Els temps de les dones i els temps de les ciutats : un estudi de cas a la ciutat de Barcelona

Doc. AnU. Geogr. 26, 1995 323-328 Els temps de les dones i els temps de les ciutats. Un estudi de cas a la ciutat de arc el ona* Maria Prats i Ferrer Gebgrafa. Institut dtEstudis Metropolitans de Barcelona Universitat Autbnoma de Barcelona 08193 Bellaterra (Barcelona). Spain Data de recepció: juny 1994 Resum Es presenta la síntesi d'un estudi empíric que té per objectiu el coneixement de 1'6s del temps per part de les dones i els factors que en determinen la diversitat, així com dels horaris comercials i dels serveis i la seva adequació a les demandes d'ús per part d'aquestes; i la formulació de recomanacions sobre les polítiques que cal aplicar per afavorir més llibertat i igualtat en 1'6s del temps per part de les dones. Paraules clau: Dona, horaris, temps, política. Resumen. Los tienzpos de las mujeres y 10s tiempos de las ciudades. Un estudio de caso en la ciudad de Barcelona Se presenta la síntesis de un estudio empirico que tiene por objeto el conocimiento del uso del tiempo por parte de las mujeres y 10s factores que determinan su diversidad, así como de 10s horarios comerciales y de 10s servicios y su adecuación a las demandas de uso por parte de éstas; y la formulación de recomendaciones sobre las políticas a aplicar para favorecer una mayor libertad e igualdad en el uso del tiempo por parte de las mujeres. Palabras clave: Mujer, horarios, tiempo, política. Rksumé. Les temps desfPmmes et les temps des villes. Une étude de cas d Barcelone On présente ici la synth&se d'un travail empirique qui a pour objet la connaissance de I'usage du temps des femmes et des facteurs qui déterminent sa diversité, ainsi que la connaissance des horaires commerciaux et des services et leur adaptation aux demandes d'usage de celles-ci. On formule des recommendations sur les politiques ii appliquer pour favoriser une plus grande liberté et égalité dans I'usage du temps de la part des femmes. Mots-clés: Femme, horaire, temps, politique. * Aquest article és un resum de I'estudi Les dones i lüs del temps a Barcelona. El cas del barri de Sants, realitzat a I'Institut d'Estudis Metropolitans de Barcelona, I'any 1993, per encarrec de 1'Ajuntament de Barcelona i I'AssociaciÓ Salut i Família, i dirigit per les professores M. Dolors Garcia Ramon i Gemma CBnoves. Una versió més extensa d'aquest resum és en curs de publicació per 1'Ajuntament de Barcelona. 324 Doc. Anil. Geogr. 26, 1995 Maria Prats i Ferrer Abstract. Women k use of time and city timetables. A cxqe study in the city of Barcelona This note is a synthesis of an empirical study that focuses on the use of time by women and on the factors that determine the diversity as well as on commercial and service openinghours and their suitability to demand from women. It also formulates some recommendations on policies to pursue in order to give greater freedom and equality in the use of time by women. Key words: Women, use of time, policy. Sumari Introducció Oferta horiria i experikncies personals Objectius, imbit de I'estudi i d'ús del temps al barri de Sants de metodologia utilitzada Bibliografia Introducció Els precedents d'aquest treball de recerca es troben en el treball de reflexió i acci6 que van iniciar actius grups de dones italianes al llarg dels anys vuitanta i que van culminar amb la presentació, per part del PDS (Partit Democratic de I'Esquerra), de la proposta de llei d'iniciativa popular Le donne cambiano i tempi. Aquesta proposta de llei tenia com a objectiu principal el reconeixement del dret d'autogovern del temps, tant del temps quotidia com del temps al llarg de la vida. Aquest moviment ha tingut també un important ressb a nivell internacional i ha estat el germen de l'aparició d'estudis i experitncies en altres ambits geografies fora d1Italia. El treball que aqui presentem és un d'aquests fruits, que ha estat possible tirar endavant gracies a l'entusiame de les institucions promotores que, convenqudes que no es poden aturar aqui, ja han iniciat les primeres experimentacions practiques que s'han derivat de l'estudi. El marc tebric utilitzat per endinsar-nos en el tema s'ha centrat en les aportacions de les autores i els autors italians. Cal esmentar especialment els treballs de la socibloga Laura Balbo (1984, 1991), que s'han acompanyat de moltes contribucions més, tant en l'hbit acadkmic com en l'ambit de la practica política: (Bugari, 199 1; Chiesi, 1992; Cooperativa Lenove, 1990; Guerra i Pesce, 199 1; Pennacchi, 1990; Rinaldi, 199 1; Vicarelli, 1991). Objectius, hbit de l'estudi i metodologia utilitzada L'ambit geografic triat va ser el barri de Sants, un sector d'un dels deu districtes en qui: esta dividida administrativament la ciutat. Es tracta d'un barri amb un perfil socioeconbmic molt semblant a la mitjana de la ciutat de Barcelona i que compta amb un fort moviment associatiu, el qual era necessari per poder dur a terme l'experimentació practica prevista. Els temps de les dones i els temps de les ciutats. Barcelona Doc. Anii. Geogr. 26, 1995 325 Els objectius que es pretenien assolir comprenien, d'una banda, el coneixement de 1'6s del temps per part de les dones i els factors que en determinen la diversitat, així com l'estudi dels horaris comercials i dels serveis i la seva adequació a les demandes d'ús per part d'elles i, d'altra banda, la formulació de recomanacions sobre les polítiques que cal aplicar per tal d'afavorir més llibertat i igualtat en 1'6s del temps femení. En la metodologia utilitzada per a la realització de l'estudi s'hi poden distingir dues fases: ex~loratbria i en ro fundi tat. En la fase exploratbria es van fer tres treballs paral-lels: exploració de la informació bibliogrifica disponible sobre el tema; andisi dels resultats, a nivell de barri i de districte, d'una selecció de variables de la base de dades de 1'Enquesta de la Regió Metropolitana de Barcelona 1990 sobre condicions de vida i hlibits de lapoblació, com a context de refertncia, i, finalment, l'estudi dels horaris dels comerqos i serveis en base a 22 entrevistes exploratbries, una enquesta telefbnica a comersos (de l'eix Creu Cobertalcarrer de Sants) i serveis del barri i la consulta a gules d'informació ciutadana de tipus general. En la segona fase de l'estudi es va utilitzar una metodologia de tipus qualitatiu, basada en la realització d'entrevistes en profunditat, que es va mostrar molt apropiada per abordar un tema com el del temps, difícilment acotable en una aproximació quantitativa. Aixb va permetre captar opinions, aspiracions, problemes que difícilment s'haurien formulat en el marc d'un qüestionari quantitatiu. En base a la informació recollida a la fase exploratbria es van dissenyar dos instruments auxiliars: un guió que va orientar la realització de les entrevistes i una fitxa-qüestionari de tipus quantitatiu, amb les dades basiques de les persones entrevistades. Paral.lelament es va elaborar una tipologia de persones per entrevistar amb les variables següents: edat, tipus de llar, categoria socioprofessional, ocupació i tipus de jornada (no ocupades, ocupades amb jornada completa, parcial o variable). La selecció i localització de les persones entrevistades es va fer basant-se en els contactes personals fets amb responsables d'entitats del barri i dels diferents serveis del Districte de Sants-Montjui'c contactats en la fase exploratbria. En total es van realitzar 32 entrevistes, confidencials i anbnimes, de les quals 6 es van fer a homes, amb una durada mitjana aproximada de tres quarts a una hora. Totes les entrevistes van ser transcrites literalment. Oferta horiria i experikncies personals d'ús del temps al barri de Sants de Barcelona De la confrontació dels resultats obtinguts en les diferents fases de l'estudi, s'obté el panorama dels desajustos existents i dels buits que cal cobrir entre el que la ciutat ofereix, en termes d'accés temporal als comerqos i serveis, i les necessitats i els desitjos de les persones que hi viuen o hi treballen. En la fase exploratbria de l'estudi s'han distingit cinc grans grups de serveis, que es caracteritzen per una gran homogenei'tat horaria interna i que són representatius dels serveis més sovintejats per la població: els comerqos, 326 Doc. Anil. Geogr. 26, 1995 Maria Prats i Ferrer els serveis escolars, les entitats financeres, els serveis administratius i les entitats. A la zona estudiada l'horari del petit comerq és partit, de mati i tarda, amb pausa al migdia, tancament !generalitzat els diumenges i tancament alternatiu el dissabte a la tarda o el dilluns al mati. En base a aquest esquema general hi ha variacions que depenen del subsector i la localització de l'establiment i de I'estació de l'any. Es tracta d'un horari d'obertura que coincideix amb els horaris laborals de la major part de la població. Les escoles tenen també un horari molt homogeni dins de cada nivell educatiu. Les escoles bressol el fixen lliurement, les escoles &ensenyament primari en tenen un de compliment obligatori de 9 a 12 i de 15 a 17, mentre que a l'escola secundaria és més flexible, perb sempre partit. En la resta de serveis se segueix trobant homogeneitat d'horaris dins de cada subsector. En els serveis administratius i financers predominen els partits o els intensius matinals. El tancament els diumenges és generalitzat, tret de serveis molt específics, com els hospitals o la restauració. Els serveis culturals, esportius i les entitats cíviques tenen un horari d'activitat concentrat a la vesprada i al cap de setmana, per tant són els menys coincidents amb els de treball estandards. En estudiar les experiencies personals d'ús del temps, a partir de l'anilisi de les entrevistes en profunditat, s'observa com en l'estructuració de I'arc temporal diari el temps central és el temps de treball productiu, aquest és el més rígid, al voltant del qual s'organitzen la resta de temps i activitats de la jornada. Aquest fet, sumat a la coincidencia dels horaris laborals amb els dels serveis, fa que es valorin molt positivament els horaris de treball flexibles o de tipus intensiu, la proximitat física entre el lloc de treball i el lloc de residencia i l'accés a una bona xarxa de transport públic. Totes aquestes circumstancies faciliten la superació dels conflictes que es deriven de la compaginació dels treballs productiu i reproductiu i que s'expressen principalment en termes de manca de temps, de no poder arribar a tot arreu. El temps que es dedica al treball domestic és difícil d'estimar, inclou activitats molt diverses, és discontinu i poc durador. Al mateix temps és un treball socialment subvalorat, que es considera monbton i poc creatiu, i que encara continua sent majoritariament realitzat per les dones, treballin fora de la llar o no. Fins i tot quan el treball és compartit o desviat cap a altres persones, la dona és qui assumeix el pes de I'organització i la planificació d'aquest treball reproductiu. Encarregar-se dlaquest treball domestic i de tenir cura de les persones implica enfrontar-se a les limitacions d'accés als serveis que hi estan relacionats, els quals ofereixen franges horhies no compatibles amb el temps de treball. Davant d'aquestes restriccions, les dones entrevistades han desenvolupat diferents estrattgies de supervivtncia per sortir-se'n: desviació de part d'aquest treball domestic cap a altres persones, realització simultania de diverses tasques, disseny de recorreguts que estalvii'n temps, incorporació d'innovacions tecnolbgiques domestiques, serveis a domicili, etc. Els temps de les dones i els temps de les ciutats. Barcelona Doc. Anil. Geogr. 26, 1995 327 El temps lliure és viscut com a fraccionat, es& i variable, i per moltes dones es dissol sovint en els altres temps de la jornada, per la majoria el temps lliure és inexistent, no s'hi compta. Aixb no vol dir que no hi hagi un desig de poderne gaudir, ja que s'expressa una fam de temps en general i de temps lliure en particular. En base al coneixement obtingut en aquest estudi sobre I'oferta de temps de la ciutat d'una banda i sobre les experitncies personals d'ús del temps de I'altra, es van elaborar una skrie de recomanacions entorn de les possibles mesures que des de les administracions es poden adoptar per facilitar la vida de les ciutadanes, per fer-10s més possible l'autogovern del temps personal. Tot i la necessitat d'adoptar mesures concretes en diferents hmbits, advertíem que aquestes tindrien molt poc efecte si no s'acompanyaven de canvis paral.lels en el repartiment del treball domtstic al si de cada llar, perque aquest sigui fet i distribui't de manera més equitativa. Cal que aquest aspecte acompanyi el projecte de canvi dels temps perqut no s'acabi perpetuant el doble o el triple rol de les dones en fer-10s més faci1 compatibilitzar-los, sinó que el canvi dels temps serveixi per fer possible que tots fem de tot, en condicions bptimes d'accés als serveis que la ciutat ens ofereix. Bibliografia AJUNTAMENT DE BARCELONA (1991). El temps de les dones: de la reflexió a la prdctica. Barcelona: Ajuntament de Barcelona. BALBO, L. (1978). ((La doppia presenzan. Inchiesta, 32, p. 3-6. BALBO, L. (1984). ((Immersione piena, intelligenza diffusa)). Inchiesta, 66, p. 2-7. BALBO, L. (1991). Tempi di uita. Milano: Feltrinelli. BUGARI, T. (1991). ((Le donne e i1 tempo di lavoro)). Prisma, 23, p. 59-69. CHIESI, A. M. (1992). ((Politiche del ternpo, rnetodi di ricerca e strurnenti di intervento)). Nuovo governo locale, 2 (en curs de publicació). COOPERATIVA LENOVE (1990). Le donne nella cittd: tempi, bisogni e servizi. Rappoto di recerca. Mbdena: Comune di Modena. GUERRA, E.; PESCE, A. (1991). ((Lavoro e diferenza sessualer). Inchiesta, octubre-desembre de 1991, p. 21-31. IZQUIERDO, M.J. (1990). La interdepend2ncia de les activitats dom2stiques i el treball remunerat. Barcelona: Parlament de Catalunya. PENNACCHI, L. (1990). ((El sirnbolo dividido)). Mientras tanto, 42, p. 53-57. RAMOS TORRES, R. (1 990). Cronos dividido. Uso del tiempo y desigualdad entre mujeres y hombres en España. Madrid: Instituto de la Mujer, Ministeri0 de Asuntos Sociales. RINALDI, A. (1991). ((Tempo e orari nella citt8: l'esperienza di Modenan. Prisma 23, p. 43-57. SUBIRATS, M.; MASATS, M.; CARRASQUER, P. (1 992). Les condicions de uiah de les dones a la ciutat de Barcelona. Barcelona: Institut d'Estudis Metropolitans de Barcelona (volum 6 de 1'Enquesta Metropolitana de Barcelona 1990). UFFICIO DEL PROGRAMMA E DELLA SEZIONE FEMMINILE NAZIONALE DEL PCI. (1990). Cambiare i tempi di vita. Roma: ITER-Roma. 328 Doc. Anil. Geocr. 26. 1995 Maria Prats i Ferrer VICARELLI, G. (1991). ((Srategie e tempi della vita quotidiana: una ricerca nelle Marchen, Prisma, 23, p. 77-82. VINAY, P. (1992). ((Donne e "flessibiliti" del lavoro, dalla economia informale alla riorganizzazione dei tempi)). Treballs de la Societat Catalana de Geografia, 32, p. 189-205.