Ressenyes

232 Doc. Ad. Geogr. 28, 1996 Ressenyes quedat sobradament evidenciats. També és un altre tema la manera com s'ha realitzat la redistribució de la riquesa de les irees més dinimiques a les irees menys dinhiques; quina ha estat -si ha estatla justica territorial. No és possible, doncs, la identificació automatica entre una concentració de l'activitat -conjunturalment necessiriaamb una situació de desequilibri territorial. D'altra banda, cal recordar que aquest desequilibri territorial no és necessiriament irreversible, com ho demostra el fet que irees dinimiques de Catalunya han entrat en fortes crisis a causa del col.lapse del sistema fordista en el paYsos centrals; i que, d'altra banda, irees que havien quedat al marge de la industrialització actualment experimenten un creixement econbmic i de renda capdavanters. Per acabar, fetes aquestes consideracions generals, només queda reiterar el gran valor del treball com a instrument de coneixement geogrific d'un moment molt clau per a la configuració del territori catali tal com el coneixem avui; aportant un important volum i una anilisi de dades de procedkncia molt diversa, sense caure en cap moment en la vacuitat o la desorientació respecte a qu& és el que es vol demostrar. Joan Vicente Universitat de Girona Secció de Geografia MALLARACH, J.M. (1993). Estudi de diagnosi i aplicacid al Pla d'Espais d'lnterks Natural de Catalunya de les experikncies sobre corredors bioldgics als Estats Units d'Amtrica. Generalitat de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Natural. Departament de Medi Ambient. 182 p. Amb aquestes pigines es pretén recollir les aportacions principals fetes per Josep M. Mallarach en el treball: Esdi L& diagnosi i aplicacid al Pla d'Espais d'Inter?s Natural de Catalunya de les experitncies sobre corredors biolhgirs als Estats Units dZrn?rica. Aquestes consideracions, que tenen un marcat carkter geogr&c, poden d'ajudar-nos a gestionar millor les possibilitats i les potencialitats dels espais naturals. Aquesta és una necessitat vital per Catalunya, on el desenvolupament econbmic ha comportat una fragmentació del territori que ha posat seriosament en perill la viabilitat a mitja i llarg termini de bona part de la biodiversitat prbpia del nostre oatrimoni natural. I El problema de base que han d'intentar afrontar els corredors biolbgics és I'extinció d'espkcies. Aquest no-és un fenomen nou al planeta, perb si que ho és en canvi el ritme en q;k es en l'actualitat. Destaquen com a causes gentriques a nivell planetari: el creixement de la poblaci6, l'increment de la oobresa, l'extensió de la ool.luci6 i la ines- ;abilitai política. A les ~uals cal afegir els efectes perjudicials del presumible canvi .. . . climAtic. Als Estats Units la oossibilitat de manteniment de la biodiversitat és molt més important que en el cas de Catalunya, fonamentalment per cinc motius: menys densitat de població i degradació arnbiental, més recursos econbmics, professionals ben preparats, existkncia d'una potent xarxa d'organitzacions no governamentals i una important part del territori de propietat pública (3 1 %). Després de definir conceptes clau com biodiversitat, poblacions mínimes viables, habitats mínims viables i de presentar diferents models i teories sobre avaluaci6 i viabilitat de poblacions; remarca el paper clau Ressenyes Doc. Anil. Geogr. 28, 1996 233 pel que fa a la conservació dels límits dels espais naturals i el seu grau d'exposició (arealperímetre). En aquest sentit, es fa esment al fet que la supervivtncia de certes especies o comunitats dins d'un espai protegit depenen més dels processos externs a l'espai que no pas dels interns, especialment en espais de dimensions redui'des com és el cas de la majoria dels de Catalunya. Aquesta problematica <agreuja a mesura que s'incrementa el grau d'exposició, la qual cosa encara fa més necesshria una bona estructuració pel que respecta a les connexions biolbgiques. Es diferencia I'existkncia de quatre grans tipus de connexions biolbgiques i paisatgístiques: corredors biolbgics (que reben un nom específic en funció de la seva utilitat, per exemple: conservation corridors, wiUlife coarridors, habitat cowidors, river corridors, etc.), vies i cinyell verds (greenbelts), connexions paisatgistiques (landtcape corridors, lanáscape linkage i connecting pathways) i altres corredors d'origen antrbpic (tanques vegetals -Hedgerows o Hedgesi zones de servitud -Rights of way-) . S'incideix després en com ha evolucionat histbricament el concepte de corredor biolbgic als Estats Units. Aquest fou utilitzat per primera vegada els anys vint i trenta amb l'objectiu de facilitar el desplasament de la fauna salvatge en el camp de la gestió cinegetica. Posteriorment, a partir dels anys seixanta, es van comenGar a promoure per relligar parcs i altres espais protegits. Durant la decada dels vuitanta varen guanyar popularitat entre els biblegs especialitzats en grans mamífers, i en l'actualitat és un tema extremament candent en totes les escales de planificació fruit, tot i les critiques a la seva funcionalitat practica, del doble paper que desenvolupen: preservació i restauració. L'autor incideix també en les pautes de disseny i gestió per a l'establiment de corredors biolbgics en relació sempre amb una especie o esptcies claus. Aquest remarca que I'amplada del corredor pot ser molt variable: ~ot oscil.lar entre uns I pocs metres i uns quants quilbmetres, segons la funció que volen desenvolupar. A nivell tecnic destaquen les potencialitats extraordinaries que suposen els SIG per a l'anyisi, la instauració i la gestió dels corredors biolbgics. A més, Dresenta una valoració econb- - L mica de la seva implantació i utilitat, planteiant-se una exhaustiva avaluació de les seves potencialitats, tant positives com negatives. Posteriorment es destaca que, tot i que l'experimentació realitzada sobre la seva funcionalitat i eficicia és Doca. es I ' tracta &una de les poques eines viables en l'intent de fer front a l'extinció &especies. Als Estats Units per recaptar foni per a la conservació del medi natural i poder desenvolupar una poiítica ambiental coherent s'aplica la taxd de la transfer2ncia de lapropietat. Aquesta és una forma d'internalitzar una part dels costos ambientals propis de la urbanització i que suposa que un 0,5% del valor de les transaccions immobiliaries es destina al programa Open Space amb l'objectiu de comprar terrenys per a corredors biolbgics i altres tipus d'espais naturals. Així també part d'aauests fons es wot destinar a la creació d'hrees recreatives agrupades per reduir la messió sobre les &rees més interessants i frigils. A aquests notables esforsos proteccionistes sufragats en forma d'impostos cal afegir-hi la importhncia de les organitzacions conservacionistes privades com The Nature Conservancy, Land Trust Alliance, The National Audobon Society, Ducks Unlimited, etc., que disposen d'un poder tant ~olític com econbmic realment envejable. A tall d'exemple, cal dir que I'any 1988 The Nature Conservancy, The National Audobon Society i -Ducks Unlimited van invertir més de 120 milions de dólars en projectes de preservació directes. Josep M. Mallarach exemplifica posteriorment amb experitncies i projectes concrets les aportacions tebriques recollides fent refertncia a la problematica dife- 234 Doc. Anil. Geogr. 28,1996 Ressenyes rencial dels projectes de magnitud interestatal, estatal, regional, comarcal i municipal. En aquest punt s'observa com a cada nivell d'escala les dificultats a aut han de fer front i els objectius que han d'assumir són ben distints. Finalment, acaba plantejant unes condusions generals amb tot un seguit de recomanacions per al cas concret de Catalunya fent refertncia a la connectivitat entre els espais PEIN, fet que considera que hauria de ser completament prioritari en l'esmentat pla per tal de fer front a la ptrdua assegurada de biodiversitat. En conclusió. es ~ot dir aue hi ha un insuficients per poder mantenir i millorar les seves potencialitats ecolbgiques. Per aixb tot i els dubtes existents sobre la funcionalitat dels corredors biolbgics cal establir de forma decidida polítiques que afavoreixin la connectivitat entre espais naturals. Aquesta, doncs, és una problematica clau que cal afrontar tant en el present com en el futur de la gestió dels espais naturals, evidentment és del tot imprescindible que els gebgrafs ho tinguem en consideració i sens dubte aquest treball és un bon punt de partida. , L cert consens en la idea que els espais naturals protegits de forma isolada són del tot BRUNEAU, Michel; DORY, Daniel (dirs.) (1994). Géogaphies des colonisations. xv-XY si2cles. Paris: L'Harmattan. (GéoTextes). 420 p. Josep Vila i Subirós Universitat de Girona . Secció de Geografia Las relaciones entre el colonialisrno y la geografia han despertado en 10s últimos dos un notable interés entre diversos grupos de investigadores. El fin de una situación en la que las grandes potencias controlaban directamente la wolución de 10s paises del llamado Tercer Mundo ha dado paso a un nuwo marco de relaciones internacionales. El estudio de la nueva situación s610 puede ser comprensible en la medida que se conozca la génesis de sus actores: las grandes potencias del Norte -que derivan en algunos casos de grandes imperios colonialesy de 10s paises del Sur -la inmensa mayoria de 10s cuales eran colonias de 10s primeros hasta hace pocas décadas-. El conocimiento de las relaciones entre metrópolis y colonias, de las actuaciones de las primeras, de 10s avatares por 10s que pasaron las segundas en el periodo colonial y 10s vaivenes de las descolonizaciones e independencias aportan elementos de análisis fundamentales. La investigación de las relaciones del hecho colonial con 10s conocimientos y prácticas geogracas permite obtener informaciones aue se refieren a 10s modos de construcción y estructuración de 10s territorios en ese periodo y sus consecuencias son patentes en la actualidad. Por otra parte, el análisis geográfico de las descolonizaciones interesa para conocer como 10s jóvenes estados organizan su territorio y poder analizar las relaciones aue se establecen entre el nuevo poder y dicho territorio. Michel Bruneau (CNRS de Burdeos) y Daniel Dory (Universidad de ClermontFerrand I1 e Intergéo del CNRS de París) son 10s directores de esta obra que recoge las actas del coloquio ((Géographie, colonisations, décolonisations. XV-xx sikcles,, (marzo de 1992), dirigida por el profesor Singaravelou y organizado por el Centre d'fitudes de Géographie Tropicale (CNRS) en Burdeos, en el que se manifestaron dos grandes temas de investigación: establecer la articulación de relaciones históricas, sociológicas y epistemológicas de las geografías coloniaies,