Ressenyes

Documents d'hilisi Geogrifica 25, 1994 203-215 RESSENYES PRENTICE, R. Tourism and heritage attractions. Londres: Routledge, 1993,253 p. L'expressió heritage tourism (una possible traducció seria turisme histbric o de atrimoni) és molt poc coneguda en els hbits acadtmic i geogrific de 1'Estat espanyol, i sembla justificat dir que hi ha encara pocs investigadors que dediquin el seu temps i els seus esfor~os a ampliar la recerca que pot donar de si aquest camp de coneixement (encara molt pobre a casa nostra si es compara amb altres pa'isos, especialment el Regne Unit). En part és lbgic que sigui així perque ei nostre és un país on el turisme de ccmassesn ha predominat de manera absoluta i, Der tant, és 'A el que ha rebut tota I'atenció i la dedicació investigadores en detriment de qualsevol altra nova modalitat de fer turisme. La paraula heritage significa tot allb que és deixat en hertncia, les coses de valor (materials i immaterials) que una generació passada ha preservat i entregat a una generació present. Aquesta definició tan vasta abraqa elements del món natural com els elaborats o modificats per l'activitat humana. Aixi, en I'imbit turístic, aquest concepte ha estat aplicat a elements tan diversos com paisatges, edificis d'un cert renom histbric, instal.lacions manufactureres, museus, catedrals, centres i nuclis antics, festivals folklbrics, tradicions culturals, etc. Es pot dir, doncs, que aquest concepte presenta tantes manifestacions diferents i un grau tan alt de diversitat com necessitats de consumir heritage poden sentir uns col.lectius de turistes, també heterogenis. Així, aquesta extensa tipologia fa que la noció de turisme histbric com a activitat econbmica sigui rebutjada si es presenta com quelcom simple (quant al nombre de modalitats que pot abra~ar), uniforme (pel que fa a la caracterització d'aquestes possibles modalitats), i senzilla (si es vol eJaborar una tipologia exacta i fidedigna). Es a dir, hom pot tenir la sensació que s'esti parlant d'una mena de ((calaix de sastre)) on s'agrupa una gran varietat d'activitats tan divergents que, a priori, poden no tenir cap lligam entre elles; per exemple, el sentit comú ens pot fer veure aue la visita a una catedral o a I un museu resulta del tot lbgica dins un recorregut cultural; perb, en canvi, visitar unes antigues instal.lacions industrials o mineres pot semblar, aparentment, . . inversemblant. El llibre de R. Prentice presenta una anilisi detallada del que és I'heritage tourisrn. L'autor explora en la naturalesa d'aquest producte i argumenta que és excessivament i facilment considerat com una indústria homogtnia quan, de fet, comprtn unes atraccions que serveixen i estan destinades a uns determinats mercats turístics, forqa diferents entre ells. El 204 Documents d'Anilisi Geogrifica 25, 1994 llibre esti estructurat en onze capítols; així, els dos primers estudien tant la diversitat de la demanda el consum dlaquest heritage, com l'heterogenei'tat de la seva oferta disponible. S'estableix una segmentació de la demanda i un perfil típic del turista, en funció de variables com la consideració d'aquest turisme com d'ordre secundari íd'interior i de curta durada), el grau de conscienciació respecte al passat que tenen els turistes, o en funció de les motivacions i dels comportaments. De tota manera, i com s'afirma al llarg del llibre, les dades recollides per mitja dels treballs de camD en diferents indrets són insuficients per establir unes conclusions definitives. Seguidament, l'autor analitza l'oferta disponible que hi ha en aquest turisme, i reflecteix molt bé la seva heterogeneltat. D'un camp inicial, limitat i concret, ha acabat ex~andint-se fins a designar tan- " tes coses com diversitat de motivacions pot haver-hi. Així, I'heritage és vist com una amalgama de formes, ~aral.lela a les necessitats ~ercebudes en diferents grups de persones. Aquest fet implica la urgtncia de crear una tipologia que sigui concisa, manejable i que redueixi l'elevat nombre d'atraccions en un seeuit de cate- " gories, sense caure, perb, en I'error de la sobregeneralització D'aquesta manera, l'autor proposa la seva prbpia tipologia (p. 39-40), formada per 23 tipus diferents de possibles interessos (amb les corresponents subdivisions) i que, com reconeix el mateix Prentice, frustra una classificació potencial de I'heritage com una activitat econbmica simple. Al tercer capítol es deixa ben manifest I'escis coneixement que hi ha sobre les característiques del turista d'heritage. L'autor intenta elaborar un perfil que sigui representatiu, perb arriba a la conclusió que aquestes atraccions són visitades per segments turístics diferents. En conseqütncia, o bé el turista és definit de manera implia fins a incloure-hi els que visiten una dlaquestes atraccions com una part petita de les seves vacances, o bé es consideren només els que visiten indrets d'heritage com la principal o única activitat vacacional. En el capítol següent s'analitzen els motius, les raons i les preferkncies dels turistes per a la realització d'una determinada visita, i entre aquests s'esmenten: un interks general o gaudir d'un recorregut turístic; passar el dia fora amb la família; un interts particular en determinats aspectes histbrics i culturals; raons educatives; etc. Tot i així, sembla que predomina el primer motiu, amb la qual cosa és possible afirmar que ((l'especialista)) en heritage constitueix un segment secundari del mercat en proporció al nombre total dels turistes que visiten les atraccions. Relacionat amb aquest aspecte, al cinquk capítol l'autor afirma que les visites de gran part dels turistes es poden emmarcar en el context recreacional general de considerar-les només una part del que es pot fer en un dia. L'autor també intenta establir una possible segmentació de la demanda en funció de la durada de la visita a les atraccions i el nivell educatiu del visitant, el radi de les irees de mercat al voltant d'aquestes atraccions, la forma d'accés o de viatge, i els lligams entre les visites i altres activitats vacacionals. El capítol sisé és dedicat a la manera com les atraccions d'heritage són promocionades entre els turistes i a I'efectivitat que tenen els mitjans publicitaris en la seva difusió arreu. Es fa un estudi dels mitjans de promoció utilitzats amb anterioritat i posterioritat a l'arribada dels turistes a l'irea de destinació (publicitat, visites prhvies, recomanacions de les agencies de viatge, d'amics i de parents, centres d'informació turística, guies, mapes, televisió, propaganda, etc.) com també del paper que tenen els pamflets turístics en l'ecoratjament dels turistes a efectuar la visita. L'aspecte de les qüestions de valoració continua al capítol sett, en qut s'analitza el paper del corners a petita escala en les irees de destinació i de les despe- Ressenyes 205 ses que hi fan els turistes (records, regals, hostaleria, etc.), tant als mateixos indrets turístics com a la seva zona d'influkncia. Al capítol vuit& Prentice ens proporciona una perspectiva molt bona de com el turisme ha d'anar lligat a la conservació de les irees d'heritage, en una kpoca en quk els impactes del turisme poden ser substancials en termes de canvi mediambiental (entks aquest no solament en un sentit físic i natural sinó també social, econbmic i d'hibitat). S'estudia la relació entre el grau de compromís (per exemple, la pertinenqa a associacions i a entitats culturals) dels turistes amb la conservació de l'heritage i la seva ((preparació)) a pagar per aquesta conservació. Els dos últims capítols (tret de les conclusions) estan dedicats, d'una banda, a la valoració per part del turista de la presentació de I'heritage, i de I'altra, als beneficis derivats de les visites. Respecte del primer punt, s'emfasitza la necessitat de conkixer l'avaluació que fa el turista de I'atracció i, per tant, aquest aspecte es considera prioritari en tota investigació en aquest camp, com també les diferents vies d'efectuar-la. Pel que fa al segon punt, es discuteix sobre els beneficis que poden obtenir els turistes amb les seves visites (no s'esmenten, perb, els beneficis derivats per a la comunitat local, i que poden ser resumits en termes de gaudi, recomanació o ganes de veure una altra atracció d'heritage, adquisició de noves experikncies, etc. En definitiva, aquest és un llibre que resulta forqa útil si es vol tenir una visió del que s'entén per heritage tourism, dels temes clau que poden ser objecte d'atenció, com també del seu enfocament, ja que considera tant la segmentació d'aquest mercat turístic com el desenvolupament de les seves atraccions, sigui en situacions de planificació urbana o rural, ates que aquesta nova modalitat de turisme abraqa atraccions tan diverses que es poden trobar localitzades en ciutats i en zones agriries. R Prentice opina que seria més correcte considerar aquest turisme histbric com una indústria aue cobreix una gran varietat de funcions, des de I'educació fins a la regeneració econbmica U d'unes irees en procés de desindustrialització (sobretot interiors). L'autor també demostra que les demandes dels turistes, el perfil sbcio-econbmic i els processos de presa de decisions tenen unes implicacions directes en la gestió i el mirqueting de les atraccions, i analitza els beneficis que comporta per al visitant la seva estada i mesura les seves reaccions a la presentació dels indrets. Es, per tant, un manual d'aprenentatge per desenvolupar amb kxit aquest tipus d'atraccions, que posa kmfasi en les implicacions educatives i recreacionals. Així doncs, el llibre esdevé una important lectura per als gestors d'atraccions d'heritage i professionals del sector turístic en general, i proporciona als estudiosos del lleure i del turisme una perspectiva general i completa. D'altra banda, la manca d'informació general sobre aquest tema es veu compensada per la nombrosa presencia de referencies fetes a estudis ~arcials de diverses atraccions d'heritage, amb un tractament especial a I'illa de Man. Per tant, no seria sobrer que, abans d'iniciar la lectura d'aquest líibre, el lector s'informés breument sobre les característiques essencials d'aquest espai insular. Tot i així, el mateix lector presenta dades i altres informacions referents a moltes altres atraccions turístiques de tipus histbric o de patrimoni, aixb sí, centrades exclusivament en l'imbit anglosaxó (que és l'irea on es troba més desenvolupada aquesta activitat turística). Així, per exemple, a les pigines finals del llibre hi ha un extens índex (toponímic. temitic i onomistic) d'on es ~ot treure una idea de les referkncies espacials (entre altres) que s'hi han fet. Per finalitzar, cal dir que, pel fet de ser un llibre forqa localitzat en I'espai, es pot pensar que les seves idees i conclusions no són extrapolables a uns altres contextos territorkls (per exemple, a 1'Estat espanyol). Es possible que sigui així, i que 206 Documents d'Aniiisi Geogrifica 25,1994 determinades experitncies de reactivació econbmica realitzades en unes Brees deprimides socialment i econbmicament (com a conseqiitncia d'un agut procés de desindustrialització i desaparició de les activitats econbmiques tradicionals), no es puguin aplicar en unes altres. Perb el que si és clar és el fet que sovint moltes atraccions d'aquest tipus són considerades només quan ha sobrevingut aquest procés de declivi sbcio-econbmic, és a dir, quan la base econbmica local s'ha quedat sense cap pilar que la sustenti. Bs en aquests moments quan el turisme és vist com un instrument vilid per iniciar una fase de recuperació i, alhora, com un element més per diversificar aquesta base productiva local. Així doncs, ni aquest nou turisme resulta ser la panacea per resoldre tots els problemes, ni cal pensar tampoc que qualsevol cosa pot servir per promocionar turisticament una irea en concret. Cal, abans de res, estudiar factors com la viabilitat d'una htura atracció d'herituge, el mercat potencial al qual pot estar destinada, els seus beneficis i inconvenients. etc. Toan Carles Llurdés i Coit Departament de Geografia Universitat Autbnoma de Barcelona OLIVERA, Ana. Geograya de ¿u salud. Madrid: Síntesis, 1993, (Col. Espacios y Sociedades), 160 p. En las Primeras Jornadas sobre Población Española organizadas por el Grupo de Población de la AGE, en colaboración con el Departamento de Geografia de la Universidad de Salamanca, celebradas en esta ciudad a finales de junio de 1987, la profesora Aurora Garcia Ballesteros emplazó, con toda cordialidad, a Ana Olivera para que de una vez por todas pusiera en orden su extensa recopilación de fichas bibliográficas sobre geografía médica, sus reflexiones sobre dicha bibliografia y sus propios trabajos sobre el tema, y publicara 10s resultados. Cabe decir que, finalmente, Ana Olivera ha publicado el libro que le reclamaba Garcia Ballesteros: Geomfiu de la sulud. " J Este libro es un manual introductori0 Dara estudiantes universitarios v Dara inted L resados sobre la materia, que, con un lenguaje sencillo pero no exento de una gran exactitud, introduce todos 10s temas básicos de dicho campo de la geografia. El primer capitulo del libro, rDe la geografia médica a la geografia de la salud,,, tram de la evolución histórica de la disciplina, de las relaciones con otras disciplinas geográficas y de cuestiones metodológicas. Las topografias médicas de enfoque higienista del siglo XIX aparecen como punto de origen de la geografia médica, seguida por la localizació territorial y la disuibución de las enfermedades -principalmente infecciosaentre 1920 y 1970, para que, a partir de 1970, la nueva geografía influya en la geografía médica, sobre todo con el uso de modelos de dihión y de accesibilidad a 10s servicios sanitarios. La geografia radical, con el análisis de las desigualdades sociales y territoriales frente a la mortalidad. morbilidad y salud, asi como 10s estudios de la geografia humanista en relación con la percepción de lugares como más o menos sanos o a la aceptación de vivir cerca de hospitales, son, en resumidas cuentas, muestra de cóm0 desde cualquier perspectiva geográfica se pueden tratar temas de geog& de la salud. El segundo capitulo, ((Fuentes de estudio)), es una recopilación exhaustiva para el conjunt0 de Espafia sobre temas de mortalidad, morbilidad, discapacidades, salud, equipamientos médicos y sanitarios, asi como una sucinta relación de otras fuentes que pueden y suelen recoger información sobre el tema. También hay un apartado sobre fuentes internacionales, principalmente de la OMS y de las Naciones Unidas, que ofrecen información a escala mundial. La idea central del tercer capitulo, ccIntroducción a la geografia de las enfer-