Història de la Cartografia. IV Curs: "La cartografia dels Països Baixos" (Barcelona, del 15 al 19 de febrer de 1993)

Documents d'hilisi Geogrsca 25, 1994 171-192 Histbria de la cartografia. IV curs: ((La cartografia dels Paisos Baixos)) (Barcelona, 1 5 al 19 de febrer de 1993) Montserrat Galera i Monegal Institut Cartogrhfic de Catalunya. Barcelona Resum Dins del cicle de cursos de tercer cicle dedicats a la histbria de la cartografia i organitzats pel Departament de Geografia de la Universitat Autbnoma de Barcelona i la Cartoteca de Catalunya de I'Institut Cartogrhfk de Catalunya, el corresponent al curs academic 19921993 fou dedicat a la cartografia dels PGsos Baixos. L'article presenta un resum de les conferencies pronunciades per professors de la Koniklijke Bibliotheek (La Haia); la biblioteca de la Rijsksuniversiteit (Leiden); i la Facultat de Ciencies Geogrs~ques de la Rijksuniversiteit (Utrecht). Es tracta d'un avanG del llibre - - que es publicara properament. Resumen. Historia de la Cartograja. Ncurso: (La cartograja de 10s Paises Bajas)) Dentro del ciclo de cursos de tercer ciclo dedicados a la historia de la cartografia y organizados por el Departamento de Geografia de la Universitat Autbnoma de Barcelona y la Cartoteca de Catalunya del Institut Cartografic de Catalunya, el correspondiente curso académico 1992-1993 se dedicó a la cartografia de 10s Paises Bajos. El articulo presenta un resumen de las conferencias pronunciadas por profesores de la Koniklijke Bibliotheek (La Haya), la biblioteca de la Rijksuniversiteit (Leiden) y la Facultat de Ciencias Geogr&as de la Rijksuniversiteit (Utrecht). Se trata de un avance de un libro en curso de publicación. Résumé. Histoire de la cartographie. Nkme cours: aLa cartographie des Pays Bas* Le cours de troisitme cycle sur I'histoire de la cartographie correspondant i I'année 19921993 a été consacré h la cartographie des Pays-Bas et i1 a été organisé, comme les années précédentes, par le Departament de Géographie de llUniversité Autonome de Barcelone et la Cartotheque de Catalogne. Cette note présente un résumé des conférences prononcées par des professeurs de la Koniklijke Bibliotheek (La Haye), de la bibliotheque de la Rijksuniversiteit (Leiden) et la Faculté des Sciences Géographiques de la Rijsuniverisiteit (Utrecht) et constitue une anticipation d'un livre qui sera publié prochainement. Abstract. The hictory of Cartography. IVth course: ~Cartogvaphy in the Netherlandsx - - Within the graduate courses on the Hiscory of Cartography organised by the Department of Geography of the Autonomous University of Barcelona and the Cartoteca de Catalunya 172 Documents d'AnUisi Geogrifica 25,1994 Montserrat Galera i Monegal of the Institut Catografic de Catalunya, the academic year 1992-93 was devoted to the cartography of the Netherlands. This article presents a summary of the conferences given by professors of the Koniklijke Bibliotheek (The Hague), rhe Library of the Rijksuniversiteit (Leiden) and the Faculty of Geographical Sciences of the Rijksuniversiteit (Utrecht). These lectures are chapters of a forthcoming book. Sumari Introducció La cartografia oficial La cartografia comercial La cartoteconomia Dins del cicle de cursos dedicats a la histbria de la cartografia, organitzats per la Cartoteca de Catalunya de 1'Institut Cartografic de Catalunya i per 1'~rea de Geografia Humana del Departament de Geografia Humana de la Universitat Autbnoma de Barcelona, dels dies 15 al 19 de febrer de 1993, fou impartit el curs dedicat a ((La cartografia dels Paísos Baixoss. Aquest cicle, que és obert a tots els interessats en el tema i que forma part del programa de tercer cicle de Geografia Humana, vol ser una via que permeti portar a Barcelona alguns dels millors especialistes europeus en el món de la ~artogr~a. Juntament amb una visió de les escoles cartografiques més importants, es volen donar a contixer els fons de les grans cartoteques, com també la seva organització i el seu funcionament. El curs tingué una durada de quinze hores i fou impartit per les persones següents: DIRK DE VRIES. Cartotecari de la biblioteca de la Universitat de Leiden des de 1971. Fa classes d'histbria de la cartografia al Higher Institute for Conservation and Restoration de Gant, Bttlgica. President del Groupe des Cartothécairies de Liber 19861992. PETER VAN DER KROGT. Investigador d'histbria de la cartografia a la Universitat d'utrecht i editor de publicacions holandeses d'histbria de la cartografia. El 1989 va presentar la seva tesi doctoral sobre la producció de globus terraqüis a Holanda. Ambdos dedicaren les seves intervencions a parlar d'histbria de la cartogafia. Dirk de Vries es referí a la cartografia oficial, i Peter van der Krogt dedica les seves confertncies a parlar de la cartografia comercial. JAN SMITS. Des del 1979 6s cartotecari de la Koninklijke Bibliotheek a la Haia. President del grup de treball de cartotecaris de la Dutch Cartographic Society (NVK) i secretari del Groupe des Cartothécaires de Liber des del 1984. Membre del comitt d'educació GO-H. Jan Smits tractB la part referent a la cartoteconomia als Paisos Baixos. El fet de tractar els dos aspectes forma part de les normes establertes per a aquests cursos. Historia de la cartografia Documents d'AnYisi Geagrafica 25, 1994 173 Aquest fou el programa: Dilluns, 15 de febrer 18:OO - 19: 15 Introduction into histoy of Dutch Cartopaphy. Dirk de Vries. 19:45-21:OO Collectorsandcollectionsuntil1850.JanSmits. Dimarts, 16 de febrer 18:OO - 19: 15 The Dutch bibliopphic school. Jan Smits. 19:45 - 2 1 :O0 16th centu y cartography in the Netherhndc under Spanish rule. Dirk de Vries. Dimecres, I7 de febrer 1 8: 00 - 1 9: 1 5 Dutch maptrade up to ca. 1670. Peter van der Krogt. 19:45 - 2 1 :O0 Mapcollections in libraries and archives. Jan Smits. Dijous, 18 de febrer 18:OO - 19: 1 5 17th and 18th century oficial cartogrd~hy in the Republic of the United Provinces. Dirk de Vries. 19:45 - 2 1 :O0 Atlas production fiom Theatrum to Ath Maior. Peter van der Krogt. Divendres, 19 de febrer 18:OO - 19: 15 Globe production and maptrade unti1 ca. 1800. Peter van der Krogt . 19:45 - 21 :O0 Mapping of the Netherlands fiom 1795 to ca. 1850. Dirk de Vries. Introducció Dirk de Vries inicia els cursos fent una documentada introducció a la histbria de la cartografia neerlandesa. En primer lloc parla del mapa en sentit general i de la seva prbpia histbria i relaciona I'espai amb la necessitat de crear-ne la imatge grfica, necessitat que ja és present des de temps remots. Així, prengut en consideració les opinions de celebres cartbgrafs o historiadors de la cartografia des de Blaeu fins a Robinson i Kish i des de Skelton fins a B. Harley i D. Woodward. Segons ell la continu'itat del procés de producció de mapes fou molt ben expressada per Skelton a Maps: a bistorical Survey of their histo y and collecting publicat el 1972, dos anys més tard de la seva mort. Skelton va emprar la metk fora watersheds que significaria la presencia d'unes fases de creixement alternades amb altres d'estancament i fins i tot de recensió, a fi de donar una estructura a un procés iniciat el segle XIII, I'epoca dlAibert Magnus i Roger Bacon, i que conclou al segle XK, quan ja no és possible parlar d'aquest concepte per la uniformitat que imposa l'aplicació de les noves tecniques a la pro- 174 Documents d'Anilisi Geogrsca 25, 1994 Montserrat Galera i Monegal ducció de mapes. Fins a cert punt, des de la segona meitat del segle XX, és possible tornar a reconsiderar la idea dels watershtd amb la presencia de les tecniques informatiques i de la percepció remota. Harley i Woodward presenten una línia enfocada a les perspectives futures a través de I'obra actualment en procés de publicació: History of cartopphy. This Histoy of Cartography was born of a belief in the importance of maps, and their inderlying cartographic concepts and techniques, in the long-term development of human society and cultura. Curiosity about space -no less than about the dimension of timehas reached from the familiar immediate surroundings to the wider space of earth and its celestial context. As visual embodiments of these various conceptions of space, maps have deepened and expanded the consciousness of many societies. They are the primary medium for transmitting ideas and knowledge about space. As images they evoke complex meaning and responses and thus record more than factual information on particular events and places. Viewed in such a light, as a focus for social and cultural history, the history of cartography can be placed in its proper context, as an essential part of a much wider humanistic endeavor. Al llarg d'aquest text es posa en evidtncia que els dos historiadors tenen una posició crítica respecte a l'estudi de la histbria dels mapes seguit fins ara. En resum són tres els punts que cal considerar: la necessitat d'orientar-se, la distinció entre mapa-imatge i mapa-instrument, i la histbria de la producció dels mapes en les seves batzegades i els seus períodes de calma, com a reflex de la histbria cultural i social. 1) El mapa considerat com a producte final de diferents tecniques. De fet, la histbria de la citncia aplicada a aquest tema. 2) El mapa considerat en relació amb altres mapes tant pel que fa a la forma com el contingut. fis un acostament a la cartobibliografia. 3) El mapa vist com a document en realci6 amb la histbria dels descobriments i de la navegació. 4) El mapa dins del contexte dels esdeveniments culturals i socials. Aquest punt correspon als conceptes defensats per Harley i Woodward. D'aquests quatre punts base per a la disertació posterior de De Vries, fou especialment ben desenvolupat el segon i el curs propiament dit, s'inicih amb el tema que segueix. La cartografia oficial La cartograja del segle XVI als Pazsos Baixos sota el domini espanyol Tal com ja s'ha dit, Dirk de Vries dedich la seva participació en aquest curs a parlar de la cartografia oficial produi'da als Pai'sos Baixos que defineix com una cartografia que inclou tots els mapes produi'ts amb la intenció que tinguin Historia de la cartografia Documents d'hhiisi Geogrifica 25, 1994 175 una unitat practica, perb amb finalitat no comercial. Evidentment, aquesta definició no exclou cap cartografia produi'da per organismes oficials (nacional, regional, local) també catalogada com a no-comercial i que no seri tractada en aquest curs. La cartografia oficial produi'da als Paisos Baixos no tingué l'amplia expansió de qut gaudí la cartografia comercial, especialment la referida als grans atlas publicats des del final del segle XVI. En el cas que ens ocupa fins i tot és freqüent haver de parlar de cartografia manuscrita -per tant de peGa únicaenfront dels milers &exemplars de peces publicades i escampades per tot Europa. La cartografia moderna s'inicia als Pai'sos Baixos en el segle XVI, com també en d'altres paisos de 1'Europa central i occidental. Una strie de factors ho propiciaren: els grans descobriments, les prbpies necessitats del país derivades de la seva situació de país ocupat, la necessitat de contixer el territori per al control dels pblders i altres sistemes de drenatge, i també la necessitat de cartografiar les propietats privades o institucionals. A partir d'una refertncia a la cartografia medieval, s'entra en la primerenca cartografia oficial produi'da als Pai'sos Baixos al principi del segle XVI, moment en qut apareixen mencionats un bon nombre de mapes i de cartbgrafs. A aquest període correspon el mapa més antic imprts dels Pai'sos Baixos, que 6s dedicat a un ús oficial. Es tracta d'una xilografia de 1524 aproximadament que representa un mapa del país. Només se'n conserven dos fragments descoberts el 1957 a la Biblioteca de la Universitat de Leiden. En el mapa hi són representats els edificis, les esglésies i els monestirs. La seva finalitat era accelerar el nomenament del bisbe Henry de Bavaria, com a titular de la dibcesi dlUtrecht. El pintor Jan de Pape, que treballi entre 15 16 i 1534, es considera un dels principals artífexs d'aquest període. Un dels motius de la relació de Pape amb la cartografia oficial estigué relacionat amb els desacords sobre els límits territorials, la construcció de dics i els drets de pesca en territoris submergits. Un dels primers intents de treballar a escala és obra de Willen Hendricksz. Croock, arquitecte i pintor; autor de dos mapes del nord dtHolanda, 1529, i un tercer del districte dlAmstelland a sud d'hsterdam. Aquests mapes posen de manifest un litigi entre propietaris de terrenys a causa de les responsabilitats derivades de la construcció dels dics. Foren acceptats com a document oficial per a dirimir aquesta qüestió. En aquest terreny de la cartografia oficial cal destacar el paper de la Universitat de Leuven. Personalitats com Antoine Desmet, Sebastian Münster i Petrus Apianus hi estigueren connectats. També Jacques Van Deventer que, juntament amb Gemma Frisius, aporti els primers indicis sobre la nova ttcnica de la triangulació aplicada a la confecció de mapes. La tasca de van Deventer, objecte d'una atenció especial, es pot dividir en tres grups: 1) els 5 mapes provincials esmentats, 2) el seu atlas de ciutats, 3) altres mapes. 176 Documents d'hklisi Geogrifica 25, 1994 Montserrat Galera i Monegal Van Deventer, qualificat com a ccgrandissimo geografo)) i com a pare de la cartografia holandesa, fou practicament redescobert al segle passat. Hem de lamentar la poca informació que tenim d'aquest cartbgraf, que el professor Koeman qualifica de categoria europea. El seu primer mapa és de 1536, quan encara no tenia trenta anys, i representava la província de Brevant. Els altres quatre corresponien a Holanda, Gederland, Frísia i Zelanda. Foren impresos probablement a Malinas. Els mapes consisteixen en la representació de ciutats i pobles, una incipient xarxa de camins, i els cursos dels rius. L'aportació més important és l'establiment d'una correcta i complexa divisió entre aigua i territori als PaYsos Baixos. Lamentablement no s'ha conservat cap exemplar d'aquesta edició. Si coneixem la seva existencia és gracies a un inventari de 1575 que els descriu. Altres mapes de Van Deventer són mapes murals en diversos fulls a escala 1: 180.000, impresos a Amsterdam entre 1558 i 1559, descoberts a Breslau el 1916 per W. Ruge i publicats en facsímil el 1941, sortosament abans que els originals desapareguessin durant la I1 Guerra Mundial. La segona tasca cartogr&a de Van Deventer la constitueixen els planols de ciutats. Bs la seva principal aportació a la histbria de la cartogr&a. De 1555 a 1575 va cartografiar 250 ciutats per ordre de Felip 11, per tant unes vint per any. Foren fetes amb una finalitat militar. Es un treball acurat, consistent i uniforme. L'escala és la mateixa ca. 1:7.000, amb el nord a la part superior. fis quasi una col~lecció completa de ciutats en una epoca primera, i representa un cas únic a Europa. Es conserven dos jocs d'aquestes series: una escampada per biblioteques i museus de Belgica, amb una notable presencia a la Bibliotheque Royale Albert I, i l'altra a la Biblioteca Nacional de Madrid. Uns altres grans cartbgrafs foren Christian Sgroten i Joost Jansz Beeldsnijder, d'una generació més jove que Van Deventer. Estaven també al servei del rei Felip 11. El primer rebé I'enchrrec del duc d'Alba de cartografiar les ciutats neerlandeses l'any 1557 amb finalitats clarament militars. Usa les practiques emprades per Van Deventer. Es pot considerar com un ~artb~rafl~ebgrafalhora possei'dor de les dots d'un artista pintor. Joost Jansz Beeldsnijder, arquitecte i topbgraf, fou l'autor, de part del duc d'Alba, de dos dibuixos de la fortalesa d1Amsterdam. La resta de la seva producció també fou feta amb aquesta mateixa finalitat. A fi de concloure sobre la presencia de la cartografia del segle xw als Paisos Baixos cal citar els primers intents de cartografia militar feta pels enginyers al final de la centúria. Es tractava de fortificacions, fortaleses, i altres edificacions d'aquest tipus. El nom més eminent és el dlAdrian Anthonisz, autor del mapa més antic imprts corresponent a un pblder, de I'any 1571. La cartografia militar, complexa per la seva varietat, ha estat agrupada en cinc grups vUids per al segle XW: - cartografia militar estricta, - cartografia en relació amb l'enginyeria, - cartografia marítima (drenatges, control de les aigües), Historia de la cartografia Documents d'Aniiisi Geografica 25, 1994 177 - cartografia en relació amb els drets de propietat (qüestions frontereres, administratives, drets de pesca), - cartografia marina. Cartograja ojcial dels segles XVII i ~II als Paisos Baixos Les institucions més prolífiques en la producció de mapes oficials foren les que depenien de l'administració nacional, regional i local. Si bé seguides molt de prop per les institucions menys lligades a l'administració, relacionades amb el problema d'aconduiment de les aigües tant en Brees grans com en Brees petites. Totes aquestes institucions formaven part de la Republic of the Seven United Netherlands Provinces, una confederació dels set estats sobirans creada el 1579. La divisió de la cartografia oficial en cinc grups s'inicia amb la cartografia militar. Fou responsabilitat dels enginyers que la compartien amb la tasca realitzada pels topbgrafs civils. Tot i que els dues tasques eren intercanviables, amb el temps els enginyers militars s'impossaren als civils. El professor Dirk de Vries dividí la cartografia militar en quatre períodes: 1) 1580-1648. Tractat de Westfalia i guerra de la Independencia. 2) Període d'entreguerres 1648-1 672, 127217 14. 3) Període 17 141748. Guerra de Successió espanyola. 4) Període de pau, 17481795. 1580-1 648. Tmctat de Westfdlia i guerra de la Independ2ncia La necessitat de cartografia en aquest periode de guerra dona com a resultat que prBcticament totes les places importants hagueren de fortificar-se. Una de les característiques dels gravats corresponents a aquestes fortificacions fou que el dibuix es limitava a les muralles exteriors, sense interpretar-ne I'interior. Sovint eren fets a vista d'ocell. Com a més característics, es poden citar la cartografia referida al setge de Bergen op Zoom del 1622 i al de Groenlo el 1627. Periode d 'entreguerres 1648-1 672, 1672171 4 D'aquest primer període es conserva poca cartografia militar ja que la del període anterior es perdé en grans quantitats atesa la situació de relativa pau que gaudí el país després de la derrota de les tropes espanyoles. El període 1672-1714 es caracteritza per la presencia, novament, de les guerres a Europa, fet que comportB fortificar les fronteres. També implica la modernització de les fortificacions de les ciutats, que en algun cas en significa una total renovació. Aquest és el cas de Maastricht, que es fortifica totalment el 1690. La competencia dels enginyers militars flamencs creua fronteres i arribB fins a Namur, ciutat en que hi intervingueren amb motiu del setge de 1695, i en que I'enginyer Van Coerhoorn experimenta un nou sistema de fortificació. En resum, aquest fou un període en el qual es van iniciar alguns desenvolupaments nous i essencials: a) una millor organització de la enginyeria militar, 178 Documents d'Anilisi Geogrifica 25,1994 Montserrat Galera i Monegal i b) noves idees referents a la fortificació i a la defensa; ambdues van tenir conseqütncies per a la cartografia militar. La uniformitat en el dibuix i en el disseny cartografic, tot i aixb, encara eren lluny. Els primers passos en aquesta direcció es van fer en el període següent. Periode 171 4-1 748. Guerra de Successió espanyola Al comeqament dlaquest ~eríode, que coincidí amb el final de la guerra de Successió espanyola, s'inicia un altre compas de calma fins al 1726. Atesa la situació de pau, l'atenció es concentra més en la cartografia relativa als problemes que causaven les inundacions i a les possibles solucions per a combatre-les. A partir de 1726, la situació canvia novament a causa de les tensions internacionals i es manifesta encara amb més intensitat a partir de 1740, any de la guerra de Succesió austríaca. Tots aquests fets implicaren una gan prestncia dels enginyers militars. El canvi més important en el món de la cartografia militar es dona en el camp de la topografia, que comporta la prestncia de mapes de les fronteres o relacionats amb els escenaris de les guerres. Cal citar el nom de l'enginyer Pieter de la Rive. Des de mitjan segle XWII la cartografia militar neerlandesa va aconseguir el seu punt mkim, que es perllonga fins al 1795. Període de pau des de 17481795 Període marcat pels fets militars relacionats amb la invasió de les tropes franceses que va induir el Consell dlEstat a comptar amb una cartografia que permetés inundar certes zones amb la finalitat d'usar aquestes inundacions com a sistema de defensa. Aquest projecte es confia a la família de cartbgrafs militars de nom Hattinga (pare i dos fills). La col~lecció completa de treballs fets pels Hattinga comprkn tres col~leccions o atlas: a) atlas de les parts de Flandes i Brabant sota el govern de la República, 6) atlas de Zeeland, i c) atlas de les fronteres de 1'Est i del Nord, amb uns set-cents mapes. A partir de 1744 el nomenament de Diederick du Moulin com a director general de fortificacions comporta innovacions en molts aspectes. Nous conceptes del sistema defensiu de la República i de l'organització de la unitat d'enginyers, i noves idees per al disseny de la cartografia, com també una major uniformitat, exactitud i refinament. El nou concepte de defensa de Moulin va implicar, entre d'altres coses, la confecció sistematica d'una cartografia de les regions estrattgiques importants a escala 1: 14.400. Altres noms que s'han de citar en aquest tipus de defensa relacionada amb les inundacions del terrenys són el lloctinent coronel Schouster i Jan Hendrick Hottinger. Com a resum d'aquest període, podem citar el que escrivi l'autor d'un estudi de cartografia militar durant l'tpoca de la República: aquesta cartografia comen$ en el segle XVI amb mapes que diferien de la cartografia civil per la naturalesa dels objectius cartografiats i finalitza amb mapes que tenien un caracter ben diferent dels de la cartografia especialitzada. Historia de la cartografia Documents d'Aniiisi Geogrifica 25, 1994 179 Cartogrdja de l'endegament de les aigües El fet que els holandesos siguin experts en la gestió i l'ordenació de les aigües implici que també fossin un bons cartbgrafs d'aquest tema. Els Pdisos Baixos són una Brea on la terra i l'aigua es troben i coincideixen; el 27% del país ts per sota del nivell del mar i més del 50% seria inundat si no hi hagués dunes i dics que el protegissin de les tempestes marines i de les crescudes dels tres grans rius que formen un delta enorme: el Rin, el Mosa, i el Waal. La gran quantitat de dics, canals, rases, molins, rescloses i comportes han mantingut i mantenen els Pa'isos Baixos habitables. Des de la primeria de l'edat mitjana, els neerlandesos s'han interessat per tractar aquests problemes relacionats amb les aigües. Aquesta preocupació ha donat lloc a forsa cartografia manuscrita. Pel que fa a la cartografia impresa, el primer exemple conegut és obra de Joris Balthasar, consistent en un aixecament de Defland publicat el 161 1 (en deu fulls a escala 1:28.000, i continuat amb d'altres de Schieland (el 16 1 1 en quinze fulls a escala 1 : 19.000) i Rijnland (el 16 15, en vint-i-un fulls a escala 1:30.000). La segona gran aportació és obra de Jan Jansz Dou. El resultat fou un magnífic mapa en dotze fulls a escala 1:30.000, perb ja basat en la triangulació. La representació de la topografia fou racional i abundant, enfocada al tipus de terreny i a la temitica del mapa. El tercer i darrer exemple correspon al mapa de Delfland de 1712, obra de Croquius, en vint-icinc fulls i a escala 1:10.000 i amb la particularitat d'emprar per primera vegada l'escala decimal als PaYsos Baixos. La cartografia referent al control de les aigües és complementada amb els mapes dels pblders que cal considerar com un excel.lent exemple de cartografia funcional i finalment amb els mapes dels rius, tan cabalosos a la zona. El més antic correspon al riu Merwede, obra de Nicolas Cruquius, publicat el 1729, i s'ha de considerar com un monument de la histbria de la cartografia en general, ja que mostra la primera aplicació d'un sistema de contorns de profunditat en un mapa imprts. Al final del segle el mapa dels rius Rin i Lek (ca. 1:30.000) fet pel topbgraf Conrad, fou publicat el 1793. Aquest mapa mereix una atenció més especial, ja que s'hi pot trobar un intent de representació del relleu mitjansant hachures, un exemple molt primerenc en el país on hi ha una topografia amb paisatges principalment plans. Arribant a la fi d'aquesta confertncia sobre cartografia oficial holandesa en els segles xvu i XWII, hem d'observar que, a causa de l'alt nivell aconseguit al final del període, tant en cartografia militar com en mapes per a la gestió de les aigües, els enginyers militars i hidrhulics van poder posar-se en contacte i van poder influir en la tasca que feren amb els seus col.legues estrangers. Creiem que aixb es va acomplir, tot i que l'organització fermament centralitzada de la política de la República era un obstacle. 186 Documents d'AnUisi Geogrhfica 25, 1994 Montserrat Galera i Monegal 3) Els mapes són facils de produir i el preu practicament no hi compta. 4) La gent prominent i benestant té globus a les seves biblioteques o a les seves mansions. Són instruments recomanats a les universitats. 5) L'ús freqüent dels mapes ofereix una base sblida per entendre l'ús d'un globus. Diversos autors, com l'abat Georges Fournier, Thomas Hood i altres, opinen de forma semblant. Al congrés organitzat per la Coronelli Society el 1986 a Amsterdam, Karel Davids presenta una comunicació e? la qual demostra que únicament els vaixells holandesos que viatjaven a les Indies Orientals amb la Dutch East India Company portaven globus a bord. Davant dlaquestes dades, Van der Krogt reflexiona d'aquesta manera i es pregunta: Per que els constructors de globus en fabricaven? Basicament per raons de tipus econbmic ja que tant Hondius com Blaeu tenien famílies molt nombroses per mantenir. Construir un globus era complicat i constava de diversos passos: dibuixar el mapa, gravar la imatge en una planxa de coure i imprimir-10Els contractes existents i conservats demostren que n'havien fet algun entre l'esmentat Jacob Floris van Langren i Jacob Reyersz, consistent en un encarrec de 300 parelles de globus. Una strie de cdculs de tipus econbmic relatius a totes les despeses de producció de 600 globus no justificaven les grans inversions fetes per Hondius i Blaeu si realment havien d'anar destinats únicament a la navegació. Per tant, l'autor, Van der Krogt, defensa que els globus no foren construi'ts únicament per a ús dels navegants. Pel que fa a la situació dels globus conservats fins avui, la més gran, lbgicament, correspon a Holanda. A Espanya se'n troben col.leccions a Madrid i a El Escorial. Una alta concentració a 1'Europa central i a Baviera, ~ustria, Bohemia i Siltssia (tot i no tenir tradició marinera), al nord d'Itdia, i a Franqa (molt pocs). No és necessari dir que no es poden treure conclusions d'aquest mapa amb la possible confecció i distribució de globus al segle XWI. Per exemple, la concentració centroeuropea es pot justificar per la presencia de grans famílies nobles, monestirs, antiquaris, etc. Si acceptem que els globus no es feren únicament per a la navegació, la pregunta es formula en els termes següents: per qut es van fer i com van ésser usats? El motiu real pel qual foren construi'ts va ésser la doctncia, tant la destinada a la navegació com a l'escola. Philippus Cluverius escrivia en aquest sentit el 1624 la Introductionem in universam geographiam tam veterem tam novam. Altres testimonis corroboren que els globus eren usats per explicar els principis basics de geografia matematica als estudiants deu a onze anys. Aquest mateix ús educacional es troba per a la navegació. Amb els globus s'explicaven les ttcniques prbpies de l'art de navegar. I per a aquest públic quasi foren Historia de la cartografia Documents d'AnUisi Geogrhfica 25, 1994 187 més importants els globus celestials que els terrestres, ja que en els primers es podien adquirir coneixements sobre les estrelles i els seus moviments. Per tant, la importhcia dels globus en la navegació no es va quedar en le seu ús practic, sinó que els !globus també s'empraven com a eines per a l'educació dels nous mariners. Equipar els vaixells de la Dutch East India Company amb globus va ésser una decisió de les persones responables de proporcionar material cartografic i científic a aquests vaixells. La utilització de globus en I'educaci6 no resta restringida a les escoles de navegació, sinó que s'utilitzava en l'educació general per ensenyar els principis bhics de la geografia i l'astronomia. Així, les institucions dedicades a l'educació en tots els camps formaren un important mercat per als productors de globus d9Amsterdam. Aixi i tot, el nombre d'institucions educatives no era prou gran com per adquirir tota la producció que probablement va ésser de milers de globus. Tal com Vand der Krogt ja va apuntar abans, hi ha una difertncia entre com es feien i com s'utilitzaven els globus. La majoria dels globus servien com a elements de decoració de les biblioteques i dels salons de les famílies riques i benestants. Algú que tenia un parell de globus mostrava que era una persona amb interessos universals. El grup més important de compradors de globus eren, doncs, aquests mercaders i burgesos que havien esdevingut rics gracies al comerq i a les inversions. Per a ells el globus era un símbol d'estatus social, que a més de fer-ho servir per decorar l'exhibien a les seves oficines i cases. Tot i aixb, els globus tenen un gran valor cultural i histbric, perb no els hem de donar més crtdit del que tenen: com a eines de navegació no tenien gran valor. Aquesta és la primera cosa que hem de saber abans d'iniciar una investigació sobre la naturalesa del comerq de globus. La cartoteconomia Després d'haver tractar sobre la histbria de la cartografia oficial i comercial, Jan Smits desenvolupa el tema de la cartoteconomia als Pai'sos Baixos. La riquesa dels fons cart~gr~cs del país dona lloc a una hplia informació que aquí es presenta de forma molt resumida. Co¿.¿eccions cartogrlijqques als Paisos Baixos Quan s'ha d'escriure sobre temes relacionats amb la cartetoconomia és faci1 de perdre's e detalls que són importants per als cartotecaris perb no per als investigadors. Per aquest motiu, en aquest cicle sobre la histbria de la cartografia als Pai'sos Baixos, la part dedicada a tractar sobre els fons cartogrS~cs histbrics dels centres neerlandesos és enfocada amb vista a informar els investigadors i a facilitar-10s l'accés a les col~leccions de mapes més importants i significatius. En el seu inici, els mapes foren produi'ts principalment per raons de tipus polític i econbmic, perb a mesura que la societat en general va anar esdevenint més acomodada, els ciutadans, en tant que ttcnics i comerciants, i les institu- 188 Documents d'AnUisi Geografica 25, 1994 Montserrat Galera i Monegal cions van anar participant en aquesta de mapes i atlas que eren adquirits per aquests nous compradors econbmicament més potents. En termes generals, l'objecte de I'adquisició no eren únicament els coneixements que odien proporcionar-los els mapes, atlas o globus sinó que hi havia una part relativa al seu aspecte exterior i a la seva presentació, alhoraque donava fe de l'estatus social del seu propietari. Així, quan Ortelius va publicar el seu Epitome -iniciativa que va consistir en la publicació de la gran obra d'ortelius Theatrum Orbis Terrarum en mida redu'ida a fi de posar-la a l'abast de moltes més classes socials i institucions-, la cartografia va aconseguir introduir-se en un mercat que afectava diferents classes de classica a les biblioteques escolars, atlas a les biblioteques dels comerciants i dels ciutadans benestants, atlas de petit format a les llars dels ciutadans amb economies mitjanes. Els grans mapes murals i els globus quedaren com a patrimoni de les dependtncies dels edificis i companyies més representatives. Molts d'aquests mapes, per diferents raons -agents externs o simplement poca cura en la seva conservacióes perderen, especialment els mapes murals. La descripció de les col.leccions de mapes s'ha de fer a partir del coneixement d'un procés ben concret i definit. Al segle XVII, el fet que una part de la societat pogués gaudir d'un nivell de vida més alt implica la presencia de mapes i altres materials cartogrscs que formaven part dels patrimonis particulars. Al final del segle XWII, aquest interts va minvar, si bé numtricament el nombre de mapes en mans privades es mantingué de forma molt similar al de la centúria anterior. Fou I'tpoca en qut els col~leccionistes descobriren i consideraren que a través dels continguts dels mapes podien reconstruir el seu passat. Idea que estava molt amb consonancia amb la pujada dels moviments de tipus nacionalista d'aquell moment. Una conseqütncia negativa d'aquest fenomen fou que es descarta una gran quantitat de material imprb ((no nacionalista), i aixb en significa la pkrdua en molts casos. Al segle XIX, sortosament, els mapes recuperaren la seva vessant científica. Hi hagué dos canals principals a través dels quals els mapes més antics foren preservats: els arxius governamentals i les biblioteques. En ambdós casos es recolliren i s'acceptaren els donatius procedents de col~leccions particulars, i, més endavant, quan s'estructurh la política de les biblioteques i dels arxius, es posaren a l'abast del públic per usar-10s i estudiar-10s. El fet que Amsterdam, durant els segles XWI i XWII, fos el principal centre productor de mapes, tant del punt de vista de la publicació com de la distribució, va significar també la prestncia d'importants col~leccions de mapes neerlandesos en biblioteques estrangeres. En la seva intervenció, Jan Smits cita els següents col.leccionistes i el contingut breu de les seves col.leccions: Lord of Bredero (s. XVI, perduda); Viglius dlAytta, entre altres presidents del Consell Privat dels Pai'sos Baixos i del Consell d'Estat, féu un inventari dels seus 189 títols (s. XVI, perduda); Adriaan Paw (s. XWI, dispersa). Laurens van der Hem crea un atlas en 50 volums que contenia uns cinc mil ítems, alguns Historia de la cartografia Documents d'Andisi Geografica 25, 1994 189 dels quals foren il-luminats per Dirk Jansz van Santen (s. XVII, Biblioteca Nacional Austriaca, sota el nom dlccEugenius Atlasa). Isaac Vossius, propietari d'una mena d'Atlas Lafreri amb mapes d'origen italia en la seva major part (s. XVII; Universitat de Leiden).Nicolaas Witsen (s. XVII; principalment dispersa, excepte un atlas sobre la Xina de 1684 dipositat al Museu MeermannoWestreenianum). August I1 de Sachsen, va ordenar fer un atlas de 19 volums amb 1.400 mapes situats a cavall entre els segles XVI i XVII (s. XVI, en part destrui'da, Saxonian State Library). Christoffel Beudeker va fer un atlas de 27 volums al voltant del llibre de ciutats dels Pa'isos Baixos de Joan Blaeu, vint dels quals tenen títols de pagina especials (s. XVIII, 24 volums a la British Library). Goswinus Uilenbroeck, que crea Le Grand Thédtre de I'Univers, atlas de 125 volums amb 3.000 ítems compresos entre el final del XVI i el principi del XVII (s. XVIII, mal conservat, Bibolioteca Nacional de Rio de Janeiro). Joost Romswinckel, que col.lecciona uns deu mil mapes que il.lustraven la histbria dels Pdisos Baixos (s. XVIII, dispersa). Baron van Westreenen van Tiellandt, que dona totes les seves pertinences -incloent-hi 300 manuscrits d'abans del 1600 i 1.233 incunablesa l'estat (s. XIX, Museu Meermanno-Westreenianum). Johannes Tiberius Bodel Nijenhuis, que va llegar els seus 100 atlas, 38.000 mapes -incloent-hi 322 manuscrits de cartes de Van Keuleni 20.000 dibuixos i impresos topografics (s. XIX, Universitat de Leiden). W.M. Mensing (s. XX, Museu Marítim dlAmsterdam). Willen Anton Engelbrecht, que col.leccio&, principalment, les mostres fetes durant les exploracions dels paYsos no cartografiats de les colbnies holandeses en els segles XVI i XVII (s. XX, Museu Marítim de Rotterdam); i algunes altres més petites. Des de la meitat del segle XVI~I la creació i la política seguida per les biblioteques esdevingué més professional i va anar cobrint la producció bibliogrifica neerlandesa. Pel que fa als mapes aquest tractament no va poder ser considerat fins al segle XIX. De fet, l'interes pels mapes es desenvolupB especialment quan els contractes amb les colbnies neerlandeses d'ultramar necessitaren la presencia de la cartogafia per a poder documentar els viatges transatlhntics. Aixb permeté i encoratja la creació de catdegs i bibliografies. En tant que tractament cientific, la cartogafia histbrica s'inicia el 1840. Els noms mts significatius són J. T. Bodel Nijenhuis (1797-1872) i Frederik Mder (1 8 17-1 88 1). Perb com a seguidors seus trobem EA. Tiele (1 834-1 889), Martinus Nijhoff (1 826-1 894), A.W. Mensing (1866-1936), EC. Wieder (1874-1943), J. Keuning (1881-1957), C. Koeman (1918) i alguns altres. Alguns d'aquests foren llibreters antiquaris, alguns altres bibliotecaris, alguns científics. Perb tots els catdegs i bibliografies que produi'ren tenien un principi cientific i bibliogafic que els historiadors poden emprar per a la recerca i la investigaci6. De tots aquests, Muller fou el que millor combina la ciencia amb la comercialització. El seu deixeble Tiele el va sobrepassar en grandesa i en la profunditat del treball bibliogrific. El seu treball més famós és Nederhndre Bibliograje van Landen Volkenkunde de 1884. Conté 1.25 1 descripcions d'obrees que abasten unes tres mil edicions, traduccions, etc. Era el primer cop que mapes de 190 Documents d'AnUisi Geogr23ca 25, 1994 Montserrat Galera i Monegal cartbgrafs com Mercator, De Jode, Janssonius, Doncker, Van Keulen foren tractats extensivament. Un altre biblibgraf famós fou Wieder. En alguns dels seus escrits va introduir la descripció bibliografica del mapa solt. Va dedicar molt de temps a I'estudi de la histbria de la cartografia, especialment del material desconegut fins en aquell moment. Va fer viatges i estudis per Espanya (1 9 1419 15), Alemanya (19 16 i 1919) i Italia (1923), durant els quals va emmagatzemar enormes tresors de coneixements i documentació. El motiu del seu viatge per Espanya va ser la publicació d'una obra de reproduccions referent a la histbria cartografica i ic~nogr~ca de Manhattan per J.N. Phelpqs Stokes. A més d'alguns mapes produi'ts pels reis espanyols va descobrir, sorprts, diversos atlas holandesos dels segles NI i XWII, principalment amb textos espanyols, i doyxments espanyols fruit del contacte amb els colonitzadors holandesos a les Indies de 1'Est i de llOest. En el seu treball de 350 phgines per a la Geographical Society va descriure extensivament alguns documents espanyols -incloent-hi el descobriment del llibre de ciutats de Van Deventeri va confeccionar una llista de 28 pagines de biblioteques i arxius espanyols mencionant els atlas holandesos que s'hi podien trobar. L'última part és un assaig referent a l'estudi de la cartogafia holandesa antiga, tal com ell I'anomena. En la bibliografia nacional els atlas i treballs similars sempre han estat descrits com a llibres. Aixb vol dir que es degué perdre alguna informació que podria ser d'utilitat en el camp de la histbria de la cartografia. Aquesta situació va ser millorada el 1977 amb la publicació anual Bibliograje van in Nederland Verschenen Kaarten. Desafortunadament la publicació no ha estat continuada per problemes d'automatització. Només s'han publicat es1 anys que van del 1975 al 1982. Les 15.600 descripcions dels anys 1983-1986 es poden consultar en línia i podrien ser publicades per a les institucions interessades en aquesta informació. Fins ara s'han fet prop de quaranta-cinc mil descripcions per a la bibliografia. La resta d'aquest curs fou dedicat a les eines bibliogrAfiques i de refertncia que es poden utilitzar per als estudis. Les activitats del grup de treball per a cartotecaris de la societat cartografica holandesa (WM, Workinggroup for Mapcuratorship of the Dutch Cartographic Society) i de la societat L'atlas TopogrBfico-histbric (THA, The Topographical-Historical Atlas) foren descrites en la intervenció de Jan Smits. La WM organitza totes les seves activitats amb els objectius següents: Promocionar bons cartotecaris, tant en el sentit de tenir cura de les col.leccions i de la seva accesibilitat com en el de l'educació dels futurs cartotecaris. Mantenir contactes entre els cartotecaris i intentar resoldre els possibles problemes col.lectivament. Dissenyar les funcions, la valoració i la descripció dels cartotecaris. Estimular la utilització correcta dels materials cartografics de les col.leccions. Historia de la cartografia Documents d'AnUisi Geogrifica 25, 1994 191 Les activitats conclouen la publicació d'una guia de col.leccions de mapes. En cooperació amb altres, la societat THA i la WN organitzen regularment des de 1986 cursos per a l'educació de cartotecaris, fins ara únics a Europa. La secció de documents cartogrifics de la Biblioteca Reial administrarh una base de dades amb articles referents a la historia de la cartografia holandesa, una base de dades referent a col~leccions de mapes dels PaYsos Baixos i una base de dades referent a la producció de mapes. Totes aquestes bases de dades serán consultables en línia. A més faran un esfors considerable per tenir accés individual a tots els mapes inclosos dins dels llibres i de les publicacions peribdiques, tant antics com moderns. Aixb implica una tasca molt feixuga, ja que l'inventari que s'ha fet en principi representa entre 150.000 i 200.000 descripcions. A més d'aixb, es va de com estan distribui'ts els arxius als Pai'sos Baixos, de quin tipus d'arxiu hi ha, de qui: s'hi pot trobar, i de com hi poden accedir els investigadors en general. Aixb dóna una idea general de com treballen els arxius oficials als Pai'sos Baixos. Es va parlar també dels dos sistemes de catAlegs automhtics per a meterials cartogrifics (CCK i PICA). PICA és un sistema consultable en línia per a totes les bibloteques, que inclou descripcions de mapes, mentre que CCK esta dedicat únicament a materials cartogrbfki i aviat serh consultable en línia. De totes formes PICA va ésser creat com un sistema de recerca per titols, mentre que CCK va ésser concebit com un sistema de recerca informativa. Ambdós sistemes utilitzen 1'ISBD (International Standard Bibliographic Description) i són en format MARC (Machine Redable Catalogue). Ambdós sistemes utilitzen les taules auxiliars per temes, desenvolupades per CCK. Aquestes taules s'han presentat com a proposta a la Federació Internacional de Documentació per a crear taules auxiliars d'informació geogrhfica a la UDC (Universal Decimal Classification). Es van descriure algunes obres de refertncia, com ara importants llibres de text i bibliografies generals que faciliten la utilització de les biblioteques i dels arxius holandesos. En tots els estudis que fan referencia a la histbria de la cartogafia holandesa 1'Atlantes Neerlandici de Koeman hi té un paper central. Aquesta obra general, de cinc volums, dóna informació bio-bibliogrhfica de la majoria dels cartbgrafs holandesos amb descripcions de tots els mapes publicats als PaYsos Baixos en 1.750 atlas després de 1880. Un sis2 volum descriu tots els atlas publicats entre 1880 i 1940. Durant el curs es va repartir una llista basada en l'índex dels cinc primers volums. Hi són afegits els títols que Koeman no menciona, i també els facsímils. Hi ha alguns títols que hi són presents pel fet de formar part de les vuit col.leccions holandeses més importants. Afegides a aquesta llista hi ha descripcions de la histbria; hi ha cronologia, continguts regionals i temhtics, catalogació, possibilitats de reproducció i bibliografia referent a aquestes vuit col.leccions. Finalment es dona una llista de la presencia d'atlas holandesos a les biblioteques dels centres espanyols següents: Biblioteca Nacional (Madrid), Biblioteca del Rey (Madrid), Depósito de Guerra (Madrid), Museo Naval (Madrid) y Servicio Geográfko del Ejército (Madrid). 192 Documents d'Anilisi Geoarifica 25, 1994 Montserrat Gaieta i Moneaal Algunes de les notes bibliogdfiques de Koeman estan incorporades en les seves introduccions a diversos atlas de les series facsímils del Theatrum Orbis Terrarum dels anys seixanta i setanta. Com que a la conferencia no hi havia cap il-lustració, al final es van mostrar dues diapositives de dos manuscrits d'atlas marítims que hi ha a la Biblioteca Reial. Un d'ells és 1'Aths de Dauphin (fet per I'últim rei de Fran~a, Henri 11) i que conté catorze cartes portugueses produi'des entre el 1536 i el 1547, a més d'aigunes taules de navegació que són d'una data posterior. L'aitre, Idrographisiae nova descriptio, produi't probablement el 1642 a Lisboa, mostra deu cartes marines italianes i sis mapes portuguesos de les illes de Mallorca i Menorca, Sardenya, Sicília, Malta, Creta i Xipre a escala mitjana. Ambdós atlas foren peces de mostra i mai no es va intentar utilitzar-les en el corner$ marítim. L'ICC, tal com ho ha fet en aitres casos, publicar& el llibre amb el text complet d'aquestes conferencies dins de la col~lecció ((Monografiesa.