Ressenyes

218 Doc. Anl. Geogr. 28,1996 Ressenyes que es poden produir en el turisme en concret. Obre una línia des d'on la geografia no només pot aportar informació, sinó també la seva experikncia en l'aplicació de I'enfocament de gknere. De fet, potser és aquí on alguns lectors no familiaritza amb els enfocament de gknere poden trobar que la lectura és tediosa, ja que en el llibre manca una contextualització del que són les relacions de gknere, fet que pot desconnectar del llibre el lector no iniciat en aquesta matkria. La perspectiva de gknere i la teoria que hi ha al darrere es dóna per entesa; els diferents capítols entren directament en matkria, sense definicions ni referkncies sobre la teoria de ginere. MART^, Jordi; COMAS, Antoni (1994). La quiebra de la ((idea Disnqn en Paris. Barcelona: Tibidabo Edicions. 253 p. Esta previst que a partir del mes de maig de 1995 s'inauguri el primer parc ternatic a 1'Estat es~anvol, entre els municiL ,. pis tarragonins de Vilaseca i Salou. Es tracta de Port Aventura. aualificat com 'I un dels futurs i millors atractius turístics de la Costa Daurada. Les revisions fetes L sobre la seva incidkncia en el sector turístic de tota aauesta Brea s6n forca espectaculars: una extensió de 11 5 hectk rees, una inversió de 50.000 milions de pessetes, 2.000 llocs de treball directes i 25.000 més d'indirectes, i un valor brut afegit aproximat d'uns 100.000 milions de pessetes. L'objectiu fixat pel grup d'empreses que encapgalen el projecte -entre altres, el grup Pearson, Anheuser Busch, Fecsa i ala Caixanés el d'atreure més de dos milions i mig de persones durant la seva primera temporada, dels quals la meitat podrien ser estrangers. Els visitants espanyols formarien l'altre Es tracta, perb, d'un interessantissim llibre que aconsegueix el que es proposa en I'inici: assentar les bases de debat, obrir una línia de treball en turisme. Els seus autors saben també que no aborden tots el temes possibles (com per exemple el paper de la dona en altres tipus de turisme, ecoturisme, turisme alternatiu; diferkncia en els rols de gknere en diferents tipus de turisme, etc.), i són conscients de les mancances i les llacunes existents, de les quals podran partir treballs de lectors i investigadors potencials. Alba Caballé i Rivera Universitat Autbnoma de Barcelona Departament de Geografia gran mercat potencial, especialment els procedents de les comunitats de Catalunya, Aragó. País Valencia, Madrid i Navarra, que constitueixen la principal area d'influkncia de la Costa Daurada (Mosteti, 1995).' Aquesta targeta de presentació de Port Aventura, tan optimista i triomfalista, és molt similar a la aue va fer-se ara fa uns quants anys amb el parc temkic d'Europa més conegut avui dia, 1'Eurodisney de Paris. La realitat, perb, és que el desembarcament al continent europeu del ratolí Mickey Mouse, la Blancaneu, Dumbo, Donald i companyia no ha estat gens afortunat, i des del primer moment en quk hom va comenGar a parlar-ne (a principi de la dkcada de 1980) ha estat envoltat de molta ~olkmica. Actualment el Darc viu una greu crisi econbmica i de prestigi des que fou inaugurat el 12 d'abril de 1992. Aquest llibre 6 un recd exhaustiu i detal1. MOSTETI, M. (1994-95). <<D'aventura pel món,,. Estrella Magazine (revista de "la Caixa"), 8 (hivern). p. 34-37. Ressenves Doc. Anil. Geoer. 28. 1996 219 lat dels factors, els problemes i les conseqüencies que poden provocar una previsible fallida econbmi~a i el consegüent tancament del parc. Es més, les investigacions recollides pels dos autors apunten al fet que si Eurodisney no ha tancat les seves Dortes (de manera definitiva, temporalment o en determinades tpoques de l'any) és per una simple, perb alhora onerosa, qüestió de prestigi. Cap dels altres tres parcs tematics propietat de I'empresa mare The Walt Disney Company (TWC), s'ha trobat mai en una situació tan crítica com el de la capital francesa, ans al contrari, ja que Disneylandia i Disneyworld (als Estats Units), i Tokyo Disneyland (al Japó), han esdevingut uns negocis altament rendibles en aconseguir atreure milions de visitants anyals. El llibre pot ser considerat com un toc d'atenció sobre el gran desconeixement que demostren tenir determinades empreses del sector de I'oci i l'espectacle (i segurament TWC n'és la més important del món), sobre les prefertncies i els gustos en materia de turisme de la gent en general i dels ~otencials visitants en ~articular. Eurodisney constitueix un bon exemple de com l'homogenei'tzació del recurs turístic ha pogut comportar el seu propi fracas i, a la vegada, de I'error que suposa creure que els nord-americans, els japonesos i els europeus són tres mercats uniformes i similars des d'un punt de vista turístic. Generalment, els primers han tendit a acceptar més facilment tot allb que els ha arribat d'altres cultures (de fet, així es va configurar el seu país), perb sempre considerant que la the amwican way of life és la millor possible, mentre que a I'altra banda del Pacífic els nipons han viscut molt influenciats Der la cultura americana després de la I1 Guerra Mundial, i nosaltres, els europeus, som una amalgama forqa heterogenia de cultures diferents (malgrat que ens ho volen fer creure, no existeixen encara uns Estats Units d'Europa), algunes de les quals mostren recels i temors pel que fa a determinades ingertncies estrangeres. Dos comentaris reflecteixen clarament la problemhtica dels trets diferencials dels turistes. El primer, d'un periodista del diari The Sunday quan afirmava que ((en el corazón del problema, y para desgracia de Eurodisney, reposa la necesidad irreconciliable de ser tan americano como sea posible y tan europeo como sea necesario* (p. 184); i el segon, el d'un membre del rtaffdel parc que, fent esment dels francesos (i dels europeus) diu: ccno tienen paciencia. Una familia americana atendería a tres o cuatro atracciones y luego comería tranquilamente. Disfrutaría del entorno. A 10s franceses no les gusta hacer colass (p. 223). Amb tot aixb, tenim que el parc dedicat a I'heroi Asteriix, I'irreductible gal i un veritable ídol nacional a Franqa (en funcionament des de 1989), ha anat atreient visitants progressivament i l'Eurodisney, en canvi, n'ha anat perdent. Per acabar d'adobar-ho, enmig d'aquesta batalla lúdicotemdtica-turística, un altre parc frances -Futuroscope inaugurat l'any 1987ha aconseguit també fer-se amb una part del pastís. El llibre esta escrit per dues persones que han desenvolupat part de la seva vida professional en el món de la informació i el periodisme, i s'estructura en tretze capítols de lectura facil, entenedora, encara que de vegades un xic repetitiva respecte a algunes expressions i conclusions. Hi són analitzades moltes qüestions, per exemple: per qut Eurodisney no es localitza finalment a Espanya?, quins són els factors que expliquen els seus elevats números vermells?, per que el 50% dels treballadors van abandonar el parc al cap d'un any de ser obert?, per que ha creat tanta polemica entre els cercles polítics i intel.lectuals francesos?, per que Eurodisney va més enlla d'un simple parc d'atraccions?, per que hi ha hagut tantes dificultats per trobar el seu mercat i els seus clients esterotipats?, per que passar un dia en un parc Disney és una expe- 220 Doc. Ad. Geom. 28, 1996 Ressenyes ritncia viscuda de forma diferent per un turista nord-americi o japonks que per un europeu?, etc. Val la Dena reflexionar sobre determinades idees comentades en alguns d'aquests capítols i que fins a un cert punt tenen una incidtncia geogrifica. Són tres: la decisió d'instal.lar el parc a París en detriment d'altres possibles localitzacions al País Valencii i a Catalunya, el clima, i la difertncia d'habits turístics que hi ha en uns pai'sos i en uns altres. Pel que fa a la primera, Europa era una assignatura pendent de I'empresa TWC, ja que aquesta multinacional americana no hi tenia instal.lat encara cap parc temitic a l'estil de Disnevlandia, Disnevworld i Tokvo Disneyland i, en canvi, tot semblava indicar que constiniia un mercat turístic excel.lent. Potser els dirigents de la TWC cregueren que el seu projecte seria molt ben rebut, de la mateixa forma que ho fou mig segle enrere el famós ~lan Marshall d'aiuda I nord-americana a una Europa devastada per la guerra. De fet, els executius de I'empresa no es van equivocar en aquest sentit, ja que els emplapments per acollir el parc proliferaren arreu d'Europa (en foren estudiats i visitats uns 200). Les candidatures, perb, quedaren redu~des a tres: a Catalunya (en una &rea compresa entre 1'Ametlla de Merola i Vandellós i també al municipi &Altallla), al País Valencia i a Franqa. Finalment fou la zona de Marne le Vallée (molt propera a Paris) I'escollida ja que, en relació amb les possibles ubicacions espanyoles, té més densitat de població, un turisme més estable al llarg de l'any, una elevada renda per capita, una situació geografica millor i unes excel.lents comunicacions amb la resta del continent. En canvi. hom no va tenir gaire en compte el fet que, encara que Paris rebi uns 40 milions de visitants a l'any, aquests són en la seva gran majoria, matrimonis d'edats madures o de jubilats, i parelles joves sense fills o que estan en viatge de noces (que no responen, a priori, a l'estereotip dels visitants als parcs temitics, de caire més familiar). Així mateix, l'empresa no va saber veure que una renda més elevada Der habitant no significa automiticament disposar d'un poder adquisitiu més gran i, per tant, no implica gastar més en una estada a Eurodisney. De fet, el competidor més ferotge del parc ha acabat sent la mateixa capital parisenca i les seves bones comunicacions amb el parc, ja que molts visitants prefereixen fer més despesa a París (fins i tot pernoctar-hi) que no al parc i als seus hotels. El segon d'aquests factors, fa referkncia a les adversitats climitiques, en el sentit que, tal com afirmen els autors en el capítol 10: can verano corto y un invierno largo agravan la pulmonia financiera de Eurodisney)) (p. 205). Des &un punt de vista climatic, sembla que l'elecció de París no fou la més adient i, així, les adverses condicions meteorolbgiques locals de la tardor, l'hivern i part de la primavera no han permts al parc tenir un flux de visitants continuat i regular al llarg de l'any. Uns altres parcs temitics, com el d'Asttrix, tanquen les portes durant els sis mesos de tardor i hivern i, per contra, Eurodisney no ho fa per un principi de prestigi. Tot i així, atribuir la crisi financera del parc al clima fóra excessiu, perb el que sí que és cert és que visitar Eurodisney en un dia de ~luia i fred resulta incbmoL, de, gens agradable i no es gaudeix tant de les seves atraccions i es~ectacles. I encara que el parc temitic de Tokyo sigui un com~let kxit amb un temDs tan enutiós com el de París, aixb ja pot indicar les diferkncies de taranni dels japonesos respecte als europeus. Finalment, i lligat amb aixb últim, cal tenir en compte el concepte diferent que hi ha a Europa del que significa fer vacances. Als Estats Units, el turista nord-america que es despla~a a Disneyworld ho fa per passar-hi uns quants dies i visitar, alho- ;a, els altres parcstemitics que estan ubicats a la zona (és a dir, no es planteja fer Ressenyes Doc. Anil. Geogr. 28, 1996 221 turisme urbk a la ciutat d'orlando). Al continent europeu, perb, el més probable és que el visitant d'Eurodisney només ho sigui per unes quantes hores o per un dia sencer i passi les seves vacances a París i, per tant, pernocti a la capital i no al parc (encara que aquest tingui completament resolta la qüestió de l'allotjament, amb sis hotels i un ckmping). També hi juga el factor de la concentració de gran part de les vacances a l'estiu, que fa que uns dels competidors de I'Eurodisney siguin, a m6 de París, els mateixos parcs Disney dels Estats Units. en especial el d'orlando, en atreure un flux important de visitants europeus (i que, a la vegada, tenen l'oportunitat de veure un país molt més diferent de tots els d'Europa). En definitiva, un parc temkic amb una duencia de públic que ha anat a la baixa, un deute generat des de la seva obertura &uns 500.000 milions de pessetes (fins al febrer de 1994), unes accions que han passat de cotitzar-se a 72 francs francesos el 1989 a poc m6 de 7 hcs l'estiu de 1994. Cal ser conscients que parlar d'un complex Disney és fer refertncia a moltes més coses que un parc d'atraccions (hotels, botigues, restaurants i, a diferencia del cas francts -encara que planificat, perb-, complexos residencials, &oficines, camps de golf, etc.). Es a dir, en realitat un projecte immobiliari de dimensions descomunals que, a Eurodisney s'ha vist obligat a paralitzar-se perque, senzillament, les xifres de visitants i de les seves despeses previstes -potser excessivament optimistes i triomfalistesno s'han assolit ni de bon tros. Com a mínim, a Port Aventura la bonanqa del temps al litoral tarragoní i l'afluencia massiva de turistes a l'estiu són dos factors, a priori, assegurats. Joan Carles Llurdés i Coit Universitat Autbnoma de Barcelona Departament de Geografia CALDWELL, Lynton K. (1 993). Between Two Worlds. Science, the environmental movement andpolicy choice. Cambridge University Press, 223 p. = Ecologia. Ciencia ypolitica medioambiental. Madrid: MacGraw HillIInteramericana de Espafia, 25 1 p. El senyor Lynton K Caldwell6 ben conegut als EUA con un dels inventors de les avaluacions &impacte ambiental i com el principal artífex de la NEPA, la famosa ilei que va introduir l'avaluació &impactes ambientals en l'kmbit de les grans decisions governalmentals dels Estats Units (1963). Professor emtrit de Ciencies Polítiques i Ambientals de la Universitat d'Indiana, Lynton Caldwell és autor de dotze llibres sobre política ambiental, tradui'ts a dinou llengües, entre els quals destaquen: In defece of the Earth: International Protection of the Biophere (1 972), Science and the National Environmental Policy Act: Redirecting Policy Through Procedural Reform (1 982) International Environmental Policy: Emergence and Dimensions (1984). Ha treballat com a consultor de nombrosos organismes governamentals dels EUA, internacionals (UNESCO, UICN) i no governamentals (The Nature Conservancy) i, des de la Cimera &Estocolm a l'any 1972, ha estat membre de delegacions oficials dels EUA V en diverses conferencies internacionals sobre el medi ambient arreu del món. El llibre Between two Worlds té un propbsit ambiciós: realitzar una anklisi i una interpretació integrada de les interrelacions entre la citncia, el moviment ecologista-ambientalista i les polítiques estatals i internacionals, amb I'obiectiu &indicar ((quines creences caldria abandonar, quins