Les dones en entorns urbans i suburbans

Doc. Ad. Geogr. 2G, 1995 83-95 Les dones en entorns urbans i suburbans* Joos Droogleever Fortuijn Professora de Geografia. Departament de Geografia Humana Universitat dlAmsterdam Data de recepció: juliol 1993 Resum Els estudis de geografia i gtnere tenen una llarga histbria en els comentaris crítics sobre la dicotomia ciutat-perifiria, des de l'article de 1980 de Saegert ((Masculine cities and femenine suburs: polarized ideas, contradictory realitiesn. Les dicotomies com ciutat-perifiria, cultura-naturalesa, producció-reproducció, masculí-femení estan contradictbriament interrelacionades. En societats amb relacions de gtnere patriarcals --com és el cas les societats europeesels suburbis són els mons de les dones, per a les dones i contra elles. Els suburbis formen la materialització de la tradicional divisió sexual del treball entre els homes, que porten el sou a casa, i les dones mestresses de casa, i alhora reforcen aquesta divisió. Al mateix temps, els alts costos de la vida (la vivenda, el consum, el transport) en la perifiria aguditzen aquesta divisió del treball: el treball remunerat per a les dones de la periferia és al mateix temps necessari i impossible. ((El lloc de les dones és a la ciutat)) (Wekerle, 1984); aixb és cert des del punt de vista de la participació femenina en la vida pública, perb en termes de seguretat, de condicions de les vivendes de la feminització de la pobresa, la ciutat crea un medi problemitic per a les dones. Aquestes contradiccions seran il.lustrades amb dades sobre l'organització de la unitat familiar i I'evolució de l'habitatge de les famílies amb un doble ingrés als Pai'sos Baixos. Paraules clau: Histbria de la vida, urbi, suburbk, gtnere. Resumen. Las mujeres en entornos urbanos y suburbanes Los estudios en geografia del género tienen una larga historia en 10s comentarios críticos sobre la dicotomia ciudad-periferia, desde el articulo de 1980 de Saegert ((Masculine cities and femenine suburs: polarized ideas, contradictory realities,. Las dicotomias como ciudadperiferia, cultura-naturaleza, producción-reproducción, masculino-femenino están contradictoriamente interrelacionadas. En sociedades con relaciones de género patriarcales -como es el caso de las sociedades europeas10s barrios periféricos son 10s mundos de las mujeres, para las mujeres y contra ellas. Los barrios periféricos forman la materialización de la tradicional división sexual del trabajo entre el sustento de la familia por parte del hombre y el cuidado de la * Traduccib de I'anglts a ckrrec de Pilar Pujol. 84 Doc. And. Geogr. 26, 1995 Joos Droogleever Fortuijn casa por parte de las mujeres y a la vez refuerzan esta división. Al mismo tiempo, 10s altos costes de vida (la vivienda, el consumo, el transporte) en la periferia agudizan esta división del trabajo: el trabajo remunerado para las mujeres de la periferia es al mismo tiempo necesario e imposible. ((El lugar de las mujeres está en la ciudadn (Wekerle, 1984); esto es cierto desde el punto de vista de la participación femenina en la vida pública, pero en términos de seguridad, de las condiciones de las viviendas de la pobreza femenina, la ciudad crea un medio problemático para las mujeres. Estas contradicciones serán ilustradas con datos sobre la organización de la unidad familiar i la evolución de la vivienda de las familias con un doble ingreso en 10s Paises Bajos. Palabras clave: Historia de la vida, urbano, suburbano, genero. Resumé. Femmes dans l'environnement urbain et suburbain Les études sur le genre en géographie ont une longue histoire de commentaires critiques sur la dichotomie entre ville et banlieue, depuis I'article de Saegerts publié en 1980 intitulé: ((Cités masculines et banlieues féminines: idées polarisées, réalités contradictoires)>. Des dichotomies comme ville-banlieue, public-privé, culture-nature, production-reproduction, male-femelle sont interrelationnées par opposition. Dans les sociétés qui présentent des relations patriarcales entre genres -comme le sont la plupart des sociétés européennesla banlieue est le monde des femmes, pour les femmes et contre les femmes. Les banlieues, depuis la matérialisation de la division du travail traditionnelle entre genres, oú I'homme gagne le pain et la femme se charge de la maison, renforcent cette division. En mCme temps, les coQts élevés de la vie (logement, consornmation, transport) dans les banlieues tend i saper cette division du travail: le travail salari6 est i la fois nécessaire et impossible pour les femmes de banlieues. Dire que ((La place des femmes est dans la ville, (Wekerle, 1984) est vrai du point de vue de la participation de la femme i la vie publique, mais en termes de sécurité, de conditions de logement qui renforce la feminisation de la pauvreté, la ville est un environnement problématique pour les femmes. Ces contradictions seront illustrées par des données sur les arrangements des ménages et les histoires de résidence i partir d'exemple de familles hollandaises oh les deux genres travaillent. Mots-clés: Histoire de vie, urbain, suburbain, femme. Abstract. Women in tbe urban and suburban environment Gender studies in geography have a long history of critica1 comments on the city-suburb dichotomy, since Saegert's 1980 article on aMasculine cities and feminine suburbs: polarized ideas, contradictory realitiess. Dichotomies like city-suburb, public-private, culture-nature, production-reproduction, male-female are through contradiction interrelated. In societies with patriarchal gender relations -as is the case of European societiessuburbs are worlds of women, for women and against women. Suburbs form the materialization of the traditional gender division of labour between male breadwinners and female housekeepers reinforce this division. At the same time the high costs of living (housing, consumption, transport) in suburbs undermine this division of labour: paid work by suburban women is both necessary and impossible. ((A woman's place is in the cityn (Wekerle, 1984) is true from the point of view of the participation of women in public life, but in terms of safety, housing conditions of femininization of poverty, the city forms a problematic environment for women. These con- Les dones en entorns urbans i suburbans Doc. Anii. Geogr. 26, 1995 85 tradictions are iiiustrated with data on household arrangements and housing histories of dual earner families in the Netherlands. Key words: Life history, urban, suburban, gender. Sumari La geografia feminista i la dicotomia Les famílies amb dos sous a I'irea del urbilsuburbi centre de la ciutat La suburbanització a Holanda Les famílies amb dos sous a ['Brea Llars suburbanes i llars urbanes: lloc i suburbana situació Les famílies amb dos sous a I'irea de ciutat nova L'estudi d'un cas: la histbria de vida i les estratkgies dins la llar de cinquanta Discussió famílies amb dos sous a la regió ~ibli~~~~fi~ d'Amsterdam La geografia feminista i la dicotomia urbd/suburbd Els estudis de gtnere tenen una llarga histbria en la critica sobre la dicotomia ciutat-suburbi. Des dels seus orígens, al final dels setanta, la geografia feminista ha emfasitzat la posició de les dones a les irees suburbanes en el món occidental. La creació de nuclis suburbans ha estat un fet massiu des de la Segona Guerra Mundial a llAmtrica del Nord i poc després a Europa. Els estudis sobre les Brees suburbanes dels anys cinquanta i seixanta eren estudis sobre famílies (com ara ~Why families move)), de Rossi, 1955) o, tal com passa a ((The organization mann de Whyte (1957), sobre homes, amb un aptndix sobre el fet domtstic. La majoria dels estudis tenien algun comentari critic sobre les conseqütncies socials del creixement dels suburbis. Per exemple, Riesman amb ((The suburban sadness)) (1 957) denuncia l'avorriment, la resignació, l'atracció consumista i l'a~llament social dels suburbis. Perb els estudis d'aquest periode no tenien en consideració la genderització de la societat, malgrat que Clark en ((The suburban society)) (1966) escriu: ((No és difícil estimar alguns dels costos econbmics implicats: [. . .] l'ús del temps de les persones, i l'energia per anar i tornar del treball, per anar a comprar i per realitzar les tasques de la casa que seria millor que les realitzessin persones qualificades professionalment; l'exclusió del mercat de treball de les dones que no poden acceptar un lloc de treball, sobretot a temps parcial, a causa de la distincia existent o la dificultat de poder tenir cura dels seus fills.)) Al final dels anys setanta els estudis sobre zones suburbanes van posar una atenció més explicita a la posició especifica de les dones en els suburbis, com ara Michelson (1 977), Popenoe (1 977) i Rothblatt (1 979). Pocs anys després apareix el primer comentari critic des d'un enfocament clarament feminista. 86 Doc. Ad. Geogr. 26, 1995 Joos Droogleever Fortuijn La geografia feminista es va centrar, en un primer període, en els orígens de la dicotomia ciutat-suburbi i la situació de les dones en I'entorn suburba per dos motius: 1. L'expansió de les zones suburbanes en el món occidental representa l'expressió més tangible i visible de la interconnexió entre el capitalisme (un mitja per a l'acumulació de capital per a la producció massiva de cases, de transport privat i de consum de béns) i el patriarcat (la divisió per gtneres del treball i de l'espai), amb conseqütncies greus per a la vida diaria de les dones. 2. La divisió de l'espai urbs per gtneres forma una clara identitat geogr&ca pels estudis de gknere i legitimitza la geografia feminista tant en els estudis de gtnere a les citncies socials com en la geografia. En l'ambit de les citncies socials, des de la perspectiva feminista se solia plantejar: Qut té a veure el feminisme amb l'espai i el lloc? I des de la geografia se solia dir: Per qd han de preocupar-nos les dones? Com a introducció al tema vull fer refertncia l'article de Saegert: ((Masculine cities and feminine suburbs: polarized ideas, contradictory realities)) (1 980). En aquest article Saegert ens mostra la manera com les dicotomies com ara ciutat-suburbi, públic-privat, cultura-natura, producció-reproducció, masculí-femení, estan interrelacionades contradictbriament. En societats amb relacions patriarcals de gtnere els suburbis són mons de dones, per a dones i contra les dones. Els suburbis formen la materialització tradicional de la divisió del treball per generes, entre els homes que porten el sou a casa i la dona que té cura de la casa, i alhora reforcen aquesta divisió. Al mateix temps, com McDowell (1983) i MacKenzie (1989) han mostrat clarament, l'alt cost de la vida (casa, consum, transport) en els suburbis debilita aquesta divisió del treball. El treball remunerat és necessari per a les dones dels suburbis i, al mateix temps, impossible. El missatge a principis dels vuitanta era clar: (<El lloc de la dona és a la ciutat* tal com diu Wekerle (1984). La densitat, l'heterogene'itat, la diversitat de funcions, el transport públic i el clima de tolerancia social faciliten la participació de la dona a la vida pública i fa possible la combinació entre treball remunerat i no remunerat. Ara som als anys noranta. La suburbanització, les relacions de gtnere i la geografia feminista han canviat molt. La geografia feminista esta encarant-se amb la diversitat entre les dones en lloc de la uniformitat, i amb l'especificitat dels llocs en comptes de la generalització. En aquesta exposició il.lustraré I'especificitat conceptual en el cas de les famílies amb dos sous a tres Arees (sub)urbanes diferents de la regió metropolitana dlAmsterdam, fent la connexió entre les histbries residencials (i per tant la manera que estan selectivament dispersos per la regió) i les estrattgies que realitzen a la llar (com solucionen el treball remunerat i no remunerat en la vida dihia en un context determinat). Primerament explicaré la histbria de la suburbanització a Holanda. Després em centraré en les famílies amb dos sous. Les dones en entorns urbans i suburbans Doc. Ad. Geogr. 26, 1995 87 La suburbanització a Holanda El procés de suburbanització va comenGar a finals del segle xx amb la motorització del transport. Durant el segle mIr hi va haver moviments estacionals: a I'hivern les famílies mercaderes riques i els banquers vivien a la ciutat i a l'estiu l'esposa, els fills i els criats vivien a la casa del camp on el marit anava ocasionalment. Els moviments diaris han estat possibles amb la innovació del transport: tren, tramvies i després cotxes privats. Durant un llarg període la suburbanització era cosa de gent rica. La suburbanització massiva va comensar als anys seixanta d'aquest segle, amb l'explosió de naixements a la postguerra que van suposar una necessitat d'habitatge. Fins aquí és la mateixa histbria que a d'altres pai'sos europeus. Dos factors van fer que el procés de suburbanització a Holanda fos més específic: 1. L'estructura de les arees urbanes. 2. La intervenció de l'estat. En referencia al primer punt, Holanda és un país molt urbanitzat, amb una alta densitat de població, sense grans metrbpolis perb amb un anell de ciutats de menys d'un milió d'habitants cadascuna (Randstad). En referencia al segon punt, la suburbanització va ser condu'ida per la intervenció de l'estat en la planificació urbana i de l'habitatge. L'any 1966 el govern nacional publica el Segon Informe sobre la Planificació Urbana i Regional (Second Report on the Urban and Regional Planning), on es van marcar les bases dels trets actuals de la suburbanització a la part urbanitzada del país. La desconcentració controlada (Bundled deconcentration) era el concepte central: no es volien grans extensions suburbanes, com el malson america, perb s'agrupaven població i llocs de treball en centres en creixement i noves ciutats. En referencia als llocs de treball, no es va tenir txit per la manca d'instruments manipuladors. En referencia al poblament, les polítiques públiques van tenir for~a bons resultats. El govern nacional tenia molts elements per controlar el tema de l'habitatge. Com a resultat, la gent i el treball es van suburbanitzar en direccions oposades, amb grans distancies de despla~ament, malgrat que les distancies a Holanda solen ser més curtes que a regions com a París i Londres. Cents de milers de cases han estat construi'des als centres de creixement i a les noves ciutats, la major part de les quals són vivendes socials. L'increment dels ingressos i un sistema extensiu de subsidis per a l'habitatge van fer que les cases fossin a l'abast de moltes famílies. Famílies de moltes classes socials van anar a les zones suburbanes, excepte les molt pobres, que van quedar-se en cases amb males condicions, i les molt riques, que es van quedar a la ciutat o vivien en barris luxosos. Les ciutats es van anar buidant i els suburbis es van anar omplint. Per motius econbmics, polítics i s~cialdemo~rafics hi va haver un conjunt de canvis als anys vuitanta. L'increment dels ingressos va baixar i cada vegada hi havia més famílies que depenien de la seguretat social. Els polítics eren conscients de la despesa d'espai, energia, recursos i temps, i volien refor~ar la situa- 88 Doc. Anl. Geogr. 26, 1995 Joos Droogleever Fortuijn Figura 1. El Randstad. Font: The Randstad, a research andpolicy kborato Y, eds. F.M. Dieleman i S. Mustered, Deventer; Kluwer. ció de les ciutats. Els immigrants del Mediterrani i l'oest de l'Índia van anar a viure a les ciutats. La societat holandesa ja no era formada per les famílies tradicionals on hi havia un sol membre que aportava el sou, la mestressa de casa i molts fills. Al 1960 la major part de las gent vivia en famílies tradicionals, on només el 7% de les dones casades realitzaven treball remunerat. Dten$B el 1975 la família formada per pare i mare suposa una minoria de totes les llars. La composició de les llars estB diversificada amb un creixent nombre de gent que viu sola, de parelles hetero o homosexuals sense fills, de famílies amb el pare o la mare i de gent gran. Les famílies amb pare i mare ja no són sinbnim de família tradicional: 49% de les dones casades tenien un treball remunerat el 199 1 (Hooghiemstra i Niphuis-Nell, 1993). Les dones en entorns urbans i suburbans Doc. Anil. Geogr. 26, 1995 89 Llars suburbanes i iiars urbanes: lloc i situació Quin significat té la diversificació de la composició de les llars en la dicotomia ciutat-suburbi? Faig referkncia a la dicotomia general en geografia entre lloc-situació. La llar té una doble funció com a lloc per viure i com a punt de partida. Les caracteristiques del lloc fan referkncia a la qualitat de I'interior de la casa: la comoditat, les activitats que es realitzen a la casa i els seus equipaments: espai i confort. Les caracteristiques de la situació fari referkncia a la part externa, la localització de la casa, les oportunitats d'activitats fora de la llar, la disponibilitat i accessibilitat a llocs interessants. Generalment, les cases urbanes estan més ben situades i les cases suburbanes són millors per estar-s'hi. Les cases per a una persona, per a parelles treballadores o estudiants són exemples de cases on el que té prefertncia és la seva situació a les zones urbanes. Les famílies tradicionals amb fills tenen preferkncia per les caracteristiques del lloc, en cases suburbanes. Algunes llars són ambivalents, com ara les famílies que compten amb dos sous o els pares o mares treballadorsles que viuen solsles. Com a famílies amb criatures estan orientades al lloc, i com a persones que treballen els interessa la situació. Per a la canalla els cal espai i una casa cbmoda amb espai exterior per jugar-hi. Com a pareslmares que treballen necessiten els aspectes situacionals: la disponibilitat i accessibilitat al treball i els equipaments, com ara guarderies. Ara farem una ullada amb més detall a les llars ambivalents: les famílies amb dos sous i amb fills i filles. L'estudi d'un cas: la histbria de vida i les estratkgies dins la llar de cinquanta famílies amb dos sous a la regió dlAmsterdam Dades L'estudi del cas es va realitzar el 1987, fa referkncia a la disponibilitat de temps i la histbria de vida de cinquanta famílies amb doble sou i amb canalla de menys de quinze anys. La parella, esposa i marit, van escriure un diari durant quatre dies. Un dels pares (la meitat homes i la meitat dones) va ser entrevistatlentrevistada sobre el treball, sobre la casa i sobre la histbria residencial. La mostra va ser escollida aleatbriament en tres Arees: el centre de la ciutat d'Amsterdam Sud (16), a I'Brea residencial de nova creació de Gaasperdam (16) i a la nova ciutat d'Almere (18). A totes les Arees es van barrejar els nivells socioeconbmics. L'estudi de 1'Area del centre de la ciutat dfAmsterdam Sud inclo~a dos barris adjacents: l'un amb apartaments petits i amb males condicions de vivenda, amb una població amb baix nivell socioeconbmic i I'altre, una zona residencial alta amb cases grans i cares, amb feines d'alta qualitat i uns equipaments de suport com ara botigues obertes al vespre, serveis de restauració, bugaderia i parderies. Totes les famílies amb dos sous viuen a la part alta de 1'Area d'estudi. En aquesta Area viuen molts solters de totes les edats, parelles velles i de mitjana edat amb dos sous i amb criatures o sense. 90 Doc. Ad. Geogr. 26, 1995 Joos Droogleever Fortuljn Gaasperdam és una zona residencial de nova construcció a la zona sud-est d'hsterdam, a 10 quilbmetres del centre de la ciutat, amb molt bones connexions i propera a una Brea d'oficines d'alta qualitat. És un barri tranquil, amb pisos i vivendes per una sola familia, la meitat són habitatges socials i la meitat de lloguer privat o ocupades pels propietaris de les cases. La població és una barreja d'ttnies, de nivells socioeconbmics i de tipus de composició familiar. Almere és una ciutat nova, un assentament completament nou i planificat al polder Flevoland sud, a uns 30 quilbmetres d'hsterdam. Fa 30 anys només hi havia aigua, perb a mitjans dels setanta s'hi van construir les primeres cases sobre la nova terra. Actualment és un suburbi amb 78.000 habitants. La major part de les cases són unifamiliars, algunes són vivendes socials i d'altres, no gaire cares, de propietat. Almere té algunes possibilitats d'ocupació laboral, perb la major part de la forsa de treball es desplasa a Arnsterdam o a algun altre lloc. Almere té oportunitats pel lleure i disposa d'equipaments d'utilitat quotidiana. La majoria de vivendes estan habitades per famílies que són, han estat o seran famílies tradicionals: famílies amb un sou, parelles joves o divorciades amb només un dels membres de la parella. El nivell sociocultural de la població no és ni molt alt ni molt baix. Les famílies amb dos sous a l'hrea del centre de la ciutat La típica familia amb dos sous a I'Brea del centre de la ciutat est3 formada per dos membres amb carrera: són famílies amb dos professionals (Rapoport i Rapoport, 1969). La histbria de la seva vida és característica de la gent de la seva classe. 16 18 20 22 24 26 28 30 32 34 36 Edats Figura 2. Trajectbria de vida d'una familia amb dos sous, centre de la ciutat. Les dones en entorns urbans I suburbans Doc. And. Geogr. 26, 1995 91 Les dones i els homes deixen la casa dels seus pares quan comencen els estudis universitaris a l'edat de 18-19 anys. Lloguen una habitació individual a una casa d'estudiants o una habitació privada al centre de la ciutat. Després de molts anys comencen a viure amb les seves parelles en apartaments petits i incbmodes al centre de la ciutat o en un pis modern als afores. Just abans o després de llicenciar-se entren en el mercat de treball amb feines temporals a temps parcial. Aiguns anys més tard tots dos troben una feina en un mercat de treball on els homes tenen més facilitats, ja que aconsegueixen un treball a temps complet amb perspectives de fer carrera. Es compren una casa gran en un dels barris més cars al centre de la ciutat. Quan l'esposa té més de trenta anys, formen una familia. El naixement del fill esta planificat amb molta cura, i suposa l'dltim estadi en el procés d'assentament social. És una familia amb doble carrera. De tota manera, és la versió holandesa de la familia de doble carrera. Les mares treballadores a Holanda molt poques vegades tenen un treball a temps complet. I fins i tot les mares que treballen a temps complet rarament hi treballen durant tota la seva vida: durant el període que tenen dues criatures petites o més, treballen a temps parcial. En moltes famílies és el marit qui una autentica carrera, un treball que suposa més hores que un treball a temps complet o un treball de gestió, i la dona treballa de 25 a 30 hores a la setmana. En famílies més simttriques, el pare i la mare tenen un treball a temps complet, perb a la practica treballen menys de 40 hores a la setmana. En totes les famílies el treball remunerat de I'esposa i el del marit és prioritari, les feines domestiques s'organitzen al voltant del treball remunerat, amb una extensa xarxa d'ajut pagat: mainaderes, cangurs, parderies, ajut i serveis domkstics, com ara la bugaderia i la restauració. Perb fins i tot en aquestes famílies la parella ha d'ajustar el treball remunerat a la 16 18 20 22 24 26 28 30 32 34 36 Edats Figura 3. Trajectbria de vida d'una família amb dos sous, periferia.