El procés de despoblament a les comarques de la Cerdanya i l'Alt Urgell

Documents d'hilisi GeoerSca 25, 1994 141-163 El procés de despoblament a les comarques de la Cerdanya i 1'Alt Urgell Joan Manuel Soriano Departament de Geografia. Universitat Autbnoma de Barcelona. 08 193 Bellaterra (Barcelona). Spain Resum Des de mitjan segle passat les comarques de muntanya catalanes han sofert un lent perb ininterromput degoteig d'habitants, i actualment la situació és de profunda crisi dernogdfica causada per aquesta forta regressió. En aquest article es descriu la dinhica de la població a les comarques pirinenques catalanes de la Cerdanya i 1'Alt Urgell, bo i centrant-se en el conjunt de pobles abandonats o en perill de ser-ho com a situació extrema d'un procés generalitzat. Es fa una aproximació a les causes d'abandonament dels pobles amb un tractament específic sobre el medi físic com a subjecte agent i pacient alhora. Resumen. Elproceso de despoblacidn en las comarcas de la Cerdaña y Alto Urgel Desde mediados del siglo pasado las comarcas de montaña catalanas han sufrido una lenta pero ininterrumpida pérdida de habitantes, y actualmente la situación es de profunda crisis demográfica causada por esta fuerte regresión. En el presente m'culo se describe la dinámica de la población en las comarcas catalanas de la Cerdaña y el Alto Urgel, centrándose en el conjunt0 de pueblos abandonados o en peligro de ser10 como situación extrema de un proceso generalizado. Se hace una aproximación a las causas de abandono de 10s pueblos con un tratamiento especifico sobre el medio fisico como sujeto agente y paciente a la vez. Résumé. Le processus de dépeuplement dans les pays de Cerdanya et du Alt Urgell Depuis la premikre moitié du sikcle dernier, les pays (comarques) de montaigne en Catalogne ont connu une perdue de population lente mais continue. La situation actuelle est marqué par une profonde crise démographique i cause de cette forte régression. Dans cet article, on décrit la dynamique de la population des pays catalans de Cerdanya et 1'Alt Urgell, particdikrement celle de I'ensemble des villages abandonnées ou en cours de dépeuplement, comrne la situation extrCme d'un processus généralisé. On fait aussi référence aux causes de I'abandon, en donant un traitement spécifique A I'environement physique considéré A la fois comme élkment actif et passif. Abstract. The process of depopulation in the counties (comarques) of La Cerdanya and Alt Urgell The catalan mountain counties are experiencing a steady decrase of popdation since rhe middle of last century, and the current situation is characterised by a deep demographi- 142 Documents d'hdisi Geogrifica 25,1994 Joan Manuel Soriano cal crisis. This article explains the dynamics of population in the Catalan Pyrenees counties of La Cerdanya and Alt Urgell, and particularly the abandoned villages with as an extreme situation of a global process. There is an attempt to explain the causes of the abandonment of villages with a special consideration of the physical environment as an active and passive agent of depopulation. Sumari Introducci6 Causes d'abandonament dels pobles Dinamica de la població a la Cerdanya i Repercussions del proces de despoblament 1'Alt Urgell sobre el medi físic Metodologia Conclusions Procés de despoblament i comportament Bibliografia migratori Introducció L'any 1991, el 3% de la població catalana vivia de forma permanent en el 35,8% de la superfície de Catalunya que representen les comarques de I'Alt Pirineu1 (Mendizdbal i altres 1987). Aquesta situació tan extrema no ha estat pas sempre així: fins poc després de la meitat del segle XIX hi havia un cert equilibri territorial de la població a Catalunya, o si més no el desequilibri no era tan profund. La nova estructuració de l'economia, consistent en el pas d'una economia tradicional a una economia de mercat i la vertebració territorial van iniciar la polarització camp-ciutat, perb més concretament entre la plana i la muntanya. El resultat extrem d'aquest procés és el despoblament i la desertització en moltes parts de la muntanya. En aquest article intentarem esbrinar les causes d'aquest fenomen i descriure les seves repercussions sobre el territori, bo i centrant-nos en dues comarques de la muntanya pirinenca catalana: la Cerdanya i I'Alt Urgell. Dinhica de la població a la Cerdanya i 1'Alt Urgell El darrer segle i mig (més exactament: els darrers 131 anys, entre 1860 i 1991), la població catalana ha passat d'1.660.580 a 6.058.290 habitants, la qual cosa significa un augment de 4.397.710 persones en termes absoluts; és a dir, que ha vist multiplicada per gairebé quatre la seva població. En el mateix període, el conjunt de les comarques de muntanya han perdut 38.708 habitants, és a dir, que han tingut un creixement negatiu del 17,5%, ja que han passat de 1. Per comarques de muntanya entendrem les incloses en la Llei d'Alta Muntanya (DOG 16-111-1983), 6s a dir: la Vall d'Aran, I'Alta Ribagor~a, el Pallars Jussh, el Pallars Sobirh, 1'Alt Urgell, la Cerdanya, el Ripollks, el Berguedh, la Garrotxa i el Solsonts, per be que aquestes tres darreres, al nostre parer, tan sols pertanyen a aquest hmbit parcialment (I'Alt Berguedh, I'Alta Garrotxa i el Solsonts septentrional), i no de forma global. El procés de despoblament a la Cerdanya i I'Alt Urgell Documents d'An&isi Geografica 25, 1994 143 221.445 a 182.737 habitants. Si comparem la dinhica de la població de cada Ambit, la davallada, en termes relatius, encara resulta més exagerada: l'any 1860, les comarques de muntanya que hem esmentat tenien més del 13% de la població de Catalunya; I'any 1991, aquest percentatge havia baixat fins al 3%. Pel que fa a les comarques de la Cerdanya i 1'Alt Urgell, en conjunt la població ha passat de 41.303 a 31.404 habitants. Una davallada del 24% que en xifres absolutes son 9.899 persones menys en aquests 131 anys. Aquesta darrera dada, perb, encara no ens dóna una idea exacta de la situació en qut es troben, des del punt de vista de la ~oblació, les comarques que s'han volgut estudiar. Si analitzem el nivell municipal, com ~odem constatar amb una simple ullada a les taules la i I b, veurem encara hi ha alguns muncipis que durant aquest període han guanyat població; es tracta dlOliana i la Seu d'Urgeil a 1'Alt Urgell, i Alp i PuigcerdA a la Cerdanya, que en total han crescut en 11.946 persones. Aquest creixement no fa més que evidenciar que la ptrdua de població dels altres 3 1 municipis de I'hrea és més gran que no pas ho expressa el total comarcal. Efectivament, aquests 31 municipis han perdut globalment 21.845 habitants. Per acabar de filar prim, les dades a nivell d'entitat de població ens informen que els nuclis que n'han guanyat són, a més de les quatre capitals municipals esmentades, Adrall, Bellver de Cerdanya i Organyh. Aquestes xifres sí que ens acosten més a la dimensió real del fenomen que estudiem en aquest article, fenomen que queda ben il-lustrat en els grs~cs la i Ib elaborats a partir de la informació dels censos de 1887 i 198 12. No hi ha dubte que I'observació de les difertncies entre tots dos ajuda a fer-se una idea dels canvis produ'its en aquestes comarques des del punt de vista de distribució espacial de la població. Si fa cent anys la distribució de la era for9 més dispersa que en I'actualitat, s'ha donat un procés de forta concentració de la població en tan sols els set nuclis citats en el parhgraf anterior al llarg de tota I'Area, tots ells situats a la plana (a la vall del Segre), fet que queda ben pales de nou en el grBfic Ib. També s'hi veu ben clarament la importhncia que adquireix la Seu d'Urgell que actualment concentra més d'un terq de la població de tota l'hrea d'estudi i més de la meitat de la comarca de 1'Alt Urgell. En aquest sentit és important destacar el desequilibri territorial que es produeix localment i que esdevé, de fet, una macrocefalia d'hmbit comarcal. Dins d'aquest panorama més general, nosaltres hem volgut afinar més la nostra anilisi i fer-ho a una escala més gran, a fi de copsar millor la situació en els casos més afectats pel procés que s'exposa en aquest article. En aquesta línia, ens ha semblat interessant centrar-nos tant en el conjunt de nuclis que han estat totalment abandonats com en aquells que apriori semblarien abocats a seguir aquesta mateixa sort, és a dir, els nuclis que es troben en perill d'abandonament. 2. El primer i darrer, respectivament, de quP hem pogut disposar d1informaci6 a nivell de nucli o d'entitat de població. 144  Documents d'Anàlisi Geogràfica 25, 1994  Joan Manuel Soriano o ~V 00 G~ aÓ N V~ i ~Y' 1~ M ~ G~ f . oó l~ O GI G~ G~ Í M ~ N n N W V' n N G~ 1~ o0 Vf G~ 1 ~ O ~ n N N Ñ i N W I 1~ v', W I O O ~ G~ ~Y' ¡ . ~ I~ M V ° 1 0 M 1~ M ~ l~ vl W W N V' ~ M V' N M o0 ~ O~ N t\ V' G~ ~Y' !~ ,~ 'r n V' O 00 M V' G~ M~ Ó Ó Nn 00 ~_ <_M N_ n I I ~ I ~ I I ~ ~ N I I ~ I I I I M 1~ N ¡ . M ~n Ul G\ n G~ M 1~ N V' G~ c0 1~ ~T M V M \J OO M op OMN OO O W NN o0 M G\ ~ O V' 00 On t\ ~T ~ M t` O G~ n O O ~Y' O Ñ ~ 00 ~ ó~ M N V' t\ O Vr ¡ . N M ~ G\ v aó O o M ~ M ~N v m G~ o M m M ~Y' o M ~ O v, ~ G~ 00 -" 0o N t~ ~ W c~ v M ~ o v, ó ~ ~ v Mm l~ ~ V' N ~~ M W l~ T O Gl 00 00 Ó M H' O 1~ V' O W Ñ M G, NÑ G~ a0 M ~Y' O ¡ . _ V' M G~ 22 ~Y' V' O\ N OO .- . a0 V\ .- . ~T V' ap 1~ O G~ G~ I~ ~ V' n M N G~ N ~ N v~-, N M N M V M~ n V' N 1~ ~ ~ M G~ M N G\ W G~ H N V¡ 1~ Ul M V¡ <F N ¡r t\ M G~ V' Mñ G~ W V' Ñ G\ ~ O V " a0 nW I~ ~ ~ V' O n ~ V' G\ N 00 M NW a0 NO ~Y' M ~ ~~ ¡. ~ t\ O n I~ ~ W Vr 1~ MO N VJ ~ ~ WO M .- . G~ N Ñ ~ t\ ~ W O~ 00 Ñ G\ G\ v\ 00 O G~ O ap 1~ M ~ f~ G\ .y O N 00 N v 00 1~ G~ M G~ N OO N G~ V' M V' 00 M G~ N V' N G~ M Z M V_' M 00 G\ G~ V' I~ ~ n M n I~ G\ <H - . G\ G~ CO I~ ~ n n G~ V' NO NO N G~ ~ O V' I~ ~ ^ W ~n M N V V' 1~ .- . W ~Y' op Ñ G~ \J v~ G\ 00 N ~Y' NW Vf ~Y' I~ ~~ 1~ n m t\ ~ m OO l~ ~N OO N OM ~ O W ~ W_ , 0 Cí M \ G\ N o N 0 1~ W ~T ñ N G~ M N W G\ M ~ Ñ 00 G~ Ó '7í! V~ Ñ 00 M Ñ Ñ O O ~ Ñ 00 W G\ G Oó c0 Ñ 1~ ~ M v~ VJ Ñ M ó M c~ G1 ó V' m ~Y' v M , 60 ó \J ó o0 ~ ~ m .-~ c, cH N ó V ~ ~ o0 M ó Ú _(d N Ñ M 1~ O ~Y' ~ N~ 00 M n v1 W M V' Vr O G1 CT N oD G1 G~ Ñ V' Vr N V' N G~ M 1~ O ~ O I~ t\ V' G~ M ~ V' M 1~ G~ W v~ 1~ ~ -+ M ~ b O Vr 00 G~ ~ V' N O M c0 M v'~ M I~ N M O G\ ~ M G\ ~ cT G~ ~ t\ ~ M O O f~ N O V\ N n ~ n ~ G~ ~ ~ M aÓ W t\ N t\ O O . O ¡. b W OO op N~ o0 ~ W n N V~ O G\ G1 G~ N O ~ G~ !~ ~O ' ~ V' ~ N O O~ n N G~ ~ M Vr O N M ~ O c0 O G1 ~ N G, ~ M W Ñ b U! V' 1~ OO ¡+ M t\ ~ O ~ W O N b oM oo vM M m~ c~ oo áo ~ c~ c~ ñ N 1~ v M n o c~ M v V' v N , .- . cv ~ M n M M cv ~ n o ó G\ N 0 G~ o 0 I~ ~r 00 G~ cv ~ .7 M ó - ~ N . G1 M ~ - c~ ó cv M m ¡ . N ' Gq O c, G1 M NN aÓ c, v~ ~ 00 ~ G~ o O ~ o ~~ N ~ . . V' c~ ~ c~ v\ o a0 v, V' o0 G\ O N Ñ 4 N Ú . v én v e~n d v w Ñ Q b Ñ Ú Ó O Cr G OO wW .a O w Taula 1 b. Evolució de la població a la Cerdanya entre 1860 i 1991 i total de les dues comarques. 1860 1877 1887 1900 1910 1920 1930 1936 1940 1945 1950 1955 1960 1965 1970 1975 1981 1986 1991 dif. % (a) (b) (b-a) variació Alp 586 551 565 588 587 645 541 567 539 842 566 649 664 889 906 1073 1369 894 908 322 -54,95 Bellver 2723 2210 2115 2094 2043 1904 1685 1739 I690 2303 2124 1865 1745 1839 1732 1711 1674 1605 1549 -1174 43,11 Bolvir 340 371 364 416 354 365 316 303 300 270 262 298 338 303 226 210 218 226 -114 -33,53 Das 377 340 343 354 350 343 253 243 235 222 219 214 237 231 204 144 134 138 142 -235 -62,33 FontanaisdeCerdanya 679 673 647 577 578 557 552 535 538 532 505 524 526 587 462 389 313 353 296 -383 -56,41 Ger 622 634 592 552 502 520 495 465 444 456 457 430 428 363 312 264 262 251 270 -352 -56,59 Guils 370 393 343 420 421 367 386 330 314 339 309 308 284 265 240 228 239 258 278 -92 -24,86 Isbvol 355 281 295 340 312 337 334 340 304 284 297 306 314 257 237 239 196 200 175 -180 -50,70 Lles 1243 1119 1049 871 833 813 644 735 593 613 573 588 588 479 474 358 324 313 301 -942 -75,78 Llívia 903 1070 1236 941 994 877 743 804 723 685 755 740 755 797 856 788 921 930 854 49 -5,43 Meranges 341 304 338 296 243 231 158 172 154 144 167 151 132 119 80 73 64 64 64 -277 -81,23 Montella i Martinet 1464 1270 1046 784 863 855 791 758 698 733 1018 734 749 688 686 604 540 562 555 -909 -62,09 Prats i Sansor 248 227 241 220 223 210 159 141 147 140 166 152 134 124 117 130 120 110 133 -115 46,37 Prullans 646 548 483 489 471 403 444 464 406 444 467 371 348 327 265 201 183 195 192 -454 -70,28 Puigcerdh 2407 2645 2931 2861 2982 2749 3090 3688 2845 3339 3595 3717 4561 4793 5526 6011 5818 6029 6329 -3922 -162,94 Font: Centre &Estudis DemogrScs. Base de dades de població de Catalunya. E a a Ea O f 2 v FP @ 3 -. c as" a - u z 5 O $ Totai Cerdanya 13505 12797 12714 11930 11891 11298 10692 11073 10035 11467 11582 11104 11850 12164 12465 12548 12456 12219 12396 -1109 -8,21 Total CerdanyaiAlt Urgell 41303 35930 33627 30583 31096 30729 31205 30762 29024 32862 34576 31154 32435 31407 32229 31736 32274 31633 31404 -9899 -23,97 E' N u - s A 146 Documents d'AnUisi Geogrifica 25, 1994 loan Manuel Soriano Grgc la. Distribució de la població I'any 1887. La dimensió de cada nucli 6s proporcional a la seva població. Font: Elaboració prbpia a partir del cens de 1887. Vagi per endavant, doncs, que el nostre estudi específic se cenyeix estrictament a l'espai discontinu dels 93 nuclis inclosos en les dues categories suara esmentades (vegeu la taula 2 i els grafics 2a i 2b) i que no hem pretes abastar la globalitat de totes dues comarques, la Cerdanya i 1'Ait Urgell. Metodologia Molt breument volem situar ellla lectorla en el context del treball realitzat, fruit del qual fou, al seu dia, una membria de recerca de tercer cicle3, i de la qual I'article que aqui es presenta n'és un resum. Ja avancem que moltes de les informacions que s'abocaran poder ser consultades i completades en l'esmentada membria, ja que per raons d'espai i d'agilitat no ha estat factible incloure aqui tot el seguit de taules i annexos que conté aquella. 3. Elprocés de despoblament a la muntanya: repercussions sobre el medi humit i fisic. El cas de les comarques de la Cerdanya i l2lt Urgell, presentada el dia 25 de setembre de 1991 al departament de Geografia de la Universitat Autbnorna de Barcelona. El procés de despoblament a la Cerdanya i 1'Alt Urgell Documents d'An;Uisi Geogrifica 25, 1994 147 vL,,-"l i I I ,./' {'\-../.\L- ...---,,,., I-: :7 ,?I /. 1. J '-..- . . / .i(\. Y--: $u:. \ 1.->-a, i-..k-:> . t.-.-- ,-\u,,- > '. . . &.. :, 's.. . ' . -. .f ... . . .?,' , ., . ..;. [\ ,.yl . , ,: .< ( ., ,, '. . 0 .' . , . . .'.\ --A--,- /-" .. i-. . . . Y- . I' . . . . .*i- -.F1 I. ,.,-\.-- <- . . .. i /./-- '4-,4" .-*L< 1 . . i .. .lf,.--'-' 0 #! ,-.-~-*~.--.~,.s., q- . 1 L , . // I. . y-..,.--- ,,,, ,,' .!i . ,I.' r \ -"-L) , .i, L-l 5 i. . . .{ N '. *. ) .. B o 10 km .I - 2/.., Gr&c Ib. Distribució de la població l'any 1981. La dimensió de cada nucli és proporcional a la seva poblaci6. Font: Elaboració prbpia a partir del cens de 1981. Una part molt principal de l'estudi se centra en les causes i les conseqütncies del procés del despoblament, com també en I'intent de comprensió global i en profunditat del fenomen. Atb que les informacions que es poden trobar publicades no contenen més que dades sobre nombre &habitants i poca cosa més, no ens servien per assolir aquest doble objectiu, i, per tant, el tradicional treball de camp va esdevenir un mhode imprescindible per recollir la informació que ens va semblar necessdria. Amb aquesta finalitat es va dissenyar un qüestionari que, després d'algun assaig i de diverses modificacions, va concretar-se en un model definitiu que conté 243 apartats en total, si bé molts d'ells són excloents entre si. El fet d'omplenar-10 va requerir tant l'observació directa de la persona enquestadora4 (accesibilitat, estat dels edificis, infrastructures externes, etc.) com una entrevista realitzada a una persona que visqués, hagués viscut o conegués direc4. L'equip enquestador va ser format per Francesca Ros, Marta Pallares i Joan Manuel Soriano, pertanyents al Departament de Geografia de la Universitat Autbnoma de Barcelona. 148 Documents d'Aniiisi Geogrifica 25, 1994 Joan Manuel Soriano Taula 2. Llistat de nuclis inclosos en l'estudi, organitzats per comarques i municipis. Municipi Nucli Municipi Nucli Ait Urgell Junyent Alh i Cerc Lletó Malgrat Bassella Guardiola Miravall Mirambell Nyus Serinyana La Torre Cabó Ares Trejuvell I Senyús Les Valls Arduix Cava El Querforadat deValira Cortingles Coll de Nargi, Valldarques Esch Fígols i Alinyit Forn Estelareny Josa i Tuixén Josa de Cadi Farrera dels Llops Montferrer i Campmajor Llirt Castellbó Canturri Ministrells Carmeniu Morters Castellnovet Sant Joan Fumat Les Eres La Vansa i Fórnols Banyeres Guils del Cantó La Barceloneta Sallent de Castellbb Colldarnat Sant Andreu de C. Montargull Sarctdol Padrinh Saulet Sant Pere Seix Sisquer Sendes Cerdanya Solanell Bellver de Beders Solans Cerdanya Canals Turbik Cortariu Vila-rubla Corth Oliana Les Anoves eller Peramola Castell-Llebre Nkfol Cortiuda Ordkn El Pont de Bar Barguja Pedra Els Banys de Sant Viceng Talltendre Soveix Vilella Ribera Castellar de Tost Das Tartera d'urgellet La Coma de Nabiners Ger Coforn La Freita Montmalús Gramós Niula Nabiners Fontanals Les Pereres Sauvanya de Cerdanya Soriguerola Tora de Tost Lles Coborriu de la Llosa Tost El Vilar Les Valls Argestues Viliella d'Aguilar Bellpui Llívia Cereja Berén Meranges Girul Biscarbó Montella i BCixec Castellas del Cantó Martinet Villec Els Castells Prullans Ardbvol La Guardia &Ares El procis de despoblament a la Cerdanya i I'Alt Urgell Documents d'Anilisi Geogrifica 25, 1994 149 tament el nucli en qüestió, com també un cert treball de gabinet, destinat a la recollida d'informació documental, bkicament censos i10 padrons. La feina posterior va consistir en el tractament estadístic i en profunditat de cadascuna de les variables i la interpretació de tota la informació generada. Procés de despoblament i comportament migratori Prop d'un ter5 (28) dels nuclis estudiats es troben totalment abandonats. De la resta (65), 53 mantenen una població de carBcter permanent i els altres 12 tenen població estrictament estacional. Tenint en compte les dades d'abandonament definitiu dels pobles que actualment no mantenen població permanent, podem afirmar que de l'any 1954 en$;, com veurem a continuació, el procés de despoblament ha estat relativament continuat, amb algunes interrupcions, la més llarga de les quals és de només dos anys. En el nostre hbit d'estudi el primer abandonament modern que ens consta és del 1954, i el més recent correspon al 1985. Es a dir, que durant aquests 31 anys hi ha hagut 44 nuclis de pertanyents a la Cerdanya o a I'Alt Urgell, que han deixat de ser habitats, bé definitivament, bé de forma permanent. De mitjana, un poble abandonat cada vuit mesos i mig, xifra que ens dóna una idea de com ha estat de rapid aquest procés. Si per camp migratori s'entén B'hrea que recull la majoria de les destinacions de la població, la localització més freqüent de les persones que han marxat del seu poble és la Seu dlUrgell i a continuació Barcelona; després, a molta disthcia, altres destinacions, com ara Lleida, Andorra, Oliana i PuigcerdB. Aixi, la Seu d'urgell es configura com un gran pol d'atracció no solament la seva prbpia comarca, sino de les vei'nes, i el seu creixement dels darrers anys s'explica en gran part per I'kxode rural de 1'Alt Pirineu (de nou ens remeten al grSc lb, on aquesta situació queda ben palesa). En segona insthncia, Barcelona dóna fe dels seu paper de capital nacional, perb és interessant de constatar que no arriba a guanyar la partida a la Seu. Si deixem de banda rangs de ciutats i agrupem totes les destinacions per grans grups, el resultat ens dóna una altre tipus d'interpretació, ja que la gran majoria de destinacions no són altra cosa que mobilitat dintre de les prbpies comarques i, a aquest nivell d'andisi, Barcelona resta molt en segon terme. Aixb és molt important, perque, si bé no soluciona ni canvia la problematica de l'abandonament dels pobles, si més no permet pensar que aquest procés no és extrapolable al conjunt de cadascuna de les comarques de muntanya, sinó que una part important de la població que marxa dels pobles més petits ho fa per instal.lar-se en altres indrets de la mateixa comarca, sens dubte més ben comunicats i amb millors serveis i infraestructures. Amb aquesta tendkncia com ja s'ha apuntat anteriorment, el desequilibri territorial es veu for5a accentuat dins de la prbpia Brea, perb no es produeix un abandonament tan important de la comarca dlorigen com es podria suposar. Acabarem aquesta anhlisi amb un brevissim resum sobre la composició de les persones que han pres l'opci6 de romandre al seu poble. Queda clar que 156 Documents d'hiiisi Geoerifica 25.1994 Toan Manuel Soriano l'organització de les comunicacions entre ells o, millor dit, l'abstncia d'aquesta organització. A través del mapa es pot veure com la xarxa viaria actual privilegia les comunicacions jerarquitzades, normalment al llarg de les diferents valls i tan sols amb els caps de municipi i aquests amb la carretera general, que porta a la capital de la comarca. Aquesta situació és més exagerada a 1'Alt Urgell que no pas a la Cerdanya, sens dubte per les diferents condicions topografiques d'una i altra comarques. Villar6 i Campi110 (1988) ens informen de la densa i regular xarxa vei'nal de camins, que es trobaven plenament utilitzats cap als anys trenta i que ara han desaparegut totalment, ja que per on s'havia de transitar caminant o a lloms d'un ase o d'un cavall en aquests moments no hi passa ningú i tots aquests camins s'han perdut. Així, per anar d'un poble a un altre de dues valls vei'nes actualment cal recórrer totes dues valls de dalt a baix i de baix a dalt, encara que potser la distancia per I'antic camí fos molt curta i permetés mantenir una intensa relació entre tots dos pobles. Aquest fet no deixa de ser un factor més de desestabilització i trencament de l'organització del teixit social. No volem tancar aquest tema sense comentar, ni que sigui breument, un aspecte que s'ha insinuat al comensament i que, al nostre parer, afecta de forma decisiva totes les causes i factors que s'han descrit, de caire tant estructural com conjuntural. Es tracta del component psicolbgic o subjectiu que fa que moltes de les decisions preses per les persones afectades per aquesta problematica no responguin de forma lineal a les condicions objectives. Efectivament, tant hi ha pobles que, tot i trobar-se immersos en unes condicions materials molt precaries (difícil accés, ínfimes condicions de vida, molts problemes de subsisttncia econbmica, etc.), hi continua vivint gent, com pobles que tenen o tenien molt millors serveis que la mitjana i, en canvi, fa anys que s'han abandonat. La nostra interpretació, Ampliament corroborada durant el treball de camp per mitja de les entrevistes, és precisament el pes d'aquest component psicolbgic esmentat. Hi ha gent que abans d'abandonar el lloc on ha nascut i ha viscut tota la seva vida prefereix viure en condicions a voltes molt precaries, mentre que hi ha gent que ha acabat odiant aquell lloc on tantes penalitats va arribar a passar, i fugir-ne li ha resultat un alliberament. Ens hem trobat ben bé amb tots dos extrems i una bona gamma entremig. No cal dir que aquests sentiments poden ser reforsats en un sentit o l'altre per algunes de les situacions descrites anteriorment, per exemple, i molt decisivament, la que fa refertncia a les escoles. El medi fisic i Iábandonament del territori Al llarg del procés d'abandonarnent del territori que estudiem podem trobar diferents moments que han significat un punt d'inflexió, sempre en el sentit d'accelerar-10 i sempre causats per motius econbmics o, millor dit, per un canvi generalitzat del sistema de producció. El primer és propiciat pel pas d'un sistema d'explotació tradicional, que intentava assolir la mBxima producció del territori (per a la qual cosa es duia a El prods de despoblament a la Cerdanya i 1'Alt Urgell Documents d'AnUisi Geogrifica 25, 1994 157 terme un aprofitament global dels recursos), a un sistema d'explotació modern, que s'orientava cap a la consecució de la mkima productivitat per persona per equiparar els seus ingressos econbmics als de la població de la plana. A fi d'assolir aquest objectiu, I'estrategia que es va seguir dona lloc a l'especialització de la producció, a la concentració d'activitats en certes kees (en principi, les més fertils) i a la subutilització i10 abandonament de la resta del territori amb la consegüent desaparició de les practiques de manteniment i conservació del medi. En contraposició al policultiu de subsisttncia tradicional, posteriorment es va imposar l'especialització econbmica, que de forma simplificada es podria identificar quasi exclusivament amb producció ramadera, bbicament de vaqui (per a carn i, sobretot, per a llet), i amb explotació forestal. Efectivament, la major part de les Brees de muntanya pirinenca catalana, i més concretament la que s'analitza en aquest article, es van especialitzar en la producció de llet, que va donar lloc a una indústria d'imbit comarcal de gran puixan~a en el seu moment. Els ramats de cabres van despartixer pirebé completament i els d'ovelles van minvar notablement. No és faci1 esbrinar si aquesta substitució de la ramaderia ovina per la de vaqui va ser la causa de la devallada demogrBfica, o si més aviat en va ser la conseqütncia. En tot cas és evident que el ramat vaqui, malgrat la servitud de les munyides diaries, exigeix una vigilancia menor i menys intensa que I'ovi; per tant, no hi cal tanta mA d'obra. Pel que fa a la necessitat de disposar de farratge durant I'hivern, el canvi suara descrit va significar un increment considerable dels prats en detriment del camps anteriorment destinats al conreu de cereals, hortalisses i altres productes destinats a I'alimentació humana. En definitiva, aquest seguit de circunstancies va afavorir la concentració de l'activitat ramadera en els millors indrets i va provocar el desús de la resta del territori. En efecte, I'increment de la productivitat per persona va exigir, doncs, la intensificació dels millors enclavaments, la subexplotació de vessants i zones de pitjor accessibilitat i l'oblit de totes aquelles tasques dedicades tradicionalment a la conservació dels recursos, fins al punt que gairebé es podria parlar d'una gestió depredadora del territori. El segon punt d'inflexió és molt més modern i encara s'esta vivint. Consisteix en el pas d'una economia substancialment basada en el sector primari a una economia quasi exclusivament dependent del sector terciari, concretament el turisme. Ben segur que aquesta afirmació és certa per bé que s'hagin reintrodui't alguns ramats de cabres i que hi hagi hagut una certa recuperació dels ramats d'ovelles. Les explotacions ramaderes de vaqui gairebé han desaparegut d'algunes valls, o no trigaran gaire a fer-ho. Una de les dues indústries lleteres instal-lades a la Seu dlUrgell va fer fallida fa uns quants anys, i l'altra es replanteja la recollida de llet en alguns llocs i ha decidit no continuar pujant a algunes valls perqut la quantitat recol.lectada no li compensa el viatge de la cisterna lletera. És evident que els factors físics que es troben presents en la nostra Area d'estudi no haurien provocat directament l'abandonament del territori, perb si que, 158 Documents d'AnUisi Geogrifica 25, 1994 Joan Manuel Soriano U inferior a 800 metres Ql entre 800 i 1200 merres ES enm 1200 i 1600 merm entre 1600 i 2000 metres entre 2000 i 2400 metres M superior a 2400 metres Grsc 4. Hipsometria. Font: Elaboració prbpia a partir dels plans comarcals de la Cerdanya i 1'Ait Urgell. sens dubte, ho han fet indirectament, ja que poden haver actuat com a factors limitants o elements determinants, els quals haurien contribui't a accelerar-10. En primer lloc, el relleu que ens trobem és profundament accidentat, com ho demostra el fet que, segons dades extretes dels respectius plans comarcals7, més d'un terG del territori té un pendent superior al 35% i tan sols entre el 10 i el 15% té un pendent inferior al 10%, que és aproximadament el límit per sobre del qual un camp no és mecanitzable. En 1'8rea estudiada, la cota inferior se situa per sota dels 400 metres sobre el nivell del mar, a l'extrem sud de 1'Alt Urgell, i la superior en els 2.91 1 del cim del Puigpedrós, a la Cerdanya, és a dir més de 2.500 metres de desnivell total, la qual cosa també dóna idea de la diferenciació altitudinal, reflectida en el grafic 4. Aquesta situació té una incidkncia directa en el procés d'abandonament del territori per diversos motius. En primer lloc, el pendent tan acusat que 7. Prat, J., dir. (1991), Pla Comarcal de Muntanya. L'Ait Urgell, Generalitat de Catalunya, Direcció General de Planificació i Acció Territorial. El pro& de despoblament a la Cerdanya i 1'Alt Urgell Documents d'Andisi Geogrifica 25, 1994 159 hem descrit impedeix la mecanització de camps en molts dels indrets antigament forsa poblats. Obviament, aquesta diversa ocupació del mateix territori al llarg del temps és deguda a la introducció de maquinaria en l'aprofitament agrari; és evident que, malgrat la diferent dificultat respecte a les zones més planeres, quan els camps eren explotats amb l'ajut de bestiar, aquest greuge comparatiu respecte a la plana era molt menor. En segon lloc, l'accidentalitat topogrg~ca és causa d'una difícil accessibilitat. Els camins són massa sovint perillosos, sobretot en les zones més enlairades, on, en afegir-se també els factors climkics com són les pluges equinoccials i la innivació hivernal, I'accés encara es complica més durant forsa dies al llarg de l'any. De nou direm que temps enrera, quan l'economia era molt més d'autoabastiment, la dependtncia amb els pobles importants de la vall era molt menor i en conseqütncia també eren molt menys freqüents els viatges obligats i no tan important la bondat de l'accés. La situació actual és ben diferenciada quan, pels canvis en l'estructura econbmica que s'han descrit abans molt breument, les relacions amb els pobles de la vall són molt sovintejades i, en molts casos, totalment quotidianes. En el cas del transport de la llet cal fer el recorregut 365 dies a l'any. En tercer lloc, i de nou a causa de la combinació de factors topografics i dimitia, la fertilitat dels territoris més enlairats i amb pendents més forts 6 molt inferior, els sbls són molt menys potents i la productivitat molt més baixa; aixb torna a constituir un greuge comparatiu respecte als camps de conreu dels fons de la vall a l'entorn del riu Segre, situats en zones amb un clima més benigne, en un pendent practicament igual a zero i sobre un fertil sbl al.luvial. En quart lloc, no hi ha dubte que el factor climatic que ja hem esmentat per a l'accessibilitat i per a la productivitat agrhria també afecta negativament i de forma directa la qualitat de vida immediata de les persones: efectivament, una bona part de l'any amb temperatures molt baixes i amb neu a la porta no solament fa la vida més incbmoda, sinó també més costosa, per les dificultats que representa combatre un clima més advers que a la vall. Repercussions del procés de despoblament sobre el medi físic Vagi per endavant que I'abandonament -total o parciald'un poble no implica necessbiament l'abandonament del territori que ocupa, en sentit ampli, aquell poble. Així, ens trobem amb diferents models d'incidtncia del despoblament sobre el territori: d'una banda pobles totalment despoblats perb amb tots els camps funcionant i els boscos explotats forestalment com sempre; aqui la repercussió del despoblament sobre el medi físic és nulela, ja que el territori no ha estat abandonat, sinó tan sols les cases. D'altra banda, pobles totalment o parcialment abandonats, on els camps de conreu han deixat de ser cultivats perb en canvi hi entren ramats, sobretot d'ovelles i darrerament també de cabres, i a voltes també de vaques, que els converteixen de fet en un camp de pastura; aqui no es tracta tampoc d'un abandonament del territori, sinó més aviat d'un canvi en l'ús del sbl. Un canvi for~a profund que comporta,