Mercat de treball femení i industralització rural a Espanya : relacions amb l'economia global

Doc. Anil. Geogr. ZG, 1995 167-178 Mercat de treball femení i industrialització rural a Espanya: relacions amb l'economia global* Ana Sabaté Martinez Departament de Geografia Universitat Complutense de Madrid Data de recepció: desembre 1993 Resum L'objectiu d'aquestes línies és el d'analitzar el procés d'incorporació de les dones al treball remunerat a les zones rurals dlEspanya com a conseqükncia de la creixent economia global. La crisi de les explotacions agriries obliga les famílies a diversificar les seves activitats cercant noves rendes; els joves i les dones constitueixen una important i nova mi d'obra que busca treball remunerat. Aquesta oferta de mi d'obra barata i no especialitzada ha estat aprofitada durant els anys vuitanta per una emergent indústria rural a Espanya. Les dones ofereixen avantatges importants a aquestes indústries, ja que estan disposades a ocupar llocs temporals, no especialitzats, mal retribui'ts, i fins i tot en I'economia informal. Les relacions de gknere i la infravaloració social del treball de les dones són idees clau per explicar tot el procés d'industrialització rural; per altra banda, la incorporació de les dones rurals al treball remunerat provoca noves estratkgies familiars i canvia les relacions de gknere tradicionals. Paraules clau: Treball, descentralització, dona, rural, localització. Resumen. Mercado de trabajo femenino e industrialización rural en Espaiia: relaciones con la economía global El objetivo de estas lineas es analizar el proceso de incorporación de las mujeres al trabajo remunerado en las zonas rurales de Espafia como consecuencia de la creciente economía global. La crisis de las explotaciones agrarias obliga a las familias a diversificar sus actividades para conseguir nuevas rentas; 10s jóvenes y las mujeres constituyen una importante y nueva mano de obra que busca trabajo remunerado. Esta oferta de mano de obra barata y no especializada ha sido aprovechada durante 10s aiios ochenta por una emergente industria rural en Espafia. Las mujeres ofrecen importantes ventajas para estas industrias, puesto que están dispuestas a ocupar empleos temporales, no especializados, mal retribuidos, e incluso en la economia informal. * Traducció del castellh per Herminia Pujol. Aquest article ha estat elaborat en el marc del Projecte &Investigació: ((Mercat de treball i industrialització rural: el recurs al treball de les dones)), núm. PBSYO-0563, finan~at per la CICYT. 168 Doc. Ad. Geogr. 26, 1995 Ana Sabate Martinez Las relaciones de género y la infravaloración social del trabajo de las rnujeres son ideas clave para explicar todo el proceso de industrialización rural; por otra parte, la incorporación de las rnujeres rurales al trabajo rernunerado provoca nuevas estrategias farniliares y está carnbiando las relaciones de género tradicionales. Palabras clave: Trabajo, descentralización, rnujer, rural, localización. Resumé. Le marché du travail des femmes et l'industrialisation rurale en Espagne: relations auec l'économie globale L'objectif de cet article est I'analyse du processus d'incorporation des fernrnes au travail salarié dans les zones rurales espagnoles cornrne conséquence de l'économie globale croissante. La crise des exploitations agraires oblige les familles diversifier leurs activités pour l'obtention de nouvelle rentes; les jeunes et les fernrnes constituent une rnain d'oeuvre nouvelle et irnportante i la recherche d'un travail salarié. Cette offre de rnain d'oeuvre bon rnarché et non spécialisée a été rnise i profit pendant les années quatre-vingt par une industrie rurale qui érnerge en Espagne. Les femrnes représentent des avantages importants pour ces industries, vu qu'elles sont disposées i occuper des ernplois ternporaires, non spéciaiisés, mal payés, ou qui retournent rnCrne de l'éconornie inforrnelle. Les relations de genre et l'infravaloration sociale du travail des fernrnes sont des idéesclés pour expliquer le processus d'industrialisation rural; par ailleurs, I'incorporation des fernmes rurales au travail rérnunéré provoque de nouvelles stratégies farniliales et est en train de transforrner les relations traditionnelles de genre. Mots-clés: Travail, décentralisation, fernrne, rural, localisation. Abstract. Fernale labour market and rural industrialisation in Spain: its relations with the global economy The airn of this article is to study the process by which wornen are transfering frorn unpaid to paid work in rnany rural areas of Spain as a consequence of the expansion of the Global Economy. The agriculturai crisis compels farnilies to diversiQ their activities, in search for new incomes; young people and wornen constitute an important and new rural labour rnarket looking for paid jobs. Advantatges has been taken of this poo1 of cheap and unskilled workers by a growing rural industry in Central Spain, specially in the eighties. Fernale workers offer important advantages for these industries, since they are willing to occupy ternporary, unskilled, informal and low paid jobs. Gender relations at farnily level and the social disrespect for wornen's work are key factors in understanding the whole process. On the other hand, the incorporation of country wornen to paid work leads to new strategies at farnily level and is changing traditional gender relations. Key words: Work, decentralization, wornen, rural, location. Sumari Economia global, indústrial rural i Anilisi dels resultats incorporació de les dones al mercat de i conc~usions treball Bibliografia Apropament a I'irea d'estudi Mercat de treball femení i industrialització rural a Espanya Doc. Anii. Geogr. 26, 1995 169 Economia global, indústria rural i incorporacici de les dones al mercat de treball Descentralització de la indústvia els anys vuitanta: economia global i mh dbbra femenina La internacionalització dels mercats de treball en el marc d'una economia global esta produint, com és ben conegut, canvis fonamentals en la localització de les activitats econbmiques. Les activitats industrials són afectades en més gran mesura pels processos de relocalització, aquesta dinhica és molt evident en les indústries intensives en treball, que es van desplasant a la recerca de mi d'obra abundant, barata, flexible i sense organització sindical (Dicken, 1992). En aquest marc econbmic, hi ha espais nous (abans periferics en el sentit econbmic) i grups nous de població (abans marginals als mercats de treball) que han esdevingut molt atractius per a aquelles indústries lleugeres que utilitzen un elevat volum de mi d'obra no especialitzada. Els exemples més coneguts d'espais periferics incorporats són els enclaus industrials dins de zones subdesenvolupades, com, per exemple, Singapur, Taiwan, Tailandia o Mtxic; encara que menys conegut, el mateix procés s'ha desenvolupat durant els anys vuitanta en els espais rurals dels paisos de 1'Europa meridional (Houssel, 1985). Malgrat que el principal factor d'atracció per a aquesta relocalització rau en la disponibilitat de mA d'obra abundant i barata, la geografia industrial ha posat més atenció en els aspectes territorials que no pas en les relacions amb els mercats de treball. És significatiu que aquest ((oblit>) científic coincideixi amb una mateixa realitat verificada a nivell mundial i local: la practica totalitat d'aquestes indústries utilitzen mA d'obra femenina. Aixb crea situacions totalment noves, ja que es tracta de regions perariques (com Taiwan, Tailhdia, Malasia, Mtxic) on anteriorment les dones quasi no havien participat en el treball remunerat (Beneria, 199 1). La industrialització de zones rurals ha seguit les mateixes pautes, ja que quasi tot el treball generat és ocupat per dones (Sabaté, 1989a). Si anem una mica més enlla, podem afirmar que l'existtncia de nuclis de població amb un elevat volum de dones joves, sense altres alternatives de treball, esta associada a la major part de la indústria rural descentralitzada durant els anys vuitanta; aixb és vBlid per Espanya i 1'Europa meridional en general. Un procés emergent: el treball remunerat de les dones a les zones rurals El nostre objectiu no és el d'analitzar la industrialització en si mateixa, sinó les transformacions que implica l'accés de les dones del medi rural a treballs remunerats; els canvis de funcions, les noves estrattgies familiars davant el treball reproductiu i fins i tot les noves relacions de gtnere són alguns dels efectes derivats i que constitueixen prbpiament l'objectiu de la nostra investigació. Per entendre correctament la situació s'ha de fer una breu refertncia al punt de partida: 170 Doc. Anil. Geogr. 26, 1995 Ana Sabate Martínez - la divisió del treball segons el gtnere és molt acusada a les zones rurals dlEspanya; - el treball reproductiu s'assigna a les dones amb caracter exclusiu; - les dones han contribui't al treball productiu de manera habitual, perb aquest treball ha estat ignorat socialment i econbmicament. En la situació actual, i davant la crisi de la major part de les petites explotacions agraries, les famílies desenvolupen noves estrattgies per augmentar i diversificar les seves rendes (Arkleton Research, 1990; Fuller, 1990), en destaca la incorporació al treball assalariat de joves (homes i dones) i de dones (joves i d'edat mitjana). D'aquesta manera les dones del medi rural s'incorporen al mercat de treball en unes condicions específiques: a) Elles segueixen realitzant tot el treball reproductiu, al qual ara s'afegeix el productiu; en cas de conflicte, es continua considerant que les responsabilitats familiars (treball reproductiu) són prioritariament de les dones. b) No han tingut cap formació professional ni cap experitncia laboral prtvia; venen al mercat de treball les activitats que van aprendre en el marc de la família, i en concret de les seves mares: cosir, netejar, cuinar, tenir cura d'altres persones. c) La suma de les circumstBncies anteriors determina que les dones s'incorporin al mercat de treball en condicions molt precaries: salaris baixos, treballs temporals, inestables, no especialitzats i sovint dins el sector informal. Apropament a l'irea d'estudi Dins d'aquest marc general, la nostra investigació s'ha centrat en I'anAlisi de les relacions existents entre dos processos recents: la incorporació de les dones al treball remunerat i la industrialització a les zones rurals (Sabaté, coord., 1990). L'hbit territorial seleccionat és una hplia zona del centre-oest dlEspanya que inclou les províncies de Salamanca, Avila, Segbvia, Toledo i Caceres; prtviament s'havia realitzat un estudi similar a les zones rurals del sud-est de la Comunitat de Madrid (Martín Caro, 1990; Martín Gil, 1990; Sabaté i altres, 1991). La zona fou elegida de manera que tingués importants difertncies internes: forma part de tres comunitats autbnomes diferents (la qual cosa permet de calibrar el paper de determinades polítiques regionals), inclou províncies de considerable industrialització (Toledo) juntament amb altres de despoblades i regressives (Avila, Segbvia), així com entorns físics i agraris diversos. Malgrat els contrasts, són comunes les característiques següents per al conjunt de la zona analitzada: a) L'emigració hi fou molt acusada durant els anys seixanta i setanta, la qual cosa ha generat unes densitats de població generalment baixes (especialment a les províncies del nord). Mercat de treball femeni i industrialiaacib rural a Espanya Doc. Anil. Geogr. 26, 1995 171 b) Les activitats econbmiques han vingut definides pel predomini del sector agrari; davant la crisi de la major part de les explotacions agraries familiars s'observa una doble dinamica: enfront del progressiu deteriorament de les províncies del nord (Salamanca, Avila i Segbvia), les del sud, més poblades, han optat per diferents estratkgies de diversificació econbmica; la novetat rau en un important creixement del sector industrial durant els anys vuitanta, en zones que no comptaven amb cap tipus de tradició manufacturera anterior. En aquest marc territorial la investigació es planteja a l'entorn de dos nivells d'andisi: 1) Delimitació i localització de la indústria rural a partir de fonts estadístiques convencionals; en concret s'uti1itz.A el Registre Industrial &Espanya, amb dades corresponents a 1989 (Miner, 1989); 2) A partir de la localització inicial, s'opta per un apropament qualitatiu, havent-se realitzat dues-centes entrevistes en profunditat a les prbpies dones. L'objectiu d'aquestes entrevistes és el de conkixer les condicions de treball (horaris, salaris, relacions laborals, etc.), les relacions amb el treball reproductiu i els possibles canvis que s'estiguin produint com a conseqütncia de la incorporació al treball remunerat fora de casa. Aniiisi dels resultats Caracteristiques de la indústria y organització de la producció La indústria existent és escassa i poc diversificada, com correspon a un espai rural profund, malgrat aixb, el procés d'industrialització ha estat molt dinamic durant els anys vuitanta i ofereix difertncies territorials importants (vegeu la figura 1). Un dels aspectes més significatius és el predomini de sectors industrials intensius en mi d'obra, que requereixen poques inversions i baixa tecnologia, de manera que la reducció de costos es porta a terme mitjan~ant la contractació de mi d'obra barata; aquesta característica és comuna a tots els sectors industrials subjectes a la descentralització. El quadre 1 sintetiza els resultats de I'anBlisi general: per un total de 41.247 llocs de trebail generats a la zona, dominen els sectors d'indústries lleugeres i que utilitzen mi d'obra femenina (confecció, calqat, tkxtil, alimentaries), la qual cosa significa el 52,05% del total de llocs de treball. L'única branca industrial ben desenvolupada a les zones rurals i el treball de la qual és fonamentalment masculí és la de fabricació de mobles (13,62% dels llocs de treball), la qual té el seu mkim desenvolupament a la província de Toledo. Si es comparen aquestes dades amb les del conjunt d'Espanya, resulta manifesta la concentració d'indústries intensives en treball a les zones rurals analitzades, que totalitzen el 65,67% dels llocs de treball enfront del 38,70% per al conjunt dlEspanya. La major part de la indústria rural esta directament relacionada amb els avantatges oferts pels mercats de treball rurals: salaris baixos, conflictivitat laboral nul.la, escassa formació professional i flexibilitat per a disposar de mi d'obra temporal, la qual cosa té gran utilitat en aquestes empreses per a solucionar 172 Doc. Anil. Geogr. 26, 1995 Ana Sabaté Martinez Salamanca Segbvia Toledo Caceres O 5 10 15 20 25 Milers d'ocupats Alimentiries Confecció 0 Thtil 0 Calgat i cuir a Mobles I. restants Figura 1. Indústria rural: ocupació total. Font: MINER, 1989. uns ritmes de treball caracteritzats per una acusada estacionalitat (habitual en les indústries alimentaries i també molt freqüent en la confecció i el cal~at). El recurs a l'economia submergida (treball a domicili) és una altra practica habitual per abaratir els costos de producció, especialment en sectors com el del cal~at i de la confecció (Sanchís, 1987). En aquest context la mh d'obra rural cobreix tots els requisits per a l'abaratiment i la descentralització, especialment la de les dones; a més a més, elles seran contractades de manera sistemhtica en tots els casos de treball temporal i a domicili. Alguns aspectes molt importants de l1organitzaciÓ d'aquest tipus d'indústries són els següents: - La grandhria de les empreses és molt redui'da, per exemple, en les indústries de confecció la mitjana és de 20 llocs de treball per empresa. - La fórmula organitzativa d'aquestes petites empreses és la subcontractació per altres de grans radicades en els centres urbans i industrials del país, com és habitual en tots els processos de descentralització productiva. - Existeix una forta especialització sectorial en espais molt redu'its; aixb es produeix sobretot a la indústria tkxtil i a la del calGat (el poble de Fuensalida, a Toledo, registra 2.080 llocs de treball per un total provincial de 2.638); Mercat de treball femení i industrialiaaci6 rural a Espanya Doc. Anil. Geogr. 26, 1995 173 Quadre 1. Estructura de la indústria rural (5 províncies). Sectors Total Total % total % total % total industrials empreses ocupació empreses ocupació ocupac. Espanya* I. Alimentaries 463 8.751 I. Textil 106 2.61 1 I. Cuir 18 32 1 I. Cal~at 133 2.638 I. Confecció 360 7.150 I. Fusta 373 5.618 Total 6 sectors 1.453 27.089 Total indústria 2.230 4 1.247 Fonts: MINER, 1989 i (*) EPA, 1993. una cosa similar passa a la indústria del moble (Toledo) i a la de la carn salada (Salamanca). - La indústria de la confecció té una gran importancia en les zones rurals: és la que més s'ha desenvolupat en el període de refertncia i la que es relaciona directament amb el treball femení, ja que més del 90% dels llocs de treball són ocupats per dones. La seva distribució territorial és més homogtnia que en els altres sectors; en tot cas es localitza en zones de poblament concentrat, en nuclis grans (La Manxa i Extremadura) que han conservat un volum important de població jove, la qual manca quasi completament a les províncies de Castella-Lleó. Una part molt significativa del treball total en el sector (69,5%) procedeix de cooperatives, que estan molt més desenvolupades en la confecció que en la resta de sectors. També la confecció és el sector que més sovint utilitza treball informal a domicili (Sánchez López i altres, 1984) i, per tant, la seva importancia local com a generador de llocs de treball és molt superior a les dades oficials recollides fins aquí. - Les indústries alimentaries tenen unes característiques diferents: en general són més antigues, solen estar lligades als recursos locals (productes hortícoles a les fabriques conserveres dlExtremadura) i hi ha grans empreses, amb volums de contractació de 300 o 400 persones per temporada. - A la majoria dels sectors industrials hi ha fortes oscil.lacions en el ritme de producció, la qual cosa obliga a contractar mi d'obra temporal; aixb es produeix sobretot a les indústries alimentaries, perd també a les de la confecció, el calqat i el textil. En conseqütncia, una característica comuna de la indústria rural és el recurs al treball temporal (per abaratir els costos salarials). És evident que parlar de 174 Doc. Anil. Geogr. 26,1995 Ana Sabaré Martinez treball a la indústria rural i de treball remunerat de les dones té molts elements en comú. Característiques de les treballadores i condicions de treball La informació per a aquest apartat procedeix íntegrament de les entrevistes realitzades a les prbpies treballadores1. Les característiques de les dones i les seves condicions de treball són forqa similars a totes les zones analitzades, encara que s'observen notables difertncies entre les més industrialitzades i properes a Madrid (com és el cas de la província de Toledo; Sabaté, 1993) i les zones més rurals. El perfil més freqüent és el de dones joves (20 anys de mitjana es va obtenir en una investigació similar realitzada a la Comunitat de Madrid, Sabaté i altres, 1991), solteres, sense ®ues familiars i sense cap tipus de formació professional. Aquest perfil és el més característic en el sector de la confecció, tant en cooperatives com en tallers privats. A les zones d'industrialització més antiga, la incorporació de les dones al treball assalariat es va fer amb anterioritat, pel fet que es tracta de dones amb una mitjana d'edat més elevada (30-40 anys), que són casades i tenen fills, la qual cosa implica una problematica molt diferent de les anteriors respecte a les carregues familiars i el treball domkstic. El treball a domicili, submergit, correspon quasi exclusivament al sector de la confecció. El perfil de les dones que treballen a casa seva és d'edat una mica superior (40-50 anys), també casades i amb fills; la seva importhcia quantitativa s'ha redui't molt durant els anys vuitanta, arribant a desaparkixer completament a totes aquelles zones on s'implantaren les cooperatives, com ha passat a la província de Toledo (Sabaté, 1993). El treball temporal és la fórmula habitual a les indústries alimentaries, en especial a les fabriques de conserves dlExtremadura i de massapa de Toledo; també en aquest cas és freqüent que sigui realitzat per dones casades i amb fills. Les prbpies entrevistades assenyalen que la temporalitat dels contractes (més o menys d'uns tres mesos) els permenten de superposar treball productiu i reproductiu; en canvi, les dones joves i solteres (igual que els homes) no volen mai aquests tipus de contractes, sinó els de durada anual. Les condicions laborals són molt similars en tots els casos analitzats: les trebailadores, en general, desconeixen completament els seus drets i la seva situació laboral, per la qual cosa són freqüents els contractes irregulars (en practiques, temporals, discontinus); els salaris s'ajusten als mínims estipulats en els convenis corresponents i se'ls adjudica sempre les categories laborals més baixes, al-ludint a la seva nul-la formació professional. Es fa necessari assenyalar l'abskncia d'organització sindical a les zones i empreses analitzades, a la qual cosa s'afegeixen 1. Totes les entrevistes de la provinica de Toledo han estat realitzades per Mercedes Reyna; aquesta informació constitueix el nucli de la seva Membria de Llicenciatura. Mercat de treball femeni i industrialització rural a Espanya Doc. Ad. Geogr. 2G, 1995 175 les seves dificultats d'actuació a causa de la poca grandaria de les unitats productives. El treball a les cooperatives no presenta diferencies respecte a la situació anterior; els ingressos són molt variables segons la qualitat de la gestió, el client per a qui treballen, I'existtncia d'intercanvis o no, etc. Família i treball dom2stic Un dels aspectes que s'esta intentant d'esbrinar és en quina mesura la incorporació a treballs remunerats es compatibilitza amb el treball domtstic i les carregues familiars. En el cas de les treballadores a domicili i de les temporeres tota la responsabilitat recau sobre elles mateixes, malgrat les llargues jornades de treball realitzades, un dels avantatges al-ludits per a treballar en aquest rtgim és precisament que (cels facilita el treball domtstics, ja sigui per poder treballar al propi domicili, o perqut, per terme mitja, només ho fan dos o tres mesos a l'any. Malgrat aixb, a les zones d'industrialització més antiga s'observa una tendtncia al canvi: a les famílies on les dones treballen fora la jornada completa, el treball domtstic comensa a ser acceptat com a responsabilitat familiar i els marits assumeixen que han c(d'ajudar)). Les estructuresfamiliars tenen un paper fonamental en aquest procés: la proximitat física de la resta de la família facilita que sovint siguin les dones de la generació anterior (mares sobretot) les que comparteixin el treball reproductiu, encarregant-se dels fills més petits. La pervivtncia parcial de la família extensa juga, per tant, un paper molt important, la qual cosa és una característica dels paysos mediterranis, com s'ha posat de manifest a ItBlia en processos similars (Vinay, 1985); en tot cas, les dificultats d'atendre els fills i I'habitatge estan determinant una caiguda drbtica i voluntaria de la fecunditat de les dones joves treballadores, igual que ha passat a les ciutats. Convé destacar que, segons s'ha pogut verificar més amunt, existeix una correlació evident entre les característiques personals de les dones i les seves condicions de treball: com més exclusiva és la cirrega del treball reproductiu per a elles, les seves possibilitats d'elecció són menors, de manera que les dones casades, d'edat mitjana i amb fills es veuen relegades a les condicions de treball més precaries. Interpretació i conclusions Geografia feminista i geograja industrial El tema plantejat és un clar exemple de com la geografia feminista pot millorar la interpretació tradicional de determinats processos de descentralització industrial. La infravaloració del treball de les dones, la seva falta de formació professional i, molt especialment, la superposició de treball productiu i reproductiu