Geografia, postmodernisme, geografia postmoderna : aportacions al debat

DOCUMENTS D'ANALISI GEOGRAFICA 24, 1994, pp. 7-1 1 Geografia, postmodernisme, geografia postmoderna: aportacions al debat Abel Albet i Mas Résumé /Abstract / Resumen /Resum Le postmodernisme n'a soulevé qu'un écho, limité parmi les géographes de n8tre pays. Pour cette raison, l'équipe de rédaction de Documents dlAnalisi Geografica a mis au point un dossier qui veut Ctre une introduction pour le lecteur non informé ainsi qu'une contribution au débat international sur le postmodernisme, qui a impliqué de nombreux géographes dans le monde. Postmodernism has had a rather limited impact upon geography in this country. For this reason, the editors of Documents d'Analisi Geografica have prepared a dossier that is intended to be an introduction for uninformed readers as well as a contribution to an international debate in wich many geographers have participated. El postmodernismo ha tenido escaso eco en la geografia de nuestro país. Por este motivo, el equipo de redacción de Documents dlAnalisi Geogrhfica ha preparado un breve dossier que, ademhs de una introducción Útil para el lector lego en la materia, pretende ser una aportación m8s a un debate internacional que ha involucrado a numerosos investigadores. Per diverses raons, a la geografia del nostre país el postmodernisme ha tingut un ressb limitat. Per aquest motiu, l'equip de redaccid de Documents d'Analisi Geografica ha preparat aquest breu dossier que, a més d'una introducció per al lector llec en la matkria pretén ser també una aportació més al DOCUMENTS D'ANALISI GEOGRAFICA 24,1994 debat sobre el postmodernisme que ha involucrat un bon nombre d'investigadors en la geografia internacional. Cal reconbixer que, ja sigui a causa de la complexitat del debat, de la velocitat en qui: s'han publicat tant els textos considerats ccbhsics>> com les rbpliques i les contrarbpliques, o potser d'un cert <<cansament>> en la lectura, assumpció i assimilació d'innovacions epistemolbgiques i metodolbgiques procedents de l'exterior, el cert és que en la geografia del nostre país el postmodernisme ha tingut un ressb limitat; molt sovint hom parla de postmodernisme, per6 rarament s'entra en debat i se'n fa reflexió. I és que, efectivament, el debat postmodern és forga complex, ja que coincideix amb un moment de reestructuracions múltiples i profundes: la incorporació de les idees prbpies de la postmodernitat reflecteix la crisi del projecte il.lustrat de modernitat en la filosofia, la cultura i la ideologia (l'interbs per nous llenguatges i formes de representació, la fi de les veritats absolutes, dels totalitarismes i de les ideologies, la transició des d'unes formes cecritiques>> vers un pensament <<tou>>, deconstrucció de les velles teories i mbtodes per edificar-ne unes d'eclbctiques i efímeres, etc.), mentre que l'organització econbmica també es veu completament trasbalsada (el capitalisme tardh postfordista i la reestructuració del desenvolupament desigual). En geografia, aquesta crisi del pensament coincideix, i no per casualitat, amb diversos debats coetanis: - Una renovada preocupació per les problemhtiques que caracteritzen el llenguatge i les formes d'expressió i representació del món i de l'experibncia temporal i espacial viscuda. Gunnar Olsson afirma que cal deconstruir les teories i els mktodes c<convencionals>> i que, per entendre la realitat canviant d'aquestfin de sidcle, resulta imprescindible fer-ne una representació i una interpretació contextualitzades (Olsson, 1982). - Segons Edward Soja, des de fa prop d'un segle i motivat per un complex joc de poders de les cibncies i les ideologies, el temps i la dimensió temporal (i, doncs, la histbria), han estat preponderants per damunt de l'espai i la dimensió espacial (i, doncs, de la geografia) a l'hora d'interpretar els contextos que defineixen cada realitat i a l'hora d'oferir explicacions en tom de l'estructura i l'evolució de les relacions socials. Soja recorda que la geografia no pot ser la gran ignorada de les cihncies socials i que l'existbncia d'una dihlectica sbcio-espacial ha de contribuir a reinserir l'espai com a element central de la teoria social crítica i, alhora, ajudar a GEOGRAFIA, POSTMODERNISME, GEOGRAFIA POSTMODERNA remarcar la transcendbncia de les interpretacions socials en el marc de les anhlisis ge~gr~ques (Soja, 1989). - La geografia del gbnere ha transmbs al conjunt de la geografia humana contemporhnia bona part dels reptes i interessos que la teoria feminista havia dipositat interdisciplinhriament en el conjunt de les cibncies socials: geografia social i geografia econbmica han de ser considerades conjuntament en una voluntat de relacionar les esferes del treball i de la llar, de la producció i la reproducció, copsant el gbnere com un factor constitu'it simulthniament al concepte de clase social i no com un simple element de descripció empírica sobre la dimensió espacial de l'opressió que pateix la dona (Garcia Ramon, 1989; McDowell, 1989). - La revalorització de l'esfera local (palesada bhsicament en la nova geografia regional i els estudis de localitats, i a diferbncia de la geografia regional tradicional) es fonamenta en un interbs per elaborar estudis tebricament informats que considerin conjuntament els principis tebrics i metodolbgics de diversos enfocaments conceptuals (radicals humanístics, teorbtics, etc.) i de diverses disciplines socials (economia, sociologia, antropologia, etc.); a més, es tracta d'estudis que valoren positivament tant la diversitat i pluralitat com la unicitat i singularitat de cada regió o lloc, així com la relació dialbctica i interdependent entre les escales local i global (Massey, 1990). Certament, és a través del carhcter interdisciplinari de fórmules com les de la geografia del gbnere o dels estudis de localitats que el debat postmodem s'insereix en la geografia humana en tant que combinació creativa i original de teories estructuralistes, humanístiques (i feministes) en anhlisis contextuals tebricament informades, provocant la deconstrucció i revisió de conceptes, categories i dicotomies tradicionalment acceptades, i propiciant el reconeixement del valor local i contextual de les tensions i interaccions mútues entre el que és social i el que és econbmic, entre el concret i el general, entre agkncia i estructura, entre la singularitat de cada context esphciotemporal present i el devenir histbric de la construcció social i econbmica, etc. A més, de ben segur que és en aquest context de postmodernitat on es donen les condicions més bptimes per dur a terme aquella recentralització de l'espai en el pensament social, assenyalada per Soja, i fer-ho, segons la proposta d'olsson, tot emprant formes contextualitzades de llenguatge i expressió un cop deconstniides les interpretacions convencionals. Tot plegat, a la recerca de fórmules alternatives més flexibles que facilitin comprendre les noves relacions generades entre temps, espai i societat. Tanmateix, en el moment actual del debat determinats critics i detractors plantegen que tot i el marcat carhcter postmodern de molts dels elements desenvolupats en geografia humana sota l'etiqueta de la postmodernitat (els forts vincles amb la teoria social, l'aplicació múltiple i diversa de teories, conceptes i mbtodes, l'bmfasi constant DOCUMENTS D'AN~ISI GEOGRA~CA 24,1994 en la diversitat i l'alteritat, la deconstrucció del llenguatge i dels principis secularment establerts, etc.), tot plegat no ha servit per generar una veritable geografia postmoderna, sinó, <<simplement>>, per configurar la geografia de la postmodernitat. En aquest sentit, sovint s'afirma que en geografia humana moltes de les aportacions considerades postmodernes no són sinó innovacions necesshries o prbpies d'una evolució lbgica de cadascuna de les branques afectades. Així, l'bmfasi en la dimensió local seria un reconeixement de la insuficibncia dels marcs tebrics tradicionals per explicar les canviants lbgiques del desenvolupament desigual i de les variacions i especificitats locals enmig d'una globalització i interdependbncia creixents. Igualment, la reinserció de l'espai en la teoria social critica amagaria, de fet, una actualització i adequació (esperada i necesshia) dels postulats de l'economia política neomarxista seguint principis postmoderns i a la vista de la reestructuració social i econbmica provocada per la nova divisió (espacial) del treball prbpia del postfordisme. Per un altre cantó, és palbs el refús amb qub, des d'bptiques feministes, es contemplen els principis postmodernistes, ja que molts dels escrits de reflexió postmoderna segueixen sense tenir en compte no només el llegat empíric i conceptual del feminisme, sinó el mateix valor de la diversitat i de les relacions de gbnere en la creació i transformació de les societats i els espais; des de la geografia del gbnere l'acusació que més sovinteja és que el postmodernisme, a la prictica, esdevé una altra gran teoria amb valors masclistes i racistes. Els articles que es presenten a continuació s'insereixen, doncs, en aquest moment critic del debat entorn del postmodernisme i la geografia: el treball d7Alexandre Coscuela <<Darrera els postmodernistes, o les geografies culturals del capitalisme tardi>> presenta algunes de les implicacions epistemolbgiques d'aquest debat tot analitzant i valorant quines interpretacions s'han atorgat al postmodernisme en geografia, a falta d'una geografia prbpiament postmoderna. A més d'ernfasitzar una via d'estudi alternativa i poc considerada, el text de Mireia Folch-Serra <<La polbmica feminista i postmodernista al voltant de David Harvey: un assaig crític>> és un recull dels greuges que, des de determinats hbits de la teoria feminista i la geogafia del gbnere (no necesshriament generalitzables), s'eleven vers la literatura postmoderna en geografia: tot i que David Harvey rebutja el qualificatiu de ccpostmodern>>, és el blanc de la major part de les critiques. Aquest breu dossier, a més d'una introducció per al lector llec en la matbria, pretén ser una aportació més a inserir en un debat que ha involucrat investigadors i pensadors d'arreu del món i que ja ha generat milers de pigines escrites. Hi manca, ben cert, una visió contrastada que doni resposta a determinades opinions i al.lusions que hi tenen lloc, perb cal esmentar que les persones implicades han declinat l'oferta que se'ls ha fet en aquest sentit. GEOGRAFIA, POSTMODERNISME, GEOGRAFIA POSTMODERNA GARCIA RAMON, M. D. (1989), <<Para no excluir del estudio a la mitad del género humano: un desafio pendiente en geografia humana,,, Boletín de la Asociación de Geógrafos Espafioles, 9, p. 27-48. MASSEY, D. B. (1990), <L'"estudi de localitats" en geografia regional),, Treballs de la Societat Catalana de Geografia, 21, p. 73-87. MCDOWELL, L. (1989), <<Women, gender and the organisation of spacer, dins GREGORY, D. & WALFORD, R. (eds.), Horizons in human geography, London, Macmillan, p. 136-151. OLSSON, G. (1982), dins GOULD, P.; OLSSO~, G. (eds.), A search for common ground, London, Pion, p. 223-231. SOJA, E. (1989), Postmodem geographies. The reassertion of space in critica1 social theory, London, Verso.