Ressenyes

230 Doc. Ad. Geogr. 28, 199G Ressenyes d'actuació individual de cada Estat. Hi ha experikncies suficients, i bona part del llibre ha estat dedicat a la seva exposició, per permetre avanqar en aquesta direcció. Una direcció internacional del medi ambient que ha de superar els esquemes tradicionals de funcionament de les institucions mundials, segons els quals sovint es converteixen en un instrument dels interessos dels Estats més poderosos, per atendre les necessitats del conjunt de la comunitat mundial. Hem de concloure fent notar que d'entre tots els agents que incideixen en la política del medi ambient i que podien haver estat objecte d'estudi: models econbmics nacionals i relacions d'intercanvi comercial internacionals, models de vida i hibits de consum, polítiques ambientalistes, moviments ecologistes, etc., el llibre de Hilary French se centra en I'angisi de la incidkncia que té sobre el medi ambient l'actuació de les institucions internacionals i les possibilitats de transformació que ofereixen per avanqar en la consecució d'una gestió del medi ambient mundial més efica~. Malgrat el pragmatisme i el possibilisme que hom pot considerar que es desprkn d'alguns dels enfocaments o consideracions sobre la solució dels problemes del medi ambient que se suggereixen en el llibre, la consecució dels objectius que H. French planteja significarien un canvi revolucionari en la concepció actual sobre el funcionament de les institucions internacionals. Josep Pintó i Fusalba Universitat de Girona Secció de Geografia OLIVERES I SAMITIER, J. (1994). La formació dels desequilibris territorials a Catalunva en el segle XIX Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Política Territorial i Obres Públiques, Direcció General de Planificació i Acció Territorial. (Perspectives Territorials, 3). 192 p. El llibre de Josep Oliveres forma part dels treballs previs per a l'elaboració del Pla Territorial General de Catalunya recentment aprovat pel Parlament. Es un treball que, a més, va ser presentat com a membria d'accés de l'autor a la citedra universitiria. Es mou, doncs, entre el format clissic d'estudi d'encirrec -amb unes dades de base, cartografies, unes anilisis i uns resultatsi el treball acadkmic, que inclou unes hipbtesis de partida i una bona dosi de teorització juntament, en aquest cas, amb una voluntat de Ilenguatge clar molt útil per a un ús didictic. L'autor es proposa demostrar que el que s'ha anomenat desequilibri territorial a Catalunya té unes arrels histbriques profundes, que s'accentua, quasi definitivament, a partir de la industrialització d'unes parts determinades del país i del desenvolupament de les xarxes de comunicació: amb una relació de retroalimentació. Es un argument que ha estat prou estudiat, si bé l'autor, que ja ha fet incursions en aquest camp, considera que la majoria dels estudis econbmics o de geografia econbmica centrats en Catalunya tendeixen precisament a negar-ne la geografia, tractant tot el territori com un espai indiferenciat, per caure en el tbpic de la <(Catalunya industrial)). En síntesi, el llibre consta de tres grans apartats, el primer dels quals és d'enquadrament tebric; en el segon s'analitzen les condicions prhies a la industrialització prbpiament dita -que abraqa des del darrer quart del segle XWII fins a mitjan segle XIX-, i en el tercer s'entra de manera estricta en l'anklisi de la consolidació territorialment desigual de la industria- Ressenyes Doc. Anl. Geoer. 28, 1996 231 lització al país, és a dir, durant la segona meitat del segle passat. Si bé el marc tebric ocupa una petita part del volum, en ell s'hi defineixen uns quants conceptes bhsics com són el de revolució industrial, el de desenvolupament, desequilibri territorial o la teoria dels cercles acumulatius -o desacumulatiusque justifica per quk els espais de la industrialització han estat geograficament tan estables a Catalunya. També s'han de destacar just les primeres pigines, en les quals Oliveres introdueix al lector -possiblement no gebgrafen les singularitats de la geografia regional histbrica, subdisciplina que, com sabem, no compta explícitament amb gaires exemples en el nostre país. Amb aquest sbcol tebric i amb una exhaustiva andisi de les fonts disponibles de I'hpoca i dels estudis ja existents, I'autor va construint una visió de la industrialització a Catalunya que, efectivament, porta cap a la constatació que els espais de la industrialització són molt determinats -ell sovint parla de la província de Barcelona i alguns punts costaners-, a causa tant de preexistkncies &activitats fabrils com d'unes condicions locacionals -de disponibilitat de fonts d'energia o d'accessibilitatfavorables. L'andisi de les implantacions industrials, de I'ocupació, de la productivitat, dels costos, de les xarxes de transport i dels parimetres poblacionals --creixement de la població, fluxos migratoris, etc.- es fan amb una exhaustivitat i un afany de perspectiva global molt útils, tant per al nebfit en el tema com per a qui cerca informació precisa, compilada i relacionada. La precisió i I'exhaustivitat són especialment destacables en les analisis del sector thxtil autkntic motor de la industrialitzaciói I'estructuració de les xarxes i els mitjans de transport. Mereix una menció especial la informació de la Catalunya central, el Bages i Manresa, que delata el coneixement que te Oliveres &aquesta irea. Des d'una perspectiva més amplia, aauest treball s'enauadra, com reflecteix el tí;ol, dins una vis'ió de.catalunya molt determinada aue Oriol Nel.10 identificava a través de dicotomies en la seva ponhncia al I Congrés Catala de Geografia de 199 1. La dualitat equilibri-desequilibri era la rim era aue ell esmentava i es referia a la lectura habitualment negativa que es fa del segon concepte, lectura que, al nostre parer, també es pot percebre en algun moment en el llibre. Aquesta visió d'una Catalunya desequilibrada sembla avalar la preexisthncia o la possibilitat &una situació d'equilibri territorial. Quant a la preexisthncia, les dades que aporta el mateix llibre neguen precisament una situació d'equilibri, ja sigui perquh al llarg del segle XVIII ja hi havia unes irees econbmicament més ((modernes)) que unes altres, ja sigui perquh no es pot parlar d'equilibri en un territori que encara no funciona com a unitat de mercat laboral o comercial, sinó com un conglomerat d'espais relativament autbnoms. Quant a la ~ossibilitat d'equilibri, I'autor, també en el seu punt de partida tebric ja esmentat, parla dels cercles acumulatius --la industrialització ~rodueix més condicions per a la industrialitzacib i de la necessitat creixent fins fa ben poc de generar economies d'escala a través de la contigüitat de les activitats c ro ductives. fis a dir, la concentració és condició necesskia per a la industrialització, i a Catalunya aixb s'ha materialitzat es uns espais molt determinats, en especial creant la conurbació barcelonina; de manera que una industrialització eauilibrada territorialment és una contradicció. Una altra qüestió és si I'afavoriment d'economies d'escala s'ha realitzat de la millor manera possible, i l'experihncia sembla demostrar que no ha estat així. La concentració mal gestionada porta, a mitja termini, a una congestió i a deseconomies, aspectes tot dos que Catalunya, perb no només Catalunya, en els darrers anys han 232 Doc. Ad. Geogr. 28, 1996 Ressenyes quedat sobradament evidenciats. També és un altre tema la manera com s'ha realitzat la redistribució de la riquesa de les irees més dinimiques a les irees menys dinhiques; quina ha estat -si ha estatla justica territorial. No és possible, doncs, la identificació automatica entre una concentració de l'activitat -conjunturalment necessiriaamb una situació de desequilibri territorial. D'altra banda, cal recordar que aquest desequilibri territorial no és necessiriament irreversible, com ho demostra el fet que irees dinimiques de Catalunya han entrat en fortes crisis a causa del col.lapse del sistema fordista en el paYsos centrals; i que, d'altra banda, irees que havien quedat al marge de la industrialització actualment experimenten un creixement econbmic i de renda capdavanters. Per acabar, fetes aquestes consideracions generals, només queda reiterar el gran valor del treball com a instrument de coneixement geogrific d'un moment molt clau per a la configuració del territori catali tal com el coneixem avui; aportant un important volum i una anilisi de dades de procedkncia molt diversa, sense caure en cap moment en la vacuitat o la desorientació respecte a qu& és el que es vol demostrar. Joan Vicente Universitat de Girona Secció de Geografia MALLARACH, J.M. (1993). Estudi de diagnosi i aplicacid al Pla d'Espais d'lnterks Natural de Catalunya de les experikncies sobre corredors bioldgics als Estats Units d'Amtrica. Generalitat de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Natural. Departament de Medi Ambient. 182 p. Amb aquestes pigines es pretén recollir les aportacions principals fetes per Josep M. Mallarach en el treball: Esdi L& diagnosi i aplicacid al Pla d'Espais d'Inter?s Natural de Catalunya de les experitncies sobre corredors biolhgirs als Estats Units dZrn?rica. Aquestes consideracions, que tenen un marcat carkter geogr&c, poden d'ajudar-nos a gestionar millor les possibilitats i les potencialitats dels espais naturals. Aquesta és una necessitat vital per Catalunya, on el desenvolupament econbmic ha comportat una fragmentació del territori que ha posat seriosament en perill la viabilitat a mitja i llarg termini de bona part de la biodiversitat prbpia del nostre oatrimoni natural. I El problema de base que han d'intentar afrontar els corredors biolbgics és I'extinció d'espkcies. Aquest no-és un fenomen nou al planeta, perb si que ho és en canvi el ritme en q;k es en l'actualitat. Destaquen com a causes gentriques a nivell planetari: el creixement de la poblaci6, l'increment de la oobresa, l'extensió de la ool.luci6 i la ines- ;abilitai política. A les ~uals cal afegir els efectes perjudicials del presumible canvi .. . . climAtic. Als Estats Units la oossibilitat de manteniment de la biodiversitat és molt més important que en el cas de Catalunya, fonamentalment per cinc motius: menys densitat de població i degradació arnbiental, més recursos econbmics, professionals ben preparats, existkncia d'una potent xarxa d'organitzacions no governamentals i una important part del territori de propietat pública (3 1 %). Després de definir conceptes clau com biodiversitat, poblacions mínimes viables, habitats mínims viables i de presentar diferents models i teories sobre avaluaci6 i viabilitat de poblacions; remarca el paper clau