Una nova dimensió de la xarxa de ciutats a Catalunya : les àrees de cohesió

Documents d'hiiisi Geogr81ca 25, 1994 63-77 Una nova dimensió de la xarxa de ciutats a Catalunya. Les irees de cohesió Margarida Castafier Unitat de Geografia. Universitat de Girona. Pl. Sant Domtnec, 9. 17001 Girona Resum Aquest article parteix de la hipbtesi de I'existkncia d'un nou concepte de ciutat. Aquesta ha passat de ser d'una naturalesa nodal o focal a ser-ho de funcionament, de concepte i percepció difusos. Aixb vol dir que d'una ciutat bhsicament autosuficient i físicament ben delimitada s'ha passat, des de ja fa temps i en els darrers anys d'una manera més accentuada, a un espai difús, amb uns límits molt més amplis i, en bona mesura, indeterminats. Tenint present aixb, I'objectiu principal és determinar I'amplitud d'aquesta ciutat. En termes generals, el parimetre principal i bhsic a partir del qual es pot delimitar aquesta nova dimensió de la ciutat --ciutats difuses, h-ees urbanes o ciutats realsés el de la mobilitat per motiu de treball, la mobilitat laboral obligada. El parhmetre escollit per interpretar aquesta realitat -relació residencia-treball (extret del qüestionari del Cens i Padró dlHabitants del 1981 i 1986 respectivament)- s'ha treballat a partir de la relació origen-destinació i destinació-origen que s'estableix entre dos municipis i un cop determinat un valor llindar, es defineix el concepte de cohesió. D'altra banda, moltes de les ciutats reals definides a partir dels parametres de mobilitat laboral tenen altres atributs urbans que les reforcen com a punts impulsors de la dinamica territorial i com a ciutats estructuradores de territori. Aquest fet es constata a partir de la comparació dels resultats del model de cohesió i dels resultats finals obtinguts per diferents treballs que analitzen la xarxa urbana de Catalunya. Resumen. Una nueva dimensión de la red de ciudades en Cataluría. Las áreas de cohesión El articulo parte de la hipótesis de la existencia de un nuevo concepto de ciudad. Esta ha pasado de ser de una naturaleza nodal o focal a serlo de funcionamiento, de concepto y de percepción difusos. De una ciudad básicamente autosuficiente y bien delimitada se ha pasado, desde hace ya tiempo y en 10s últimos aiíos de una forma mis acentuada, a un espacio difuso, con unos limites mucho más amplios y, en buena medida, indeterminados. Teniendo esto presente, el objetivo principal es determinar la amplitud de esa ciudad. En tkrminos generales, el parámetro principal y básico a partir del cual se puede delimitar la nueva dimensión de la ciudad -ciudades difusas, áreas urbanas o ciudades realeses la movilidad por motivos de trabajo, la movilidad laboral obligada. El parámetro escogido para interpretar esa realidad -relación residencia-trabajo (extraido del cuestionario del Censo y Padrón de Habitantes de 1981 y 1986 respectivamente)- se ha trabajado a partir de la relación origen-destino y destino-origen que se establece 64 Documents d'AnUisi Geogrifica 25, 1994 Margarida Castañer entre dos municipios, y una vez determinado un valor umbral, se define el concepto de cohesión. Muchas de las ciudades reales obtenidas a partir de 10s parámetros de movilidad laboral tienen otros atributos urbanos que las refuerzan como puntos impulsores de la dinámica territorial y como ciudades estructuradoras de territorio. Este hecho se constata a partir de la comparación de 10s resultados del modelo de cohesión con 10s resultados obtenidos por distintos trabajos que analizan la red urbana de Catalufia. Resumé. Une nouvelle dimension du réseau de villes en Catalogne. Les aires de cohésion Le point de partie de cet article est I1hypothese selon laquelle i1 existe un nouveau concept de ville. Celle-ci est passeé d'une nature nodale ou focale i une nature de fonctionnement, de notion et de perception dihses. Cela signifie qu'ont est passé, depuis déjB quelque temps et plus nettement dans les dernieres années, d'une ville basiquement autosuffisante et physiquement bien délimitée B un espace diffus, avec des limites beaucoup plus larges et indéterminés. En partant de ces prémisses, I'objectif primordial a été de déterminer I'étendue de cette ville. D'une faqon générale, le parametre primordial qui permet de délimiter cette nouveIle dimension de la ville -villes diffuses, aires urbaines ou villes au sens strictest la mobilité pour des raisons de travail, la mobilité laborale obligée. Le parametre choisi --rapport lieu de résidencellieu de travaila été obtenu du questionnaire annexe aux Recensements de 1981 et 1986 et les données ont permis d'établir les rapports origine-destination et destination-origine entre communes; une fois détermi- * né un valeur-seuil i1 a été possible de définir le concept de cohésion. D'autre part, certaines viles importantes en ce qui concerne la mobilité laborale ont d'autres attributs urbains qui renforcent leur r61e impulseur de la dynamique territoriale et structurant de territoire. Cela a pu &tre constaté en comparant les résultats du modele de cohésion et les résultats d'autres travaux sur le réseau urbain de la Catalogne. Abstract. A new dejnition of the urban network of Catalonia: cohesion areas This article presuposes the existence of a new concept of the city. It is no longer of a focal or nodal nature but has become a functionally, conceptually and perceptionally diffuse entity. The basically self-sufficient and clearly defined city of the past has become, over a considerable period of time and to a more marked degree in recent years, a diffuse space, with much wider and, to a large extent, undefined limits. Bearing this in mind, the main objective was to determine the size (define the limits) of this new city. In general terms, the basic and principal parametre which can be used to delimit the city -diffuse or real cities or urban areasis the daily work mobility. The Census questionnaire of 1981 and the Population Register oF 1986 were used as data sources. The parametre chosen to interpret the relationship between residence and place of work was the origin-destination and destination-origin relationship established between two municipalities. Once an extreme value was determined, the concept of cohesion was defined. Manv of the true cities defined through the work disolacement varametres oossess " other urban attributes which reinforce their roles as focilinstigators of regional dynamics and as structured cities. Proof of this fact is offered through a comparison of the results of the cohesion model and the results of different studies which analyse the urban network of Catalonia. Una nova dirnensi6 de la xarxa de ciutats a Catalunya Documents d'AnUisi Geogrifica 25, 1994 65 Sumari La ciutat real Conclusions Les irees de cohesió -la ciutat reala Bibliografia Catalunya Les ciutats reals estructuradores del territori catala La ciutat real En la nova fase del capitalisme -el capitalisme tardi-, un dels indicadors més efectius és el pas d'un sistema de producció fordista a un sistema post-fordista, en un procés caracteritzat per la internacionalització de la producció. Aquest procés ha estat possible com a conseqüttncia de la revolució tecnolbgica en el camp de la informació que ha permts que la contigüitat espacial no sigui funcionalment i productivament necessiria. Per tant, la relació espaitemps s'ha de relativitzar. En aquest context el sistema industrial -que, en molts llocs com és el cas de Catalunya, no deixa d'ésser un element fonamental que articula les diverses activitats econbmiques-, estB immers en una doble carrera: la globalització dels mercats i de la compettncia, per una banda, i la flexibilitat productiva juntament amb la difusió territorial, per l'altra. Així, les noves formes d'organització productiva fan que el conjunt d'externalitats bptimes per a la localització industrial no es redueixi a un centre urbB, sinó que aquestes es donin en un conjunt de centres urbans estructurats a partir d'una relació de fluxos en sistemes de ciutats. Al costat d'una relocalització de l'activitat productiva es dóna una relocalització de l'activitat residencial. Se substitueix el creixement global de la població per l'augment del dinamisme espacial, amb el qual augmenta i es reforqa la mobilitat espacial. Com a conseqütncia, i paral.lelament, l'evolució de l'estructura urbana ha entrat en una fase del cicle vital de les ciutats que alguns autors han anomenat desurbanització (Berry, 1972). De fet i com ens indica Dematteis (1991) cal ésser molt precís en el moment de determinar aquest concepte i valorar-ne la significació. D'una banda, el concepte de desurbanització el podem utilitzar quan parlem a nivell d'escala regional, nacional o internacional i ens referim a la ptrdua d'intensitat relativa demogrBfica i econbmica d'algunes ciutats centrals o sistemes urbans principals a favor d'una intensificació i d'un creixement dels sistemes urbans secundaris. En definitiva, quan es dóna una redistribució en la xarxa urbana a favor d'alguns punts, fins en aquells moments no massa significatius. No podem, perb, parlar de desurbanització quan som en una escala més gran, o sia, quan parlem d'un Bmbit territorial on es desenvolupa la vida quotidiana, un Bmbit on es dóna una mobilitat producte de la relació residtnciatreball. Aquesta mobilitat, que fa temps es donava en un espai redui't i que es realitzava a peu, actualment ha augmentat en distancia -que no vol pas dir 66 Documents d'hilisi Geogrifica 25, 1994 Margarida Castañer en tempsa causa dels nous mitjans de transport. En conseqütncia, aquest nou hmbit ha passat a ésser, tant conceptualment com estructuralment, la nova ciutat -la ciutat realque es contraposa i entra en contradicció amb la ciutat administrativa. La ciutat real és la unitat social i funcional de residencia, de treball i de consum on hi ha una col.lectivitat amb una identitat cultural (Borja, 1989). La mateixa difusió industrial i residencial fa que aquesta ciutat real no sigui una realitat física d'edificació compacta, sinó que és discontínua en l'espai. No és una ampliació de la ciutat tradicional sinó una nova manera d'establiment humh en qut s'esborren les difertncies entre món rural i món urbh (Casassas, 1990). Tampoc aquesta ciutat no és contínua en el temps; i la mateixa contradicció que es dóna ara entre ciutat administrativa i real pot donar-se en el futur com a conseqütncia de l'evolució dinhmica i interrelacionada dels diferents atributs urbans. La ciutat és un element viu, discontinu en el temps i en l'espai. Les bees de cohesió -la ciutat reala Catalunya Amb la certesa que Catalunya es troba immersa en aquest desenvolupament econbmic i social descrit i que la mobilitat laboral és un bon indicador per definir l'amplhria de la ciutat real avui, s'ha elaborat el model territorial de cohesió amb la finalitat de delimitar la seva grandhria. El model de cohesió té la virtut, davant altres models que també fan servir la mobilitat laboral, de definir hrees compactes i no només focalitats a l'hora d'establir un llindar mínim de relació. A més, estableix una relació biunívoca entre els municipis comptant per igual les relacions que s'estableixen a partir dels I fluxos origen-destí o destí-origen. Els primers fluxos valoren la localització de la residkncia i els segons la localització de l'activitat. A més, el model fa que cada part de l'hrea tingui relació amb la cap~alera que li fa de motor, la dinamitza i l'estructura. La ciutat passa a ésser una Brea funcional que s'estructura a partir d'una relació de fluxos on hi ha un centre que la dinamitza, encara que es dóna una relació complementhria entre totes les seves parts. A Catalunya hi ha pocs estudis territorials que s'hagin fonamentat en la variable mobilitat laboral. El treball més conegut fins ara és la delimitació de mercats de treballs que fan Joaquim Clusa i Assumpta Jané (1986 i 1989). En l'hmbit de l'hrea metropolitana de Barcelona, la mobilitat laboral ha estat una variable treballada per diferents autors amb metodologies diverses i en anys diferents. L'impuls s'ha donat des de la Direcció de Serveis i Transports de 1'Area Metropolitana. Al Departament de Geografia de la UAB hi ha altres treballs que es fonamenten en l'estudi de la mobilitat obligada a l'hrea metropolitana: Nunes (1986), Clos (1986) i Mendizhbal (1991). La proposta que es presenta aquí forma part d'una Amplia investigació i de la tesi de doctorat presentada per l'autora d'aquest mateix article. Ambdós treballs tenen com a objectiu determinar l'amplitud de les noves ciutats reals -hrees urbanesanomenades també hrees de cohesió. La delimitació de les Una nova dirnensi6 de la xarxa de ciutats a Catalunya Documents d'Anhiisi Geogrsca 25, 1994 67 Brees de cohesió es fa a partir de les dades del Cens de 198 1 i del Padró de 1986. El resultat és degut a I'aplicació d'una metodologia concebuda dins la Direcció General de Planificació i Acció Territorial per I'arquitecte Gabriel A. Palacio, cap de la Secció &Estudis i Plans Sectorials, i desenvolupada conjuntament amb els gebgrafs Margarida Castaiier, José Antonio Donaire i Joan Vicente de la Unitat de Geografia de la Universitat de Girona, la qual ha servit de base dels estudis previs del Pla Territorial de Catalunya realitzat per la Generalitat de Catalunya. Plantejament metodoldgic general El punt de partensa metodolbgic és el valor relatiu dels fluxos entre els municipis, a partir de la mobilitat laboral obligada o pendular, entesa d'una forma biunívoca, ja que té en compte alhora la població ocupada resident i els llocs de treball localitzats, i considera aquest valor entre els municipis, de dos en dos. L'expressió ((Població Ocupada Resident,> (POR) designa el conjunt de persones ocupades en un municipi, tant si hi treballen com si ho fan en altres municipis. L'expressió ((Llocs de Treball Localitzats)) (LITL) es refereix al conjunt de persones que treballen en un municipi i que resideixen en aquest municipi o en d'altres. La consideració de fluxos generats a partir de LlTL és fonamental per a la definició de la nova Brea urbana o ciutat real. La dependtncia d'un municipi respecte d'un altre a partir de la variable LlTL és conseqütncia de l'evolució urbana recent a partir del canvi de localització del sector secundari i del terciari. Un cop establert un valor llindar, la relació entre un municipi A i un municipi B pot respondre a alguna de les situacions següents: a) Un percentatge superior al llindar de la població ocupada resident al municipi B es deplasa diariament al municipi A i, per tant, hom considera que el municipi B pertany a la zona de cohesió que defineix el municipi A, per POR. b) Un percentatge superior al llindar dels llocs de treball localitzats al municipi B esta ocupat per població resident al municipi A i, per tant, hom considera que el municipi B pertany a la zona de cohesió que defineix el municipi A, per LlTL. Aquest és el cas, entre molts d'altres, d'aquells municipis on hi ha localitzat un polígon industrial, fruit del creixement generat pel municipi veí o el cas de la localització d'indústries que han deixat l'interior d'un casc urbB congestionat i han anat al municipi veí on hi ha més sbl disponible a baix preu. Per tant, la realitat econbmica d'aquest municipi només s'explica en funció de I'altre. c) Un percentatge superior al llindar de la activa de B es desplasa diariament vers el municipi A i alhora un percentatge superior al llindar dels llocs de treball localitzats a B estan ocupats per població resident a A, de manera que hom considera que el municipi B pertany a la zona de cohe- 68 Documents d7An81isi Geogrifica 25, 1994 Margarida Castañer si6 que defineix el municipi A, tant per POR com per LlTL. Aquesta és una variable típica del cas anterior i reflecteix I'evolució d'una Brea urbana més enllB dels seus límits administratius. Tant el cas b) com el c) marquen d'una manera molt precisa I'evolució més recent de les Brees urbanes. d) Cap dels percentatges supera el llindar i, per tant, hom considera que el municipi B no estB integrat en l'Brea de cohesió de A ni per POR ni per LlTL. El valor que s'ha pres com a llindar per a l'establiment d'una relació de cohesió és el 15%. És a dir, una Brea de cohesió es forma si almenys el 15% de la població activa d'un municipi es desplasa a un altre municipi, o bé, si almenys un 15% dels llocs de treball d'un municipi estan ocupats per actius d'un altre. La determinació del valor llindar és molt significativa, perqut en deptn molt estretament el nombre i l'extensió d'hrees de cohesió generades. Tot i així, el valor no ha estat definit després d'un criteri analític, sinó per la seva utilització en estudis anBlegs, la qual cosa permet la comparació o assimilació dels resultats. En efecte, les kees Esthdard Metropolitanes de Mercat de Treball (Standdrd Metropolitan Labour Market Areas, SMLA) es defineixen al Regne Unit a partir d'un centre urbB i un cinturó metropolitB interior, que consta dlBrees administratives que envien un 15% o més de la seva Població Ocupada Resident al centre. També als Estats Units, les Lees Estandard Estadístiques Metropolitanes (Standard Metropolitan StatisticalAreas, SMSA), que daten de 1959, estableixen com a parhetre per a la seva definició, entre altres, el grau de mobilitat obligada dins 1'Brea en un 15%. Més enlla del valor mínim que prenem com a refertncia, existeixen graus diversos de relació, que cal matisar. Per aquesta raó, s'ha determinat l'establiment de tres corones de cohesió, segons el grau de relació amb la capsalera: Cohesió Mínima, 15-30%; Cohesió Mitjana, 30-50%; Cohesió MBxima, > 50%. El model que s'aplica és un model deductiu dissenyat a priori, al marge de la realitat territorial. Aquests tipus de models poden propiciar una disfunció entre els resultats obtinguts i l'evidtncia immediata del territori. També les dades censals i padronals presenten, en determinades circumstincies, problemes de difícil resolució. Per exemple, representa un important biaix l'empadronament incorrecte dlalgunes persones, perqut dona lloc a fluxos residtncia-treball irreals. El biaix és molt sensible en Brees petites de segona residencia. Per resoldre aquests problemes es planteja una anBlisi particular de les Brees de cohesió generades i l'estudi detallat d'aquestes posa de manifest la cohertncia del model i permet detectar el biaix respecte de la realitat. I Una nova dirnensi6 de la xarxa de ciutats a Catalunya Documents d'Andisi Geagrafica 25, 1994 69 I Les drees de cohesió a Catabnya 1981-1986 Andlisi estadística dels resultats De l'aplicadió del model de cohesió a Catalunya en resulta que per a llany 198 1 s'han definit 133 Brees (1 13 després de les subrogacions)' i 135 per a I'any 1986 (108 després de les subrogacions). Una de les lectures més immediates que es desprenen de I'andisi estadística i de la distribució territorial de les ;rees de cohesió és I'aparent primacia del buit, dels espais que no estan inclosos en cap Brea de cohesió. L'establiment del valor llindar limita la formació de relacions de cohesió en els entorns on la mobilitat relativa entre dos municipis és significativa. Malgrat aquest aparent predomini del buit, les Brees de cohesió agrupen la major part de la superfície del territori catal; i la major part de la població. D'altra banda, la distribució, la superficie i les dimensions demogr?&ques de les Brees urbanes o ciutats reals en el territori catal& ens permeten definir una tipologia. Les Brees de cohesió són diverses i heterogtnies tant si s'analitzen des del punt de vista de la superfície que tenen, com de la població que hi resideix. Una rBpida ullada a les estadístiques posa de manifest I'existtncia d'un estol d'drees que estan formades per dos o tres municipis i un grup redui't que agrupa més de deu termes. Igualment cal anotar que si bé prop del 90% de les Brees acullen una població mai superior als 50.000 habitants, només en 819 Brees resideix ai voltant del 75% de la població global de les Brees de cohesió, la qual cosa vol dir aproximadament un 70% de la població catalana. Tampoc la seva distribució en I'espai no és homogtnia, sin6 tot ai contrari: la distribució desigual esdevé una característica important (vegeu les Taules 1, 2 i 3). Distribució de les hrees de cohesió La concepció politdrica de les relacions de cohesió, d'altra banda conseqüent amb la complexitat de I'espai catal& dificulta una explicació global del territori si ens basem en aquest parhetre. Taula 1. Dades bhsiques de les Brees de cohesió a Catalunya 1981 - 1986 1981 1986 kees de cohesió 133 135 rees de cohesió subrogades 113 108 Municipis pertanyents a les Brees de cohesió 455 513 % municipis pertanyents a les Brees de cohesió 48% 55% Població resident a les Arees de cohesió 5.323.765 5.359.51 1 Oh població resident a les Brees de cohesió 89% 90% 1. Un escull en la determinació de les hrees de cohesi6 6s l'elevat nombre de cappleres que al mateix temps estan incloses dins d'una altra Brea de cohesió. En aquest sentit, despres d'analitzar els casos particulars s'ha optat per la subrogació --en darrera insthnciade I'hrea que forma una cap~alera secundaria per part de la cap~alera principal. 70 Documents d'An?ilisi Geogr?ifica 25, 1994 Margarida Castafier Taula 2. Municipis que conformen les irees de cohesió 1981-1986. Arees de cohesió Prkvia subrogació Després subrogació Nre. municipis 1981 1986 1981 1986 2 83 72 66 44 3 16 24 10 22 4 13 16 14 18 5 8 3 9 3 6 1 4 2 4 7 1 2 1 2 8 O 2 O 4 9 4 4 3 1 10 i més 7 8 8 10 Taula 3. Població que resideix a les irees de cohesió. Població o - 1.000 1.001 - 2.000 2.001 - 5.000 5.001 - 10.000 10.001 - 20.000 20.001 - 50.000 50.001 - 100.000 100.001 - 200.000 +200.001 Nre. Brees 1981 1986 8 9 13 9 30 28 17 19 20 18 13 12 5 5 5 6 2 2 % Brees 1981 8,27 10,53 27,07 15,79 15,79 10,53 5,26 4,5 1 2,26 % població 1981 1986 0,13 9, 1 0,37 02 2,09 1,7 2,47 2,4 5,18 5,O 7,56 6,7 8,67 62 13,54 13,8 60,02 63,9 Tanmateix, una lectura més atenta ens permet comprovar que existeixen unitats territorials que presenten un comportament comú, una certa singularitat en termes de cohesió. En definitiva, hom pot sintetitzar les pautes de cohesió catalanes en cinc espais: Corredor litoral i Corredor pre-litoral; Catalunya central; Terres de Ponent; Terres de 1'Ebre; Muntanya. El Corredor litorial i el Corredor pre-litoral la característica mts notbria d'aquest espai 6 que, a diferkncia de la resta de Catalunya, el buit hi és una excepció. La major part de municipis que en formen part estan inclosos en una o en una altra Area de cohesió. La mobilitat obligada dels municipis és molt intensa -en termes relatius i absolutsgracies a una creixent dissociació entre l'espai de residencia i l'espai de treball. Un altre aspecte que caracteritza les irees de cohesió implicades és l'elevada població que hi resideix, amb un nombre alt de municipis i una primacia de la capsalera moderada. Una nova dirnensi6 de la xarxa de ciutats a Catalunva Documents d'hhiisi Geoarbfica 25, 1994 71 Els entorns on aquests trets generals prenen una major significació són els espais metropolitans amb un nucli central vertebrador, perb amb un ventall de relacions en tots els sentits. L'irea metropolitana de Barcelona és el paradigma de les relacions metropolitanes a Catalunya; després ve I'irea metropolitana en formació de Girona i l'hrea metropolitana en consolidació de Tarragona. A la zona de contacte entre les hrees d'influkncia de les diverses regions metropolitanes, s'han desenvolupat espais actius industrialment i residencialment, beneficiats per la particular relació proximitat-llunyania respecte dels centres urbans més densos. A més, un conjunt d'Prees incloses dins la Depressió Pre-litoral es caracteritzen pel protagonisme de la capqalera que articula al seu entorn un nombre elevat de municipis perb amb una discreta dotació poblacional, de manera que la primacia és notable. La faqana litoral que s'estén des de Portbou fins a Mataró esta esmicolada en un estol d'hees que a penes inclouen tres o quatre municipis a l'entorn d'una capqalera molt significativa en termes demogr&cs. Aquesta particular organització del territori pot explicar-se per la incidkncia de les activitats turístiques. La Catalunya central: aquest espai no esta establert en un entorn geogrhfic clar. A grans trets, podríem afirmar que coincideix amb les comarques de I'Anoia, el Bages, el Bergueda i Osona. Un tret territorial comú a les comarques integrants i que en bona part determina el seu parentiu en les relacions de cohesió és la xarxa hidrogrhfica, que ha determinat alhora els establiments urbans i el traqat de les vies de comunicació entorn del seu recorregut. Hi ha un estol important d'drees de cohesió: l'entorn dels rius i les vies de comunicació. La major part de les relacions de cohesió s'estableixen entre localitats amb una tradició industrial secular i les més significatives es desenvolupen a l'entorn de les diverses capitals comarcals. Terres de Ponent: a grans trets podem associar la superfície de les terres de Ponent amb la part occidental i més plana de la Depressió central, vertebrada al voltant de la ciutat de Lleida. En termes de cohesió, la lectura més immediata és el predomini del buit, dels municipis que no estan inclosos en cap &rea de cohesió. L'escassa incidencia de la cohesió esta fonamentada en l'acusat immobilisme del territori. L'establiment d'una capqalera esta estretament Iligat a la proximitat d'una via de comunicació significativa. Per la seva banda, les activitats industrials presenten normalment una incidkncia poc significativa i, en algun cas, la capacitat d'atracció de la capqalera esta fonamentada en les activitats terciaries vinculades a l'agricultura. L'irea de cohesió de Lleida significa un punt de ruptura amb la resta d'espais que I'envolten d'acord amb el seu paper de centre industrial i terciari. Terres de ¿'Ebre: les Terres de 1'Ebre estan en bona part condicionades pel curs del riu Ebre i alguns dels seus afluents, que donen una fesomia molt particular a aquest Ambit. En molts aspectes, aquest espai comparteix trets amb les terres de Ponent: la vocació agrícola dels municipis, I'implia superfície municipal i l'immobi-