Presentació

Presentació ~ Aquest primer número de RECERCA MUSICOL~GICA representa l 'inici de les publicacions de l'lnstitut Universztan' de Documentació i Znvestigació Musicol6gica (IUDZM), aJosep Ricart i Matasw. Honorant la mem6ria de qui fou ilelustre violoncel~lista i music¿j¿eg, la Reial Acad2mia Catafana de Belles Arts de Sant Jordi, hereva universal de tots els seus béns, suscitli de la Universitat Auto'noma de Barcelona la creació d'una empresa comuna que tingués per objectiu principd els estudis i investigacions musicol6giques. Conseqii2ncia d'aquesta col.laboració fou la fundació de ¿'Institut de Musicologia, rinic en el món universitan' espanyol, que el Ministeri' dlUniversitats i Investigació autoritzava per O.M. de G de juny de 1980. D'aquesta manera, les dues entitats fundacionals aconseguiren que el llegat Ricart i Matas esdevingués una her2ncia espiritual, un dels pn'- I mers fmits de la qual veu avui la Ifum pública. És obfzgat tanmaterjr, que les pheres paraules escrites en aquesta revista siguin dedicades a la persona que la feu possible: Josep Ricart i Matas. Nasqué a Barcelona el vint-i-set d'octubre de 1893, en el si d'una famüza en la que l 'ambient cultural constituib destacadhsima qualitat. El seu pare, Josep Ricart i Giraud, estudia' Pintura i Dibuix a I'Escola de Lfoqa, aconseguint un notable domini d'aquestes t2cniques; encara que en la seva maduresa es dedica' al comerg, com a corredor de borsa, sempre troba' el temps necessariper a exercitar-se en l'art que de jovenet havia apr2s. La seva mare, Na Carme Matas i Aurigemma (1869-1943), aportli la saba musical al nou nat, dotant-/o de l 'exquisitesa d'un art que el guanya' amatent. Deixebla del pianista i pedagog Joan Baptista Pujo/, tingué per companys a Joaquim Malats, Enric Granados i Ricard Vinyes, amb qui aconsegui ex aequo el Primer Premi de Piano de llEscola Municz$al de Música. Des de joveneta destaca' com a concertista, intervenint el 1888, quan I'Exposició Internacional de Barcelona, en una memorable s2rie de concerts, al costat d1Alb2niz i d'aftres artirtes. Exerci de professora en el Conservato?l' esmentat. L 'infant Josep Ricart, gairebé fatament, canalitza' la seva cultura i la seva vida envers la música, dedicant-se a l'estudi del violoncel a I'Escola Mtinicipal. El 1912 don2 el pniner concert al Palau de la Música Catalana, acompanyat alpiano per la seva mdre, labor que durant tants anys, amb amor i eficie'ncia, havia de continuar desenvolupant. Des de 191 2 a 191 4 residí a Parij, per tal de pedeccionar els seus estucs: & coincidi amb Fredeh Mompou, que maldava a cone'ljser Gabtiel Fauré. A la tornada de Paris, inici2 la seva carrera de concertista, formant al costat d'dtres violoncel. listes catalans -Gaspar Cassadó, Antoni Saba-, que presidits per la irrepetible figura de Pau Casals, enaltiren Catalunya amb l'art del violoncel. Des de 1920 a 1933 s 'establí a Londres, alternant la seva estada a la capidamb les fieqgents gires de concerts per tota Europa. Anglaterra se'lfi-u seu, marcant-li des de llavors un tarannb especialijsim que /'acompanya' tota la seva vida; aíií curull2 la fama d'intzrpret; allí se l'hi manifest2 la cruel mala/tia a les mans, que amb el temps /'hauria de privar d 'agilitat) barrant-li elpas a un fel& i prefigurat destí de violoncel. lista extraordinan'. Ricart i Matas empero', es refugia' en el món deis museus i deh /.res, encetant deshores una altra vocació interna ipregona, que desemboc2 vers l'organologia musical (en especial els instruments d'arc) i I'Etnomusicologia. De retorn a Barcelona, l'any 1933, els llibres esdevenen l'obligat contrapunt de l'art del violoncel; a ells els hi va dedicant un progressiu espai en la seva llar i en el seu esperit. La seva inacabable curiositat cient@ca l'esperona a adquirir una densa i complexa bibliografia, en la que tot té interzs, on l 'home i el músic es retroben en elfircctuós silenci, trencat només pels dolorosos esdeveniments familiars: la mort de la mare, el 1943 (el pare havia jb traspassat el 1926); la del seu germ2 Francesc, el 195 6. L 'obra de musico'leg no desmereixe' de l'antenor carrera d'inte'rpret. A 1936 presenta' una pone'ncia sobre els instruments medievals hispdnics, d Congrés Internacional de Musicologia, celebrat a Barcelona, en una memorable sessió que presidí Curt Sachs. Ja abans, el 1934 i 1935, havia col.laborat amb Mn. Higini Angle's, com a assessor de la part iconogriifica i organolo'gica de la importanthsima obra La Música a Catalunya fins al segle XIII. Durant la guerra civil ajlld2 a la tasca de salvament i recuperació deis fons musicals a ckec de la Generalitat, de la mb de Robert Gerhard, trebaflant incansablement a la Biblioteca de Catalunya. El 1942 fou nomenat Catedrdtic de Violoncel de I'Escola Municipal de Música; el 1943 fund2 i dingí el Museu d'lnstruments de Música, únic al nostre país, ubicat en els locals de la mencionada Escola: aquesta fou la passió més gran de la seva vida; a aquepa institució, que augmentava més encara la capitalitat musicolo'gica dd; la Ciutat Comtal, hi dedica' tots els seus afanys, ampliant el pn'mitiu fons museístic i estudiant les seves peces, convertint-se a la fi en un precíi i consagrat expert en instruments d'arc. Quan fou fundat ('Instituto Español de Musicologia, Mn. H2;qini Angle's el crida' per a ocupar un destacat lloc directiu; la seva humilitat empero', li'n féu defugir aquest merescut honor, restant només com a Col. laborador Honorari. Dues importants publicacions seves sorgeixen en els anys cinquantes: el Refranero Internacional de la Música y la Danza (1950), que recull prop de 5.000 refianys en 14 llengiies, i el Qiccionario Biográfico de la Música (1954), que ha vist diverses edicions. Col.labora' tanmateix, en el Diccionario Biográfico de Artistas de Catalunya, dingit per J. F. R2fols (1951 -1953), i en el Diccionario de la Música Labor, iniciat per J. Pena i continuat per H. Anglzs (1 954). El seu intere's pel FolUore i llEtnomusicologia fou causa del nomenament de profesor d'aquesta disc~plina el 1954, en el si del Conservatan' Superior Municipal. L 'Acade'mia /'elegí com a membre el 1964; prengué possessió el 31 de maig de 1977, amb el dircurs intitulat El mestre Maria Obiols i Tramullas (1809-1888), que fou contestat pel sep company i amic Fredenc Mompou i Dencausse. Uns dies abans haviaassabentat a la Corporació de la seva voluntat testamentfia, en virtut de la qual I'Acadzmia, fidel al seu compromís, havia de perpeturar la seva memo'7ia. Josep Ricart i Matas era Acade'mic Corresponent de la de Sant Ferran de Madtid, i membre numeran' de la Societat Catalana de Musicologia, filial de l'lnstitut dlEstudis Catalans. La seva vida, cucullada de les mil complexes facetes de l 'home, l'investigador i /'artista, s'extingí la tarda del 24 d'agost de 1978. La seva obra, que I'Acade'mia ha heretat amatent, se2 continuada a través de l'lnstitut de Musicologia que duu el seu nom, amb el concurs de la Universitat Auto'noma de Barcelona. RECERCA MUSICOLOGICA~U~~~~~~~' anualment un aplec d'estudis referits bkicament a la musicologia catalana, sense descartar empero' l'a'rea hispa'nica ni la internacional d'aquesta disciplina. Esperem una bona acollida, especialment a les institucions culturals del país, i en el domini universitari; del qual n 'ha sorgit i al qual hi va destinat.