Medi ambient i equitat : la perspectiva del gènere

DOCUMENTS D'ANALISI GEOGRAFICA 22,1993, pp. 117-130 Medi ambient i equitat: la perspectiva del ghere* Josepa Bru i Bistuer*" Résumé /Abstract / Resumen /Resum Cet article prétend transcrire une des séances du séminaire ccEnvironnement, trajectoire de vie et interdisciplinariété.Nouveaux défis en Géographie et Genrev qui s'est tenu dans le cadre du Progamme de Troisikme Cycle de Géographie Humaine de 1'Université Autonome de Barcelone pour l'année scolaire 1991-1992. On s'est born6 9 présenter ici un tour d'horizon le plus étendu possible d'une approche du genre qui permette l'analyse des problkmes de l'environnement; plus précisément on a proposé une ébauche sur la condition des femmes par rapport 9 l'environnement, d'une part en marquant les différences spécifiques entre la situation dans les pays développés et les pays sousdéveloppés et, d'autre part, en essayant de systématiser les différentes lignes de recherche et d'action promues par les chercheurs et les activistes en matikre d'environnement et de rapports sociaux de sexe. This article reports on one session within the Seminar on ccEnvironment, life Patterns and Interdisciplinarity. New challenges in Gender Geography,, wich formed part of 199 11992 Post-Graduate Human Geography programmes at the UAB. The objective of the article is to offer an overall view of how the gender approach can be used to analyse environmental problems. This is achieved, firstly, by outlining the situation of women vis-a-vis the environment, differentiating developed and underdeveloped countries according to a diverse range of characteristics; and, secondly, through an attempt to establish a typology of research themes and measures which are receiving priority treatment by researchers and activistes in the field of gender and the environment. * Aquest text reprodueix la conferkncia donada al Seminari <Medi ambient, trajectbria de vida i interdisplinarietat,, a Bellaterra (23 de marq de 1992). ** Departament de Geografia. Universitat de Lleida. El articulo transcribe 10 que fue una sesi6n del Seminario <<Medi0 ambiente, trayectorias de vida e interdisciplinariedad. Nuevos retos en geografia del género,, inserto en el programa de Tercer Ciclo en Geografia Humana de la UAB, correspondiente al curso 19911992. En 61 se trata de presentar una amplia panoramica de un enfoque de género para el análisis de 10s problemas medioambientales; esto se concreta en la presentaci6n de un esbozo de la situaci6n de las mujeres en relaci6n al medio ambiente, diferenciando, según sus especificidades de índole diversa, entre paises desarrollados y subdesarrolados y, por otra parte, en el abordaje de un intento de sistematizaci6n de las iíneas de investigaci6n y acci6n que están siendo impulsadas por las estudiosas y activistas en materia de medio ambiente y gCnero. L'article transcriu el que va ser una sessi6 del seminari <<Medi ambient, trajectbries de vida i interdisciplinarietat. Nous reptes en geografia del gb neren, inserit en el programa de tercer cicle en geografia humana de la UAB, corresponent al curs 1991-1992. S'hi presenta una hmplia panorhmica d'un enfocament de gbnere per a l'anilisi dels problemes del medi ambient; aixb es concreta, d'una banda, en la presentaci6 d'un esb6s de la situaci6 de les dones amb relaci6 al medi ambient; diferenciant, segons les seves especificitats d'índole diversa, entre palsos desenvolupats i subdesenvolupats, i, d'altra banda, en un intent de sistematitzaci6 de les línies de recerca i acci6 que s6n impulsades per les estudioses i les activistes en matbria de medi ambient i gbnere. L'objectiu d'aquest treball és posar a l'abast un panorama global dels grans temes que, a hores d'ara i de cara a un futur immediat, centren el debat i poden orientar la recerca sobre la problemhtica del medi ambient, des de la perspectiva del gbnere. L'article s'estructura en tres parts. La primera d'elles obeeix a la necessitat, que em sembla ineludible, de plantejar el debat sobre algunes qüestions clau en el terreny ideolbgic. Qüestions ideolbgiques que es manifesten en les diverses formes d'entendre les relacions entre gbnere i medi ambient i que s'esdevenen, d'una banda, de les actituds bhsiques respecte ai feminisme, sobre les quals recolzen diferents perspectives en els estudis de gknere, i, de l'altra, de les formes d'entendre el medi abient, entre el naturalisme i el conflicte social i polític. A la segona part presentaré una visió panorwca de la situació de la dona amb relació ai medi ambient i de les formes d'analitzar i afrontar la problemhtica, per part de les prbpies dones. Per fer aixb, partiré d'una distinció fonamental pel que fa a la posició central o subordinada -econbmicament i culturaldels palsos des dels quals aquestes dones treballen i del seu grau de desenvolupament. Finalment, a la tercera part, i amb relació al panorama dibuixat a la segona, presentaré un comentari del que semblen ser temes rellevants per a la recerca i amb potencial de desenvolupament. Tractaré, aixi mateix, d'explicar la lbgica del seu inseriment en el context de la recerca geogrhfica i en el de la practica social. ALGUNES QUESTIONS PR~vIEs: QUIN FEMINISME I QUINES ACTITUDS ENVERS EL MEDI AMBIENT? Amb el doble objectiu de situar el discurs i clarificar la meva prbpia posició, m'ha semblat imprescindible comensar amb un breu comentari sobre la relació entre la teoria feminista i la forma d'entendre el medi ambient, en definitiva d'allb que es coneix com l'ecofeminisme. Es tracta d'un terme llansat per Franqoise d'Eaubonne a la seva obra Le feminisme ou la mort, publicada l'any 1974. Aquesta contracció, en la qual apareixen juntes ecologia i feminisme, respon a un plantejament de caire general segons el qual existeixen característiques comunes en el control i l'explotació de les dones i de la natura, i que només amb la comprensió d'aquestes connexions es powa posar fi a l'explotació (Davies, 1988). Aquesta afirmació és prou genbrica per aconseguir un ampli consens entre totsles aquellsles que s'interessen en la relació gbnerelmedi ambient, perb, a partir d'aqclí, s'han desenvolupat dos plantejaments divergents que difereixen fonamentalment en la manera d'entendre la relació donalmedi ambient i que sembla que responen a dos corrents dins de la teoria feminista. En el que actualment es qualifica com <<feminisme de la diferbncia,, i que sembla que entronca amb el feminisme romhntic de la darreria del segle XIX (King, 1988), el punt de partida i el fonament ideolbgic -no tebricper a l'interbs pel medi ambient és la creenqa en l'existbncia d'una relació íntima entre dona i natura. Es parteix aixi d'una relació essencial segons la qual la dona, pel sol fet de ser-ho, comprbn i assumeix la defensa d'allb que és natural. Aquesta identificació dona-natura comporta, i, d'una banda, un pressupbsit d'acord thcit i irracional entre les dones, com a portadores d'una matetixa essbncia, i d'una altra banda, que la denúncia contra les agressions al medi ambient --entbs gairebé sempre com a naturaes plantegi com una oposició més o menys virulenta a la cultura, entesa com un producte del patriarcat. Un plantejament forsa diferent sorgeix, en canvi, de l'anomenat <<feminisme de la igualtat>>, que recull la tradició del feminisme racionalista (King, 1988). En el si d'aquesta tradició els problemes ambientals es plantegen com una faceta més del mateix ordre econbmic, social i cultural injust que oprimeix i explota les dones. L'acció de les dones en matkria ambiental arrela en l'experikncia i no en una suposada esskncia femenina; es basa, no en una major sensibilitat, sinó en una major lucidesa i una major capacitat de denúncia, probablement vinculades a la posició marginal de la dona en les decisions de poder, la qual cosa li permet de prendre distancia critica. És l'experikncia comuna, l'evidkncia quotidiana de la desigualtat i el fet de compartir objectius, el que condueix a la solidaritat entre les dones en assumir <<la causa del medi ambient, com un Bmbit més de la denúncia i la lluita contra totes les formes d'opressió. El medi ambient apareix en aquest cas no tant com a natura sinó, fonamentalment, com a producte social. Sovint des d'aquesta posició es rebutja el concepte ccd'ecofeminismeu, pel fet de considerar-10 identificat exclusivament amb el corrent romhtic, tot acusant-10 de cctrivialitzar les estructures socials*, ignorar les relacions reals de poder i, en definitiva, fer possible actituds regressives en la comprensió de les arrels de la desigualtat (Prentice, 1988). Es tracta d'un debat entre dues posicions permanentment representades en cikncies socials i que ens és forqa familiar en el si de la geografia, en l'enfrontament entre els corrents radicals i humanistes. Amb tot, perb, cal confirmar que tal com ha passat en la nostra disciplina, la contemperació de la postmodernitat mostri la possibilitat, i fins i tot l'avantatge, de la concurrkncia dels estudis de la relació gknerelmedi ambient des d'ambdues perspectives. Pretendre donar una visió general en un espai tan redui't m'obliga a una andisi necessiuiament molt selectiva, en la qual només ser2 possible destacar els aspectes més globals de situacions que presenten una gran riquesa de matisos. A l'hora de presentar la situació de la dona amb relació al medi ambient, cal partir d'una distinció bhsica segons el grau de desenvolupament i d'autonomia econbmica, tecnolbgica i cultural dels diversos pdisos, que per simplificar haurem de reduir al binomi entre dues grans categories: pdisos desenvolupats i pdisos subdesenvolupats. Aquesta distinció es fa necesshria per dues raons. D'una banda, per la diferent situació de les dones en aquests dos &bits sbcio-espacials, en general i en particular pel que fa a la relació amb el medi ambient, i, de l'altra, per la diferent manera que les dones tenen de plantejar les relacions entre medi ambient i les altres esferes de la vida social. MEDI AMBIENT I EQUITAT, LA PERSPECTIVA DEL GENERE Aixi, si ens circumscrivim a les andisis que es fan des del feminisme racionalista, les dones del Tercer Món semblen tenir menys traves per plantejar els problemes del medi ambient des d'una perspectiva global, com a fruit de les relacions polítiques i econbmiques, mentre que en el món desenvolupat les dones han de construir aquesta visió global contra la seva prbpia alienació en una visió menys política, més tecnificada i més compartimentada del medi ambient. La situació al Tercer Món: dona i medi ambient, les víctimes del c<desenvolupamentm Als pdisos subdesenvolupats, caracteritzats per la presbncia d'una economia dual, destaca com a factor de primer ordre la importbcia del treball femení en la producció agrícola orientada a la subsistbncia. Segons dades de Nacions Unides, les dones produeixen el 80% dels aliments per al consum familiar a 19Africa, el 50% de la producció total d'aliments a 17Asia i al Pacífic i el 40% del total d'aliments a 1'Ambrica Llatina (Snyder, 1990). D'altra banda, a més de les tasques agrícoles, la dona és l'úníca responsable de l'obtenció de recursos naturals bhsics, com ara l'aigua i la ilenya, tasques en les quals inverteix una bona part, de temps i esfor~. Aixi doncs, un estudi del Fons de Població de Nacions Unides pels anys 90, a Bangladesh les nenes dediquen més de sis hores di2iries a la recollida de combustible, més de tres hores al Nepal i a l'illa de Java i prop de dues a Tanzhnia (Sadik, 1991). Del treball de les dones en l'explotació dels recursos primaris depbn la Supe~ivbncia familiar i la pemivbncia del sector tradicional de l'economia dual d'aquests pdisos, fets que paradoxalment són sistemkicament obviats en les andisis macro-econbmiques i en les estratbgies governamentals de desenvolupament. D'una manera inconscient o deliberada, en les andisis globals que sustenten les polítiques de desenvolupament, s'aplica el pressupbsit <<desenvolupat>> que el treball de la dona és una ajuda familiar, per tant, quelcom de complementari. La situació real és, en canvi, ben diferent i no només pel fet que la dona garanteix la subsistbncia familiar, sinó perqub en molts casos el seu treball és l'única font d'ingressos de la fadia. En aquest sentit, un estudi recent de Nacions Unides assenyala que, als pdisos subdesenvolupats, una de cada tres llars -i en alguns pdisos una de cada duestenen una dona com a Únic cap de família i aixb significa una mitjana de quatre nens al seu cbec (UNIFEM, 1989). Plantejat al marge de les necessitats de la subsistbncia i amb efectes perversos sobre la disponibilitat dels recursos i el mercat de treball, el <<desenvolupament>> no només no compta amb les dones sinó que n'empitjora la situació. L'empitjora sense oferir10s alternatives. Així doncs, a mesura que les millors terres passen a mans del sector comercial, orientat envers els mercats exteriors, la dona es veu obligada a produir en terrenys cada cop pitjors, menys fbrtils i més sensibles a I'erosió. L'obtenció de l'aigua i de la llenya es fan de cada cop més difícils, per causa del consum d'aigua per al reg de les plantacions i de l'explotació forestal industrialitzada. El sector comercial de l'economia s'expandeix a costa de la pressió sobre els recursos per a la subsistbncia i la dona veu com les seves terres es degraden i la seva fmía pateix cada cop més escassetat. Per esmentar només alguns exemples, la manca de llenya esta estenent la prhctica del consum de fems per combustible, la qual cosa significa una pbrdua del potencial de productivitat del sbls; esth fent també que determinats aliments, com ara els frijoles a Mbxic, es deixin de consumir, pel fet que requereixen una llarga cocció, o que en llocs tan allunyats com Corea, Bangladesh o el Sahel, s'hagi passat a cuinar un únic hpat diari en lloc de dos (Sadic, 1991). La perspectiva del gbnere, en la seva relació amb el medi ambient, aporta doncs una nova visió, una imatge real i no estereotipada del Tercer Món, posant de manifest uns fets que s'amaguen a les magnituds macro-econbmiques i que descriuen facetes desconegudes de <<desenvolupament>>. La perspectiva del gbnere imposa aqui un canvi d'escala per analitzar la relació desenvolupament-medi ambient-qualitat de vida, en la qual emergeixen amb claredat els impactes sobre la vida quotidiana d'unes estratbgies de desenvolupament que comporten el deteriorament del medi ambient i de les condicions de vida d'una enorme quantitat de persones. D'altra banda, la perspectiva del gbnere posa també de manifest com, en els pdisos subdesenvolupats, les dones han estat i continuen sent el coixí en el qual s'esmorteix i amaga la magnitud dels costos humans del <<desenvolupament>>. Per causa de la seva marginació social i política, i com a conseqübncia d'una educació per a la submissió, el fatalisme i el patiment, les dones del Tercer Món han estat assumint com a qüestió personal i exclusivament dombstica, problemes derivats d'unes determinades prioritats en l'assignació i l'ds dels recursos. La situació als paikos desenvolupats: la dona entre <cel paradigma de la nova política* i l'emerghcia de nous valors El que podem anomenar relacions materials de les dones amb el medi ambient presenta, en aquests pdisos, unes formes ben diferents, tota vegada que són molt poques les dones que hi incideixen com a productores de béns per a la subsistbncia i, en canvi, ho fan i molt intensament com a consumidores. És interessant, no obstant aixb, fer esment que, malgrat aquesta diferbncia pel que fa a les dones del Tercer Món, les relacions de les dones amb el medi ambient queden també aqui, com en aquells, circumscrites a les funcions atribui'des al gbnere femení en l'esfera dombstica. D'altra banda, la relació entre les dones i el medi ambient és també aquí inseparable del marc global, econbmic i polític en el qual s'insereix, si bé la diferbncia rau en la creixent rellevhcia social que la defensa del medi ambient esti adquirint en els palsos desenvolupats i que emergeix d'una situació de canvi social i polític. Així, l'emergbncia dels problemes ambientals, o de la conscibncia de la seva existbncia i magnitud, és inseparable de la cristal.litzaci6 d'actituds contestatiries i alternatives que manifesten una p2rdua de confianga en el <<progrés,> econbmic i tbcnic, que trenquen amb l'optimisme i la prepotbncia de les societats occidentals en la defensa d'un model de gestió ambiental depredador i balafiador dels recursos i que, a més a més, s'ha mostrat incapag de garantir la riquesa, la pau, el benestar i la igualtat d'oportunitats per a tothom. D'altra banda, aquestes actituds i aquests moviments alternatius, entre els quals apareixen representats el feminisme i l'ecologisme, tenen un altre component, aquest cop de caricter polític, que és el fet de respondre a una crisi generalitzada de la confianga en les estructures i l'autoritat de l'Estat, com a tutor dels interessos de totdes els ciutc dans/es. Aixb comporta la disposició &una part de la ciutadania a assumir duectament determinats temes o aspectes conflictius de la vida quotidiana. Aquesta disposició, en la qual es basa un terme enunciat per Claus Offe --c<el paradigma de la nova política>-- (Offe, 1988), explicaria l'aparicib en l'arena política de grups ideolbgicament inconsistents com els anomenats outsiders italians: les mestresses de llar, els automobilistes, etc. Es tracta d'un situació de canvi que afecta les societats desenvolupades i que es manifesta en l'afebliment del poder de consens dels <<grans temes socials clissics>> enfront del descobriment de la importincia social i el potencial polític de la vida quotidiana, i és justament en aquest doble context social i polític de canvi de sensibilitats en el qual cal situar la relació entre les dones i el medi ambient. Les dones, per la seva relació amb el consum, per la seva funció d'educadores i de protectores de la salut familiar i de la salubritat de l'entorn, i per la seva relativa independbncia dels sectors productius, constitueixen el segment de la ciutadania potencialment més conscient dels costos socials i ambientals de la producció i el consum massius, sobre la base de l'apropiació de plus-vilues socials i ambientals. D'altra banda, l'experibncia vital i el control cultural de les dones en l'hbit de la vida quotidiana els confereix un paper de creixent protagonisme en la recuperació i promoció pública de valors tradicionalment vinculats a l'esfera privada. El repte per a les dones és, precisament, saber transcendir els límits de l'experibncia immediata i individual, ser capaces d'anar més enlli de la lluita per la millora de la qualitat de vida de la prbpia família, i encara del propi país, <<fer un saltw per tal d'assumir un paper polític actiu en la promoció de nous valors que permetin comprendre i actuar globalment sobre el medi ambient partint de pressupostos nous i de nous conceptes de qualitat de vida i de solidaritat internacional. CAP A ON ANEM? UNA APROXIMACIO A LES LÍNIES PRIORITARIES DE LA RECERCA/ACCIO EN LA RELACIO GENEREIMEDI AMBIENT La periodista americana Paula di Perna, en un article sobre la contaminació, publicat a la revista MS, afirmava que cctant si provenen de la biologia, l'agronomia, l'oceanografia, la hidrografia o qualsevulla altra disciplina, elslles professionals del medi ambient són --en el fons i jo diria que tant si ho volen com si nohumanistes>> (Di Perna, 1991); em sembla una afirmació extraordiniriament lúcida i tant més ajustada si, com en el nostre cas, l'aproximació als problemes ambientals es fa des d'una cibncia social com és la geografia. Si del que es tracta, a més, és de treballar el punt de trobada entre gbnere i medi ambient, a més d'humanisme s'est& fent política i inevitablement sensibilització social. El compromís social i polític, inherent al treball en temes de gbnere i medi ambient --junts o per separat-, té, perb, un perill que cal conjurar. Em refereixo al perill de caure en una certa cccomplaenga ideolbgica>>, que consisteix a pensar que la rellevbcia social i política d'una recerca n'avala la qualitat cientifica. La perspectiva del gbnere, i la forma de vincular-10 als problemes del medi ambient, sorgeix d'un plantejament feminista irrenunciable i que li dona sentit, per6 que no pot prosperar si no basa el seu desenvolupament en unes recerques tebricament consistents i empiricament contrastables. Arribar a aixb no és ni de bon tros senzill, atbs que qualsevoi/ulla que pretengui dedicar-se a l'estudi de les relacions gbnerelmedi ambient haurh d'afrontar el doble problema de fer caflorarn les dones i el medi ambient a través d'una tradició tebrica i metodolbgica que sistemhticament ha ignorat ambdues realitats. No es tracta d'una tasca fhcil, ens falten conceptes, teories, expenencia i ens falten, f~nalment, dades; així doncs, cal treballar més, en pitjors condicions i assumint més riscos que aquelles que es mouen en terrenys més trillats i previstos pels paradigmes dominants. Qub hi farem!, són reptes que cal assumir amb coratge i sempre amb optimisme. Fetes aquestes precisions, que afecten primer que tot al meu treball en aquesta línia, necesshiament experimental, de cercar nous marcs tebrics de referbncia i fonts d'informació, vull presentar una primera sistematització de les principals línies de recercalacció en matkria de medi ambient i gbnere, assenyalant alguns exemples i mostrant les diferents formes que els problemes i les accions adopten en els hbits desenvolupats i subdesenvolupats que ens serveixen de marc de referbcia. Al meu entendre, els temes centrals de la relació gbnerelmedi ambient, que plantejo des de la perspectiva de les dones, es poden agrupar en quatre grans grups: - dones, desenvolupament sostenible i seguretat alimentiria, - dones i hhbitat, - dones i consum, - dones i contaminació. Dones, desenvolupament sostenible i seguretat alimen6ria Hem d'entendre el desenvolupament sostenible des d'un doble vessant ecolbgic i polític. Per raons bbvies, aqui ens centrarem només en el primer aspecte, perb cal no perdre de vista la perspectiva global. Així doncs, des del punt de vista ecolbgic podem entendre com a desenvolupament sostenible el que no compromet, si més no de manera greu i irreversible, la reproducció dels recursos i la qualitat ambiental. Des del punt de vista polític, és el que garanteix que les decisions referents a l'ús dels recursos es fan en benefici d'aquests recursos de la població que s'en sustenta. És justament en aquest darrer sentit que el concepte de desenvolupament sostenible comporta la seguretat alimenthria, entesa com a garantia c<d'accés de tota la població en tot moment a l'aliment suficient per a una vida activa i saludable>> (World Bank, 1988). Les dones del Tercer Món presenten en aquests temes un indiscutible protagonisme en l'acció directa. Aquesta acció se centra sobretot en tres aspectes: 1) La lluita contra l'erosió i la desertificació, com és el cas del grup Chipko, a l9Índia, o Green Belt, a Kenya, formats exclusivament per dones i centrats en les tasques de reforestació. 2) La promoció, transmissió i recuperació de prhctiques i tbcniques tradicionals que permetin la conservació dels sbls i l'augment de la productivitat o l'ús més eficient dels recursos, amb el menor impacte ambiental i amb el m'nirn cost energbtic possible. Amb aquest objectiu han aparegut grups com ara {{Mujeres de San RarnÓn>>, a Costa Rica, o la aorganización de Mujeres Salvadorefias>> (Rovinsky, 1991). Tot i que ja és una mica antiga, cal esmentar aqui també una recopilació molt interessant d'experibncies de dones de paisos africans, com ara Benin, Camerun, Burkina Faso, Senegal o Zaire (Langley; Ngom, 1978). 3) La creació d'empreses d'autoocupació per a la producció agrícola o les tasques de sanejament i que combinen la producció amb una tasca d'educació ambiental i formació tbcnica de les dones. Aquest és el cas de la aorganización de Mujeres Salvadoreñas>>, amb prop de 700 membres, o de la aFundaciÓn Montecristo>>, al mateix país, amb prop de 100 associades. Tot i que el concepte de desenvolupament sostenible és perfectament aplicable als paisos desenvolupats, en aquests pdisos la participació de les dones en la promoció