"XII Jornadas de Campo de Geografía Física" de l'Asociación de Geógrafos Españoles. Ciudad Real, del 29 al 2 de maig de 1996

Doc. Ad. Geoer. 30, 1997 219-222 ((XII Jornadas de Campo de Geografía Física)) de 1'AsociaciÓn de Geógrafos Espafioles Ciudad Real, del 29 d'abril al 2 de maig de 1996 Jordi Nadal Tersa Universitat Autbnoma de Barcelona. Departament de Geografia. 08 193 Bellaterra (Barcelona). Spain Data de recepció: juny 1996 Data d'acceptació: juny 1996 Resum Els dies 29 d'abril al 2 de maig de 1996 s'han celebrat a Ciudad Real les aXII Jornadas de Campo de Geografía Fisicar, organitzades pel Grupo de Geografia Física de I'AsociaciÓn Espafiola de Geografia (AGE). Igual que en edicions anteriors, les jornades han consistit en treball de camp a les zones d'estudi de la universitat organitzadora, que enguany ha estat la Universidad de Castilla-La Mancha. Els llocs estudiats han estat Los Montes, Lagunas de Ruidera, Campo de Calatrava i diverses zones humides de La Mancha, desenvolupant aspectes biogeografies i geomorfolbgics. Paraules clau: raña, zones humides, paisatge volcinic. Resumen. ~dL7ZJod de Campo de Geop$a Físicun de la Asociación de Geógrafis Españoks. Ciudad Real, de1 29 de abril a1 2 de mayo de 1996 Los dias 29 de abril al 2 de mayo de 1996 se hari celebrado en Ciudad Real las ca1 Jornadas de Campo de Geografia Fisicas, organizadas por el Grupo de Geografia Física de la Asociación Española de Geografia (AGE). Al igual que en ediciones anteriores, las jornadas han consistido en trabajo de campo en las zonas de estudio de la universidad organizadora, que este afio ha sido la Universidad de Castilla-La Mancha. Los lugares estudiados han sido Los Montes, Lagunas de Ruidera, Campo de Calatrava y diversas zonas húmedas de La Mancha, llevando a cabo aspectos biogeográficos y geomorfológicos. Palabras clave: raña, zonas húmedas, paisaje volcánico. Resumé. c(XZJournées de Terrain de GPogaphie Physiquew de IAssociation des Géographes Espagnols. Ciudad Real, du 29 avril au 2 mai 1996 Du 29 avril au 2 mai 1996 ont eu lieu a Ciudad Real les ((XII Journées de Terrain de Géogaphie Phisiquer, organisées par le Groupe de Géogaphie Physique de I'AsociaciÓn de Geógrafos Espafioles. Comme en d'autres sessions anterieures, les journées ont consiste en une sortie de terrain dans les zones d'étude de I'université organisatrice, cet année 1'Universidad de Castilla-La Mancha. Les aires étudiées sont Los Montes, Lagunas de Ruidera, Campo de Calatrava, et quelques autres zones humides de La Mancha, oh I'on a travaillé sur des questions de biogéographie et de géomorphologie. 220 Doc. Anl. Geogr. 30, 1997 Jordi Nadal Tersa Mots CIC: ran'a, zones humides, paysage volcanique. Abstract. ((231 Physical Geography Field Trip)) of the Association of Spanish Geoguaphers. Ciudad Real, 29th April-2nd May 1996 The (ZII Physicai Geography Field Trip)) was held at Ciudad Reai between 29th April and 2nd May 1996, organized by the Physicai Geography Group of the Association of Spanish Geographers (AGE). As on former occasions, the trip involved fieldwork in the research area of the organizing university, in this case the Universidad de Castilla-La Mancha. The specific areas chosen for study were Los Montes, Lagunas de Ruidera, Campo de Caiatrava and various humid areas in La Mancha, and both biogeographical and geomorphological aspectes were anaiysed. Key words: ran'a, humid areas, volcanic landforms. Tal i com ja és habitual en aquestes dates, el Grupo de Geografía Física de l'AGE organitza les jornades de camp per als seus socis i persones afins, per tal de contixer nous espais de la mi de les persones que hi fan recerca. Enguany ha estat el Departamento de Geografia y Ordenación del Territori0 de la Universidad de Castilla-La Mancha l'encarregat de dur a terme aquestes sessions. De la mi de José Luís Garcia Rayego i Elena González Cárdenas, com a coordinadors, han transcorregut els quatre dies que han durat les jornades. El dilluns el mateix Garcia Rayego presenth ((El medio físico de Los Montes,), estudiant de forma detallada La Cubeta sinclinal de Piedrabuena, la Sierra de las Majadas, la conca sinclinal del Guadiana, el massís de Solanazo-Valronquillo, la Celadilla i la serra de Castilnegro, les Sierras de Arroba, la depressió anticlinal d'Arroba-Navalpino, la finca de No Frío i les formacions vegetals subhumides del massís de Valronquillo. A la tarda el director del Parc Nacional de Cabaiíeros, José Jiménez, ens presenta la realitat d'aquest parc i ens comenta els aspectes d'interts durant una excursió guiada. Actualment aquesta Area protegida ocupa 40.000 hecthrees d'alzines, alzines sureres i roures. Perb el dens bosc mediterrani es compon d'una gran quantitat d'esptcies, com l'arboq, el garric, estepa, llentiscle, argelaga, etc. que configuren denses masses en les arees de les serres o en algunes de les estretes valls i barrancs. D'altra banda, les extenses planures que conformen les ragas es presenten com a dilatades pastures, on es veuen amb freqütncia grans ramats de cérvols. Aquests valors haguessin estat suficients per considerar Cabaiíeros un sector susceptible de ser protegit, perb els aspectes més divulgats i clau en la lluita ecologista i científica per reivindicar la seva protecció a principis dels anys vuitanta va ser la riquesa de fauna i la prestncia dins dels seus límits d'algunes aus en perill d'extinció, com ara el voltor negre i l'aliga imperial ibtrica. El dimarts es dedica a les Lagunas de Ruidera, i l'activitat va ser coordinada per Juan Antonio González i Salvador Ordóiiez. Aquestes llacunes, situa- XII Jornadas de Campo de Geografia Física Doc. Anil. Geogr. 30, 1997 221 des a la vall alta del Guadiana, formen juntament amb les Tablas de Daimiel els dos conjunts humits naturals més importants de Castilla-La Mancha. L'excepcionalitat d'aquest paratge no sols resideix en la importancia de la seva presencia hídrica en una area seca de l'interior i en la qualitat dels seus paisatges, sinó també en un fet geomorfolbgic: els peculiars processos de precipitació de carbonats originats per les aigües de l'Alto Guadiana són responsables directes de l'aparició d'aquest paratge fluviolacustre. Juntament amb els llacs de Plitvice, a Croicia, i el de Banyoles, a Girona, constitueixen els exemples de sedimentació de carbonats actual i subactual més important d'Europa. Aquest geosistema lacustre constitueix un mitja molt complex i frigil, on la defensa i la protecció de les parets calcaries constitueix una necessitat de primer ordre, en ser elements imprescindibles del seu paisatge. Tot i aixb, Ruidera ha sofert una strie d'impactes que fan perillar la pervivtncia d'aquest magnífic paratge, entre els quals destaquen: perforació de les barreres de les llacunes per a aprofitament eltctric, edificació anarquica d'hotels, urbanitzacions, etc., manca de control d'abocaments directes i tractament d'aigües residuals, trencament de vessants per les nombroses vies d'accés, repoblació amb esptcies al-lbctones, descens del nivell hídric dels aqüífers, etc. Per tot aixb, el futur de les llacunes deptn de la neutralització dels múltiples processos de deteriorament. El sector següent de treball va ser la part central del Campo de Calatrava, que presenta Miguel Ángel Poblete el dimecres. L'itinerari seguit s'inicia a la Sierra de Medias Lunas, que constitueix el conjunt de craters més important dels engendrats sobre el paleozoic d'aquesta zona. De tots els edificis volcanics, el tandem de La Posadilla-EI Porti110 és el més interessant, tant des del punt de vista morfolbgic com vulcanolbgic. El punt següent del recorregut va ser el crater explosiu o maar de Las Higueruelas, a Alcolea de Calatrava, on hi ha un dels jaciments paleontolbgics més importants de la comarca. Les excavacions i les investigacions que s'hi han dut a terme han proporcionat abundant informació de les característiques bioestratigrafiques i paleontolbgiques del seu entorn. El darrer punt de la sortida del matí va ser el volci de Pefiarroya. La jornada es tand amb una visita al sector oriental del Campo de Calatrava, espai afectat per erupcions cronolbgicament i dinhicament similars a les produi'des a la resta de la regió volcbica amb un període de mkima activitat eruptiva durant el plioct, tot i que les quantitats de gasos emesos i l'existtncia d'anomalies ttrmiques fins a tpoques molt recents fa pensar que va ser aquí on es van produir les últimes erupcions del Camp de Calatrava. La darrera jornada es desenvolupa a les zones humides de la zona centre i nord-est de la província de Ciudad Real. Durant el mati es visita el Parc Nacional de las Tablas de Daimiel, on el professor Juan José Sanz Donaire va fer una conferencia sobre l'epistemologia dels conceptes que defineixen les zones humides. En general les zones humides de La Mancha són llacunes de redui'des dimensions, de formes molt variades, d'aigües poc profundes i de rtgim esta- 222 Doc. Ans. Geogt 30, 1997 Jordi Nadal Tersa cional. Originariament, l'aigua provenia de les precipitacions, de petits rierols i de les aigües subterranies, perb amb l'estat actual de sobreexplotació dels aqüífers de la zona, les llacunes s'alimenten fonamentalment de les aigües d'origen pluvial. Pel que fa a les llacunes Chica i Grande de Villafranca, geolbgicament se sustenten sobre dipbsits d'origen quaternari, de caracter fluvial i estan rodejades per materials triasics. Actualment són propietat del municipi i estan gestionades per la Junta de Comunidades de Castilla-La Mancha, que les ha tancat per evitar el pas a pescadors i al bestiar, i conservar el bon estat de la vegetació i les ribes, crema peribdica del carritxar, i seguiment i control de l'avifauna. Les llacunes de Las Yeguas i del Camino de Villafranca són d'aigües estacionals, fet que s'ha accentuat en desapareixer els tres petits rierols que contribui'en a la seva alimentació. Les parcelsles que resten amb vegetació natural estan colonitzades per comunitats xerohalbfiles i halonitrbfiles. Igual que les anteriors, la Junta de Comunidades de Castilla-La Mancha es fa ch-rec del seu manteniment i realitza un pla de protecció i recuperació de la vegetació autbctona. Per últim, s'estudii la realitat de la llacuna del Pueblo o de la Vega, situada en un sinclinal d'un plegament de tipus jurissic, encara que en gran part colmatat. Els problemes que pateixen les zones humides són de tipus natural i antrbpic. Al primer correspon la progressiva colmatació dels vasos llacunars. Pel que fa als problemes antrbpics, podem distingir entre els que afecten la conca i el vas (llaurar, construcció de rases de drenatge, etc.), i els que afecten les aigües (destrucció de rierols, explotació d'aigües subterranies, aportament d'adobs, basament directe d'aigües residuals, etc.). Fins la decada dels setanta, l'única gestió que portava a terme era la rendibilització econbmica, concretament l'explotació de les sals i la caGa. El 1975 ICONA declara Refugio de Caza les llacunes d'hlcázar de San Juan per un període de deu anys. Posteriorment, el 1980, es declara La Mancha Húmeda Reserva de la Biosfera, malgrat que aquesta mesura legal no té repercussió directa sobre el territori. El 1984 hi hagué un canvi important en la gestió, ja que es produí la transfertncia de funcions i serveis de l'Estat a la Comunidad Autónoma de Castilla-La Mancha en materia de conservació de la natura.