la política del medi ambient. Coneixements, aptituds i actituds apropiades s'han de desenvolupar mitjangant una aplicació real o simulada en temes de desenvolupament i medi ambient a totes les escales, de la local a la global. S'ha de posar una atenció apropiada a l'ús social de la natura i a la política medioambiental en el si de societats diferents a la que pertanyen els alumnes (vegeu el punt 4). 6. Una conscienciació de futurs socials i ambientals alternatius i de les estratkgies poiítiques mitjanqant les quals aquests futurs esdevindran realitzables L'educació social ha d'encoratjar els alumnes a considerar un ambit de futurs medioambientals i socials, i les ideologies i utopies que aquests futurs reflecteixen. Han de reconkixer la necessitat del desenvolupament sostenible i les contradiccions que aquest desenvolupament fa sorgir dins de l'actual sistema mundial. El desig i la practica del socialisme verd s'ha d'explorar juntament amb altres opcions. 7. Una comprensió de la ideologia i del consumisme Els estudis sobre els mitjans de comunicació han d'ajudar els alumnes a interpretar les imatges, les creences i els valors de la natura i el medi ambient transmesos per la cultura popular. Els alumnes han de desenvolupar una comprensió basica de les principals ideologies i utopies ambientals (vegeu els punts 5 i 6) i una capacitat per detectar i tractar amb biaixos les noticies que apareixen als mitjans de comunicació. També se'ls ha d'ajudar perque entenguin la política del consumisme i els límits del consumisme verd. 8. participació en temes reals S'ha d'encoratjar els alumnes perqui: identifiquin per ells mateixos maneres practiques mitjangant les quals puguin treballar per a una relació més sostenible amb el món natural. En teoria, les escoles haurien d'estar plenament integrades dins la vida comunitaria i participar en projectes que promoguessin la sostenibilitat, tant a nivell local com a nivell global. 9. Provisionalitat i optimisme L'educació ambiental ha d'evitar l'adoctrinament i al mateix temps introduir els alumnes en un vast nombre de temes i idees. Si bé els mestres han d'estar compromesos amb la justícia, la racionalitat i la democracia més que amb una forma de neutralitat que deixi intocables poders i privilegis actuals, també han de protegir els alumnes dels nostres poders de persuasió i conrear la provisionalitat i un escepticisme constructiu. Si no es vol aclaparar els alumnes amb els problemes del món, els mestres han d'ensenyar també amb un esperit optimista. Han d'incloure al currículum histories exitoses de desenvolupament i medi ambient i desenvolupar una conscienciac~ó sobre fonts d'esperanqa en un món on tecnologies noves i apropiades ofereixen ara l'alliberament per a tothom. 106 EDUCACI~ PER A LA SOSTENIBILITAT ANNEX 2 Els objectius de l'educació ambiental L'educació ambiental ha de: 1. Considerar el medi ambient en la seva totalitat -natural i constniit, tecnolbgic i social (econbmic, polític, histbrico-cultural, moral i estttic). 2. &ser un procés continu per a tota la vida, comengant al nivell de pre-escolar i continuanten tots els estadis educatius formals i no-formals. 3. Esser interdisciplinaria en el seu enfocament i basar-se en el contingut específic de cada materia a l'hora de possibilitar una perspectiva holística i equilibrada. 4. Examinar els principals temes medioambientals des dels punts de vista local, nacional, regional i internacional, de tal manera que els estudiants rebin perspectives de condicions ambientals d'altres arees geografiques. 5. Centrar-se en situacions medioambientals actuals i potencials tenint en compte la perspectiva historica. 6. Promoure la validesa i la necessitat de la cooperació local, nacional i internacional en la prevenció i solució de problemes medioambientals. 7. Considerar explícitament els aspectes ambientals en els plans de desenvolupament i creixement. 8. Permetre als qui aprenen que tinguin el seu paper en la planificació de les experitncies d'aprenentatge i donar una oportunitat per prendre decisions i acceptar-ne les conseqiitncies. 9. Relacionar la sensibilitat, el coneixement, la resolució de problemes, les aptituds i els valors ambientals en funció de cada edat, perb posant un emfasi especial en la sensibilitat ambiental dins la prbpia comunitat de l'alumne durant els primers anys. 10. Ajudar els qui aprenen a descobrir els símptomes i les causes reals dels problemes ambientals. 11. Posar tmfasi en la complexitat dels problemes medioambientals i en la necessitat de desenvolupar un pensament critic i una capacitat per resoldre problemes. 12. Emprar diversos mitjans d'aprenentatge i una amplia gamma d'enfocaments educatius per ensenyar-aprendre sobre i del medi ambient, amb un component apropiat d'activitats practiques i experibncies de primera ma. BIBLIOGRAFIA ABRAHAM, J., LACEY, C. i WILLIAMS, M. (1990), Deception, Demonstration and Debate, WWFKogan Page, Londres. ALEXANDER, T. (1986), Valuefor People: Adult Education and Popular Planning, Clapham-Battersea Adult Education Institute, Londres. DOCUMENTS D'ANALISI GEOGRAFICA 21,1992 BEDDIS, R. (1988), Only One Earth: An Introduction to the Education Pack, WWFINorth-South Productions, Londres. BODINGTON, S., GEORGE, M. i MICHAELSON, J. (1986), Developing the Socially Useful Economy, Macmillan, Londres. BOOKCHIN, M. (1974), Post Scarcity Anarchism, Wildwood House, Londres. BLAKIE, P, i BROOKFIELD, H. (1987), Land Degradation and Society, Methuen, Londres. BLOWERS, A. (1984), Something in the Air: Corporate Power and the Environment, Harper & Row, Londres. CLAMMER, R., GREASLEY, B., MCLEOD, P. i NICHOLLS, R. (1987), Geography Today, Collins, Londres. DES (Department of Education and Science) (1989), Environmental education fiom 5 to 16, HMSO, Londres. ELKINGTON, J. (1987), The Green Capitalists, Victor Gollancz, Londres. FREIRE, P. i SHOR, I. (1987), A Pedagogy for Liberation: dialogues on transforming education, Macmillan, Londres. Gr~oux, H. (1983), Theory and Resistance in Education: A Pedagogy for the Opposition, Heinemann, Londres. GORZ, A. (1985), Paths to Paradise: On the Liberation from Work, Pluto, Londres. - (1989), Critique of Economic Reason, Verso, Londres. GREEN, F. i SUTCLIFFE, B. (1987), The Profit System; the economics of capitalism, Penguin, Harmondsworth. GREIG, S., PIKE, G. i SELBY, D. (1987), Earthrights; education as if the planet really mattered, WWFIKogan Page, Londres. GYFORD, J. (1985), The Politics ofLocal Socialism, George Allen & Unwin, Londres. GOUDIE, A. (1981), The Human Impact: Man 's Role in Environmental Change, Basi1 Blackwell, Oxford. HECHT, S. i COCKBURN, A. (1989), The Fate of the Forest: Developers, Destroyers and Defenders of the Amazon, Verso, Londres. HOPKIN, J. i MORRIS, J. (1987), Environmental Issues, Heinemann Educational Books, Londres. HUCKLE, J. (1983), ((Environmental Education)), dins HUCKLE, J. (ed.), Geographical Education: reflection and action, Oxford University Press, Oxford. - (1988), What We Consume; the Teachers' Handbook, Richmond Publishing Company, Slough. JOHNSTON, R. (1989), Environmental Problems, Bellhaven, Londres. JONES, K. (1989), Right Turn: The Conservative Revolution in Education, Hutchinson, Londres. LACEY, C. i WILLIAMS, R. (eds.) (1988), Education, Ecoloy and Development: The Case for an Education Network, WWFKogan Page, Londres. LGUSG (Londres Group of The Union of Socialist Geographers) (1983), Society and Nature: Socialist perspectives on the relationship between human and physical geography, School of Humanities, Thames Polytechnic, Londres, SE18 6PF. MACHON, P. i HUCKLE, J. (1990), ((Politica1 Education and the National Curriculum: first you see it then you don'b, Teaching Geography, 15/2,53-57. MACNEILL, J. (1989), (tstrategies for Sustainable Economic Development)), Scientific American, Setembre, 105-113. NAISH, M., RAWLING, E. i HART, C. (1987), Geography 16-19: The contribution of a curriculumproject to 16-19 education, Longman, Harlow. O'CONNOR, J. (1988), ((Capitalism, Nature, Socialism: A theoretical Introduction)), Capitalism, Nature, Socialism, 1(1), 11-38. - (1989), (tuneven and combined development and ecological crisis: a theoretical introduction)), Race &, Class, 30(3), 1-12. 108 O'RIORDAN, T. (1981), Environmetalism, Pion, Londres. PEARCE, D., MARKANDYA, A. i BARBIER, E. (1989), Bluepring for a Green Economy, Earthscan, Londres. PEPPER, D. (1984), The Roots of Modern Environmentalism, Croom Helm, Londres. PORRIT, J. i WINNER, D. (1989), The Coming of the Greens, Fontana, Londres. RANDELL, D. (1989), Teaching Green: A parent's guide to education for life on Earth, Green Print, Londres. REDCLIFT, M. (1984), Development and the Environmental Crisis: Red or Green Alternatives, Methuen, Londres. - (1987), Sustainable Development: Exploring the Contradictions, Methuen, Londres. ROBERTSON, J. (1990), Future Wealth: A New Economics for the 21st Century, Cassell, Londres. ROBOTTOM, I. (1987), ctTowards inquiry-hased professional development in environmental educationv, dins ROBOTTOM, I. (ed.), Environmental Education: Practice and Possibility, Deakin University Press, Deakin, 83-120. RYLE, M. (1988), Ecology and Socialism, Century Hutchinson, Londres. SANDBACH, F. (1980), Environment, Ideology and Policy, Basil Blackwell, Oxford. SCHNAIBERG, A. (1980), The Environment from Surplus to Scarcity, Oxford University Press, Oxford. SEABROOK, J. (l988), The Race for Riches: The Human Cost of Wealth, Green Print, Londres. SEABROOK, J. i BLACKWELL, T. (1988), The Politics of Hope: Britain at the End of the Twentieth Century, Faher & Faber, Londres. SHOR, I. (1980), Critica1 Teaching for Everyday Life, South End Press, Boston. SIMON, B. (1988), Bending the Rules: The Baker ((Reforn)) of Education, Lawrence and Wishart, Londres. SIMMONS, I. (1989), Changing the Face of the Earth: Culture, Environment, History, Basil Blackwell, Oxford. TRAINER, T. (1985), Abandon Affluence, Zed Books, Londres. - (1988), ctA rejection of the Brundtland Report)), unpublished paper, School of Education, University of New South Wales, Sydney. TRUDGILL, S. (1990), Barriers to a Better Environment: What Stops Us Solving Environmental Problems?, Bellhaven, Londres. UNESCO-UNEP (1988) ctsustainable Development Via Environmental Education)), Connect, XIII (21, 1-3. WARD, C. (1979), The Child in the City, Penguin, Harmondsworth. WCED (World Commission on Environment and Development) (1987), Our Commom Future, Oxford University Press, Oxford. WEBER, T. (1989), Hugging the Trees: The Story of the Chipko Movement, Penguin, Harmondsworth. WESTON, J. (ed.) (1986), Red and Green: The New Politics of the Environment, Pluto, Londres.