La polèmica feminista i postmodernista al voltant de David Harvey : un assaig crític

La polkmica feminista i postmodernista al voltant de David Harvey: un assaig crític* Mireia Folch i Serra** Résumé /Abstract / Resumen /Resum Le but principal de cet article est d'analyser les critiques que certains auteurs féministes et d'autres ayant participi dans le débat postmoderniste ont adresé 9 l'oeuvre de David Harvey The Condition of Postmodernity. Les premibres l'accusent de ne pas avoir mis en question le r61e de la masculinité mais d'avoir tout subordonné h un problbme de classes sociales, comme Harvey a toujours proposé. Les critiques des deuxibmes signalent que l'oeuvre ne tient pas compte de l'ccaltCrité>~ (de race, de sexe...). Finalement, l'auteur de l'article propose, en tant qu'option altemative, le ccDialogisme>,, théorie contemporaine élaborée par M. Bakhtin qui incorpore la différence et l'ccaltéritb au moyen d'un nouveau concept appelé ccchronotope>>. The main objective of this article is to evaluate the objections wich some feminist and other authors actively involved in the postrnodemist debate have raised to David Harvey's book The Condition of Postmodernity. The former accuse him of not questionning the role of masculinity in his approach, reducing everything to a question of social class, as Harvey has always done. The objections of other authors focus on the exclusion of cealteration,, (of race, gender ...). Finally the author of the article proposes an alternative: ccDialogism>>, a contemporary theory put forward by M. Bakhtin and which incorporates difference and alteration through a new concept, called cecronotope,,. * Tradu'it de l'original anglbs per Abel Albet. ** Department of Geography, University of Toronto, 100 St. George St. Toronto, Ontario M5S lAl, Canadl. El principal objetivo de este articulo es evaluar las críticas que algunas autoras feministas y otros autores inscritos en el debate postmodemista han formulado sobre el libro de David Harvey The Condition of Postmodernity. Las primeras le acusan de no haber cuestionado en su planteamiento el papel de la masculinidad, sino que todo queda subordinado a una cuestión de clases sociales, tal como siempre ha expuesto Harvey. Las críticas de 10s segundos apuntan a que la obra no incorpora la ccalteridad* (de raza, género, etc.). Finalmente, la autora propone como opción alternativa el ccDialogismor, teoria contemporánea aportada por M. Bakhtin que incorpora la diferencia y la alteridad a través de un nuevo concepto llamado cecronotopon. L'objectiu principal d'aquest article és avaluar les crítiques que algunes autores feministes i d'altres autors inscrits en el debat postmodernista han formulat sobre el llibre de David Harvey The Condition of Postmodernity. Les primeres li retreuen que en el seu plantejament no hagi qüestionat el paper de la masculinitat, sin6 que tot queda subordinat a una qüestió de classes socials, tal com sempre ha exposat Harvey. Les critiques dels segons apunten a qub l'obra no incorpora l'ccalteritab (de raGa, gbnere, etc.). Finalment, l'autora proposa com a opció alternativa el ccDialogismen, teoria contemporhnia aportada per M. Bakhtin que incorpora la diferbncia i l'alteritat a través d'un concepte nou anomenat <ccronotop>>. L'objectiu principal d'aquest article és avaluar les critiques fetes al darrer llibre de David Harvey, The Condition uf Postmodernity. Des de la seva publicació el 1989, el llibre de Harvey ha esdevingut el catalitzador de converses dins i fora dels límits de la nostra disciplina. Aquest impacte en una audikncia hplia i heterogknia no era previst ni pel mateix autor, que el 3 de juliol de 1987 declarava: <<Bé, actualment estic escrivint un altre llibre. Serh un llibre for~a lleuger sobre el tema de l'acumulació flexible i la urbanització, la mobilització del capital i la transformació de les economies urbanes, principalment als Estats Units al llarg dels darrers vint anys, amb alguna llambregada complementilria sobre el que est2 passant al Regne Unit i a Fran~a. Segurament el titularé Postmodernism and the City, només per diversió,, (Peake & Jackson, 1988: p.7)'. 1. Un signe revelador de l'atmosfera canviant del debat geogrific és la comparació amb la receptivitat que tingué, ara fa vint-i-quatre anys, l'obra de Harvey Explanation in Geography (1969). En aquell moment el seu enfocament positivista fou ben poc discutit i el llibre rebé un elogi quasi uninim. LA POLEMICA FEMINISTA I POSTMODERNISTA AL VOLTANT DE DAVID HARVEY Ben al contrari, The Condition of Postmodernity ha esdevingut un text molt més complex del que Harvey havia imaginat originbiament. És, de fet, una profunda exploració de les noves maneres d'experimentar l'espai i el temps a les darreres dbcades del segle xx. Per fer-ho, Harvey recorre a tres aspectes principals: la política de la cultura, la política del capital i les filosofies que han condicionat tant les transformacions de la cultura com del capital. Tot entreteixint detalladament aquests temes, aconsegueix abordar els aspectes que conformen el nucli del llibre: el pas de la modernitat a la postmodernitat i el pas del fordisme a l'acumulació flexible. La narració fhcil i fluida de Harvey, l'abast del seu coneixement i la qualitat persuasiva de la seva argumentació són fascinants. Tanmateix, hi ha algunes esquerdes en el seu edifici de la societat contemporbia. Tot i la rigorositat de la recerca, els ressenyadors de la seva obra reconeixen que hi manca alguna cosa pel que fa als orígens del canvi cultural del pensament occidental. Recollint i ordenant alguns d'aquests comentaris, apareix una imatge on es destaquen les parts que hi falten i s'evidencien les escletxes. Feministes i postmodernistes, tanmateix, demostren el seu respecte envers la seva narrativa magistal i coincideixen en la transcendbncia cultural de l'obra de Harvey. Presentaré primer la crítica feminista de The Condition of Postmodemity i, posteriorment, les apreciacions dels postmodernistes. Finalment, reconsideraré el posicionament de Harvey respecte al postmodernisme i la seva omissió de la teoria de Mikhael Bakhtin. PER QUE LES FEMINISTES ESTAN DECEBUDES AMB EL LLIBRE DE DAVID HARVEY? Qub els agradaria trobar-hi? Qub hi manca en el seu discurs? Per qui: les idees de Harvey no poden ser incorporades i cooptades per les feministes, talment com ho són les d'altres tebrics com Foucalt, Barthes i Lyotard, per exemple, que no només apelelen a les feministes sinó a altres moviments socials? Plantejo aquestes preguntes tot resumint les crítiques fetes per Gillian Rose (1991), Doreen Masey (1991) i Rosalind Deutsche (1990, 1991). Rose declara que el menyspreu de Harvey envers el postmodernisme no coneix límits i que, a diferbncia del panteó d'herois que ell reuneix pel modernisme, els Únics personatges de renom que creu que donen suport al postmodernisme són el Papa, el Príncep de Gal.les i Foucault. De fet, segons Rose, sembla més aviat que el postmodernisme espanti Harvey, ja que hi dedica tot un llibre. Aquesta tensió entre repulsió i fascinació esdevé una dicotomia interessant: el que és modem és heroic, racional, progressista, universal, emprenedor i armat; el que és postmodern resulta ser superficial, seductor, fecund, disruptiu, carismhtic, local, apassionat, excitant. Rose argu- DOCUMENTS D'AN~ISI GEOGRJ\FICA 24,1994 menta que Harvey només sembla capag de donar sentit al postmodernisme en tant que un <<Altrep femení, i vet aquí la seva por, fascinació i rebuig. Per a la interpretació psicolbgica, Rose es basa en les feministes que han tractat la marginació de les polítiques explícitament sexuals des de prhcticament totes les discussions sobre postmodernisme fetes per tebrics masculins. Rose planteja que Harvey és un home a la recerca de veritats racionasl, de <<normes bhsiques>>, d'ccelements i relacions invariables,,, de crlbgica comprensiva)>, de lleis econbmiques tan fiables com les de la dinhmica de fluids. Aquestes reivindicacions d'una veritat immutable encarnen les caraterístiques de la masculinitat occidental: dura, lbgica, infal.lible, opressiva (p. 120). Com a alternativa, Rose cita els escrits de feministes que troben en la filosofia postmodernista una crítica respecte a aquesta omniscibncia autocomplaent. També insisteix en el fet que malgrat que Harvey esmenta, de passada, que pot existir un postrnodernisme subversiu, no se'n menciona cap en la bibliografia del llibre. Rose afirma que, dins el marc explicatiu del materialisme histbric, Harvey esta especialment preocupat per situar-hi la cultura, més que no pas la teoria social. Per ell la cultura postmoderna és el <<remolí de l'efimeralitat)) (p. 119). Perb el seu posicionament, segons Rose, és fortament dogmatic i genera un seguit de mancances estrat& giques tals com la falta de discussió de la teoria cultural marxista, el seu desinterbs en la noció d'experibncia, en les persones i en la política de la cultura. Tanmateix, Rose reconeix que des del principi al final el lector és absorbit per una narrativa fascinant de gran estil i contundbncia. Segons l'opinió de Rose, Harvey ha escrit un text ple de forga, amb arguments virulents i autoritat magistral, perd que nega als seus lectors molts dels passos lbgics a través dels quals poden connectar amb el seu nivell epistemolbgic. En d'altres paraules, allb que Rose troba a faltar en el llibre de Harvey és la possibilitat de dihleg. Hi ha algunes altres crítiques a The Condition of Postmodemity de Harvey fetes per gebgrafes feministes que han estat incloses en articles que tracten sobre temes diversos (cf. Bondi, 1991; Bondi & Domosh, 1992; Pratt, 1991). Massey i Deutsche, tanmateix, reconeixen l'impacte del teball de Harvey, alhora que hi perceben el que elles en diuen deficikncies. Massey representa l'avantguarda dels escrits de geografia feminista: les seves anillisis de la divisió internacional del treball han tingut un impacte, no només en l'estudi de les desigualtats regionals, sinó també en les segmentacions per motiu del gbnere2. Les seves contribucions no només han fet avanpr la recerca 2. No és pas l'objectiu d'aquest article fer un repis de les contribucions fetes al feminisme des de la geografia. N'hi ha prou amb remarcar que inclouen l'anhlisi de les relacions entre les dones i el medi natural, les interaccions entre gknere i raGa, i les beceroles de la geografia feminista postmoderna i les seves polkrniques paral.leles (Folch-Serra, 1986; Kobayashi & Peak, en premsa; Domosh, 1991; Bondi 1990; entorn de l'experibncia espacial de les dones, sinó que han subratllat l'expansió en l'expressió geogrilfica de les diferbncies i desigualtats de gbnere, així com els rols i les relacions de gbnere. La veu de Massey és clara i contundent. El seu primer destret amb el projecte de Harvey és la increible manca d'atenció tant al feminisme com a tot allb que les feministes han estat defensant durant un bon grapat d'anys3. Les dones, assenyala, no figuren en el tramat dels seus plantejaments ni tampoc ofereix la possibilitat de lectures feministes a les qüestions considerades (els temes i aspectes que jo he esmentat en la introducció). Harvey assumeix que la visió dominant és universal, i que aquesta visió es masculina, heterosexual i occidental (p. 40). Massey presenta el seu punt de vista tot fent un repis a les interpretacions que Harvey fa de tres pel.lícules: Blue Velvet, Blade Runner i Wings of Desire. El seu veredicte no és favorable perqub la visió de Harvey no qüestiona la masculinitat; a l'home ni tan sols se li reconeix gbnere: és universal. Posteriorment analitza les il.lustracions de la primera part del llibre triades per Harvey; hi troba el clhssic mascle modernista autoritari contemplant unes imatges ben particulars de dones nues. Aixb, segons Massey, mena a una visió monolítica del període modernista tot arraconant la crítica que les feministes han estat fent sobre el modernisme que ell planteja. Per6 l'exasperació més gran de Massey gira entorn de la identificació que Harvey fa de la crisi de representació amb <<l'experibncia de la compressió de l'espai-temps sota el pes del trhnsit vers uns tipus d'acumulació més flexibles,,. Massey incrimina que aquesta interpretació no té en compte el debat feminista sobre la representació que s'esti desenvolupant en les cibncies humanes. El que Harvey fa, en síntesi, és una interpretació economicista i una anillisi de classe, sobretot un fenomen cultural. Massey, tanmateix, reconeix que Harvey ha elaborat una exploració fascinant de la relació entre definició, producció i experibncia d'espai, per un cantó, i tipus de producció i formació de classes, per un altre. Per6 oblida del tot altres formes i relacions de poder en les quals l'espai també és estructurat i experimentat. Introduir el feminisme en la crítica del pensament occidental suposa un gran repte, no només a l'hora de copsar la societat, sinó també l'espai i Harvey, segons Massey, podia haver-10 afrontat. Malgrat tot, Massey comparteix la simpatia de Harvey envers el modernisme i envers tot el que ha estat aconseguit en el seu nom, perb declara que cal reconbixer les mancances del projecte modernista en la seva forma dominant. Finalment, la crítica més punyent de Massey es dirigeix envers la reducció i subordinació a la qüestió de classe que Harley fa de tot plegat. Per ella, la identitat feminista i les lluites en qub les dones estan implicades són molt més polifacbtiques que la poBondi & Domosh, 1992; England, 1991). També hi ha visions globals sobre el tema del feminisme (Women and Geography Study Group of the IBG, 1984; Bowlby i altres, 1986; McDowell, 1988). 3. Massey també ha ressenyat el llibre de Soja Postmodem Geographies. DOCUMENTS D'ANALISI GEOGRAFICA 24.1994 sició que Harvey és capa$ de concebre. Massey troba en una cita de Hadjimichalis i Vaiou 17expressió del seu desacord: c<Contrhrkiment [diuen] en propugnar la "unitat" i ignorar les divisions (tebriques, prhctiques i futures) la mateixa esquerra ha contribu'it a aprofundir les divisions [...I La "unitat" ha de ser constniida progressivament sobre l'articulació de les diferbncies i les experibncies individuals,, (p. 55). Harvey encabeix tothom en un motllo, malgrat que reconeix la necessitat de crear lligams, i aixb és, precisament, el que Massey no accepta. Rosalind Deutsche sosté que, en conjunt, el llibre de Harvey ignora una de les pautes culturals més significatives dels darrers vint anys: l'emergbncia de produccions en art, cinema, literatura i crítica influenciades per diverses formes específiques de feminisme. Segons ella, ccel tema del discurs de Harvey, el tema fonamental, es basa d'una manera evident en una identitat equivocada,, (p. 3). És un tema que no qüestiona la violbncia establerta per autors que pretenen que la realitat parli per ella mateixa. Tot reconeixent que The Condition of Postrnodernity és, evidentment, una rbplica a l'obra de Lyotard The Postrnodem Condition i a la seva famosa crítica de la metateoria marxista, Deutsche exposa la proclama de Harvey de qui? les relacions econbmiques són l'origen i, doncs, determinen el significat de tots els canvis en l'estructura de la vida social (p. 13). Per tal de donar suport a la seva critica, Deutsche sintetitza les idees de Harvey. El capitalisme de finals del segle xx es caracteritza per transformacions peribdiques, mobilitat geogrifica, desindustrialització, nova divisió internacional del treball, practiques d'ocupació flexible, sistema financer mundial cada vegada més autbnom, avenGos en les telecomunicacions i la tecnologia de la informació. Aquests elements del rbgim postfordista intensifiquen la capacitat de reacció i de control que té el capitalisme. Aquesta metamorfosi, talment com en respostes anteriors a les crisis del capitalisme a la recerca de beneficis, comporta un progressiva acceleració del ritme de vida i la dissolució de les barreres espacials, que Harvey anomena c<compressió de l'espai-temps,, (p. 14). Els qui situen la política bhsicament dins l'esfera econbmica pensen que Harvey ha retornat la realitat a l'anhlisi cultural, perb Deutsche argumenta que el que ell fa és adequar la cultura postmoderna a la seva lbgica particular i inexorable, tot recolzant-se en pressuposicions sovint sense fonament ni constatació. <<En encunyar el terme de "modernisme fordista" Harvey tipifica la seva fe en qub el significat estbtic esta subsumit per l'economia, una idea que, tot i que conforma la tesi principal del seu llibre, mai esth veritablement argumentada, sinó simplement hom assumeix que és certa>> (p. 15). Harvey té en compte, doncs, que les preocupacions dels artistes per les formes (imatges i superfícies) és una operació de fragmentació que nega realitats més knplies i profundes. Així doncs, Harvey té una opinió negativa de la fragmentació que és explorada i engendrada en l'art i la cultura postmoderna: el postmodernisme és una condició que ens cal defugir. Harvey invoca la tesi del crític cultural Frederick Jameson quan afirma que el postmodemisme no és res més que la lbgica cultural del capitalisme tardh. En aquest punt de la seva ressenya Deutsche no pot resistir la temptació de qualificar d'ingenu i eclbctic el tractament que fa Harvey de la cultura, tot i reconbixer, tanmateix, l'extensió i el detall de les seves anhlisis econbmica i espacial. Perb el tractament que Harvey fa de l'art és plagat de fal.lhcies, d'errades a l'hora de diferenciar estbtica d'esteticisme, hi manca informació adequada, té inconsistbncies, i fa un ús enganyós d'escrits fonamentals trets del seu context i convertits en fórmules de suport als seus arguments (p. 17). Segons Deutsche, el desequilibri entre el tracte que Harvey dóna a l'economia política i la geografia, per una part, i a l'estbtica, per l'altra, no pot ser menystingut, tot atribuint-ho als riscos que acompanyen la producció científica interdisciplinkia. A causa de 1'6s que Harvey fa de la teoria estbtica, mitjanqant el seu argument reductiu és conscient que les relacions entre les practiques econbmiques i culturals romanen, bhsicament i malgrat les influbncies recíproques, com un procés estable i unidireccional. Aquesta explicació de l'art i de la societat només es pot mantenir quan hom ignora la tasca que durant dbcades han estat realitzant els estudis culturals, les crítiques d'art, el cinema i les teories feministes que han alterat les nostres definicions de qui: és la cultura, i han realitivitzat els límits tradicionals que separen les anomenades cibncies socials de les disciplines culturals (p. 17). Aquesta és l'acusació més punyent que fa Deutsche a l'obra de Harvey. Per ella, la crítica de l'art com a representació, necesshia per polititzar el discurs urbi, ja ha estat plasmada en algun exemple de l'art postmodem que Harvey rebutja, i especialment en les teories feministes de la representació, que juguen un paper tan significant en la producció estbtica. Deutsche reitera que la producció materialista de l'art insisteix en l'especificitat més que no pas en la universalitat, en la contingbncia més que en l'autonomia, i en la fluidesa més que en l'estabilidad de la percepció i el significat. Alguns artistes han explorat les connexions entre les obres d'art i les institucions artístiques, per un cantó, i els contextos polítics, per l'altre, tot exposant les relacions entre els dos que tradicionalment han estat amagades per il.lusions d'autonomia estbtica (p. 25). Les feministes i altres projectes preessencialistes que valoren la inadequació de totes les representacions són les víctimes de la doctrina de Harvey, conclou Deutsche. Malgrat el descontent per l'exclusió del feminisme i per la seva peculiar teorització de l'art, Deutsche reconeix la transcendbncia de la geografia materialista i el paper de Harvey en la seva creació i desenvolupament. Deutsche afirma que es fa difícil sobreestimar tant I'impacte que Harvey ha tingut sobre el seu camp com la importhncia de la seva obra entre els implicats en la producció del medi constru'it. Per altra part, la seva teorització detallada dels processos urbans sota el capitalisme es manté com a lectura obligada per a qualsevol que pretengui entendre com I'espai és un producte social DOCUMENTS D'ANALISI GEOG&ICA 24,1994 (i no natural, tecnolbgic o biolbgic). I la seva contextualització de la urbanització contemporhnia dins el marc polític de la reestructuració global ha ajudat artistes, planificadors i arquitectes a entendre les extenses ramificacions de la seva implicació en el disseny o la decoració dels espais urbans. David Harvey no només ha fet empipar les feministes, sinó que també ha tocat les sensitivitats postmodernistes. He escollit els textos de Michael Dear (1991) i de Ted Relph (1991) perquk il.lustren els corrents paral.lels del postmodernisme, un associat amb la deconstrucció i l'altre amb les filosofies del pragmatisme. Dear fa un repas sistemkic de The Condition of Postmodemity perquk intenta trobar-hi les conseqükncies de la topada de Harvey amb el postmodernisme. Dear destaca cinc temes de transcendkncia especial. El primer perfila una rica concatenació d'idees entorn de la constitució geogrhfica de la vida social i el desenvolupament de la noció clau de cccompressió temps-espai>>, el segon situa la cultura en el centre mateix de la seva recerca; el tercer constitueix una incursió envers una forma més flexible de materialisme histbric, que permet a Harvey d'incorporar lliqons de la teoria social no marxista tals com les nocions de diferkncia i <<alteritat* (otherness), raqa i gknere; amb el quart tema Harvey pretén recapturar el projecte de la il.lustraci6 tot abandonant el relativisme del deconstruccionisme; el cinquk tema consisteix en els esforqos de Harvey per reformular la idea de l'especialització flexible dins el que ell anomena un <<rkgim d'acumulació flexible,,. D'aquesta manera desfh la distinció entre ccmodernitat fordistaa i cepostmodernitat flexible,, en favor d'un únic flux dins el capitalisme global. Un cop descrit el cantó positiu de The Condition of Postmodemity, Dear dedica la seva atenció a les errades del llibre. Segons la seva opinió, hi ha tres llacunes principals que acaben per soscavar la valoració que Harvey manté sobre la postmodernitat: l'abskncia de qualsevol compromís continuat amb les conseqükncies de <<diferkncia>,; la manca de reflexió autocritica sobre el seu materialisme histbric, i la tergiversació de la polítics de la postmodernitat (p. 536). Dear amplia tot aixb coincidint amb l'atac de Rose sobre la ferotge antipatia demostrada per Harvey envers el pensament postmodern, la política postmoderna, l'arquitectura postmoderna i els postmodernistes en general. Perb, més greu encara, Harvey sembla incapaq de tolerar les diferkncies. El cathleg de distintes veus que, en el discurs de Harvey, en neguen la importhncia és llarg i depressiu. En la llista que Dear en fa, el problema específic de l'ccalteritat,, (per exemple el significat i la transcendkncia de la subjectivitat i les experikncies humanes alternatives) n'és la primera víctima. La segona és el tractament que Harvey fa del gk- LA POLEMICA FEMINISTA I POSTMODERNISTA AL VOLTANT DE DAVID HARVEY nere i del feminisme, que es fa evident a causa de la seva prhctica absbncia en el text. La tercera víctima són les diferents veus procedents de la teoria social no marxista, sovint ignorades, i, finalment per6 no menys important, hi ha l'omissió de Harvey envers la rellevant producció a partir de l'etnografia i la cikncia política, i la seva deliberada indiferkncia cap a tota la bibliografia sobre la geografia humana postmoderna (p. 537). Una omissió reveladora i irbnica, també emfasitzada per Dear, és la manca d'atenció oferta per Harvey sobre els constrenyiments del text i del llenguatge. Dear declara que si la deconstrucció ens ha ensenyat alguna cosa és, precisament, a fer-nos veure com el llenguatge actua com una presó per al nostre pensament, la nostra parla i la nostra acció. Dear també assenyala, juntament amb Relph, que Harvey mostra la seva plena disconfonnitat davant les diferents veus emergents sobre la natura i el medi. i sanciona el que considera paradigma obsolet fonamentat en la dominació de la natura, sense una preocupació aparent pel desastre planetari que aquesta lbgica comporta. En qualsevol cas, Dear es mostra efectivament enutjat pel que anomena el doble llenguatge de Harvey (p. 538). Per un cantó, Harvey reconeix que el postmodernisme és antiautoritari i iconoclasta i que dóna suport a la diferkncia, la descentralització i la democratització. Més encara, en una altra cita Harvey declara que mentre el postmodernisme reconeix l'autenticitat d'altres veus, les exclou de l'accés a fonts més universals de poder tot reduint-les dins una alteritat opaca. ¿Per quk, pregunta Dear, el potencial emancipatori de la política postmoderna és rebutjat per Harvey? Les respostes de Harvey són a) perqub practicants irresponables n'han cooptat el potencial per als seus fins, i b) perqub en reconbixer la seva alteritat, les minories s'aboquen automhticament a la impotkncia. Dear, tanmateix, voldria trobar una explicació de per quk si, segons Harvey, el pensament de la Il~lustració podia ser reutilitzat per propbsits polítics progressistes, per quk no la política postmoderna? Com ha aparegut aquest doble criteri? es pregunta. I per qui: la política no basada en les classes ha de ser rebutjada així? (p. 538). Per Relph, el llibre de Harvey és una ferma investigació de diferents aspectes de la postmodernitat en les seves relacions amb la modernitat. La conclusió de Harvey, tanmateix, és que el postmodernisme consisteix principalment en canvis aparents i superficials que esperonen l'expansió del capitalisme. Esth convenpt, tot i les seves mancances, de la vdua superior del projecte generat per la Il.lustraciÓ, dirigit envers una més gran igualtat social a través del desenvolupament de la raó humana i de la cikncia. I aquest progrés continua situat en els enfocaments essencialment modernistes d'un marxisme transformat. El que Relph troba a faltar en el text de Harvey és un interbs en els aspectes del medi ambient. Sobretot tenint en compte que d'en~h el 1970 (és a dir, en el mateix periode que Harvey defineix com postmodern) els aspectes mediambientals han caracteritzat de forma preeminent els afers socials i polítics. En