Ressenyes

Ressenyes 2 11 Los articulos del segundo apartado son mis recientes y se agrupan bajo el titulo ccMétodos del mercado exterior de servicies)), referente a tres tipologias de expansión exterior con más o menos riesgo: exportación, licencias e inversión directa. En el primer0 de 10s casos se analizan comportamientos de márketing de exportación basándose en entrevistas a firmas norteamericanas. Las licencias de exportación suponen un mayor compromiso de la firma en know-how y patentes, que constituyen la mayor parte de las operaciones internacionales corporativas de hoy en dia. El resto de lecturas se basa en las condiciones de inversión de las pymes europeas, que configuran un amplio soporte teórico y empirico de la firma -joint-uentures y otros modelos de cooperación mutuay sus dificultades de expansión en mercados con fuertes barreras externas, caso del Japón. El tercer apartado constituye un repaso a 10s procesos de internacionalización (de autores como Dunning, Vernon, ServanSchreiber, Horst y otros), a pesar de que el concepto no se acaba de definir con exacta precisión. Destaca el articulo de otros autores clásicos6 que comparan las experiencias americanas y europea en el dilema entre autonomia local de las subsidiarias y el control de la empresa matriz. El penúltim0 capitulo trata de la organización de la firma multinacional, con estudios de organizaciones y gestión de las firmas multinacionales. En un intento por definir su contexto organizativo, se clasifican las empresas transnacionales en fragmentada~, dependientes, autónomas e integradas. Se hace hincapié en el papel del entorno multinacional de la firma y la relación tridimensional de las subsidiarias respecto a la casa matriz, las autoridades 6. Stopfor, J.M. y Wells, Louis T. (1972). Managing the Multinational Enterprise Organization of the Firm and Ownership of the Subsidiaries. Nueva York: Basi1 Books. locales y su conexión a las redes locales. También se consideran relaciones vis rt vis entre sucursales, al margen de la oficina principal y organizaciones rnulticéntricas. El último capitulo agrupa algunos estudio~ escandinavos con teórico-prácticos sobre conceptos como distancia física, actitud y percepción, entorno cultural en la gestión y relaciones de cooperación entre firmas competidoras de la producción y 10s servicios. Como resumen, podemos afirmar que estamos ante una publicación que, además de ser una buena colección de articulos de economia internacional, constituye un trabajo serio de geografia económica -y geografia de la firmay una profunda reflexión nada usual sobre el comportamiento espacial y la organización y expansión de la moderna corporación multinacional. El análisis de la internacionalización y la generación de modelos al respecto ha sido un importante foc0 de atención de la investigación económica en las últimas décadas, por 10 que lecturas como ésta animan a incrementar el cuerpo geogr81co en campos como la geografia política, económica y behaviorista. En fin, una extraordinaria recopilación muy especializada sobre el tema multinacional, con abundantes y continuas referencias bibliográficas en cada uno de 10s artículos y un indice temático amplio al final del libro. Xavier Paunero i Amigó Departament de Geografia Universitat de Girona CALS, J.; MATAS, A. i RIERA, P. Eualuación de proyectos. Análisis de la rentabilidad social desde la perspectiva del turismo y ocio. Madrid: Ministeri0 de Industria, Comercio y Turismo, 1993 (Serie: Libros sobre turismo, I), 187 p. 212 Documents d'Anilis~ Geogrifica 25, 1994 Leno, F. Técnicas de evaluación del englobar sota l'etiqueta de ((turisme alterpotencial turística. Madrid: Ministerio natiw: agroturisme, turisme ecolbgic, d'ade Industria, Comercio JI Turisme, ventura, de patrimoni, etc. (sense que 1993 (Serie: Libros sobre turismo, 2), quedi ben clar, perb, quines són les 261 p. diferkncies entre unes i altres). Per tant, aquesta necessitat d'investigació i de milloDes de fa decades, el turisme espanyol ra de l'aparell productiu de qui: tant es té el privilegi d'ocupar una posició de lideparla actualment en els cercles polítics i rat en el mercat turístic internacional, tant econbmics tambt s'ha de reflectir en el des del punt de vista del volum d'ingrescamp del turisme. sos com tambt pel nombre de turistes que En aquesta línia, la Secretaria General de traspassen les fronteres estatals per gauTurisme (dependent del Ministeri d'Indúsdir dels atractius que se'ls ofereix al nostria, Comerq i Turisme) ha comenqat a tre país. es per aquesta raó que la publicar un seguit de treballs d'investigainvestigació científica i el desenvolupació que poden ser d'un gran interes per ment de noves tkcniques i metodologies als professionals i estudiosos del tema per poder posar en prictica aquesta inves- (generalment provinents de I'imbit de l'etigació esdevenen un dels requisits impresconomia, la geografia, la sociologia i cindibles per al funcionament de qualsevol I'arquitectura). El primer d'aquests estuactivitat productiva i per al manteniment dis, realitzat per un equip de professors d'una posició competitiva dins d'aquest de la Universitat Autbnoma de Barcelona mercat mundial, cada vegada més dur i (UAB), esta dedicat principalment a l'esselecte. Així, fomentar i impulsar la recertudi de la metodologia de l'anomenada ca en l'imbit turístic per tal de facilitar andisi cost-benefici (ACB) i les seves posuna planificació adient d'aquesta activisibles aplicacions a I'activitat turística i de tat ha d'implicar, en primer lloc, i abans I'oci. En paraules dels mateixos autors de res, una anilisi dels recursos turístics (p. 11): NSU objeto es el estudio de 10s insdisponibles i potencials en general, i en trumentos económicos que permitan reasegon lloc, de les tkcniques existents per lizar cálculos de la rentabilidad social de avaluar aquest potencial turístic en partiun determinado proyecto de inversión, o cular. Ambd6s aspectes han de ser conside un programa de gastos públicos, incorderats com elements de gran utilitat en la porando la valoración de 10s beneficios y presa de decisions de localització de pro10s costes externos generados por el jectes i d'iniciatives turístiques, tant en mismo)). D'aquesta afirmació es desprkn I'hmbit empresarial com institucional. que aquest és un llibre d'anilisi econbExemples d'aixb són presents en moltes mica pura, encara que I'objectiu no és tan experikncies dutes a terme als Estats Units, sols la seva difusió entre els economistes, a la Gran Bretanya, a I1antiga Unió sinó també entre els altres professionals Sovietica, al Cana&, a Franp, a Austrdia, del turisme, i en general entre els resetc. A Espanya, i d'acord amb el.nivel1 de ponsables de les administracions públidesenvolupament del turisme, tambt ques (així doncs, entre els brgans de s'han realitzat nombrosos treballs de pladecisió). Per aquesta raó, els conceptes nificació turística. Aquesta, perb, ha posat utilitzats són definits, descrits i exemplimés kmfasi al tradicional turisme de platficats de manera implia per tal de facilitar ja (a l'estiu) o de muntanya (a I'hivern), aquesta comprensió als ((profans)) de la i ha deixat de banda moltes vegades les materia. Tot i així, de vegades es fa difícil noves formes de practicar el turisme que copsar el significat real i complet de conhan sorgit i que comencen a consolidar-se ceptes tan fonamentals com, per exemen determinades irees, i que es podrien ple, ((excedent del consumidor)), ((preus Ressenyes 2 13 ombra)), ((taxa de descompte)), ((taxa de rendiment intern)), ((economia neoparetlana)), etc. El llibre esta estructurat en quatre capítols, els tres primers de caricter netament tebric, i el darrer dedicat a les aplicacions prictiques d'aquesta ACB. Cal partir de la premisa que, a l'hora de fer avaluacions de projectes i análisis de rendibilitat social i econbmica, no hi ha una metodologia única i universalment acceptada; al contrari, existeixen diverses estratkgies per afrontar aquest difícil repte de fer prediccions sobre cosas i fets que encara no han succei't, tot i que estiguin fonamentades en complicades fórmules matemitiques i supbsits aparentment lbgics i previsibles. En aquest sentit, la metodologia de 1'ACB i la seva utilitat no tenen " el reconeixement general, i les crítiques, tant pel que fa als seus supbsits com a les tkcniques que utilitza, són importants i remarcables. Tot i així. sembla un instrument for~a vilid per a l'avaluació de projectes i per orientar les administracions públiques en relació amb la racionalitat de les decisions ado~tades sobre inversions o suport a projectes d'índole privada, sempre que no se'l consideri com la decisió última i definitiva que cal considerar. El primer capítol del llibre estudia la valoració dels efectes externs derivats de la realització d'un determinat projecte, 6 a dir, les anomenades externalitats o economies i deseconomies externes. Aquestes, en l'imbit turístic i de I'oci, acostumen a estar relacionades amb els efectes de caire mediambiental que afecten o bé la qualitat de l'experitncia turística del visitant, o bé la qualitat de vida de la població resident a les zones receptores. Són efectes de quantificació difícil perquk pertanyen a un seguit de bens de consum que no s'intercanvien al mercat i, per tant, hom en desconeix el preu (per exemple, com valorar monetiriament la destrucció paisatgística o la contaminació d'una platja). D'altra banda, els autors lliguen aquest concepte d'externalitat amb el de bé col.lectiu, que en termes turístics pot ser exemplificat en la bellesa d'un paisatge, una platja o un monument histbric. El segon capítol estudia els fonaments tebrics de I'ACB (no seria més lbgic explicar aixb abans?)i les etapes que integren el procés d'avaluació d'un projecte (descripció, recerca d'alternatives, identificació d'impactes, predicció i quantificació, avaluació en termes monetaris, i selecció d'un criteri de decisió). Breument, 1'ACB és el cilcul de la difertncia entre dues magnituds: la suma dels ingressos (beneficis) dels agents afectats i la suma dels costos privats i externs. Si la diferkncia és positiva -en favor dels beneficisel projecte podria conduir a una situació econbmica millor que la prevista per qualsevol altra alternativa. Cal tenir present que la seva aplicació implica I'existkncia d'un conjunt de judicis de valor, dels quals dependri el resultat final. No és qüestió de dir quina selecció de valors és més correcta, sinó explicitar-la i ser coherent amb la seva aplicació practica (per exemple, I'ACB tradicional no es preocupa de qui pot rebre els costos i els beneficis d'un projecte i, en canvi, un ACB no convencional sí que tindria en compte els aspectes de distribució bptima de la renda). Les crítiques sempre han acompanyat aquesta metodologia, i han destacat, per exemple, la difícil valoració monetiria d'elements immaterials (la vida humana, la contaminació i la destrucció del paisatge, etc.). Per tant, es demostra que aquest mktode d'avaluació és un element més que serveix per prendre i racionalitzar les decisions públiques d'inversió, perb que en cap cas és un substitut. Justament és en el capítol següent on els autors analitzen la valoració d'aquests bens de caire immaterial o intangible (de no mercat), especialment tres: el valor donat a l'estalvi de temps en els despla~aments, a la mateixa vida humana, i als costos i als impactes ambientals. Són tres també 214 Documents d'hdisi Geogrifica 25, 1994 els tipus d'estrattgies estudiades que es ~oden utilitzar per avaluar aquests béns, juntament amb les seves ttcniques d'aplicació: el mttode dels preus hedbnics (obtenir el preu d'un bé pels seus efectes en un mercat real que hi esti relacionat, com per exemele. la incidkncia del medi ambient I ' en relació amb el mercat immobiliari), el de les ~refertncies revelades o del comportament individual (pagar per un bé de no mercat com l'estalvi de temes de desplapment), i finalment, I'anomenat mktode de la valoració contingent (coneixement 0, del preu d'un bé immaterial per mitja d'una enauesta als usuaris). I El darrer capítol és una aplicació practica dels mttodes i de les ttcniaues exeoI sats al bloc anterior per avaluar projectes de turisme i oci (prkiament, els autors fan un recordatoride les etapes que cal seguir i dels problemes que s'hauran de resoldre per poder fer una ACB). Els casos seleccionats corresponen tant a projectes d'un imbit més general (una infrastructura de transports) com també sectorial (regeneració i potenciació de platges, recreació en aigua dol~a -llacs i riu*, protecció d'espais d'interes natural i paisatgístic, parcs temitics i ports esportius). El capítol finalitza amb un estudi de la relació entre l'andisi dels impactes econbmics derivats d'un projecte turístic, i defineix I'anomenat efecte del multiplicador (atts que tota inversió turistica en una regió significa una injecció de capital que repercutiri en la renda de tots els sectors econbmics), amb l'andisi de la rendibilitat social de 1'ACB. El segon llibre que ressenyem, Técnicas de evaluación del ~otencial turística. es limi1 ta més a l'aspecte descriptiu, ja que és una auttntica guia practica de les ttcniques que s'han utilitzat en l'anilisi dels recursos turístics. amb la doble vessant d'inventari i catdeg d'una banda, i d'avaluació del ootencial turístic d'una altra. Perb, tot i l'aplicació d'aquest inventari a casos prictics, els comentaris crítics són fins cert punt escassos i hi predomina la descripció de les metodologies i dels resultats obtinguts arran de l'aplicació d'una ttcnica o d'una altra. No obstant aixb, no deixa de ser un llibre de gran interts a causa de la gran quantitat d'exemples d'arreu i de situacions extrapolables que es plantegen, resultat dels quals són una extensa bibliografia, un exhaustiu ventall de quadres, grifics i figures complementiries a l'explicació, i un apartat final d'annexos (fins a 14). El text s'ha organitzat en cinc grans blocs. En el primer capítol s'analitzen quins són els factors principals que determinen la localització territorial de l'activitat turistica: el clima. la seva accessibilitat (tant en termes físics com de mercat, és a dir. eroximitat als centres emissors de 'I la demanda), i la capacitat de carrega (cawying capacity), que fa refertncia al llindar de l'activitat turística més enlla del qual té lloc una saturació de l'equipament turístic, una degradació del medi ambient o una disminució de la aualitat de l'ex1 periencia del visitant. De tota manera, aquests factors només contribueixen a un augment o a una disminució de la rellevincia turistica d'un indret, sempre que hi hagi un recurs turístic. Es a dir, la importincia d'aquests tres elements és nul.la si no existeix un element que atregui els turistes (per tant, cal veure el recurs com la materia primera de I'activitat turística). Així, al segon i tercer capítols es fa una reflexió sobre el conceete de recurs turístic i també sobre la classificació i la metodologia de I'inventari d'aquests recursos, amb una atenció especial al disseny metodolbgic efectuat per dues entitats d'imbit supraestatal: I'OrganitzaciÓ dlEstats Americans (OEA) i I'OrganitzaciÓ Mundial de Turisme (OMT). La identificació dels atractius turístics esdevé una tasca fonamental en la diagnosi d'un procés de planificació turística. El problema, perb, és que no hi ha una única metodologia acceptada, i el cas més freqüent 6 l'existtncia de classificacions diferents per Brees particulars sense que sigui possible una compara- Ressenyes 215 ció entre aquestes. Malgrat aixb, el coneixement (en nombre i tipus) dels recursos existents no és suficient i caldri també coneier la seva irnportancia per poder establir un ordre de prioritats en la tasca de planificació. El llibre acaba amb dos capítols més, els més llargs i complexos quant al contingut, i constitueixen una enumeració i explicació dels metodes, les tkcniques i les estrategies desenvolupades per avaluar els recursos turístics en general, i a un nivell més concret, el paisatge. El valor real del potencial turístic d'una irea no és mesura únicament pel nombre de recursos, sinó per la qualitat. I aquest és I'objectiu de les tkcniques d'avaluació: establir uns valors sobre els quals s'hauri de fonamentar la presa de decisions. S'estudien aquí tres tipus d'avaluacions: I'analítica (valorar un recurs en funció de les seves característiques intrínseques), l'econbmica (aplicació de tecniques i conceptes de I'economia tradcional a situacions no convencionals), i la del coneixement de les referenc cies dels usuaris (mitjanpnt la redimció d'enquestes a experts). Finalment, un encert de l'autor ha estat el tractament diferenciat aue fa de lavariable paisatge, ates que el turisme és una activitat identificada amb el medi ambient i amb la seva representació fisica, el paisatge. Així, la seva avaluació, qualificació i valoració, d'una manera objectiva (convertint en termes científics i tkcnics els elements que entren de ple en el món de l'estetica, l'art i la subjectivitat personal), són temes de singular interes per a una bona planificació turística. L'autor analitza tres vies per avaluar el paisatge: la consensuada (realitzada per experts mitjanpnt fotografies, mapes, reconeixement del terreny, etc.), per components (valoració de la qualitat dels elements que integren aquest paisatge a partir d'uns estindards), i els estudis de preferkncies (basats en les opinions i els gustos demostrats pel públic en general i no solament pels experts en aquests temes). Malgrat tot aixb, el caricter subjectiu de les apreciacions del paisatge fa que encara no s'hagin resolt satisfactbriament els problemes de definició, &investigació i d'avaluació. Per a alguns, la bellesa no pot ser descrita i, per tant, tampoc pot ser definida o analitzada sobre una base científica. Per a uns altres, en canvi, I'existencia innegable d'aquesta subjectivitat no ha de ser cap impediment per no abordar un esfor5 &objectivitat. Si es vol adoptar decisions, cal arribar a un tipus de valoració que sigui &equilibri entre el que és objectiu i el que pertany al món de la subjectivitat, entre els termes monetaris i percentuals, i els estetics. En definitiva, el resultat d'aquests dos llibres són uns textos a cavall entre el manual i I'examen o el reconeixement en I'hbit de l'avaluació del potencial turístic i de la rendibilitat social dels recursos d'aquest tipus. A més a més, per la seva complementarietat, es recomanaria una lectura conjunta dels dos llibres i no separadament, ates que els possibles dubtes que puguin sorgir en determinats aspectes després de la lectura d'un poden quedar aclarits amb I'altre. Esperem que la publicació d'aquesta classe d'estudis continu~ endavant per la seva gran utilitat i l'aportació que poden fer en aquesta línia d'investigació. Joan Carles Llurdés i Coit Departament de Geografia Universitat Autbnoma de Barcelona