Baixa densitat i desenvolupament : dos conceptes antagònics?

Doc. Anil. Geogr. 30, 1997 149-159 Baixa densitat i desenvolupament: L dos conceptes antagbnics? Eduard Font1 CWEE (U.A. CNRS). Université Montpellier I. Espace Richter. Avenue de la Mer - BP 9609. 34054 Mont~ellier Cedex. France Data de recepció: juliol 1995 Data d'acceptació: marq 1996 1. L'article té com a base una comunicació presentada a la conferencia sobre el desenvolupament durable que va tenir lloc el novembre de 1994 a Andorra la Vella. Dono particularment les gracies a Julia López per la traducció, els comentaris i els arreglaments del text original de la comunicació. 150 Doc. Anii. Geogr. 30, 1997 Eduard Font EtesumC. Faible densité et développement: deux conceptes antagoniques? 1:article se fondemente dans I'idée que les espaces ruraux % faible densité ne se trouvent pas forcement condamnés % la disparition, comme a et6 defendu jusqu'i present par la vision historique du processus d'urbanisation de la société et leur corollaire, la desertific:ation rurale. Plusieurs signes sont en faveur d'un changement de tendance dans ces espaces opposés: de caracter social -déssire de nouveaux styles de vie, rejet des concentrations urbaines, etc.- et économic -possibilites de localisation plus livres pour certaines activités (spécialement des services); ou bien induction d'activités destinées % la stabilisation ou la croissance de la population-. Les nouvelles tendances on fait apparaitre des problkmes dG % la différente vision et volonté de dkveloppement entre la population autoctone et celle de nouvelle localisation. Mots CIC: dévelopement kconomique, migrations, espace rural, ressources locales. Abstract. Low density occupation and development: incompatible concepts? The article is based on the hypothesis that rural areas with low density occupation are not inevitably condemned to decline, as has been demonstrated unti1 now through a historical reading of the process of the urban transformation of society and the parallel process of rural desertification de population. There are several indications of changing trends in both areas -of a social nature: a desire for new life styles, the rejection of large urban a~gglomerations, etc.- and of an economic nature: the possibility of a more flexible location of certain activities (especially of services); and also the establishment of activities designed to stabilize or increase population numbers. These new trends have caused certain problems to arise between the native and immigrant population, as a result of their different points of view on development. lCey words: economic development, migrations, rural areas, local resources. Sumari 1. La visió del desenvolupament 3. Les dificultats del en els espais de baixa densitat desenvolupament territorial 2. Un cant6 pirinenc com a mostra 4. Conclusió Bibliografia :L. La visió del desenvolupament en els espais de baixa densitat El desenvolupament de l'espai rural i més encara de les zones de muntanya, en una dimensió humana, econbmica i espacial, porta cada vegada més persones -simples ciutadans i ciutadanes, polítics, responsables o investigadors i investigadoresa interrogar-se sobre aquest tema (Cloke, 1985; Richter, 1985). La resposta no esta prou definida, la baixa densitat no condemna necessiriament al declivi (Duboscq i Mathieu, 1985). Baixa densicat i desenvolupament: dos concepces antagbnics? Doc. Anil. Geogr. 30, 1997 151 A) La desertzficació omnipresent La desertificació dels pobles, dels camps i de les zones muntanyoses és la imatge més vinculada que tenim de l'entorn rural (Merlin, 1971; Beteille, 1981). L'observació de la realitat ens condueix a relativitzar la generalitat d'aquest procés (així com per exemple les contribucions dels autors anglesos i americans sobre el tema de la counterurbanization2). Més enlli de l'aspecte simbblic i afectiu al qual hom relaciona l'espai, es tracta de saber si cal oposar-se a la desertificació en tots els casos i, en cas afirmatiu, com i a quin preu. Fa la sensació que la visió de baix és sempre la de la lluita contra I'abandó del territori. La de dalt, menys submisa a la vinculació amb el territori, afavoreix la gestió, les opcions i les pressions pressupostbies i ambientals. Precisament per aixb, és molt difícil determinar si el retorn a l'estat de natura és millor o pitjor que I'ocupació de l'espai per part de la població. I D'altra banda, la lluita contra la desertificació no és quelcom que s'hagi de considerar en tots els casos de zones de baixa densitat. En efecte, les evolucions dels vint últims anys mostren una atracció creixent dels espais, de muntanya o no, pels individus i les unitats familiars (Rouzier, 1990; Del Canto Fresno, 1992). Ai principi considerat com a exclusivament periurba (Boudoul i Faur, 1982) aquest fenomen de reconquesta del món rural ha conegut una forta extensió espacial que l'ha portat a les portes dels pobles més allunyats (Bontron, 1985, 1993; Kayser, 1990, 1993; Schmitt, 1993). Concretitza decisions individuals clares i rellevants a contracorrent d'evolucions passades (Berger, 1975; Catanzano, 1987; Font, 1994a). 6s també fins ara l'únic veritable remei contra la desertificació, no ha estat sovint l'objectiu dels polítics més que pel fet d'ésser simples comparses d'aquestes iniciatives fonamentades, en general, en una elecció residencial. B) La dimensió humana del desenvolupament rural El desenvolupament de l'espai rural i de les zones de muntanya passa certament per la seva reinversió. Ara bé, si en termes de retorn a la natura l'impacte de les voluntats individuals és innegable, aixb no sembla suficient per construir un veritable desenvolupament. En efecte, per crear una dinimica socioeconbmica en l'espai rural i, per tant, en les zones pirinenques, sembla quasi impossible portar a terme l'operació sobre tan sols bases individuals. Al contrari, és precís concebre projectes sobre bases col.lectives, utilitzant la cooperació dels individus i dels grups presents o que intervenen en l'entorn (Font i Thireau, 1995). No obstant aixb, no s'han de descuidar les voluntats, les accions, les innovacions dels individus o de petits grups, que, en mattria de desenvolupament econbmic i social, són sovint iniciadors de procediments de manteniment o 2. Entre altres: Berry, B.J.L. (1976); Buller, H. i Hoggart, K. (1994); Champion, A.G. (1990); Champion, T. i Watkins, C. (1991); Cloke, E (1985, 1993); Cross, D.F. (1990); Flowerdew, R. i Boyle, i? (1992); Frey, W.H. (1987); Hoggart, K. (1990). 152 Doc. Anil. Geogr. 30, 1997 Eduard Font de renovació d'activitats (Berger i Catanzano, 1985a, 1985b). Queden, aixb no obstant, quasi sempre al marge, fins que llurs projectes, llurs creacions, hagin fet la prova de la seva viabilitat o de la seva oportunitat. Si el seu paper de precursor o de ccrevelador)) és important a nivell local, es fa, d'altra banda, necessari d'evitar, en la mesura del possible, que les temptatives de desenvolupament per imitació de realizacions innovadores, no arribin a ser excessives i no portin a situacions de sobreproducció (tant en el camp dels bens com dels serveis). Així, un excés local &habitacions d'allotjament, d'albergs de lloguer, n'és algunes vegades l'exemple. C) Cap a una economia de segona De la mateixa manera, vist en la seva globaiitat, les zones d'escassa densitat no tenen futur si no és en la mesura que les autoritats locals, regionals o nacionals tendiran cap a un desenvolupament diferent del món oposat a la ciutat. Des d'aquesta bptica, les zones rurals, en tant que espai perifiric, han respost a un cert nombre de desitjos individuals (conjunts residencials, dissociació accentuada entre el lloc de treball i el de residtncia, etc.), sovint recuperats per polítiques locals (parcel-lacions, instal.lacions col-lectives, etc.). Aquesta aflutncia de noves poblacions ha portat a creacions d'activitats indui'des i algunes vegades a l'atracció d'altres activitats (Heenan, 199 1). Hom pot aleshores interrogar-se sobre el rol de la població en un cert tipus de desenvolupament econbmic. En la visió economista de les migracions, la mobilitat dels individus es fa a partir de les zones menys dotades cap a les econbmicament més creixents. Ara bé, si el fort creixement de població rural concerneix principalment la part del camp més propera a les ciutats o a les aglomeracions urbanes, s'ha pogut percebre que un nombre consegüent &individus migraven també cap a zones rurals de baixa densitat relativament allunyades de la influtncia urbana (Berger i Font, 1995). En aquests espais, les migracions fonamentades en l'aspecte econbmic no són pertinents. Queden més aviat englobades en el marc de voluntats, de preocupacions individuals i familiars importants. Sobretot pel que fa a concepte de forma de vida, de preservació d'un cert entorn de vida auttntic o de medi ambient. L'aspecte econbmic no n'és absent, perb no apareix com la preocupació primordiai. Pels espais rurals més allunyats, la integració al model econbmic dominant estava essencialment subordinada a la provisió de recursos específics i llargament sol-licitats. Així, a les zones de muntanya el termalisme pot formar part d'aquests recursos, igual que l'esquí. No obstant aixb, la gestió dels recursos naturals en termes econbmics s'enfronta sovint a dues visions contradictbries. D'una banda, la població autbctona, que considera sovint el mitja natural com un recurs inesgotable i que es limita a explotar-10. D'altra banda, les poblacions exteriors, vingudes el més sovint pel marc natural i que tendeixen principalment a preservar-10 (Catanzano, 1987). Sovint, aquests últims han pres conscitncia en el medi urba de la importhncia de la conservació de l'entorn i de l'equilibri Baixa densitat i desenvolupament: dos conceptes anragbnics? Doc. Anil. Geogr. 30, 1997 153 dels ecosistemes, ja que aquests problemes es manifesten a la ciutat d'una manera encara més aguda i hi són, per tant, més perceptibles. En aquest marc general de les interrelacions entre la població, l'economia i els recursos, inclbs l'entorn natural, hom pot observar situacions concretes d'espais rurals o de muntanya exposats a problemes de desenvolupament. Sota aquesta bptica observarem els resultats d'una enquesta sobre les activitats no agrícoles, efectuada l'abril de 1994 en el cantó de Sornih. 2. Un cantó pirinenc com a mostra Sobre la base d'un estudi demogrg~c i agrícola (Bretel i Poucheret, 1994) efectuat sobre els cantons més frhgils del Llenguadoc-Rosselló, el cantó de SorniB va ser escollit en els Pirineus orientals com a suport d'una enquesta sobre la dinamica de les activitats econbmiques en un medi rural apartat, des d'una perspectiva agricola i també des d'una perspectiva no agrícola. Així, 25 empreses que exerceixen una activitat no agrícola han estat enquestades en el cantó amb una base de criteris que comprtn, entre d'altres, la fitxa de filiació de l'empresa, els antecedents de l'empresari, la gestió de l'empresa, la seva inserció en l'espai i el seu esdeveniment. A) Sornid, un balang demogrhjc mitigat La situació de Sornih en l'espai pirinenc, la seva posició geogrhfica apartada, en fa un cantó enclavat, ayllat en el si d'un espai de baixa densitat. La població del cantó ha tingut una evolució relativament homogtnia en la decadtncia. Vuit municipis sobre onze perden població, principalment des de 1975. Hom pot veure en la taula 1 que, sense l'arribada massiva de migrants, sobreTaula 1. Les migracions en la situació demogrBfica del cantó: el paper determinant de les aportacions de població. Any 1975 Any 1982 Any 1990 Po blaci6 Total Inmigrants Total Inmigrants Total Inmigrants Arboqols 85 19 81 19 78 24 Campossí 24 15 33 14 40 26 Felluns 57 4 42 7 48 13 Pesilla de Conflent 62 6 69 13 52 7 Prats de Sornia 105 10 87 22 58 8 Rebollet 127 15 107 26 101 20 Sornia 296 65 339 156 378 172 Tarerac 72 22 52 9 48 9 Trevillac 137 16 110 95 92 10 Trilla 76 17 64 51 51 12 El Viver 112 9 112 23 115 37 El Cantó 1.153 198 1.096 435 1.061 338 Font: INSEE RGP (1982-1990). 154 Doc. Anil. Geogr. 30, 1997 Eduard Font I tot en el municipi de Sornia, el descens de la població hauria estat quasi irreversible. Aquest cantó, a causa de les seves evolucions recents, sembla que sofreix més el seu entorn que no pas el modelar. Sornii capital té un fort creixement demogrific des de 1975, en un conjunt cantonal a la baixa. Alguns municipis han perdut la tercera part de llurs habitants en quinze anys (Trevillac, Tarerac). Prats de Sornia ha vist disminuir a la meitat la seva població en el mateix període. B) Una economia sotape@sió? El creixement demografic del cantó de Sornia pot ser imputat essencialment a la implantació d'un CAT (centre d'ajuda pel treball per a minusvdids) i d'una residencia per a jubilats i de repbs. D'enqB d'aquestes implantacions, hom pot observar en la taula 2 que la població activa resident i la població activa amb una ocupació han augmentat entre 1982 i 1990. Certament, l'augment (del 2%) pot ser jutjat com a feble i sobretot excessivament concentrat sobre la capitalitat del cantó. No es pot dir menys que s'esta lluny, a través de la demografia i l'ocupació, d'assistir a la desertificació total d'un cantó de 1 .O00 Animes amb una densitat de set habitants per quilbmetre quadrat. En el marc de les implantacions més amunt esmentades, l'origen es troba en una voluntat política que prové principalment d'un responsable local, rellevada després per una mobilització important. Aquestes implantacions han tingut el mhrit, si no de desenvolupar, almenys de mantenir i de consolidar el que ja existeix. Així, la presencia d'aquests centres ha permes, per exemple, la instal.laci6 d'una farmicia i d'un metge, així com d'altres professions que tenen a veure amb el sector de la sanitat. Taula 2. Evolució de la oblació activa. Po blaci6 Arbo$ols Campossí Felluns Pesilla de Conflent Prats de Sornia Rebollet Sornia Tarerac Trevillac Trilla El Viver Any 1982 Any 1990 Total 3 1 12 20 27 30 27 98 25 5 1 23 39 Ocupats Inmigrants Total 27 13 23 12 7 16 20 2 18 2 1 5 13 26 12 24 23 12 29 93 50 159 23 4 16 5 1 42 32 22 22 21 34 7 44 Ocupats Inmigrants 21 7 14 l5 13 8 13 2 20 4 27 9 144 83 14 3 3 1 3 19 6 40 5 El Cantó 383 352 176 395 357 154 Font: INSEE RGP (1982-1990). Baixa densitat i desenvolupament: dos conceptes antagbnics? Doc. Ad. Geogr. 30, 1997 155 Hom podria pensar que les migracions en llocs de baixa densitat porten a la renovació del recurs hum& i, consegüentment, de les activitats econbmiques (Berger i Font, 1995). En el cantó estudiat, els habitants autbctons són al front de les activitats més tradicionals, com l'agroalimenthria, el treball als boscos, la construcció, I'artesania. Per la seva part, els nouvinguts s'instal-len preferentment en l'agroturisme, l'art i les produccions culturals, producció de bens de servei adre$ades a l'economia del lleure i, tanmateix, serveis, a les empreses o a les col.lectivitats, que podríem qualificar de ccsuperiors)), la qual cosa denota nivells de formació i capacitats específics (Klineberg, 1938). C) Una visid antagdnica del desenvolupament Ara bt, no totes les persones instal.lades a Sornii veuen l'aportació econbmica &aquests establiments de la mateixa manera. Per uns és un txit evident, una batalla guanyada en la lluita contra la desertificació i, consegüentment, la dismininució de la població i de l'ocupació. Pels altres, tot plegat, no són més que artificis del desenvolupament, i els llocs de treball només són perfusions públiques. La noresidencia local d'una part dels empleats accentua encara més el caricter considerat importat &aquestes ocupacions. Més enlli de les divergencies &opinió, de gran interes per les persones que s'interessen pel tema, aquest exemple pot, d'una manera més general, conduirnos al qüestionament de la legitimitat econbmica i social del manteniment de tots els espais, notbriament frigils, i a quin preu es fa. 3. Les dificultats del desenvolupament territorial Sornii és també l'exemple de les dificultats que hom pot trobar per agrupar i mobilitzar els recursos humans &un territori, en un projecte de desenvolupament. Així, les implantacions públiques han suscitat un cert escepticisme, ja que els treballs qualificats han estat molt sovint ocupats pels noresidents, la qual cosa s'explica per la manca de personal qualificat local. La noresidencia 6s percebuda per nombrosos autbctons com una fuita de recursos. Pel mateix motiu, el poble de vacances apareix com una espina en la cohesió social vilatana, aquest micropol de desenvolupament roman, podríem dir, socialment discutit per una part de la població. En aquesta aproximació de conflictes del desenvolupament apareixen dues oposicions principals, l'una que afecta les relacions entre els autbctons i els nouvinguts, i l'altra, les relacions entre els residents permanents i els residents temporals. La principal i mts corrent és la primera. Els desacord entre antics i nous Aquesta oposició és sovint el fruit d'experi&ncies diverses. Els autbctons han tingut sovint, durant decennis, la mateixa visió agrícola de l'estructuració de l'economia i del desenvolupament rural. L'agricultura ha estat i continua imbri- 156 Doc. And. Geogr. 30, 1997 Eduard Font cada al més profund de la família i de la societat autbctona, pel treball, l'habitacle i l'espai. La segmentació entre agricultura industrial i agricultura artesanal s'ha accentuat i aquesta última, molt més discriminada en l'espai, necessita ésser renovada per idees, concepcions i organitzacions noves (Dedeire, 1995). Es tracta aleshores de passar de la producció i la venda de primeres mattries d'origen agrícola a la producció i a la venda de productes acabats o complets en una integració &habilitats i compettncies diverses. De la mateixa manera, en el context d'aquestes oposicions entre antics i nous, es fa difícil pels autbctons veure com s'instal.len al seu món estrangers sospitosos d'aspirar a tenir pes en la societat local. La confrontació no és tan sols social, s'exerceix també en l'hbit del desenvolupament econbmic. Els migrants que no tenen el mateix passat, les mateixes arrels, tenen sovint un altre projecte per la dimensió econbmica del desenvolupament. Aquell que ha vingut a implantar-se en un lloc apartat per treure profit d'un tipus i d'un marc de vida específics, que ha, per exemple, creat una petita activitat aprofitant el turisme, ho tindrh difícil per fer comprendre a qualsevol que no sigui sensible a les mateixes preocupacions, que els paisatges, l'entorn, el marc de vida o de descans concebuts en una visió personalitzada, representen una altra dimensió de I'economia rural. Aquestes oposicions són conseqütncia de les relacions seculars que els habitants dels espais rurals han mantingut i mantenen sovint encara amb el medi natural, recurs i benefici tot plegat. No són, en principi, hostils a una protecció i a una millor gestió del seu entorn, perb el seu nexe reposa sobre refertncies diferents i de vegades tanmateix contradictbries amb les dels neorurals o dels utilitzadors temporals de la natura. De la confrontació nooficial dels punts de vista, el debat es despla$a cap a l'escena política. Arribem aleshores a la fase de xoc frontal. Pels uns, la gestió local els ofereix l'únic espai de poder i de reconeixement que els queda. Pels altres, els suministra I'ocasió d'assaig i aplicació de les concepcions. És, aixb no obstant, el més habitual que &aquesta confrontació ressorgeixi la cohesió entre els antics. Són rares les llistes dels migrants reeixides en la seva realització, llevat &integrar-se en un corrent d'oposició local. 4. Conclusió Tenir en compte la globalitat dels factors en les estrattgies del desenvolupament apareix certament com una necessitat pels qui tenen el poder de decisió i els responsables locals, i més particularment encara quan es tracta de zones frhgils. En efecte, captar la plena dimensió del fenomen de dinamització de les zones de muntanya és, en aquest aspecte, indispensable. Un cert nombre de constatacions permeten avanqar que aquests casos de dinarnització territorial són rarament portats a termini sense l'aportació o la cooperació entre els nouvinguts i els locals, i són sovint fruit dels primers els projectes innovadors. Malgrat que aixb sigui de vegades dificil d'acceptar pels autbctons, és manifest que els migrants han de ser integrats a nivell local com a actors amb pro- Baixa densitat i desenvolupament: dos conceptes antagbnics? Doc. Anil. Geogr. 30, 1997 157 tagonisme. Sembla, doncs, primordial per avansar cap a un desenvolupament durador passar de l'e~~erimentació individual a una gestió més col.lectiva dels recursos locals, humans i naturals. La solució rau a trobar ponts de col.laboració entre les diverses poblacions a fi de concebre un desenvolupament global. Bibliografia BERGER, A. (1975). La nouvelle économie de l'espace rural. Paris: Cujas. 286 p. BERGER, A.; CATANZANO, J. (1 985). Socio-économique de la reconqutte de l'espace rural: les migrations dans l'arrikre-pays languedocien. Rapport CRPEE-Commissariat au plan, 84 p. - (1985). Socio-économique de kz reconqutte de l'espace rural. le cas de l?A.C.A., CRPEE, 114 p. BERGER, A.; FONT, E. (1 995). Miptions des hommes et créations d'activités en milieu ruralprofond. Présenté au Séminaire Espace rural-Montpellier, gener, 20 p. BER., B.J.L. (1976). ((The Counterurbanization Process: Urban Arnerica Since 1970)). BEN, B.J.L. (ed.) ((Urbanization and counterurbanization)). Urban Affairs Annual Review, vol. 11, p. 17-30. Beverly Hills: Sage. BETEILLE, R. (1981). La France du vide. Paris: Librairie Technique (Litec), 252 p. BONTRON, J.C. (1993). ((La reprise dém~~raphique confirmée)). KAYSER, B. (dir.). Naissance de nouvelles campapes. Paris: I'AubeIDATAR, p. 23-36. - (1985). c(Popu1ation et espace rural, vers une nouvelle dynamiques. Revue POUR la ruralité h l'horizon 2000, núm. especial. BOUDOUL, J.; FAUR, J.l? (1982). ((Renaissance des cornmunes rurales ou nouvelle forrne d'urbanisations. Economie etstatistique, 149, p. I-X. BRETEL, J.M.; POUCHERET, R. (1994). ((Typologie des espaces ruraux languedociens: une approche de la diversité des territoires rurauxs. ((La recornposition de I'espace rural)). REM, núm. 165-166, 1 i 2, vol. 42, p. 73-94. BULLER, H.; HOGGART, K. (1994). International counterurbanization. Aldershot: Avebury, 144 p. CANTO FRESNO, C. del (1992). Desarollo rural ejemplos europees. Madrid: Ministeri0 de Agricultura, Pesca y Alimentación. Instituto Nacional de Reforma y Desarollo Agrario. CATANZANO, J. (1987). ((Retour vers I'arrikre-pays)). Les cahiers de l'économie méridionale, 9. Montpeller: CRPEE, 358 p. CHAMPION, A.G. (1990). ((Counterurbanization: the Conceptual and Methodological Challenge)). CHAMPION, A.G. (ed.). Counterurbanization: the Changing Pace and Nature of Popukztion Deconcentration, p. 19-33. Londres: Edward Arnold. - (1990). ~cConclusion: Ternporary Anomaly, Long-Terrn Trend or Transitional Phase?)). CHAMPION, A.G. (ed.) Counterurbanization: the Changing Pace and Nature of Population Deconcentration, p. 230-244. Londres: Edward Arnold. CHAMPION, T. (1992). ((Migration in Britain: Research Challenges and Prospectsn. CHAVPION, T.; FIELDING, T. (ed.) Migation Processes and Patterns: volume I Research Progress and Prospects, p. 21 5-226. Londres: Belhaven Press. CHAMPION, T.; WATKINS, C. (1991). ((Recent Developement in the Social Geography of Rural Britain)). CHAMPION, T.; WATKINS, C. (ed.). People in the Countryside: Studies of Social Change in Rural Britain, p. 1-2 1. Londres: Pau1 Chaprnan.