Geografia i gènere en el marc de l'Europa meridional

DOCUMENTS D'AN~ISI GEOG&ICA 24,1994, pp 217-226 Geografia i genere en el marc de I'Europa meridional Hermínia Pujol i Estragués* Résumé /Abstract / Resumen /Resum Le mois de juin 1993 s'est tenu ?i Bellaterra le Serninaire International, ctWomen's Work, Women's Employement and Daily Life: A Focus on Southem Europe,,, organisé par le Dé~jartement de Géographie de L'Université Autonome de Barcelone et avec le support du Programme Erasmus et 1'Institut Catalan de la Femme. Cette rencontre, qui a réuni plus d'une centaine de personnes de nationalités différentes, fait partie des activités d'un réseau d'universités integrées dans le Programme Erasmus. Pendant dix jours de travail intense se sont succédées plusieurs conférences sur la géographie et les rapports de sexe dans le monde rural et urbain et de caractkre analytique autant que méthodologique. Le programme a été completé par des ateliers de travail et des visites de Barcelone et Gérone axées sur de différents aspects du travail et de la vie quotidienne des femmes en Europe Méridionale. *** An Internacional Seminar on aWomenls Work, Women's Employement and Daily Life: A Focus on Southern Europen was held in June 1993, organized by the Department of Geography of the Universitat Autbnoma de Barcelona, with the collaboration of the Erasmus Programme and the Catalan Institute for Women. The Serninar was part of the activities of a network of universities integrated in the EC Erasmus programme. Lasting ten days, it was attended by some one hundred people. The intense work schedule included conferences on topics related to geography and gender in both rural and urban settings, and of both an analytical and methodological nature. These alternated with work group sessions and field visits to Barcelona and * Llicenciada en Geografia, Centre d'Estudis Demogrlfics, Universitat Autbnoma de Barcelona, 08193 Bellaterra. DOCUMENTS D'ANALISI GEOG&ICA 24,1994 Girona, focusing on aspects of work and everyday life of women in Southem Europe. Organizado por el Departamento de Geografia de la Universitat Autbnoma de Barcelona y con la colaboración del programa Erasmus y el Institut Catali de la Dona, tuvo lugar el pasado mes de junio el Seminario Internacional c<Womenls Work, Women's Employement and Daily Life: A Focus on Southern Europe,,. Este encuentro, que reunió a un centenar de personas de diversas nacionalidades, forma parte de las actividades de una red de universidades integradas en el programa Erasmus. Durante diez dias de trabajo intens0 se sucedieron conferencias en temas de geografia y género en ámbitos urbanos y mrales, tanto analíticas como metodológicas, alternadas con sesiones de trabajo y visitas a Barcelona y Girona, centradas en diferentes aspectos del trabajo y la vida cotidiana de la mujer en la Europa meridional. Organitzat pel Departament de Geografia de la Universitat Autbnoma de Barcelona i amb el suport del programa Erasmus i 1'Institut Catali de la Dona, tingué lloc el passat mes de juny el Seminari Internacional ctwomen's Work, Women's Employement and Daily Life: A Focus on Southern Europe>>. Aquesta trobada, que aplega un centenar de persones de diferents nacionalitats, forma part de les activitats d'una xarxa d'universitats integrades dins del programa Erasmus. Durant deu dies de treball intens se succeii-en conferkncies en temes de geografia i gknere en hbits urbans i rurals, tant de caire anaiític com metodolbgic, alternades amb sessions de treball i visites a Barcelona i Girona, centrades en diferents aspectes del treball i la vida quotidiana de la dona a 1'Europa meriodional. Entre els dies 18 i 28 de juny tingué lloc a la Univeristat Autbnoma de Barcelona el Seminari Internacional <<Treball, ocupació i vida quotidiana de les dones: el cas de 1'Europa meridional,,. Aquesta ha estat la tercera edició d'un curs intensiu que, dins el programa europeu Erasmus, porten a terme una xarxa de departaments universitaris1 1. L'existtncia d'aquesta xarxa ha permks que molts i moltes alumnes s'interessessin pels temes de geografia i gtnere, a la vegada que ha donat més difusi6 i coratge als professors i professores que hi treballen. GEOGRAFIA I GENERE EN EL MARC DE L'EUROPA MERIDIONAL i que est2 integrada per 1'Institut de Geografia Social de la Universitat d' Amsterdam, el Departament de Practica Social i Urbana de la Universitat Tkcnica d'Atenes, el Departament de Geografia de la Universitat Authnoma de Barcelona, el Departament de Geografia de la Universitat de Durham, el Departament de Geografia de la Universitatd de Sheffield i el Departament de Geografia del Centre Universitari de Roskilde a Dinamarca. La present edició, organitzada pel Departament de Geografia de la Universitat Autbnoma de Barcelona2, ha volgut obrir-se a altres participants fora de la xarxa Erasmus, per la qual cosa ens hem trobat amb intervencions d'especialistes de la Universitat de (EUA), la Universitat de Lisboa, la Universitat de Newcastle, la Universitat d'Ancona (Ithlia), CNRS-CNAF de París, la Universitat de York (Canad2), la Universitat d'Arizona, la Universitat de Lleida, la Universitat de West Virginia i 1'Estudi General de Girona. Els deu dies de treball efectiu s'estructuraren en conferkncies als matins i grups de treball paral.lels -integrats només per alumnes Erasmusa les tardes. Cada jornada posa krnfasi en un tema determinat, així es tractaren: 1. Perspectives internacionals sobre la geografia feminista (conferkncia d'obertura). 2. La crisi del deute i el seu impacte sobre la vida quotidiana de les dones. 3. Aspectes metodolbgics en l'estudi del treball de les dones en la vida quotidiana. 4. La dona i la ciutat: una visió des de l'administració local (en el marc de la visita a la ciutat de Girona). 5.L7ocupaciÓ de les dones i experikncies de treball a Barcelona i a Catalunya. 6. Casa, treball i lleure en l'entorn urb2. La regeneració entre tasques domkstiques i treball en les famílies de doble renda. 7. Gbnere, flexibilitat en el mercat de treball i reestructuració industrial en les hees rurals. 8. Treball de les dones, ocupació i vida quotidiana en el sud d'Europa. Existeix un model específic? 9. Contrast entre les antigues experikncies i les noves al sud d'Europa: des de l'activitat dibia de les treballadores a Andalusia fins a la nova organització del temps al nord d'It2lia. 10. Diversitat i unitat en les experikncies de les dones: Primer Món i Tercer Món, Europa de nord i del sud. Problemes geogrhfics? (taula rodona de cloenda). 2. Sota la responsabilitat de quatre professors del Departament: la Dra. Maria Dolors Garcia Ramon, el Dr. Antoni Tulla, la Dra. Montserrat Solsona i la Dra. Gemma Chnoves, els quals, juntament amb l'equip que co1,laborl amb ells, portaren a terme una organitzacio excel.lent. Les dues edicions anteriors, en els cursos 1989-90 i 1990-91, foren organitzades per la Universitat d'Amsterdan i per la Universitat de Durham, respectivament. DOCUMENTS D'AN~ISI GEOGR.&CA 24,1994 A la sessió d'obertura, la Dra. Maria Dolors Garcia-Ramon coordinadora del curs, remarca la importhcia de centrar aquest I11 Curs Intensiu en 1'Europa Meridional, ja que en geografia el context regional i la localització tenen una importancia cabdal, per la qual cosa no es podia perdre a Barcelona l'oportunitat de posar un kmfasi especial en el context del sud d'Europa i permetre, aixi, de conkixer millor les estratkgies amb les quals les dones d'aquesta hea s'enfronten als problemes de la vida quotidiana. En aquesta primera sessió la conferkncia inaugural fou a ckec de la Dra. Janice Monk de Universitat d' Arizona i constituí un repis de la geografia feminista a diferents pasos del nord i del sud, a la vegada que s'interpel.lava les participants i se les animava a reflectir en les seves intervencions l'especificitat de la geografia feminista en els diferents contextos espacials en quk es portés a terme. Aquesta inauguració institucional compta també amb les intervencions de la Dra. Victbria Camps (vice-rectora de la UAB), la Sra. Maria Senat (Gerent de 1'Institut Catal2 de la Dona), Joos Drooglever-Fortuijn (coordinadora de la Xarxa Erasmus) i la Dra. Rosa Ascon (Cap del Departament de Geografia de la UAB). La segona jornada, ja a temps complet, s'inicih amb la intervneció de la Dra. Lourdes Beneria de la Universitat de Cornell (EUA), que féu una exposició, molt entenedora a la vegada que concisa i rica de continguts, sobre la crisi del deute a MBxic i les repercussions en la vida quotidiana de les persones (homes i dones) al llarg de les dkcades dels anys vuitanta i noranta, aixi com dels costos socials dels diferents plans d'ajust. La Dra. Linda Peake, de la Universitat de York, inicia la seva intervenció sobre l'espiral de pobresa en qui: viu Guayana des dels anys vuitanta, amb un ampli comentari sobre la situació de les dones indígenes a les hees urbanes que ocupa la major part de la conferkncia i deixa per al treball en grups de la tarda el fet d'aprofundir més en les qüestions sbcio-econbmiques. Durant la tercera sessió, la Dra. Verena Stolke, de la Universitat Autbnoma de Barcelona, posa kmfasi en el manteniment de la subordinació de la dona en el món del treball malgrat el canvi econbmic. La professora Stolke es pregunta sobre les condicions sota les quals les dones es resisteixen a les injustícies a les quals es veuen sotmeses, tant en el món del treball com a la vida quotidiana, aixi com els mecanismes d'aquesta reacció, i planteja els problemes metodolbgics que aquesta recerca comporta. Després del cafb la Dra. lrsten Simonsen, de la Univeristat de Roskilde, incidí molt més en l'aspecte metodolbgic de la recerca, fent bmfasi en l'entrevista qualitativa, les seves limitacions, els seus perills, l'orientació i l'esperit amb qui: s'ha de prendre, la relació que s'estableix entre la persona que entrevista i l'entrevistada, la influkncia mútua entre elles, la necessitat de reflectir fets més que no pas opinions, de considerar els individus com un tot i no segmentar-10s en consumidores, mares, etc., i de veure implicacions socials, econbmiques i de poder. GEOGRAFIA I G~NERE EN EL MARC DE L'EUROPA MERIDIONAL Acaba la jornada del matí la Dra. Janet Townsend, de 'la Universitat de Durhman, amb una exposició de la seva recerca sobre deu comunitats del sud de Mbxic, que porta a terme juntament amb quatre investigadores mexicanes. En la seva exposició es plantejaren problemes metodolbgics de caire btic i practic que com a gebgrafes i especialistes en desenvolupament rural es troben a l'hora d'establir prioritats, a l'hora de triar l'eix central del tema, especialment a l'hora de considerar les propostes de les dones amb les quals es treballa en aquesta recerca. La quarta jornada transcorregué a Girona, on l'expedició Erasmus fou rebuda per l'alcalde de la ciutat Sr. Joaquim Nadal. La Dra. Isabel Salamafia, de 1'Estudi General de Girona i regidora de l'Ajuntament, parla sobre ciutat i dona des d'una perspectiva d'adminsitració local; Montserrat Garriga, de l'kea de Desenvolupament i Promoció de la Dona de 1'Ajuntament de Girona, i Amadeu Mora, director del programa contra la pobresa, parlaren sobre els projectes de formació de la dona i d'atenció als sectors més pobres que es realitzen des de 1'Ajuntament de la ciutat. Es féu una visita comentada pel centre histbric i s7acab2i amb la visita a tres grups d'atenció social a les dones: Germans Sabat, Vila-Roja i Sant Narcís. Fou la Dra. Mary Nash de la Universitat de Barcelona qui enceta la cinquena sessió dedicada a Catalunya amb una analisi del desenvolupament del treball retribu'it de les dones, en el context del moviment de les classes treballadores catalanes de finals del segle XIX i principis del segle xx, tot emfasitzant en el fet que, malgrat el caracter radical i revolucionari d'aquest moviment, les relacions de gbnere no foren qüestionades. Les dones continuen essent definides pel seu paper de mares i esposes, i com instrument de reproducció, la seva independbncia econbmica és vista com un perill i una font de discbrdia dins la familia. El treball de la dona només es veu justificat en períodes de crisi i sempre com un complement. Per la seva banda, la Dra. Marina Subirats, de la Universitat Autbnoma de Barcelona, incidí en la vida quotidiana de la dona en la Catalunya urbana dels anys vuitanta i noranta, en base als resultats de lYEnquesta Metropolitana de Barcelona. L'evolució del treball retribui't és examinat com el canvi principal entre generacions. El canvi radical de vida entre les dones més joves en comparació amb les generacions més velles contrasta els canvis lents en la vida dels homes i de la societat en general. Amb tot, els salaris de les dones continuen essent més baixos i la participació de l'home en les tasques dombstiques és mínima, mentre els horaris de botigues, escoles i serveis públics en general no tenen en compte la incorporació de la dona al món del treball. Finalment, la Dra. Cristina Carrasco, de la Universitat de Barcelona, presenti el seu estudi sobre treball dombstic i reproducció social a Barcelona. El treball es realitza tenint en compte tres esferes: l'esfera de producció per al mercat, l'esfera dombstica de producció per al propi consum i l'esfera pública amb un paper bisicament redis- DOCUMENTS D'ANALISI GEOGR~CA 24,1994 tributiu. La conclusió principal que presenta la professora Carrasco fou el fet que el treball dombstic continua essent indispensable per a la producció del sistema sbcioeconbmic actual, especialment entre les famílies de renda més baixa. A la tarda s'organitza una visita guiada per la ciutat de Barcelona. Es realitzi un itinerari feminista que, amb el títol de <<Dona, família i fabrica, el sorgiment de la Barcelona industrial,,, volia fer veure el paper de la família i la dona en la industrialització barcelonina i fer notar com el paisatge encara ho reflectia. La visita s'inicia a St. Pere de les Puelles, passant per 17Alta i Baixa de Sant Pere, el Barri Gbtic i finalitzant al mercat de la Boqueria. Prbviament s'havia anat a 1'Institut Catala de la Dona, on la Sra. Maria Serrat havia parlat sobre el funcionament i els objectius de la institució i havia ofert un cava per agafar forces per realitzar l'excursió urbana. Després d'entrar a la Biblioteca de 1'Institut de la Dona i a la llibreria feminista Prbleg, els més resistents arribaren a la darrera etapa del dia: la visita a Ca la Dona, on es pogué establir un viu dihleg en relació amb la perspectiva del moviment feminista i amb les iniciatives que tenien lloc des d'aquesta agrupació. La sisena jornada s'inicii amb la intervenció de la coordinadora de la Xarxa Erasmus, la Dra. Joos Drooglever Fortuijn, de la Universitat d' Amsterdam, centrada en la dicotomia urbh-suburba. <<En les societats amb relacions patriarcals de gknere, les zones suburbanes són mons de dones, per a les dones i contra les dones>>. Les relacions diferents que s'estableixen en termes de vida pública, seguretat, vivenda, etc., foren comentades en base a les dades sobre la histbria de l'habitatge i la seva estructuració als PaYsos Baixos. La Dra. Lia Karsten, de la mateixa universitat, incidí sobre el paper actiu de les dones en la creació d'espais de lleure i 1'6s de l'espai públic. Les formes especifiques per a homes i dones a l'hora d'aconseguir espai per al lleure, tant dins de casa com fora. La professora Karsten parla -tot basant-se en un estudi empíric realitzat als Pdisos Baixossobre les estratbgies utilitzades per les dones per aconseguir temps i espais d'oci, en aquesta tasca diguécal diferenciar entre els diversos tipus de comportaments espacials de les dones, sobretot des que el procés d'alliberament ha comportat un increment de les diferbncies entre elles. Acabada la pausa del cafb, la Dra. Nicky Gregson, de la Universitat de Sheffield exposa les conclusions d'una recerca realitzada a la zona nord-est d' Anglaterra sobre les noves divisions de classes i de gbnere en base al treball dombstic retribu'it: prenent com a exemple les dones de la neteja i les mainaderes, es pot veure com 1'6s de l'espai dombstic i productiu es veu afectat per la classe social a qub es pertany. Després de la festa de Sant Joan es continua amb les sessions de la setena jornada de treball en qub la Dra. Ana Sabaté, de la Universitat Complutense de Madrid, dibuixa les especificitats de la industrialització de les zones rurals menys desenvolupades de 1'Estat espanyol (Extremadura) i de les bees properes a la Comunitat de Ma- GEOGRAFIA I GENERE EN EL MARC DE L'EUROPA MERIDIONAL drid. La descripció se centra a establir les característiques shcio-demogrZifiques de les dones que són contractades, el pas del treball no-retribu'it a l'assalariat i la descripció de la seva prechia situació laboral. La Dra. Ann Oberhauser, de la Universitat de West Virginia, es referí a les relacions entre la reestructuració industrial i el treball dombstic a Virginia Occidental, fent un bmfasi especial en tres zones al nord, centre i sud d'Appalachia en les dbcades dels setanta i vuitanta. El treball dombstic és vist com una possible estratbgia econhmica per generar ingressos en resposta a la reestructuració industrial, que ha comportat la pbrdua de llocs de treball en els sectors tradicionals. Finalment, la Dra. Josepa Bru, de la Universitat de Lleida, i Imma Llort, col.laboradora d'una ONG a l'fndia, tractaren la relació dona-medi ambient. Partint de les diferents maneres d'entendre aquesta relació, es considera que el gbnere és una variable universal. Es creu que la solidaritat entre les dones és una estratbgia a desenvolupar en la lluita per una millora del medi. Les dues conferenciants distingiren entre el paper de la dona en els palsos rics i en els palsos pobres. Imma Llort enumera i caracteritza diferents moviments de dones contra la degradació mediambiental que s'estan donant en comunitats de palsos del Tercer Món (Índia, Burkina Faso). La professora Josepa Bru se centra en la definició del pensament ecofeminista, les seves característiques i potencialitats, tant des d'un punt de vista cultural com social (identificació de la dona amb la natura, la dona i el medi com a víctimes del poder patriarcal). A la vuitena jornada s'entrh de ple en el context de 1'Europa meridional amb l'exposició de la Dra. Dina Vaiou, de la Universitat Tbcnica d'Atenes, centrada en el marc d'una Europa que treballa per la integració i la dissolució de les fronteres dins de la CEE en un context desintegrador sota els efectes del racisme i del nacionalisme. En la seva conferbncia la professora Vaiou exposa els resultats d'una recerca basada en quatre paisos del sud d'Europa i en la qual s'argumenta que les experibncies de treball i les condicions de la vida quotidiana de les dones són molt diferents de la filosofia de la CEE i de la seva polítca d'integració: el problema no és que les dones del sud es trobin excloses, sinó que estan incloses en termes desfavorables. La segona intervenció fou a ckec de la Dra. Jeanne Fagnani, de la CNRS i CNAF de París. La Sra. Fagnani tracta de les variables de fecunditat i activitat per les dones franceses en comparació amb les alemanyes. Per Fagnani la natalitat dependri de les estratbgies familiars segons l'escala de valors de cada país. A Franqa es porten a terme polítiques que afavoreixen la conciliació de les obligacions familiars i la vida professional de les mares, per la qual cosa l'alt nivell de fecunditat francbs -malgrat l'elevat percentatge de dones que treballen a temps completestaria explicat pel suport existent tant a nivell social com institucional. DOCUMENTS D'AN~ISI GEOGRAFICA 24,1994 En la darrera conferbncia del dia, la Dra. Isabel M. André, de la Universitat de Lisboa, féu un repis del procés d'industrialització de Portugal a partir dels anys seixanta i els canvis socials, culturals i demogrifics que provoci, així com les conseqiibncies que aquests canvis tingueren en el nivell d'activitat de les dones. Els moviments migratoris --especialment amb motiu de les guerres colonialsvan permetre a les dones ocupar els llocs que els homes havien deixat lliures, l'ampliació del sector públic doni accés a un nombre més elevat de llocs de treball (educació, sanitat), l'increment de l'escolarització i l'enfortiment dels sindicats van permetre una millora de les condicions de treball. Per la professora André l'alt nivell d'ocupació de la dona a Portugal en jornades a temps complet es deuria més que a canvis substancials en relació a altres pdisos del nord d'Europa, a uns salaris molt baixos que farien imprescindible la complementarietat de sous per a la supervivbncia familiar. La novena jornada continiui centrada en el sud europeu amb la intervenció de la Dra. Maria Dolors Garcia-Ramon, de la Universitat Autbnoma de Barcelona, la qual dibuixi la situació de la dona al sud de 1'Estat espanyol: nivells d'institució, nivells d'ocupació, salaris, condicions socials i abast dels serveis públics. S'incidi especialment en els subsidis estatals que es reben a través del PER (Plan de Empleo Rural) i les seves conseqiibncies en la situació sbcio-econbmica andalusa en general i en el treball i la vida quotidiana de les dones en particular. Finalment, la professora Paola Vinay, de la Cooperativa Prospecta d' Ancona, exposi el procés de desenvolupament industrial d'una zona d'Itilia gracies a la flexibilitat de les dones per entrar i sortir del mercat laboral segons les necessitats dels cicles econbmics i les necessitats de la vida familiar. Així mateix, apunti que en els darrers anys aquest model ha canviat tant en termes d'estructura familiar com d'actitud de les dones pel que fa al treball retribu'it. Destaca com a remarcable, en aquest canvi, el paper que ha tingut la introducció de la dona a l'educació superior, perd remarca el fet que el nou model cultural que s'ha imposat en les darreres dbcades no va acompanyat d'un canvi de model social. El curs va concloure amb una taula rodona i una darrera sessió pleniria d'avaluació. A la taula rodona hi van participar la Dra. Lourdes Beneria, que parli sobre el conflicte entre els estudis sobre la dona i els estudis de gknere; la Dra. Joos Drooglever-Fortuijn, que exposa conceptes generals del feminisme en geografia; la Dra. Janet Momsen (de la Universitat de California at Davis), que incidí en el simbolisme de les relacions de gbnere, el paper de la famíia i de les hrees de treball femení ben vistes socialment; la Dra. Anna Cabré (del Centre d'Estudis Demogrhfics), que féu notar el fet que en demografia el gbnere sempre hi és present i comenti la situació demogrifica de 1'Europa meridional, en especial l'aspecte de migracions i xenofbbia, imbit en el qual la dona és la més perjudicada, ja que no es vol la constitució de col.lectius permanents, per la qual cosa es dificulta la reagrupació familiar; la Dra. Teresa Torns GEOGRAFiA I GENERE EN EL MARC DE L'EUROPA MERLDIONAL (de la Universitat Autdnoma de Barcelona), que féu esment de les activitats que es portaven a terme en el Departament de Sociologia i de com s'introdui'a la variable de gbnere en els estudis que es realitzaven, i, finalment, el Dr. David Sauri (de la Universitat Autbnoma de Barcelona) apunti nous termes per la proper curs Erasmus fent referkncia, entre d'altres, a com les relacions de poder en l'esfera domkstica afecten a l'esfera mediambiental. A l'avaluació final es va intentar de recollir i sintetitzar les idees essencials que havien anat sorgint durant la setmana, alhora que es van fer suggeriments per al proper curs que, si tot va bé, tindri lloc a Atenes i ser; organitzat pel Departament de Prictica Social i Urbana de la Universitat Tbcnica d'Atenes. Es féu especial esment en com es poden diferenciar els estudis sobre la dona i els estudis de gbnere, aquests darrers, com molt bé va apuntar la Dra. Beneria, no haurien estat possibles sense haver incidit abans sobre els primers, semblava que en aquesta edició els estudiants s'inclinaven per la demanda d'un major pes dels segons en detriment dels estudis estrictament sobre les dones. Hi hagué propostes en el sentit d'esponjar més les intervencions fent conferbncies simulthies, a fi de poder esmergar més temps en la discussió posterior i poder aprofundir més en cadascuna de les lligons. Fou, doncs, un curs realment intensiu, on s'hagué de ser molt inflexible en la temparalització perqub l'interbs de les diferents conferbncies i els toms de paraules respectius haguessin allargat les sessions atesa l'expectació de cadascuna de les intervencions. En aquest sentit caldria dir que la distribució temporal de les diferents activitats va permetre de conjugar-les amb estones de lleure que foren molt agraldes per les i els participants estrangers, que pogueren així gaudir de les facilitats de la Vila Universitkia, visites a Barcelona i d'estones de relax en un clima plenament mediterrani, el qual es mostri molt benbvol durant tot el curs. L'arnbient entre els alumnes Erasmus i els professors es respirava agradable, potser hi manc; més connexió amb els assistents de fora de la xarxa que, en no participar en els grups de treball de les tardes, tingueren poques oportunitats de relacionar-se i compartir opinions amb el grup d'alumnes3. Les lligons foren complementades amb dos dossiers de lectures que ajudaren a aprofundir i a qüestionar-se sobre els diferents aspectes que s'havien anat plantejant al llarg de les sessions. En tractar-se d'un curs no es requeria a les conferenciants que presentessin els seus darrers estudis ni que fessin aportacions de rellevhcia, en canvi sovint el nivell d'algunes professors donava a la trobada un aire de congrés professional especialitzat. Tant les intervencions com les qüestions de debat que s'apuntaren en els grups de treball, permeteren un alt nivell de reflexió i un important intercanvi 3. Així, el gran interks d'aquests assistents fora de la xarxa Erasmus els porti3 a organitzar self-managed workshops.