Estructura familiar i treball de la dona a l'agricultura : el cas d'Osona i el Baix Empordà

Doc. Ad. Geogr. 26, 1995 53-71 Estructura familiar i treball de la dona a l'agricultura: el cas d'Osona i el Baix ~m~ordi* Gemma CBnoves Valiente Departament de Geografia. Universitat Autbnoma de Barcelona 08193 Bellaterra (Barcelona). Spain Data de recepció: juny 1994 Resum L'objectiu d'aquest article se centra a analitzar I'activitat laboral que desenvolupen les dones agricultores en l'explotació agriria familiar. L'estudi s'ha realitzat en dues comarques catalanes, Osona i el Baix Empordi, caracteritzades per un sector primari orientat a la ramaderia bovina i porcina. La investigació destaca que l'explotació agriria familiar s'estructura i reflecteix les divisions socialment creades entre homes i dones i que existeix una divisió del treball clarament determinada pel gknere. En base a la realització de 152 enquestes elaborem una tipologia de famílies amb I'objectiu d'establir les relacions que existeixen entre la composició de la familia i la dinimica agriria de l'explotació. Una de les hipbtesis de partida d'aquest treball ha estat analitzar si I'estructura de la familia i les relacions de gknere que s'hi donen són un factor clau per entendre la dinhica i supervivkncia de I'explotaci6 agriria familiar. Els resultats constaten que la dinhica de l'explotació agriria familiar ha d'analitzar-se tant des del punt de vista econbmic com des de la composició familiar que forma el grup de treball d'aquesta particular estructura agriria. Per entendre aquesta dinimica és necessiria una aniiisi profunda de les relacions de gknere i de la divisió patriarcal en quk es basa la familia. Paraules clau: Família, gknere, agricultura, treball. Resumen. Estructura familiar y trabajo de la rnujer en la agricultura: el caso de Osona y del Baix Ernpordd El objetivo de este articulo es analizar la actividad laboral que desarrollan las mujeres agricultoras en la explotación agraria familiar. El estudio se ha realizado en dos comarcas catalanas, Osona y Baix Empordi, caracterizadas por un sector primari0 orientado a la ganadería. La investigación destaca que la explotación agraria familiar se estructura y refleja las divisiones socialmente creadas entre hombres y mujeres, existiendo una división del trabajo claramente determinada por el genero. En base a la realización de 152 encuestas elaboramos una tipologia de familias con el objedvo de establecer las relaciones que existen entre la composición de la familia y la dinámica agraria de la explotación. Una de las hipótesis de partida de este trabajo ha sido analizar si la estructura de la familia y las relaciones de gknero que en ella se dan son un factor clave para entender la dinámica y supervivencia de la * Aquest article esta basat en la tesi doctoral Mujer, trabajo y eqlotación agrariafamiliar: un análisir desde la geograpa delgénero. Departament de Geografia. Universitat Autbnoma de Barcelona. Bellaterra, 1990. 54 Doc. Ad. Geogr. 26, 1995 Gemma Cinoves i Valiente explotación agraria familiar. Los resultados constatan que la dinámica de la explotación agraria familiar ha de analizarse tanto desde el punto de vista económico como desde la composición familiar que forma el grupo de trabajo de esta particular estructura agraria. Para entender esta dinámica es necesario un análisis profundo de las relaciones de género y de la división patriarcal en la que se basa la familia. Palabras clave: Familia, género, agricultura, trabajo. Résumk. Structure familiale et travail des femmes: le cas du Osona et le Baix Empordd: Le but de cet article est d'analyser le travail des femmes dans I'exploitation agraire familiale. L'étude a été faite dans deux départements de la Catalogne, Osona et Baix Emporda, dont le secteur primaire se caractérise par I'importance de I'élevage. La recherche met en relief que I'exploitation familiale refltte les divisions socialement créées entre hommes et femmes et montre que la division du travail est nettement détérminée par les rapports sociaux de sexe. En partant de 152 enqu&tes on a fait une typologie des familles afin de déterminer les rapports entre composition du ménage et dynamique agraire de l'exploitation. Une des hypoth&ses de départ est que la composition du ménage et les rapports de genre sont un facteur clé pour I'explication de la dynamique et de la survie de l'exploitation agraire familiale. Les résultats montrent que cette dynamique doit &tre comprise en tenant compte des conditions économiques mais aussi de la composition de la farniIle qui constitue la force de travail de cette structure particulitre. Les rapports de patriarcat qui fondent la famille sont fondamentales dans I'explication de cette dynamique. Mots-dés: Famille, genre, agriculture, travail. Absuact. Family structure and women i work in agriculture: the care of Osona and Baix Empor& The aim of this article is to analyze labour activities undertaken by women farmers on their family farms. The study encompassed two Catalan comarques (counties), Osona and Baix EmpordA, characterized by an agricultural sector oriented towards livestock production. The study stresses that family farms are organized according to and reflect the socially created divisions between men and women, with a clear division ofwork tasks which are gender-determined. From 152 interviews a typology of families was established in an attempt to determine the relation between family composition and the agrarian dynamics of each production unit. At the onset one of the initial objectives was to ascertain whether family structure and gender relations within this structure constituted a key factor in understanding the dynamics and survival of family farms. Results demostrate that the dynamics of sunch units must be analyzed both from an economic perspective and on the basis of the composition of the family that constitutes the labour force of this particular type of agrarian structure. In order to understand this process an in-depth analysis of gender relations and the patriarchal structure upon which the family is based is necessary. Key words: Family, gender, agriculture work. Sumari Introducció Andisi dels resultats L'Bmbit d'estudi Conclusions La metodologia de treball: I1enquesta i les Bibliografia entrevistes en profunditat Estructura familiar i treball de la dona a I'agricultura Doc. Anil. Geogr. 26, 1995 55 Introducció L'objectiu d'aquest article se centra a analitzar l'activitat laboral que desenvolupen les dones agricultores en l'explotació agriria familiar. El nostre estudi s'ha realitzat en dues comarques catalanes, Osona i el Baix Empordi, caracteritzades per un sector primari orientat a la ramaderia bovina i porcina. La nostra investigació intenta destacar que l'explotació agriria familiar s'estructura i reflecteix les divisions socialment creades entre homes i dones i que existeix una divisió del treball clarament determinada pel gknere. A nivell metodolbgic, I'estudi s'ha basat en dos sistemes de treball, que considerem complementaris en aquests tipus de temitiques. Per una part, hem realitzat una enquesta sobre un mostreig aleatori en las dues bees d'estudi i, per l'altre, hem completat la informació amb una skrie d'entrevistes en profunditat. A partir d'aquests resultats, elaborem una tipologia de famílies amb I'objectiu d'establir les relacions que existeixen entre la composició familiar i la dindmica agriria de l'explotació. Una de les hipbtesis de partida d'aquest treball ha estat analitzar si I'estructura de la família i les relacions de gknere que s'hi donen és un factor ccclaw per entendre la dinimica i supervivkncia de l'explotació agriria familiar. És de destacar que la necessitat d'elaborar una enquesta específica ha vingut for~ada per ¡'escassetat de dades sobre el treball de les dones a l'agricultura, com demostren estudis recents (Majoral, 1988; Garcia Ramon, 1989; Solsona, 1989). A la vegada hi ha una convicció personal sobre els avantatges del treball de camp en aquest tipus d'investigacions que posen de manifest la validesa dels estudis a petita escala que permeten aprofundir en temitiques complexes i que difícilment es poden recollir en les estadístiques oficials. L'estudi realitzat es va plantejar a l'entorn de cinc punts d'andisi: - En primer lloc, demostrar que en l'explotació agriria familiar existeix una clara divisió del treball pel que fa als homes i les dones. - En segon lloc, analitzar si es dóna una correlació entre les diferents composicions familiars i el dinamisme econbmic més o menys gran de les explotacions. - En tercer lloc, constatar la dificultat que tenen les dones a identificar i diferenciar el treball domkstic (reproductiu) i l'agrari (productiu), com a resultat de l'estreta relació que existeix entre l'imbit de la casa i l'explotació. - En quart lloc, destacar la infravaloració social i econbmica que té el treball de la dona, en tant que socialment només es considera treball real el que es retribui't econbmicament, i en el cas de l'explotació es tracta de la producció de mercaderies i serveis amb destí a l'exterior. - Finalment, cal analitzar si la mateixa situació de subordinació que ocupa la dona en la institució familiar es reflecteix en l'explotació agriria. En aquest sentit, argumentem que el treball domtstic i gratui't és similar al que realitzen les dones agricultores sota el nom d'ajudes familiars. Tots dos tenen I'objectiu de satisfer les necessitats reproductives de la família. 56 Doc. Any. Geogr. 26, 1995 Gemma Canoves i Valiente L'hbit d'estudi L'ambit d'estudi dlaquest treball és l'explotació agraria familiar, en els dos aspectes que estructuren aquesta organització. Aixi, per un costat, les relacions de gknere que es donen en el si de la familia, i per un altre, com aquestes relacions es reflecteixen en I'organització i divisió del treball agrícola en l'explotació. Hem escollit l'explotació agraria familiar en tant que entenem que és en aquest grup ccespecial)) on es confonen i interrelacionen les activitats productives i reproductives de les dones i on el treball productiu queda amagat per les contínues tasques d'ajut que realitza la dona amb l'objectiu de proveir la familia. En aquest sentit, ens ha interessat l'explotació agraria familiar com organització que no es regeix per uns criteris estrictament productius, ja que les relacions de treball estan mediatitzades pels vincles socials i familiars. Aixi, entenem que el funcionament d'aquesta unitat de producció-reproducció no es pot explicar sota un prisma estrictament econbmic, sinó que també requereix entendre les relacions de gknere produides en aquesta institució social, que compleix un paper més enlli de l'estrictament productiu i on juguen una skrie de factors socials, amb objectius més amplis, com és la perpetuació i transmissió del patrimoni a les generacions futures. Per tant, I'interks per l'explotació agraria familiar com a objecte d'estudi ve explicat en funció de dues premisses. En primer lloc, cridar l'atenció per part de la geografia de llimportBncia de l'andisi de les relacions de gknere per entendre una estructura en la qual es combinen els interessos productius i reproductius. I, en segon lloc, argumentar la falsedat de l'estudi antagbnic que contraposa familia i economia, producció i reproducció, i assumeix que sota el capitalisme, la casa i el treball representen dues esferes funcionalment i espacialment separades (Whatmore, 1990). La metodologia de treball: L'enquesta i les entrevistes en profunditat El nostre estudi s'ha basat en la realització de 152 explotacions enquestades (74 al Baix Emporda i 97 a la comarca d'Osona) en base a un mostreig aleatori simple, a la vegada hem completat la informació amb l'execució de deu entrevistes en profunditat que ens ajudaren a matisar i entendre bona part dels resultats de I'enquesta. Aquest material ha estat la base per poder arribar a establir una tipologia de familia que permeti identificar en quin grau influeix la composició familiar en la dinamica de l'explotació agrhria familiar. Aixi, hem arribat a identificar la zona de treball tres tipus de composició familiar. Les famílies han estat agrupades en famílies troncals, nuclears i desintegrades (Barrera, 1990). Anomenem famílies troncals les famílies extenses on conviuen entre dues i tres generacions. En aquest grup hem considerat tant les famílies en les quals els fills -a pesar de tenir edat de dirigir l'explotaciódepenen, almenys jurídicament, de la generació anterior, com les famílies en les quals la sego- Estructura familiar i treball de la dona a I'agricultura Doc. Ad. Geogr. 26, 1995 57 na generació s'ha sobreposat a l'anterior. Aquest és un grup homogeni de familia on la característica principal és la convivtncia generacional, la qual cosa en part explica uns tipus d'explotació agriria i una dinimica social dels seus membres clarament influenciada per les relacions jeriirquiques i patriarcals, amb una divisió del treball en funció del sexe i I'edat dels seus membres. A la vegada, podem dir que es tracta d'una estructura de familia residual caracteritzada per l'estreta vinculació que mantenen els seus membres amb el patrimoni familiar. Les famílies nuclears són les que s'assemblen més a la familia ((urbana)), on conviuen exclusivament una generació composta per la parella i els fills. La nostra hipbtesi de partida és que aquestes famílies són les que observaran un comportament més dinimic en relació amb l'explotació agriria. En aquest sentit, la familia i les comunitats locals no són només estructures del passat que es modernitzen, sinó formes vives que assumeixen les transformacions que comporten les noves demandes productives (Comas d'Argemir & Contreras, 1990). Les famílies desintegrades són les que es caracteritzen per presentar una composició familiar ((atípica)). En aquest grup es troben les famílies sense descendtncia i amb membres en edat activa que han sofert un procés de desintegració del model troncal típic (convivtncia de dos germans o més, presencia exclusiva de la parella sense descendtncia, viuda amb fills o sense que conviu amb una cunyada, i10 germana, etc.). Per altra banda, en aquest grup hem inclbs aquelles famílies sense descendtncia present i en les quals la major part dels membres que la componen (generalment és la parella de vells) no estan en edat activa i10 són pensionistes, la qual cosa ens dóna un tipus d'estructura familiar molt poc dinimica en relació amb les activitats de l'explotació. En funció d'aquestes característiques de I'estructura familiar, hem dividit les 152 enquestes realitzades en la nostra irea d'estudi amb la distribució següent: 65 famílies troncals, que són el 42.8% del total, 67 famílies nuclears, amb un 44.1 i 20 famílies desintegrades, amb un 13.2%. L'elaboració de la tipologia de familia s'ha fet amb l'objectiu d'establir les relacions que existeixen entre la composició de la familia i la dinimica agriria de l'explotació. Una de les hipbtesis de partida dlaquesta investigació era analitzar si l'estructura de familia i les relacions de gtnere que s'hi donen és un factor important a l'hora d'entendre la dinimica i supemivtncia de I'explotació agriria familiar. Per tant, establir aquestes tipologies ens permet veure com es comporten les diferents estructures familiars en relació amb una strie de parimetres (grandiria de l'explotació, regim de tinenqa de la terra, nivell d'especialitzaci6 agriria, etc.) relacionats amb la dinimica de l'explotació. En base a aquest supbsit hem realitzat una breu anBlisi de les característiques més destacades de les explotacions agriries en relació amb les tres estructures de familia mencionats. A la vegada, hem escollit una strie de preguntes indicatives que ens permetin veure el comportament i la carrega de treball productiu i reproductiu que realitzen les dones en les explotacions. 58 Doc. Anil. Geogr. 26, 1995 Gemma Canoves i Valiente Taula 1. Superfície total de les explotacions en relació amb el tipus de familia. Superfície total Casos Mitjana Baix EmpordA Troncal 27 13.64 Nuclear 33 21.11 Desintegrada 14 5.48 Total 74 15.43 Osona Troncal 3 8 60.97 Nuclear 34 10.58 Desintegrada 6 5.89 Total 78 34.77 Total Troncal 65 41.31 Nuclear 67 15.76 Desintegrada 20 5.61 Total 152 25.35 Font: Enquesta Cdnoves (1990). Andisi dels resultats Característiques de les explotacions en rehció amb la tipologia de família Analitzant la taula 1 (la grandhria de l'explotació en relació amb la tipologia de la familia) podem constatar que la mitjana dels totals de superfície indica que les explotacions amb unes superfícies més grans són les que corresponen a les famílies troncals (4 1.3 1 ha), en menor mesura se situen les famílies d'estructura nuclear (15.76 ha) i amb unes superfícies clarament inferiors hi ha les famílies desintegrades (5.61 ha). Aquests resultats ens confirmen que les explotacions més extenses corresponen al tipus de familia que hem identificat com a troncal, resultats que es corresponen amb les impressions obtingudes en el treball de camp, ja que és en aquest tipus de familia on es concentren les grans propietats de terres i on s'ha conservat amb més cura el patrimoni familiar a través de la figura de l'hereu. Cal notar que un dels problemes que expressen aquestes famílies és el canvi en el significat del matrimoni, amb la disminució de valor econbmic i simbblic de la terra, apareixen noves valoracions en l'estrattgia matrimonial, així el problema no és casar els segons, sinó fonamentalment els hereus, element que posa en perill la continui'tat de l'explotació agriria familiar (Comas dlArgemir & Contreras, 1990, p. 47). Si ens fixem en el rtgim de tinen~a en relació amb la tipologia de familia (taula 2), podem veure que, a grans trets, el percentatge de propietat de la terra és menor a mesura que ens allunyem de l'estructura de familia troncal, en tant que el rtgim d'aparceria presenta la dinhmica contrbia, és a dir, és més impor- Estructura familiar i trebaü de la dona a I'aericultura Doc. Ad. Geoer. 26. 1995 59 Taula 2. Rtgim de tinen~a de la terra en relació amb el tipus de família. Troncal Nuclear Desintegrada Explot. % explot. Explot. % explot. Explot. % explot. Baix Empordh Propietat 27 100.0 30 90.9 10 71.4 Arrendament 16 59.3 2 1 63.6 7 50.0 Parceria 2 7.4 Total 27 100.0 33 100.0 14 100.0 Osona Propietat 19 50.0 13 38.2 2 33.3 Arrendament 1 1 28.9 7 20.6 1 16.7 Parceria 11 28.9 18 52.9 3 50.0 Altres 1 2.6 1 2.9 Total 38 100.0 34 100.0 6 100.0 Total Propietat 101 66.4 Arrendament 63 41.4 Parceria 34 22.4 Altres 2 1.3 Total 152 100.0 Font: Enquesta Chnoves (1990). tant en les famílies de tipus nuclear i desintegrat. En aquest cas, cal considerar que les famílies nuclears combinen part de terres en rtgim de propietat, arrendament i, en menor grau, aparceria, amb la tendtncia de poder tenir el mhim de terra en propietat. Una estrattgia més en la tendkncia a la continui'tat del patrimoni ,familiar. Hem considerat que les hectarees que cada explotació dedica al cultiu de farratges i cereals és un indicador del nivell d'orientació comercial que té l'explotació. De la taula 3 es desprtn que són les famílies de tipus troncal les que acumulen més hecthees dedicades a aquests cultius (1 6.44 ha), en menor mesura les nuclears (12.97 ha) i clarament inferiors les famílies de tipus desintegrat (4.89 ha). Si bé aixb és lbgic, ja que són les explotacions de les famílies troncals les que tenen unes superfícies més grans, també és un indicador de l'orientació productiva de cada estructura de família. Entenem que les explotacions de famílies d'estructura troncal tenen una orientació més comercial de la producció, mentre que les famílies de tipus desintegrat han de diversificar la seva producció i dedicar una part de la terra a productes per al consum familiar. Les variacions en extensió, situació i qualitat de les explotacions i, en definitiva, els diferents graus de capitalització són factors que expliquen la diferenciació de renda entre agricultors i la diferenciació social entre les prbpies explotacions familiars, així les explotacions amb baixos rendiments econbmics recorren a la sobreexplotació del treball familiar i a la pluriactivitat com a via per a subsistir. A la llarga són els baixos rendiments obtinguts i la difícil perspectiva de futur 60 Doc. Anil. Geogr. 26, 1995 Gemma Cinoves i Valiente Taula 3. Hectirees de farratges i cereals en relació amb el tipus de familia. Casos Mitjana Baix Empordi Troncal 27 12.28 Nuclear 30 17.16 Desintegrada 12 4.72 Total 69 13.09 Osona Troncal 3 8 19.39 Nuclear 33 9.15 Desintegrada 6 5.22 Total 77 13.90 Total Troncal Nuclear Desintegrada 18 4.89 Total 146 13.52 Font: Enquesta Cdnoves (1990). el que els porta a una situació marginal, que finalitza amb la descomposició del nucli familiar (Gasson, 1986; Roseberry, 1976; Painter, 1986). Hem escollit el nombre d'hectarees dedicades a horta i tubercles com a indicador dels productes que en les explotacions familiars es destinen bisicament a l'autoconsum. Partim de la hipbtesi que un tipus d'explotació més comercial dedica menys hectarees a aquest tipus de producció. A la taula 4, les mitjanes dels totals ens indiquen que el nombre d'hectirees dedicades a aquests Taula 4. Hectirees d'hortalisses i tubercles en relació amb el tipus de familia. Casos Mitiana Baix Empordi Troncal 14 0.28 Nuclear 18 0.37 Desintegrada 9 0.39 Total 4 1 0.34 Osona Troncal 18 1.24 Nuclear 12 0.94 Desintegrada 2 1.53 Total 32 1.15 Total Troncal 32 0.82 Nuclear 30 0.60 Desintegrada 11 0.59 Total 73 0.70 Font: Enquesta Cdnoves (1990). Estructura familiar i trebaü de la dona a I'agricultura Doc. Anii. Geogr. 26, 1995 61 productes disminueix de les explotacions troncals (0.82 ha) a les desintegrades (0.59 ha). Segons aquests resultats no es compliria la nostra hipbtesi. No obstant aixb, per ireas existeix una strie de difertncies importants. En el Baix Empordh la mitjana dlhectArees dedicades a aquests productes és més alta en les famílies desintegrades (0.39 ha), lleugerament inferior en les explotacions amb una estructura de família nuclear (0.37 ha) i la mitja més baixa es dóna en les famílies de tipus troncal (0.28 ha). Aquestes difertncies sí que responen a la hipbtesi de partida i reflecteixen que és en les famílies amb una estructura més frhgil i un nivell econbmic més baix on l'explotació familiar s'orienta clarament a una producció d'autoconsum o d'estalvi intern, a cbpia de produir productes vinculats al consum familiar. En el cas dtOsona si bé podem dir que aixb es compleix, ja que són les famílies de tipus desintegrat les que dediquen més hecthrees a aquestes produccions (1.53 ha), podem veure que també són importants en les famílies troncals (1.24 ha) i menors en les nuclears (0.94 ha). L'explicació d'aquest resultat ve marcat, en part, per la prbpia estructura de la família troncal, on conviuen dues i tres generacions i en la qual I'activitat de cura de l'hort i del bestiar menut, destinat bisicament al consum familiar, és en mans de les dones d'edat més avanqada. El rhnking d'especialització agricola en relació amb la tipologia de familia s'ha elaborat amb l'objectiu d'identificar els diferents nivells d'e~~ecialització agricola que es donen en relació amb les diferents estructures familiars. De I'andisi de la taula 5 es desprtn que, tant en els totals com en les dades de les dues comarques, la menor especialització se situa en les famílies de tipus desintegrat. Aquest resultat, verificat pel treball de camp, reflecteix que és en aquesTaula 5. Rinking d'especialització agrícola en relació amb el tipus de familia. Casos Mitiana Baix Empordh Troncal 27 4.00 Nuclear 33 3.00 Desintegrada 14 2.00 Total 74 3.00 Osona Troncal 3 8 3.00 Nuclear 34 3.00 Desintegrada 6 2.00 Total 74 3.00 Total Troncal 65 3.00 Nuclear 67 3.00 Desintegrada 20 2.00 Total 152 3.00 Font: Enquesta Cdnoves (1 990). 68 Doc. Any. Geogr. 26,1995 Gemma Cinoves i Valiente Bau Empordi Osona Total 0 Mai 0 Poc Moltlforqa T N D TND de família Grsc 5. Participació de la dona en les decisions de l'explotació. T: Troncal; N: Nuclear; D: Desintegrada. titzades per un altre nucli familiar, com pot succeir en el cas de l'estuctura troncal. La continui'tat de l'explotació és una dada que ens permet saber fins a quin punt existeix una projecció de futur en base a les diferents estructures de familia. En els totals de la taula 12 i el grafic 6 podem constatar que un 60% de les explotacions afirmen que els agradaria que un familiar continués amb l'explotació, mentre que el 40% restant ho rebutja. En relació amb la tipologia de familia, veiem que en les dues comarques el percentatge més alt de respostes negatives se situa en les famílies de tipus desinTaula 12. Desig de continui'tat de l'explotació agrícola en relació amb el tipus de familia. Baix EmpordA Osona Troncal Nuclear Desint. Troncal Nuclear Desint. Total Si Nombre de casos 6 15 7 10 15 3 56 % columna 22.2 50.0 53.8 29.4 51.7 60.0 40.6 No Nombre de casos 21 15 6 24 14 2 82 % columna 77.8 50.0 46.2 70.6 48.3 40.0 59.4 Total Nombre de casos 27 30 13 34 29 5 138 % columna 100.0 100.0 100.0 100.0 100.0 100.0 100.0 % fila 38.6 42.9 18.6 50.0 42.6 7.4 100.0 Font: Enquesta Cknoves (1990). Estructura familiar i trebaii de la dona a l'agricultura Doc. Anii. Geogr. 26, 1995 69 Baix Empordi Osona Total % 100O NO n si 75 T N D de família TND Grdfic 6. Desig de continu'itat de I'explotaci6 agrícola. T: Troncal; N: Nuclear; D: Desintegrada. tegrat, 60% a Osona i 53.8% al Baix Empordd, la qual cosa és lbgica, ja que és en aquests tipus de famílies on existeixen menys possibilitats que algú continui' amb l'agricultura. En la situació contraria es troben les famílies troncals, que són les que ofereixen un percentatge més alt de respostes afirmatives en les dues arees (70.6% a Osona i 77.8 al Baix Empordd). Aquestes respostes, clarament afirmatives, s'espliquen en tant que són les famílies extenses les que tenen unes perspectives més clares de continui'tat en I'explotació. A la vegada, és en aquesta estructura familiar on tradicionalment s'han mantingut els grans patrimonis familiars a través de la figura de l'hereu. Conclusions En base als resultats de l'enquesta i l'experitncia de les entrevistes en profunditat, podem concloure que: En primer lloc, l'explotació agrdria familiar és un marc idoni per estudiar la divisió del treball en base al gtnere. Aquesta divisió del treball queda clarament reflectida en la divisió del treball domtstic, responsabilitat de les dones, i l'agrari, que el realitzen els homes. A la vegada, en el mateix treball agrari s'evidencien una strie de feines que són específiques de les dones, com ara cuidar l'hort i encarregar-se dels animals petits, i d'altres que són realitzades pels homes, com és la comercialització dels productes de l'explotació i tenir cura del bestiar gros. En definitiva podem dir que les dones tenen la responsabilitat dels treballs domtstics vinculats a la reproducció familiar, mentre que la feina dels homes va dirigida a la producció per al mercat. En segon lloc, les dones són conscients del treball que realitzen en l'explotació familiar i expressen la necessitat de gaudir d'un salari considerant que la 70 Doc. Ad. Geogr. 26, 1995 Gemma Cinoves i Valiente classificació d'ajudes familiars no té en compte bona part del treball que realitzen a l'explotació familiar. En tercer lloc, no podem parlar de familia agricultora en un sentit ampli, ja que existeixen uns comportaments diferenciats en base al tipus de familia que porta l'explotació. A la vegada, la dinamica de l'explotació esta condicionada per l'estructura familiar. Podem afirmar que són les famílies classificades com a nuclears les que presenten uns trets més dinhics en l'agricultura familiar, en tant que les famílies amb una estructura desintegrada mantenen I'explotació sense una perspectiva de futur i amb unes activitats que podem anomenar residuals. En el cas de les famílies troncals no es pot parlar d'una dinamica uniforme, ja que el major o menor dinamisme de l'explotació ve condicionat pel canvi generacional. Així, hem constatat que en les famílies troncals on al front es troba la generació jove, ofereixen una dinhica més activa de l'explotació. Finalment, podem dir que la geografia ha d'incloure la variable del genere en l'anhlisi espacial, de manera que contribueixi a explicar les causes de les desigualtats socials. En el nostre treball hem destacat que la dinamica de l'explotació agraria familiar ha d'analitzar-se tant des del punt de vista econbmic com des de la composició familiar que forma el grup de treball d'aquesta particular estructura agraria. Per entendre aquesta dinhica és necessaris una andlisi profunda de les relacions de gtnere i de la divisió patriarcal en qut es basa la familia. Aquesta atenció cap als aspectes no purament econbmics de les relacions socials i espacials s'alinea, per altra part, amb les recents contribucions d'alguns gebgrafs i gebgrafes que problematitzen aspectes de la vida social (gtnere, etnicitat o cultura) abans insuficientment considerats en els diferents paradigmes de la geografia contemporhia. La pervivtncia de l'explotació agriria familiar, que s'ha revelat com un problema bastant intractable pels paradigmes basats únicament en el factor econbmic, pot explicar-se i de fet s'explica, segurament, per l'existencia d'un altre tipus de relacions diferents de les econbmiques. En aquest sentit, les relacions de gtnere hi ocupen un lloc essencial. Bibliografia BARRERA GONZÁLEZ, A. (1990). Cma, herencia yfamilia en l;z Cataluria rural. Madrid: Alianza. CANOVES, G. (1992), ((Família i treball de la dona a l'agricultura: El cas d'Osona i Baix Empordin. Treballs de GeograJ;a, núm. 44, p. 23-37. COMAS D'ARGEMIR, D.; CONTRERAS, J. (1990). ((El proceso de cambio social)). Agricultura Sociedad núm. 5 5, p. 5-7 1. GARCIA RAMON, M.D. (1989). ((Actividad agraria y genero en Espafia: una aproximación a partir del censo agrari0 de 1982)). Documents dlAnAlisi Geogrkjca, núm. 14. Universitat Autbnoma de Barcelona, p. 89-1 14. GASSON, R. (1986). ((Part time farming strategy for survival)), Sociologia Ruralis, XXN (3/4), p. 364-375. Estructura familiar i treball de la dona a I'aericultura Doc. Anil. Geoer. 26, 1995 71 GOODMAN, D.; REDCLIFT, M. (1981). From Peasant to Proletarian. Oxford: Basi1 Blackwel. GOODMAN, D. (1985). ((Capitalism, petty commodity production and the farm entrerprise)). Sociologia Ruralis, núm. 25, p. 231-247. MAJORAL, R. (1988). ((La mujer en el sector agrario,). El Campo, Boletin de Información Agraria. Banco de Bilbao, 107, p. 17-23. PAINTER, M. (1986). ((The value of peasant labor power in a prolonged transition to capitalism)). The Journal ofpeasant Studies, Xlll (4), p. 221-239. ROSEBERRY, W. (1976). ((Rent Differentation and the Development of capitalism among peasantsn. American Anthropologist, 78 (I), p. 45-58. SOLSONA, M. (1989). ((El problema de la medición del trabajo de la mujern. Documents dlAndlisi GeogrLif;ca, núm. 14, Universitat Autbnoma de Barcelona, p. 149-169. WHATMORE, S.J. (1990). Farming women. Gender, Work and FamiLy. Enterprise. Londres: The Macmillan Press.