Jornades sobre l'aigua a Catalunya. 12-16 de juny de 1995

Doc. Anil. Geogr. 29, 1996 193-199 Jornades sobre l'aigua a Catalunya 12-16 de juny de 1995 Jordi Nadal Tersa Universitat Autbnoma de Barcelona. Departament de Geografia 08 193 Bellaterra (Barcelona). Spain Data de recepció: setembre 1995 Data &acceptació: desembre 1995 Resum Sota el títol al'aigua a Catalunya)), 1'Escola Tecnica Superior d'Enginyers de Camins, Canals i Ports de la Universitat Politecnica de Catalunya ha organitzat unes jornades interdisciplinaries que s'han dut a terme els dies 12 al 16 de juny de 1995 i en les quals s'ha debatut la problematica que presenta l'aigua en el nostre país. Les ponencies han tractat els temes següents: aspectes polítics, infraestructures, xarxes de reg i aspectes mediambientals i socials. La qualitat cientifica i professional dels ponents i de les seves presentacions ha servit per aconseguir un interessant nivell de debat entre els assistents. Paraules clau: Catalunya, aigua, infraestructures, xarxes de reg. Resumen. jornada sobre el agua en Catahvia. 12-16 de junio de 1995 Bajo el titulo ((El agua en Cataluña)), la Escuela Técnica Superior de Ingenieros de Catninos, Canales y Puertos de la Universitat Politkcnica de Catalunya ha organizado unas jornadas interdisiciplinares que se han llevado a cabo 10s días 12 al 16 de junio de 1995, y en las que se ha debatido la problemática que el agua representa en nuestro país. Las ponencias han tratado 10s siguientes temas: aspectos políticos, infraestructuras, redes de riego y aspectos medioambientales y sociales. La calidad cientifica y profesional de 10s ponentes y de sus presentaciones ha servido para lograr un interesante nivel de debate entre 10s asistentes. Palabras clave: Catalufia, agua, infraestructuras, canales de riego. Résumé. journées sur l'eau It Catalogne. 12-1Gjuin 1995 Sous le titre ((L'eau en Catalogne)), 1'Escola Tecnica Superior d'Enginyers de Camins, Canals i Ports de la Universitat Politecnica de Catalunya célébra, du 12 au 16 juin de 1995, des journées interdisciplinaires pour débattre de la problématique qui représente actuellement l'eau dans nos pays. Les interventions se sont centrées dans: les aspects politiques, les infrastructures, les réseaux d'irrigation et les principaux aspects de I'environnement naturel et social. La qualité scientifique et professionnelle des intervenants et de leurs presentations a créé un intéressant niveau de débat entre les participants. Mots clés: Catalogne, eau, infrastructure, caneaux d'irrigation. 194 Doc. Anil. Geogr. 29, 1996 Jordi Nadal Tersa Abstract. Meeting on Water in Catalonia. 12th-I 6th June 1995 Under the title of {(Water in Catalonia)), the Universitat Politecnica de Catalunya High Technology School of Civil Engineering organized a series of interdisciplinary meetings between 12th and lGth June 1995. Discussion centred on the problem of water in Catalonia, and priority was placed on the following topics: political aspects, infrastructures, irrigation nenvorks, environmental and social implications. The high scientific and professional quality of the contributors and of their contributions led to interesting discussions among the participants. Key words: Catalonia, water, infrastructure, irrigation channels. De la mi del director d'aquestes jornades, Lluís Berga, s'han desenvolupat durant una setmana diverses pontncies que, des d'imbits molts diversos, han volgut aproximar el públic assistent, i la comunitat científica en general, als problemes que presenta 1'6s i la gestió de l'aigua a Catalunya, un recurs certament escis. Les idees prtvies acceptades, si més no a nivell popular, són que cada cop hi ha menys aigua disponible, que aquesta és més cara i que les noves necessitats s'enfronten a les histbriques. Aixb, sense deixar de ser relativament cert, queda molt matisat en funció de la persona que ho jutgi: enginyers, ecblegs, polítics, etc. La conclusió principal que es pot extreure de les jornades és que, lluny de fer front comú en la gestió i en la investigació de l'aigua, la realitat catalana i espanyola és que des dels diferents imbits socials es tenen concepcions divergents, sovint a causa &interessos corporativistes. Polítics i responsables de la distribució de l'aigua segueixen cercant la solució a la manca de disponibilitat en l'anomenada ((política del formigó)): embassaments, transvasaments, etc. Els pagesos, principals consumidors de l'aigua, busquen la cada dia més difícil rendibilitat del sector agrícola en la conversió en regadiu de noves terres. Malgrat no estar explícitament en la línia dels anteriors, sí que ho estan de manera implícita, ja que el seu interks és aconseguir mts aigua i al cost més baix possible. Amb plantejaments inicials totalment oposats als dos grups anteriors hi trobem els científics, i en general les persones relacionades amb la gestió del medi ambient. Per aquest grup el problema s'ha d'afrontar des de l'bptica de la racionalitat, és a dir, capgirant la mhima que ha imperat fins al moment i que consisteix a dur la quantitat d'aigua amb la qualitat necessiria alli on faci falta, supbsit que consideren totalment insostenible. No es poden seguir despla~ant els volums d'aigua alla on el creixement econbmic els requereixi; cal pensar de forma seriosa a aplicar polítiques d'estalvi, de reutilització i, en general, d'usos racionals de l'aigua. Per últim apareix el grup dels enginyers hidrhulics com un col.lectiu amb opcions diferenciades. D'una banda, podem situar els qui basen la sortida del problema en les solucions clissiques: murs de contenció, embassaments, canals, Jornades sobre I'aigua a Catalunya Doc. Anil. Geogr. 29, 1996 195 preses, etc. Enfront d'aquests, sorgeix un grup cada cop més nombrós d'enginyers que ha comensat a valorar els aspectes socials, ecolbgics, etc., com a complements indispensables a la ttcnica de l'enginyeria, per tal de donar solucions a llarg termini. Aixi doncs, podem agrupar les pontncies presentades, en funció de la seva tematica, en quatre grups: 1. Aspectes polítics: Caigua a Catalunya, El Pla Hidrolbgic de les Conques Internes; El Pla Hidrolbgic de 1'Ebre. Conques de Catalunya; El Pla Hidrolbgic Nacional; Legislació d'aigües a Catalunya; La gestió de I'aigua i l'execució de les infraestructures hidrauliques a Catalunya. 2. Infraestructures: Cabastament de ]'aigua a la zona de Barcelona; Els abastaments d'aigua a Catalunya; La xarxa regional &abastament: ((Aigües TerLlobregat)); Cabastament d'aigües a les comarques de Tarragona; Usos industrials i producció hidroeltctrica; Actuacions en infraestructutes hidrhuliques i aspectes mediambientals en el Pla del Delta del Llobregat. 3. Xarxes de reg: Els regs a Catalunya: l'empresa pública REGSA; Els regs del canal &Urgell. Situació actual i perspectives; Els regs del delta de 1'Ebre. Situació actual i perspectives; Els regs del canal d'Arag6 i Catalunya. 4. Aspectes mediambientals i socials: La problematica de les inundacions a Catalunya; Les aigües subterranies a Catalunya; Els aspectes mediambientals en els plans hidrolbgics; Cabals ecolbgics; Reutilització de l'aigua; Qualitat de l'aigua en els rius. Situació actual i objectius; Directrius ambientals per a la gestió dels espais fluvials; El Pla de Sanejament de Catalunya; El Pla Nacional de Sanejament. A tall de resum es poden extreure les conclusions següents de cadascuna de les agrupacions de pontncies realitzades: Aspectes polítics: Els plans hidrolbgics segueixen perseguint l'obtenció d'aigua en quantitat i qualitat suficient per servir a la demanda, tot i que aquesta finalitat queda condicionada a l'ordenació del territori i al medi ambient. Malgrat posar de manifest aspectes com la reutilització directa, la gestió integrada de recursos superficials i subterranis, i altres aspectes que es poden considerar progressistes en la gestió dels recursos hídrics, no deixen de ser simples declaracions d'intencions, ja que el gruix del pressupost continua estant dedicat a les partides convencionals. La pontncia de C. Pérez Anadón, president de la Confederació HidrogrAfica de l'Ebre, posa de manifest la descoordinació institucional i el conflicte de compettncies entre I'Estat central i les comunitats autbnomes. Aixi doncs, tot i que les conques hidrografiques que abasten més d'una comunitat autbnoma són gestionades per YAdministraciÓ central, aspectes com el sanejament, les polítiques agraries (i la seva relació amb els regadius), la gestió dels parcs naturals, etc., sovint són compettncies transferides a les comunitats autbnomes, la qual cosa crea conflictes &interessos que no ajuden a racionalitzar l'ús dels recursos. 196 Doc. Anil. Geogr. 29, 1996 Jordi Nadal Tersa Un altre exemple de la descoordinació existent és la citada per A. Baltanás, director general &Obres Hidriuliques del MOPTMA, en trobar a faltar una llei que doni criteris de coordinació i homogenei'tzació dels diferents plans de conca. Infaestructures: La visió empresarial que mou les entitats dedicades a I'abastament d'aigua per als diferents usos i la política de creixement econbmic que persegueixen els organismes públics, condueix a crear infraestructures cada cop més tecnificades i més costoses. Actualment I'irea d'influhncia de Barcelona s'abasteix quasi exclusivament de les ai&es del Ter i del Llobregat, perb la disponibilitat que ofereixen aquests dos rius comensa a ser insuficient, per la qual cosa els projectes de dur aigües de l'Ebre, del Segre, de la Noguera Pallaresa, o fins i tot del Roina, van prenent peu. De fet, el Consorci &Aigües de Tarragona subministra aigua de 1'Ebre fins a Cunit, és a dir, a una cinquantena de quilbmetres de la conurbació de Barcelona. Per a les companyies subministradores d'aigua, que quasi sempre són privades, fora dels municipis rurals en els quals el redui't nombre d'habitants no permet una rendibilitat econbmica clara, el volum d'aigua facturat és la seva font d'ingressos, i per tant és allb que els permet maximitzar el seu benefici. Com que el preu de l'aigua comensa a ser un cost important en la fabricació industrial, aquest sector ha experimentat una disminució en el seu consum, fet que s'ha de valorar molt positivament. Al costat d'aquesta realitat, perb, a nivell polític es contempla la manca de disponibilitat d'aigua com un element limitador del creixement industrial, amb la qual cosa se segueixen duent a terme polítiques que fomenten el consum d'aigua. Altres mesures que poden ajudar a contenir el consum són les endegades per I'Institut CatalB de I'Energia, tendents a fer tractaments de depuració en funci6 del seu destí, instalalar comptadors a les indústries, etc. Xarxes de reg: El tercer dia de les jornades est& dedicat de forma majoritkia a la situació actual i futura dels regs a Catalunya, la qual cosa denota la importincia que es dóna a aquest Bmbit. Els ponents destaquen els aspectes histbrics de les concessions d'aigua i les millores que han hagut de fer al llarg del temps per mantenir les seves infraestructures. . La manca de polítiques coherents a llarg termini dins del camp catali fa que aquestes instal.lacions continui'n servint als interessos tradicionals, sense haverse posat al dia per a les noves necessitats que sens dubte seran presents en el futur. Si bé la PAC (Política Agrícola Comunitiria) de la Unió Europea cada cop és més reicia a subvencionar les produccions excedentkies, i dedica els seus esfor~os econbmics a eliminar terres de conreu marginals (i no tan marginals), les actuacions polítiques del país a curt i a mitja termini són crear noves zones de regadiu. Per a aquestes tasques es va constituir REGSA, que controla l'obra pública d'infraestructures de reg que són subcontractades a empreses privades. Jornades sobre I'aigua a Catalunya Doc. Anil. Geogr. 29, 1996 197 El president del Sindicat de Regants del Marge Esquerre de l'Ebre fa emfasi en els citats aspectes histbrics dels regs, fent explícita la necessitat d'amortitzar les obres dutes a terme en el passat, la qual cosa relega els aspectes mediambientals (cabals ecolbgics, control de I'abocament de fertilitzants, pesticides i altres productes a les aigües, etc.) a un paper secundari, subordinat a les necessitats de l'agricultura. Fins i tot es minimitza la realitat del retrocés del delta a causa de la regulació de 1'Ebre davant de la possibilitat que aquest fet ofereix de regar durant els estiatges. A les conclusions, malgrat que es parla de reutilització i de recuperació, es tracta el problema sota un punt de vista exclusivament econbmic, defensant el manteniment de les concessions i la prescripció d'ús de l'aigua de forma inalterable, acabant per qualificar l'ecologia com un ((concepte noun. Aspectes mediambientals: Sota el títol d'ccAspectes mediambientals i socials)) s'ha agrupat un conjunt hetereogeni de ponencies, perb que en qualsevol cas giren al voltant de la conservació i la recuperació dels rius. Dins d'aquest conjunt s'hi troben aspectes purament mediambientals (cabals ecolbgics, reutilització, qualitat de I'aigua, gestió d'espais fluvials, etc.), plans de sanejament i aspectes diversos (inundacions, aigües subterranies). El creixent interts per una gestió respectuosa dels recursos naturals queda reflectit per la importhcia donada a aquests temes dins de les jornades. Malgrat que les propostes presentades per Narcís Part en la seva pontncia: ((Aspectes mediambientals en els plans hidrolbgics)), encara queden molt lluny de la realitat del nostre país, quan no són oposades a ella, és forsa significatiu que en un fbrum d'aquestes característiques es convidi a conferenciants que defensen tesis conservacionistes com I'esmentat. Per ell el futur pla hidrolbgic es limita a fer una declaració d'intencions mediambientals, perb no fa propostes serioses. Cal, segons aquest ecbleg, utilitzar criteris &ecosistema, en els quals no és necessari augmentar el consum d'aigua (ja sigui per al consum de boca, industrial o agrícola), ni tampoc convertir més terres en regadiu, amb la qual cosa no s'entra en una situació de deficit i no són necessaris els transvasaments, l'increment de la regulació, etc. La pontncia dedicada als cabals ecolbgics intenta aclarir el propi concepte, ja que aquest deptn, o ha de dependre, del riu, del moment, etc., i no ha de ser un volum d'aigua fix. El tema dels cabals ecolbgics, malgrat ser present en tots els debats ambientals, no acaba d'assolir la categoria suficient com per mertixer una intervenció immediata per part de l7Administració. L'última de les pontncies que podem considerar com a purament mediarnbiental és la que tracta els aspectes relacionats amb la reutilització planificada de l'aigua. R. Mujeriego posa de manifest els avantatges de la utilització d'aigua d'aquestes caracteristiques, que fonamentalment són: reducció en el consum d'aigua de primer ús, disminució de la contaminació dels rius, estalvi energttic, aprofitament dels elements nutritius de I'aigua, etc. Els problemes que presenta aquesta reutilització són basicament tecnics: senyalització que indiqui el 198 Doc. Anil. Geogr. 29, 1996 Jordi Nadal Tersa tipus d'aigua utilitzada, adopció normalitzada del color morat per a les conduccions i els dispositius de control, instal.laci6 de dispositius antiretorn, inspecció de les connexions a la xarxa d'aigua regenerada, exigkncia de determinats horaris de reg i de tipus d'aspersors, prohibició d'instal.lar aixetes exteriors i utilització de mides de conduccions i de boques de reg de manegues diferents als que s'utilitzen per a les aigües d'abastament públic. El fet que el ponent parli de reutilització lan ni ficada serveix per separar-la conceptualment de la reutilització indirecta, que suposa l'abocament d'efluents a cursos d'aigua amb la reutilització posterior en un altre punt. Així doncs, la reutilització planificada o directa és aquella que utilitza aigua residual, amb un grau determinat de tractament previ, mitjanqant el transport fins al punt d'utilització a través d'un conducte específic, sense que es produeixi vessament o dilució en un curs natural d'aigua. Els aspectes relacionats amb el sanejament ocupen tres ponencies: ((Qualitat de I'aigua en els rius. Situaci6 actual i objectius)); ((El Pla de Sanejament de Catalunya)); i, ((El Plan Nacional de Saneamientoa. En parlar de la qualitat de l'aigua en els rius es fa menció directa al Pla de Sanejament, ja que aquesta és la figura sota la qual s'apliquen totes les mesures de control de la contaminació dels rius. Per tal d'aconseguir els objectius de qualitat i sensibilitat es desenvolupen diversos programes, com ara: programa d'aigües residuals urbanes, tractament de fangs, sanejament d'aigües residuals industrials, agrícoles, ramaderes, etc. Una part important de la ponencia que presenta l'aplicació del Pla de Sanejament a Catalunya es dedica a explicar la forma de finansament del propi Pla. El canon de sanejament i l'increment de taxa de sanejament són les dues formes de recaptació que existeixen. El seu import és destinat íntegrament al propi funcionament de la Junta de Sanejament i a la inversió i l'explotació dels mecanismes necessaris. En el fons s'aplica el principi de ((qui contamina paga)), amb la qual cosa queda implicit que ((qui paga pot contaminar)), fet que ens duu a la situació actual, que dissortadament podem qualificar de poc esperanpdora, tot i la defensa del Pla que ha fet el ponent. La ponencia dedicada a la problematica de les inundacions la realitza el director de les jornades, Lluís Berga. Cal destacar la importincia que té el fet que un enginyer tan influent com el professor Berga tracti aquest tema sota un punt de vista social. En la ponencia es destaquen les solucions anomenades no estructurah, com són la zonificació de les planes d'inundació, la regulació dels usos del sbl i la implantació de sistemes de previsió d'avingudes i plans de protecció civil. També es descriuen les principals actuacions que s'han dut a terme fins al moment, i que estan previstes en el Pla Hidrolbgic de les lstema Conques Internes de Catalunya, com són la implantació del Pla SAIH (S' Automatic d'Informaci6 Hidrolbgica) i les prescripcions de la nova Directriu Basica de Planificació de Protecció Civil davant el risc &inundacions. Per últim, en aquest resum es fa referencia a la ponencia dedicada a les aigües subterranies. El seu autor, Emili Custodio, creu que aquesta part del conjunt de les aigües segueix estan menystinguda en els plans hidrolbgics. Els Tornades sobre I'aieua a Catalunva Doc. Anil. Geoer. 29, 1996 199 greus problemes que afecten molts dels nostres aqüifers: salinització, contaminació, sobreexplotació, etc., no estan contemplats en les actuacions hidrolbgiques previstes, per la qual cosa la disbauxa que es dóna en I'actualitat continuara present en el futur. El desconeixement que es té dels aqüifers interiors del país fa que no es pugui utilitzar un recurs que podria ser complementari de les dotacions superficials actuals. Per contra, els aqüifers litorals es veuen sobreexplotats i castigats per I'actuació antrbpica, la qual cosa posa en perill la seva explotació futura. Com a resum de les jornades, podem destacar I'indubtable interes que aquestes han tingut, tant pel que fa a les conferencies i a les comunicacions presentades com per la diversitat professional i de formació dels ponents. Esperem que en un futur, juntament amb els enginyers, els ecblegs, els químics, els agrbnoms, etc., puguem afegir-nos els gebgrafs.