El lloc de les dones fora de lloc

Doc. Angl. Geogr. 26. 1995 261-269 El lloc de les dones fora de lloc Verena Stolcke Departament de Societats Pre-capitalistes i dlAntropologia Social Universitat Autbnoma de Barcelona 08 193 Bellaterra (Barcelona). Spain Data de recepció: febrer 1994 Resum Aquest assaig tracta de la doble exclusió politico-econbmica que viuen les dones immigrants, per una banda com a rpersones fora de lloc)) i, per una altra, com a dones generalment pobres. En la primera part analitzo els termes en qut es racionalitza la creixent hostilitat i el refús als immigrants extracomunitaris. Els polítics i els mitjans de comunicació hostils a la immigració extracomunithria fan menció especial a I'amena~a que significa la (4nvasiós des del sud per a la identitat cultural i els recursos ((nacionals)), i atribueixen el fet de la immigració a la ((bomba demogrhfica)) existent en el paisos d'origen. Gs a dir, el ccprobleman esth en els ccaltresn i no en anosaltresn. Les retbriques alarmistes demogrifiques -antinatalistes per al sud i natalistes per al prbsper perb envellit nord-, juntament amb el fonamentalisme cultural de les retbriques antiimmigrants, tenen dues conseqükncies. Per una banda, emmascaren les arrels reals de la pobresa del Tercer Món i, per una altra, porten a un control agressiu de la procreació de les dones en els seus pai'sos d'origen. Aquelles que migren estan, a més, sotmeses a una segona culturalització discriminatbria. Tal com es veurh, són confinades als estrets espais socioeconbmics tradicionalment femenins a Occident per ser immigrants pobres i a més dones. Així, són discriminades per ser estrangeres indesitjables i, a més, per ser dones. Paraules clau: Exclussió, immigració, dona, lloc, pobresa. Resumen. El lugar de las rnujereshera de lugar Este ensayo trata de la doble exclusión politico-económica que viven las mujeres inmigrantes, por un lado como apersonas fuera de lugarn y, por otro, como mujeres generalmente pobres. En la primera parte analizo 10s términos en que se racionaliza la creciente hostilidad y el rechazo de 10s inmigrantes extracomunitarios. Los políticos y medios de comunicación hostiles a la inmigración extracomunitaria hacen hincapié en la amenaza que significa la ainvasiónr desde el sur para la identidad cultural y 10s recursos anacionales~, y atribuyen el hecho de la migración a la abomba demográficas en 10s paises de origen. Es decir, el ((problema. está en 10s ccotrosn y no en anosotrosn. Las retóricas alarmistas demográfkas -antinatalistas para el sur y natalistas para el próspero pero envejecido norte-, junto con el fundamentalismo cultural de las retóricas antiinmigrantes, tienen dos consecuencias. Por una parte, enmascaran las raíces reales de la pobreza en el Tercer Mundo y, por * Traducció del castelll per Herminia Pujol. 262 Doc. Anil. Geogr. 26, 1995 Verena Stolcke otra, redundan en un control agresivo de la procreación de las mujeres en sus paises de origen. Aquellas que migran están, además, sometidas a una segunda aculturalización~) discriminatoria. Como muestro, se ven confinadas a 10s estrechos espacios socioeconómicos tradicionalmente femeninos en Occidente por ser inmigrantes pobres y además mujeres. Así, son discriminadas por ser extranjeras indeseables y, además, por ser mujeres. Palabras clave: Exclusión, inmigración, mujer, lugar, pobreza. Résumé. La place des femmes bors place Cet essai traite de la double exclusion politico-économique que vivent les femmes immigrantes, d'un coti comme ((personne hors placen et, de l'autre, comme femmes généralement pauvres. Dans la premitre partie, j'analyse les termes qui servent ?I rationaliser la croissante hostilité et le rejet envers les immigrants extra-communautaires. Les politiques er les moyens de communication hostiles B I'immigration extra-communautaire insistent sur la menace que signifie ((l'invasionr du sud pour I'identité culturelle et les ressources (mationales)) et attribuent le fait de la migration B la ((bornbe démographiquen que constituent les pays d'origine. C'est B dire que le aproblkmen est dans les ((autres)) et non en nnouso. Les discours démographiques alarmistes - anti-natalistes pour le Sud et natalistes pour le Nord prospttre mais vieux-et le fondamentalisme culturel des réthoriques anti-immigrants ont deux conséquences. D'un coté, ils masquent les racines réelles de la pauvreté dans le Tiers Monde et, d'autre part, ils insistent sur un contrble agressif de la procréation des femmes dans leurs pays d'origine. Celles qui migrent sont, en plus, soumises ?I une segonde ((culturalisation)) discriminatoire. Pour Ctre immigrantes pauvres et femmes, elles sont confinées dans les espaces socio-économiques étroits traditionnellement féminins en Occident. Ainsi, ces femmes sont discriminées pour Ctre des étrangkres indésirables et, de plus, pour Ctre femmes. Mots-dés: Exclusión, immigration, femme, place, pauvreté. Abstract. The place of nout-of-place)) women This essay deals with the double -politica1 and economicexclusion which immigrant women suffer, on the one hand as aout-of-place people)) and, on the other, as mostly poor women. The first part offers an analysis the circumstances in which the growing hostility towards and the rejection of non-Community immigrants are rationalized. Those politicians and mass media who are hostile to non-Community immigration insist on the &reat which this Southern cinvasionz represents for anational)) cultural identity and resources, and attribute migration to the ((demographic booms in the countries of origin. In other words, the aproblem)) is atheirsn, not aours)). Alarmist demographic rhetoric -antinatalistic for the South and natalistic for the prosperous but aged Northtogether with the cultural fundamentalism of anti-immigrant rhetoric has two consequences. In the first place, they disguise the true roots of Third World poverty and, in second place, redound on the agressive control of female reproduction in the countries of origin. Those women who migrate are, moreover, subjected to a second discriminatory ~culturalizationn. The article demonstrates that in the Western world they find themselves confined to narrow, traditionally female socio-economic space as a result of being poor immigrants and, on top of this, women. These women, therefore, suffer discrimination as undesirable foreigners and as women. Key words: Exclusion, immigration, women, place, poverty. El lloc de les dones fora de lloc Doc. Anii. Geogr. 26, 1995 263 La geografia és la citncia que estudia i explica la localització i la distribució en l'espai dels diferents elements de la superfície terrestre. La humana tracta sobre els éssers humans situats en espais i llocs geogriifics. Janice Monk, en la seva presentació introductbria es pregunta sobre qüestions de lloc, amb la finalitat de destacar els llocs, sovint invisibles i10 oblidats, que ocupen les dones en els espais econbmics i socials. Jo vull referir-me, en canvi, a altres dones, a les dones immigrants que no només solen ser invisibles, sinó que pel fet de ser ((dones fora de lloc)) són, a més, posades de manera més ferma en ((el seu llocn. L'antropbloga Mary Douglas, en el seu llibre ja classic Puresa iperill, mostrava que idees de brutícia i impuresa no expressen qualitats inherents a certes substancies, sinó que són concepcions culturals que descriuen materies i objectes, que, com per a nosaltres, per exemple, unes sabates sobre la taula de menjar, es troben fora del lloc que se'ls sol assignar. Aquesta mateixa idea és pertinent per a interpretar les reaccions i retbriques polítiques nacionals davant I'actual ccproblema)) de la immigració. El planeta Terra esta poblat d'éssers humans, perb la superfície terrestre avui dia esta subdividida en espais polítics delimitats per fronteres més o menys permeables que influeixen de forma decisiva en la mobilitat, localitzacib i classificació de les persones. La forma típicament moderna d'organització política és I'estat-nació dotat d'un territori, d'un rtgim polític i d'una comunitat de ciutadans. Una dificultat que va acompanyar la formació de l'estat-nació fou com calia definir i delimitar el poble en un món d'estats-nació. Una solució ben contradictbria fou la de dotar el poble-nació d'una identitat cultural or@- nica, histbrica i prbpia que el distingís d'altres pobles. És obvi que existeixen diversitats culturals, els motius polítics de les quals i la manera com s'evoquen les seves característiques i diferencies culturals depenen, perb, de contextos polítics i histbrics concrets. Una de les conseqütncies del sorgiment dels estatsnació moderns amb les seves fronteres político-territorials ha estat que els éssers humans no poden moure's lliurement pels espais per a escollir el seu domicili. Aquest fet es plasma en la distinció no només jurídica sinó també simbblico-cultural que s'establi entre els nacionals i els estrangers. Vull referir-me aquí a un cas actual de moviment espacial de persones: l'anomenat ((problema)) de la immigració extracomuntaria a 1'Europa contemporanis. De manera analoga a com concebem com a impures substancies que es troben fora del seu lloc adequat, els nacionals tendeixen a veure els i les immigrants anomenades significativament ((extracomunit~ries)) com a ((persones fora de lloc)) i, per tant, com a potencials amenaces per a la bona vida dels primers. Quan es parla de la immigració extracomunitaria se sol pensar en l'immigrant en termes genkrics. La investigació sobre el fenomen migratori se sol centrar en l'home com I'auttntic subjecte de la immigració. El nombrós contingent de dones immigrants i les seves circumstBncies específiques acaben, així, sense cap lloc en les retbriques i polítiques d'immigració. Amb tot, prop del 45% d'aquestes persones immigrants són en l'actualitat dones, la trajectbria, el lloc i les experitncies de les quals són específiques. Perb no és suficient fer visibles els llocs específics als quals són confinades les dones immigrants. Els termes 264 Doc. Anil. Geogr. 26, 1995 Verena Stolcke en qut es planteja el ((problema)) de la immigració i els arguments que s'utilitzen per a justificar el refús creixent i l'exclusió dels immigrants extra-comunitaris té, a més, conseqütncies importants per a les dones en els pai'sos del Tercer Món dels quals procedeixen, i fins i tot per a les del Primer Món. Tres fantasmes inquieten l'imaginari europeu en aquest final de segle: la ((invasió)) d'immigrants des del sud, la ((bomba)) demografica existent en I'anomenat Tercer Món i el progressiu envelliment d1aquest nostre Vell Món. Ja el 1979 el polític conservador francts Michel Debré advertia que si les franceses no assumien els seu deure patribtic de produir més infants, la seva falta d'entusiasme procreatiu conduiria a una situació de ((productors sense mercat, jubilacions que l'estat ja no seria capas de pagar, una legislació social posada totalment en qüestió, el perillós ai'llament d'europeus envellits en un espai superpoblat en el qual el Tercer Món juga la carta de la natalitat))'. Perb aquesta ansietat reproductiva no és de cap manera una peculiaritat de la República francesa. És compartida des de mitjans dels anys setanta per la dreta política a tot Europa. Així, un expert pronatalista de llantiga República Federal d'Alemanya opinava a mitjans dels anys vuitanta que ((encara hi ha un nombre important de mares que, si les condicions fossin adequades, els agradaria tenir 4 o 5 fills, és a dir, ser mares professionals. Ens hem preguntat quin efecte tindria per a la fecunditat que les mares gaudissin de seguretat econbmica, com si fossin fÜncionAries de l'estat per tenir fills? Si se les dotés de subvencions importants per aquesta finalitat ... es podrien obtenir resultatsv2. Ni 1'Estat espanyol ni Catalunya han resultat ser diferents en aquesta mattria. Els nostres economistes i polítics també s'han mostrat igualment preocupats pel descens en la ccreproducció nacional)). Ja fa alguns anys el president Jordi Pujol, per exemple, insistia en qui: les catalanes havien de tenir almenys tres fills (per cert, un error demografico-androctntric, ja que la capacitat reproductiva d'una població deptn del nombre de dones en edat fertil de qut disposa). Recentment el govern de Convergtncia i Unió presenti un Pla Integral de Recolzament a les Famílies davant l'alarmant descens en la taxa de fecunditat catalana en els darrers quinze anys. En explicar aquesta iniciativa de regeneració familiar, l'exconseller de Cultura i Treball Joan Rigol, va deixar clar el que es pretenia. Subratlla que el tenir fills té una connotació molt precisa per als partits nacionalistes: ((El sentit de perthnyer a un poble o a una cultura té com a millor escola la presa de conscitncia de la relació intergeneracional que constituteix la prbpia familian3. La creixent alarma davant el descens de les taxes de fecunditat per sota del nivell de reposició de la població ((nacional)) ha coincidit amb la progressiva exclusió legal i el marcat augment de l'hostilitat i la violtncia, a tot Europa, contra els anomenats ((immigrats extracomunitaris)). El que aquests immigrants hagin de migrar per buscar-se la vida entre nosaltres es tendeix a justificar per 1. Michel DEBRÉ, entrevista a Le Nouuel Observateur, 30.4.1979. 2. Jiirgens citat a STEIN, Die Welt, 7.12.1985. 3. Elpaís, 18.2.1993, p. 21. El lloc de les dones fora de lloc Doc. Anil. Geogr. 26, 1995 265 la pobresa dels seus paysos d'origen que suposadament és conseqiitncia de l'ccexplosió~~ demogrsfica causada per la seva irracional falta de previsió reproductiva. Amb tot, els experts en el ccproblema)) de la immigració poques vegades vinculen els prejudicis davant els immigrans extracomunitaris amb aquesta retbrica demogrg~ca, i menys encara s'adonen de les conseqiitncies que tenen aquests plantejaments, en especial per a les dones. És cert que l'envelliment de la població europea eleva les despeses socials per a finanqar la jubilació del creixent contingent d'ancianes i ancians. Resulta paradoxal, aixb no obstant, que ens lamentem de la implosió demogrgica i de I'envelliment de la vella Europa amb les seves conseqiitncies per a l'estat del benestar i es demani la responsabilitat reproductiva de les dones mentre que, per altra banda, van en augment les taxes d'atur i es construeixen barreres cada vegada més infranquejables per a impedir l'entrada als immigrants. Si falten ccproductors)), com es diu, a fi que produeixin la riquesa necessiria per a sufragar els costos de la població depenent, els infants i la gent gran, ¿per qut no obrim, en lloc de tancar-les, les fronteres als pobres del Tercer Món, que, al cap i a la fi, solen realitzar aquells treballs que els nadius refusen, i a més ho fan per salaris més baixo^?^. Les d'immigració restrictives, l'hostilitat contra els immigrats del Tercer Món a Europa i les doctrines pronatalistes no responen, en realitat, a un problema purament demogrific ni numtric. Aquest joc de números i de fecunditats esti condicionat per una interpretació dels problemes del món de caire conservador que encobreix les arrels reals de la creixent desigualtat entre Nord i Sud. Hi ha sota aquesta visió catastrbfica, a més, un renaixement nacionalista a tota la vella Europa que té com a matriu ideolbgica la noció de l'estat-nació modern, concebut, per una banda, com a artifici polític perb, per l'altra, dotat d'una comunitat orginica culturalment homogtnia que les mares de la pitria estan cridades a reproduir. La construcció de la fortalesa europea ha generat noves segregacions, entre europeus i no europeus, entre comunitaris i extracomunitaris. S'esti difonent, a més, la idea que les actituds xenbfobes són prbpies dels éssers humans. La noció de xenofbbia, a part de racisme, per a descriure la creixent hostilitat cap als immigrats del Tercer Món s'ha convertit en un terme massa utilitzat darrerament en els mitjans de comunicació per polítics i acadtmics europeus. Poques 4. Vegeu, per exemple, els dos articles recents apareguts a El País sobre I'envelliment de la població del Primer Món acompanyats de vistosos grifics: S. ARAKCIBIA i C. MART~N (1994). *Las pensiones del siglo m. El debate del sistema de jubilación condicionará el modelo futuro del Estado del bienestara, EI Pais, 27 de febrer de 1994, i V. SCHNITZER (1994). .Una tercera parte de la ~oblación europea tendrá mis de 60 años en el afio 2030~, El País, 4 de mar$ de 1994. Si en el primer article es relativitza la qüestió demogrifica suggerint un augment de la població activa, en el segon slassegura, sense més explicacions, que la ebaixa fecunditat en el Vell Continent no es pot compensar ni tan sols amb una immigració anual d'un milió de persones. Encara que, a curt termini, la immigració augmenta la forga laboral i disminueix la proporci6 de vells)). 266 Doc. Anil. Geoer. 26, 1995 Verena Stolcke vegades es defineix aquest terme amb rigor. La seva utilització posa de manifest, de fet, un equívoc molt difós: la idea que és la presencia dels immigrats amb cultures diferents el que produeix l'aversió davant aquests i justifica la seva exclwsi6 per al bé de la tranquil.litat i la unitat nacionals. Literalment, xenbfobia vol dir odi a l'estranger, a l'estrany. Es diu que és natural de refusar aquells que són desconeguts, diferents, i que la convivtncia entre gent de cultura diferent inevitablement és font de conflictes. Les tensions socials que produeix la immigració extracomunithria es deuen a (cells)) i no a ((nosaltres)). 11.lustrativa d'a-- quest exclusivisme nacional és una tendtncia a atribuir l'hostilitat contra els immigrants a qut (cells)) (cens)) prenen injustament el treball. Mai no es plan-- teja la pregunta, en canvi, de per qut no s'agredeix el fill del veí malgrat que aquest també és un competidor en el mercat de treball, ni el perqut de I'atur. Sembla evident que els recursos ccnacionalss com el treball, l'habitatge, els serveis socials, més encara quan són escassos, pertanyen exclusivament als ((nadius)). I els immigrants es converteixen en els caps de turc de tots els mals socials i econbmics nacionals, encara que és obvi que no són ells els que els han produi't. D'aquesta manera es distreu I'atenció de I'opinió pública de les veritables causes de la crisi econbmica i, a més, es fomenta la solidaritat nacional en front d'aquesta suposada amenaCa externa. El significat polític i les arrels d'aquest ampli i difbs prejudici davant els immigrants extracomunitaris és controvertit. En un inici jo mateixa el vaig interpretar com un rebrot racista. No obstant aixb, diferents comparacions poden dissimular tant com el que mostren. Vull suggerir que presenciem una retbrica de l'exclusió diferent, de tipus fonamentalista cultural que recolza, per una banda, en una concepció nacionalista de l'estat i, per una altra, en una nova noció específica de la naturalesa humana, I'homo xenofibicus. No estic proposant que una forma de legitimació ideolbgica de l'exclusió és menys perversa que l'altra, sinó que són conceptualment i políticament diferents i requereixen, per tant, contraarguments nous. El que és la idea biomoral de ((rasa)) pel racisme, ho és ara la noció de xenofbbia per aquesta nova ideologia anti-immigrant, la seva justificació naturalista. El que és natural és universal a I'esptcie i per tant inevitable. Doctrines racistes classifiquen la humanitat en categories jerarquitzades. La idea que els éssers humans som per naturalesa xenbfobs suggereix, en canvi, una noció reificada de les cccultures)) com a conjunts compactes, immutables i localitzats de valors i costums diferents i incommensurables i el que les relacions entre cultures són inevitablement conflictives. S1afegeix a aixb que es confon a més identitat cultural amb nacionalitat com a condició per a la ciutadania i el gaudi de drets socials i polítics. A vegades, quan s'hostilitza un immigrant per ser negre, semblen barrejar-se, aixb no obstant, actituds racistes amb postures xenbfobes. Amb tot, mentre que el racisme consisteix a justificar formes de desigualtat socioeconbmiques atribuint-les a deficitncies ((racials)), en l'actualitat el fenotip tendeix a servir com a indici que la víctima és un immigrant el refús del qual es deu a qui: no és membre de la comunitat nacional. Com algú deia fa poc, els immigrants porten la seva estrangeria a la cara. El lloc de les dones fora de lloc Doc. Anil. Geogr. 26, 1995 267 Perb com s'explica des d'aquesta bptica el que no s'hostilitzi qualsevol estranger o estrangera, sinó només uns immigrants concrets, els anomenats ccextracomunitaris)) del Tercer Món? Les ideologies, per definició, serveixen per emmascarar relacions econbmico-polítiques desiguals i potencialment conflictives. De fet, la discriminació dels immigrants ((no europeus)) no és el resultat de la seva sola presencia com a col.lectiu amb trets culturals diferents en una Europa que tampoc és precisament gaire homogtnia culturalment. Se'ls exclou selectivament perqut: ells són els pobres del Sud que pretenen compartir, i així semblen amenaGar, la riquesa del Nord prbsper. A la fortalesa europea en formació es justifica l'exclusió dels immigrants extracomunitaris reterritorialitzant els pobles-cultures. Cada cultura-poble al seu país! Com declarava Jordi Pujol fa algun temps ((fins i tot és més facil integrar un ateu occidental que un musulma, ja que els esquemes culturals són diferents [. . .] A Catalunya o a un país europeu [. . .] és facil integrar polonesos, italians o alemanys, perb no un Brab que tingui una forta vivtncia musulmana, sense necessitat que sigui un fonamentalista)), acabava aquestes reflexions expressant el seu temor davant les taxes diferencials de natalitat entre el nord de la Mediterrania i el Magrib5. Poden sentir-se arguments d'aquest tipus fonamentalista cultural i neomalthusia en els nostres dies a tota 1'Europa cccomunitaria)). Les angoixes natalistes europees i les postures controladores de la població adoptades per al Tercer Món constitueixen tan sols l'altra cara d'aquest renaixement nacionalista europeu. La materia primera de la forGa argumentativa d'aquesta retbrica d'exclusió prové de l'ambivalent noció del modern estatnació, un potent ingredient del qual n'és la idea que les identitats nacionals estan fonamentades en un patrimoni cultural histbric únic i immutable. Una de les conseqiitncies d'aquesta resegregació inter-((nacional),, que freqüentment sol passar desaparcebuda, és el control del ccpodera procreador de les dones. A Europa es parla dels estímuls a la fecunditat, hi ha intents de retallar els avenc;os aconseguits per les dones respecte a la interrupció de l'embaras i s'exalten les virtuts de la família per a combatre la implosió poblacional. Després d'una dificultosa professionalització se'ns vol reconvertir en ((mares professionals)) amb incentius monetaris que segurament estan molt per sota del ccvalor)) de les nostres hores de dedicació maternal. Si ens retirem a la llar per a procrear per a la nació, aixb té, a més, I'avantatge afegit d'alleugir el problema de la desocupació en una tpoca de recessió econbmica. Mentre, aixb no obstant, es fa ulls grossos per a les veritables arrels econbmico-polítiques de la creixent desigualtat entre Nord i Sud. En lloc seu es porten a terme en el Tercer Món polítiques antinatalistes agressives amb practiques tals com l'esterilització, l'experimentació i la difusió d'anticonceptius injectables i d'implantacions, els efectes colaterals de les quals són, pel cap baix, incerts i penalitzen les dones del Sud. Resulta preferible per al prbsper Nord disminuir el nombre de boques 268 Doc. Anil. Geogr. 26,1995 Verena Stolcke famolenques en els paysos del Sud pobre que no pas repartir la seva riquesa amb ells o permetre que ccellss stinstal.lin entre ccnosaltres)), encara que, com ho demostra el propi panic natalista europeu, el benestar tendeix, a mitjan termini, a reduir la natalitat. No es tracta de trivialitzar el problema demografic, sinó d'insistir en que les seves causes són la desigualtat socioeconbmica histbrica entre el Nord i el Sud, ni de negar que es reguli la procreació -tots els ~obles han regulat la seva reproducció-, sinó de refusar que se'ns imposin raons d'estat per a exigir que les dones puguem decidir en llibertat i solidaritat com hem de gestionar la nostra procreació. Fins aquí m'he referit a com i per que es concep els immigrants extra-comunitaris com a ((persones fora de lloc)) entre ccnosaltres)) i les conseqü~ncies específiciques que aquesta conceptualització fonamentalista cultural té per a les dones tant del Tercer Món com del Primer Món. Les immigrants, en canvi, en trobar-se entre aquests dos mons, estan sotmeses a una doble ccculturalitzatió)), per una banda, com a immigrants indesitjades i, per una altra, com a dones confinades a estrets espais socioeconbmics determinats pels valors de gknere que prevalen en el país d'acollida. A la seva discriminació com a immigrants s'afegeix aixi una segona discriminació pel fet de ser dones. Les immigrants a 1'Estat espanyol són de procedkncies distintes i és diversa la seva inserció socioeconbmica. La seva incorporació social en el país d'ccacollida)) sol ser vista com a particularment dificultosa i retardada pels desavantatges especials que els imposa la seva cultura d'origen. En ressaltar la seva diferkn-. cia cultural respecte a les dones nadiues tingudes com a suposadament eman-, cipades i independents, s'atribueixen una vegada més a (celles)) les seves dificultats particulars per trobar ((un lloc)), eximint-nos ((nosaltres)), tot emmascarant aixi la complexa intersecció entre valors, cultures i imperatius materials locals que restringeixen de manera especial el seu espai de moviment6. Les immigrants magrebines i de I'Africa subsahariana sovint arriben aquí com a esposes de migrants-homes acollint-se al principi de reagrupament familiar regulat per la llei d'estrangeria. La seva residencia i les seves oportunitats de treball estan vinculades aixi a la condició legal del marit i són, per tant, limitades per aquesta. Les dones estan a carrec de l'atenció de les seves famílies i en circumsthncies econbmiques precaries. A més tenen la difícil tasca de moure's, no només en un entorn cultural desconegut, sinó d'explicar i ajudar els seus fills i filles a ubicar-se en un ambient hostil i discriminatori. Tot i aixi, un nombre considerable de dones pren la decisió d'emigrar de manera autbnoma. Les immigrants filipines i dominicanes i fins les llatino-americanes solen migrar per compte propi impulsades per circumstAncies econbmico-socials locals i per la necessitat d'ajudar les seves famílies que deixen enrera. Generalment troben feina en el servei domestic per un salari ínfim. I, en darrer lloc, hi ha aquelles dones immigrants que acaben a la prostitució, o per haver 6. Helma LUTZ (1991). ((Migrant Women of "Islamic Background". Images and Selfimages,). Occasional Paper, núm. 1 1. Amsterdam: Stixhting Middle East Research Associates, desembre de 1991. El lloc de les dones fora de lloc Doc. Anil. Geogr. 26, 1995 269 estat portades aquí sota falses promeses per traficants de persones, mafiosos, o perqut no han aconseguit de trobar cap més manera de guanyar-se la vida, i que, a més, quan són descobertes, com va passar en el cas recent d'una xarxa de prostitució d'immigrants, són expulsades per la seva condició d'estrangeres7. Tot aquest ventall de ((situacions)) de les dones immigrants, com a esposes depenents d'homes immigrants, com a dones de fer feines, com a prostitutes, bbviament no resulta d'algun ((defecte culturals conatural, sinó que són conseqütncia de la concepció occidental tradicional del ((lloc de la dona)) reforsada per la seva condició de ((persones fora de lloc)) i el que aixb significa en termes socioeconbmics. Així, o depenen d'un home immigrant o es veuen confinades als espais socioeconbmics típicament femenins i més baixos de la jerarquia social afrontant dificultats particulars per a superar aquesta doble discriminació. Per concloure, és important tenir en compte, aixb no obstant, que els éssers humans sempre han migrat i que les cultures han provat ser flexibles i fluides, que les difertncies culturals no són en si mateixes un obstacle per a la comunicació i la convivtncia entre les persones. Els pobles s'atrinxeren culturalment quan i on prevalen relacions de dominació i conflictes d'interts. És sota aquestes circumstincies que les difertncies adquireixen significats discriminatoris. Perqut puguin prosperar les diversitats i aquestes siguin creatives en lloc de generar exclusions i desavantatges, cal un món prou igualitari i democritic perqut les persones puguin refusar les discriminacions (per ser immigrants, estrangers, dones, negres) i desenvolupar les seves diferencies sense que aixb els perjudiqui ni impedeixi la seva solidaritat. El gran problema és com es pot aconseguir un món així. 7. ((Las victirnas serán repatriada. 70 detenidos en relación con una red que recluia en burdeles a rnujeres dominicanas,), El País, 4 de mar$ de 1994, p. 25.