Ressenyes

Ressenyes Doc. Anil. Geogr. 29, 1996 227 cultura asalariada, ejemplificada por las jornaleras andaluzas. Una vez más se parte de la contextualización socioeconómica de Andalucia, derivando posteriormente hacia niveles de mayor concreción: la unidad familiar y la actividad económica, el trabajo de la mujer jornalera, el nivel de toma de decisiones, las actividades de oci0 y la valoración de su propio futuro. Por Último, el capitulo seis sistematiza el conjunt0 de información y plantea un bloque importante de conclusiones. Nos parece destacable el avance somero que realizan las autoras hacia un tema candente en la actualidad: el papel que van a desempeñar las mujeres y la agricultura familiar en la reestructuración de 10s espacios rurales. este es un aspecto que precisa de un mayor desarrollo investigador, teórico y, principalmente, aplicado. Asistimos ya, sin depositar en el10 demasiadas expectativas y anhelos, a una demanda desde las instancias para el desarrollo local y rural de la participación de la mujer como recurso articulador imprescindible en el diseño de estrategias de cambio. En 10s próximos afios, cuando tengamos ya cierta perspectiva, podremos analizar las consecuencias de esta demanda, su continuidad y su relevancia real. Por 10 pronto, debemos felicitar iniciativas como la que resefiamos. Debemos, asimismo, estimular que en otras zonas del Estado, y en el caso concreto de Canarias, pongamos en marcha investigaciones e iniciativas aplicadas sobre la historia de las mujeres, sobre su trabajo, su educación, su cultura, su papel social, etc, etc. S610 con el10 lograremos localizar las especificidades existentes que nos permitirán elaborar estrategias de futuro pegadas al terreno, compatibles con una reestructuración del medio rural y no con una destrucción progresiva del mismo. Canarias, y sus mujeres rurales concretamente, poseen una riqueza aún desconocida, una información novedosa y contrastable con otras realidades peninsulares y del mundo, que puede aportar nuevos elementos para la elaboración teórica, al análisis comparado en ciencias sociales. Maria del Carmen Coello González Centro de Estudios de la Mujer de la Universidad de La Laguna PRICE, Martin F. Mountain Research in Europe. An overview ofMB Research fiom the Pyrenees to Siberia Man & Biosphere Series; vol. 14, 1995. ISBN 1-85070-570-4 Aquesta es una publicació de la UNESCO, de 230 pagines, la número 14 en la seva shrie aMan and the Biosphere)) on es presenten I'andisi i els resultats d'aquest programa que va crear dita institució internacional al principi de la dkcada de 1970. L'objectiu principal del programa és promoure el coneixement científic dels orocessos naturals i socials aue incideixen en el medi ambient. L'estructura del programa oretén considerar diferents ecosis- " temes del nostre planeta i, en aquest sentit, el projecte 6 (MAB-6) tracta dels espais de muntanya de clima temperat com són les de l'imbit d'aquesta publicació, que estudia diverses arees de muntanya d'Europa. El Programa MAB promou l'obtenció i l'elaboració de la informació que poden necessitar els gestors dels recursos naturals, semore en el .L marc del seu ús i per al seu ús social, com també defensant els erinciois de diversitat 1 L i conservació del medi ambient. La publicació que aquí presentem ha estat realitzada pel professor i investigador Martin F. Price, de 1'Environmental 228 Doc. Anil. Geogr. 29, 1996 Ressenyes Change Unit de la Universitat d'oxford, Anglaterra. El coneixement del projecte MAB-6 per part de I'autor ve de molt lluny, ja que en la realització del M.Sc, a la Universitat de Calgary (1978-82), Canada, sota la direcció d'Allan Legge, va poder estudiar diverses experikncies com la d'obergurgl a Austria i d'altres a les Muntanyes Rocalloses (EUA i CanadB) o als Alps Su'issos. El seu Ph.D., dirigit per Jack Ives de la Universitat de Colorado, Boulder (EUA), va centrar-se, durant els anys 1985 i 1986 en un estudi comparatiu dels projectes MAB-6 a 1'Europa de I'oest i Nord-amtrica. En especial, la problemitica de la conservació i la gestió forestal en el marc del programa MAB suís, a l'Institut de Geografia de la Universitat de Berna i a Colorado, Estats Units. La realització d'aquesta publicació ha implicat un intens treball de camp i estudi de quaranta aplicacions del projecte MAB-6 a Europa, des dels Pirineus fins als Urals, amb referencia a alguns de més enlli, a Sibtria. Hi ha un tractament sistemitic dels objectius, irea d'aplicació, organització científica i administrativa dels projectes, com també la relació entre els investigadors i els habitants de l'irea. La validació de cada projecte és el resultat de contrastar els resultats obtinguts amb I'objectiu general del grup de treball MAB-6 en la seva sessió de Lillehammer, Noruega, el novembre de 1973: ((obtenir un millor coneixement dels ecosistemes de muntanya en la zona temperada en relació amb l'ús humi, de manera que els ecosistemes actuals puguin conservar-se i que nous ecosistemes estables puguin reemplaqar els vells sistemes que ja no poden ésser mai més rellevants socialment i viables econbmicament)) (2; p. 18). Aquest tipus d'investigació, bisicament, hauria de fer possible l'elaboració de propostes de gestió per assolir objectius en el planejament dels ecosistemes de les irees de muntanya de zona temperada. Els primers hbits d'interts han estat el turisme, les noves tecnologies i els usos alternatius del sbl en els sistemes de muntanya. Hi ha un tractament específic, en la metodologia del programa MAB-6, per a les dues estacions extremes amb un knfasi en l'impacte del turisme d'estiu i el d'hivern, en les activitats d'oci i esbargiment i, molt especialment, en l'anilisi dels grans canvis de les irees abandonades on han cessat les activitats rurals tradicionals. Les pautes en 1'6s del sbl abans i després dels grans canvis en els ecosistemes de muntanya, naturalment, econbmicament i socialment s6n la imatge més clara del procés que mostra la transformació de les Brees de muntanya a Europa durant el darrer quart del segle XX'. Els més de quaranta projectes MAB-6 s'han desenvolupat durant dues decades (1974-93) i presenten uns objectius, una estructura de la investigació, una direcció i un finan~ament molt diferents. Els treballs d'investigació, en tots els casos, es realitzen en unitats espacials ben integrades. Els equips de recerca, normalment, estan formats per científics naturalistes i de citncies socials, que treballen conjuntament. El disseny es repeteix en tots els projectes contempla I'estudi dels sistemes ecolbgics, dels tipus d'impacte de les accions naturals i humanes, 1 de les relacions recíproques entre els habitants i el seu entorn. En al~uns o casos també s'hi han considerat els factors crítics i els elements aue es troben en els processos de canvi i en les necessitats de la ooblació local i en el seu control sobre el medi, o en tot cas els motius pels quals es perd aquest control. 1. CAMPILLO, X.; GANYET, R.; TULLA, A.F.; VILLARO, A. (1994). MAB-6 Alt Pirineu: Síntesis del programa, Ministeri0 de Obras Públicas, Transporte y Medio Ambiente, Madrid. 2. UNESCO (1974). Working group on project 6: Impact of human activities on mountain and tundra ecosystems, final report. MAB report 14, UNESCO, París. Ressenyes Doc. Anil. Geogr. 29, 1996 229 En aquest treball de Martin F. Price cal valorar I'avaluació aue realitza de tots els projectes, en ei capítol 13, en quatre seccions. A la primera, presenta I'evolució dels models en el programa MAB-6. A la segona, estudia els temes institucionals i organitzatius relacionats amb el desenvolupament dels diferents projectes i activitats. A la tercera, presenta algunes conclusions que poden utilitzar-se en el dissenv i en la im~lementació de futurs programes de recerca interdiscipliniria. A la quarta, finalment, analitza el llegat que pot representar el MAB-6 per al futur de les muntanves d'Euro~a i de l'ex-URSS. Aquesta publicació esdevé imprescindible Der a totes les administracions i les institucions científiques interessades en I'estudi dels ecosistemes de muntanva. ,' tant en la vessant del medi natural com de I'imoacte humi en aauest. La recerca en imbits de muntanya, poc habitats i cada cop més al marge dels grans eixos de desenvolupament econbmic, fa necessari un gran esfor5 científic com també dels responsables iconbmics i polítics. Per acabar el comentari d'aquest llibre, sembla oportú referir-se als comentaris que en Martin F. Price fa sobre el Projecte Mab-6 Alt Pirineu en el qual va col.laborar el Departament de Geografia de la UAB. Considera que hi ha diverses característiques d'aquest projecte que són úniques: la coordinació conjunta d'un científic universitari i d'un membre d'un grup actiu de revitalització del Pirineu; el financament de diverses institucions públiques sota la coordinació institucional d'una administració local municipal; la consideració de la problemitica socioeconbmica de l'irea d'estudi com a element prioritari supeditant I'anilisi dels ecosistemes de muntanya a l'objectiu de supervivkncia econbmica i cultural de les poblacions, i la presentació de recomanacions concretes i generals per a fer possible un desenvolupament de les vails pirinenques estudiades. Antoni F. Tulla Universitat Autbnoma de Barcelona Departament de Geografia WATELET, Marcel (dir.) Gérard Mercator cosmographe: le temps et I'espace Antwerpen: Fonds Mercator de la Banque Paribas, 1994. 445 p., il-lustrat, 25 x 33 cm, ISBN 90 6153 3147 Arran del quatre-cents aniversari de la seva mort, diverses ~ublicacions han recordat la figura humka i científica de Gérard Mercator (1 5 12-1 594). D'entre elles, l'obra de referkncia no és pas una contribució de circumstincies. Com succeeix amb la rememoració de aualsevol humanista, resulta difícil confegir una imatge d'aquelles personalitats tan diverses. En el cas de Mercator, a qui ens referirem? Al gebgraf, al cartbgraf, al cal.lígraf, al gravador, a l'editor? El mkrit primordial de Marcel Watelet ha estat el d'aconseguir un equilibri innegable entre les contribucions de vint-i-tres col.laboradors i col.laboradores en relació amb I'orientació i el nivell de detall amb quk cadascun tracta les facetes mercatorianes. En resum i en paraules de Marcel Watelet, l'obra ((est une tentative de pénétrer dans le monde du XvIe sikcle par le canal de la cartographie, de saisir ce monde désenchanté. Désenchanté parce qu'un regard critique a été posé sur le merveilleux chrétien, et que les hommes de science et les humanistes tentent d'élucider les mystkres de la nature et du cosmos i I'aide de techniques et de savoirs