L'estudi dels incendis en el món mediterrani

Doc. Anil. Geoer. 28, 1996 135-151 L'estudi dels incendis en el món mediterrani Josep Gordi Josep Pintó Josep Vila Universitat de Girona. Secció de Geografia. Plaqa Ferrater Mora, 1. 17071 Girona. Spain Data de recepció: maig 1995 Data &acceptació: juliol 1995 Resum En aquest article s'estudia, de manera breu, I'evolució del foc en el bioma mediterrani i posteriorment es repassen les principals aportacions i línies de recerca que els gebgrafs, ecblegs i bothnics han realitzat a l'entorn de la problernhtica dels incendis forestals a I'hrea climhtica mediterrhnia. Paraules clau: incendis forestals, hrea mediterrhnia. Resumen. El estudio de 10s incendios en el munh mediterráneo En este articulo se estudia, de forma resumida, la evolución de 10s incendios en el bioma mediterraneo y posteriormente se repasan las principaies aportaciones y lineas de investigación que 10s geógrafos, ecólogos y botánicos han reaiizado sobre la problemática de 10s incendios forestales en el area climática mediterdnea. Palabras clave: incendios forestaies, área mediterránea. Resumé. La recherche sur les incendies dans le monde méditerranéen Cet article analyse brikvement I'évolution du feu dans le biome méditerranéen et on presente les principaux apports et recherches que géographes, écologistes et botaniques ont realisé autour de la problematique des incendies des forets dans I'aire climatique méditerranéenne. Mots-dés: incendies forestiers, area mediterraine. Abstract. The study offorest fires in the Mediterranean This article discusses briefly the evolution of fire in the Mediterranean biome and reviews aftenvards the main research themes that geographers, ecologists and botanists have developed arround forest fires issues in the Mediterranean. Key words: forests fires, Mediterranean area. 136 Doc. Ad. Geogr. 28,1996 Josep Gordi; Josep Pinró; Josep Vila Sumari 1. Introducció 4. Aportacions principals dels gebgrafs 2. El foc a la Mediterrania 5. Conclusions 3. L'estudi d'ecblegs i botanics sobre els 6. Bibliografia efectes del foc en els ecosistemes forestals mediterranis 1. Introducció L'objectiu d'aquest article és presentar les principals línies &investigació dels gebgrafs, ecblegs i botanics sobre la tematica dels incendis a l'hrea climatica mediterrania. Ara bé, acotarem l'estudi a la conca mediterrania, encara que també presentarem alguna dada referida a altres indrets del bioma mediterrani. Actualment, la problematica del foc ha adquirit la categoria de veritable flagell dels ecosistemes naturals; els principals fets que han provocat aquesta situació són: la irregularitat del clima mediterrani, sobretot en tpoca estival i la gran davallada de població rural que ha provocat l'abandonament de bona part de les activitats agriries, ramaderes i forestals. Aquesta situació ha provocat un important augment de la superfície arbrada i arbustiva. Cal assenyalar que som conscients que altres científics també s'han dedicat a estudiar els incendis, com és el cas dels edafolegs o dels geomorfolegs que s'interessen basicament pel tema de l'erosi6 del sbl. La causa principal d'haver escollit aquests tres Arnbits científics és que tots tres estudien, des de diferents bptiques, els efectes del foc sobre el mantell vegetal i el territori. 2. El foc a la Mediterrinia El foc a l'bea mediterrhia ha tingut sempre una presencia recurrent, encara que és difícil determinar la freqiitncia dels incendis en condicions naturals, és a dir, com a resultat de les tempestes seques. Sobre aquest tema només podem esmentar estimacions que parlen de recurrencies d'entre 15 i 100 anys per al mallee australia, de 25 a 50 pel chaparralcalifornia i de 270 anys per les formacions vegetals de l'area mediterrania xilena (Arianoutsou, 1993). També s'han fet especulacions al voltant d'aquests incendis d'origen natural, anteriors a l'arribada dels primers pobladors, que havien de ser molt més extensos com a resultat d'una acumulació més gran i més contínua de biomassa. D'altra part, l'acció pirogenica de la societat a la mediterrania té una gran antiguitat, ja que hi ha vestigis de l'ús del foc que es remunten a 100.000 anys (Trabaud, 1989). Al llarg de la histbria els humans de les Brees mediterranies s'han convertit en uns veritables estimuladors dels incendis, primer per aconseguir noves terres conreables o per afavorir la ramaderia i després com a producte de l'actitud incívica de molts ciutadans. Aquesta activitat incendiaria ha estat for~a important al llarg dels darrers 10.000 anys, és a dir, des de la revo- L'estudi dels incendis en el m6n mediterrani Doc. Ad. Geogr. 28, 199G 137 lució neolítica, i notablement greu a partir de l'establiment de la revolució industrial a les ribes de la mediterrhia. En conseqükncia, s'han ajuntat els focs d'origen natural, que actualment només representen un 2% del total, amb els d'origen antrbpic. En resum, els incendis a l'irea mediterrania cada any cremen unes 200.000 hecthrees de vegetació, xifra que és molt superior al total d'hecthrees reforestades anualment, fet que ens evidencia que ens trobem davant &una veritable degradació ambiental. El procés d'industrialització seguit al llarg del segle xx al nostre país ha comportat el despoblament d'hees extenses del món rural, amb I'abandonament consegüent de molts conreus i la disminució en la intensitat de l'explotació forestal. La funció productiva secular dels espais forestals s'ha vist substitui'da per noves funcions dirigides a satisfer les necessitats d'oci, esbarjo i un contacte més intens amb la natura que reclamen sectors, cada vegada més nombrosos, de la població urbana. El bosc ha deixat de ser, en molts casos, un espai productiu per passar a ser un espai per viure-hi, amb I'establiment d'urbanitzacions, o per fer-hi visites esporhdiques (caps de setmana, vacances) amb la finalitat de realitzar-hi activitats de lleure. El despoblament que ha afectat el medi rural ha suposat la desaparició &un paisatge en mosaic (boscos, conreus, erms, masies) que ha estat substitui't per arees continues i extenses de vegetació forestal: boscos, maquies, brolles. Tanmateix, aquests espais suporten una alta freqüentació de visitants ocasionals, inexperts pel que fa al comportament adequat en un medi natural que suporta un gran risc d'incendi forestal. Es dóna, per tant, la paradoxa de veure com uns espais que han perdut un bon nombre de població permanent es veuen esporadicament visitats per un nombre gens menyspreable de ciutadans que, en molts casos, arriben a superar les densitats de població existents abans de produir-se l'kxode rural. La conjunció dels dos fenbmens: despoblació i constitució de grans superfícies de vegetació forestal, per una banda, i la freqüentació intensa de ciutadans inexperts, per I'altra, són, sens dubte, les causes principals que expliquen I'augment de la superfície forestal cremada que ha tingut lloc les dues darreres dkcades. La consideració que mereixen els boscos del país entre la població és, perb, molt alta. Els incendis forestals són percebuts per part de la ciutadania com una catastrofe ecolbgica davant la qual hom no pot romandre impassible. Tot seguit analitzarem les dades principals sobre incendis a nivell dels pdisos mediterranis comunitaris, de 1'Estat espanyol i de Catalunya. Observant les dades de la taula 1, resta clar que I'Estat espanyol és el país on els incendis prenen més importhncia si tenim present el total anual d'hecthrees cremades, ja que les 238.496 hectarees cremades superen de llarg la resta de pai'sos mediterranis que pertanyen a la Unió Europea. En segon lloc trobem Italia i en tercer lloc, Portugal, encara que amb unes xifres molt més baixes. Cal assenyalar que aquestes dades són mitjanes i que els totals anuals pateixen oscil.lacions importants. En aquest sentit només cal esmentar que el 1985 van 140 Doc. Ad. Geogr. 28, 1996 Josep Gordi; Josep Pint6; Josep Vila ha de ser la gestió forestal fonamentada en la demografia de les poblacions, els cicles vitals i la successió ecolbgica. En segon lloc, cal remarcar que l'estudi i la gestió dels boscos demana la utilització de models matematics que permetin integrar tota la informació existent amb l'objectiu de realitzar prediccions a curt i llarg termini sobre l'estructura i la dinamica de les masses forestals i de la seva utilització (Terrades i altres, 1993). Pel que fa al segon tema, els ecblegs i els botanics s'han dedicat a estudiar els efectes que tenen els diferents tipus de perturbacions, tals com: el foc, el pastureig, les tales o l'erosió sobre la dinamica forestal. Pel que fa a l'estudi dels efectes dels incendis sobre la vegetació, cal recordar que aquests {inicien els anys setanta, al cap d'un temps &endegar-se la recerca sistematica sobre les diferents formacions vegetals mediterranies que ja hem esmentat. Tot simplificant, podem assenyalar que hi ha tres grans camps d'estudi dels incendis, des de l'ecologia i la botanica: primer, els treballs que fan referencia a l'adaptació dels vegetals al foc; segon, els estudis sobre la regeneració després de l'incendi i, en tercer lloc, l'andisi dels efectes del foc sobre el sbl i sobre la circulació de nutrients. Els efectes del foc sobre la vegetació han estat estudiats, sobretot, en aquelles regions on les condicions climatiques i les característiques de la vegetació la feien especialment vulnerable al foc. A les regions de clima mediterrani, en les quals es dóna la coincidhncia de l'estació cdida amb i'estació seca i la presencia d'una vegetació esclerofil.la que presenta un baix contigut d'aigua en els teixits constitutius i, per tant, un alt índex de combustibilitat, és on el fenomen ha estat mes ben estudiat: les garrigues i les pinedes mediterranies, la phygana grega, la batha israeli, el ehaparral california, el heathland australia i el fjnbos de Sud-Africa són les formacions vegetals més ben conegudes quant als mecanismes i les estrattgies desenvolupades per la vegetació enfront del foc. Respecte al primer tipus d'estudis, cal entendre que els caracters de les plates mediterriinies són, en bona part, resultat de la llarga adaptació de les plantes al foc (L. Trabaud, 1984). Sobre els sistemes que han generat les plantes mediterrkies per adaptar-se al foc hi ha una llarga polemica. En primer lloc, Mutch (1 970) considera que les comunitats vegetals mediterriinies més propenses al foc cremen més facilment que les altres, en haver estat afavorides per selecció natural els seus trets o propietats que les fan més inflamables. En segon lloc, hi ha un bon nombre d'autors que consideren aquests ~lantejaments erronis i simplistes, com Terrades (1983), el qual argumenta que els caricters que donen avantatge als anomenats pirbfits són caracters propis d'una estrategia pionera de plantes que formen part dels estadis inicials de la successió vegetal. En alguns dels treballs realitzats sobre les adaptacions de la vegetació al foc, com ara els de Kuhnholdtz-Lordat (1 938) i Folch (1 976), {utilitzava el terme pirbjt per referir-se a aquells vegetals que es regeneraven bé després del foc. Centrant-nos en els mecanismes d'adaptació de les plantes al foc, cal diferenciar entre els sistemes de protecció (piroresisttncia) i els (adaptació al foc (~irofitisme). Pel que fa a la piroresisttncia, els dos mecanismes principals que L'estudi dels incendis en el m6n mediterrani Doc. Anil. Geogr. 28, 1996 141 utilitzen les plantes són: el desenvolupament d'una escorGa gruixuda i mantenir importants reserves subterranies. Respecte al pirofitisme cal, primer de tot, excloure el que alguns autors anomenen antrocofitisme (M. Arianoutsou i altres, 1993), que és l'acció de les especies que són qualificades d'oportunistes, ja que tenen una elevada capacitat de dispersió i poden colonitzar rapidament els llocs cremats a partir de llavors produi'des en zones no afectades pel foc. Dins dels vegetals anomenats pirbfits podem establir dos grans grups U. Terrades i altres, 1989) en funció de l'estratkgia de recolonització: 1. Pirbfits rebrotadors, com el garric (Quercus coccifera) o l'arbo~ (Arbutus unedo). 2. Pirbfits germinadors, com les estepes (Cistus) o els Pins (Pinus). Aquest grup són espkcies que, majoritariament, afavoreixen el foc com a estrattgia per deslliurar-se de la competkncia d'altres vegetals que poden interceptar més llum. El cas extrem d'adaptació al foc és el de les Banksia australianes, que necessiten el foc per a la seva reproducció, és a dir, el foc és l'element que fa obrir el fruit i que, en conseqiikncia, fa saltar les llavors, amb la qual cosa després d'un incendi es produeix una gran colonització de l'espai per part d'aquestes plantes. Molts autors han arribat a classificar les especies mediterranies principals segons el seu cardcter rebrotador o germinador, com Abril i Vallejo (1991). El segon gran tipus d'estudis són els que fan referencia a la regeneració de la vegetació sobre el foc, que tant han treballat ecblegs com botanics. Hi ha un primer grup de treballs sobre incendis que analitzen, per a cada formació vegetal concreta, les propietats combustibles de la vegetació i la dinamica relativa a la regeneració vegetal posterior a l'incendi. Sobre les propietats combustibles, algun autors han identificat el que anomenen fdctors constants, que no varien la seva influtncia al llarg del temps, com ara la topografia i la combustibilitat, i els fdctors variables: vent, temperatura, humitat i altres elements atmosferics. Els resultats més remarcables d'aquests estudis es troben en els treballs de T.J. Hanes (1971); F.J. Kruger (1977); VI! Papanastis (1977); L. Trabaud (1976, 1979, 1980, 1983); L. Trabaud i J. Lepart (1980, 1981); L. Green (1981); H. Abbas (1982); J.E. Keeley (1986); L. Trabaud i C. Papió (1987); I. Abbot i O. Lonegan (1984) i M. Arianotsou-Faraggitaki (1984). Cal tenir present que quan el foc destrueix la comunitat vegetal mediterrania s'inicia un procés d'autosuccessió, que explicarem de manera detallada més endavant, el qual origina una regeneració de la comunitat que ja existia a partir de la germinació i del rebrot. En formacions arbustives baixes com el ehaparral s'han trobat soques d'una edat estimada de 250 anys, fet que evidencia la resistkncia a nombrosos incendis i el manteniment de la comunitat. Fins i tot en alguns casos, com el ja esmentat chaparralcalifornih, el foc esdevé necessari per mantenir la vegetació en un estat vigorós, ja que la manca &incendis comporta una elevada acumulació de biomassa morta que frena el creixement i afavoreix la combustibilitat de la comunitat. 142 Doc. AnU. Geogr. 28, 1996 Josep Gordi; Josep Pint6; Josep Vila Tots els estudis sobre la reconstitució de la vegetació després d'un incendi s'han emmarcat dins l'aparell conceptual i metodolbgic que proporcionen la teoria de la successió ecolbgica, en general, i de la successió vegetal, en particular. Els principis de les quals han estat establerts sobretot per Clements (1916, 1936), Lindeman (1942), Odum (1969, 1971) i Margalef (1968, 1974, 1991). Aquest tipus d'estudis han estat desenvolupats seguint dos plantejaments tebrics inicialment antagbnics. Per una banda, els seguidors dels postulats establerts pels autors citats (Clements, Odum i Margalef, entre d'altres), partidaris d'un enfocament holista, basat en la resposta enfront del foc de la comunitat vegetal en el seu conjunt. Per l'altra, els seguidors de les tesis de Gleason (1917, 1927) i Tillman (1985), partidaris d'un enfocament reduccionista basat en l'anidisi de les respostes de les especies considerades individualment. Així, ha estat estudiada la sequencia que segueixen les comunitats vegetals 'després d'un incendi. A les regions de clima mediterrani s'ha observat que després d'un foc la regeneració de la vegetació no segueix l'esquema classi~ postulat per la teoria de la successió vegetal: un estadi d'herbes, un estadi d'arbustos i altre cop el bosc, sinó que la composició i la dominancia de les esptcies de les comunitats vegetals no varia després de l'incendi, ja que es produeix una regeneració, sobretot per rebrotada, de la majoria de les plantes que formaven el bosc, en un procés que Hanes (1971) va denominar autosuccessib. Precisament la capacitat de rebrotar a partir &estructures subterranies no afectades pel foc ha estat un dels aspectes més estudiats des de la perspectiva que hem anomenat reduccionist~ centrada en l'estudi de les adaptacions i les respostes individuals de les diferents esptcies després de sofrir una pertorbació que anorrea les estructures atries de les plantes. A Catalunya, la recerca sobre la regeneració del bosc des~rés de l'incendi 4. " s'ha efectuat, sobretot, des d'aquestes premisses tebriques i es disposa ja d'un conjunt de treballs notables que han establert les pautes seguides per les esptcies dominants en les pinedes de pi blanc i les garrigues: J. Canadell i altres (1984, 1989); M.L. Cucó (1985a); S. Sabater (1986), T. Franquesa (1987); M. Perrinet (1987); J. Terrades i altres (1987), i C. Papió, (1994). De manera especial cal recontixer a Folch (1976) el mtrit de ser el primer botinic catala que ha tractat el problema dels incendis des d'un punt de vista ecolbgic, ja que accepta la idea que el foc no destrueix totalment la vegetació i que els elements que sobreviuen poden reconstituir les etapes ideals de la successió vegetal. A la resta &Espanya, els efectes del foc sobre la vegetació s'han estudiat sobretot a Dofiana (Martín Vicente, 1982) i a Galícia (Casal i altres, 1984). D'aquests treballs es desprtn que totes les esptcies es restableixen rdpidament després del foc, bé per rebrotada (la majoria de les esptcies en les garrigues), bé per germinació (els pins). Així mateix, cap als 3-5 anys després del foc la biomassa arbustiva assoleix el 50% de la que existia abans de l'incendi (Papió, 1994). Cucó (1985) estudia els processos de regeneració en brolles &estepes i en pinedes de pi blanc. Una de les primeres constatacions és que després d'un incendi hi ha una aportació externa important de nutrients al sbl producte de L'estudi dels incendis en el món mediterrani Doc. Ad. Geogr. 28, 1996 143 les cendres de la vegetació cremada i també més disponibilitat d'aigua. Aquests dos fets més la constatació que moltes esptcies mediterranies tenen una biomassa subterranis considerable ens expliquen que, després d'un foc, especies com el garric (Quercus coccifera), el llentiscle (Pistacia lentiscw) o l'alzina (Quercw ilex) rebroten immediatament fins i tot al llarg de I'estiu. Altres ecblegs es dediquen a estudiar I'evolució dels rebrots (Papio i Terrades, 1984), és a dir, I'ocupació superficial de l'espai, ia seva taxa de creixement (Canadell i altres, 1984) o la regeneració per llavors de les estepes (Cistus spp.), del romaní (Rosmarinw oficinales) o dels pins (Pinus ssp). Cal assenyalar que les especies germinadores tenen una regeneració retardada respecte a les especies rebrotadores, perb quan {inicia la germinació de les llavors aquestes generen grans densitats de plantules, sobretot en el cas de les estepes, per metre quadrat. Per exemple, si una brolla d'estepes i brucs es crema durant un estiu, en aquesta mateixa estació poden rebrotar les primeres especies i a la tardor, sobretot si ha plogut anteriorment, poden germinar les estepes i amb pocs anys podem tornar a tenir la brolla amb la mateixa composició florística. També cal incidir en el fet que hi ha especies que utilitzen les dues estrategies per restablir-se. fis forsa difícil definir un model general precís i aplicable a tots els processos de regeneració o successió que es produeixen després d'una pertorbació, com és el cas d'un incendi (Riba i Terrades, 1987), ja que les interaccions existents entre la vegetació, la pertorbaci6 i el medi físic determinen una diversificació molt gran de l'impacte sobre la vegetació i, en conseqüencia, sobre la possible resposta regenerativa. Ara bé, el restabliment de la comunitat existent abans de l'incendi és més lenta com més complexa és la comunitat. En aquest sentit, l'ecosistema forestal mediterrani per excel.ltncia, és a dir l'alzinar, pot tardar, segons Folch (1976), uns vuitanta anys a restablir-se. També cal tenir present, per tal de comprendre la dinhica actual, que, segons Margalef (1977) la societat és un factor de canvi oposat a la successió ecolbgica i, per tant, mentre hi ha intervenció es produeix una regressió dins dels ecosistemes i d'aquest fet se'n deriva un afavoriment de les especies oportunistes. Dins d'aquest segon arnbit també cal esmentar els treballs sobre projectes de revegetació d'arees cremades que {han portat a terme en diferents zones del litoral mediterrani. Un exemple d'aquest tipus de treballs és el que ha promogut la Conselleria de Medi Ambient de la Generalitat Valenciana (Vallejo i altres 1993). Els autors d'aquest estudi assenyalen que la capacitat de regeneració espontania o artificial és cada cop menor a causa de la freqiitncia més elevada dels incendis. Per evitar els problemes d'erosió del sbl s'han previst tot un seguit d'estrategies que, de moment, {estant duent a terme en &rees experimentals que són representatives dels diferents ambients naturals del País Valencia. Les estrategies que cal seguir es fonamenten en les actuacions se@ents: a) Per reconstruir els sbls degradats són necessbies accions externes sobre el sbl i la coberta vegetal, com pot ser la introducció d'espkcies autbctones. b) Sembrar especies herbacies de creixement rapid. C) Plantar arbusts rebrotadors. 144 Doc. Anil. Geogr. 28, 1996 Josep Gordi; Josep Pint6; Josep Vila d) Plantar espkcies arbbries helibfiles de creixement rhpid, és a dir, pins, que s'han de combinar amb la plantació d'espkcies autbctones. e) Aplicar als sbls residus orghnics, ja$ protector o d'altres preparacions (in situ), per millorar-10s. Finalment, el tercer Ambit d'estudi és el que fa referkncia als efectes del foc sobre el sbl i la circulació de nutrients. En aquest sentit, cal tenir present que la destrucció del sbl i la pkrdua de nutrients consegüent és I'efecte més negatiu dels incendis sobre els ecosistemes. Sobre aquest tema també hi ha treballs destacables, com els de Casas i altres (1988) o I. Serrasolses (1987). Sobre l'efecte del foc en el sbl, cal tenir present que a 2 centimetres de profunditat la temperatura s'esmorteix fins a 200 OC i a 5 centimetres només és de 40 OC (Abril i Vallejo, 1991). Per tant, els efectes de l'incendi sobre el sbl dependran, en primer lloc, de la intensitat tkrmica i del tipus d'incendi. A grans trets, els efectes del foc sobre el sbl són els següents: a) Pkrdua de la biomassa vegetal akria, fet que genera la desprotecció del sbl. b) Els efectes biolbgics són drhstics, ja que desapareix bona part de la fauna associada als horitzons superiors i el banc de llavors es veu notablement disminui't . c) Deposició &elements minerals sobre el sbl en forma de cendres. d) Pkrdua, durant l'incendi, per volatilització o com a partícules portades pel fum, d'una part dels elements minerals presents en la biomassa, sobretot nitrogen i sofre. En conclusió, una zona cremada presenta un ambient més sec, forsa fluctuant, molt frhgil, amb abundbcia de nutrients minerals i amb un cert increment de la disponibilitat hídrica edifica. 4. Aportacions principais dels gebgrafs Malauradament les aportacions que s'han fet des de la geografia al coneixement de la problematica dels incendis forestals han estat, fins al dia d'avui, més aviat minses. Tot i així cal dir que en els darrers anys s'han incrementat de manera notable els treballs elaborats per gebgrafs que tracten aquest tema. A grans trets podrem distingir tres grans blocs de contribucions: primerament l'impacte del foc i la regeneració del bosc, en segon lloc, l'anhlisi de la casuístics, la prevenció i I'extinció &incendis forestals i, en tercer lloc, els SIG i la teledetecció aplicats a la problematica dels incendis forestals. Pel que fa al primer bloc, cal destacar les aportacions realitzades per Josep M. Panareda. Aquest autor distingeix primordialment quatre grans tipus de ptrdues que poden provocar els incendis forestals (Panareda i Nuet, 1986; Panareda, 1993; Nuet i Panareda, 1994): a) Irreparables. Les persones que perden la vida en l'incendi o en la seva extinció. b) Socials. Pel fet que hi ha gent que perd el seu mitja de supervivtncia. Al qual cal afegir-hi la ~krdua o la degradació d'un paisatge determinat. L'estudi dels incendis en el món mediterrani Doc. Anil. Geogr. 28, 1996 145 c) Econbmiques. La valoració econbmica dels boscos, les cases, les granges, etc. que s'hagin cremat en el transcurs de l'incendi. d) Ecolbgiques. Destrucció &un ampli ventall &elements constitutius del nostre patrimoni natural. No només es perden els arbres, sinó que també es perden arbusts, herbes, ocells, mamífers, etc. Cal remarcar també, de manera especial, la degradació que pateix el sbl amb els problemes &erosió posteriors i importants. En aquesta mateixa línia d'andisi dels impactes produi'ts pel foc s'ha desenvolupat tota una altra vessant de recerca destinada de manera particular a l'estudi dels fenbmens erosius afavorits pels incendis forestals. Destaca la destrucció i la ptrdua de sbl que suposa un notable empitjorament de les condicions que han de permetre la recuperació posterior de la vegetació. Quant a la regeneració de la vegetació, un cop s'ha produi't un incendi, en un primer moment té lloc un increment pel que fa a la quantitat d'esptcies presents. Aixb és degut a qut inicialment les especies no han de fer front al condicionant que representa l'ombra del bosc. Pel que fa al ritme de creixement de les diferents plantes, cal destacar com a element bbic la humitat en el sbl i, per aquest motiu, a les obagues més humides el creixement és bastant més rapid (Nuet i Panareda, 1988; Nuet i Panareda, 1989). També {incideix en la necessitat d'aplicar una política &actuació diferenciada en funció del tipus de bosc que s'ha vist afectat per un incendi. En el cas, per exemple, &un alzinar no cal tocar res tot esperant que rebroti de manera natural. En canvi, quan es tracta d'una pineda, un matollar o un herbei seria necessari sembrar-hi o plantar-hi espkcies prbpies del país, en cap cas pins, i sempre d'una manera molt acurada per tal de no remoure la terra, cosa que facilitaria els processos erosius (Panareda i Nuet, 1986). Pel que fa a les causes, cal diferenciar entre les que podem anomenar immediates i les estructurals. Entre les causes immediates hem de distingir les naturals: els llamps que representen una proporció molt petita dels incendis. Les negligkncies, els incendis provocats i els d'origen desconegut. A nivell estructural podem trobar també explicacions a l'increment del nombre &incendis a partir de factors de cardcter socioeconbmic que han condicionat l'evolució del fenomen. Entre aquestes cal remarcar el despoblament rural acompanyat d'una reducció dels aprofitaments forestals (Gordi i Pintó, 1995). Cal afegir-hi la transformació radical de les funcions de l'espai forestal, que cada cop amb més intensitat esdevenen un espai per al lleure (Cerdan, 1993). A aquest nivell també s'ha incidit en el desmentiment d'explicacions, en bona part equivocades, com és el cas, per exemple, dels estius secs, (vivim en una zona mediterrania i, per tant, els estius sempre han estat secs). Una altra explicació &aquesta mena seria parlar dels boscos bruts, ja que amb la neteja dels boscos no s'evita ni es disminueix el risc d'incendi. Cal deixar evolucionar el bosc seguint la seva dinamica natural i amb el temps es crea un ambient més humit i fresc. Es tracta d'acceptar de manera momentanis un risc més elevat per gaudir després permanentment d'un baix risc (Panareda i Nuet, 1986).