La cartografia del risc d'inundació. Una eina per a la planificació

DOCUMENTS D'ANALISI GEOG-CA 24, 1994, pp. 149-167 La cartografia del risc d'inundació. Una eina per a la planificació Armand Güell i Mirabet* Enric Sorribas i Ribas** La fecian grossa, sai, la buggerata di stringe' l'letto, vedi poi le strette! siemo ar punto 'he sblve 'na pisciata pelché YAlno salischi alle spallette*** Beppe d'Angello Résumé /Abstract / Resumen /Resum Cet article exarnine de quelle fa~on la cartographie peut Etre utile B la planification et i la prévention du risque d'inondation. Une fois résumées les caractéristiques principales de ce risque ainsi que les principaux mécanismes d'adaptation existant pour y faire face, les auteurs proposent un systbme de représentation cartographique qui se centre autour de trois points: a) Banques de données et fiche de registre des épisodes d'inondations; b) Cartographie de base et symbologie B utiliser, et c) Cartographie spécifique (cartes de potentialité du risque, des usages du sol et cartes finales synthétiques du risque). This article examines the ways in which cartography can contribute to the planning and management of storm-flood risk. After resumé of the main characteristics of this type of risk and the main mechanisms which can be adopted to combat it, the authors propose a form of cartographic representation. * Institut Cartografic de Catalunya, Balmes 209-21 1, 08006 Barcelona. ** GEOTEC, Estudis i projectes geogrifics. *** La feren grossa, saps, la brorna/d'estr&nyer-li el llit, veus després de les estretors!/som al punt que serveix una pixaradal perqut 1'Arno surti dels murs de protecció. Their proposa1 consists of three elements: a) data-base and registration file of flood incidence; b) basic cartography and symbols to be used; c) specific mapping (risk potential and land-use maps, and finally risk maps). Este articulo examina de quC manera puede ayudar la cartografia a la planificació del riesgo de avenida. Después de resumir las caractensticas principales de este riesgo y 10s principales mecanismos adaptativos para afrontarlos, 10s autores hacen una propuesta de representación cartográfica centrada en tres puntos: a) Bases de datos y ficha de registro de episodios de inundación; b) Cartografia de base y simbologia a utilizar, y c) Cartografia especifica (mapas de potencialidad del riesgo, de usos del suelo y mapas finales del riesgo). Aquest article examina de quina manera pot ajudar la cartografia a la planificació i gestió del risc d'avinguda. Després de resumir les principals caracteristiques d'aquest risc i els principals mecanismes adaptatius per fer-hi front, els autors fan una proposta de representació cartogrkfica centrada en tres punts: a) Bases de dades i fitxa de registre d'episodis d'inundació; b) Cartogrdia de base i simbologia a emprar, i c) Cartografia especifica (mapes de potencialitat del risc d'usos del sbl i mapes finals del risc). La interrelació de dos components, com són un procés natural i la interferbncia humana, és la característica principal que cal tenir en compte en l'inici de qualsevol valoració i estudi sobre riscos naturals. De la mateixa manera, la magnitud d'aquest risc no té res a veure amb la importhcia de l'esdeveniment, sinó que esta directament relacionada amb el grau i forma d'ocupació de l'hrea que n'ha resultat afectada. A més, també s'ha de tenir en compte quina és la quantitat d'energia que s'allibera en el procés, quines són les freqiibncies en qub ocorren aquests fenbmens i quins són els seus periodes de durada. En la literatura geogrhfica es defineixen els riscos com aquells elements del medi físic i biolbgic nocius per a l'home i causats per forces alienes a ell (Burton i Kates, 1964), o bé, que ho poden ser tant els processos d'adaptació dels grups humans LA CARTOGRAFIA DEL RISC D'INUNDACI~. UNA EINA PER A LA PLANIF'ICACI~ al seu entorn, com la possibilitat de disfuncionalitats entre aquesta adaptació i les condicions prbpies del medi (Calvo, 1984), o, des d'una visió més genkrica, un risc és la percepció d'un event natural que amenaGa la vida i la propietat, i un desastre seria, en canvi, el desenvolupament o la realització d'aquest risc (Whittow, 1980). Les cathstrofes se solen diferenciar en dues categories principals, les que tenen un origen prbpiament natural i les que provenen de l'oblit i la negligkncia del propi gknere hum&. Aquesta diferenciació esta estretament relacionada amb el nombre de persones mortes i amb la periodicitat de la prbpia catastrofe. Així, les cathstrofes naturals presenten un nombre elevat de víctimes i una freqükncia anual for~a baixa, mentre que en els riscos produ'its directament per l'home el nombre de baixes es for~a inferior, per6 amb una ocurrkncia més freqüent del fenomen. Estudis més recents (Whittow, 1980) contemplen quina és la percepció per part dels ciutadans del grau de perillositat que hi ha en un risc. El fet que existeixi més conscienciació per part d'aquests ciutadans vers els problemes de pol.lució mediambiental, fa que els riscos es diferenc'iin en naturals (inundacions, terratrkmols, tempestes, huracans, etc.), en produ'its per l'home (incendis, accidents d'avions, etc.), en socials (epidkmies, aldarulls, etc.) i en quasi-naturals (contaminació de l'aire i de l'aigua) (Figura 1). RISC NATURAL INCONTROLABLE - + 1.0 NATURAL Tempesta de neu o-- Tornado o o Terratrbmol --Inundaci6 o SOCIAL E~idbmies X PROVOCATS PER L'HOME -- Esfondrament d'edificis QUASI-NATTJRAL v V Foc -- pol.luci6 aigua Accidents d'autombbil Pol.luci6 aire. . v~ Accidents marítims ORDENAT I I I I 1 III I CA~TIC RISC ARTIFICIAL CONTROLABLE FIGURA 1 Percepció del grau de perillositat d'un risc (segons Whittow). Hi ha for~a maneres de diferenciar els riscos naturals, aquestes es basen, generalment, en els seus parimetres de magnitud, velocitat, duració, quantitat de morts, cost econbmic, manera d'actuar, etc. Aquests parhetres són objectivament mesurables en el periode posterior a la catistrofe i són d'una vilua importantissima en els estudis de risc, perd no serveixen, generalment, per fer una predicció amb anterioritat de la proximitat d'undesastre natural. Tota aquesta informació s'ha d'utilitzar per poder establir estimacions de probabilitat del risc, que han de servir per realitzar cartografia de zones de risc, malgrat que, com apunta Whittow, és convenient saber que les lleis de la natura refusen ser governades per estimacions estadístiques. A grans trets, i segons el seu origen, podem classificar els riscos naturals sota tres categories principals: - els que tenen el seu origen a l'interior de la Terra i estan relacionats amb els processos geodinhics interns (terratri?mols, volcans, tsunamis, etc.); - els que es troben relacionats amb processos superficials (esllavissades, allaus, etc.); - els que estan causats per fluctuacions dels elements atmosfbrics i hidrolbgics (inundacions, sequeres, grans tempestes, ventades, etc.). L'estreta relació, que abans s'esmentava, entre el procés natural en si i la manera com l'home ha ocupat el territori apunta cap a la necessitat de considerar el terme de risc des de dues bptiques ben diferents (Castileiro, 1984): - existbncia i definició d'un perill de dany o de pbrdua individual i10 social, - probabilitat d'ocurrgncia d'aquest dany. En el primer dels casos, el concepte risc s'entén com la localització, descripció i definició del propi fenomen. La valoració o magnitud d'aquest només es pot realitzar en termes relatius, comparant-la amb altres esdeveniments de magnitud coneguda. En el segon dels casos es té en compte la probabilitat que aquest fenomen tomi a succeir dins d'un temps determinat, el que és conegut com a període de retorn o també període de disseny en termes d'enginyeria. Són aquests dos conceptes els parimetres bisics a tenir en compte en qualsevol estudi de risc i els que ajudaran a establir quins han de ser els plans de predicció i de previsió per a una zona determinada. El risc d'inundació Les inundacions són enteses com un desbordament d'un riu o un corrent d'aigua en sortir del seu llit aparent a causa d'una forta crescuda, malgrat que existeixen tam- LA CARTOGRAF& DEL RISC D'INUNDACI~. UNA EINA PER A LA PLANIL~CACI~ bé altres tipus d'inundacions de caire més local i que poden ser produ'ides, per exemple, per fortes onades o per precipitacions intenses i sobtades sobre hees amb un drenatge deficient o amb un grau elevat d'impermeabilització de la superfície. Les inundacions és poden classificar en: 1) Naturals: Meteorolbgiques: - Crescuda del riu a causa de precipitacions intenses. - Inundacions a la línia de costa a causa de temporals marins. - Fosa rhpida de les neus. Altres causes: - Per obstruccions naturals de llits fluvials per causes sísmiques, episodis volcanics, corriments de terra, allaus, dics de gel, etc. - Inundacions a la línia de costa a causa de tsunamis. - Inundacions produ'ides per subsidkncia al llarg de la costa. 2) Antrbpides: Directes: - Trencament de preses. - Obres en el llit fluvial: dics, canalitzacions, preses. - Desembassament sobtat d'aigua. - Obres de mineria i escombreres. - Intercepcions causades per vies de comunicació. Indirectes: - Desforestació i pkrdua de cobertora vegetal. - Impermeabilització del terreny a causa d'un augment de les zones urbanitzades. - Erosió de sóls que afavoreixen els fenbmens torrencials. - Usos incorrectes del sbl. 3) Mixtes: - Trencament d'obres hidrhliques per causes meteorolbgiques o no-meteorolbgiques. A grans trets, la gknesi d'aquest risc es produeix per la interrelació de tres parhnetres ben definits i que són: una climatologia característica de la zona, una morfologia i composició del terreny, i una activitat antrbpica important que moltes vegades tendeix a potenciar el risc, que es pot concretar en l'ocupació de la llera del riu, en la realització d'obres d'infrastructura sovint incorrectes i en una desforestació incontroladadels vessants de la conca hidrogrhfica (no permetent d'aquesta manera que l'aigua es vagi infiltrant o que disminuexi la seva velocitat d'escolament). Així doncs, el paper que hi juga l'home fa que les inundacions siguin cada cop més catastrbfiques, tant pel que representa en pbrdues de vides humanes com en danys econbmics a béns públics i privats. A l'actualitat és impossible separar en l'anhlisi de les causes d'una inundació cap d'aquests tres parhetres abans esmentats, la qual cosa condueix, a l'hora de plantejar el seu estudi, a contemplar-10s des d'una visió integrada. És el que Saha (1981) defineix com a megasistema sbcio-ecolbgic, en qub els tres parhmetres fonamentals s'han de considerar conjuntament en el moment d'efectuar la planificació de qualsevol conca hidrogrifica, i plantejar-la des del punt de vista d'un megasistema entre aigua, terra i home. AVALUACIONS PER A UNA PLANIFICACIO A l'hora de valorar el risc d'inundació s'ha de conbixer al mhxim les interrelacions existents entre el medi natural i l'home-societat en la qual es desenvolupa aquest risc. Cal tenir en compte que moltes vegades és el propi home-societat el factor principal d'activació d'una cathstrofe, motivada principalment per una ocupació incorrecta i, al mateix temps, per una mala planificació. El més coherent és, doncs, prevenir i corregir qualsevol situació de risc, en la qual és necessari conkixer les característiques físiques del terreny i l'entorn de la societat que l'ocupa (grau d'ocupació i aspectes sbcio-culturals i demogrhfics). D'aquesta manera és possible valorar qub resulta més rendible econbmicament parlant, si efectuar mesures de prevenció i correccció a la zona afectada, o bé al contrari, instalslar la població en zones o el risc sigui menor. En les zones urbanitzades a l'actualitat l'única que es pot fer és legislar tota una sbrie de mesures de prevenció per tal que en cas d'inundació les pbrdues en vides humanes i béns públics i privats siguin mínims, i intentar evitar, en la mesura que sigui possible, que noves construccions en vagin reemplaqant d'altres de més antigues i amb més grau de vulnerabilitat al risc d'inundacions. En el cas que es reemplacin, aquestes hauran de reunir tota una skrie de mesures de seguretat per part dels ocupants. I Zonificació: conques, sectors, etc. Per fer una avaluació correcta cal conkixer tota una colla de parhetres o variables, que van de les inundacions histbriques que han afectat una kea, les zones d'inundaci6, les dades tkcniques climatolbgiques i meteorolbgiques (precipitacions anuals, dihries i intensitats) i les dades hidrolbgiques (mesures dels cabals mitjans i dels cabals mhxims instantanis), fins a les obres d'infrastructura que s'hi han realitzat per tal de corregir els efectes de les avingudes (caldrh estudiar i precisar si aquestes són valides a l'actualitat), passant pel coneixement acurat de les característiques físiques del ter- LA CARTOGRAFIA DEL RISC D'INUNDACI~. UNA EINA PER A LA PLANI FI CACI^ reny (roques que conformen el substrat i peculiaritats de les formacions superficials -pendent, composició, permeabilitat, grau d'erosió, tipus i nivell d'ocupació de la vegetació, etc.-) i quina és la utilització antrbpica d'aquestes hees a l'actualitat. La interrelació de totes aquestes dades ha de permetre conbixer, valorar i delimitar les zones susceptibles de patir inundacions. Aquesta delimitació facilitari descriure i elaborar una planificació a nivell d'un sector de la conca o bé, en d'altres casos, si convé efectuar una actuació a nivell de tota la conca hidrogrhfica. Aquesta planificació significa adoptar les mesures necessbies, tant abans de la inundació com durant i després de la mateixa. Mesures de prevenció i predicció Un cop conegudes les dades i delimitada la zona afectada és necessari establir tota una sbrie de mesures per tal de prevenir i predir les inundacions abans que aquestes tinguin lloc, aixi com establir una colla de dispositius d'evacuació i d'ajuda durant i després en el cas que esdevingui la inundació. Cal tenir present que una de les aspiracions mhximes en un estudi de riscos és poder predir en quin moment i en quin lloc es produir2 l'esdeveniment amb característiques catastrbfiques (Garzón, 1987). Entre l'ampli ventall d'actuacions que es poden realitzar per tal d'anul.1~ o aminorar al mhxim possible les despeses econbmiques i socials que ocasionen les inundacions, aquestes es poden classificar en dues grans categories: les obres d'infrastructura hidriulica i els mbtodes no-estructurals. Les primeres impliquen intervencions de caire tecnolbgic, mentre que les segones van dirigides a l'hbit del comportament individual i col.lectiu enfront del risc (Saurí, 1991). La realització d'una o l'altra vindri en funció de la seqübncia temporal en qub es produeixen, d'aquesta manera n'hi ha de característiques per a les fases abans, durant i després de la catistrofe. Les obres d'infrastructura hidrhlica són les actuacions més característiques que s'acostument a portar a terme durant la fase abans de la catistrofe, en les quals s'intenta modificar el rbgim natural o les condicions de desguhs del llit, permetent reduir el risc o arninorar-ne els cabals al mkim (Carles Genovés, 1989). Dintre d'aquest apartat d'obres hidriuliques s'inclou des de la construcció de murs laterals de contenció o d'embassaments laminadors d'avingudes fins als drenatges, neteges i enllitaments, passant per les obres de modificació de la llera del riu mitjanqant desviaments o transvasaments. Dintre de les actuacions no-estructurals cal mencionar com a bisiques el conjunt de normes i regulacions legals administratives que fan referbncia als usos del s61 dins el perímetre inundable, aixi com els plans d'emergbncia destinats a protegir persones i béns durant el període crític de l'avinguda. Si es contempla la gestió del risc com un procés conscient i de caricter global, dirigit a fer efectives totes les mesures possibles DOCUMENTS D'ANALISI GEOGRAFICA 24.1994 per tal d'evitar o minimitzar les pbrdues, aleshores resulta imprescindible una interacció i coordinació d'aquestes mesures al més acurada possible (Saurí i altres, 1991). Cal esmentar, perd, que les preferbncies socials s'inclinen per les adaptacions de tipus tecnolbgic (Saurí, 1991), els motius principals són, per un costat, la creixent desconfian~a existent amb 1'AdministraciÓ i, per l'altre, la necessitat de l'individu de sentir-se protegit. Aquesta falsa seguretat pot tenir com a consequbncia que si la protecció mitjan~ant obres d'infrastructura resulta insuficient o inadequada, els danys poden ser molt més elevats (Calvo Garcia-Tornel, 1984; Témez, 1987). El més eficient, en consequbncia, és la combinació de totes dues, aixi a l'hora de construir obres d'infrastructura s'ha d'incorporar una bona ordenació del territori en la qual s'organitzin les zones previsibles de patir inundacions, intentant distribuir-hi correctament els habitatges, les indústries, les xarxes de comunicacions i els camps de conreu segons la seva importbcia i característiques, i d'acord amb la proximitat del riu, els nivells previsibles d'inundació i els esquemes circulatoris de l'aigua (Témez, 1987). A més, amb la millora constant de la qualitat de vida la societat es cada cop més exigent en les seves demandes de protecció enfront del risc. A part d'aixb, dintre del camp de les mesures de prevenció els organismes competents en la matbria han de potenciar campanyes d'educació i divulgació. És necessari que la població que sofreix algun tipus de risc natural conegui les zones més susceptibles de patir-los, els mecanismes que originen el procés i la manera de prevenir-10s dintre del seu entorn ambiental, aixi com les mesures que cal prendre en el cas d'una cathstrofe. I PLANIFICACIO. REPRESENTACIO CARTOGRAFICA DE LES ZONES DE RISC Com ja s'ha comentat anteriorment, per realitzar una planificació correcta del territori és necessari primerament conbixer amb profunditat els seu funcionament i les interrelacions que hi tenen lloc. Així mateix, cal fer una anhlisi econbmica dels danys que ocasionen les inundacions, que, a més d'incloure les propietats públiques i privades afectades, contemplin una valoració, encara que difícil de realitzar, de les pbrdues provocades per la interrupció del transit en les vies de comunicació afectades, la paralització de l'activitat laboral, etc. Malgrat tot, si solament es fa un estudi basat en l'anhlisi econbmica dels danys, difílment es podrien defensar moltes de les obres hidrhuliques constniides a l'actualitat, amb la incertesa que a la llarga els beneficis que s'en puguin obtenir es derivaran d'un ús més bo que es pugui fer de la terra i del grau de desenvolupament de la zona, factors que són de quantificació difícil. LA CARTOGRAFIA DEL RISC D'INUNDACI~. UNA EINA PER A LA PLANIL~CACI~ Amb una correcta planificació territorial que respecti, en la mesura del possible, l'equilibri natural, s'intenta minimitzar els danys que pot produir una inundació, aixb no significa limitar la utilització de les kees inundades, sinó que cal regular-ne racionalment la utilització, la qual cosa sempre serh molt més fhcil de portar a terme en aquelles zones on el desenvolupament esth encara per realitzar que no pas en aquelles kees on ja s'ha desenvolupat i que potser s'ha fet d'una manera abusiva i desordenada. Segons Témez (op. cit.) a I'hora de regular els usos del sbl s'han de tenir en compte tres zones: 1. &ea de prohibició: Correspon al llit d'avingudes ordiniries i s'hi prohibeix tot tipus de construcció (edificis, terraplens de ponts, etc.) que puguin suposar un obstacle al corrent. 2. rea de restricció: Adjacent a l'anterior i assolible per les aigües amb ocasió d'avingudes extraordinkies, per on circulen petits percentatges del cabal total. Si bé en aquesta kea no es prohibeix la construcció d'edificacions i altres obres, si que es reglamenten les condicions que s'han d'incloure en el projecte i construcció; així com les especificacions dels materials utilitzats. 3. kea de precaució: Aquelles kees solament inundables en avingudes de molt rara freqübncia. Únicament s'informa els propietaris que vulguin desenvolupar alguna activitat sobre la cota assolible per les aigües. Malgrat tot, en zones que a l'actualitat es troben en vies de desenvolupament, s'accelera el creixement en assentaments amb bons accessos i facilitat per establir una xarxa de comunicacions, ignorant la consideració tradicional d'kees d'alt risc, la qual cosa provoca un augment de la probabilitat en aquestes zones de d'infrastructura nova (Garzón, 1987). Per tal que aquesta ordenació sigui plenament efectiva és necessari, primer, la realització d'una hplia cartografia de riscos on es contempli la freqii&ncia, la intensitat i la localització del fenomen; la freqübncia i intensitat s'aconsegueix mitjanqant l'observació i la recollida de dades que permetin obtenir sbries d'anys d'inundacions al més completes i llargues possible i on s'han d'incloure les inundacions histbriques (aquelles que resulten de la consulta i revisió dels diferents arxius existents) i les inundacions instrumentals (aquelles avingudes de les quals es disposa de mesuraments fiables sobre precipitacions i cabals). Al mateix temps, cal conbixer les dades existents sobre les pbrdues ocasionades en els diferents episodis catastrbfics (Figura 2). L'evolució tecnolbgica permet d'integrar la totalitat de les dades disponibles en un sistema d'informació geogrhfica (SIG), per tal que, amb posterioritat, es pugui manipular la informació i aconseguir de tenir respostes per a la planificació, recerca i gestió. Aquesta integració de les dades en el SIG ens permetrh d'obtenir sortides cartogrhfiques amb la informació que s'hagi seleccionat i creuat a partir de perifbrics tra~adors. 4. Mapa de les inundacions histbriques (MIH): de fet, és un document cartogrhfic de síntesi que serveix per incorporar-hi tota la informació que aporten els tres mapes esmentats..Altres vegades seri només aquest document el que acompanyar& el resultat final, i l'altra informació seri l'eina de treball per a la confecció del MIH. Aquest ha d'incorporar les dues crescudes histbriques més representatives (preferentment les de període de retorn deu i cent anys) que encara quedin en el record dels habitants de l'kea on s'efectua l'estudi (aixb veurem que és important a l'hora de presentar els resultats finals, ja que una zona castigada per l'acció de les aigües, pel fet que no quedi en el record viu de la gent tindri problemes de ser acceptada, per exemple, com a zona no-constru'ible). 5. Estudi hidriulic: cal efectuar-10 a partir del creuament de totes les dades que aporten els documents cartogrifics abans esmentats. La qualitat del resultat final estari estretament relacionada amb la fiabilitat de les dades inicials. El tbcnic ha de valorar totes aquestes indicacions per arribar a crear un model de crescuda de referbncia. En el cas que no existeixin dades d'inundacions histhriques prou nombroses, o bé que aquestes no siguin representatives de l'status quo actual, caldria procedir a extrapolacions o a interpolacions de les línies de mixima crescuda histbrica per tal de reconstruir el nivell mixim que assolirien les aigues en la crescuda de referbncia. Aquest estudi hidrhlic esta format per quatre etapes ben diferenciades i que són: -definició del cotingut de l'estudi, - anilisi de la fiabilitat de les dades de qub es disposa, - cilcul de nivell de l'aigua en la crescuda de referbncia, -determinació de l'extensió geogrifica de la crescuda. Mapa d'utilització del sbl A l'hora de realitzar aquest mapa és necessari conbixer quina és l'ocupació del sbl de l'kea objecte de l'estudi, per tal d'esbrinar la morfologia de les construccions existents i la seva funcionalitat (habitatge, industrial, agrícola, comercial, etc.) i la distribució de les kees agrícoles i tipus de conreu dominant. La informació essencial que aquest mapa ha de mostrar és, principalment, les zones susceptibles de patir els nivells mkims d'exposició, la relació dels establiments, equipaments i infrastructures públiques susceptibles de patir inundacions (carreteres, ferrocarrils, línies elbctriques, línies telefbniques, etc.), i indicacions relatives a les zones més perilloses i al nombre aproximat de persones que podrien resultar-ne afectades d'alguna manera. Les kees on el cadastre estigui molt actualitzat seran una base cartogrhfica bptima per representar tota aquesta informació, ja que disposen, o haurien de disposar, d'una descripció precisa de la parcel.lació i els diferents usos del sbl. LA CARTOGRAFIA DEL RISC D'INUNDACI~. UNA EINA PER A LA PLANI FI CACI^ kea de prohibició )I kea de restricció Taronja rea de precaució rea de risc improbable FIGURA 3 Representació dels colors del mapa de risc d'inundació. Mapa de risc d'inundació És el document cartogrhfic final que resulta de la síntesi i el creuament de les dades aportades pels mapes de potencialitat de risc d'inundació i del d'utilització del sbl, amb la finalitat de prevenir d'una manera correcta una kea determinada de possibles riscos d'inundació. L'objectiu primodial d'aquesta cartografia és la demarcació de les diferents kees inundables. Aquest mapa ha d'incloure la representació cartogrifica, mitjanqant colors, de les diferents kees en qui: el resultat de I'estudi ha classificat el territori, permetent, d'aquesta manera, una acurada gestió dels espais inundables: I'kea de prohibició, l'kea de restricció i l'kea de precaució (Figura 3). VALORACIONS FINALS En les Últimes dkcades els desastres naturals tenen cada cop efectes més devastadors, tant per la pi:rdua de vides humanes com per l'increment considerable de les pbrdues econbmiques. Aixb no significa que els riscos naturals hagin augmentat en nombre d'episodis, per6 si que aquests han tingut efectes més catastrbfics. El motiu principal ha estat la tendkncia, més o menys recent, de les poblacions de concentrarse a les grans kees urbanes, pressió demogrhfica que provoca que es vagin ocupant les kees més vulnerables del territori, afectant essencialment les capes de població menys afavorides. A l'antigor aquests espais eren culturalment preservats pel coneixement empíric que la societat tenia dels efectes dels riscos. DOCUMENTS D'ANALISI GEOGR~ICA 24,1994 Fins molt recentment no s'ha abordat l'estudi en profunditat dels riscos naturals, la qual cosa feia que l'home-societat contemplés els fenbmens com a simple espectador. Els diferents estaments político-administratius solament han contemplat, o en molts casos preveuen, els sistemes necessaris per tal d'auxiliar la població afectada per una cathstrofe, la qual cosa es coneix com a plans d'emergbncia. D'altra banda, en algunes zones ja s'ha avanqat més en l'ordenació del territori i els plans urbanístics contemplen la prohibició que l'home ocupi brees altament vulnerables. La planificació territorial és l'element important on s'hauria d'incidir per resoldre els greus problemes que comporten els riscos naturals en general i el d'inundació en particular. La cartografia, com a representació grhfica de l'espai, permet la interrelació de les múltiples variables -naturals i socialsque formen una brea, permeten un coneixement prou objectiu de com és, com funciona i com evoluciona un territori concret. Perb no n'hi ha prou de la realització de mapes de riscos d'inundació si no té en comp te, al mateix temps, la realització d'una correcta ordenació territorial que inclogui una planificació de la conca parcial o global, la instal.laci6 de sistemes d'alarma adequats o es dissenyen actuacions concretes, com, per exemple, els plans d'actuació de protecció civil (Elizaga, 1987). A l'hora de realitzar els diferents plans d'ordenació s'ha de tenir en compte quina és la visió de la col.lectivitat afectada, car la seva experibncia pot servir d'ajuda per comprendre millor el funcionament del territori. La correcta planificació del territori passa per la interrelació dels coneixements que aporten els diferents camps professionals, fent que els resultats siguin producte d'una visió integrada i pluridisciplinhria de l'espai. En molts paYsos l'estudi dels riscos ha perm2s a un gran nombre de gebgrafs (principalment nord-americans i canadencs) integrar-se tant a 1'AdministraciÓ Pública com en diverses empreses relacionades amb l'hmplia problemhtica de la planificació i l'ordenació de l'espai (Calvo García-Tornel, 1984). Cal ser optimista i intentar de convbncer totes les parts implicades de la necessitat d'una planificació territorial correcta. BIBLIOGRAFIA AYALA I ALTRES. (1987), Impacto económico y social de 10s riesgos geológicos España. IGME. Madrid. CAPO, Inundaciones históricas y mapa de riesgos potenciales. CALVO GARC~A-TORNEL, F. (1984), La geogra$a de 10s riesgos, Geocntica, Universitat de Barcelona, Barcelona. ELIZAGA, E. (1987), Prevención de inundaciones. Los mapas de riesgo, Curso de Riesgos Geolbgicos, IGME, Madrid. GARZ~N, M.G. (1987), <CLOS riesgos geológicos. Concepto, anilisis y valoración~, Geologia ambiental y ordenación del territorio, 111 Reunión Nacional, ValBncia. GEOLOGICAL SURVEY NATIONAL CENTER (1987), Maps for America, Third edition, U.S. Department of the Interior, Reston (Virginia). LA CARTOGRAFIA DEL RISC D'INUNDACI~. UNA EINA PER A LA PLANFICACI~ MCCALL, J.; -R, B. (Ed.) (1989), Earth science mapping forplanning development and conservation, Graham & Trotman, Boston. MINIST~RE DE L'ENVIRONNEMENT (1985), Photo-interprétation et cartographie des zones inondables, Editions du STU, París. MINIST~RE DE L'ENVIRONNEMENT (1988), La cartographie des Plans d'Exposition au risque inondation, la Documentation Fran~aise, Paris. MIR~ I FERRERONS, J. (1991), Avingudes, riuades iplanejament urbanístic, 11 Seminari de gestió ambiental de la ICHN, Matar6. RIBAS, A.; SORRIBAS, E. (1990), <Las inundaciones: propuesta de creación de un modelo de ficha de registro~, Actas del IV Coloquio de Geografia Quantitativa, Palma de Mallorca. ROBINSON, A.H. I ALTRES. (1987), Elementos de Cartografia, Ed. Omega, Barcelona. SAUR^, D. (1991), Riscos dels sistemesfluvials de muntanya; 108 Curs d'Estudis Pirinencs; la Seu d'Urgeil (en premsa). SAUR^, D.; &BAS, A.; GOELL, A; SORRIBAS, E. (1991), Actuacions hidrairliques, el planejament urbanístic i els plans d'emergdncia en la gestió del risc d'inundació: El cas del municipi de Girona, Primer Congrés Catalk de Geografia, marG 1991, Barcelona. SAHA, S.K. (1981), River basinplaning. Theory andpractice, E. by S. K. Saha and C.J. Barrow, John Wiley and Sons. Brisbane, Toronto. SEGURA, F. (1991), <Geomorfologia fluvial y trazado de mapas de riesgo de inundaci6n: el con0 aiuvial del Palhcias, XII Congreso Nacional de Geografia, AGE i Universitat de Valtncia; SORRIBAS, E.; GUELL, A. (1991), <<Las inundaciones históricas en la ciudad de Girona*, XII Congreso Nacional de Geografia, AGE i Universitat de Valtncia. Em, J.R. (1987), aMétodos estructurales y no estructurales de defensa contra las inundacionesr, Riesgos geológicos, IGME, Madrid. WHI~OW, J. (1980), Disasters, Penguin Books Ltd., London.