Thomas Khun

Papers 5 1, 1997 289-290 Obituari 'rhomas Kuhn Carlota Solé El proppassat 17 de juny de 1996 morí Thomas Kuhn a Cambridge (Massachussets, EUA), a l'edat de 74 anys. Nascut a Cincinati (Ohio, EUA) el I18 de juliol de 1922, Kuhn va ser professor en universitats americanes &alt prestigi (Carolina-Berkley, Princeton, MIT-Boston) i ensenyi a diverses universitats europees. La filosofia de la cikncia es desenvolupi enormement a partir de les seves aportacions i de les reaccions que va generar. La paraula paradigma és pronunciada quasi automiticament i sense reflexió per molts de nosaltres. Ha esdevingut en les últimes decades patrimoni lingüístic del llenguatge ordinari i quasi quotidid dels qui compartim la cultura occidental. Fou Kuhn qui als anys seixanta doni contingut a aquesta avui famosa i tan utilitzada paraula. Per retre un modest homenatge a aquest indiscutible important filbsof de la cikncia, en el moment de la seva mort cal recordar una de les seves obres mundialment reconegudes: The Stmcture of Scientgc ~?evolutions, publicada l'any 1962 i revisada en un postscript el 1969. En aquesta obra Kuhn planteja la qüestió de com es pot avanqar en el coneixement cientific de la realitat. Intenta respondre a la pregunta de si la ciencia avansa acumulant coneixements de forma progressiva i continuada, o bé a salts o ruptures amb la visió general acceptada i dominant sobre un o uns fenbrnens. fis així que es pot entendre el concepte de paradigma com un model o patró acceptat, un assoliment cientific universalment reconegut que, durant un determinat període de temps, proporciona models de problemes i models de solucions a una comunitat de científics. Un paradigma consisteix en un conjunt de teories, &instruments analítics que són acceptats per la comunitat científica de la qual sorgeix, teories i instruments que són utilitzades per a la investigació. Els resultats d'aquesta investigació formen part de I'activitat científica que Kuhn denomina normal. En períodes de cccikncia normals, el o els paradigmes no es qüestionen ni són criticats destructivament, tot i que els científics puguin mantenir punts de vista crítics al seu respecte. Kuhn defineix comunitat cient@& com la formada per persones que han tingut ccuna formac:i6 professional similar, han absorbit la mateixa literatura tecnica i n'han derivat moltes llisons identiques)). Els especialistes o practicants d'una especialitat cientifica que formen una comunitat cientifica es consideren i són considerats com a persones responsables únicament de la prossecució &objectius com- 290 Paoers 5 1. 1997 Carlota Sol6 partits, entre els quals s'inclou el de la formació de successors. Entre aquests grups la comunicació és relativament (completa i els judicis professionals són relativament uninimes. (Kuhn, 1970, p. 177180). El magma desordenat i multivariat de supbsits, premisses, hipbtesis, conjectures i d'altres elements amb els quals juga el científic abans de poder estructurar mínimament qualsevol teoria científica, s'ordena i s'estructura definitivament quan una comunitat científica adopta un sol paradigma. Així, els conceptes de paradigma i de comunitat científica es troben íntimament relacionats. Un paradigma es constitueix pels supbsits tebrics generals, les lleis i les tecniques per a la seva aplicació que adopten els membres d'una comunitat cientifica, en el seu intent i el seu objectiu d'explicar alguns aspectes del món reals, cognoscibles mitjan~ant l'experimentació. A partir i a través d'un paradipa, la comunitat científica desenvolupa i practica el que Kuhn denomina cccikncia normal)). La cikncia avanGa sobre la base de l'e~dstencia d'un paradigma capas de donar fonament a una tradició de ciencia normal fins que és substitui't per un altre paradigma. D'acord amb Kuhn, hi han ciencies com la física que han anat substituint uns paradigmes per uns altres, mentre que d'altres disciplines (com la sociologia) no compten amb cap paradigma (o els paradigmes existents no són prou potents) per ser qualificada com a citncia madura. El que distingeix la ciencia normal, madura, de l'activitat relativament desordenada de la preciencia, immadura (com és l'activitat científica que duu a terme la sociologia, segons aquest filbsof de la cikncia), és la manca d'acord sobre el que és fonamental. La constant discussió sobre el que és fonamental impedeix desenvolupar un treball cientific esoteric. Aquesta és la situació de la sociologia, disciplina en la qual sembla pricticament impossible. que un paradigma s'imposi com a guia d'investigació i d'interpretació dels fenbmens observats, per avanpr en el coneixement cientific (Kuhn, 1970, p. 67-69, 85-90). El socibleg no deixa de discutir sobre el nucli de fonament de la seva disciplina i aquest esforG intel-lectual li resta forces per a la recerca de nous camins i resultats. Tot i no ésser compartida per molts científics socials aquesta visió pessimista de la nostra disciplina i haver progressat enormement des de Kuhn la reflexió filosbfica sobre la construcció de teories científiques i l'aven~ del coneixement sobre la realitat, les idees d'aquest gran tebric de la ciencia ens estimulen i ens impulsen a defallir en qüestionar-nos sense descans sobre la nostra activitat i la nostra responsabilitat com a científics.