Ressenyes

sin descartar las nuevas oportunidades locament explicitat en l'article que obre la primera cionales de Europa del Este. part: ccEnseigner l'Europe>>, escrit per J.P. El resultado final, al margen del ámbito de Guérin i que és, potser, el més interessant i análisis difícilmente extrapolable, es un buen suggerent de tota l'obra. Segons l'autor, els ejercicio de geografia industrial sobre el imcanvis que s'estan produint a Europa, espepacto territorial de las decisiones econórnicas, cialment en l'esfera geopolítica, sembla que tanto a nivel global como sectorial, así como haurien de ser el punt de partenqa per una una profunda reflexión geográfica sobre el esnova manera d'ensenyar la geografia, és a dir, fuerzo social que representa reestructurar el una bona excusa per assumir noves representejido industrial en crisis. Tanto la bibliogratacions de la nostra idea sobre Europa, encara fia, el índice de autores como el soporte gráque tenint clar que ensenyar Europa és ccvehifico són correctos y ajustados a 10s diferentes cular un conjunt de certituds que formen una apartados. - ideologia, i, per tant, ccés necessari utilitzar les noves representacions per intentar fer una Xavier Paunero i Amigó mirada crítica a les nostres prLctiques, refleDepartament de Geografia xionar sobre els nostres objectius finals i, potUniversitat de Girona ser, dibuixar una reflexió prospectiva sobre noves maneres de fer*. Audigier, F.; Bailly, A.; Besana, E.; Clary, M, et al. (1991), Enseigner la geographie en Europe, AnthroposIGip Reclus. Pm's. L'obra que es presenta és el recull d'una bona part de les comunicacions presentades a la 111 Universitat d'Estiu de Chamonix (setembre de 1990), organitzada per un grup de gebgrafs aplegats sota el col.lectiu Cham's (Chamonix-Serignan). Aquest col.lectiu esta integrat per noms prou ben coneguts entre nosaltres i que han manifestat molt sovint la seva preocupació per l'ensenyarnent de la geografia: Y. André, A. Bailly, M. Clary, B. Debarbieux, B. Ducret, R. Ferras i J.P. Guérin. El llibre estil estructurat en tres parts, la primera en quk s'aborden les qüestions epistemolbgiques, la segona dedicada a programes escolars i ideologies, i la tercera on es reuneixen diverses aportacions sobre l'ensenyament de la geografia a diferents pa'isos europeus. Com és d'esperar, les contribucions principals es troben en la primera part, on se situen els articles de fons que centraren el debat i els objectius del tema proposat. L'objectiu del recull de treballs, que era el del col.loqui que li dóna origen, esth claraEl tema de l'ensenyament de la realitat europea planteja, alhora, la qüestió dels espais tancats, o sigui, el de la geo-grafia regional, model que s'ha seguit d'una manera aclaparadora als manuals i programes francesos. Guérin enceta el tema de com cal ensenyar Europa, a partir d'una reflexió sobre la finalitat de les geografies regionals. Per Guérin cal ensenyar Europa com a organització espacial, malgrat la imprecisió dels seus límits, per6 sempre com un espai produ'it per la histbria, l'economia, la cultura i els trets físics. Perb al final del seu discurs entra en la qüestió ideolbgica de fons, tot afirmant que cal ser conscients que en aquest ceensenyar Europar el professorat assumeix, de bon o mal grat, unes finalitats que no són sempre gaire clares. Quk és Europa? Quina Europa? La unió europea te com a finalitat la creació d'una gran potkncia capaG de rivalitzar amb altres potkncies? No estarem reproduint un ensenyament geogrhfic al servei d'una Europa-potkncia que recorda extraordinZlriament i &b una certa nostdgia una geografia al servei de l'estat-nació? A la segona part del seu article fa propostes de cara a la dockncia amb alumnes de l'escola secundiria tot remarcant la dificultat de trac- NYES tar el tema d'Europa a través de descripcions de fenbmens específics i la necessitat d'enfocar-10 en el que anomena ceposició de recerca*, és a dir, partir dels problemes de l'actualitat o de les preconcepcions dels alumnes per passar a la formulació d'un ordre i jerarquització de qüestions sobre un tema escollit. La resta d'articles d'aquesta primera part incideixen en aspectes de caire més didhctic, com el de F. Audigier, que fa un disseny d'alguns problemes que poden afectar l'aprenentatge d'Europa, com són el retorn a nocions i conceptes més lligats a la simple descripció i memorització que al raonament, a les relacions entre particular i general, tot privilegiant el mbtode inductiu de manera gairebé exclusiva, i una preeminen~a de les descripcions. B. Huber (Didactique de la géographie et enseignement primaire. Analyse ou synthB seb) fa una curiosa reflexió a través de l'an8lisi dels conceptes ccmttode,,, ccmbtode analíticv i ccmktode sintbtic* que tanta polarització han suscitat, i la diversa interpretació que es fa del seu significat en tots els debats sobre ensenyament i did'actica de la geografia, tot fent la comparació amb textos del segle XIX, on aquesta mateixa confusió ja es fa palesa. La segona part esta dedicada a l'anhlisi dels nous programes de geografia i instrucció cívica de l'ensenyament secundari francbs (R. Knafou; M. Clary i R. Ferras; M.C. Guérin) i a una anhlisi del tractament del tema a través dels programes de secundiria (B. Ducret). Finalment, la darrera part esth dedicada a les aportacions estrangeres de la Universitat d'Estiu, en la qual s'explica la situació de l'ensenyament de la geografia en alguns pasos europeus. La Gran Bretanya hi fou representada, una vegada més, pel professor N. Graves, que fa un rephs al National Cumculum, i la seva relació amb l'orientació ideolbgica del partit en el govern; hi ha també altres experikncies, com la de l'ensenyament de la gebgrafia a l'escoia secundhia dei cantó suís del Ticino (E. Besana), Portugal (S. Claudino) i Espanya (A. Zkate Martin). La cloenda del llibre són les conclusions del mateix col.loqui, i esta feta per A. Bailly i B. Debarbieux amb un titol tan suggerent com <<Els programes de geografia a prova del pas del tempsv. Allí s'hi remarca com els gebgrafs dubten encara entre localisme i mundialisme, entre nacionalisme i internacionalisme, entre funcionalisme i humanisme, entre induccció i deducció, entre savoir savant i savoir quotidien, i com és encara lluny de ser un2nime la Uícó de Réclus quan deia, el 1876, a la introducció de la ~eogra~hie Universelle que la geograf~a ha de ccpénétrer les mystéres du monde et de présenter les lois auxquelies obéissent les phénomenbs terrestres,,. Els autors es pregunten en acabar i a la vista del ferotge conservadurisme d'uns programes que només reflecteixen el de la societat, quants programes i quants debats caldran encara per veure la geografia sortir, de veritat, del segle xut. Maria Villanueva Margalef Departament de Geografia Facultat d'EducaciÓ (UAB)