La descoberta del periglacialisme al Montseny. Una aportació "viva" de Salvador Llobet al coneixement de la geografia ambiental del massís

Doc. Anil. Geogr. 30, 1997 139-148 La descoberta del periglacialisme al Montseny. Una aportació ((viva)) de Salvador Llobet al coneixement de la geografia ambiental del massís Martí Boada Universitat Autbnoma de Barcelona. Departament de Geografia. 08 193 Bellaterra (Barcelona). Spain Data de recepció: desembre 1995 Data d'acceptació: maig 1996 Resum Salvador Llobet al llarg de la seva obra es caracteritzarh per la tenacitat i la capacitat autocrítica. La seva aportació sobre el descobriment del periglacialisme al Montseny, al cap de quaranta anys d'haver-hi realitzat la seva tesi, constitueix una aportació vigent per a la comprensió de la dinhmica i el funcionament dels sistemes naturals actuals, i esdevé una línia de recerca actual per a I'estudi sobre la gknesi i I'evolució de la biodiversitat del massís a partir de l'efecte refugi axil.lar i la presencia de fossils vivents. Paraules clau: periglacialisme, Montseny, Salvador Llobet. Resumen. El descubrimiento de periglaciarismo en el Montseny. Una aportación ((viva)) de Salvador Llobet al conocimiento de la geografza ambiental del macizo Toda la obra de Salvador Llobet se caracterizó por su tenacidad y capacidad autocrítica. Su aportación sobre el descubrimiento del periglaciarismo en el Montseny, después de cuarenta afios de haver realizado allí su tesis, constituye una aportación vigente para la comprensión de la dinhica y el funcionamiento de 10s sistemas naturales actuales. Surge así una línea de investigación actual para el estudio de la génesis y la evolución de la biodiversidad del macizo a partir del efecto refugio axilar y la presencia de fósiles vivientes. Palabras clave: periglaciarismo, Montseny, Salvador Llobet. ResumC. La découverte de la périglaciologie au Montseny. Une apportation (cvivantes de Salvador Llobet (i la connaissance de la géographie environnementale du massif Salvador Llobet tout au long de son travail s'est caractérisé par sa ténacité et sa capaciti d'autocritique. Leur apportation autour la découverte de la périglaciologie au Montseny, quarante ans aprés la realisation de sa thkse, constitu une apport en vigueur pour la comprension de la dynamique et le fonctionnement du systkme naturel actuel, et dévient une ligne de recherche actuelle pour I'étude autour de la genkse et I'évolution de la biodiversité du massif h partir de I'éffet refuge axillaire et la présence de fossiles vivants. Mots CIC: périglaciologie, Montseny, Salvador Llobet. 140 Doc. Ad. Geogr. 30, 1997 Martí Boada Abstract. The discovery ofperiglacial action on Montseny, The nlivew contribution of Salvador Llobet to knowledge of the environmentalgeography of the mountain block The entire works of Salvador Llobet are impregnated with tenacity and the capacity for self-criticisrn. Forty years after the writing of his thesis on periglacialism on the Montseny mountain his discoveries still constitute a valid contribution to the understanding of the dynamics and processes in present natural systems. They are also a current research topic in the srudy of the origin and evolution of the biodiversity of this mountain, on the basis of the axilar refuge effect and the presence of live fossils. Key words: Periglacial action, Montseny, Salvador Llobet. Sumari 1. Presentaci6 6. L'estructura del massís, biodiversitat 2. ProcCs de canvi en una recerca i especies vestigials del Würm 3. La descoberta del periglacial 7. ConclusiOns 4. La troballa al Montseny Bibliografia 5. Periglacial i Montseny actual 1. Presentació Amb aquest treball es vol posar en evidencia la importancia dels processos de canvi que sovint es produeixen en la recerca, i que són, aquests processos, una fracció molt notbria de l'esskncia de la prbpia recerca. Creiem que perque es produeixi aquest principi s'ha de donar una sostinguda umbilicació de I'investigador amb les darreres dades i les noves aportacions en la seva disciplina i, també, de les disciplines perifiriques. Un investigador tancat en ell mateix, sense aquestes practiques tan saludables o poc autocrític amb llur treball, pot anar a parar a progressius processos &esclerosi intel.lectua1. No és aquest el cas del gebgraf Salvador Llobet, que fou un exemple de tenacitat, del genere popularment dit del ccmorro fort)), al llarg de tota la seva carrera. Per a nosaltres, l'exemple més notori &aquests processos de canvi, en el nostre autor el trobem en la descoberta del periglacialisme al massís del Montseny. Un esdeveniment que es produeix quasi al cap de quaranta anys que hagués publicat la seva tesi doctoral: El medio y la vida en el Montseny. En aquest important treball, el més rellevant fet sobre la geografia montsenyenca, no hi ha cap referencia sobre el fenomen. Les claus &aquesta absencia probablement les trobaríem en el desconeixement que tenien els gebgrafs del país sobre la materia, tot i que el terme periglacialisme va ser creat rany 1909 pel polac Lozinski, i es va estendre de manera progressiva des del 1932 fins al 1954 (Llobet, 1977: 35). La descoberta del periglacialisme al Montseny Doc. Anil. Geogr. 30, 1997 141 2. Procés de canvi en una recerca La tesi doctoral: El medio y la vida en el Montseny. Estudio geográjco; va ser guardonada amb el Premio Menéndez y Pelayo 1945, i publicada dos anys després a Barcelona per l'Instituto Juan Sebastián Elcano. Estación de Estudios Pirenaicos, del Consejo Superior de Investigaciones Científicas. El mateix treball va ser reeditat l'any 1990 sota la iniciativa del Museu i 1'AgrupaciÓ Excursionista de Granollers, amb el mateix format, caracters i continguts, tradui't al catala, amb un apkndix nou, intitulat: ((Materials i dipbsits periglacials al massís del Montseny. Antecedents i resultats)). En el capítol segon, que Llobet encapsala com: ((Generalidades morfológicas)), cita els autors que han estudiat els aspectes geolbgics i geomorfolbgics del massís i que li han servit de canemas documental. Comensa pel canonge Almera, destacant el caracter basic del mapa geologico-topogr~fic de la província de Barcelona, en el qual cita i localitza uns denominats nínxols glaciaics Almera, (1913: 1). Continua amb el seu amic i mestre Dr. Soler Sabarís, i les seves aportacions sobre morfologia del massís. El també amic Dr. Llopis Lladó, en el seu treball sobre el Congost i els doctors Scheriel, Teichmüller i Ashauer, pel conjunt de les muntanyes catalanes (Llobet, 1947: 11). En tot l'ampli capítol, on analitza els aspectes geolbgics, morfolbgics, la seva evolució, així com les superfícies d'erosió, no fa cap observació relativa al periglacialisme ni a cap fenomen de morfogknesi relacionat amb els darrers episodis glacials, que, malgrat la citació i la cartografia no devien cridar suficientment l'atenció de Llobet en el moment de realitzar de la seva tesi. 3. La descoberta del periglacial Hauran de passar, com s'ha dit, exactament quaranta anys fins a l'aparició l'any 1975 de I'article: ({Materiales y depósitos periclaciares en el macizo del Montseny. Antecedentes y resultados)), publicat a la Revista de Geogra$'a, del Departament de Geografia de la Facultat de Geografia i Histbria de la Universitat de Barcelona. En aquest treball, el nostre autor segurament fa la seva aportació més important com a científic en el coneixement de la dinamica dels sistemes naturals del massís. El planteja amb tota franquesa, com una nova troballa: l'existkncia de materials i formes periglacials, en hrees fins en aquest moment excloses d'aquest tipus tan important de morfogknesi, coneguts per la seva transcendkncia en paisatges més septentrionals, fins i tot en alguns punts ibkrics, en general desconeguts en muntanyes mediterranies. Reconeix que l'any 1947, Solé Sabarís i Llopis Lladó varen publicar un mapa geolbgic &Andorra, on se situaven diversos dipbsits quaternaris, els quals en llur majoria eren d'origen periglacial, perb no els varen reconkixer. Ell mateix indica que en els seus treballs a Andorra i al Montseny va ser incapac; de detectarne el fenomen, ates que al país encara no es parlava de periglacialisme. Conceptualment, el periglacialisme va ser introdui't al nostre país per Cailleux, científic convidat per Solé Sabarís per impartir un curset sobre quaternari al Laboratori de Geografia Física de la Universitat de Barcelona. 1.42 Doc. Anil. Geoer. 30, 1997 Martí Boada Llobet explica que al curset hi va haver teoria i sortides de caracter prktic sobre el terreny, i que també es van visitar diversos indrets dels Pirineus. Perb pel nostre autor la conuibució definitiva va ser la celebració a Madrid i Barcelona, I'any 1957, del V Congrés Internacional per a I'Estudi del Quaternari, en qut hi va haver aportacions sobre el fenomen, fetes per geblegs catalans com ara Fontboté i Riba, en les quals descrivien periglacialisme a les cappleres del Ter i del Freser. 4. La troballa al Montseny 'Va ser l'any 1970, ens diu Llobet, quan li va cridar I'atenció, al turó de I'Home, un petit nínxol de nivació i uns dipbsits de bretxa pissarrosa. A partir d'aquest moment Llobet inicia una recerca incansable, trepitjant tot el massís; cartografiant tota mena de manifestacions associades al fenomen, tot marcant-ne els límits bassals (en alguns indrets arriben fins als 500 metres). Llobet situa aquesta activitat morfogenica tan important pel modelat final del massís durant els temps glacials del Riss i del Würm, en qut les temperatures varen ser molt baixes. Estudia amb detall les influtncies en l'estructura del relleu lligades a aquests episodis, de les quals descriu diferents comportaments i tipologies. Algunes com les denominades ((esquenes &ase)), formades per ((arrossegalls ajudats)) pissarrosos que es troben dipositats en molts dels antics i suposats nivells d'erosió, amb gruixos que poden arribar a assolir uns quants metres. Aquestes estructures tindran notbria significació en la colonització moderna de l'alt massís, on s'instal.len alguns petits masos, com el Baiés, el Molar tie Dalt, o bé corrals, com el d'en Rovira o el del Dalmau. O també algunes formes de conreu, en ser aquests materials tan fragmentats i terrosos que faciliten la formació de sbl i la implantació &activitats agrícoles (pastures i artigues) com les de Roca Negra o Rocs Cremats. Els materials arrossegats on es produeixen aquestes instal.lacions estan formats per uns materials que la gent del país (l'avi del Samont) denomina llosella, que presenten una proporció segons Llobet d'un 50% de bretxa, un 20% de matriu llimosa i el 30% restant de fragments mil.1imttric.s de pissarra. L'artigueig ha estat una prhctica agrícola implantada de manera significativa en aquests tipus de terrenys fins a mitjans d'aquest segle. De manera generalitzada es dividia en dues etapes, la primera, anomenada restoble, consistent en un conreu intensiu durant cinc anys, principalment de patates, que una vegada coilides eren emmagatzemades cobertes de falguera aquilina, Pteridium aquiIlinum, en uns dipbsits rectangulars excavats a la llosella, ttcnica que permetia una efectiva conservació durant molts mesos. La segona fase, denominada artiga, consistent en un episodi de descans del terreny fins uns quinze anys, durant aquest llarg espai es produi'a un procés de successió ecolbgica amb una etapa darrera d'invasió de la gódua, Sarothamnus scoparius, papilionacia arbustiva furadora de nitrogen en el sbl. Un cop arribat el final del procés, s'arrencava l'estrat arbustiu cremant la biomassa procedent de l'estassada, les cendres s'escampaven com a nutrient mineral i s'iniciava una altra vegada el cicle del restoble. La descoberta del periglacialisme al Montseny Doc. And. Geogr. 30, 1997 143 Llobet conclou que aquests estudis al nostre país es troben relativament endarrerits. Per exemple a ell li ha estat molt difícil fer-ne una datació aproximada. Remarca que el fenomen va tenir molta importhncia al massís per a la vegetació específica que s'hi dóna i com, tot just, s'ha enunciat per l'assentament huma i I'aprofitament agrícola i ramader. Caportació llobetiana, més enllh del que s'ha dit, posa en evidencia un autor autocrític, en evolució contínua. Capas de fer una aportació i una modificació molt notbria al cap de quaranta anys de la seva recerca de tesi, que en certa manera podia devaluar-ne el contingut, especialment en els aspectes referits al relleu, aquesta és una magnífica contribució pedagbgica. Una altra consideració que es pot destacar és que la seva aportació en el camp del periglacialisme, lluny de ser tancada o finalista, obre un llindar incipient sobre l'origen i la dinbnica dels sistemes naturals actuals del massís. 6s I'obertura &aquesta porta la segona gran contribució del periglacialisme aportada pel nostre gebgraf. Esperonats per I'aportació, hem encetat una modesta, perb convensuda i Amplia, hipbtesi de treball que comprendria l'etapa final del periglacialisme, concretament el tardiglacial ai massís, com a genesi episbdica de les biocenosis actuals; concretament a partir del desgel del darrer període glacial -el Würm-. Cinici de I'episodi el situem &arrencada a uns 12000 BP anys enrere, en el pleistoce superior, denominat tardiglacial, fins als 8000 BP, aquest període, compres entre el Dryas antic i el Dryas recent, es caracteritza per presentar una situació climhtica freda i seca, amb un episodi intermedi d'un milalenni (Allerijd) amb un cert escalfament i un lleuger increment de la humitat. L'anhlisi de la recessió del Würm ens ha d'ajudar a entendre I'origen, l'evolució i l'estat actual dels paisatges del massís. Aquesta és la gran aportació de Llobet, en els aspectes modern i aplicat. Sembla evident que la lenta fusió dels gels i el seu progressiu acantonament cap a regions de lYEuropa septentrional va anar acompanyat &una gran transformació de les biocenosis dels sistemes naturals del massís. Així, les flores i les faunes prbpies de requeriments ambientals freds anaren seguint els gels, en una lenta i inexorable migració cap al nord. Les noves condicions climhtiques, més calides, provocaren l'aparició &especies faunístiques i bothniques de regions meridionals i orientals, alhora la nova bonansa climatica segurament va propiciar l'aparició de grups humans. Aquest episodi final del Würm seria l'episodi final de periglacialisme estudiat per Llobet i constituiria la darrera morfogtnesi important del massís. I no tan sols seria responsable dels canvis físics, sinó que, tal com acabem d'apuntar, també en seria de canvis molt notoris en el medi bibtic. 5. Periglacial i Montseny actual Probablement és a partir de l'etapa final del tardiglacial que es consolida I'actual estructura biogeogrhfica del massís, amb totes les variables dinamiques prbpies de les noves situacions climatiques de I'holoci: postglacial, més enda- 144 Doc. Anii. Geogr. 30, 1997 Martí Boada vant ajudades pels efectes antrbpics iniciats de manera tímida amb tota probabilitat a partir del neolític antic. Com a conseqütncia &aquest procts histbric, inicialment posat en evidtncia per Llobet, s'hauria format paisatgísticament el Montseny actual, en el qual hi ha representades, en intensitats diferents, les tres grans regions biogeografiques que configuren l'actual mapa natural de I'Europa occidental. Des de les parts més bassals del massís fins aproximadament als 1 .O00 metres, segons l'orientació, s'hi troba impliament representada la regió Mediterrania; per damunt &aquesta fins al 1.600 metres aproximadament, la regió Eurosiberiana, amb una bona representació de la província Centreeuropea; per damunt &aquesta cota, i de manera gairebé vestigial, hi ha representants corolbgics de la regió boreoalpina. De fet, la composició actual de la flora superior, amb uns 1.500 tixons, distribu'its en els tres cercles de vegetació, unitats geogrifiques de nivell elevat, que segons Bolós (1983) inclouen la totalitat de la vegetació de 1'Europa occidental, amb proporcions molt variades inclouen: 32 associacions pertanyen al cercle de vegetació mediterrinia, 63 formen part del cercle de vegetació eurosiberiana i 5 representen el cercle boreoalpí. Pel que fa a la flora briolbgica, Cros (1985) dóna 151 tixons circumboreals, 21 tixons cosmopolites, 99 tixons mediterranis i 46 tixons atlintics. Aquesta diversitat actual se sustentaria com a conseqütncia del gradient altitudinal, que en uns 10 quilbmetres lineals va de 172 m (Sant Celoni) a 1.713 m (turó de l'Home), amb unes diferencies ttrmiques i pluviomttriques realment rellevants que denominem &te mihr (Boada, 1990: 66) i que es produeix preferentment a l'obaga de les parts altes paleozoiques en zones marcades per fortes incisions &arrencament, a resultes de fenbmens de gelifracció antiga i recent. La manca de series llargues de dades meteorolbgiques impedeix disposar de mitjanes fiables, llevat de les fornides per l'observatori del turó de l'Home, que donen una mitjana de precipitacions en el mateix cim de l'ordre 1.025 mm, una part important de les quals són de neu, amb una innivació variable, perb regularment important -excepte en els darrers anys-, durant els mesos de desembre, gener i febrer, en una strie de trenta anys. En un terG &aquest període de temps, durant els mesos de gener i febrer, la temperatura mitjana ha estat per dessota dels O". La mitjana pluviomttrica més alta del massís l'ostenta la vall de Santa Fe (1.130 m), amb mts de 1.200 mm anuals. 6. L'estructura del massís, biodiversitat i especies vestigials del Würm L'estructura del massís, amb una superficie de 540 km2 i uns 30 km de longitud orientat de sud-est a nord-est, a causa del plegament, ha format una Amplia zona amb una bona exposició solella, i en oposició a aquesta, una extensa obaga, en la qual les baixes temperatures s'hi mantenen extensament en el decurs de l'any. La descoberta del periglacialisme al Montseny Doc. Ad. Geogr. 30, 1997 145 Al solell, la plena exposició a les radiacions solars hi produeixen un fort contrast ttrmic diari. A les obagues hi ha les contrapendents (Llobet, 1975), ressaltades per l'erosió periglacial, formant unes característiques petites valls disimb triques de gran importhncia per entendre l'efecte rehgi axilvlar que es dóna en diverses poblacions d'espkcies vestigials, amb tota probabilitat del Würm. Des del punt de vista paleoecolbgic, el massís del Montseny presenta una notable singularitat lligada, sobretot, als factors que Llobet va apuntar incipientment; el seu estudi en profunditat ha de permetre interpretar els fenbmens d'evolució dels sistemes de tardiglacialisme, a partir del que n'hem denominat jaciments vius (Boada, 1990: 66). El predomini d'espkcies prbpies d'ambients humits i freds, ubicades majorithriament per damunt de la cota 1.000, i molt particularment en els vessants i en les canals obagues, moltes de les quals són coincidents amb les petites valls dissimktriques, conseqükncia de la gelifracció descrita per Llobet (1977), on es produeix un micloclima més fred i humit, fa pensar que hi arribaren seguint una migraci6 ttrmica, moltes d'elles procedents probablement d'hrees més bassals, algunes de les sotmeses a l'escalfament climhtic iniciat en el pleistock superior, trobaren condicions en aquests espais. Les més orbfiles es refugiarien en les axileles més obagues, a redós dels microclimes amb fred persistent, com serien les canals de les Agudes -sot del Malphsi les obagues del turó de l'Home, del Matagalls, on perduren uns 8.000 peus d'avet, Avies alba, com a exponents dels freds preterits, on entre moltes d'altres esptcies de corologia septentrional, hi té el limit meridional de cria el reietó, Regulus regulus. Altres esptcies vegetals d'ambients freds i humits altimontants, que han pogut trobar refugi en aquests ambients modelats pel periglacial són alguns arbres com el bedoll, Betulapendula, la moixera de guilla, Sorbus aucuparia; algunes localitats de teix com Taxus baccata; alguns arbusts com el ginebró nan, Junniperus nana, la cirerola, Ribes alpinum, la cornera, Cotoneaster interregina, el nabiu, Vdccinium myrtillus, la boixerola, Arctostaphyllus uva-ursii, etc., i també plantes herbkies característiques dels pradells montans de 1'Europa més freda i humida, com la genciana groga, Gentiana lutea, la potentilala, Potentil.la montana, l'all victorial, Allium victoriale, el fajol alpí, Polygonum alpinum, la pota de gat, Antennaria dioica, el peucrist, Alchemilla alpina, l'ussona, Festuca gautieri, que coexisteixen amb una fauna orbfila, i que com moltes d'aquestes espkcies de flora, tenen en aquests indrets de l'alt Montseny el limit sud de la seva distribució palearticooccidental. De la fauna, els exemples més significatius el constitueixen quatre esptcies de vertebrats, dos amfibis: el tritó pirinenc, Euproctus mper i la granota roja, Rana temporaria; un rkptil: el llangardaix verd o vírbola, Lacerta viridis, i un petit mamífer insectívor: la musaranya de muntanya, Sorex araneus. La població de tritó pirinenc és realment vestigial, present amb nombre d'individus molt petit, prkticament terminal, localitzada en una zona de colades periglacials, prop del primer nínxol de nivació on Llobet va fer les seves primeres descobertes sobre el periglacialisme. Aquest vertebrat seria el millor testimoni viu dels episodis freds passats. 146 Doc. Ad. Geogr. 30, 1997 Martí Boada La seva histbria biolbgica en el massís contC de segur una part de la histbria de l'evolució &aquest; el seu estudi, fet amb el rigor i la prudkncia científica que requereix una població d'aquestes característiques, ha d'ajudar a complementar des de perspectives diferents allb que va iniciar Llobet. Actualment els pocs estudis fets sobre l'espkcie revelen carhcters de ccvisu)) quant a les mides i a la coloració diferenciades en relació amb els seus congkneres pirinencs. Eis especialment destacable la inversió del cicle reproductor; les poblacions pirinenques estan actives des de l'alta primavera i l'estiu, i inicien la hivernació a la tardor; en canvi, la població montsenyenca, per afrontar amb kxit el seu sostre tkrmic de +I@, esta activa i es reprodueix a la tardor i a l'hivern, en quk troba smilitud tkrmica amb les primaveres i els estius &episodis freds, tot efectuant una estivació a l'alta primavera i I'estiu. Altres espkcies vertebrades &ambient eurosiberih, que tenen una hrea de cria excepcional, són algunes aus, malgrat que en aquest grup de vertebrats, atesa llur capacitat de despla~ament, tindrien estratkgies de fuga, que els diferenciarien dels diversos grups &organismes vius amb sedentarisme obligat que hem analitzat fins ara. El seu interks es concretaria a saber quins són els requeriments ambientals que els podrien vincular amb les hipbtesis de treball. Algunes d'aquestes espkcies són la becada, Scolopax rusticola, I'escorxador, Lanius collurio, la malierenga d'aigua, Parwpalustrh i el pinsh borroner, Pyrrhula pyrrhula. En la mateixa línia d'interks remarquem les visites hivernals regulars &aus de 1'Europa freda com: el pardal d'ala blanca, Montzfiingilla nivalis, la griva cerdana, Turduspilaris, la merla de pit blanc, Turdus torquatus i el pinsh mec, Montzfiingilla nivalis. Pel que fa als artrbpodes, l'existkncia de nombroses espkcies endkmiques, ts a dir exclusives del massís, probablement s'expliqui com una herkncia de l'episodi estudiat amb les consegüents adaptacions evolutives, ajudat, segons s'havia sostingut fins fa poc, per una marcada insularitat continental. Aquesta hipbtesi actualment estaria sotmesa a revisió, a partir d'una nova proposta de recerca que parlaria de 1'Istme de Rave11 (Boada, 1993), segons la qual aquest constituiria un ampli corredor biolbgic que podria connectar les biocenosis de l'alt Montseny amb el Prepirineu i el Pirineu. Algunes d'aquestes interessants espkcies són el pseudoescorpí: Roncus caballeroi, el carhbid: Steropus catalonicus (trobat recentment al Montnegre), els tricbpters: Notidobia sagarri i Sinagapems serotinus, els colkmbols, Protaphorura quercetana, Protaphorura montana i Lepidocyrtus montseniensis; el colebpter cavernícola: Speonomus canyellesi, deu colebpters buprkstids; els ortbpters Ctenodecticus masferreri i Omocestus antigae, i el lepidbpter satírid: Eebia episggne. 7. Conclusions Primerament, es posa en evidkncia el carhcter innovador del treball de Salvador Llobet, que es manifesta de manera especial amb la revisió al cap de quaranta anys de la seva tesi doctoral, a la qual incorpora una nova visió a partir de la des- La descoberta del periglacialisme al Montseny Doc. Anil. Geogr. 30, 1997 147 coberta dels fenbmens periglacials, que no havia detectat per raons bbvies de context cientificohistbric. Capacitat autocrítica i constant renovació com a factors essencials per evitar l'esclerosi cientifica. Segonament, es remarca el carhcter obert de determinades recerques geogrk fiques, que en lloc de tancar camins n'obren de nous. Aquest seria el cas de l'aportació de Llobet, que ha encetat camins de recerca biogeogrhfica moderna i de geografia histbrica a partir del seu treball sobre morfoghnesi periclacial, lligats als coneixements actuals sobre dinhmica i biodiversitat; així com també apunta la relació entre el relleu periglacial i les primeres implantacions agroramaderes a la regió i els lligams amb una forma arcaica de conreu: I'artigueig. Amb el canemhs del treball llobetih s'han encetat unes hipbtesis de treball que hem presentat al llarg de l'article: el final de Würm, una etapa de transició cap a les biocenosis actuals. Importhncia del paper del darrer modelat glacial per l'efecte refugi axil-lar per les especies vestigials del tardiglacial. Determinades estructures d'aquest haurien permes arribar fins als nostres dies alguns íhssils vivents, l'estudi d'aquestes localitats ccrefugiadess són essencials per entendre el Montseny actual. Bibliografia AA.DD. (1986). Elpatrimoni biolbgic del Montseny. Catileg de flora i fauna. S.P.N. Diputació de Barcelona. 172 p. ALMERA, J.; BROSSA, E. (1914). ((Mapa geológico y topográfico de la provincia de Barcelona. Regi6n Quinta del Montseny, Valles y Litoral)). Barcelona, 1 full. ASHAUER, H.; TEICHM~LLER, R. (1935). Die uaricische ung alpidische Gebirgsbildung kataloniens. Berlín, p. 80, 7 lim. BARRERE, F. (195 1). ((Relief préglaciaire et formes glaciaires du Haut Aragon)). Revue Geographique des PyrPnées et du SO, vol. XXII. Tolosa. BOADA, M. (1990). ((El Tardiglaciar al massís del Montseny)). Revista de Girona, 141: (404)64-(409)69. Diputació de Girona. - (1990). ((La recerca cientifica en els massissos del Montseny i del Montnegre)). Monografies del Montseny, vol. 5, p. 93-1 14. Viladrau. - (1994). ((Dinimica, conservació i gestió dels sistemes de muntanya. Algunes consideracions entorn del massís del Montseny)). A Elpaisatge, patrimoni cultural dels Pirineus, p. 35-42. Andorra: Centre de Trobada de les Cultures Pirinenques. BOADA, M.; ROSELL, C. (1990). ((Bibliografia del Montseny)). Aixa. 128 p. Arbúcies: La Gabella. Museu Etnolbgic del Montseny. BOLOS, O. de (1983). La uegetacid delMontseny. SEN. Diputació de Barcelona. 170 p., 1 mapa. CROS, R.M. (1985). Flora briobgica delMontnegre. Institut &Estudis Catalans. 290 p. FONTBOT& J.M.; RIBA, 0. (1957). c(0bservaciones sobre la morfologia y 10s fenómenos periglaciares cuaternarios y actuales de 10s altos valles del Ter i del Fresern. Inqua. Rksumés des communications. Madrid. 56 p. LLOBET, S. (1947). Elmedio y la ui& en Andorra. Barcelona: CSIC. 518 p., 1 mapa. - (1977). ((Materiales y depósitos periglaciares en el macizo del Montseny. Antecedentes y resultados)). Revista de Geografia. p. 35-58. Departament de Geografia. Universitat de Barcelona.