La influència anglosaxona en l'evolució dels estudis de vegetació als Països Catalans (1935-1987)

Doc. Anil. Geopr. 30, 1997 161-176 La influkncia anglosaxona en l'evolució dels estudis de vegetació als PaYsos Catalans (1 9351987) Xavier Pons Universitat Autbnoma de Barcelona. Departament de Geografia. 08 193 Bellaterra (Barcelona). Spain e-mail: [email protected] Data de recepció: maig 1996 Data d'acceptació: maig 1996 - - Resum Aquest article mostra, a través de I'analisi bibliomktrica de 258 publicacions, la influkncia anglosaxona en els estudis de vegetació als Pasos Catalans en el període 1935-1987, alhora que permet fer palesa la importancia d'altres fenbmens, com I'aparició i I'espectacular augment de les publicacions en llengua catalana després de la dictadura franquista. També se suggereixen alguns paral~lelismes d'aquesta influkncia amb I'exercida en la geografia catalana i espanyola. Entre els aspectes evidenciats trobem I'augment del nombre de treballs, I'inici de la publicació en llengua anglesa (i practica desaparició de la francesa), I'aparició i el fort augment dels estudis de funcionalisme i la tímida aparició dels metodolbgics. També es destaquen la introducció de mktodes quantitatius d'andisi de dades, I'kmfasi en els processos i el funcionalisme més que en la descripció, i la introducció &elements fonamentals de debat, com ara la discussió sobre la natura contínua o discreta de les formacions vegetals. Paraules clau: estudis de vegetació, Pa'isos Catalans, anglosaxó, histbria de la cikncia. Resumen. La infuencia anglosajona en la euolución de 10s estudios de vegetación en los Paises Catalanes (1935-1987) Este articulo muestra, a través del anáiisis bibliométrico de 258 publicaciones, la influencia anglosajona en 10s estudios de vegetación en 10s Países Catalanes en el período 1935-1987, a la vez que permite hacer patente la importancia de otros fenómenos, como la aparición y el espectacular aumento de las publicaciones en lengua catalana después de la dictadura franquista. También se sugieren algunos paralelismos de esta influencia con la ejercida en la geografía catalana y espafiola. Entre 10s aspectos evidenciados encontramos el aumento del número de trabajos, el inicio de la publicación en lengua inglesa (y práctica desaparición de la francesa), la aparición y el fuerte aumento de 10s estudios de funcionalismo y la tímida aparición de 10s metodológicos. También se destacan la introducción de métodos cuantitativos de anáiisis de datos, el énfasis en 10s procesos y el funcionalismo más que en la descripción, y la introducción de elementos fundamentales de debate, como la discusión sobre la naturaleza continua o discreta de las formaciones vegetales. Palabras clave: estudios de vegetaci6n, Paises Catalanes, anglosajón, historia de la ciencia. 162 Doc. Ad. Geogr. 30, 1997 Xavier Pons Resumé. L'infuence anglo-saxonne en l'evolution des études de vegetation aux Pays Catahns (1935-1387) Cet article montre, en utilisant une analyse bibliometrique de 258 references, I'influence anglo-saxonne dans les études de végétation aux Pays Catalans entre les anées 1935 et 1987. Nous suggérons quelques parallelismes de cette influence avec cette sur la géographie catalane et espagnole. Entre les aspects les plus importants, le texte montre un increment du numero de publications, le commencement de I'utilisation de I'anglais comme langue étrangere (et la practique disparition du fran~ais), I'apparition et forte puissance des études de fonctionalisme et le discret r61e des études methodologiques. L'article détache aussi I'introduction des méthodes quantitatives pour I'analyse des donées, I'emphase en les processes et fonctionalisme par opposition aux simples descriptions, et I'introduction d'elements importantes, comme la nature, continue ou discrete, de la végétation. Finalement, le travail montre aussi I'importance d'autres facteurs dans ce periode, comme le commencement et forte increment des publications en catalan aprks la dictature franquiste. Mots dé: études de vegetation, Pays Catalans, anglo-saxon, histoire de la science. Abstract. English-speaking infuence on the evolution of vegetation studies in the Catalan Countries (1935-1987) Through a bibliometric analysis of 258 references, this paper shows the influence of Englishspeakers on vegetation studies in the Catalan Countries between 1935 and 1987. Some parallelisms benveen this influence and that on Catalan and Spanish geography are suggested. The most significant aspects pointed out include: the increasing number of publications; the beginning of the use of English as a foreign language (linked to the virtual disappearance of French); the appearance and noteworthy increase in the number of functionalism studies and the weak role played by methodological ones. Attention is also drawn to the introduction of quantitative methods for data analysis, the emphasis on studies of processes and functionalism in detriment of descriptive contributions, and the introduction of key issues of debate, such as the continuous or discrete nature of vegetation. Finally, the article provides evidence of the importance of other factors in this period, such as the start and dramatic increase in the number of works published in Catalan after the disappearance of the Franco regime. Key words: vegetation studies, Catalan Countries, anglo-saxon, history of science. - Sumari 1. Introducció 4. Els estudis posteriors als anys cinquanta: la Introducció 2. del món anglosaxó 3. Els estudis anteriors 5. ~~di~i bibliometrica als anys cinquanta: el món francbfon Bibliografia Influkncia anglosaxona en estudis de vegetaci6 als Palsos Catalans Doc. Anil. Geogr. 30, 1997 163 Sovint s'associa el desenvolupament i la maduresa de qualsevol branca del coneixement al pas de les aproximacions qualitatives a les quantitatives. A mesura que es comprenen millor els fenbmens més generals, aviat apareix un interks en el coneixement detallat dels mecanismes subjacents. En efecte, sovint les difertncies que imprimeixen aquests mecanismes detallats són petites, i només són detectables (o tractables amb un cert rigor) a través del mesurament. A més, l'aproximació quantitativa permet, si es fa correctament i si els resultats corroboren les nostres hipbtesis, un potencial de predicció difícilment assolible amb altres tkcniques, ja que, alhora que el resultat es dóna numtricament, se sol contixer el grau de fiabilitat amb qui: l'obtenim. Algunes disciplines científiques, com ara la física, van incorporar aquest refors numeric en estadis molt primerencs del seu desenvolupament. En biologia, en canvi, no va ser fins molt més tard que aquesta ((actitud)) no es va tornar general. Com en altres camps, la raó principal pot ser resumida en el principi següent: en el món de la física sol ser possible a'illar una variable durant el temps en quk es desenvolupa l'estudi, cosa forsa improbable en els estudis biolbgics o en la majoria de citncies socials. Malgrat les dificultats implícites, els avantatges anteriorment esmentats fan que quasi totes les disciplines usin, quan poden, mktodes quantitatius per donar més solidesa als seus resultats i conclusions; de fet, molts científics expressen una manifesta confian~ en aquesta manera de treballar (Greig-Smith, 1957). El món anglosaxó ha influ'it poderosament en molts aspectes de la cikncia, les humanitats i la cultura de les darreres dkcades. A Europa, les influkncies nord-americana i anglesa, reforsades sens dubte per factors polítics i econbmics, han estat cabdals en Bmbits com la física (física atbmica, física de partícules, etc.) o les cikncies de la vida i la salut (micr~bolo~ia, genetica, etc.). Un dels canvis que aquesta influkncia ha ajudat a produir ha estat precisament en l'aplicaci6 de tkcniques quantitatives a hmbits diversos del coneixement. La geografia del nostre país ha estat una de les disciplines sota una forta influkncia anglosaxona. En aquest treball mostrarem com el món anglosaxó va influir en el camp dels estudis de vegetació (geobothnica i ecologia vegetal), tot produint un fenomen paral.le1 al donat en la geografia (que destacarem oportunament): canvis en la metodologia d'estudi, des de la manera de veure l'objecte problema a canvis en les eines concretes d'andisi, canvis en la llengua estrangera de publicació i canvis, més proflnds, en la concepció de la prbpia realitat de la vegetació. Aquesta membria es basa en el buidatge bibliogrhfic d'obres dels anys de transit, emmarcant-les en el context dels paradigmes imperants ((abans)) i c(després>) del canvi. A part de l'esmentada influkncia anglosaxona, la prbpia metodologia emprada ha posat de relleu aspectes més generals de l'evolució del pensament i del comportament científic en I'hbit de les citncies de la vegetació, donant una dimensió al treball que esperem que interessarh al lector com ens ha interessat a nosaltres. Hem estructurat el treball en dos blocs: una part més ccqualita- 1164 Doc. And. Geou. 30, 1997 Xavier Pons 1:iva)) (apartats 3 i 4), en quk es discuteix l'evolució del pensament i els mktoties dels estudis de vegetació, i un part més ccquantitativa)) (capítol 5), en quk 1,'analisi bibliometrica posa de manifest alguns dels aspectes abans discutits i on apareixen altres aspectes generals. 2. Metodologia Per ilelustrar alguns dels canvis importants produi'ts des del primer ters de segle fins a finals dels anys vuitanta hem optat per utilitzar l'analisi bibliomktrica. 14questa metodologia, a més de l'interts que té per si mateixa, ha estat utilitzada en estudis precedents amb finalitat semblant (vegeu, per exemple, Albet i altres, 1992), per la qual cosa ens ha semblat especialment indicada. Per tal de recollir la bibliografia sobre la qual realitzarem l'andisi hem utilitzat essencialment les referkncies presents en dues grans obres de sintesi dels estudis de vegetació al nostre país: Folch i Franquesa (1984) i Terradas i altres (1989). Aquestes obres recopilen la major part &estudis de vegetació publicats a casa nostra o sobre la nostra vegetació. L'existkncia &aquestes publicacions de sintesi ha facilitat enormement la feina, ja que el seu apartat de bibliograj3a va ser elaborat per 34 autors especialistes en la mattria, la qual cosa molt probablement ha ajudat a reduir biaixos subjectius en la selecció i ha contribui't a aconseguir un recull forsa exhaustiu del material publicat. Els criteris de selecció de les obres han estat: -- Que la tematica fos ccvegetació)) en sentit ampli, s'hi han inclbs, doncs, estudis fitosociolbgics, de dinamica de poblacions vegetals i de funcionalisme, així com treballs metodolbgics. -- Se n'han exclbs els estudis purament florístics i de sistematica vegetal. -- Quan un treball &aquesta tematica (vegetació) s'ha desenvolupat als Pai'sos Catalans, s'ha admks, encara que abastés &rees geografiques alienes o simplement no tingués caire ge~gr~c (cas dels estudis metodolbgics). -- En el cas dels treballs desenvolupats per autors externs als Pai'sos Catalans, s'hi han inclbs quan l'ambit &estudi era aquest territori. La tria dels Pai'sos Catalans com a Bmbit queda justificada per tal com, en el nostre país, molts autors i obres de sintesi o de referkncia el prenen com a marc explícit de treball (per exemple les grans síntesis florístiques de Bolbs i Vigo, 1984) i, a més, aquest és el cas dels reculls bibliografies consultats. Amb aquests criteris, el buidatge d'alguns centenars de publicacions ha donat lloc a prendre com a material revisable un total de 258 publicacions, entre articles, llibres i capítols de llibres. Les obres analitzades van ser publicades entre 1927 i 1987, període que estimem prou ampli per analitzar la hipbt:esi de canvis promoguts per influkncia anglosaxona. Cada ublicació va donar lloc a una fitxa com la que apareix a la figura 1. El camp {(Lbit-Altres. pot incloure treballs &arnbit mediterrani o més general si afecten els Pai'sos Catalans (per a qualsevol autor) o per a qualsevol Bmbit Influkncia anglosaxona en estudis de vegecaci6 als PaYsos Catalans Doc. Anil. Geogr. 30, 1997 165 si l'autor treballa, en el moment de la recerca, en algun centre dels Palsos Catalans. El camp ((Temhica-Descriptiu)) recull treballs sobre composició, estructura, etc. El camp <Tematica-Altres, recull revisions generals, estudis de caire social o polític, de didactica, etc. La resta de camps probablement no necessiten explicacions addicionals. Finalment, i per tal de fer les dades del període 1985-1987 mes comparables, les hem assimilat a un quinquenni assumint un ritme similar de publicació per als dos anys de dades que no hem examinat. Ap~b aquesta finalitat hem multiplicat totes les dades d'aquest període per un factor 513. 3. Els estudis anteriors ais anys cinquanta: el món francbfon Tal com comenta Camarasa (1984), la idea que les plantes es distribueixen d'acord amb regularitats definides i que s'associen entre elles en conjunts característics mCs o menys correlacionats amb les condicions del medi es pot rastrejar des de temps molt reculats a l'obra de molts bothics i gebgrafs. Tanmateix, l'interts per fer objecte d'estudi aquestes regularitats de la distribució geogrhfica de les plantes, aquestes ccassociacions)) d'esphcies i llurs relacions amb l'amTematica Descriptiu Metodolbgic Funcionalisme Altres I Figura 1. Fitxa tipus utilitzada per efectuar la recollida d'informació de cada publicació i poder-ne efectuar, posteriorment, l'anilisi bibliorntttrica. 1166 Doc. Anil. Geozr. 30. 1997 Xavier Pons bient, no comensi a desvetllar-se entre gebgrafs i naturalistes fins fa prou feines dos segles. La multiplicitat d'escoles i l'oposició aferrissada entre elles es manté encara com a herencia histbrica d'una cikncia nascuda de tradicions molt diferents originades en Brees geogrslcament separades, de vegades amb barreres lingüístiques importants entre elles, i en que les diferencies quant a riquesa i composició florística dels conjunts de vegetació, quant a pertorbacions degudes a la intervenció humana i quant a condicions ambientals, eren moltes vegades importants. Per comprendre l'evolució dels estudis de vegetació als Pai'sos Catalans, cal veure quin ha estat el context de la cikncia de la vegetació a la resta del món. A grans trets, podem assenyalar les tradicions següents en l'estudi de la vegetació (Camarasa, 1987): a) La tradiciójsiognomista. Amb importants publicacions el 1872 (Grisebach), el 1895 i el 1909 (Warming (1841-1924)), dóna més importincia a I'aspecte general de la formació que no pas a la composició floristica. 6) L'ecologa vegetal nord-americana i brithnica. Se centra en aspectes funcionals, particularment en la dinimica de comunitats. Cowles (1869-1939) i Clements (1874-1945) (encunyador del concepte de climax) en són destacats precursors. I.) La tradicid nord-europea. De tall fitosociolbgic, defensa la necessitat d'aplicar a l'estudi de la vegetació un metode inductiu de base florística, basat en petites mostres homogenies que es poden agrupar en associacions caracteritzades per les seves especies dominants. Hult (1 8571899) i Sernander (1 8661944) en foren els teoritzadors més importants. ,Q La tradició sud-europea. També de tall fitosociolbgic, perb sota la dificultat d'un flora molt més rica i complexa (la mediterrania), fon les tabulacions dels inventaris de l'escola finesa, els conceptes d'irea mínima i de grau de cobertura de l'escola d'uppsala, els conceptes dinhics de clímax i de successió de l'escola americana de Clements, les formes biolbgiques de Raukiaer, etc. Braun-Blanquet (1884-1980) n'és la personalitat més destacada (escola sigmatista o de Zuric-Montpeller). (e) Les escoles continuiitiques anghaxones i eh m2todes quantitatius. Caracteritzades per la visió de la vegetació com un continuum, neguen la idea de I'associació com un superorganisme i defensen el concepte individualístic d'associació vegetal, la qual reacciona en cada cas enfront de gradients de factors del medi. Whittaker n'és l'autor més emblemitic. L'espectacular creixement de capacitat de cdcul dels ordinadors ha portat a membres d'aquestes escoles, com també a alguns sigmatistes i a científics d'altres escoles clhsiques, a utilitzar tkcniques quantitatives per validar les seves hipbtesis de treball (tant per c(demostrarn la natura contínua de la massa vegetal com l'objectivitat amb que els sigmatistes defineixen les seves unitats discretes). Braun-Blanquet, pare de l'escola de Zuric-Montpeller, fou convidat a realitzar un seguit de visites a Catalunya (1934) acompanyat de botinics i fito- Influkncia anglosaxona en estudis de vegetaci6 als PaTsos Catalans Doc. Ad. Geogc 30, 1997 167 sociblegs de primera línia d'Europa. El mktode sigmatista d'aquest autor s'ana imposant progressivament, fet al qual van ajudar les visites que anualment realitza al Principat entre 1948 i 1955 i que serviren per formar personalitats com O. de Bolbs, R. Margalef o I? Montserrat, molt influents en el desenvolupament científic dels anys posteriors. La figura del primer, consagrat als estudis de flora i vegetació, va formar una escola que ha treballat incansablement en l'ambit dels Paisos Catalans modelant progressivament la síntesi de les associacions vegetals i llur sistematica. Els treballs de Bolbs amb autors francbfons (Braun-Blanquet, Molinier) i la seva forta influkncia sobre els seus deixebles sens dubte van contribuir al fet que, durant molts anys, el mktode sigmatista, essencialment descriptiu, fos practicament hegembnic en els estudis de vegetació realitzats als Pa~sos Catalans, tal i com tindrem ocasió de veure en I'andisi bibliomktrica. Malgrat les diferkncies existents, es pot suggerir un paral.lelisme d'aquest fenomen amb la influkncia francesa (de Vidal de la Blache) sobre el gebgraf Vila Valentí i com aixb va marcar durant molts anys un mktode d'estudi (el de la geografia regional) en els treballs academics catalans. 4. Els estudis posteriors ais anys cinquanta: la introducció del món anglosaxó Els mktodes de Braun-Blanquet, perb, ja havien despertat polkmica abans, fins i tot entre els científics del nostre país. Per exemple. Emili Huguet del Villar escrivia, en una carta a L. Cuatrecasas datada el 20 de desembre de 1929: (CLOS métodos de Braun son demasiado "suizo-alemanes". Es algo así como si para estudiar la distribución del color en el cuadro de las meninas, 10 cuadriculáramos y fuéramos estudiando la composición química de la pintura cuadrado por cuadrado, para sacar luego la clasificación sintética)). Aquesta citació resulta especialment interessant perquk d'una banda, reflecteix actituds que qüestionaven la visió fitosociolbgica per fragmentaria i platbnica, perb alhora, paradoxalment, ofereix arguments en contra d'una de les tecniques en quk la visió quantitativa ha treballat més: la teledetecció. En efecte, la percepció remota tracta la realitat quadriculant-la i estudiant-la pícsel a picsel, quadrat a quadrat, la qual cosa pot arribar a provocar problemes derivats de la manca de consideració de context, com és ben conegut en l'ambit d'aquesta disciplina (Campbell, 1987). La influkncia anglosaxona es posa de manifest en un enfocament més funcional i menys descriptiu i en I'ús de mktodes quantitatius (Kershaw, 1964). Aquest relleu, pres essencialment pels naixents ecblegs, perb també per alguns botanics, abocara, al cap d'uns anys, a un altre canvi: es tracta del pas d'una visió holista, en qui: es busquen comprensions i lleis globals als ecosistemes, a una visió reduccionista, que intenta comprendre el paper de factors individuals a base de fixar tant com sigui possible la resta de factors i condicions ambientals. Aquest segon canvi va provocar, a nivell internacional, agres controvkrsies, en les quals també participa Ramon Margalef. 168 Doc. Anil. Geogr. 30, 1997 Xavier Pons El canvi de mttode de treball cap a 1'6s de ttcniques més quantitatives va despertar, com en qualsevol canvi en l'estructura de la citncia, resisttncies i fins i tot actituts clarament refractaries, que addu'ien la poca utilitat i eficacia dels mkodes quantitatius davant dels tradicionals o que negaven l'aproximació del continuum (vegeu les analisis de Grieg-Smith, 1957, i Terradas, 1971). Mentre que el darrer punt continua sobre la taula, normalment en una entesa en qut s'accepta el continuum com una realitat perb s'admet el tractament discret de la vegetació com una alternativa operacional, les ttcniques numkriques han guanyat definitivament la batalla, fent que practicament qualsevol treball actual hagi d'estar emmarcat en un disseny experimental basat en mesures i que es defugin els treballs basats en descripcions excessivament subjectives. Com que aquest canvi d'actitud va provenir essencialment del món anglosaxó i a causa de la importancia que ha adquirit aquest nou enfocament, resulta ben palesa la influtncia anglosaxona en els estudis de vegetació a casa nostra. Fruit d'aquesta influtncia també entren en els estudis de vegetació termes com estadística de poblacions i dinamica de poblacions (en definitiva demografid vegetal), fluxos d'energia i de nutrients (en definitiva economia de la natura) i models matematics que intentaven donar una formulació numkrica a postulats tebrics o a fenbmens observats. Veiem, un cop més, un paral.lelisme amb el procés esdevingut en la geografia catalana i espanyola, Bmbit en el qual aquests termes també s'hi anaren introduint per influtncia anglosaxona. No deixa de ser destacable, perb, que alguns autors (Grieg-Smith, 1957) mostressin la seva confiansa en la rapidesa de les ttcniques quantitatives i en la seva adequació a mons rapidament canviants com el del paisatge vegetal, quan la realitat és que el reduccionisme i els estudis fortament numkrics sovint han donat lloc a treballs molt llargs i costosos, amb resultats poc brillants en relació amb resfors invertit (com en quasi qualsevol camp, l'aplicació de mktodes quantitatius té un important fre en la presa de mostres i dades). Com passa sovint en els moments de canvi, els autors més compromesos amb el nou paradigma arriben a perdre I'objectivitat que els permeti veure també els inconvenients del nou sistema. Afortunadament, el temps ha compensat aquests biaixos i avui es té una visió més desapassionada, menys absoluta, dels avantatges de les aportacions d'aquest període d'influtncia anglosaxona. 5. Andiisi bibliomktrica A continuació presentem els grafics que resumeixen i que representen els cinc aspectes estudiats per a cadascuna de les 258 publicacions seleccionades per a aquest estudi: any i nombre de publicacions, llengua, lloc de publicació, ambit de l'estudi i tematica. Pel que fa a I'any i nombre de publicacions, en la figura 2 pot apreciar-se un espectacular augment lligat a la fi de la dictadura franquista. També resulta notable la relativa poca influkncia de la guerra civil en el regim de publica- Influencia anglosaxona en estudis de veaeració als Paisos Catalans Doc. Anil. Geoar. 30, 1997 169 cions (simplement un petit decrement al quinquenni de postguerra). No hem trobat cap raó que expliqui el sensible decrement del període 1960-1964. Quant a la llengua en la qual es publica (figura 3), destaquen diversos fets: a) En primer Iloc, I'hegemonia del castelli i el francks durant el temps de la dictadura. 6) En segon lloc, I'aparició de I'anglks com a llengua &expressió científica al període 1970-1974, que es consolida ja als anys vuitanta. Aquesta aparició va parcialment lligada a la forta davallada que sofreix la publicació en francks als anys vuitanta fins a desaparkixer practicament del tot. Tanmateix, 1'1 1% de publicació en anglks encara esta molt lluny del 75% i del 67% a quk havia arribat el francks en els anys 1935-1939 i 1940-1944, i és que la formació francbfona de la massa crítica d'in~esti~adors i professors universitaris hauri &esperar un temps abans no permeti un canvi important en la tendkncia. Paral.lelament, la possibilitat de poder publicar en catali després de molts anys de no fer-ho també deu haver influit a l'hora de la tria de la llengua en quk es publiquen els treballs. Pel que fa a la llengua, doncs, la influkncia anglosaxona en els estudis de vegetació encara és moderada al final dels anys 80. En la geografia espanyola, en canvi, les publicacions en llengua anglesa ja ratllen el 20% a inicis dels anys setanta (Albet i altres, Nombre de publicacions 1926-35 1935-39 1940-44 1945-49 1950-54 1955-59 1960-64 1965-69 1970-74 1975-79 1980-84 1985-87 Període Figura 2. Evolució del nombre de publicacions en el període estudiat. 176 Doc. And. Geoer. 30, 1997 Xavier Pons L'hegemonia francesa com a centre de publicació desapareix a finals dels anys setanta, perb, per contra, no es publica gaire al món anglosaxó, sinó que es prefereix, quan s'ha de publicar a l'estranger, de fer-ho en altres pa'isos, particularment a Holanda i, menys, a Alemanya i ItQlia. La infukncia anglosaxona es posa de manifest, a més de fer-ho en l'aspecte lingüístic, en la introducció de mktodes quantitatius d'anhlisi de dades, en l'kmfasi en els processos i el funcionalisme més que en la descripció, i en la introducció d'elements fonamentals de debat, com ara la discussió sobre la natura continua o discreta de les formacions vegetals. La important i llarga influkncia de l'escola vidaliana a la geografia del nostre país, el seu origen i la seva metodologia, pot ser comparada amb la influkncia sigmatista en els estudis de vegetació. La influkncia anlosaxona també es posa de relleu en l'augment dels estudis sense Qmbit concret, de continguts més amplis o generals, metodolbgics, etc. Tanmateix, cal notar el poc treball realitzat en metodologia, que simplement s'aplica, perb en la qual practicament no es fan propostes. Bibliografia ALBET MAS, A.; GARC~A RAM~N, M.D.; NOGUB FONT, J. (1992). cccincuenta años de Geografia en España: Una aproximación a partir de las revistas universitarias de geografia)). Dins La Geografa en Espafia (1970-1990). RSEIAGE. Madrid: Fundación BBV, p. 49-57. BOLOS, O. DE; VIGO, J. (1984-). Flora dek; Paisos Catalans. Volums I, 11: 111. (> 3000 p.) Barcelona: Barcino. CAMPBELL, J.B. (1987). Introduction to Remote Sensing. Nova York: The Guilford Press. CAMAF~SA, J.M. (1987). ccHistbria del coneixement de la vegetació)). Dins FOLCH, R.; FRANQUESA, T. (1987). Vgetació. Dins Histbria Natural dels Paiios Catalans. Vol. 7. 442 p. Barcelona: Fundació Enciclopkdia Catalana. FOLCH, R.; FRANQUESA, T. (1 987). Vgetació. Dins Histbria Natural deh Paijos Catalans. Vol. 7. 442 p. Barcelona: Fundació Enciclopkdia Catalana. GREIG-SMITH, l? (1957). Quantitativeplant eco&. 256 p. Londres: Buttenvorth & Co. Ltd. (Per a aquest treball no hem pogut disposar de la primera edició, sinó que hem hagut d'utilitzar la segona edició, apareguda el 1964 en la mateixa editorial.) KERSHAW, Kenneth A. (1 964). Quantitative and dynamic ecologic. 183 p. Londres: Edward Arnold Ltd. TERRADAS, J. (1971). Ecologia avui. Col. Quk cal saber, núm. 9. 142 p. Barcelona: Teide. TERRADAS, J.; PRAT, N.; ESCARRI?, A.; MARGALEF, R. (eds.) (1 989). Sistemes naturah. Dins Histdria Natural dels Paisos Catalans. Vol. 14. 500 p. Barcelona: Fundaci6 Enciclopkdia Catalana.