Família, gènere i treball ; l'enforcall dels determinants laborals. Un estudi de la ciutat de Tijuana (Baixa Califòrnia, Mèxic)

Doc. Anil. Geogr. 29, 1996 51-70 Família, gknere i treball; l'enforcall dels determinants laborals Un estudi de la ciutat de Tijuana (Baixa Califbrnia, Mixic)* Maria José González López Data de recepció: Febrer 1995 Data &acceptació: Juny 1995 Resum En aquest article s'avalua la importincia dels processos de constitució de la familia en la formació de I'oferta de mi d'obra i s'estableixen els determinants dels membres de la família (segons gtnere) per participar en el mercat de treball. Com a troballes principals destaquen: a) que el paper de les persones en el mercat de treball esta mediatitzat per la seva posició dins de la familia, 6) que les diferents etapes del cicle de vida familiar determinen els nivells &activitat i les condicions de la participació econbmica dels membres de la família i C) que la divisió sexual del treball a I'interior de la llar expressada mitjan~ant les relacions de parentiu amb el cap de familia té una clara implicació en la segmentació del mercat de treball. Així doncs, I'estudi de l'ocupació des de la perspectiva de la familia permet &obtenir una visió més implia respecte als determinants de la formació de I'oferta de mi d'obra, sobretot en el cas de les dones. Paraules clau: gknere, demografia de la familia, activitat femenina, maquiladores, Tijuana, Mtxic. Resumen. Familia, género y trabajo: la conjuencia de 10s deteminantes laborales. Un estudio de la ciudad de fijuana (Baja California, México) En esta investigación se evalúa la importancia de 10s procesos de constitución de la familia en la formación de la oferta de mano de obra y se establecen 10s determinantes de 10s miembros de la familia (según género) para participar en el mercado de trabajo. Entre 10s principales hallazgos señalamos: a) que el papel que tienen las personas en el mercado laboral est& mediatizado por su posición en la familia, 6) que las diferentes etapas del ciclo de vida familiar determinan 10s niveles de actividad y las condiciones de la participación económica de 10s miembros de la farnilia y c) que la división sexual del trabajo en el interior del hogar expresada a través de las relaciones de parentesc0 con ellla jefela del hogar tiene Aquests article és una part de la Membria de Recerca del Tercer Cicle, ((Mujer, familia y empleo en la frontera norte de México. Un estudio de las ciudades de Tijuana (Baja California) y Matamoros (Tarnaulipas)., presentada al Departament de Geografia de la Universitat Autbnoma de Barcelona el febrer de 1994 . El treball d'investigació ha estat realitzat a ((El Colegio de la Frontera Nocte)) de Tijuana (Mexic) gracies al suport econbmic del Comissionat per a Universitats i Recerca de la Generalitat de Catalunya. Quant al resultat final d'aquest article, agraeixo sincerament els comentaris a la primera versió fets per Montserrat Solsona, Pau Miret i Rocío Treviño, del Centre &Estudis Demogrhfics. 52 Doc. Anil. Geogr. 29, 1996 Maria Jose González L6pez una clara implicación en la segmentación del mercado laboral. En definitiva, el estudio de la ocupación desde la perspectiva de la familia permite obtener una visión más amplia acerca de 10s determinantes en la formación de la oferta de mano de obra, principalmente en el caso de la mujer. Palabras clave: género, demografia de la familia, actividad femenina, maquiladoras, Tijuana, México. Rksumé. Famille, rapports de sexe (genre) et travail; la fiurcbe des déterminants du travail. Une étude de la ville de Tijuana (Basse Californie, Mexique) Cette communication a évalué I'importance de la constitution de la famille dans la formation de I'offre de main-d'oeuvre et a mis en évidence les caractéristiques des divers membres de la famille (en tenant compte du sexe) quant B leur participation au marché du travail. Les principales conclusions montrent: a) que la place des personnes sur le marché du travail est influencée par leur position dans la famille, 6) que les différentes etapes du cycle de vie familial déterminent les niveaux d'activité et les conditions de la participation économique des membres de la famille et c) que la division sexuelle du travail Bl'intérieur du foyer, qui se manifeste B travers les relations de parenté avec le chef de famille, est clairement exprimée dans la segmentation du marché du travail. En définitive, l'étude de I'emploi B partir de la perspective de la famille permet d'obtenir une vision plus large des déterminants dans la formations de I'offre de main-d'oeuvre, principalement dans le cas de la femme. Mots dés: rapport de sexe (genre), démographie de la famille, activité féminine, usines de sous-traitance, Tijuana, Mcxique. Abstract. Family, gender and work; tbe confluence of tbe labour factors. A study of the city of Ti~uana (Lower California, Mexico) This article evaluates the importance of family composition in shaping labour supply and establishes the criteria of the different members of the family (according to gender) for participating in the labour market. The principle findings include: a) that a person's role in the labour market is mediated by hislher position in the family; 6) that the stage in the family life cycle determines the level of activity and the conditions of economic participation of the members of the family and c) that the sexual division of labour within the household according to the parental relation with the head of the household is clearly reflected in the segmentation of the labour market. It can be concluded that the study of occupation from a family perspective makes it possible to obtain a broader view of the determinants that shape the supply of labour, especially in the case of women. Key words: Gender, demography of the family, female work, Tijuana, Mexico. Sumari Enfocaments tebrics en I'estudi de les Annex de conceptes relacions família, gtnere i treball Bibliografia Família i treball a la ciutat de Tijuana Conclusions Família, ginere i treball; I'enforcall dels determinants laborals Doc. Anil. Geogr. 29, 1996 53 Labour demand factors explaining female labour force participation have conventionatelly been associated with trends in the aeconomp), whereas labour supply factors have been more closely associated with social and cultural factors which resolve around the construccion of gender roles and relations in family units. [. . .] In most cases then, ademand. variables are interpreted as expressions of the wider concep of smode of productions (usually capitalism), and ssupplp) factors as reflecting culture and ideology. Chant, 1991, p. 226-7 Moltes vegades es parla de ala famílias com un referent basic microsocial per explicar les relacions que entre els gtneres i les jerarquies estableix el poder patriarcal, exemplificat per la figura paterna. En efecte, els conceptes de ((llars o ((família)) no suggereixen el que es qualificaria com un espai neutral sinó, contrhiament, un context organitzat de manera més o menys harmoniosa al voltant de l'estructura del parentiu, el sexe i l'edat dels diferents membres de la familia. A partir d'aquest raonament va sorgir la nostra inquietud per esbrinar quins podien ser els lligams entre l'organització del treball entre els diferents membres de la llar i la seva relació amb el mercat laboral. En funció del paper que cada membre té dins del seu nucli familiar es pressuposarien diferents possibilitats d'accés o de relació amb el món del treball remunerat. Aquesta és una de les grans qüestions que {afronta en el nostre article, realitzat a partir d'una recerca aplicada a la ciutat de Tijuana (Baixa Califbrnia, Mtxic). Les variables que caracteritzen les unitats domtstiques es poden classificar entre les categories prbpies que defineixen la seva estructura (sexe del cap de familia, composició de parentiu, relació de parentiu amb el cap de família, gandhria mitjana de les llars i cicle de vida familiar) i les que defineixen la relació dels membres de la família amb el mercat laboral (ocupació dels membres de la familia, nivell salarial del cap de família, etc.). Les qüestions específiques que es responen en aquest article consisteixen a determinar les característiques de les estructures familiars que comporten més benestar per al conjunt de la familia, i les que possibiliten millor la participació de les dones en el mercat de treball. La metodologia seguida per analitzar les relacions entre la familia y el mercat laboral ha consistit a fer una tria de les variables més importants que defineixen els diferents tipus &unitats domtstiques per, seguidament, observar fins a quin grau expliquen la relació dels membres de la familia amb l'activitat econbmica. A la recerca originaria es va treballar amb dues ciutats frontereres del nord de Mtxic, I'una a la banda oest (Baixa Califbrnia) i l'altra a la banda est (Tarnaulipes). En aquest article només es presenten els resultats corresponents a la ciutat de Tijuana, ateses principalment les limitacions d'espai per desenvolupar la comparació entre les dues ciutats. 54 Doc. Anil. Geogr. 29, 1996 Maria Jost González L6pez Per entendre el context espacial on es desenvolupen les relacions laborals i familiars que es tractaran més endavant, cal tenir presents les característiques de la ciutat de Tijuana, situada a la vora de la línia que delimita el final de Mtxic i Ventrada als Estats Units d'Amtrica. La frontera nord de Mtxic és una Brea de transició entre dos mons: l'industrialitzat dels Estats Units d'htrica i el semi-industrialitzat de Mtxic. Entre les dues parts existeix una gran Ilunyania econbmica i social, la qual contrasta amb les relacions de dependtncia de molts mexicans que creuen la frontera cap als EUA quotidianament per qtiestions laborals o de consum de serveis especialitzats. Avui dia les ciutats de la frontera nord de Mexic com Tijuana (692.965 habitants; ENEU, 1990) són conegudes per I'assentament de les multinacionals estrangeres &en$ que, l'any 1964, s'impulsd el Programa d'Industrialitzaci6 Fronterera a la Zona Lliure del nord de Mtxic. Des de llavors, les firmes estrangeres han instalelat plantes de muntatge de productes acabats o semiacabats (conegudes com maquiladores) al llarg de la franja fronterera. D'aquesta manera {inicia el trasllat de les indústries intensives de m& obra de paisos industrialitzats, com els Estats Units d'htrica o el Japó, a nous indrets de baixos costos i bona localització com la frontera nord de Mhxic; on la contractació massiva de mi d'obra femenina ha estat i continua essent un dels fets més destacables. D'altra banda, Tijuana també és una ciutat de serveis turístics per als nordamericans i una Brea d'atracció per als immigrants de I'interior de Mtxic i d'altres paisos llatinoamericans que volen creuar -legalment o il-legalmentel pas fronterer cap als EUA. Concretament, Tijuana és un dels punts més importants pel que fa al nombre de creuaments diaris en una de les fronteres més llargues del món (3.700 krn aprox.). El fet que Tijuana estigui molt a prop d'un centre urbB dels Estats Units (San Diego) i que es trobi en el camí cap a Los Angeles (una de les ciutats nord-americanes amb més proporció de mexicans) són cabdals per entendre la seva importhncia com a lloc de pas de les migracions internacionals. La recerca que es presenta a continuació s'ha fet a partir de la informació de I'Encuesta Nacional de Empleo Urbano (ENEU) de 1'Instituto Nacional de Geografia y Estadística (INEGI) de Mexic corresponent al primer trimestre de I'any 1990. L'enquesta ofereix informació sociodemogrBfica de la població en edat activa (dotze anys i més) organitzada en arxius d'individus i d'unitats domtstiques (on s'inclouen els menors de dotze anys). En aquest cas es presenten els resultats obtinguts a partir de l'anhlisi de l'arxiu d'unitats domtstiques. En primer lloc, s'ofereixen les aportacions tebriques principals dels estudis de familia i mercats de treball realitzades basicament en el context d'Amtrica Llatina i, en segon lloc, es mostren els resultats de l'estudi de les estructures familiars i la relació laboral dels membres de la família a la ciutat de Tijuana. Enfocaments tebrics en I'estudi de les relacions família, gknere i treball La majoria dels estudis sobre forsa de treball centren la seva atenció en els individus com a subjectes aillats. El nostre propbsit ha estat recaptar les principals Família, ginere i treball; I'enforcall dels determinants laborals Doc. Anil. Geogr. 29, 1996 55 aportacions tebriques i treballs de recerca que analitzen el seu camp d'estudi a partir de les unitats familiars. Un dels primers esforqos per analitzar la funcionalitat de la família en el context del sistema capitalista es va fer des de la perspectiva marxista en el moment que es va plantejar la quantificació del treball domestic. Una de les premisses que s'accepti aleshores va ser que el treball domestic permet la manutenció quotidiana de la for~a de treball i la seva reproducció intergeneracional. Així doncs, la unitat domestica esdevé un espai complex on conflueixen diverses funcions, alguna de les quals transcendeix les prbpies relacions del sistema capitalista. Aquest és el cas de les tasques domestiques per a la reproducció quotidiana familiar que es desenvolupen dins de I'imbit de la llar (o esfera privada) ' . A partir d'aquest enfocament ja es comencen a evidenciar les connexions entre l'organització del treball a la llar i al mercat laboral. La llar és l'espai primari on s'organitzen els individus i on s'estableixen les relacions de poder que conformen la divisió sexual del treball (DST) al seu interior. A la llar es realitzen les tasques domestiques que només aporten valors d'ús segons la perspectiva marxista perb que garanteixen la reproducció de la mi d'obra barata en contexts on l'Estat no es responsabilitza de cap mena de servei social o assistencial (Rodríguez, 1983). Per tant, en contexts de pobresa la unitat dombtica representa l'única via de suport de la forqa de treball; responsabilitat que tradicionalment recau sobre les dones. Un altre enfocament en I'estudi de la família és el de l'escola neoclissica: la ((Nova economia de la llar)) (New Household Economies) iniciada per l'economista Gary Becker2 i els seus col.legues de la Universitat de Xicago. L'autor descriu la llar com I'imbit on els membres de la familia s'organitzen de manera econbmicament racional per tal d'assolir l'optimització dels recursos humans segons els criteris del mercat. Aquesta optimització implica dur a terme estrattgies de planificació familiar, per exemple, determinar a priori el nombre de fills que es tindran segons el cost d'oportunitats que representin per al conjunt familiar. La ((Nova economia de la llar)) justifica la DST dins de la llar a partir de 1. El concepte d'esfera privada i d'esfera pública sorgeix posteriorment com a aportació de I'enfocament feminista en la seva anilisi de les relacions entre les unitats familiars (espai privat) i el món laboral (espai públic). 2. Les publicacions més importants de Gary S. Becker dins de la línia del New Household Economics són les següents: (1981): A Treatise on the Family. Cambridge: Harvard University Press. Tradui't al castellk (1 987): Tratado sobre lafamilia. Alianza Editorial. Madrid. (1986): ((Familyn, a EATWELL, J., MILGATE, M. i NEWMAN, P. (ed.); The New Palgrave: A Dictionaty ofEconomics. Vol. 2. Nova York: Macmillan. (1964): Human Capital: A Theoretical and Empirical Analysis. Nova York: Columbia University Press. (1976): The Economic Approach to Human Behavior. Chicago: University of Chicago Press. 56 Doc. Anil. Geogr. 29, 1996 Maria José Gonzilez López les diferencies biolbgiques. Es considera que les famílies més ((eficients)) són les que organitzen millor el temps de treball dels membres de la seva familia, en funció de les activitats que més ((escauen)) a cadascun d'ells, segons el rendiment econbmic del seu treball remunerat. Tanmateix, aquesta argumentació representa una tautologia des del moment que la segregació sexual en el mercat de treball determina un desavantatge per a l'obtenció dels mateixos recursos entre homes i dones. Aquest enfocament no té en compte l'origen real de la discriminació, les estructures de poder entre sexes, ni les practiques discriminatbries del mercat laboral. Altres autors com Rodríguez (1983) també fan al.lusió als principis de racionalitat econbmica per explicar el fet que hi hagi una proporció molt més alta de dones dedicades a les tasques de la llar. L'autor ho interpreta com un calcul dins de la lbgica de la maximització dels recursos familiars. De la mateixa manera argumenta que la combinació entre treball productiu i reproductiu forma part &una mateixa estrattgia de reproducció social. No obstant aixb, tant l'escola del New Household Economics com totes les teories que utilitzen els termes d'cce~tratt~ies familiars)) i ccoptimitzaciós han estat Ampliament criticades. Una de les raons és la manca d'evidtncies empíriques que demostrin la validesa del terme ccestratkgias, atts que no se sap si realment se'n porten a terme ((amb conscitncia real dels fets)) (Selby, 1990). A part dels enfocaments tebrics esmentats, la familia avui dia encara es concep en molts Arnbits socials segons el model ((tradicional)) de treballadors primaris (ingressos principals) i secundaris (ingressos suplementaris). Aquesta interpretació desvaloritza la imatge de l'activitat laboral femenina (considerada de segon ordre), com també la del treball realitzat a la llar. De totes maneres, és inqüestionable que la relativament recent entrada de la dona al mercat de treball a Mtxic ha motivat molts canvis en l'organització del treball dins de la familia, sobretot si tenim en compte que gran part de les dones que s'han incorporat al mercat laboral com a resposta a la crisi han estat dones casades i amb fills (De Oliveira i Garcia, 1990). Tot i que el canvi que aixb ha produ'it en l'estructura ocupacional (més feina per a les dones) amb la prevaleqa del sistema convencional de la DST en l'ambit domestic constitueix una de les fonts principals de contradiccions i conflictes en el si actual de la familia (Meissner i altres, 1989). Quan les dones dels estrats populars volen o necessiten treball remunerat es veuen obligades a cercar alternatives que possibilitin el desenvolupament del seu treball dins i fora de la llar. Entre les classes populars mexicanes es parla de ((xarxes de solidaritatn3 entre parents o vens (generalment també del sexe femení) com a suport alternatiu en les tasques reproductives (cura dels infants, etc.). Una altra opció comporta la reorganització de la unitat familiar, per exemple, mitjan~ant la constitució de llars extenses de tal manera que es transfereixin 3. Aquest concepte ha estat Bmpliament utilitzat en estudis sobre els factors inhibidors de I'activitat femenina (Chant, S., 1991; López, S., 1992: González, M., Escobar, A. i De la O, M., 1990). Família, aknere i treball; I'enforcall dels determinants laborals Doc. Anil. Geoer. 29, 1996 57 responsabilitats a un nombre més elevat de membres. I, per últim, una altra sortida és realitzar treball a domicili, amb la qual cosa es trenquen els límits entre el treball productiu i el reproductiu dins de la familia. La inserció massiva de la dona en el mercat de treball produi'da a partir dels anys vuitanta a Mtxic s'explica bhsicament per la crisi econbmica i per la necessitat que treballin més membres de la unitat familiar. Per aquest motiu es diu que a Mtxic les dones han estat un element clau a l'hora de portar a terme les ccestrattgies de sobrevivtncias familiar (González i altres, 1990). En definitiva, I'accés diferencial al mercat de treball entre homes i dones no respon a l'únic fet de viure en familia, sinó també als rols que les persones tenen a l'interior de la seva llar en funció de la DST prevalent. Una persona que vol accedir a una feina afronta els determinants que estableix la demanda laboral, els propis com a oferta de mi d'obra més o menys qualificada i els determinants associats a les caracteristiques específiques de la unitat dombtica a la qual pertany. Aquests últims són l'objecte d'estudi dels propers apartats. Família i treball a la ciutat de Tijuana En aquest apartat es presenten els resultats de l'estudi de les unitats domtstiques de la ciutat de Tijuana, on l'any 1990 es varen registrar un total de 157.135 llars (ENEU)~. En primer lloc, es descriuen les caracteristiques de l'estructura familiar i, en segon lloc, {analitza la participació econbmica dels membres de la família segons els tipus de llars a qut pertanyen (a l'annex es descriuen els conceptes bhsics emprats en l'andisi so~ioderno~rhfica de les unitats familiars). Caps de famiha A la ciutat de Tijuana el 80% de les llars estan encap~alades per homes i el 20% per dones5. Al grhfic 1 es mostra l'estructura per sexe i edat dels caps de familia. Com es pot observar, prhcticament la totalitat dels homes de 40-44 anys són caps de família, mentre que les dones cap de familia són proporcionalment importants en grups d'edat molt més grans. Les dones caps de família tenen una edat mitjana molt mds alta que la dels homes, perqut hi ha una proporció més elevada de dones vídues (44%); fet que s'associa a una esperanCa de vida femenina més gran. Aixb ens explica que el 89% de les dones caps de llar pertanyin a famílies monoparentals. D'altra banda, les llars encapGa4. Tota la informació estadística que es proporciona correspon a l'enquesta ENEU (1990), sempre i quan no s'especifiquin altres fonts. 5. Aquest percentatge de llars encap~alades per dones no és gens menyspreable, se situa molt per sobre del percentatge nacional d'un 13,3% (Encuesta Nacional de Fecundidzdy Salzid (ENFES), 1987) i no s'allunya gaire del percentatge registrat als Estats Units amb un 27% (dada del 1987 de Selby, i altres, 1990). 58 Doc. Anil. Geogr. 29, 1996 Maria Josk González L6pez Homes Dones 8 6 4 2 O 2 4 6 8 %del total de la poblaci6 Grafic 1. Estructura dels caps de família per sexe i grups quinquennals d'edat, 1990 (%). Tijuana. I Caps de familia; D resta de la població del grup d'edat respectiu. Font: elaboració prbpia a partir de les dades de 1'Encuesta Nacionalde Empleo Urbano (ENEU), primer trimestre de 1990. lades per homes són molt més homogtnies, ja que el 89% estan encapealades per homes casats o units. Tpus de llars El tipus de llar predominant a Tijuana és el nuclear (69%), com succeeix al conjunt de la República Mexicana i a 1'Amtrica Llatina (Chant, 1990). La resta de les llars són extenses en un 16%, compostes en un 7% i unipersonals en un 7%. En comparació al conjunt de Mtxic trobem que a Tijuana hi ha una proporció més elevada de llars compostes (un 6% més) i sense component nuclear (un 4% més), la qual cosa es pot atribuir a les característiques migratbries de les ciutats frontereres. El fet que Tijuana sigui al bell mig de les xarxes migratbries internacionals cap als Estats Units fa que molts nouvinguts {afegeixin a famílies ja assentades a la ciutat i, d'aquesta manera, les estructures familiars esdevinguin més complexes (López, 1990). Pel que fa a les dones caps de família, predominen a les llars complexes (extenses o compostes), mentre que els homes ho fan a les llars nuclears (76%, vegeu grafic 2). El fet que les dones predominin a llars de tipus més complexes es pot explicar com a part d'una ccestrattgia de sobrevivtncia)), ates que amb un nombre més elevat d'adults s'aconsegueixen més ingressos familiars i més possibilitats d'ajut en el treball domtstic. També és destacable la proporció de dones que viuen en llars unipersonals, molt més alta que en el cas dels homes. Aquestes dones són molt probablement dones grans, vídues en la seva majoria, Família, gknere i treball; I'enforcall dels determinants laborals Doc. Anil. Geogr. 29, 1996 59 Homes cap de família Dones cap de família Unipersonal Altres Altres Uniperso uclear Compost Extens Grsc 2. Distribució de les unitats domestiques per tipus de llars segons el sexe del cap de familia, 1990 (%). Tijuana. Font: elaboració prbpia a partir de les dades de I'Encuesta Nacional de Empleo Urbano (ENEU), primer trimestre de 1990. que romanen soles a la llar per la mort del marit a causa de la seva major esperanqa de vida. La pnddria de la llar La grandaria mitjana de les llars a la ciutat de Tijuana és de 4,41 membres, una grandaria més petita que a la República Mexicana (4,81) i semblant a la d'atres contexts urbans com el de la Ciutat de Mtxic (4,37)6. El fet que el conjunt de Mtxic tingui una grandaria mitjana més gran es pot explicar pel pes de les regions rurals, on probablement les famílies són més grans. D'altra banda, la grandaria de les llars de Tijuana, una mica superior a la de Ciutat de Mexic, reflecteix la dinamica demografica de les ciutats frontereres amb una població molt jove d'alta fecunditat (índex sintetic de fecunditat de 3,27 criatures per dona l'any 1986; Gonzdez, 1992) i unes estructures familiars més complexes. El cicle de vida familiar El cicle de vida familiar esta constitui't per les etapes per les quals transcorre una llar des de la seva constitució fins a la seva dissoluci6. En el cas d'una família nuclear aquestes etapes es poden simplificar com: el matrimoni (formacio?, el creixement de la familia des que neix el primer fill fins que neix l'últim (expansio?, la partensa successiva dels fills (contraccio? i la mort d'algun dels cbnjuges (dissolucio?. La mort del cbnjuge sobrevivent estableix el final del cicle de vida familiar7. 6. La grandaria mitjana a nivell nacional i de la Ciutat de Mexic s'han calculat a partir de les dades del cens de 1990. 7. Al manual de demografia de G. Tapinos (TAPINOS, G. (1988): Elementos de Demografia. Espasa-Calpe Universidad. Madrid. España.) hi ha una breu descripció del concepte del cicle de vida familiar; per entrar en un debat més ampli, vegeu: OJEDA DE LA PENA, N. (1989); El curso de vida de lac mujeres mexicanas. Un análisis sociodemogrdjco. UNAM. México. 66 Doc. Anil. Geogr. 29, 1996 Maria José González López Dones Homes ---- :---- ' I -, - - - - - , Cap de Conjuge Filla família Parentiu . " família Parentiu Grifific 5. Estandardització de l'ocupació sectorial respecte a la mitjana de I'ocupaci6 total segons la relaci6 de parentiu per sexe, 1990. Tijuana. Font: elaboració prbpia a partir de les dades de I'Encuesta Nacional de Empleo Urbano (ENEU), primer trimestre de 1990. Lesjlles tenen una presencia molt alta a la indústria -molt probablement a les plantes maquiladores- (amb un +21% per sobre de la mitjana) i molt baixa a la resta dels sectors. La indhstria, a l'inrevés del comerg, és molt rígida en l'organització del treball per les llargues jornades laborals, els estrictes horaris i els enclavaments de localització, normalment allunyats dels centres residencials; raons per les quals les filles tenen més possibilitats de treballar-hi que les mares. Pel que fa als homes, quan són caps defamika no tenen una presencia diferencialment destacable en cap dels sectors econbmics. Només es podria assenyalar que I'indicador de chlcul és de +5% dins del sector serveis. Aixb vol dir que l'ocupació sectorial dels caps de família es distribueix homogeniament. No hi pateixen el mateix patró de segmentació que les dones caps de família o, altrament dit, el rol de cap familiar no imposa cap restricció per treballar a qualsevol dels sectors d'activitat. Quan els homes no es registren com a caps de família sinó com a esposos de la dona cap de familia tenen un predomini en el sector serveis (+52%). Tanmateix, aquesta dada no és gens significativa, ates el biaix associat al petit nombre de casos existents dins d'aquest grup (només un 1,28% de la població ocupada masculina). I, per últim, els jlh tenen una distribució ocupacional molt homogenis entre els sectors d'activitat (+ 6% indústria, + 6% comerg i - 6% serveis). Fet que destaca davant la segmentació de les filles, molt més especialitzades en la indústria i molt poc presents en la resta dels sectors (- 9% comerg i - 7% serveis). En segon lloc, s'ha analitzat la inserció sectorial de la població ocupada segons el sexe i els tipus de llars (grhfic 6). Aquí hem &assenyalar que, així com per als homes el fet de perthnyer a llars complexes (no nuclears) no suposa cap canvi significatiu respecte a la distribució de l'ocupació sectorial, per a les dones té un efecte important: les dones que pertanyen a llars no nuclears tenen una Família, gtnere i treball; I'enforcall dels determinants laborals Doc. Anal. Geogr. 29, 1996 67 Dones I I Industria Comerq Serveis Sector Homes I I I Industria Comerq Serveis Sector Gr&c 6. Estandardització de I'ocupació sectorial respecte a la mitjana de I'ocupació total segons els tipus de llars per sexe, 1990. Tijuana. Font: elaboració prbpia a partir de les dades de I'Encuesta Nacional de Empleo Urbano (ENEU), primer trimestre de 1990. participació molt alta en la indústria (nuclear - 8% i no nuclear + 27%) i als serveis (nuclear - 8% i no-nuclear + 27%). El tipus de llar nuclear difícilment possibilita l'accés de la for~a de treball femenina a les ocupacions que requereixen relacions laborals molt rígides (com el treball industrial a Tijuana) i comporta dificultats per a la compatibilització de les responsabilitats familiars i laborals. Aixb manifesta que les relacions de genere a l'interior de la família, mitjan~ant les quals s'estableixen les jerarquies de poder i la repartició de les responsabilitats vers la familia, articulen al mateix temps les potencialitats d'accés al treball productiu dels diferents membres de la llar. Aleshores, els rols dins de la familia determinen els patrons d'ocupació sectorial en el mercat de treball; que, juntament amb les característiques de I'estructura econbmica local, deriven en la formació de mercats de treball segmentats en funció del sexe i del parentiu. Conclusions El propbsit d'aquest article ha estat mostrar els estrets lligams existents entre les característiques de la participació de la mi d'obra (femenina i masculina) i les relacions de parentiu i sexe a I'interior dels diferents arranjaments familiars. El context geogrific escollit per l'estudi ha estat la ciutat de Tijuana a la frontera nord de Mtxic, ciutat caracteritzada per les intenses relacions econbmiques i socials de caricter binacionals (Mtxic-EUA) i per l'assentament d'empreses multinacionals &acoblament (maquiladores) &en$ que s'atorgi el regim de zona lliure a la franja fronterera. El supbsit a priori de la investigació partia d'entendre la unitat domestica com una instincia mitjancera entre el mercat de treball i l'individu. En aquest sentit, es fa pales que el paper que cada persona té en el mercat de treball esta 68 Doc. Anil. Geogr. 29, 1996 Maria José González L6pez en funció no només de la seva professional, sinó també del seu rol o parentiu dins l'estructura familiar. En la primera part de l'estudi empíric es descriuen les característiques b&iques de les estructures familiars que més afavoreixen o inhibeixen l'activitat femenina: - Els tipus de llars són un element clau per entendre la participació remunerada de les dones. Les llars més complexes (extenses o compostes) proporcionen més mA d'obra femenina disponible per entrar al mercat de treball que les llars nuclears. - L'estrat social familiar. Hi ha més participació laboral femenina quan les dones viuen en llars encapsalades per homes de baixos ingressos i d'alts ingressos. En el primer cas, l'entrada en el mercat de treball es motiva per la senzilla necessitat d'obtenir més ingressos per a la unitat familiar i el segon cas es podria explicar per motius ideolbgics de realització personal associada al fet que aquestes dones tenen alts nivells educatius. - El sexe del cap de família determina completament la lbgica de la participació de la mA d'obra femenina. Les llars encapsalades per dones pateixen condicions econbmiques molt més vulnerables i, per tant, existeix una pressió més forta perqut la taxa d'activitat del conjunt de la unitat familiar sigui més alta. Els trets que motiven llur vulnerabilitat són: a) l'edat mitjana més elevada de les dones cap de familia respecte als homes cap de família (amb els problemes que aixb comporta per trobar feina en una ciutat on el treball femení remunerat és basicament per a dones joves), i 6) que siguin en la seva majoria llars monoparentals. Aquestes inconvenitncies es contraresten amb la constitució de llars més complexes que aporten més ajut familiar (ampliació dels membres) i generen economies d'escala. I, en la darrera part de l'estudi, {evidencia que la posició de cada persona a l'interior de la llar, en funció del parentiu amb el cap de família i del seu sexe, esta estretament relacionada amb l'existtncia de determinats patrons d'inserció sectorial: Lespes tenen una participació molt important dins del sector industrial i les dones amb el parentiu d'eposes treballen en sectors més flexibles com el comerg i, generalment, ho fan per compte propi. Mentre que als homes no se'ls atribueix cap mena de determinació per participar indistintament en els tres sectors econbmics en funció del seu parentiu (caps de família, fills o esposos). Els tipus de llars són un factor important per entendre la participació femenina sectorial, atts que gran part de les dones que treballen a la indústria pertanyen a llars complexes (extenses o compostes). En definitiva, I'estudi de l'ocupació des de la perspectiva de la família ens permet d'obtenir una visió molt més Bmplia pel que fa als factors que intervenen en la formació de l'oferta de mA d'obra, sobretot en el cas de la dona. Es podria dir, fins i tot, que les caracteristiques de la participació de la mi d'obra masculina es descriuen a partir de les' peculiaritats de la demanda labo- Família, gknere i rreball; l'enforcall dels dererminants laborals Doc. Anil. Geogr. 29, 1996 69 ral, mentre que en el cas de les dones hem de recórrer a uns altres elements associats a la seva formació com a oferta de mii d'obra, on els condicionants familiars constitueixen un element de primer ordre. Annex de conceptes Llar és la unitat econbmica i social constitui'da pel conjunt d'individus que conviuen habitualment sota el mateix sostre i ocupen el mateix habitatge (Burch, Lira i López, 1976, p. 7). Família es defineix com els llasos de parentiu que sorgeixen del procés de reproducció que reglamenten en funció del costum o la llei (Burch i altres, op. cit., p. 7). Nosaltres utilitzem els conceptes de llar, unitat domtstica i família indistintament per fer al.lusió al concepte de llar-unitat domestica, tal com s'entén a l'enquesta ENEU. Cap de familia és la persona reconeguda com a tal pels membres de la llar (criteri de l'enquesta). Els tipus de llars fan referencia a la composició de la familia i indiquen la complexitat familiar. Les categories bhiques (ordenades de més a meys complexitat) són les següents (segons les definicions emprades per I'ENEU): llar unipersonal (una persona que viu sola en un habitatge), llar nuclear (una parella de cbnjuges amb o sense fills solters o un cap de familia amb o sense fills solters), llar extensa (una llar nuclear més un altre parent per ascendencia, descendtncia, col.lateralitat o qualsevol combinació &aquestes), llar composta (una llar nuclear o extensa més altres parents que no siguin ascendents, descendents o col.laterals del cap de familia o altres persones sense parentiu amb el cap de familia). Aquest conjunt es pot aplegar en dues categories: llars familiars (que parteixen de la llar nuclear) i llars no familiars o sense component nuclear (persones que no deriven &un cap de família ni de cap altra relació amb ell). Llars monoparentals són aquelles on només hi ha un sol membre de la parella --i'home o la donaque viu amb un fill o amb més d'un fill no emancipat. Grandaria de la llar és la mitjana aritmttica de la distribució de les llars per grandiiria, que es calcula com la raó entre la població total d'aquesta unitat i el nombre de llars. Bibliografia BURCH, T.; LIRA, L. F.; LOPEZ, V. F. (1976). Lafamilia como unidadde estudio demogrdjco. Chile: Centro Latinoamericano de Demografia (CELADE). CHANT, S. (1988). ((Mitos y Realidades de la formación de familias encabezadas por mujeres: el caso de Querétaro, Méxicon. A GABAYET, L. i altres (comps.). Mujeresy Sociedad, Salarios, Hogar y Acción Social en el Occidente de México. Guadalajara: El Colegio de Jalisco. CIESAS, p. 181-203. CHANT, S. (1991). Women and Suruiual in Mexican cities. Manchester: University Press. UK. 70 Doc. Anil. Geogr. 29, 1996 Maria Jos6 González L6pez DE OLIVEIRA, O.; GARCIA, B. (1990a). ((Expansión del trabajo femenino y transformación social en México: 1950-1987)). A AA.DD. México en el umbra1 del milenio. Centro de Estudios Sociológicos. El Colegio de la Frontera Norte, p. 345-374. DE OLIVEIRA, O.; GARC~A, B. (1990b). *Trabajo, fecundidad y condición femenina en México)). A Estudios Demogú~cos y Urbanos, n. 15, vol. 5 n. 3. Centro de Estudios Dernográficos y Urbanos. El Colegio de México. GARC~A, B.; MUNOZ, H.; DE OLIVEIRA, 0. (1979). ((Migración, familia y fuerza de trabajo en la Ciudad de México)). A Cuadernos del CES, n. 26. El Colegio de México: Centro de Estudios Soci~ló~icos. GARC~A, B.; MUÑOZ, H.; DE OLIVEIRA, 0. (1983). Familia Mercado de Trabajo. Un estudio de dos ciudades brasilerias. El Colegio de México e Instituto de Investigaciones Sociales. UNAM, México. GONZALEZ, M.; ESCOBAR, A.; DE LA O, M. (1990). ((Estrategias versus Conflicto: Reflexiones para el estudio del grupo domtstico en época de crisis)). A DE LA PENA i altres (cornps.). Crisis, conflcto y sobrevivencia. Estudios sobre la sociedad urbana en México. Universidad de Guadalajara. CIESAS, México, p. 351-367. GONZÁLEZ, R. S. (1 992): La fecundi& en la fionteva norte de México: Tijuana, Ciuakd /uúrez y Nuevo Laredo. Tijuana: El Colegio de la Frontera Norte. Departamento de Población. Cuadernos, n. 3. Mtxico. INEGI (1 989a). Manual de critico-cod$cador. Encuesta Nacional de Empleo Urbano. INEGI (1 989b). Manual del entrevistador. Encuesta Nacional de Empleo Urbano. INEGI (1990a). XI Censo General de Población Vivienda. Baja California. Resultados dejnitivos tabulados búsicos. Vol. I. INEGI (1990b). XI Censo General de Población Vivienda. Estados Unidos Mexicanos. Resumen general. LOPEZ, S. (1992). ((Empleo femenino, trabajo doméstico y redes de intercambio en Tijuanan. Presentat a les jornades COLEFII. Dies 22, 23 i 24 &octubre. Tijuana (B.C.), Mexic. MEISSNER, M. i altres (1989). ((No Exit for wives: Sexual Division of Labour and the Curnulation of Household Demands in Canada*. A PAHL, R. E. (ed.) On Work. Historical, Comparative and TheoreticalApp~oaches. Ed. Blackwell. U. K., p. 476-495. RODR~GUEZ, A. M. (1983). ((Dinamica grupal e individuo no sistema de distribui~20 de privilégios na família)). A LOPEZ, N. (comp.). Reproducción de lapoblación y desarrollo. n. 4. Consejo Latinoamericano de Ciencias Sociales. SELBY, H. A.; MURPHY, A.D.; LORENZEN, S. A. (1990). The Mexican Urbam-Howehold. Organizingfor Self-Defense. Austin: University of Texas Press. EUA.