L'estudi de la despesa de l'Administració local. Una perspectiva geogràfica

Doc. Anil. Geogr. 29, 1996 109-123 L'estudi de la despesa de 1'AdministraciÓ local. Una perspectiva geogrhfica Francesc Quintana Rubio Data de recepció: novembre 1995 Data d'acceptaci6: gener 1996 Resum El desenvolupament de la geografia a Catalunya en relació amb I'estudi de 1'Administració ha seguit una línia molt determinada. Més enlli de I'estricte estudi de la seva organització sobre el territori, I'autor apunta la necessitat que la relació entre geografia i Administració s'articuli en base a I'estudi de I'acció d'aquesta. En aquest sentit, I'aparició de I'obligatorietat que els municipis i altres ens locals especifiquin la seva despesa sota la fórmula de la classificació funcional &en$ de 1992 obre la possibilitat que I'estudi de I'AdministraciÓ local s'abordi des de la geografia humana de manera diferent. Paraules clau: Administració local, despesa, anhlisi geogrifica. Resumen. El estudio delgasto de la Administración local. Una perspectiva geográjca El estudio de la Administración desde la geografia ha seguido un camino muy particular en Catalufia, haciendo hincapié en el estudio de su organización territorial. El autor apunta la necesidad de superar este enfoque tradicional. Desde 1992 existe la obligatoriedad por parte de 10s entes locales de especificar la clasificación funcional de su gasto. De esta manera, se abre la puerta al estudio de la acción de la Administración local sobre el territorio, 10 que supone un nuevo enfoque en su estudio desde la geografia humana. Palabras clave: Administración local, gasto, análisis geográfico. Résumé. L %de des dépenses de l2ldministration locale. Une perspective géographique L'étude de I'Adrmnistration publique a été traitée en Catalogne par la géographie humaine sous I'optique de I'organisation territoriale. L'auteur met en question cette fa~on d'aborder la relation entre géographie et Administration et i1 propose une nouvelle articulation qui doit Ctre basée sur I'étude des résultats de son action sur le territoire. I1 faut faire attention h son action plus qu'h son organisation. L'obligation de déclarer les dépenses de chaque gouvernement local en relation avec les différentes fonctions gouvernementales existait depuis 1992, cela peut avoir une grande utilité dans le champ des études sur I'action des administrations locales en géographie humaine. Mors dés: Administration locale, dépense, analyse géographique. 110 Doc. Anil. Geogr. 29, 1996 Francesc Quintana Rubio Abstract. Analysis of local Administration expenditure. A geogmphicalperspective In Catalonia, the study of Public Adrninistration from the perspective of Human Geography has traditionally focused on its territorial organization. The author, however, stresses the necessity of developing a new perspective, based on the study of the territorial effects of its measures adopted. With the introduction, in 1992, of the compulsory functional specification of local government expenditure, it has become possible to use a new approach in human geography in the study of local government. Key words: local Government, expenditure, geographical analysis. Sumari Introducció L'estudi dels pressupostos dels ens restudi de l~Administració municipals. La classificació funcional de la despesa El Govern local Administració local i geografia: futures Els elements i els principis que defineixen linies dinvestigació el municipi Bibliografia Les competencies dels municipis L'autonomia municipal i les finances Introducció Bs tradicional a Catalunya que la disciplina de la geografia tingui en l'estudi de l'Administraci6 una de les seves línies més importants de desenvolupament i &investigació. El debat sobre la divisió territorial ha nodrit la geografia amb una font &inspiració que l'ha impulsat i que li ha permts fer aportacions més o menys significatives en el camp de les citncies socials. Més encara, l'estudi de la divisió territorial, és a dir, l'estudi sobre l'organització que 1'AdministraciÓ ha &adoptar en el territori per a un millor compliment dels seus objectius, ha estat a la base del procés de superació de l'etapa merament descriptiva de la geografia catalana a l'etapa de la geografia sintttica i explicativa, i per tant científica, de la dtcada de 1930. Amb posterioritat, perb en un procés més o menys solapat, pot esmentarse la qüestió de l'ordenació del territori com el tema estel.lar en el qual els gebgrafs han pogut realitzar les seves aportacions. Fruit del desgavell urbanístic i territorial que va afectar Catalunya a partir de la segona meitat de la nostra centúria, el col-lectiu de gebgrafs s'ha llen~at en els darrers anys a analitzar els diferents processos socials, polítics i econbmics que tenen lloc en el territori amb la intenció última de fer aportacions valuoses en el camp de la planificació, la gestió i l'ordenació del territori, de les hrees metropolitanes i de les ciutats de Catalunya. En els dos parhgrafs anteriors s'ha establert una divisió entre dues temhtiques que s'han presentat com a diferenciades. Es evident, perb, que aquesta L'estudi de la despesa de I'AdministraclÓ local Doc. Anil. Geogr. 29, 1996 1 11 separació és artificiosa, ja que la qüestió de la divisió territorial d'una determinada Area per al millor compliment de les funcions de govern, com també la tematica de I'ordenació del territori i la seva planificació són dues disciplines que a la practica es troben plenament interrelacionades; intentar separar-les pot esdevenir un procés mancat de sentit comú. Allb que hom pretén de posar en relleu és el fet que la relació entre I'estudi de l7AdministraciÓ i I'evolució de la geografia ha seguit una línia molt determinada, i que cal plantejar-se fins a quin punt aquesta línia segueix donant fruits o bé esta ja exhaurida a causa de la migradesa dels seus resultats. És a dir, cal replantejar-se la convenitncia &afrontar I'estudi de I'AdministraciÓ des d'una perpectiva geografica, de manera que no es dirigeixi tant a la seva organització territorial sinó més aviat als resultats i als efectes que l'acció de govern de les diferents administracions actuants té sobre el territori. Fins al moment present, l'estudi de I'Administració en geografia s'ha dirigit a com aquesta s'havia &organitzar en I'espai per a una ordenació millor del territori. En cap moment, perb, no s'ha abordat de manera sistematica des de la citncia geografica I'estudi de I'acció pública sobre el territori. Per tant, ha existit un interts a apropar-se a I'Administració estudiant la seva organització, perb no pas analitzant el resultat i les conseqütncies de la seva acció. L'estudi de I'AdministraciÓ El present article és una proposta que intenta redefinir i donar una nova orientació a la relació que s'ha establert entre geografia i Administració, o el que és el mateix, entre la geografia i I'estudi de I'Estat. No constitueix I'objecte d'aquest article endinsar-se en I'estudi de qut és I'Estat, quina és la filosofia que en sustenta l'existtncia ni tampoc analitzar les diferents escoles de pensament que estudien la seva naturalesa. Aquesta línia de treball fóra més prbpia dins de l'imbit de la citncia política. La pregunta següent que cal tractar ha de ser per qut cal abordar I'estudi de I'Administració des d'una perspectiva !geogrAfica. Tal com s'ha dit més amunt, I'estudi de l'activitat de I'Administració ha de suposar I'estudi de I'acció de l'Estat, i fer-ho des d'una perspectiva geogrBfica ha &implicar ocupar-se de la repercussió que té I'acció de I'Estat en el territori. Tal com ja va assenyalar Johnston (1980), I'Estat té una forta activitat legislativa i reguladora, és I'inversor més gran que existeix i també és qui suporta un nombre més gran de treballadors. A causa d'aquest fet, la geografia no pot obviar I'estudi de les diferents polítiques que I'Estat adopta ni el resultat espacial fruit de les seves activitats. fjs per aquest motiu principal que la geografia ha de superar I'estudi de I'organització territorial de ]'Estat i ha de passar a estudiar la repercussió que I'activitat de 1'Estat té en els diferents territoris de la seva compettncia. Entre els estudiosos de 1'Estat és comunament acceptat que aquest s'estructura en diferents nivells &administració. Cada un dels nivells és rellevant per a un determinat territori o Brea de jurisdicció i per a un determinat grup de funcions de govern. A tall d'exemple, en el cas d'Espanya cal parlar de 112 Doc. Anil. Geogr. 29, 1996 Francesc Qu~ntana Rubio l'Administraci6 central, l'autbnoma i la local. En el cas dels EUA cal parlar de 1'AdministraciÓ federal, l'estatal i la local. Cada un dels nivells esmentats en el parigraf anterior té la seva prbpia idiosincrisia i entre ells s'estableixen relacions. Dels tres nivells de govern esmentats, l'Administraci6 local, o el Govern local, és el que presenta unes caracteristiques més particulars i interessants. El Govern local L'estudi del govern local té una tradició bastant consolidada en els pdisos anglosaxons. Molts són els autors que han escrit sobre el fet local, intentant retenir les caracteristiques més essencials que el defineixen. A qut és degut aquest notable interks pel govern local? En primer lloc pot destacar-se que aquest nivell de I'AdministraciÓ és un gran provei'dor de bens i serveis. La importincia d'aquest fet es veu refor~ada perquk els serveis oferts ho són localment. Aixb implica que la demanda i l'oferta d'aquests serveis és, d'una banda, molt propera al ciutadi i, de l'altra, que són els serveis més bisics i imprescindibles per al funcionament de les localitats. Aquest fet provoca que el nivell local sigui el més sensible a les demandes dels ciutadans que es troben sota la seva jurisdicció. El manteniment d'un determinat nivell d'oferta de béns i serveis afecta directament les comunitats humanes i en conseqükncia té una evident repercussió sobre els processos socials, econbmics i polítics que tenen lloc en el territori. La variació espacial en la provisió de bens i serveis per part del govern local i l'estudi de les seves causes esdevé un tema d'interks més gran en el camp de la geografia. L'acció del govern local contribueix a modelar la geografia del territori sota la seva jurisdicció, i el seu estudi no pot ser obviat. Sovint, el debat sobre la importincia del nivell local de I'Estat no s'ha dirigit tant a fer una simple llista de les funcions específiques (competkncies) que realitza en la seva activitat ordiniria, sinó que s'ha dirigit més aviat als propbsits generals que el govern local serveix dins del sistema polític que caracteritza els pa'isos de sistema democritic occidental. Aquest debat és apassionant i molt rellevant per a copsar la importincia del govern local. Pot citar-se Hampton (1987) com un dels autors que més s'acosta a definir les causes de l'existkncia dels governs locals. En primer lloc cita la necessitat &administrar l'qferta de determinats serveis en el mateix punt on es produeix el seu lliurament. Es evident que determinats serveis són més ben administrats de manera local, ja que les necessitats de la població són més ben conegudes. En segon lloc, l'existkncia de governs locals representatius de la diversitat territorial i políticament actius contribueix a la dispersió del poder des del centre fins a les localitats. L'eficitncia en el lliurament dels serveis també és important en la mesura que diferents localitats presenten diferents necessitats i demandes, per la qual cosa calen respostes diferents, especialment en aquelles qüestions que fan refertncia al benestar de la població. L'eficitncia també és crucial en el lliurament d'aquells serveis i béns que el mercat no ofereix per si mateix perb que en canvi tenen una demanda local real. En darrer lloc, l'autor L'estudi de la despesa de l'Administraci6 local Doc. Anil. Geogr. 29, 1996 113 esmenta l'oportunitat que el govern local proporciona de participar en la vida pública de les localitats. Johnston (1982) apunta el fet que l'existtncia del govern local s'ha de situar en el context de la teoria general de l'Estat, la qual cosa implica que el govern local no pot ser conceptualitzat ni entts per ell mateix. Segons aquest autor, la naturalesa del govern local ve definida per les tres funcions d'efictncia, participació ciutadana i descentralització del poder polític. També aporta la idea de legitimitat. L'acció de 1'Estat queda legitimada a través de la participació que els ciutadans poden exercir en el govern local. Per tant, tot i que el govern local pot ser creat, manipulat i fins a cert punt dissolt per les instincies superiors de govern, és improbable que s'arribi a aquests extrems pels problemes de legitimitat que se'n derivarien. Saunders (1980) havia fet una aportació a aquests plantejaments des &una bptica de caire clarament marxista. Les funcions que defineixen el govern local passen, en primera instincia, per la provisió de serveis imprescindibles per a la reproducció de la forqa de treball (habitatges, parcs, biblioteques) mitjan~ant el consum col-lectiu. En segon lloc, la funció del govern local consisteix en el manteniment de l'ordre i la cohesió social. Així, mentre que 1'Estat central esta més especialitzat a assumir les demandes existents en I'esfera de la producció privada i en I'acumulació de capital (infraestructures i grans equipaments, creació i estímul a la demanda, inversió en capital humi), el govern local se centra a atendre les necessitats de la reproducció de la forsa de treball. D'aquesta manera, mentre que els processos de presa de decisió en la provisió de serveis tenen lloc a una escala local, I'Estat central conserva el control sobre les finances, i el potencial conflictiu que té el capitalisme queda difuminat pel mateix procés de dispersió de la responsabilitat en la presa de decisions. Paral-lelament, la ciutadania participa en la presa de decisions a nivell local, amb la qual cosa queda refor~ada la legitimitat de ]'Estat. La idea de legitimitat apareix reiteradament en altres autors. Clark i Dear (1984) estableixen que a través del sistema de govern local és possible controlar socialment i ideolbgicament el sistema politic nacional, el qual és extensiu i heterogeni des &un punt de vista espacial. En la perspectiva local les necessitats poden ésser detectades amb anticipació i se'ls pot donar una resposta, amb la qual cosa s'assegura la legitimitat de 1'Estat. En la mateixa línia argumental aquests autors apunten que les funcions del govern local s'emmarquen en una estrattgia a llarg termini destinada a evitar el sorgiment de processos crítics en el manteniment i la continuada reproducció de les relacions socials en el marc del sistema econbmic capitalista. L'estrattgia consisteix a ai'llar les crisis socials en unitats socials més petites (la comunitat) fora de la formació social global. Per exemple, l'origen dels problemes existents en la planificació urbana i regional són sovint atribui'ts als mecanismes locals encarregats de la planificació, perb no s'atribueixen mai a les contradiccions estructurals que es donen al si de la més Amplia formació socioespacial. La recerca del paper del govern local ha portat a definir diferents models o tipus &Administració local, que s'estableixen en base als diversos objectius en 114 Doc. Anil. Geogr. 29, 1996 Francesc Quintana Rubio els quals <engloben les activitats dels governs locals. Pot citar-se Goldsmith (1990) com un dels autors que adopta aquest enfocament. Estableix tres models ideals i adverteix que cap govern local cauri plenament dins un dels models descrits, sinó que més aviat l'actuació de cada un d'ells combinari en un o altre moment diferents aspectes d'un o altre model, perb en cada actuació hi predominari un tmfasi determinat. El model clientelista estableix que la funció principal consisteix en el lliurament de beneficis (llocs de treball, equipaments) a individus o grups d'individus, retornant favors en reconeixement al suport electoral. El model de desenvolupament econbmic fixa la funció principal del govern local en la promoció del benestar econbmic de la seva comunitat. Les tasques d'interts principals són la promoció del creixement econbmic, l'atracció &activitat econbmica i la qüestió de la planificació i els usos del sbl. El tercer model és el de benestar social. Aquests governs locals centren els seus esforc;os a assegurar la provisió d'una implia gamma de bens i serveis de consum col-lectiu característics de l'Estat del benestar. Els valors principals que guien la seva actuació són la prestació eficient de serveis i l'existtncia d'uns estbdards mínims de provisió de serveis, com també la funció redistributiva. Tal com pot apreciar-se, I'estudi del govern local pot abordar-se des de molts punts de vista o escoles de pensament i els temes que se'n deriven són prou amplis. En aquesta necessiriament breu introducció no s'ha fet referkncia a les temitiques següents tot i que són de gran rellevincia per a l'estudi del fet local des de la geografia humana: l'estudi de la crisi fiscal de 1'Estat (O'Connor, 1981), les relacions entre els diferents nivells de 1'AdministraciÓ i les conseqükncies que se'n deriven (Saunders, 1984; Page i Goldsmith, 1987), el sistema de representació política (Johnston, 1979), el diferent potencial fiscal de les diferents administracions locals i la seva repercussió en la provisió de serveis (Paddison, 1983) i el tema del desenvolupament desigual i les implicacions que té en les polítiques locals (Duncan i Godwin, 1988). A fi i efecte de centrar la temitica del govern local als propbsits d'aquest treball caldri referir-se novament a Johnston (1979). Segons aquest autor, parlar de variacions en la provisió de béns i serveis a l'escala local suposa, de fet, que hi ha variacions en els diferents capítols que comprenen la despesa local. 6s a dir, que certs governs locals concentren més la seva despesa en determinats capítols. L'autor parteix de la base que la variació espacial en la provisió de serveis reflecteix la variació espacial que les demandes tenen sobre el territori. A partir d'aqui construeix el model següent: d= f(N,R,D) on d = despesa per cipita efectuada per un govern local N= nivell de necessitats existents R = volum de recursos de qut es disposa 6) = disponibilitat dels dirigents locals per realitzar la despesa en un capítol o en un altre. L'estudi de la despesa de I'Adrninistració local Doc. Anil. Geogr. 29, 1996 115 La variable de ((necessitat)) ve donada pel fet que la divisió social del treball genera una variació espacial en els nivells de benestar social, la qual cosa implica que també hi hauri una distribució espacial no homogtnia de les diferents necessitats, alhora que aquestes es presentaran amb nivells &intensitat dispars. Consegüentment, com més punyents siguin aquestes més necessari ser& realitzar una despesa per tal de paleliar-les. La variable R fa refertncia al nivell de disponibilitat de recursos de qui: pot disposar el govern local. L'esfor~ fiscal que determinats governs locals poden realitzar pot ser molt superior que el &altres, ja que en el territori es dóna una variació espacial de la disponibilitat de recursos que poden ésser taxats. La variable D fa refertncia a la diferent disposició i actitud que els polítics escollits i els funcionaris locals poden tenir en realitzar una despesa més o menys considerable en determinats capítols de la despesa. De fet, aquesta variable introdueix connotacions de caire polític. Seguint Johnston (1985), aquest model respon a la necessitat &analitzar les variacions en la despesa local entre els diferents governs. Per tal de testar10 empíricament, s'han desenvolupat una strie &indicadors socials, econbmics, polítics i territorials que permetin aplicar els metodes de l'anilisi estadística mdtivariant. Aquesta manera de procedir s'anomena e~olo~iafactorial. Els seus resultats han estat més aviat discrets i poc significatius i, en conseqütncia, han sorgit els seus partidaris i els seus detractors; aquests últims s'hi han referit com la c(fal.licia ecolbgica)). Paral-lelament, l'atenció es fixa en les variacions de la despesa que tenen lloc dins &un mateix govern local. Forsosament, caldri intentar esbrinar la influtncia dels polítics localment escollits. Aquesta línia &investigació paral-lela comporta unes dificultats empíriques bastant fortes, i de manera inevitable els autors s'han dividit entre els que afirmen que hi ha una forta influtncia política en l'estructura de la despesa i els autors que la neguen. L'autor conclou fent una crítica de caire gentric al mttode positivista en la seva aplicació a l'estudi del govern local, afirmant que aquest enfocament no es planteja les relacions de dependttncia entre els diferents nivells de l'Administraci6 de I'Estat i que tampoc s'incideix ni es qüestiona la diferent base dels recursos. D'altra banda, les variables emprades en l'aplicació del model descrit no són independents entre si, per la qual cosa es complica l'aplicació de mttodes estadístics. Per tal de superar aquest enfocament cal prestar més atenció a la naturalesa del govern local, a 1'Estat que el circumscriu i a les influencies externes que defineixen la seva actuació. Els elements i els principis que defineixen el municipi Amb la intenció de centrar l'objecte d'estudi d'aquest treball, cal introduir quin és l'entramat jurídic i legal que emmarca el govern local tenint en compte la vigent legislació catalana i espanyola. L'objecte és repassar quins elements garanteixen l'existtncia i el funcionament de tal institució. Segons la normativa vigent actual 1'Administració local és aquell sector de 1'AdministraciÓ pública integrat per ens (no organismes) públics menors 1115 Doc. AnU. Geogr. 29, 1996 Francesc Quintana Rubio de caricter territorial (Lliset, 1986). Quins ens inclou aquesta definició? S'hi inclou el municipi, la província, l'illa, les entitats d'Bmbit territorial inferior al municipi, les comarques, les entitats metropolitanes i les mancomunitats de municipis. Per tant, caldrB no confondre Administració local amb municipi. La Constitució Espanyola recull els principis que inspiren el rtgim jurídic local i per tant el municipi. Aquests principis constitucionals poden sintetitzarse en els tres següents com a més importants: 1) Principi &autonomia. Aquest principi intenta compatibilitzar el mandat constitucional que estableix l'existtncia de diversos centres de poder públic i l'actuació plena i responsable de cada un d'ells en el seu propi Bmbit amb el fet que la Constitució no reservi un Bmbit específic de compettncies per als ens locals. La participació en el govern i l'administració en tots aquells assumptes que afectin el govern local es determina en funció de la relació entre interessos municipals i supramunicipals que existeixi en I'afer públic que es tracti. 2) Principi &organització democratica. Estableix que el govern i l'administraci6 del municipi correspon a I'ajuntament, format per I'alcalde i els regidors. Aquests han d'ésser escollits pels vans del municipi mitjansant sufragi universal, lliure, directe i secret en la manera establerta per la llei. Els regidors hauran d'escollir l'alcalde. D'aquest principi se'n desprtn el carBcter representatiu del municipi i consagra la participació ciutadana en els afers públics. 3) Principi de suficitncia de les hisendes locals. Afirma que les hisendes locals hauran de disposar dels recursos econbmics suficients per a I'exercici de les funcions que la llei li atribueix. Aquest principi no implica que tots els recursos de la hisenda local hagin d'ésser propis. Els elements que defineixen la institució municipal són tres: el terme municipal, la població i l'organització. El terme municipal o territori és l'element fisic, ja que el municipi és un ens de naturalesa territorial i per tant I'exercici de les seves compettncies i de la seva administració ha de quedar circumscrit a un determinat Bmbit espacial. La població és I'element essencial de relació de l'individu amb l'ens municipal i s'estableix en base al concepte de residtncia habitual. Finalment, l'organització és l'element estructurant del municipi: és configurada per la creació i la regulació de l'aparell polític i administratiu i pel sistema de normes per les quals es governa el municipi en relació amb els dos elements anteriors. El paper reservat a 1'AdministraciÓ municipal per la legislació vigent estB format per la funció de representativitat democratica de la col.lectivitat i per la funció de govern, determinada pel nivell competencial de qut disposi, i que es concreta en la creació i el manteniment d'un determinat nivell ofert de béns i serveis i en la regulació de l'activitat dels habitants del municipi. De manera gentrica, la legislació es refereix a les funcions del govern municipal en relació amb les compettncies que el municipi pot assumir. Per tant, vist el paper L'estudi de la despesa de I'Adrninistració local Doc. Anil. Geogr. 29, 199G 117 que la llei reserva al municipi, cal passar a analitzar quin és el regim de competencies municipals, a quins camps s'estén i amb quina magnitud. Les competencies dels municipis La legislació actual diferencia entre compettncies prbpies, delegades i acfivitats complementiries. Per tenir competencia s'entén poder actuar promovent tota classe &activitat i tot tipus de serveis públics en una strie d'imbits que afecten la vida pública i els interessos dels vei'ns del municipi. La llei fa una llista de quins són els Bmbits o les Brees &actuació en els quals l'Administraci6 municipal té competencia prbpia, és a dir, aquells Bmbits en que el municipi pot actuar indiscutiblement. Les competkncies delegades són aquelles que el municipi assumeix per delegació de qualsevol altra administració pública, i és l'ajuntament qui ha &acceptar o no la delegació. Finalment, la llei també fa una lllista de les activitats complementiries, que són les menys rellevants. Amb la intenció de fixar uns nivells mínims en la provisió de serveis per part del municipi, la llei estableix uns serveis de lliurament obligat en funció del nombre &habitants del municipi, per ésser lliurats individualment o de manera mancomunada amb altres municipis. Si el municipi no els pot assumir, se n'hauri &encarregar un ens públic de caricter superior. Existeix un nivell mínim de serveis de lliurament obligat per a tots els municipis. A continuació {estableixen els llindars de 5.000,20.000 i 50.000 habitants per a determinar fins on arriben les competencies dels municipis. J. Mir (1991) argumenta com el pas del temps del cciusnaturalisme municipalista)) fins a l'actual situació constitucional ha significat un canvi important en la concepció de les competencies municipals, ja que en acceptar-se l'origen legal i no natural del municipi, aquest passa a ser part integrant de 1'Estat i per tant les seves competkncies hauran &ésser necesshiament compartides. Paralalelament, la Constitució Espanyola garanteix l'autonomia municipal perb no reserva un conjunt de competencies exclusivament municipals, com tampoc ho fa l'actual legislació sobre regim local. Aquesta indefinició provoca que l'imbit de les compettncies locals i municipals es dedueixi del principi d'autonomia. ks a dir, la competencia municipal ve determinada, d'una banda, pel principi d'autonomia i, de l'altra, per la legislació sectorial relativa a la materia que es tracti. Consegüentment, el que determina les competencies municipals és bisicament la llei sectorial, i la delimitació de les competkncies dels municipis és resultat de la ponderació dels diferents interessos públics presents en cada materia o sector &actuació administrativa, per la qual cosa el legislador estatal i autonbmic comparteixen la determinació de les compettncies del municipi. Si l'autonomia de 1'Administració municipal és la capacitat &intervenció i la llibertat de moviments que el conjunt de I'ordenació legal i financera reconeix als ens municipals (Mir, 1990), caldri passar a estudiar els recursos financers dels ajuntaments per obtenir una aproximació al més exacta possible a la situació real de I'Administració municipal.