Orientats. L'Àsia Oriental (editorial)

ORIENTATS-2006 ISSN 1696-4403 http://seneca.uab.es/hmic 5 ORIENTATS Orientats. L'Àsia Oriental (editorial) Maria Antònia Martí Escayol (Universitat Autònoma de Barcelona) Quilòmetres i tòpics han separat orient d’occident. Aquesta fractura és producte d’un procés històric que ha deixat de banda Àsia Oriental en la recerca històrica occidental i ha silenciat les influències d’Àsia sobre el pensament, la cultura i la ciència. El distanciament només es pot escorçar amb una actitud oberta que admeti la diferència, fomenti la etnodiversitat i propiciï el coneixement mutu. Només amb el coneixement es podrà anar més enllà de les imatges exòtiques i superficials que aborden l’imaginari occidental quan es parla d’Àsia Oriental. El segle XXI estarà marcat per l’ascens d’Àsia oriental i, com a part de la mateixa realitat, pel repte d’occident per fer front a aquest ascens, participar en el seu desenvolupament i democratització. Donar l’esquena a Corea, Japó o la Xina és i serà donar l’esquena a la realitat. Segons Sean Golden qui passi tres setmanes a Xina pot escriure un llibre, si hi passa tres mesos, pot redactar un article i si hi resta tres anys no sabrà per on començar. La magnitud de la cultura d’Àsia Oriental és extraordinària i, per aquesta raó i amb l’objectiu d’apropar-s’hi, la UAB dedica el curs 2005-2006 a l’Àsia Oriental. Amb la mateixa voluntat la Revista HMiC dedica el seu número monogràfic de 2006 a Corea, Japó i Xina. Per això hem demanat cinc articles inicials a investigadors de primera línia: Sean Golden, Joaquin Beltran, Carles Prado, Anna Busquets i Manel Ollé. Sean Golden és professor de la UAB, director del Centre d’Estudis Internacionals i Interculturals (UAB), director del Programa Àsia de la Fundació CIDOB de Barcelona i assessor de Casa Àsia. És autor de diversos llibres i articles sobre les relacions internacionals i els canvis socials de Xina i ha traduït diverses obres clàssiques i de pensament xinès. En el seu article ens presenta les conseqüències dels contactes entre Xina i Europa a l’època moderna. Joaquin Beltran es professor de la UAB i dirigeix un equip de recerca a la Facultat de Traducció i Interpretació sobre la interculturalitat d’Àsia Oriental durant l’era de la globalització. En el seu article rastreja les influències silenciades d’Àsia a Occident superant les mistificacions d’aïllament, llunyania i exotisme i entrant de ple en la realitat dels intercanvis i influències mútues. Orientats. L'Àsia Oriental (editorial) http://seneca.uab.es/hmic Revista HMiC, número IV, 2006 6 Carles Prado, és professor de la UAB i la UOC on coordina l’àrea de literatura xinesa i literatures modernes d’Àsia Oriental. Actualment està elaborant dues tesis, una per la University of California, Los Angeles, sobre la literatura xinesa moderna i contemporània, i un altra per la UAB sobre la traducció i els traductors en el naixement de la literatura xinesa moderna. En el seu article reflexiona sobre la relació entre allò “oriental” i allò “occidental” dins del sistema cultural global des del punt de vista de la teoria literària i la literatura xinesa. Anna Busquets és professora de la UPF i directora del programa d’Àsia Oriental de la UOC. Ens presenta dos articles. En un explica els mètodes i objectius del corpus digitalitzat de documents espanyols sobre la Xina de 1555 a 1900, projecte on participa i que s’està duent a terme a la UPF sota la direcció de la professora Dolors Folch. En l’altre article aborda les relacions entre Xina i Espanya durant l’època moderna. Manel Ollé és professor de la UPF on coordina els estudis de l’Àsia Oriental i és professor del doctorat d’història de l’Institut Jaume Vicens i Vives. És especialista en les relacions XinaFilipines al segle XVI i la construcció ibèrica de la imatge de Xina. I és autor de Made in China (Destino, 2005) on destaca el dinamisme com a tret definidor del despertar social i cultural de Xina. En el seu article aborda el tema del cinema xinès actual. Amb aquest número monogràfic volem reorientar la història excessivament eurocèntrica, constatar les diferències i connexions entre el pensament d’Àsia Oriental i l’Occident i, així, evidenciar la necessitat de la presència del pensament asiàtic en els currículums dels programes universitaris occidentals i promoure el coneixement de Corea, Japó i la Xina.