Darrera els postmodernistes, o les geografies culturals del capitalisme tardà

DOCUMENTS D'ANALISI GEOGF~FICA 24,1994, pp. 13-58 Darrera els postmodernistes, o les geografies culturals del capitalisme tards* Alexandre Coscuela i Tarroja*" Résumé /Abstract / Resumen /Resum Les postmodernismes sont, peut Etre, morts, mais leurs implications resteront en vigueur. Cet article prétend esquisser un cartographie des postmodernismes en géographie et fouiller dans l'archéologie de leurs futures implications d'aprbs une lecture méditerranéenne de la géographie anglosaxonne. On argue que le postmodernisme a été l'expression culturelle et intellectuelle du capitalisme avancé, tout en soulignant trois défis de la pensée sociale: représentations, contexte et pluralité. On discute les différentes interprétations en géographie, sur la confusion avec la dialectique socio-spatiale et les rapports avec la nouvelle géographie régionale et les géographies féministes. On conclut que les luttes académicistes pour s'appropier de la ccmarque déposée>> ont amené un apprivoisement, une dénaturalisation, un discrédit et un refus de I'idée m&me de postmodernité, ce qui a empéché une véritable géographie postmoderne et relativiste. Mais, le postmodernisme étant mort, sa transfiguration est en train d'impregner la pratique, par exemple dans le cas de la nouvelle géographie culturelle. Finalement, suggbre-t-on que la relativisme exigerait de la prudence intellectuelle, la prise en considération du socio-politique et de la critique sociale. * Aquest índex de provocacions és una revisió d'alguns aspectes d'una recerca desenvolupada per l'autor a cavall de les universitats de Califbrnia-Berkeley i Autbnoma de Barcelona, mercts a sengles beques del Ministeri d'EducaciÓ i Cikncia (DGICYT). Una membria de la recerca original fou presentada l'any 1991 com a master dissertation en geografia humana a la Universitat Autbnoma de Barcelona sota el títol de Capitalisme tard& postmodernisme i els gebgrafs (557 pp). ** Gebgraf, Servei de Cooperació Local, Diputació de Barcelona, Rambla de Catalunya 126,08008. DOCUMENTS D'ANALISI GEOGRAFICA 24,1994 Perhaps postmodernisms have died, but their implications are still valid. This article attempts to outline a map of postmodernisms in geography and delve into the archaeology of their future implications, from a Mediterranean viewpoint on English-speaking geography. It is argued that postmodernism is the cultural and intellectual expression of late capitalism, offering three challenges to social thinking: representation, context and pluralism. Various interpretations in geography are discussed together with the topic of the confusion with new regional socio-spatial interpretations and the points of contact with geography and feminist geographies. The conclusion is reached that the academic struggles for possession of the ~cbrandnamen have led to the domestication, discredit and rejection of the concept, thus impeding the emergence of a genuinely postmodern and relativist geography. However, although postmodernism has died, its transfiguration is impregnating practice, as in ghe case of new cultural goegraphy. Finally, it is suggested that relativism requires intellectual caution, socio-political attention and social criticism. Quizás 10s postmodernismos hayan muerto, pero sus implicaciones continuaran vigentes. Este articulo quiere apuntar una cartografia de 10s postmodernismos en geografia y escarbar en la arqueologia de sus implicaciones futuras, desde una lectura mediterránea de la geografia anglosajona. Se argumenta que el postmodernismo ha sido la expresión cultural e intelectual del capitalismo tardio, remarcando tres retos al pensamiento social: representaciones, contexto y pluralismo. Se discuten diferentes interpretaciones en geografia, la confusión con la dialéctica socio-espacial y 10s contactos con la nueva geografia regional y las geografias feministas. Se concluye que las luchas academicistas por apropiarse de la marca han llevado consigo la domesticación, desvirtuación, descrédito y rechazo del concepto, impidiendo una geografia genuinamente postmoderna y relativista. Pero, muerto el postmodernismo, su transfiguración est6 impregnando la práctica, como en el caso de la nueva geografia cultural. Finalmente se sugiere que el relativismo exigiria prudencia intelectual, relevancia sociopolitica y critica social. Potser els postmodernismes han mort, perd les seves implicacions continuaran vigents. Aquest paper vol esbossar una cartografia dels postmoder- nismes en geografia i escarbotar en l'arqueologia de les seves implicacions futures, des d'una lectura mediterrhnia de la geografia anglo-saxona. S'argumenta que el postmodernisme ha estat l'expressió cultural i inteblectual del capitalisme tardh, tot remarcant-ne tres reptes al pensament social: representacions, context i pluralisme. Se'n discuteixen diferents interpretacions en geografia, la confusió amb la dialbctica sbcio-espacial, i els contactes amb la nova geografia regional i les geografies feministes. Es conclou que les lluites academicistes per apropiar-se de la marca, han comportat la domesticació, desvirtuació, descrbdit i rebuig del concepte, impedint una geografia genulnament postmoderna i relativista. Perb, mort el postmodernisme, la seva transfiguració esta impregnant la prhctica, com en el cas de la nova geografia cultural. Finalment se suggereix que el relativisme exigiria prudbncia intel.lectua1, rellevhncia sbcio-política i critica social. Paraules clau: Dialbctica sbcio-espacial; epistemologia; geografia cultural; postmodernisme; relativisme; teoria social. <<Ens sembla que el postmodernisme s'ha acabatr, digué un dels principals constructors dels Estats Units el 1988 [...I. El 1990 trobem un encap~alament a la secció d'art del New York Times que diu <<Així com a tot li arriba la mort, també li arriba al postmodernisme>>. [. . .] Sembla cada cop més un fenomen propi dels 1980 [. . .] que no pas l'inici d'un nou món del segle XXI. Evidentment massa gent li ha concedit interbs com perqub ara sucumbeixi sense lluita, i fan molt santament, ja que malgrat que els seus detractors voldrien que desaparegués sense deixar cap rastre, sota l'encap~alament de postmodern han succelt massa coses dignes de ser rescatades com perqub ara sigui rebutjat arbitrkiament. Les exploracions del gbnere que va intentar emprendre el postmodernisme són molt valuoses si estem disposats a aprendre i seguir les seves lli~ons. David Harvey, c<Looking backwars on postmodernism>>, Architectural Design Profile, 88, 1990. Els postmodernismes semblen ser ja histbria.. . i és precisament la incipient perspectiva temporal la que permet comenpr a albirar que han estat, sobretot, geografies, geografies culturals del capitalisme tard&: expressions intel.lectuals i culturals d'un context sbcio-econbmic específic en l'espai i el temps. És, precisament, amb un enfocament de geografia cultural -aixb és, remarcant els contextos sbcio-culturals de la formació dels discursos i la imaginació geogrhfica-, que es proposa un esbós impressionista d'itinerari cartogr2.c (o millor de portolh) per les geografies postmodernes. Una singladura que, salpant de la dimensió sbcio-cultural dels postmodemismes, navega per entre algunes de les interpretacions -i cants de sirenade quk fou objecte en geografia i que n'indu'iren la sotsobra, per acabar fent port tot excavant les restes del naufragi. ELS POSTMODERNISMES HAN MORT?. . . LLARGA VIDA ALS POSTMODERNISMES! Potser el postmodernisme hagi naufragat -o hagi mort, com diuen altres-, per6 les seves implicacions continuaran essent vigents. Ni que només sigui perqub els debats que va reobrir varen sacsejar tant el pensament social -i la geografiaque ja mai més tomarien a semblar els mateixos. Els propbsits d'aquesta exploració no són altres que els d'esbossar una cartografia del postmodernisme en geografia i de comenpr a escarbotar en l'arqueologia de les seves implicacions futures, tot des d'una lectura mediterrinia de la geografia anglo-saxona. Al llarg de l'excursió s'argumenta que el postrnodernisme ha estat un instrument analític per copsar la coordinació entre les transformacions culturals i la reestructuració sbcio-territorial del capitalisme tardh. En geografia, perb, la lluita entre faccions modernistes per aconseguir el control d'una etiqueta o marca impactant i ple d'expectatives de futur porti, primer, a la seva confusió, domesticació, assimilació i desvirtuació, i, després, a l'absolut descrkdit i rebuig d'un terme buit de contingut -o omplert amb falsos continguts. Tot i aixi, la crítica relativista i antidogmitica de la formació del coneixement va impactar en geografia mitjangant altres etiquetes menys espectaculars perb més eficaces. La nova geografia regional i el feminisme obriren les portes a l'atenció per les formes de representació, la modulació contextual dels discursos i el pluralisme en la recerca, donant pas a una nova geografia cultural dels paisatges hipermodems del capitalisme tardh. Per als més optimistes, les implicacions postmodernistes, més enllh de l'impacte en el món acadkmic, podrien incitar hdhuc una nova prudbncia i ktica intel.lectuals, aixi com prhctiques polítiques d'alliberament social, radicalment noves, arrelades en el reconeixement de la multiplicitat i autenticitat de les raons i condicions alienes. Nogensmenys, l'assaig participa de la reivindicació d'un enfocament geografic cultural a l'estudi de la imaginació geogrhfica i de la teoria i sociologia de la cikncia. Un enfocament que ajudi a resituar l'anhlisi de la practica i el pensament geografic en els contextos sbcio-culturals en qui: sorgeix i es desenvolupa, i mostrar com les transformacions sbcio-espacials incideixen en la formació dels discursos i la imaginació geogrhfica (Harvey, 1990). L'eslbgan geography matters! practicament no ha fet impacte en els estudis sobre pensament geografic. El privilegi de la dimensió histbrica és aclaparador i sorprkn l'eschs interks dels mateixos gebgrafs pels aspectes territorials en la teoria de la cikncia. S'escriuen ben poques geografies de la recerca geogrhfica: ni analisis comparatives de la insospitada pluralitat d'especificitats regionals en la seva practica i pensament, ni estudis dels processos de diferenciació i formació d'aquestes especificitats territorials en la teoria i el mktode. I aixb malgrat que, tant des d'enfocaments contextuals (Berdoulay, 198 la, 1981b, 1988a; Capel, 1977, 1981; Farinelli, 1989; Glacken, 1967; Rossler, 1988, 1989) com estructuralistes (Harvey, 1984, 1990; Taylor, 1985), s'ha remarcat que les formes de pensament social només poden comprendre's en relació al context en qui: es conceptualitzen. D'aquest context espai-temps se n'han destacat tres esferes; els canvis en la funció social de la cultura i la cikncia -les seves aplicacions practiques segons les demandes de l'entorn social-; l'organització dels grups sbcio-professionals -p.ex. els sistemes de fluxos i barreres en la difusió del coneixement, tendents avui al mercat Únic mundial d'intercanvi desigual entre centres i perifkries-, i la prbpia transformació dels territoris que són el seu objecte d'estudi. REESTRUCTURACIO SOCIO-ESPACIAL POSTFORDISTA I INTEGRACIO D'ECONOMIA I CULTURA Els observadors van coincidir a aillar tres dimensions bhsiques del postmodernisme: les transformacions sbcio-espacials del tipus de producció, els canvis en les practiques culturals i estktiques i les reflexions epistemolbgiques sobre la formació del coneixement (Dear, 1988). D'aqui hom va argumentar que fou, precisament, la interacció entre les esferes sbcio-econbmica i cultural la que condiciona l'evolució de la formació del coneixement i de les practiques culturals en el capitalisme tarda (Harvey, 1989; Jameson, 1991). D'aquesta interacció se'n van remarcar tres aspectes. Una crisi de representació o comunicació, derivada de la incapacitat de traduir les experikncies locals de les trans- DOCUMENTS D'ANALISI GEOGRAFICA 24,1994 formacions de les relacions sbcio-espacials en representacions versemblants de la globalitat del capitalisme tarda -per mor de la parcialitat, immediatesa i omnipresbncia de la seva experibncia-. Les noves funcions socials de la cultura com ara l'acceleració de la circulació del capital; l'ocultació de les relacions socials, o la formació d'identitats de grup a través del capital simbblic. I, sobretot, el fet que els mecanismes del lliure mercat esdevinguessin el mitja principal de comunicació i interacció social. La reestructuració sbcio-espacial postfordista del mode de producció capitalista D'en~h dels anys setanta, i mercbs a innovacions tecnolbgiques -en informatica i telecomunicacions-, el mode de producció capitalista va patir una transformació substancial. Aquesta es va caracteritzar per una acceleració de la circulació del capital -mitjanqant l'especialització flexible de producció i consumi per una reorganització de les relacions sbcio-espacials -a través de la contínua fragmentació del procés productiu i de noves divisions espacials del treball- (Harvey, 1982, 1985a; Massey, 1984; Scott & Storper, 1986; Storper & Walker, 1989). El nou estadi del mode de producció rebé el nom de capitalisme tardh, postfordisme o d'acumulació flexible. L'especialitat social del postfordisme s'ha caracteritzat per un caos i efimeralitat aparent dels seus llocs i paisatges. Regions i megalbpolis en canvi constant on es condensen les desigualtats socials i culturals del primer i el quart món (Cronon, 1991), com en el cas de les ciutats mundials, l'arquetipus de les quals ha estat Los Angeles (Davis, 1990, 1992; Johnson, Farrel & Oliver, 1993; Soja, 1986, 1989a; Soja & Scott, 1986; Walker, Knox & Leitner, 1992). Un paisatge de desindustrialització i silicon valleys; de disneyworlds, olimpiades, shopping malls i disturbis --com els riots de LA d'abril de 1992-; de yuppies, X generation, minories socials i btniques, homeless, etc.; de gentrificució i ghettos, etc., etc. Perb rera aquest caos aparent té lloc la contínua reestructuració de les relacions sbcio-espacials i la necessitat del desenvolupament regional desigual a totes les escales, articulades en una complexa relació entre interdependbncia global i especificitat local (Harvey, 1982, 1985a, 1987; Massey, 1984; Smith, 1984). Amb la reducció de les barreres espacials, diferbncies de matís en l'especificitat sbcio-econbmica local han esdevingut transcendents en l'assignació d'inversions, puix el capital internacional es troba en millor posició per explotar-les (Harvey, 1985a, 1989a, 1989b; Massey, 1984; Smith, 1984; Storper & Walker, 1989). Aixb ha generat, de retruc, una competbncia geopolítica local per l'assignació de determinades funcions dins del sistema canviant d'interdependbncies globals. Aquesta competbncia per l'atracció selectiva d'inversions desitjables s'ha exemplificat en les polítiques d'empresarisme urbh i place marketing (Harvey, 1987, 1989b). De la condensació de l'espai i el temps a la crisi de les ideologies Les transformacions sbcio-espacials del postfordisme es van fonamentar en una nova ronda de compressió dels conceptes socials d'espai i temps; el continu escurGament dels horitzons de presa de decisions i la reducció dels costos de mobilitat -escampant les decisions amb immediatesa en l'espai- (Harvey, 1989a). Els resultats van ser la condensació de l'espai-temps en qui: tot era ara i aquí -1'hiperespai.- i l'omnipresbncia de l'experibncia de la hipermodemitat (Jameson, 1984; Soja, 1989a). L'experibncia desconcertant de contínua reestructuració de les relacions sbcio-espacials va anar derivant en una crisi de coordinació entre experibncia i representació. El canvi continu en els conceptes d'espai i temps, així com en les relacions sbcio-espacials, van anar dificultant l'establiment de coordinades de referbncia respecte a les quals calia posicionar l'experibncia. A més, la dissociació creixent entre l'espai global de la producció-circulació i els llocs viscuts de la reproducció-consum va anar originant un distanciament entre l'origen final de l'experibncia -les estructures socialsi el lloc on es vivia -la iniciativa humana- (Harvey, 1989a, 1990; Jameson, 1984, 1991; Pred, 1992). Tot plegat dificultava la conceptualització de les especificitats locals en el marc de processos globals (Jameson, 1988). A mesura que s'anava transformant l'espacialitat de la vida social, també anava canviant la forma en qub aquesta era representada i interpretada. Així, d'acord amb la lbgica d'efimeralitat, fragmentació i destrucció creativa del postfordisme, les representacions anaven tendint al pluralisme, la diversitat i el contextualisme, fins arribar-se a una crisi de coordinació entre l'experibncia i la representació o teorització de l'entom -més enllh de l'experibncia imrnediataque hom identifica amb l'anomenada fi de les ideologies. Noves funcions socials -i econbmiquesde les industries cultural i científica Paral.lelament s'ha produ'it una interpenetració mútua entre les esferes econbrnica i cultural. La indústria cultural no només s'ha mercantilitzat i suposa una part cada vegada més important del PIB, sinó que sobretot s'han transformat les seves funcions socials. La producció cultural ha esdevingut un element clau, tant de la reproducció social del mode de producció, com de la formació de noves identitats socials, tendents a ocultar les relacions de producció i el desenvolupament desigual (Bourdieu, 1977; Debord, 1967; Hewison, 1987; Jameson, 1991; Harvey, 1989a). El nou significat de la cultura com a valor de canvi ha anat esvaint el valor d'ús primitiu, sovint associat a un rerafons de crítica social (Jameson, 1984, 1991). En són exemple les noves funcions seves en l'acceleració de la circulació del capital -les modes-; en la creació de capital simbblic +om ara la marca o la signatura, i adhuc DOCUMENTS D'ANALISI GEOGRAFICA 24,1994 el patrimoni cultural en general-; o en la reificació de les mercaderies +cultació de les relacions socials de producció que impliquen. El lliure mercat de la imaginació i el coneixement La mercantilització de la imaginació i el coneixement s'ha reprodu'it també al món acadkmic. Les activitats culturals, l'edició, l'ensenyament o la recerca cientifica figuren entre els sectors industrials amb més creixement i estan guiats, cada cop més, per criteris empresarials i mercantilistes. Es globalitzen i es colonitzen els mercats de la recerca i l'ensenyament; es transformen les produccions artesanals amb noves tecnologies +om en cartografia i GIS, (Cuny, 199 la+, etc. Així mateix, les modes, el poder de les signatures, el fetitxisme de la mercaderia, el culte a la creativitat i innovació, o el refiis a la participació creativa del consumidor -pel sentiment d'inferioritat i la distincia respecte al productor- (Jameson, 1991; Newman, 1984) tampoc són aliens a la producció cientifica. La fragmentació, efimeralitat i destrucció creativa que caracteritzen la cultura, el pensament i la cibncia del capitalisme tardi, mostren la vinculació de la seva prictica amb el lliure mercat, regulador bisic de la vida social (Harvey, 1990; Jarneson, 1991). L'acceleració del ritme de renovació d'idees és paral.lela a l'acceleració en la circulació del capital, i la fragmentació i especialització flexible de la producció científica s'adiu amb la personalització de les mercaderies (Harvey, 1989a, 1990). D'aqui s'han derivat nous problemes ktics i deontolbgics. La mercantilització de la producció científica ha resultat en curriculisme, autoplagi, pirateria i competbncia ferotge entre científics, tant per la innovació com, sobretot, per la propietat intel.lectual (Curry, 1991c; Harvey, 1990; Kirby, 1991, 1992). Encara més, la curta vigkncia de teories i mbtodes dificulta que els científics puguin posicionar-se respecte als esdeveniments en la seva disciplina. Així, l'evolució de les disciplines cientifiques ha delatat readaptacions oportunistes i especialitzacions flexibles dels seus objectius d'acord amb les demandes del mercat (Dear, 1988; Goodchild & Janelle, 1988; Thurow, 1983): amb elles la identitat dels grups sbcio-professionals també s'ha anat transformant amb les pressions de l'entorn social (Jameson, 199 1; Taylor, 1985). Els historiadors culturals partiren, doncs, de l'observació de qui: la formació del coneixement anava canviant d'estatus alhora que es produ'ien determinades transformacions sbcio-espacials en les societats capitalistes avan~ades (Lyotard, 1977). LES GEOGRAFIES CULTURALS DEL CAPITALISME TARDA En aquest sentit, el concepte de lbgica cultural expressa les relacions entre les practiques culturals i intel.lectuals dominants --estructures de sensibilitat culturali el context sbcio-espacial del mode de producció. Aixb és dir, com les formes de coordinació dominants entre experibncia i representació -formació del coneixement i estructures de sensibilitatmantenen una relació --condicionant i possibilitadora alhoraamb les condicions estructurals del context sbcio-econbmic i espai-temps en qui: es desenvolupen (Jameson, 1984; Harvey, 1989a; Tafuri, 1976; Williams, 1977, 1981). El postmodernisme com a instrument d'anhlisi cultural del capitalisme tards El terme postmodernisme va generar innombrables reticbncies i connotacions pejoratives. Perb, malgrat tot, ha estat l'instrument d'anhlisi epistemolbgica i histbrica cultural més efectiu, econbmic, impactant i cridaner (part d'un marqueting lbxic) per tal de referir-se a la lbgica cultural, les estructures de sensibilitat i la formació del coneixement dominants en el pas de l'estadi del capitalisme monopolistic al tarda o d'acumulació flexible. Aquesta concepció com a lbgica cultural ha permbs copsar-10, més que no pas com cap estil, teoria o moviment -opcionals-, com el camp de tensió indefugible que ha condicionat i possibilitat la coordinació entre experibncia individual i representació --i, per tant, les practiques culturalsen el context de la reestructuració sbcio-espacial postfordista (Harvey, 1989a; Huyssen, 1984; Jameson, 1984). Per tant, tan absurda és la seva crítica com la seva defensa, precisament perqub allb que s'escau és preservar-10 tant dels detractors com dels apologistes i, sobretot, evitar donar-10 per entbs (Dear, 1988; Huyssen, 1984). La lbgica de la diferenciació i la identitat del pluralisme Nogensmenys, es genera un ampli debat sobre si el capitalisme tarda i les noves practiques i discursos culturals associats eren una transformació dins la continuitat del mode de producció o bé una ruptura radical amb els precedents (Harvey, 1989a; Huyssen, 1984; Jameson, 1991). El debat de la condició postmoderna fou profundament interdisciplinari i implica, entre d'altres, les set arts, la critica literaria, la teoria de la comunicació, la filosofia i el conjunt de les cikncies socials (Picó, 1988). L'heterogenei'tat, el caos, la diversitat i el canvi continu dominants en les practiques culturals i el pensament del postmodernisme n'ha impedit cap definició estable. Perb alhora li ha conferit una identitat: la lbgica de la diferenciació i la identitat del pluralisme; despreses de la resignació a l'efimeralitat, fragmentació i destrucció creativa prbpies del capitalisme tarda (Harvey, 1989a; Jameson, 1984). DOCUMENTS D'ANALISI GEOGRAFICA 24,1994 No sorprbn, doncs, que el redescobriment de la dialbctica sbcio-espacial coincidis amb un renovat interbs per la geografia cultural i 17Escola de Berkeley (Cosgrove, 1989; Gómez-Mendoza, 1990; Gregory, 1989a). En efecte, en contrast amb la prictica dominant en la geografia anglo-saxona, la geografia cultural s'havia distingit per tenir com a objecte d'estudi l'anhlisi de les relacions entre les societats i els seus entorns, amb una perspectiva historicista, mitjan~ant 1'6s de la cultura com a instrument analític, i amb especial atenció a la intervenció de la societat humana en la transformació del territori (Kenzer, 1987; Leighly, 1963; Price & Lewis, 1993; Sauer, 1925, 1941, 1956; Thomas, 1956). Un eix cultural Mediterrhnia-Califbrnia En bona part, aquest contrast rara en els seus deutes conceptuals i metodolbgics amb les tradicions alemanyes de la Kulturgeographie i el Landschaft, per6 també amb la regional vidaliana (Sauer, 1924, 1925). A més, també cal remarcar els seus estrets vincles amb les cibncies socials -sobretot antropologiai la seva preocupació per les qüestions del llenguatge i la representació. Tampoc hauria d'estranyar que coincidis amb un redescobriment de l'epistemologia de la tradició regional francesa (Buttimer, 1971; Berdoulay, 1981, 1988a; Jonas, 1988; Gómez-Mendoza, 1990). En efecte, aquesta havia estat a to amb el pensament social del seu context. De fet, l'enfocament possibilista vidalia havia resolt, de manera forqa efectiva -si més no en els seus ongens-, el condicionament contextual de la iniciativa humana en llocs singulars (Vidal de la Blache, 1903, 1922). Encara més, conceptes com civilisation, genre de vie, pays o paysage havien representat la contingkncia i dialbctica histbrica entre territori, cultura i interacció social. Si, partint d'una tradició vidaliana, s'hagués afegit unes dosis de sociologia neomarxista (Castells, 1972, 1983; Lefebvre, 1974) i d'antiracionalisme postestructuralista (Foucault, 1966,1969,1975), potser s'hagués descobert una vacuna mediterrhia contra la particular febre postmodernista anglo-americana en geografia. Potser en aquests substrats ha prevalgut l'escis impacte de la dialbctica sbcio-espacial i el postmodernisme a 1'Europa continental? (Cahiers de Géographie du Québec, 1988; Espaces Temps, 1989). Una geografia sense territoris ni paisatges No deixa de ser simptom&tic que, fins fa ben poc, la geografia anglo-americana hagi marginat les idees de territori --espai d'identificació sbcio-cultural, resultat i condicionant al mateix temps que la interacció sociali de paisatge -objecte i imatge al mateix temps que la dialbctica histbrica entre societat i entorn- (Cosgrove, 1983, 1985, 1989a; Sack, 1983). Tots dos conceptes, expressió de la dialbctica sbcioespacial, deriven en darrera insthcia de la tradició de 1'Erdkunde (Dematteis, 1985; Farinelli, 1989), de la qual la geografia anglo-saxona ha estat orfe. La idea d'Erdkunde definida per Humboldt com teoria crítica de la Terra, desenvolupada per Ritter i represa per Ratzeloposava el coneixement discursiu i aprofundit de les relacions territorials davant les descripcions cartografiques i superficials de l'espai. Aixb va comportar l'abolició del llenguatge cartogrhfic per les seves limitacions a la representació de la profunditat (Farinelli, 1989). Aquesta dimensió explicativa i relacional de l'Erdkunde, va introduir una practica fenomenolbgica. En efecte, el coneixement geogrhfic contenia una tensió entre subjecte i objecte -1'objecte com a reflex del subjecte-. D'aquí sorgí el problema del coneixement com a mediació entre la visió subjectiva del món i la cibncia. En aquest mateix sentit, Humboldt introduí el concepte de Landschaft, expressió alhora de l'objecte i la seva imatge (Farinelli, 1989). Perb el positivisme fou la fi de la geografia crítica. Suposh el retorn al mapa com a representació objectiva de la realitat i l'abandonament del discurs tebric i de la teoria del coneixement. RAPTE, PERVERSIO I MORT DEL POSTMODERNISME EN GEOGRAFIA Enmig de la confusió regnant a la geografia dels anys vuitanta, les reflexions sobre la dialkctica sbcio-espacial es van apropiar de la cridanera i comercial etiqueta postmoderna (Dear, 1988; Gregory, 1989a 1989b; Soja, 1987, 1989a). Aquest malentbs va impedir tota possible postmodernització de la geografia en el sentit d'una relativització de la formació del coneixement. L'enlluernament amb les implicacions immediates del contextualisme espacial derivat de 17estructuracionisme va situar en segon terme els debats del subjecte, l'antiessencialisme, el pluralisme i la representació. O bé no es va saber copsar el sentit relativista del postmodernisme, o bé es va aprofitar l'avinentesa del reclam de l'eslbgan per evitar l'autbntica relativització del pensament geogrhfic. La suposada postmodernitat de la dialhctica sbcio-espacial La qüestió de l'espacialitat social va estar vinculada al postmodernisme només en la mesura en qub tots dos van respondre a unes mateixes transformacions sbcio-econbmiques del capitalisme tard$ que desvetllaren un imperatiu contextual o sbcio-espacial latent. Perb la dialbctica sbcio-espacial no era cap expressió prbpiament i menys ex- DOCUMENTS D'ANALISI GEOG~FICA 24,1994 clusivament postmoderna. De fet, els antecedents addu'its van mostrar que els orígens de l'especialització de la teoria social rdien en reconstruccions modernistes de la racionalitat. Altrament, l'espacialització de la teoria social no es va produir a resultes del postmodernisme, sinó que havia estat també reivindicada des de i per a projectes modernistes. De fet, es fan tan necesshria i imprescindible en els uns com en els altres. Perb en cap cas hauria d'haver estat l'expressió dominant del postmodernisme en geografia. Sobretot perqub el batec relativista amb qub el postmodernisme ha sotmbs a la formació del coneixement no s'ha limitat al contextualisme. Aquest no ha estat més que un efecte diferit del reconeixement de la pluralitat i autenticitat de raons alienes i dels problemes comunicatius i de representació. La domesticació del relativisme en geografia Els gebgrafs que van escriure sobre postmodernisme es van fixar més en les implicacions immediates en la recerca que en els reptes crítics de relativització del coneixement (Doel & Matless, 1992). Tot i així, flexibilitzaren els enfocaments modernistes amb una certa dosi de contextualisme o, si més no, de localisme. Ara bé, van silenciar-ne els aspectes més compromesos o perillosos: la relativització de la formació dels discursos, les implicacions polítiques de la pluralitat de raons alienes i els problemes de representació. Així van incórrer en dues estratbgies de domesticació: l'exclusió i l'assimilació (Strohmayer & Hannah, 1992). L'estratbgia d'exclusió va presentar una imatge insubstancial del postmodernisme que va menar al rebuig facil, en base tant al supbsit que no era possible l'acció política sense teoria, com a la ignorhncia volguda dels seus aspectes més amena~adors (Albertsen, 1988; Graham, 1988; Harvey, 1989; Lovering, 1989; Thrift, 1991). Per contra, l'estratbgia de l'assimilació va reconbixer les implicacions del relativisme, perd va reconstruir una teoria social racionalista. En uns casos va assimilar el postmodernisme dins de discursos neomarxistes, com ara substituint el materialisme histbric per un de geogrhfic (Soja, 1989a). En d'altres, la visió lingüística del món va degenerar en pura experimentació estilística (Olsson, 1987, 1988, 1991; Pred, 1988; Reichert, 1988). En els millors dels casos, van incorporar una dosi limitada de relativisme, fonamentada en un contextualisme local, per6 que en el seu fons ignorava el relativisme (Dear, 1988; Cooke, 1990; Gregory, 1987, 1989a). L'aggiornamento suposadament postmodern de l'economia política neomarxista Molt especialment, el rapte de l'eslbgan postmodern per l'economia política va sublimar la confusió de dos projectes incompatibles: el postmodernisme relativitzador i l'aggiornamento espacialitzador de l'economia política, sota una etiqueta postmodema cridanera i comercial. Perb, encara més, va evitar els perills relativistes d'un veritable reconeixement dels problemes de representació i de la pluralitat de condicions i raons alienes (Dear, 1990, 1991; Doel & Matless, 1992; Relph, 1991). Les reconstruccions neomodemistes de més anomenada en geograña després del xoc postmodem (Harvey, 1989a; Soja, 1989a) van diagnosticar la crisi de representació com l'obsolescbncia de les teories disponibles per interpretar la reestructuració en l'espacialitat social del capitalisme tardh. Van coincidir també a assimilar tres reptes del postmodernisme en un aggiomamento de la perspectiva de l'economia política neomarxista (Dear, 1990, 1991 ; Peet & Thrift, 1989; Horvath, 1992; Smith, 1990): la reinserció de l'espai en teoria social, l'actualització i flexibilització del materialisme histbric, i la seva autolimitació a la interpretació del món empíric més que a la generalització. Exclusions i assimilacions del postmodernisme des de l'economia política Harvey (1987, 1989a 1990, 1992) va efectuar una contribució important a la reconstrucció neomodernista del marxisme, tot combinant la seva tesi sobre la geografia de l'acumulació (Harvey 1982, 1985a) amb una lectura del postmodernisme com la lbgica cultural del capitalisme tardh (Jameson, 1984, 1991). Així va establir connexions innovadores entre cultura, pensament i economia, articulades per la constitució espacial de la vida social. Harvey (1989a, 1990, 1992) va tractar de superar el relativisme, reconstruint una raó il.lustrada emancipatbria segons la teoria de l'acció comunicativa de Habermas. Tanmateix, Harvey va afrontar la qüestió postmoderna amb una actitud obertament exclusionista: lectura parcial, negació fhcil i desqualificació política. La valoració dels reptes postmodernistes va limitar-se a una declaració puntual de bones intencions, sobretot pel que feia referbncia al pluralisme i l'alteritat, i al seu potencial crític i polític. Per contra, Soja (1987,1989a) va tractar d'assimilar el postmodernisme dins el discurs de l'economia política. A l'efecte, va escriure una histbria de la dialbctica sbcio-espacial entesa com l'aproximació entre geografia i marxisme. Aquesta suposada postmodemització es va limitar, prhcticament, a corregir-ne el biaix historicista, tot reintroduint-hi i'espacialitat de les relacions sbcio-econbmiques. Ara bé, la seva reformulació tebrica va limitar-se a una flexibilització ndif del materialisme histbric. Un assaig d'eradicar-ne el reduccionisme totalitzador, incorporant-hi una petita dosi de pluralisme nayf. Dones decebudes i postmodernistes descontents Les crítiques més sonades a aquestes suposades postmodernitzacions de l'economia política van provenir de les feministes (Bondi, 1990b; Bondi & Domosh, 1992; DOCUMENTS D'AN~ISI GEOGRAFICA 24,1994 Deutsche, 1991; Massey, 1991a; McDowell, 1992), de cercles més o menys prbxims al postestructuralisme (Cuny, 1991b; Dear, 1990, 1991; Folch-Serra, 1993; Relph, 1991; Strohmayer & Hannah, 1992; Thrift, 1990,1991,1993) i dels estudis del Tercer Món (Folch-Serra, 1989; Sidaway, 1990; Slater, 1992). Les unes i les altres van desvetllar les estratbgies exclusionistes i assimilacionistes d'aquestes reconstruccions. Especialment en la mesura en quk eludien la deconstrucció de les estratkgies d'exclusi6 dels propis discursos, s'implicaven amb un únic enfocament sense contrastar-10 als oposats i feien una lectura esbiaixada del postmodernisme segons els propis interessos. Harvey, sobretot, va ser fortament acusat de doble moral per les seves crítiques (Dear, 1991; Deutsche, 1991; Folch-Serra, 1993; Massey, 1991a). Sobretot perquk el seu discurs racionalista combinava declaracions puntuals d'elogi formal al potencial crític del postmodernisme amb una estricta negació de fons de tota rellevhcia política i de tot potencial emancipatori a la pluralitat de veus radicals alternatives dels nous moviments i minories socials (feminismes, ecologismes, nacionalismes, etc., etc.) en favor d'un discurs monolític de classe. Nogensmenys, molts dels crítics reprodu'iren una domesticació exclusionista en identificar errbniament la geografia postmodernista amb les seves reconstruccions neomarxistes. Altres crítiques es van referir al fet que moltes reconstruccions pretesament postmodernistes es limitaven a deixar passar un cert contextualisme, malentks en forma de localisme (Cooke, 1990; Soja, 1989a). Aixb va portar a un cert confusionisme entre els debats de la dialbctica sbcio-espacial i el postmodernisme. Dels eclecticismes esc&ptics a la renúncia al relativisme Afirmacions més crítiques del valor del postmodernisme van provenir del neomarxisme antiessencialista (Graham, 1988, 1990, 1992). Així, es van proposar deconstruir i relativitzar tant el discurs neomarxista com el postmodernista, i alhora que es defensava la importhcia de l'anhlisi marxista es reconeixia el valor d'altres interpretacions del món. També es produiren alguns assajos de transcodificació d'enfocaments humanístics, estructuralistes i postestructuralistes al desenvolupament regional (Folch-Serra, 1989, 1990a, 1990b, 1993). D'entre les lectures més atentes a les implicacions relativistes del postmodernisme, caldria remarcar-ne les aportacions de Dear (1986, 1988, 1990, 1991) i Gregory (1987, 1989a, 1989b, 1991,1992). Aquests, no només van importar el contextualisme de la constitució de les relacions socials dominants en cikncies socials, sinó, encara més, els valors de diferkncia i singularitat. Aixi, Gregory (1987, 1989a, 1989b, 1991) va escriure una histbria de la socialització de la geografia humana i una cartografia de la idea d'espacialitat en teoria so- cial. La seva perspectiva pluralista --en contrast amb la de Soja (1989a)-, va mostrar les febleses i possibilitats estratkgiques dels pensaments social i geogrhfic. Tanmateix, Gregory va adoptar una postura ambivalent. No només partia del rebuig als sistemes de pensament complets i globals, sinó que suggeria un eclecticisme esckptic amb elements de sistemes diversos i respectuós amb les seves diferkncies. Perb, a la prhctica, va assimilar aquest eclecticisme tant a reconstruccions modernistes de grans teories --com les de l'estructuració o de l'acció comunicativa-, com a la reformulació d'una nova geografia regional tebricament informada, per copsar la complexitat del món real davant la simplicitat abstracta i la coherkncia deductiva. Per contra, Dear (1988) va advocar per una postmodernització de la geografia que negava la racionalitat dels discursos i atacava els fonaments epistemolbgics del modernisme i les justificacions finals del coneixement humh. Alhora insistia en la imprescindibilitat de l'espacialització de la teoria social o estructuració espai-temps dels processos socials. Perb, malgrat la seva insistkncia en la idea de tensió creativa entre teories disponibles, també Dear va admetre la necessitat de limitar el relativisme. Aixi, va acceptar la priorització de discursos per reconstruir una racionalitat hermenkutica que evités l'eclecticisme del tot s'hi val. ~dhuc va proposar una nova veritat ontolbgica de facto en la diversitat geogrhfica i variació d'hrees (Smith, 1990). NOVA GEOGRAFIA REGIONAL I GEOGRAFIA FEMINISTA: POSTMODERNISMES A LA PRACTICA? En qualsevol cas, el debat postmodernista en geografia es va limitar a enfrontaments tebrics, academicistes i elitistes. Van sovintejar les afirmacions normatives sobre com calia reconstruir la geografia, desvinculades de la seva practica. Molts autors van assumir uns principis epistemolbgics sense ni plantejar-se'n l'aplicació. Aixb, precisament, quan tant la prhctica del dihleg i la tensió creativa entre teories competitives, com l'articulació d'un pluralisme que evités el reduccionisme i l'essencialisme no eren, ni de bon tros, tan fhcils de resoldre com de plantejar (Gregory, 1989b). Els uns pels altres, va quedar per veure com hagués pogut ser una geografia genulnament postmodernista duta a la prhctica. A manca d'aplicacions prbpiament postmodernistes hom va voler buscar-ne exemples en altres camps. Aixi, es va insistir en la condició postmoderna de la nova geografia regional i dels locality studies (Cooke, 1990; Soja, 1989a), i hdhuc en la d'algunes recerques de geografia feminista (Probyn, 1990); d'una banda per les seves combinacions de pluralisme, deconstrucció i contextualisme i de l'altra per la confusió d'aquest debat amb el de la dialbctica sbcio-espacial. DOCUMENTS D'ANALISI GEOGRAFICA 24,1994 Malgrat les coincidbncies, les possibilitats de combinació d'aquests estudis empírics amb les discussions tebriques del relativisme no han estat explorades amb la suficient seriositat fins ben entrats els anys noranta (Pratt, 1993; Thrift, 1991, 1993). Una nova geografia regional de la reestructuració postfordista La fragmentació, efimeralitat i destrucció creativa del capitalisme tarda han tingut una expressió en geografia en el renovat interbs per la diversitat i singularitat dels llocs i regions en un món complex i plural (Berdoulay, 1989; Gregory, 1989a; GÓmez-Mendoza, 1990; Wolch & Dear, 1989). En efecte, per contra del postmodernisme, la nova geografia regional i els locality studies no han estat un resultat deductiu d'un debat acadbmic. Ben al contrari, van sorgir com una resposta pragmhtica i inductiva davant l'obsolescbncia de les velles teories per tal d'analitzar els processos de desenvolupament regional desigual i, molt particularment, la diversitat d'efectes locals -socials, polítics i econbmicsde la reestructuració sbcio-espacial del postfordisme (Thrift, 1991; Massey, 1991b). La rellevhcia sbcio-política fora del context acadbmic ha estat evident (Massey, 1991b). Aquestes línies empíriques de recerca sobre desenvolupament regional van posar en contacte el pbsit tebric de l'economia política en geografia -acumulació capitalista (Harvey, 1982), divisions espacials de treball (Massey, 1984) i desenvolupament regional desigual (Smith, 1984)- amb el debat de la dialbctica sbcio-espacial i l'espacialització de la teoria social (Gregory, 1989a; Gregory & Urry, 198.5; Soja, 1989a; Thrift, 1983). El fet diferencial de la nova geografia regional (Gilbert, 1988; Gómez-Mendoza, 1990; Nogué, 1989; Pudup, 1988; Thrift, 1983, 1990, 1991) i dels locality studies (Cooke, 1989, 1990; Lovering, 1989; Massey, 1990,1991b) respecte als enfocaments convencionals ha estat que no s'han proposat només descriure la complexitat i singularitat de les interrelacions socials que es donen en un lloc concret, sinó també explicar els processos dialbctics de formació de l'especificitat regional i de diferenciació territorial. Estudis de localitat, estudis de globalitat: els processos de formació regional Aquest propbsit va implicar cercar una reciprocitat entre allb local i allb global. A part de la dinhica interna dels llocs, calia analitzar tant l'impacte dels processos sbcio-econbmics generals -operant a múltiples escalessobre l'especificitat dels llocs, com la posició d'aquests llocs en les estructures més amplies d'interdependbncies -dins les quals es produi'en, reprodu'ien i transformaven-. A més, calia considerar com la prbpia especificitat local incidia en les transformacions dels processos generals i les estructures d'interdependbncies (Massey, 1984, 1990; Massey & Meegan, 1989; Thrift, 1983; Wolch & Dear, 1989). Aquest procés simultani de formació de l'especificitat i de diferenciació territorial interdependent, s'ha entbs com un procés histbric dialbctic, on cada nova ronda de processos i estructures s'amotlla i articula amb les condicions locals prbvies, operanthi amb distintes formes i efectes (Massey & Meegan, 1989; Massey, 1984, 1990). Una altra via de reconstrucció d'una nova geografia regional, basada en la teoria de l'estructuració, ha remarcat també l'estudi dels llocs com escenari o context de la interacció social --o de la tensió entre estructures socials i iniciativa humana- (Dear, 1988; Gregory, 1989a; Thrift, 1983, 1990, 199 1, 1993). Així, les regions serien creades i reprodui'des com a part de la transformació temtorial de la societat i de la contextualització dels individus en aquest procés. En aquest camí s'ha trobat la geografia del subjecte-context que ha tractat d'interpretar el subjecte humh i la seva acció com a modulacions contextuals de discursos (Thrift, 1991). Tot plegat recondui't a una reinterpretació de la regió com un procés histbricament contingent i en formació constant (Pred, 1984). La seva institucionalització comprendria, així també, una identitat i simbologia cultural específiques -reconegudes en distintes esferes de l'acció sociali una conscibncia local sorgida del sentit de lloc (Paasi, 1986, 1991). Nova geografia regional: un camp de tensió metodolbgica L'atenció, tant per les formes culturals i les formacions socials, com per l'establiment de connexions entre localitat i globalitat, va anar suscitant una convergbncia d'interessos de recerca entre enfocaments oposats --estructuralistes, fenomenolbgics i hdhuc feministes- (Mackenzie, 1989a; Nogué, 1989) al voltant del procés de formació de les regions, enteses aquestes com a context condicionant i resultat alhora de la interacció entre estructures sbcio-econbmiques i iniciativa humana. Les proclames tebriques han insistit a proposar estudis regionals empírics informats per combinacions flexibles de tota la bateria de teories disponibles segons el context d'aplicació (Cooke, 1989; Gilbert, 1988; Gregory, 1989a; Massey, 1984, 1990, 1991b; Pudup, 1988; Thrift, 1990, 1991). Perb la prhctica ha anat palesant que la seva aplicació ha estat més tebrica que real: no s'ha assolit un veritable pluralisme metodolbgic, ni un grau suficient de deconstrucció. ~dhuc el contextualisme inherent a l'acció social ha anat degenerant en simple localisme (Massey, 1991; Thrift, 1990, 1991, 1993; Warde, 1989; Whatmore, 1990). Ben aviat es va anar produint una nova divergbncia entre els que consideraven el localisme una condició estructural o un interbs contextual. Els primers van desenvolupar una equació reduccionista del tipus localitat-diferbncia-postmodernisme (Coo- ke, 1990), derivant en un mal entbs postmodernisme localista (Thrift, 1991). Els darrers van argumentar que l'estudi dels llocs sorgia d'una necessitat prhctica de comprendre unes transformacions sbcio-espacials especifiques i que altres contextos comportarien distints interessos de recerca (Massey, 1991b). Coherhncia metodolbgica versus zapping conceptual Convé remarcar dos elements significatius del debat de la nova geografia regional. D'una banda, la negació de l'oposició entre abstracció tebrica de processos generals i descripció empírica d'especificitats locals (Massey, 1990), cercant difiícils equilibris entre les perspectives nomotbtica i idiogrhfica. D'una altra, la confusió entre les contraposicions local-general i concret-abstracte. L'estudi dels llocs no exigeix necesshriament un mbtode empíric ... tret que s'entengui que les teories no poden copsar el fet local (Massey, 1991b). En aquest ordre de coses, les intervencions més prudents han remarcat que la complexitat de la interacció social no pot reduir-se ni a les estructures socials ni a la iniciativa humana. Per tant, l'elecció entre l'una o l'altra és absurda (Urry, 1989), i la seva coordinació sembla impossible -restant només l'opció del zapping per mostrarne les tensions a través de l'alternan~a- (Jameson, 1991). Estructura i iniciativa no són cap model de res, sinó només un punt de partenqa per copsar alhora la realitat concreta i la seva relació amb un context més ampli. En definitiva, la prbpia pluralitat de substrats de la nova geografia regional ha impedit la definició d'un cos conceptual i metodolbgic definit, propi i coherent. Perb el fet d'haver-se limitat a ser un camp comú d'interessos de recerca compartits per al dihleg creatiu entre concepcions oposades en la interpretació de les relacions societattenitori, ha estat allb que li ha conferit un caricter pluralista o hdhuc postmodern. En efecte, més enllh d'un contextualisme confós amb localisme, les aportacions més genu'inament postmodernes de la nova geografia regional han de raure en l'establiment d'un diileg plural i deconstructiu entorn dels conceptes de regió i context, tot defugint els dogmatismes filosbfics (Thrift, 1990, 1991, 1993). Perb sembla que el debat s'ha anat resolent a favor d'un estructllrdis~e reduccionista: els subjectes són relegats a segon terme i, en el més postmodern dels casos, un determinisme cultural substitueix l'econbmic (Thrift, 1990, 1991). Feminismes i postmodernismes en geografia: coalicions? L'anhlisi de la coincidbncia d'interessos entre feminismes i postmodernismes va generar un optimisme previngut. Els punts de contacte eren significatius, no només pel carhcter compartit de molts conceptes, sinó també per la complementarietat entre els interessos tebrics dels postmodernismes i la practica feminista d'un antiessencialisme i pluralisme crítics (Bondi, 1990b; Fraser & Nicholson, 1990; Nicholson, 1990; Probyn, 1990). La geografia del gbnere va aportar un bagatge postmodern de facto a la constitució d'un discurs sbcio-espacial més integrador (Pratt, 1993), de tant de valor o més que molts debats tebrics. Pels estrets lligams amb la teoria social, els feminismes van transferir, assumir i aplicar els debats postmoderns de manera més immediata. Les aportacions dels feminismes han estat fonamentals en la incorporació dels reptes de la condició postmoderna en geografia. Han estat una de les claus de l'aplicació del debat de la dialbctica sbcio-espacial. Especialment, mitjanqant analisis empíriques del condicionament contextual-local de la interacció entre estructures socials i iniciativa humana, informades per combinacions flexibles d'enfocaments estructuralistes i fenomenolbgics -i feministes-. Com també ho han estat en la conscienciació dels problemes de representació -deconstrucció de categories d'anilisii el reconeixement de la diversitat de condicions alienes (Bondi, 1990a, 1990b; Bowlby i altres, 1989; Mackenzie, 1989a, 1989b; Marston, 1990; McDowell, 1989, 1991; McDowell & Massey, 1984; Pratt & Hanson, 1988; Rose, 1989; Rose, 1990). ... o confrontacions? Per6 en geografia, la mútua ignorancia inicial va anar derivant en confrontació pel rebuig dels feminismes a qualsevol coalició amb el postmodernisme -potser pel perill de perdre la prbpia identitat i imprescindibilitat dins un altre gran consens (Harvey, 1989a; Jameson, 1991)-. Així, van interpretar el postmodernisme com un nou intent d'absorció per part d'un projecte d'homes blancs anglos de classe i edat mitjana. En efecte, les versions comercials del postmodernisme no havien incorporat el pluralisme i l'alteritat d'arrel, sinó com un simple afegitó publicitari. De la mateixa manera, havien ignorat les aportacions feministes pel que feia al valor de les relacions de gbnere en la interacció social (Bondi, 1990a, 1990b, 1992; Bondi & Domosh, 1992; Christopherson, 1989; Deutsche, 1991; Folch-Serra, 1993; Massey, 1991a; MC Dowell, 1990, 1992). Tanmateix, aquest rebuig ha reprodu'it una estratbgia exclusionista: lectura parcial, negació faci1 i desqualificació política. De fet, les feministes han atacat el fons dels reptes del postmodernisme relativista només molt ocasionalment -i sovint en part els han compartit-. Si que, en canvi, han tractat de desmarcar-se de les versions comercials i, sobretot, de la seva assimilació en reformulacions del discurs modernista que s'havien apropiat incorrectament de l'etiqueta. DOCUMENTS D'ANALISI GEOGRAFICA 24, 1994 atenció a la descolonització conceptual i a la diversitat de veus silenciades -per exemple, a conceptes desenvolupats en contextos més prbxims. El debat de la dialkctica sbcio-espacial n'ha estat il.lustratiu. El redescobriment de la profunditat discursiva, de la complexa interacció espai-societat, o dels conceptes de territori i paisatge, han estat producte d'una ruptura de barreres de la geografia anglo-americana amb les cikncies socials i amb tradicions de pensament no-anglbfones. En canvi, els substrats de 1'Erdkunde i la tradició regional francesa eren rics en idees que, com el paisatge o el temtori, representaven la dialkctica entre espai-societat, procés-forma i objecte-subjecte. Aquests feien innecessari que 1'Europa continental hagués de redescobrir la dialkctica sbcio-espacial a través de la geografia anglo-saxona. De la mateixa manera, l'antiracionalisme i el postestructuralisme impedien el descobriment del postmodernisme. Per una imaginació geogrhfica prbpia i sbcio-políticament rellevant En el context del mercat Únic i global del pensament i la recerca, el risc de descontextualització és especialment accentuat en comunitats periferiques, a les quals un enlluernament xenhfil --expressió de Lluch (1988)- les ha avesades a manllevar idees de forma potser no prou reflexiva. Evitar aquest risc exigiria una acurada deconstrucció dels conceptes i les teories foranes importables, un contrast comparatiu i una flexibilitat mitjanpnt la transcodificació contextual. Per6 assumir-10s exigiria la valentia i gosadia de desenvolupar una creativitat i imaginació geogriifiques prbpies -i exportablesi un sentit crític -avui pendularment oblidat-. Per damunt de tot, de plantejar qüestions de recerca sbcio-políticament rellevants per a una millor comprensió del propi temtori i societat i que, de retruc, permetessin dissenyar discursos per a la seva transformació en el camí d'una justícia social que respectés el pluralisme. Aquests discursos comportarien un cos conceptual que copsés l'especificitat del propi lloc i la seva relació amb els processos i les estructures globals. Sentiment d'inferioritat, mediocritat i sentit crític a la geografia ib&rica Secundhriament, per als acadkmics aixb podria suposar una aportació a la interpretació de la diversitat dels processos globals -mitjan~ant la seva modulació contextual-, que permetria fer sentir veus de comunitats ara silenciades. Aquesta seria una oportunitat per deixar de ser receptors passius i actuar també com a emissors actius en un nou dihleg més pluralista. Perb aixi, implicaria traslladar responsabilitats massa feixugues als investigadors: no només suposaria la fi de l'excusa de la recerca en base a filosofies, sinó sobretot la fi de la comoditat del deixeu que inventin els altres: del mimetisme, del plagi passiu i de la fe cega en una elit d'investigadors forans sublimada per un sentiment d'inferioritat i subalternitat. Les tradicions en l'adaptació d'innovacions de diversos orígens -políglotes-, en estudis territorials empírics per6 tebricament informats, i en l'establiment de vincles entre localitat i globalitat, haurien d'haver estat un bagatge suficient per afrontar, amb garanties d'bxit, aquest repte relativista. Perb, fos per la raó que fos -i sense menysprear els arguments de Cipolla (1988)-, el debat del postmodernisme ha passat quasi inadvertit per la geografia ibbrica (Albet, 199 1; Garcia-Ramon, 1989; Gómez-Mendoza, 1990 i poc més, si més no fins al 1992). De fet, el context sbcio-professional de la geografia ibbrica ha afavorit el conformisme, l'autoreproducció i la mediocritat, tot barrant el pas al sentit crític i a la renovació d'idees -de manera semblant a com s'havia diagnosticat en el cas itali8 (Celant, 1987; Celant & Cori, 1986; Cori, 1984; Cori, 1990)-. En canvi, en filosofia no han passat desapercebudes les seves implicacions btiques i polítiques (Alcoberro, 1983, 1992, 1993; Bilbeny, 1991a, 1991b; Castiñeira, 1986; Mas, 1991; Picó, 1988; Ramoneda, 1982,1989; Turró, 1991; Vilar, 1986, 1990; entre molts d'altres). Terrorisme intel-lectual i &tica professional Perd el postmodernisme és també part d'altres canvis en el mercat lliure de la recerca. Com ara d'un canvi en el sentit de la comunicació acadbmica: l'increment de publicacions i neologismes sembla inversament proporcional a la creativitat d'idees (Harvey, 1990). Potser perqub, enmig de la competbncia professional creixent, el seu objectiu ja no és presentar resultats de recerca socialment Útil, sinó fer publicitat comercial dels autors i convbncer l'audibncia que es tracta de persones o institucions interessants i dignes de ser adquirides o contractades (Cuny, 1991~). Aixb ha propiciat un terrorisme intel.lectua1 que esta amenapnt contínuament amb idees que han de trasbalsar per complet i per sempre tota practica investigadora. Perb que, de fet, tenen un impacte nul. En aquest context hi ha noves qüestions d'btica i deontologia professional que reben una atenció especial (Curry, 1991c; Harley, 1990; Harvey, 1990; Harvey & Scott, 1988; Kirby, 1991, etc.). LA GUERRE DU POSTMODERNZSME N'A PAS EU LZEU Com ja ha estat dit, l'assimilació racionalista del postmodernisme ha impedit la penetració del relativisme. En efecte, la renúncia al terme -la seva mortés a causa del desencís i desprestigi per les seves confusions, apropiacions i degeneració. Aixb ha guiat a un replegament en un relativisme postestructuralista menys ambiciós. En qualsevol cas, perb, les implicacions del replantejament dels problemes del relativisme estan configurant les cibncies socials de fi de segle -malgrat que hi hagi més qüestions que no respostes-: representació, context i pluralisme. I Els postmodernismes que mai no han existit Justament, la llicd rera les imaginacions postmodernistes s'ha basat en l'acceptació que tot coneixement és relatiu: condicionat per les assumpcions del discurs de representació i pel seu contextual. Aixb implicaria establir un dihleg no-prioritzat entre la pluralitat de raons alienes -potser en forma de zapping entre equivalbnciesi reconbixer la diversitat de modulacions contextuals dels discursos socials. Nogensmenys, bona part de les intervencions al debat postmodernista en geografia n'han estat antibtiques. Atrapades per l'academicisme i l'elitisme, i desvinculades de la prhctica, s'han limitat a especular pretenciosarnent sobre les implicacions tebriques del postmodernisme per establir normatives de reconstrucció de la geografia. Així, ha quedat pendent de dur a la practica una geografia postmoderna. Perb, malgrat que no hagi arribat a existir una geografia prbpiament postmoderna, el debat ha propiciat la recuperació de les qüestions de l'antiessencialisme i el relativisme del coneixement que podrien impregnar l'epistemologia de la recerca que ha de venir rera seu. I Del relativisme a la prudsncia i modsstia intel.lectuals Per damunt de tot, els postmodernismes han recordat que el relativisme pragmhtic no equival a l'eclecticisme del tot s'hi val, sinó que aquest és una crida, escbptica si no agnbstica, a una actitud de prudkncia i modbstia intel.lectuals. Una crida que hauria de menar de la simplicitat de les elucubracions tebriques de l'elitisme academicista a la complexitat de la recerca aplicada al carrer. Especialment, a plantejar qüestions de recerca rellevants per al disseny de propostes sbcio-polítiques crítiques per a la transformació del propi temtori i societat. En tot cas, el reconeixement relativista que ningú no és posseidor de la veritat i el rebuig a les teories no hauria d'haver comportat l'aturada de tota crítica social (Pile & Rose, 1992). Ben al contrari, partint de la diversitat de llocs i de raons i condicions alienes, el relativisme postmodern hagués pogut ésser la base de nous projectes crítics i pluralistes de justícia social i d'emancipació i alliberament de tots els grups socials. Perb, parafrasejant Giraudoux i Baudrillard: la guerre du postmodernisme n'ha eu pas lieu. .. eppure si muove. A voltes em sento tan cansat de l'eslbgan ccpostmodernr com qualsevol altre, perd quan estic temptat de penedir-me de la meva complicitat amb ell, de deplorar els seus mals usos i la seva notorietat, i de concloure a contracor que planteja més problemes que no en resol, em trobo a mi mateix dubtant de si hi hauria cap mes concepte que podria expressar aquesta qüestió de manera més efectiva i econbmica. Fredric R. Jamenson, Post modernism, or the cultural logic of late capitalism, 1991 Tot tipus de pensament que és antiautoritari i iconocl~stic, que insisteix en l'autenticitat de les altres veus, que celebra la diferhcia, la descentralització i la democratització dels gustos, així com el poder de la imaginaci6 sobre la materialitat, ha de ser de tall radical [. . .] en les mans dels seus practicants més responsables, tot el bagatge d'idees associat amb el postmodernisme pot ser emprat per a fins radicals i, per tant, ser vist com a part d'un gir fonamental vers una política més alliberadora. David W. Harvey, The condition of postmodernity, 1989 L'autor vol fer constar el seu agrai'ment als professors Berardo Con, Michael Dear, Giuseppe Dematteis, Gioacchino Garofoli, David Hooson, Jim Parsons, Petros Petsimeris, Mechtild Rossler, Ed Soja, Pau1 Starrs, Michael Storper i Dick Walker pel plaer i profit intel.lectua1 obtingut de la discussió amb ells de diversos aspectes de la recerca aquí revisada; a Maria Dolors Garcia Ramon per dirigir la recerca original i perseguir-10 perqui: escrivis aquestes pagines; a dos censors anbnims; als paisatges metropolitans de Barcelona, Califbmia i la Lombardia per la inspiració que desprenen; i last but not least a Montserrat Mercadé, qui ha tingut cura de la bibliografia. Són d'aplicació les declinacions de responsabilitat usuals. BIBLIOGRAFIA ALBERTSEN, N. (1988), <~Postmodernism, post-fordism, and critica1 social theory,, Society and Space, 6(3), pp. 339-365. ALBET, A. (1988). c<ValoraciÓ dels lligams entre geografia radical i geografia humanística)), Documents d'An6lisi Geografica, 13, pp. 5-18. ALBET, A. (1991), <<El pensament geogrhfic i la importació de nous conceptes: l'estudi del lloc, com exemple)), Primer congrés catala de geografia, Barcelona, Societat Catalana de Geografia, vol. nia, pp. 3-11. ALCOBERRO, R. (1983), El desordre cívic, Barcelona, El Llamp. DOCUMENTS D'ANALISI GEOGRAFICA 24,1994 ALCOBERRO, R. (1992), Lafiloso$a de la il.lustració, Barcelona, Barcanova. ALCOBERRO, R. (1993), Contra Pla, Barcelona: Barcanova. Col. Lletres de batalla. BARNES, T.J.; CURRY, M.R. (1992), ((Postmodernism in economic geography: metaphor and the construction of alterity~, Society & Space, 10(1), pp. 57-68. BEAUREGARD, R.A. (1989), ((Between modernity and postmodernity: the ambiguous position of US planning,,, Society & Space, 7(4), pp. 381-395. BEAUREGARD, R.A. (1991) (<Without a net: modemist planning and the postmodem abyssn, Journal of Planning Education and Research, 10, pp. 189194. BERDOULAY, V. (1981a), ((The contextual approachn, STODDART, D.R. (Ed), Geography, ideology and social concern, Oxford, Blackwell, pp. 8-16. BERDOULAY, V. (1981B), La formation de l'ecole franpise de géogaphie (1870-1914), Paris, Bibliothéque Nationale. BERDOULAY, V. (1982), ((La métaphore organiciste. Contribution ?i l'étude du langage des géographesn, Annales de Géographie, 91(507), pp. 573-586. BERDOULAY, V. (1988a), Des mots et des lieux: la dynamique du discours géographique, Paris, CNRS [trad. ita. Parole e luoghi: la dinamica del discorso geografico, Milano, Etaslibri, 1991.1 BERDOULAY, V. (1988b), ((Géographie: lieux de discours~, Cahiers de Géographie du Québec, 32(87), pp. 245-252. BERDOULAY, V. (1989), ((Pluralité du discours et post-modemismen, Espuces Temps, 40-41, pp. 32-33. BERMAN, M. (1982), All that is solid melts into air, New York, Simon and Schuster. BILBENY, N. (1991a), ~tica i justícia, Barcelona, Barcanova. BILBENY, N. (1991b), L'ombra de Maquiavel. ~tica i política, Barcelona, Llibres de l'índex. BISHOP, P. (1992), ((Rhetoric, memory, and power: depth psychology and postmodem geography,,, Society & Space, 10(1), pp. 5-22. BONDI, L. (1990a), ((Progress in geography and gender: feminism and differencer, Progress in Human Geography, 14(3), pp. 438-444. BONDI, L. (1990b), ((Feminism, postmodernism, and geography: space for womenh, Antipode, 22(2), pp. 156-167. BONDI, L. (1992), (<Fragments for geographyh, Antipode, 24(1), pp. 79-86. BONDI, L. & DOMOSH, M. (1992), (<Other figures in other places: on feminism, postmodernism and geography~, Society & Space, 10(2), pp. 199-213. BONNETT, A. (1992), ((Art, ideology, and everyday space: subversive tendencies from Dada to postmodernismz, Society & Space, 10(1), pp. 69-86. BOURDIEU, P. (1977), Outline of a theory of practice, Cambridge, Cambridge UP. BOWLBY, S.R.; LEWIS, J.; MCDOWELL, L.L.; FOORD, J. (1989), uThe geography of gendem, PEET, R.; THRET, N.J. (Eds), New models in geography: thepolitical-economy perspective, London, Unwin Hyman, vol 2, pp. 157-175. BOYLE, M & HUGHES, G. (1991), aGlasgow's role as European City of Culture, 1990,, Area, 23(3), pp. 217-228. Bu~R, A. (1971), Society and milieu in the French geographic tradition, Chicago, AAG & Rand McNally. [Tradu'it al castelli: Sociedad y medio en la tradición geográfica fvancesa, Vilassar, Oikos-tau, 1980.1 Cahiers de Géogaphie du Québec, 32(87), 1988, numéro spécial ((Géographie, état des lieux. Debat transat1antique.n CAPEL, H. (1977), ~~Institucionalización de la geografia y estratégias de la comunidad científica de 10s ge6grafos,,, Geo-crítica, 8-9, 31+27 pp. [Traducció parcial a l'anglks: ~~Institutionalization of geography and strategies of change,,, STOODDART, D.R. (Ed), Geography, ideology and social concern, Oxford, Blackwell, 1981, pp. 37-69.] CAPEL, H. (1981), Filosofia y ciencia en la geografia contemporánea: una introduccidn a la geografia, Barcelona, Barcanova. CASTELLS, M. (1972), La question urbaine, Paris, Maspero. [TraduYt al castelli: La cuestidn urbana, Madrid, Siglo XXI, 1974.1 CASTELLS, M. (1983), The city and the grassroots: a cross-cultural theory of urban social movements, London, Arnold. CASTIÑEIRA, A. (1986), ~mbits de la postmodernitat, Barcelona, Columna. CELANT, A. (1987), <<L'evoluzione recente del pensiero geografico in Italia: nuove prospettive e antichi malesserix, Treballs de la SCG, 10-1 l, pp. 11-34. CELANT, A.; CORI, B. (1986), <<Innovation versus self-reproduction: the staiemate of contemporary italian geographyr, Proceeding of the ZGU Conference, Barcelona. CHOAY, F. (1988), <<Post-modeme),, MERLLN, P.; CHOAY, F. (Dirs.), Dictionaire de l'urbanisme et de l'aménagement, Paris, PUF. pp. 529-531. CHRISTOPHERSON, S. (1989). <<On being outside "the projectnn, Antipode, 21(2), pp. 83-89. CIPOLLA, C.M. (1989), <<Les lleis fonamentals de l'estupidesa humana,>,Allegro ma non troppo, Bologna: i1 Mulino, 1988. [Trad. cat., Revista Econbmica de Catalunya, 14,1990, pp. 110-1 18; trad. cast., Allegro ma non troppo, Barcelona: Crítica, 1991, pp. 51-98.] CLARK, G.L. (1992), <<GIS -what crisis?,, Environment and Planning A, 24(3), pp. 321-322. COOKE, P.N. (Ed.) (1989), Localities: the changing face of urban Britain, London, Unwin Hyman. COOKE, P.N. (Ed.) (1990), Back to thefuture: Modemity, postmodemity and locality, London, Unwin Hyman. CORI, B. (1984), <<Itaiyn, CLAVAL, P.; JOHNSTON, R.J. (eds), Geography since the Second World War, London, CroomHelm. [Trad. cast. La geografia actual, Barcelona, Ariel, 1986, pp. 51-70.] CON, B. (1990), a1 metodi e gli indirizzi,), DI BLASI, A. (ed), Geografia, Torino, Fondazione Agnelli, pp. 43-72, Col. Guide agli studi di scienze sociali in Italia. COSGROVE, D.E. (1983), <<Towards a radical cultural geography: problems of theorp, Antipode, 15(1), pp. 1-11. COSGROVE, D.E (1985), Social formation and symbolic landscape, Totowa, Barnes and Noble. COSGROVE, D.E (1989a), aGeography is everywhere: culture and symbolism in human landscapesn, GRE GORY, DJ.; WALFOR, D,R. (Ed), Horizons in human geography, Basingstoke, MacMillan, pp. 118,135. COSGROVE, D.E. (1989b), aA terrain of metaphor: cultural geography 1988-89r, Progress in Human Geography, 13(4), pp, 506-515. COSGROVE, D.E. (1989c), <<Eiistorical consideratlons of humanism, historicai materialism and geography,,, KüBAYASHI, A.; MACKENZIE, S.D.(Eds), Remaking human geography, Boston, Unwin Hyman, pp. 189-205. COSGROVE, D.E. (1990), a,. .Then we take Berlin: cultural geography 1989-90r, Progress in Human Geography, 14(4), pp. 560-568. COSGROVE, D.E. (1992), aOrders and a new world: cultural geography 1990-91,, Progress in Human Geography, 16(2), pp. 272-280. COSGROVE, D.E.; DANIELS, S. (Eds) (1988), The iconography of landscape: essays on the symbolic representation, design, and use ofpast environments, Cambridge, Cambridge UP. CRONON, W. (1991), Nature's metropolis: Chicago and the Great West, New York: Norton. CURRY, M.R. (1991a), Morality and agency in Geographical Znformation Systems, San Diego, San Diego State University, Department of Geography Discussions Paper 91-1. CURRY, M.R. (1991b), <<Postmodernism, language, and the strains of Modernismn, Annals of the AAG, 81(2), PP. 210-228. CURRY, M.R. (1991c), aOn the possibility of ethics in geography: writting, citing, and the constructions of intelectual property,, Progress in Human Geography, 15(2), pp. 125-148. DAVIS, M. (1990), City of quartz: excaving thefuture in Los Angeles, New York, Verso. DOCUMENTS D'ANALISI GEOGR~CA 24,1994 DAVIS, M. (1992), <<Las Angeles: City of Quartzn, AAG'92 Annual Meeting, San Diego: the sound of knowledge, 1992 [sessió enregistrada i editada en suport magnktic.] DEAR, M.J. (1986), <<Postmodernism and planningn, Society & Space, 4(3), pp. 367-384. DEAR, M.J. (1988), ~The postmodern challenge: reconstructing human geography~, Transactions of the IBG, NS 13(3), pp. 262-274. DEAR, M.J. (1990), <<Postmodern geographies, by Edward Sojan, Annals of the AAG, 80(4), pp. 649-654. DEAR, M.J. (1991), <<The condition of postmodemity: an enquiry into the origins of cultural change, David Harvey,,, Annals of the AAG, 81(3), pp. 539. DEBORD, G. (1967), La société du spectacle, Paris. DEMATTEIS, G. (1985), Le metafore della terra. La geografia umana tramito e scienza, Milano, Feltrinelli. DEUTSCHE, R. (1991), <<Boys town,, Society & Space, 9(1), pp. 5-30. DOEL, M.A. (1992), <<In stalling deconstruction: striking out the postmodern,,, Society & Space, 10(2), pp. 163-179. DOEL, M.A.; MATLESS, D. (1992), <<Geography and postmodernismn, Society & Space, 10(1), pp. 1-4. DOMOSH, M. (1991), gToward a feminist historiography of geographyx, Transactions of the IBG, NS 16(1), pp. 95-104. DRIVER, F. (1985), <<Power, space and the body: a critica1 assessment of Foucault's "Discipline and punish",, Society & Space, 3(4), pp. 425-446. DRIVER, F. (1992), <<Geography's empire: histories of geographical knowledges, Society & Space, 10(1), pp. 23-40. DUNCAN, J. (1990), The city as text: the politics of landscape interpretation in the Kandyan kingdom, Cambridge, Cambridge UP. DLJNCAN, J.; BARNES, T.J. (1992) (Eds.), Text and metaphor in cultural geography, London, Routledge. EAGLETON, T. (1986), Against the grain: selected essays 1975-1985, London, Verso. ENTRIKIN, J.N. (1991), The behveenness ofplace: towards a geography of modemity, Baltimore, John Hopkins UP. Espuces Temps: réjléchir les sciences sociales, 40-41, 1989, numéro spécial <<Géographie, état des lieux. Debat transatlantique~. FARINELLI, F. (1989), <<Pour une theorie generale de la géographies, Georythmes, 5, pp. 1-81. FOLCH-SERRA, M. (1989), 4Geography and post-modemism: linking humanism and development studiess, Canadian Geographer, 33(1), pp. 66-75. FOLCH-SERRA, M. (1990a), <<Place, voice, space: Mikhail Bakhtin's dialogical landscape,,, Society & Space, 8(30), pp. 255-274. FOLCH-SERRA, M. (1990b), <<A dialogical landscape of the Catalan Pyrenees~, AAG Annual Meeting Program and Abstracts, tor on to,^. 72. FOLCH-SERRA, M. (1993). <David Harvey i els seus crítics: el conflicte amb les dones decepcionades i els postmodernistes descontents,,, Documents d'Andlisi Geogrhfica núm. 24. FOUCALLT, M. (1966), Les mots et les choses: une archeologie des sciences humaines, Paris, Gallimard. [Tradult al castelli: Las palabras y las cosas, Mexico, Siglo XXI, 1981,3a edició.] FOUCAULT, M. (1969), L'archéologie du savoir, Paris, Gallimard. FOUCALLT, M. (1975), Surveiller etpunir. Naissence de laprison, Paris, Ed. Gallimard. [Tradult ai castellh: Vigilar y castigar: el nacimiento de la prisión, México, Siglo XXI, 1976.1 FRASER, N.; NICHOLSON, L.J. (1990). <<Social críticism without philosophy: an encounter between feminism and postmodemism,,, NICHOLSON, L.J. (Ed.), FeminisdPostmodemism, New York, Routledge, pp. 19-38. GARCIA-RAMON, M.D. (1989), aNuevos enfoques y temáticas en la geografia internacional de finales de siglo. Una introducción>>, Boletin de la AGE 9, pp. 5-9. GEERTZ, C. (1973), The interpretation of culture: selected essays, New York, Basic Books. LES GEOGRAFIES CULTURALS DEL CAPITALISME TARDA GDDENS, A. (1984), The constitution of society: outline of the theory of structuration, Cambridge, Polity Press. GIDDENS, A. (1985), aTime, space and regionalisation,, GREGORY, D.; URRY, J.(Eds.), Social relations and spatial structures, London, Macmillan, pp. 265-295. [2a edició, 1987.1 GILBERT, A. (1988), <<The new regional geography in english and french-speaking countries,), Progress in Human Geography, 12(2), pp. 208-228. GLACKEN, C.J. (1967), Traces on the Rhodian shore: nature and culture in Western Thought from ancient times to the end of eighteenth century, Berkeley, University of California Press. GLICK, T.F. (1987), aHistory and philosophy of geographyw, Progress in Human Geography, 11(3), pp. 405-416. GÓMEZ-MENDOZA, J. (1990), <<Per una geografia regional renovadan, Treballs de la SCG, 21, pp. 51-71. GOODCHILD, M.F. (1991), <<Just the factsn, Political Geography Quarterly, 10(4), pp. 335-337. GOODCHILD, M.F.; JANELLE, D.G. (1988), ~Specialization in the structure and organization of geographym, Annals of the AAG, 78(1), pp. 1-28. Goss, J. (1993), aThe magic of the mall: function, forn, and meaning in the contemporary retail built environment,), Annals of the MG, 83(1), pp, 18-47. GRAHAM, J. (1988), %Post-rnodemism and marxisrn~, Antipode, 20(1), pp. 60-65. GRAHAM, J. (1990), [(Theory and essentialism in Marxist geography,), Antipode, 22(1), pp. 53-66. GRAHAM, J. (1992), <<Anti-essentialism and overdetermination~, Antipode, 24(2), pp. 141-156. GREGORY, D.J. (1978), Ideology, science and human geography, London, Hutchinson. [Tradu'it al castelli: Ideologia, ciencia y geografia humana, Vilassar, Oikos-Tau, 1984.1 GREGORY, D.J. (1981), ~Human agency and human geographyn, Transactions of the IBG, NS 6(1), pp. 1-18. GREGORY, D.J. (1982), Regional transformation and industrial revolution: a geography of the Yorkshire wollen industry, Basingstoke, MacMillan. GREGORY, D.J. (1987), <#ostmodernisrn and the politics of the social theoryn, Society & Space, 5, pp. 245-248. GREGORY, D.J. (1989a), <<Areal differentiation and post-modem human geography,, GREGORY, D.J.; WALFORD, R. (Eds.). Horizons in human geography, Basingstoke, MacMillan, pp. 67-95. GREGORY, D.J. (1989b), aThe crisis of modernity? Human geography and critical social theory),, PEET, R.; TH~, N. (Eds.), New models in geography: the political-economy perspective, London, Unwin Hyrnan, vol 2, pp. 348-385. GREGORY, D.J. (1991) dnterventions in the historical geography of rnodemity: social theory, spatiality and the politics of representationn, Geograpjiska Annaler, 73B (I), pp. 17-44. GREGORY, D.J. (1992) <<Dialectical images: Walter Benjarnin and spaces of representationn. AAG'92 Annual Meeting, San Diego: the sound of knowledge, 1992 [sessió enregistrada i editada en suport magnttic.] GREGORY, D.J.; LEY, D. (1988), <<Culture's geographies,), Society & Space, 6(2), pp. 115-116. GREGORY, D.J.; URRY, J (Eds.) (1985), Social relations and spatial structures, London, MacMillan. GREN,M. (1991), aReview: E.W. Soja: Postmodem geographies -The reassertion of space in critical social theory,,, Geografiska Annaler, 73B (2), pp. 145-148. HABERNAS, J. (l981), Theone des kommunikativen handeltzs, Frankfurt arn Main, Suhrkamp, 2 vols. [Traduit al castelll: Teoría de la acción comunicativa, Madrid, Taurus, 1987, 2 vols.] -ERMAS, J. (1985), Derphilosophische diskurs der modeme, Frankfurt am Maim, Suhrkarnp. [Traduit al castellix El discursojilosófico de la modernidad, Madrid, Taurus, 1989.1 HAGERSTRAND, T. (1976), aGeography and the study of interaction between nature and society,,, Geoforum, 7(5-6), PP. 329-334. HAGERSTRAND, T. (1978), nSurvival and arena: on the life history pf individuals in relation to their geographical environrnent)>, CARLSTEIN, T.; PARKER, D.N.; TH~, N.J. (Eds.), Timing space and spacing time, London, Arnold, 1978, pp. 122-145. DOCUMENTS D'ANALISI GEOGRAFICA 24,1994 HAGERSTRAND, T. (1984), <<Presences and absences: a look at conceptual choices and bodily necessities,,, Regional Studies, 18, pp. 373-380. HANNAH, M.; STROHMAYER, U. (1991), ~~Ornamentalism: geogrphy and the labor of language in structuration theory,,, Society & Space, 9(3), 1991, pp. 309-327. HANNAH, M.; STROHMAYER, U. (1992), <(Postmodernism (s)trained>,, Annals of the AAG, 82(2), PP. 308-310. HARLEY, J.B. (1988), ((Maps, knowledge and powern, COSGROVE, D.E.; DANIELS, S. (Eds.), The iconography of landscape: essays on the symbolic representation, design, and use ofpast environments, Cambridge, Cambridge UP, pp. 277-312. HARLEY, J.B. (1989), <<Deconstructing the map,,, Cartographica, 26(2), pp 1-20. HARLEY, J.B. (1990), <(Cartography, ethics, and social theoryr, Cartographica, 27(1), pp. 1-23. HARTSHORNE, R. (1939), <(The nature of geography: a critica1 survey of current thought in the light of the past,,, Annals of the AAG, 29(3-4), pp. 173-658. [Reprodult per 1'AAG; Traducció parcial al castelli: RANDLE, P.H. (1977). Teoria de la geografia, Buenos Aires, GAEA, 1977. Tradu'it a l'itali8: Metodi e prospettive della geografia, Milano, Angeli, 1972.1 HARVEY, D.W. (1979), *Monument and Myth: the building of the Basilica of the Sacred Heartx, Annals of the AAG, 69(3). [Reprodult: HARVEY, D.W. (Ed.) (1989), The urban experience, Oxford, Blackwell, pp. 256-278.1 HARVEY, D.W. (1982), The limits to capital, Oxford, Blackwell. HARVEY, D.W. (1984), <<On the history and present condition of geography: an historical materialist manifeston, Professional Geographer, 36(1), pp. 1-11. [Traduit al castella ((Sobre la historia y la condición actual de la geografia: un manifiesto materialista históricon, GARCIA RAMON, M.D. (Ed.), Teoria y método en la geografia humana anglosajona, Barcelona, Ariel, 1985, pp. 149-163.1 HARVEY, D.W. (1985a), (<The geopolitics of capitalismn, GREGORY, D.; URRY, J. (Eds.), Social relations and spatial structures, London, Macrnillan, pp. 128-163.1 HARVEY, D.W. (1985b), <Paris, 1850-1870~, HARVEY,D.W. (Ed.), Consciousness and the urban experience. Studies in the history and theory of capitalist urbanization, Oxford, Blackwell, pp. 62-220. HARVEY, D.W. (1987), ((Flexible accumulation through urbanisation: reflections on "post-modernism" in the american cityr, Antipode, 19(3), pp. 260-286. [Reprodu'it a HARVEY, D.W. (Ed.) (1989), The urban experience, Oxford, Blackwell, pp. 256-278. PETSIMERIS, P. (Ed.). Le reti urbane tra decentramento e centralitd: nuovi aspetti de geografia della cittd, Milano, Angeli, 1989, pp. 53-64.] HARVEY, D.W. (1989a), The condition of postmodernity: An enquiry into the origins of cultural change, Oxford, Blackwell. HARVEY, D.W. (1989b), aFrom managerialism to entrepreneurialism: the transformation in urban governance in late capitalismx, Geografiska Annaler, 71B (I), pp. 3-17. HARVEY, D.W. (1990), (<Between space and time: reflections on the geographical imaginationx, Annals of the AAG, 80(3), pp. 418-434. HARVEY, D.W. (1992), <<Social justice, postmodernism and the city,,, International Journal of Urban and Regional Research, 16(4), pp. 588-601. HARVEY, D.W.; SCOTT, A.J. (1988), <<La pratique de la géographie humaine: théorie et spécificité empirique dans le passage du fordisme l'accumulation flexible,, Cahiers de Gkographie du Québec, 32(87), PP. 291-302. HEWISON, R. (1987), The heritage industry, London, Methuen. HORVATH, R. (1992), <(Between political economy and postmodernismr, Antipode, 24(2), pp. 157-162. HUYSSEN, A. (1984), <<Mapping the postmodern,, New German Critique, 33, pp. 5-52. [Reprodult a: HuysSEN, A. After the great divide: modernism, mass culture, postmodemism, Bloomington, Indiana UP, 1986. Reprodult parcialment: NICHOLSON, L.J. (Ed.), FeminisrdPostmodemism, New York, Routledge, 1990 pp. 234-277. Tradui't al castelll: <<Cartografia del postmodernismon, PICO, J. (Ed.), Modernidad y postmodernidad, Madrid, Alianza ed., 1988, pp. 189-248.1 The Itinerant Geographer, Berkeley: University of California. JACKSON, J.B. (1959), (<The imitation of nature,,, Landscape, 9(1), pp. 9-12. JACKSON, P. (1989), Maps of mearing: un introduction to cultural geography, London, Unwin Hyman. JAMESON, F.R. (1984), <<Postmodernism, or, the cultural logic of late capitalism,,, New Left Review, 146, pp. 59-92. [Reprodui't a Postmodernism, or the cultural logic of late capitalism, Durham, Duke, 1981. Tradui't al castellh: El posmodernismo o la lógica cultural del capitalismo avanzado, Barcelona, Paidós, 1991.1 JAMESON, F.R. (1988), dognitive mappingn, NELSON, C.; GROSSBERG, L. (Eds.), Marxism and the interpretation of culture, Illinois, University Illinois-Urbana. JAMESON, F.R. (1991), Postmodernism, or the cultural logic of late capitalism, Durham, Duke UP. JENCKS, C.A. (1977), The language of postmodern architecture, New York, Rizzoli. [la edició 1977; 6a edició, 1991. Traduit al castellit El lenguaje de la arquitectura postmodema, Barcelona, Gili, 1980.1 JOHNSON, J.H. Jr.; FARWL, W.C.; OLIVER, M.L. (1993), <<Seeds of the Los Angeles rebellion of 1992,) Intemational Journal of Urban and Regional Research, 17(1), pp. 115-1 19. JONAS, A. (1988), <<A new regional geography of localities?w, Area, 20(2), pp. 101-1 10. KENZER, M.S. (Ed.) (1987), Carl O. Sauer: a tribute, Corvallis, Oregon State UP. KIRBY, A: (Ed.) (1991), <<On ethic and power in higher education,), Joumal of Geography in Higher Education, 15(1). KIRBY, A. (1992), <<Publishing deca(ye)de,>, Political Geography, 11(3), pp. 235-237. KOBAYASHI, A. (1989), <<A critique of dialecticai landscapen, KOBAYASHI, A.; MACKENZIE, S.D. (Eds.), Remaking human geography, Boston, Unwin Hyman, pp. 164-183. LAKE, R.W. (1992), aPlanning aud applied geography,,, Progress in Human Geography, 16(3), pp. 414-421. LEFEBVRE, H. (1974), Laproduction de l'espace, Paris, Anthropos. LEIGHLY, J.B. (Ed.) (1963), Land and life: a selection from the writings of Carl Ortwin Sauer, Berkeley, University of California Press. LEY, D.; OLDS, K. (1988), ~Landscape as spectacle: World's fair and the culture of heroic consumption)>, Society & Space, 6(2), 191-212. LLOVET, J. (Ed.) (1993), Walter Benjamin i l'esperit de la modemitat, Barcelona, Barcanova. LLUCH, E. (1988), dent anys d'estudis territorials a Catalunya: l'aportació dels gebgrafsn, Lli@ inaugural del curs d'Estudis regionals urbans i metropolitans, Bellaterra, IEMB, 17.10.88. LOVERING, J. (1989), ~~Postmodernism, Marxism, and locality research: the contribution of critical realism to the debaten Antipode, 21, pp. 1-12. LOWENTHAL, D. (1961), <(Geography, experience, and imagination: towards a geographicai epistemology,,, Annals of the AAG, 51, pp. 241-260. LYOTARD, J.F. (1977), La condition post-modeme, Paris, Ed. Minuit. [Tradui't al castelll: La condición postmoderna: informe sobre el saber, Madrid, Cátedra, 1989.1 LYOTARD, J.F. (1986), Le post-modeme expliqué aux enfants, Paris, Galilée. [Tradui't al castelll: La postmodernidad (explicada a 10s niños), Barcelona, Gedisa, 1987.1 MACKENZIE, S.D. (1989a), <<Women in the cityn, PEET, R.J.; THRIFT, N.J. (Eds.), New models in geography: the political-economy perspective, London, Unwin Hyman, vol 2, pp. 109-126. MACKENZIE, S.D. (1989b), <(Restructuring the relations of work and life: women as environmentai actors, feminism as geographic analysis~, KOBAYASHI, A.; MACKENZIE, S.D. (Eds.), Remaking human geography, Boston, Unwin Hyman, pp. 40-61. MARSTON, S.A. (1989), aAnte el desafio postmoderno: la importancia del lenguaje para una geografia humana reconstruida,,, Boletín de la AGE, 9, pp. 49-62.