Ressenyes

346 Doc. Anil. Geou. 26, 1995 Ressenves UNITED NATIONS (1993). Internal Migration of Women in developing Countries. Proceedings of the United Nations Expert Meeting on the Feminization of Internal Migration. Aguascalientes, Mexic, 22-25 d'octubre de 199 1. Nova York: United Nations. El llibre forma part de les publicacions que les Nacions Unides dediquen al tema, central en les seves actuacions, dels aspectes demogrifics i socials de la població mundial. S'hi recullen les aportacions escrites efectuades durant una trobada internacional d'experts sobre el paper de la dona en les migracions internes dels pa'isos en desenvolupament, que va tenir lloc a la ciutat mexicana d'Aguascalientes entre el 22 i el 25 d'octubre de 1991. Encara que el títol oficial de la conferencia només al.ludeix a la feminització de les migracions internes (((Expert Meeting on the Feminization of Internal Migration))), el títol definitiu del llibre concreta el tema: ((Internal Migration of Women in Developing Countries)), de manera que queda aclarida la restricció es~acial. I La reunió va ser organitzada per la Divisió de Població del Departament per a la Informació Econbmica i Social i Andisi de Polítiques, un departament de recerca cientifica dins de les Nacions Unides. Hi va col.laborar I'oficina central dlEstadística de Mttxic i va rebre el suport financer del Fons de Nacions Unides per a la Població, és a dir, l'organisme dissenyador i d'ajuda de les polítiques demogrk fiques en molts pa'isos del Tercer Món. Actua com a coordinador de I'edició del llibre Richard E. Bilsborrow, del Carolina Po~ulation Center. dels Estats Units. Aquest investigador, dembgraf i socibleg esti especialitzat en la conjunció dels grans temes de creixement demogrific i migracions, desenvolupament i pobresa, i pressions mediambientals, perb entre la seva bibliografia recent no figura cap estudi específic amb una perspectiva de &mere1. Una observació més acurada del grup d'experts present a la reunió ens aporta més informació sobre el tipus de reunió que va servir de partida al llibre. En primer lloc, es pot considerar la procedencia geogrifica dels investigadors. Dels vint experts que oficialment hi participen, catorze provenen de paisos deienvolipats i sis de ~a'isos aue oodem reunir sota l'eI I tiqueta d'en vies de desenvolupament. La desigualtat és més greu pot ser, si hom - té en compte que són aquests darrers palsos el marc espacial de la reunió. Dels sis experts de paisos subdesenvolupats, dos són del país organitzador, Mexic, dos més d'altres pa'isos d1America Llatina i els restants d'Asja. No hi va haver cap representant d'Africa ni dels pa'isos irabs. Per altra banda, pel que fa als pa'isos desenvolu~ats, són vuit els investigadors dels L V Estats Units, tres australians, un canadenc i un holandts, és a dir, un red do- . L mini pricticament total dels investigadors anglosaxons. El desequilibri global en els orígens dels participants pot significar biaixos en el coneixement exacte de la realitat concreta sobre la qual es parla, ara bé, la facilitat de generalització de la V ciencia anglosaxona a partir de les relativament redu'ides aportacions empíriques pot facilitar la tasca de presentació de les investigacions sobre un fenomen poc conegut com el de les migracions de dones en els ~a'isos del Tercer Món. De fet, el repartiment de papers en el funcionament de la trobada, pel que es dedueix del material del llibre, sembla que va anar en aquest sentit: els investigadors anglosaxons es van responsabilitzar dels estudis tebrics i recopilatoris, mentre que els investigadors dels altres pa'isos hi aportaven els testimonis empí1. Richard E. Bilsborrow té una producció científica continuada, tal com demostra la seva aparició regular en els reculls de la revista Popukztion Index. Ressenves Doc. Anil. Geogr. 26, 1995 347 rics a partir de les darreres dades disponibles. Un biaix més vreocuoant. en el context 1 I del tema tractat, rau en la participació diferent per sexes. La distribució global esta prou equilibrada, amb aproximadament un cinquanta per cent per cada sexe, la qual cosa podria, si es considera la igualtat masculina en la reunió com a premisa acceptable, amagar qualsevol ' discriminació. Tanmateix, una revisió m& acurada de la participació descobreix que les dones són minoritiries entre els anglosaxons, els participants, podríem dir, més ben considerats jerhrquicament. Els pGsos no anglosaxons hi envien principalment dones. Hi ha, doncs, un repartiment de funcions en la trobada d'exverts entre tebrics, procedents de pai'sos avaqats, els quals són homes, i investigadors ((de camps, que han treballat les dades en els seus pai'sos en desenvolupament, investigacions aquestes dutes a terme gairebé sempre per dones. Quant a I'origen disciplinari dels participants, són majoria els sociblegs, seguits pels dembgrafs. Hi van participar, a més, economistes, especialistes en desenvolupament i especdistes en salut. En resum, es tracta d'una trobada científica estandard dintre dels camins de producció científica oficials. En cap moment no es pot dir que I'enfocament de genere prengui un caire reivindicatiu o amb un to radical, encara que sí que hi ha una intencionalitat progressista en I'aproximació al tema tractat per la majoria de participants. La trobada i el llibre responen, doncs, a I'adopció feta del tema de la dona en connexió amb diversos asvectes del desenvolupament per part de diferents instkncies oolitiaues, estatals i L. supraestatals, entre les quals no queda exclosa I'ONU. Estem, doncs, davant d'unes aportacions científiques amb ((component de gtnere)), que no amb ((perspectiva de generes. L'objectiu del llibre i de I'encontre és esbrinar si les dones que emigren aexperimenten canvis significatius en les seves vides i si la migració serveix com a mitja per incrementar el seu estatus i la seva implicació en el procés de desenvolupament)), tal com diu Bilsborrow en la seva introducció. De les conclusions a quk s'arriba, la trobada extreu un seguit de recomanacions polítiques. Aquests objectius finals han de passar, en primer lloc, per I'aclariment del grau de participació de les dones en els fluxos migratoris, la mateixa definició de migració, etc. Per tant, les diverses parts de la recopilació incideixen en aquesta doble línia. La primera part serveix com a recopilació, a posteriori, de les contribucions més importants a la reunió que després de ser reelaborades esdevenen recomanacions polítiques, concretament recomanacions per millorar I'estatus de la dona migrant. La part següent és un article d'Hugo que resumeix la investigació anterior existent sobre el tema. La tercera part es dedica als problemes de recollida, estudi i anilisi de la informació estadística i els de definició i classificació de les migracions. Es una part estrictament tebrica que serveix com a introducció del grup d'articles empírics dedicat a les característiques i selectivitat de les migrants femenines, és a dir, identificar quines són i com són les migrants. La part cinquena esta dedicada a I'estudi de la causalitat de les migracions femenines, alternativament des d'una perspectiva familiar i individual, i des del nivell estructural, amb tres articles tebrics i dos d'empírics. L'objectiu d'aquests articles és discernir el grau de participació femenina en els processos migratoris que I'afecten directament o indirectament. La part sisena analitza les conseqüt:ncies que les migracions tenen sobre les dones, principalment pel que fa al seu estatus dins de la família i de la societat. Aquesta part també esta formada per un article tebric i dos d'empirics. La setena i darrera part té a veure amb el rol de la migració de les dones en els processos de desenvolu- 348 Doc. Anil. Geogr. 26,1995 Ressenyes pament econbmic i les opcions polítiques per millorar i, en el seu cas, facilitar la migració de les dones. Bilsborrow obre el llibre amb un resum dels problemes principals que ha d'afrontar l'investigador especialista en aquests temes i fa un resum de com els han considerat els participants. El primer problema és la definició de migració i de migrant. Un problema bisic és, com diu Bilsborrow en un altre article seu sobre problemes de mesura, aconseguir que les migracions estiguin publicades per sexe. Si ho són s'hi presenten uns altres punts conflictius. ia aue les dones tenen més 'I I tendkncia a moure's en Arees geogrifiques petites que no apareixen en les fonts estadístiques principals i, potser més important, perquk les enquestes sobre migracions sovint no consideren la dona o ho fan com a dependent de la migració d'un home (pare o marit), sense veure-hi cap més implicació Aquest tema és Bmpliament tractat per Hugo. Un altre ~roblema és el del recompte de les migrats i la seva caracterització. L'article de Singelmann apunta que la participació femenina és tan intensa com la dels homes, que les dones migrants són més joves i més actives que la mitjana, encara aue el seu nivell ocu~acional és més baix que el de les dones actives sedentiries. Huao auunta el tema de u A I'augment de la complexitat de la migració femenina aue no és contemulada normalment en els estudis sobre migracions, aixi com la necessitat d'utilitzar dades longitudinals. L'article del grup investigador propi de Nacions Unides insisteix en la necessitat de construir tipologies migratbries per a les dones que no repeteixin els criteris classificatoris utilitzats per als homes. Pel aue fa a I'anilisi de la causalitat. Bilsborrow extreu com a conclusió la necessitat de Dresentar un estudi a diferents nivells; és el que s'anomena, com s'explica en I'article de Philip Guest, ccaproximació a diferents nivells)) (rnultiIeveIapproach) a l'estudi de la causalitat. En primer lloc, cal aprofundir en les motivacions personals de les dones que moltes vegades tenen una raó de ser autbnoma respecte a la família, i que queden amagades per convencions socials. A partir d'aqui s'ha de passar a l'estudi efectiu de la família, de la comunitat d'origen i del lloc de destinació, igual que, en una anilisi estructural, s'han de considerar els nivells regional, nacional i, si s'escau, internacional. Lin Lean Lim, en el seu article sobre els determinants estructurals, especifica quins són aquests: les característiques prbpies de la llar, factors econbmics i socioculturals, factors demogrifics i factors institucionals i polítics, els quals actuen creant oportunitats o barreres al comportament migratori individual, operen com a agents de socialització o bé afecten I'accés i I'avaluació de la informació sobre els possibles llocs de destinació. L'altra cara de la moneda són les conseqükncies que té la migració en la vida de les dones. La constatació principal és que la migració sembla que manté les asimetries per gknere encara que se'n modifiquen certs aspectes. Bilsborrow apunta que per copsar els efectes de les migracions s'han de tenir en compte tres aspectes. En primer lloc, veure la relació temporal que els moviments migratoris mantenen amb els altres esdeveniments del cicle vital (matrimoni, naixement dels fills, entrada en la for~a de treball, etc.). En segon lloc, el grau d'implicació de la dona en el procés de decisió, ja que el benefici que la dona extrau sembla anar en relació directa amb una decisió autbnoma. Axi, Janet Rodenburg tracta el tema de si la migració significa un refor~ament de la subordinació o un principi d'emancipació. Ella conclou amb la constatació que I'emigració de dones cap a les ciutats dels pai'sos en desenvolupament per entrar en diverses ocupacions urbanes, la majoria sota una base de gran autonomia decisional, ten- Doc. Anil. Geoer. 26. 1995 349 deixen a oferir-10s algun grau d'independtncia personal positiva. El tercer aspecte és tenir en compte la geografia del desplaqament, és a dir, si implica un canvi des de les irees rurals cap a la ciutat o si, simplement, és un canvi espacial sense més implicacions dins de l'espai rural. La suposició normal, criticada també per Hugo, de qut la dona emigra a una distincia curta per contraure matrimoni o en una migració dependent és cada vegada més falsa, d'igual manera que la migració tradicional per matrimoni té aspectes d'ascensió social i convenitncia econbmica en els quals la dona té un grau de decisió elevat, normalment oblidats o deixats de banda, en part a causa dels models culturals de les societats d'origen. Una altra qüestió que hi esti relacionada, referida entre altres per Hugo, és la de les conseqütncies sobre la dona de les migracions en general, prbpies o no. Planteja el tema de I'augment de la responsabilització familiar de les que viuen soles o el procés cap a la nuclearització de les llars, la qual cosa implica rols nous per a les dones i pautes noves de comportament en temes com la fecunditat, el més tractat, perb també en les relacions de gtnere (tema en el qual es reconeix un buit en la recerca), l'estatus de la dona, la situació del patriarcat, etc. En relació amb el tema global del desenvolupament i les implicacions en les polítiques de les migracions femenines, Bilsborrow apunta la idea comuna que si hom vol que el desenvolupament econbmic tingui hit, s'ha de fer el millor ús del potencial de les dones i, llavors, les migracions han de ser considerades com un dels mecanismes més efectius per aprofitar aquest potencial, tal com afirma en el seu article Gavin W. Jones. El fet que una dona emigri és vista com un compromís personal a favor del desenvolupament i aixb ha de ser afavorit pels governs. Una visió totalment positiva és I'aportada per Alan B. Simmons en el seu article sobre polítiques governamentals, dona i migració, dintre del marc tebric dels recursos humans. La mobilitat espacial és vista per ell com el mecanisme clau per incrementar l'accés d'homes i dones a l'educació i a les oportunitats laborals. Les migracions són un procés positiu per relocalitzar eficientment els recursos. Lin Lean Lim apunta, per la seva part, que les dones ja han contribui't més que proporcionalment no només al desenvolupament, sinó també a les grans polítiques d'ajustament practicades sistemiticament en els paysos en desenvolupament, per la qual cosa necessiten més protecció. Hugo afegeix la necessitat de donar suport als grups que queden en una situació de vulnerabilitat per la migració, sobretot les dones i les famílies que han vist emigrar el pare o el marit. Lin Lean Lim apunta la necessitat de reduir prtviament les desigualtats de gtnere, tant als llocs d'origen com als de destinació. En aquesta línia, diversos autors, entre els quals hi figura Guest, esmenten la importhcia de facilitar l'accés de les dones als recursos econbmics i de propietat de les famílies per tal que la seva decisió de migrar estigui lliure de restriccions innecessiries. Les conclusions del llibre s'han de fer coincidir amb les recomanacions polítiques aportades. Aquestes es divideixen en quatre apartats: mesures generals, mesures dirigides a les irees rurals, mesures dirigides a les irees urbanes i necessitats d'invesrigació i noves dades. Les mesures generals haurien de procurar el reconeixement del paper de la dona en tots els aspectes del desenvolupament, la millora de les seves condicions com a migrants, com a treballadores, etc. Les recomanacions sobre les irees rurals giren entorn del reconeixement de drets de propietat per a les dones, prendre en consideració els efectes particulars sobre elles dels canvis tecnolbgics, el suport a mesures de desenvolupament endbgen i d'augment del nivell educatiu. Entre les mesures dirigides a les irees urbanes anirien per l'ampliació de les oportunitats laborals de les 350 Doc. Anil. Geogr. 26, 1995 Ressenyes dones en els sectors moderns de I'economia, la lluita contra la practica obligació d'entrar en els sectors informals, el subministrament de I'accés a l'habitatge, als serveis mkdics, als serveis específics a les nouvingudes, etc. Hi hauria també unes altres mesures aue estarien encaminades a facilitar el coneixement científic de les migracions internes de dones, per exemple, millorant les estadístiques, accedint a informació oferida directament uer I dones per tal d'evitar biaixos culturals, augmentant la recerca tebrica i conceptual, i estudiant profundament tant les causes com les conseqükncies de les migracions femenines, per poder formular polítiques concretes adequades. Els estudis empírics recollits en el llibre es refereixen a Mkxic, Argentina, Tailandia, Mali, Brasil (2 estudis) i Malaisia. Per tant, hi ha una visió prou amplia del que esta passant realment en diversos contextos espacials, amb I'avantatge que les dades que ofereixen solen ser més recents, preferentment de finals dels vuitanta, que les que prenen com a partida les recopilacions tebriques, que sovint esmenten estudis empírics que es queden al 1980. Per tant, aquests estudis de cas serveixen perfectament per verificar el manteniment i la veracitat de les idees exposades en els articles de fons amb el pas del temps. En definitiva, l'interks més gran de l'obra rau potser en quk es tracta d'una de les Úniaues dedicades exclusivament al tema de migracions femenina, i més encara si es tracta de migracions de dones en paysos del Tercer Món, dintre del gran corrent dels estudis de desenvolupament. Té els avantatges i els inconvenients típics de les actes de congressos i reunions. Per un costat, serveix com a recopilació de tota la tasca desenvolupada fins al moment sobre el tema en qüestió, perb, per un altre, de vegades les distintes aportacions cauen en una reiteració excessiva sobre els mateixos aspectes. Pel que fa al tema del gknere, és for~a important que es consideri la dona com a protagonista central, ja que ofereix un munt d'informació poc a I'abast actualment, no tan sols de les migracions femenines, sinó també de tot el conjunt de moviments migratoris interns en els uai'sos en vies de desenvolupament, encara que el llibre no es pugui enquadrar precisament dintre dels estudis feministes o de gknere. Juan Antonio Módenes Cabrerizo Centre dtEstudis Demogrifics Universitat Autbnoma de Barcelona